Últim Racó de Pensar de la temporada, i volem continuar reflexionant sobre el valor del Joc. A la cita anterior, la nostra pedagoga de capçalera, la Sílvia Penón, ens va explicar els beneficis que té jugar per al desenvolupament físic i cognitiu dels infants, de totes les edats. Avui pensem sobre les Colònies d’estiu, amb l'ajuda de l'Albert Riu, director del servei de Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés. S’acosten les vacances i molts nens i nenes i adolescents participaran en aquests programes que conjuguen la part lúdica, l’esportiva, els idiomes..., amb el component relacional, compartir temps i experiències amb altres infants.I ens preguntem: són les Colònies un luxe que no es poden permetre totes les famílies?Escuchar audio

La campanya per a les eleccions europees d'aquest 9 de Juny s’ha centrat més en qüestions nacionals dels estats membres --si més no aquí, a l'estat espanyol--, que no pas en els grans temes europeus, com ara el paper geopolític de la Unió en els conflictes internacionals, amb dues guerres obertes, una a Europa mateix i l’altra a les portes; l’emergència climàtica i la transició cap a una Europa verda; la immigració (amb l'externalització de fronteres), l'ascens de l'extrema dreta o l’economia.Del Parlament que surti de les urnes aquest 9-J dependran les polítiques europees dels pròxims 5 anys. Que es mantingui l'objectiu fundacional d'una Europa pacífica, unida i pròspera. Cap a on va Europa i quina Unió Europea volem es decideix aquest 9-J.Parlem d'Europa amb Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa.Escuchar audio

Avui, a Món Possible, us convidem a explorar la vida, a través de la literatura. I us portem una història personal, alliberadora, que ens parla de l’amor, la maternitat, la sexualitat, la precarietat laboral, l’emancipació de la dona, el dret a decidir sobre la pròpia vida i sobre el propi cos: els grans temes de la vida. “Deixa’m anar”, la segona novel.la de la Marta Grau, és una història que ens fa reflexionar sobre el pas del temps i la importància de recuperar les regnes de la teva vida: "deixar anar les motxilles i les pells mortes per poder començar a reflotar". Escuchar audio

El Iemen és un país oblidat i un conflicte, de gairebé 10 anys, silenciat. Hem començat a sentir a parlar del Iemen, arran els atacs hutis a vaixells, en represàlia pel genocidi israelià de Gaza. Però poc se'n parla de la desnutrició infantil, les malalties greus com el còlera o de la guerra interna que es lliura al país des de fa una dècada.L'Eva Erill porta ja 9 anys donant veu als iemenites i ajudant-los amb diferents projectes d'alimentació i aigua potable, des de la seva petita ONG, Solidarios sin Fronteres, que porten entre tres dones, l'Eva i la Noelia aquí, a Catalunya, i la Faten al Iemen. Amb l'Eva, directora-fundadora de Solidarios sin Fronteras, ens acostem a la realitat del país, una de les emergències humanitàries de primer ordre al planeta, i a l'acció d'aquesta ong.Si esteu interessats a col.laborar o conèixer més sobre Solidarios sin Fronteras i sobre la situació al Iemen, podeu entrar a www.solidariosinfronteras.orgEscuchar audio

Ferran Busquets porta més de 25 anys vinculat a la Fundació Arrels, primer com a voluntari, encarregat de la Informàtica, i després com a director, càrrec que ha ocupat durant 12 anys i que ha d’abandonar, com marquen els estatuts de l’entitat, que treballa en l’atenció de les persones sense-sostre. Amb ell reflexionem sobre el Sensellarisme i possibles solucions a un problema cada cop més greu. Segons l'últim cens elaborat per Arrels, el desembre passat, 1.384 persones dormien al carrer, només a la ciutat de Barcelona.Escuchar audio

Jugar és un dret, reconegut per les Nacions Unides a la Convenció sobre els Drets de la Infància. El 28 de Maig és el Dia Internacional del Joc, que es va instituir precisament per visibilitzar aquest dret dels nens i nenes a jugar. El Joc és fonamental per al desenvolupament dels infants. Fomenta la intel.ligència, la creativitat i la socialització, a més d’ajudar a gestionar les emocions i superar la frustació, entre altres beneficis.Hi reflexionem al nostre #Racó de pensar i educar, amb la Sílvia Penón, i amb Núria Estruga, directora de la ludoteca pública Planeta Galeta, de Barcelona.Escuchar audio

“Una figura extravagant i amb passat d’economista mediàtic, amb idees que sonaven a noves, combinades amb la dosi justa d’insults i crits i el particular toc dels seus cabells llargs van convertir en un personatge pràcticament irresistible” Javier Milei. El president de l’Argentina es va convertir en una “apisonadora”, afirma el periodista Juan Luis González, a “EL LOCO: Javier Milei, el hombre que obedece a su perro”. L’home que va guanyar les eleccions en un país desencantant i cansat de crisis i de promeses.Milei ha provocat “un tsunami en tota regla –afirma GONZALEZ-- i ha reescrit la política argentina”. Però qui és realment Javier Milei? Un “mesies”, com ell es pensa, o un “boig”, com diu el títol del llibre?Escuchar audio

La menopausa és una etapa biològica inevitable, que moltes dones viuen en silenci, estigma, i fins i tot, amb vergonya. Així ho enten la nostra convidada, la professora de Psicologia de la UOC Clara Selva, que ho atribueix a factors històrics i socials, però, sobretot, a que vivim en una societat masclista i discriminatòria per raons de gènere i edat. Parlem d'aquest tema tabú al nostre espai de "La vida bona", amb la Teresa Farell. Escuchar audio

Diu l'Evangeli "Benaurats els humils perquè posseiran la terra. Benaurats els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats. Benaurats els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu”. Un text sagrat plenament vigent, que coincideix amb una filosofia de vida basada en la justícia social, l’empatia, la solidaritat, els drets i la pau. Els pilars d’aquest “món possible” que volem construir.En parlem amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba, que acaba de publicar "Benaurances per a agnòstics", un intercanvi epistolar entre dos amics, un de creient i l'altre agnòstic, que analitzen el món des dels seus prismes, que resulten no ser tan diferents. El dubte i la fe no estan tan lluny. Torralba ens explica per a què serveix la fe, una llum quan tot s'apaga. Escuchar audio

Guerres, amb total menyspreu per a la vida humana, i amb la més absoluta impunitat; abandonament a la deriva –mai millor dit- de persones que fugen de la guerra, la persecució, la misèria o l’emergència climàtica; discriminació per orígen, ètnia, gènere i condició social, per ser pobre; delictes i discursos d’odi; tecnologia que envaeix la nostra intimitat i llibertat... la llista és llarga de raons que fan retrocedir els nostres drets. El món evoluciona, se suposa que progressa, però fa passes enrera en drets i llibertats ja conquerides.L’últim i recent informe d’Amnistia Internacional sobre “La situació dels drets humans al món” ens sitúa a les portes d’una era ombrívola, on pot col.lapsar el dret internacional i l’Estat de dret.I Espanya no se salva d’aquest panorama de retrocés de drets. L’informe d’Amnistia Internacional apunta la política en matèria d’Immigració i Asíl, la manca d’investigació de la mort de 37 migrants a la tanca de Melilla al juny del 2022, la falta de resposta a la mort de 35 mil persones a les residències geriàtriques durant la pandèmia o l’espionatgeamb tecnologia com Pegasus a polítics, periodistes i membres de la societat civil.En parlem amb el portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró. I amb el catedràtic de Comunicació Política Víctor Sampedro, reflexionem sobre els límits de la política, arran del cas de Pedro Sànchez. Escuchar audio

En aquesta diada de Sant Jordi, dediquem el nostre "Racó de pensar" per a pares, amb la Sílvia Penón, al plaer de la lectura i la narració. Ens visita la Gina Clotet, contacontes, escriptora i activista del foment a la lectura. "Explicar contes -ens diu- és un regal, un acte d'amor". Nosaltres us regalem dues recomanacions de contes per a Sant Jordi: "L'espera", de la Gina Clotet, i "Educar para sentir y pensar: La historia de Andinet", de la Sílvia Penón.Escuchar audio

La nostra civilització va cap al col.lapse? Encara som a temps de salvar-nos? Com?Aquestes i altres preguntes transcendentals mirem de respondre avui a Món Possible, amb el filòsof Jordi Pigem, autor de llibres com “Pandèmia i post-veritat”, “Tècnica i totalitarisme” i “Consciència o col.lapse”, que tot just acaba de publicar. Una trilogia que analitza i ens ajuda a comprendre el món que ens ha tocat viure.Escuchar audio

Compartim "Món possible" amb defensores dels Drets Humans de l'Afganistan, Kenya i Mèxic, que han estat a Catalunya dins del projecte "Ciutats defensores", una iniciativa del Fons Català de Cooperació i la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi, en col.laboració amb ajuntaments i altres entitats. Mirem el món "Amb ulls de dona" amb la Bisharo Ali Hussein, activista africana pels drets de les dones i nenes, que lluita contra la Mutilació Genital Femenina, la Karima Shujazada, activista afganesa pels drets de les dones al seu país, que és ara refugiada a Barcelona, la Sara López, defensora mexicana dels drets dels indígenes i ambientals i la Mar Garcia. Ens expliquen de primera mà com és la tasca d'aquestes persones defensores i els impediments i obstacles que s'hi troben en el dia a dia. Escuchar audio

Som química pura. Ho diu la Neurociència. Hi ha substàncies que ens ajuden a ser feliç. Una sensació de benestar que alimenta el menjar bé, descansar millor, l'exercici, el sexe, les relacions socials, el contacte humà, la llum del sol, riure... moltes coses, grans i petites, que ens permeten gaudir dels petits plaers de la vida. Però tot és qüestió d'actitut. Som una combinació de química i actitut.I ens preguntem, què és més important, quin és el centre de tot: el cervell o el cor? La raó o les emocions? En parlem al nostre espai de "La vida bona" amb la Teresa Farell, amb la neurocientífica i psicòloga Ana Asensio, autora de "Neurofelicidad". Escuchar audio

Es compleixen 6 mesos de guerra a Gaza, que deixen més de 33 mil morts. Civils innocents, molts nens que estan patint les conseqüències d’aquesta escalada bèl.lica, no només pels bombardejos israelians, sinó també per la fam que està generant la guerra i les dificultats d’accés d’ajuda humanitària. Aquesta setmana hem assistit a una escalada més: l’atac a un comboi de l’ong World Central Kitchen, del cuiner espanyol José Andrés.La investigació israeliana sobre l’atac al comboi humanitari conclou que hi va haver un “cúmul d’errades” i una descoordinació informativa de les tropes sobre el terreny. Així, un dron va enviar un míssil al primer vehicle, després un altre al segon i més tard, un tercer. El resultat: set treballadors humanitaris morts, assassinats. En aquest mig any que portem de guerra, han estat eliminats dos-cents cooperants.Les ong’s recorden que ni la població civil ni el personal humanitari no poden ser objectiu de guerra i reclamen un alto-el-foc permanent, que permeti l’accés de l’ajut d’emergència, en aplicació del Dret Internacional Humanitari.La Mar Garcia n'ha parlat amb Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermon, David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Laura Lanuza, portaveu d'Open Arms.Escuchar audio

Ha tornat a passar: obstacles a plans contraris al territori i els seus habitants són eliminats de la forma més tràgica i irreversible, amb la mort. NALLELY era una jove camperola i el seu cunyat EDINSON, un noi de 14 anys, que ja no podrà seguir les passes del seu germà, coordinador humanitari de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, a l'Antiòquia colombiana. NALLELY SEPÚLVEDA i EDINSON DAVID HIGUITA van morir assassinats fa uns dies. Els van disparar al cap uns desconeguts, a la zona rural del Urabà, poc després d'un acte del president Gustavo Petro. Se sospita que al darrera hi ha els paramilitars del Clan del Golfo (les Autodefenses Gaitanistes de Colòmbia).NALLELY s'havia oposat públicament a la construcció d'una carretera que envaia "predios", terres particulars, per a l'explotació salvatge dels recursos naturals. Per això, va ser amenaçada. I l'amenaça s'ha complert. Era un destorb i la van eliminar. A ella i al nen que l'acompanyava. Vivien a la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, una comunitat reconeguda i premiada com a exemple de compromís amb la pau, els drets humans, l'economia solidària i la sobirania alimentària. A "Món possible", vam poder conèixer de primera mà la Comunidad de San José, a través de dos dels seus membres. Avui recuperem part d'aquella conversa i ens ocupem d'un dels punts clau per a la pau a Colòmbia, aquesta ansiada pau que no hi arriba: el cultiu de la coca. Quines alternatives n'hi ha? En parlem amb Marta Ruiz, Comissionada de la Veritat a Colòmbia, i Juan Carlos Quintero, líder de l'Associació Camperola del Catatumbo. Escuchar audio

La tràgica mort d'una treballadora de la presó de Mas d'Enric, a mans d'un intern, ha destapat la caixa dels trons. Els sindicats de presons assenyalen que feia temps que venien avisant de la situció de perill als centres penitenciaris, amb agressions als funcionaris. Per això, l'assassinat de la seva companya, la Núria López, cuinera, els ha posat en peu de guerra. Reclamen més mitjans i més efectius per poder fer la seva feina, en condicions de seguretat. I demanen la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i la del secretari de Mesures Penals del Departament, Amand Calderó, a qui acusen de practicar una política penitenciària que qüalifiquen de "bonista". Des de l'altra banda, els familiars dels presos defensen Calderó i, juntament amb entitats de drets humans i juristes, denuncien la vulneració de drets de les persones internes, a causa de les protestes dels treballadors de presons. Per això, han presentat una querella davant la Fiscalia Provincial de Barcelona, perquè s'ha vist alterada la vida als centres penitenciaris, amb sortides i visites anul.lades, així com afectació en el procés penal. Com es combina la defensa dels drets dels interns i el normal funcionament dels centres amb les protestes dels treballadors de presons?  Hi reflexionem amb Raül Romeva, coneixedor de la realitat a les presons perquè hi va complir condemna pel Procés i ha estudiat la qüestió añ seu lloibre "A l'altra banda del mur". Escuchar audio

La violència vicària és la mostra més extrema de violència contra les dones, perquè busca atacar-les allà on més mal fa, a través dels fills. Un home maltractador no pot ser un bon pare. Per això, alguns experts reclamen que no se'ls permeti el règim de visites dels nens. En parlem amb la psicòloga clínica Sonia Vaccaro, que va ser qui va posar nom en aquesta forma de violència masclista que fa servir els fills per condemnar la mare de per vida.Escuchar audio

Quan va néixer el Pariarcat? Ha existit des de sempre, des de l’aparició de la Humanitat?Diu la Bíblia que Déu va crear l’Home a imatge i semblança seva. I després va pensar que no era bo que estigués sol, i va crear la Dona. Així s’explica al segon relat de la Creació, que mostra un món antropocèntric, on l’Home és el centre de tot, i tot està a la seva disposició: els animals, la Natura, la Dona...Hi ha un primer relat, però, on Home i Dona són la culminació de la Creació de l’Univers. Qui i per què va canviar el relat? Podem pensar que Déu és misògin? O a algú li va interessar reinterpretar la Història? I Eva, és la primera feminista, que es revela i no vol ser submisa?En reflexionem amb Pilar Codony, autora de “Dominarás la Tierra”, de la sèrie "Asaltar la Biblia" de Fragmenta Editorial, on fa una lectura ecofeminista, "amb ulls de dona", de la Creació del Món. Escuchar audio

El 4 de març és el Dia Mundial de l’Obesitat, que s’ha convertit en una autèntica pandèmia del segle XXI. Més de mil milions de persones a tot el món, una de cada vuit, està afectada per aquesta malaltia crònica, segons l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut. S'ha duplicat en el cas de les dones, s'ha triplicat en els homes i s'ha quadriplicat en els nens i adolescents. L’obesitat suposa un greu risc per a la salut, no només física sinó també emocional. Provoca tota mena de malalties (hipertensió, diabetis, colesterol, problemes cardiovasculars i, fins i tot, Càncer), a més dels efectes sobre l’autoestima i la salut psicològica.Dades que obliguen a reflexionar-hi i és el que fem al nostre "Racó de Pensar" amb la Sílvia Penón, la psicoinfermera Núria Bou i la psicòloga Roser Feliu. Escuchar audio

Centenars, milers de persones, sobreviuen gràcies a l’acció d’entitats socials, que ofereixen ajudes, des d’alimentació a habitatge, passant per assessorament per buscar feina o acompanyament emocional i psicològic. Entitats com Càritas Barcelona, que acaba de complir 80 anys; vuit dècades ajudant i acompanyant persones en situacions difícils, en risc d’exclusió social: més d’un milió i mig de persones en tots aquests anys. En parlem amb el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala.Escuchar audio

Espanya és el país amb més pobresa infantil de tota la Unió Europea. Són dades de l’últim informe d’UNICEF, segons el qual hi ha 20 MILIONS de nens i nenes pobres a Europa, la quarta part de la població infantil i adolescent. I Espanya es troba absolutament a la cua, amb DOS MILIONS d’infants en situació de pobresa, el 28%. A Catalunya, són 400 MIL, el 30% dels menors, segons l’últim informe sobre Els Drets de l’Infant, de la Síndica de Greuges.Dades molt preocupants, sobre les que reflexionem amb la Síndica, Esther Giménez Salinas.Escuchar audio

Què és la felicitat? N'existeix un estat permanent o hem de parlar, millor, de moments feliços? Es pot aprendre a ser feliç? Quins són els mestres de la felicitat? Preguntes que mirem de respondre amb Rafael Narbona, al nostre "Món savi", amb la Teresa Farell.Escuchar audio

És veritat que una imatge val més que mil paraules? L'oralitat és en perill, ofegada per la imatge? La Ràdio continúa viva? Quin és el seu present i el seu futur?Preguntes que ens fem a "Món Possible", amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, el mitjà més proper i més creïble, segons diversos estudis.En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, i amb l'Emma Rodero, investigadora de la veu i directora del Media Psychology Lab de la Universitat Pompeu Fabra. Escuchar audio

Un centenar de persones han mort o desaparegut, en l’inici d’aquest 2024, tot intentant arribar a les costes europees, a través de les rutes migratòries de la Mediterrània. És el doble que l’any anterior. Més de dos mil morts, al 2023, l’any més mortífer. 28MIL en l’última década.Les xifres de víctimes són esfereidores i van en augment. I és que la desesperació no té fre; la necessitat, tampoc. Aquí i a la resta de murs aixecats a tot el món per mirar d’evitar aquest impuls humà de fugir del perill.Avui, a Món Possible, parlem dels mal anomenats “refugiats”, perquè en realitat no troben refugi, no els hi donem. I ho fem amb una persona que fa temps que n’és testimoni i ho denuncia: el periodista Agus Morales, director de la revista 5W, que acaba de publicar una reedició del seu llibre “No somos refugiados”.Escuchar audio

Es pot explicar la vida de les persones a través dels objectes que posseeixen o que van abandonar? Això és el que fa l’artista visual Germán Ortegón. Converteix els objectes en subjectes que parlen dels seus amos. No li cal fotografiar la persona per fer el seu retrat, perquè a través de les coses s’imagina com són les persones. Assegura que els nostres objectes són part de la nostra història personal.I ell explica aquestes històries. A “El espejo de los ausentes”, un llibre de fotografia que és molt més que això, ha construit un pont imaginari entre la seva Colòmbia i el desert del Sàhara. Dos conflictes, dos continents, dues realitats que tenen molt més en comú del que podríem pensar.Escuchar audio

De ben segur que entre els propòsits de l’any nou, molts de nosaltres ens vam fixar el de fer dieta. La pregunta que ens fem és, un mes després quants l’heu començada i, sobre tot, quants encara la feu, perquè tirar la tovallola acostuma a ser tan habitual com començar l’any amb bons propòsits.Avui, al nostre espai de “La vida bona”, amb la Teresa Farell, reflexionem sobre les dietes i quina és la millor manera d’alimentar-se. Parlem d’alimentació conscient amb Marcos Bodoque, autor de "Elige nutrirte". Escuchar audio

Llum verda a la reforma de l’article 49 de la Constitució, per tal d’eliminar el terme “disminuits” i substituir-lo per “persones amb discapacitat”. Una reclamació històrica del sector, que han atès les Corts espanyoles. Al Parlament de Catalunya, el Grup socialista proposa modificar la definició actual de “discapacitat intel.lectual”, per tal d’adaptar-la a la normativa europea i superar les referències pejoratives.Avui, hem titolat el programa “Molt més que paraules”. I és que no sempre se les emporta el vent, sinó que les paraules són molt importants. Denoten respecte, empatia, però també menyspreu o animadversió.En parlem amb Carmen Parra, directora de la Càtedra UNESCO “Pau, solidaritat i diàleg intercultural” de la Universitat Abat Oliba, i amb Andy Trias, un referent en la lluita contra la discriminació i la inclusió plena. L'Andy és fill del polític Ramon Trias Fargas, que va impulsar la Llei LISMI d'Integració del Minusvàlid (1982), i de Montserrat Trueta, presidenta-fundadora de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que ara presideix la seva filla, Katty Trias Trueta. Escuchar audio

La meitat dels joves d’entre 12 i 15 anys han consumit pornografia en alguna ocasió. I el 70% reconeixen que veuen “porno” de forma regular. El consum de pornografia a edats primerenques té conseqüències negatives en el desenvolupament dels menors, a més de normalitzar conductes com la violència contra les dones. Conscient d’aquesta problemàtica, el Govern central ha anunciat una Llei integral per protegir els menors a Internet i prepara una aplicació, que es vol tenir enllestida a l’estiu, per controlar l’edat dels consumidors de pornografia a les xarxes.N’hi ha prou amb aquestes mesures? Què hem de fer, com a societat, per plantar cara al problema?En parlem al nostre Racó de Pensar amb la Sílvia Penón i amb Antoni Bolinches, president d'honor de la Societat Catalana de Sexologia. Escuchar audio

Una de les preocupacions de les persones amb problemes de Salut Mental és la seva inclusió laboral: poder trobar o mantenir una feina que els permeti fer una vida com més normal millor. Però patir un trastorn mental és un estigma que complica la vida professional. Per això, son vitals programes com el que porta a terme, des de fa més de 20 anys, la Diputació de Barcelona, a través de la seva Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals. Les afectacions més habituals dels usuaris són la depressió i l’ansietat.És el cas del Francesc, que va trobar feina fa dos anys, gràcies en aquest programa. Escoltem el seu testimoni i en parlem amb Purificació Martínez, que és Cap de Millora de l’Ocupabilitat a la Diputació de Barcelona.Escuchar audio

Què ens depara aquest 2024? Quins són els temes i les qüestions als que haurem d'estar ben atents? Ho repassem amb Carme Colomina, investigadora del CIDOB, que cada any elabora un decàleg dels temes que marcaran l'agenda internacional. L'informe diu que aquest serà un any "d'armes i d'urnes". Hi ha convocades eleccions a 76 països, que engloben el 51% de la població mundial. També al Parlament europeu i a una dotzena de països de la Unió. Sense dubte, serà un bon termòmetre per mesurar la força de l'extrema dreta. Al 2024 haurem de continuar mirant cap a Gaza, una situació d'autèntic genocidi de la població palestina i d'impunitat per part d'Israel, país al que hem vist plantar cara a la mateixa ONU, al seu secretari general. Això ens fa reflexionar sobre el paper de les institucions internacionals.Escuchar audio

Les Festes de Nadal són dates per compartir, per estar amb la família i la gent propera. També són dies de vacances i els més petits passen molt d'aquest temps amb els avis, mentre els pares treballen o fan de Reis Mags. Què aporta aquesta relació entre néts i avis als més menuts? I també, què els aporta a les persones grans?Mirem de descobrir-ho al nostre Racó de pensar, amb la Sílvia Penón, amb Magda Boté, àvia, i amb la gerontòloga Maria Salut Camps, directora d'una residència a Barcelona.Escuchar audio

Les malalties oblidades afecten els més vulnerables del planeta. Al món hi ha milions de malalts desatesos, però hi ha també iniciatives per donar-los tractament. El Doctor Quique Bassat, nou director de l'ISGlobal, s'ha dedicat des de sempre a l'estudi, tractament i prevenció de la Malària i altres malalties infeccioses. Analitza per què encara hi ha malalties oblidades i com fer-hi front. Com fa ell, a Moçambic.Escuchar audio

Analitzem les llums i les ombres de la Cimera de Dubai, amb Miguel Pajares, de la CCAR i Ecologistes en Acció, Olga Alcaraz, del Grup sobre Gobernança del Canvi Climàtic de la UPC, i Carmen Parra, directora de la Càtedra Unesco "Pau, solidaritat i diàleg intercultural" de la Universitat Abat Oliba.Escuchar audio

El Parlament europeu lliura el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència a Mahsa Jina Amini, a títol pòstum, i al moviment iranià "Dona, Vida, Llibertat", impulsat arran la mort d'Amini durant una detenció policial per no portar ben posat el vel islàmic. Parlem de la lluita i resistència de les dones iranianes amb Anahita Nassir, una d'aquestes dones combatives, politòloga afincada a Catalunya, que treballa a l'àmbit de la Cooperació al Desenvolupament.Escuchar audio

En el Dia Internacional dels Drets Humans, repassem la pitjor vulneració dels drets fonamentals, que s'està perpetrant ara mateix als territoris palestins ocupats per Israel. En parlem amb Salah Jamal, portaveu de la Comunitat Palestina a Catalunya i amb Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional, mediador i pacifista. I reproduïm una entrevista a Manal Tamimi, destacada activista palestina, símbol de la resistència pacífica, com la seva neboda, Ahed Tamimi, que acaba de ser alliberada per Israel, en un intercanvi d'ostatges.Escuchar audio

En ple debat sobre l’ús del mòbil per part dels adolescents, al nostre "Racó de pensar i educar" amb la Sílvia Penón, analitzem els perills d’aquests aparells amb el psicòleg clínic Francisco Villar, que dirigeix el Programa d’Atenció a la Conducta Suicida del Menor, de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, i és autor del llibre “Com les pantalles devoren els nostres fills”. I també amb Xavier Casanovas, del grup de pares del Poblenou que han posat en marxa una iniciativa per retardar l’accés dels seus fills al telèfon mòbil.Escuchar audio

Desemmascarar el masclisme en totes les seves formes: des de les més evidents, com ara la violència sexual i física, fins a d’altres de més amagades, que afecten tots els àmbits de la societat. Aquest és l’objectiu d’aquest 25-N, Dia internacional per a l’erradicació de les violències masclistes. Perquè de violències contra les dones n’hi ha de molts tipus. Escoltem el testimoni d’una supervivent de la violència masclista, l’Ana Maria, que ens explica en primera persona com és la violència psicològica. I amb la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, repassem el contingut del primer Pla Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes, que acaba d'aprovar el Govern català. Combatre les violències masclistes és una qüestió que ens afecta a tots, no només les dones. A “Món possible”, mirem el món “Amb ulls de dona” i busquem la complicitat d’homes feministes, com el Miguel Lorente, que va ser Delegat del Govern per a la Violència de Gènere i reconegut expert en desigualtat i violència masclista; Jesús Espinosa, autor de “Hombres feministas y masculinidad en la España contemporánea” i membre de l’Asociación de Hombres por la Igualdad de Género; Quique Peiró, d’Homes Igualitaris, Nous Homes de Sabadell i la Xarxa 21 d’Octubre Homes contra les violències masclistes, i Núria Viladomat, autora de “Solteres i encantades”. Escuchar audio

Quina és la font de l'eterna juventut? Podem frenar l'envelliment i prevenir malalties associades a l'edat? Els doctors Manel Esteller i Salvador Macip sostenen que sí, que són en el camí de descobrir les claus de l'envelliment i modificar-ho. Ho aborden al llibre "El secret de la vida eterna" i ens ho han explicat també a "La vida bona", de "Món Possible", amb la Teresa Farell. L'objectiu no és tant donar anys a la vida, com donar vida als anys. Viure més i millor, amb més qualitat de vida. Escuchar audio

Neix un nou concepte per descriure la defensa ambiental i dels drets humans, des d'un punt de vista democràtic. Es diu "yasunizar", en espanyol. És una realitat al Yasuní de l'Equador, un àrea natural protegida, reserva de la biosfera per la UNESCO. És l'indret amb més biodiversitat del planeta i els seus habitants han decidit en un referèndum defensar la vida i la natura, aturar l'explotació petroliera i començar una transició cap a un nou model econòmic i social. En parlem amb Alberto Acosta, jutge del Tribunal Internacional de los Derechos de la Naturaleza, i Zenaida Yasacama, vice-presidenta de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador. Yasunitzem el món, perquè un altre món és possible. Escuchar audio

Aquest 2023 és l'Any Oró, en complir-se el centenari del naixement de l'il.lustre bioquímic lleidatà Joan Oró, descobridor de la síntesi de l'Adenina, un component bàsic de l'ADN. També va col.laborar a diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el programa Apollo, a la Lluna, i el Viking, al planeta Mart. Ens acostem a la seva obra i la seva figura, a través de fragments de l'última entrevista seva, que es conserva a l'Arxiu de RTVE, i en conversa amb el comissari de l'Any Oró, Joan Anton Català, i amb Joan Oró, nebot-net del científic, i director de la Fundació que porta el seu nom. Escuchar audio

Som una societat que ens costa parlar de la mort i, encara més, amb les criatures. Però com ho fem si acostumem a donar l'esquena al tema? Ho analitzem al nostre Racó de pensar i educar per a pares, amb la Sílvia Penón i amb l'expert en Pedagogia del Dol Ricard Díaz Mallodré. Segons ell, la informació, dir la veritat, és el millor antídot contra la por.  Escuchar audio

El Franquisme va voler esborrar totes les empremtes deixades per la República, tots els avenços socials i polítics que topaven amb el nacional-catolicisme del règim. I les dones van ser unes víctimes expiatòries, sobre les que va recaure la preservació de la moral catòlica. Davant la més mínima sospita de no compliment de l’ideal de dona franquista, el sistema hi intervenia. Ho va fer a través d’una institució anomenada Patronato de protección a la mujer, que va demostrar ben poca de protecció. La presidia la dona del dictador, Carmen Polo, i actuava com una autèntica “presó de la moral”. Ens ho expliquen algunes de les dones que van passar per centres del Patronato, com la Consuelo García del Cid, convertida en activista i veu d’aquelles dones, i la Clara Reinoso, a qui van robar el seu nadó en nèixer. Va passar durant la dictadura, però també –i això és el més sagnant— en plena democràcia. Escuchar audio

<p></p> <p>La major part de les intoxicacions alimentàries tenen lloc a casa nostra. La nostra cuina, la nostra nevera presenten perills, de vegades amagats, per a la nostra salut. I contra aquests perills ha iniciat una creuada <strong>Mario Sánchez</strong>, tecnòleg alimentari i divulgador de tots aquests riscos, que acaba de publicar “<em>A tomate pocho, no les hinques el diente</em>”, un llibre escrit amb molt sentit de l’humor sobre coses que no són cap broma: mites i dubtes, idees equivocades o desconeixement, que ens poden donar més d’un mal de cap o de panxa.</p> <p>En parlem amb ell, aquesta setmana, a l’espai “<em>La vida bona</em>”, amb la Teresa Farell.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/intoxicacions-llar/6994916/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/intoxicacions-llar/6994916/" alt=""/>

<p>Què hi ha al darrera de la conquesta d'Amèrica? El que ens han venut durant segles com a "civilització", "culturització" i "evangelització" va ser explotació, imposició i vulneració de drets. Ho van denunciar alguns religiosos, com Bartolomé de Las Casas, a la "<em>Brevísima relación de la destruición de las Indias</em>", que acaba de reeditar Cátedra, en una edició de <strong>José Miguel Martínez Torrejón</strong>.</p> <p>En parlem amb ell i amb <strong>Cielo Freire</strong>, activista boliviana resident a Barcelona, que ens explica per què el 12 d'Octubre no hi ha res a celebrar.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/mon_possible___12_o_ok/6989551/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESMONPOS&si=https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/mon_possible___12_o_ok/6989551/" alt=""/>

<p>"Escriure un llibre de memòries mentre la teva es va esvaïnt és arriscat", diu la <strong>Carme Elías</strong>. Malgrat tot, ella ho ha fet i reconeix que ha estat un alleujament: "com obrir les finestres perquè entri aire fresc". El paper més important de la seva vida, per al qual no havia estudiat, i que no ha triat, ha resultat "sanador" per a ella i "útil" per a tothom. Per això, se sent satisfeta de la seva última creuada: ser la cara visible d'una campanya per divulgar el Document de Voluntats Anticipades. Perquè "quan ja no sigui jo", la Carme reivindica el dret a morir dignament. Però encara li queda molta vida per compartir i molts records encara inesborrables, com els que es recullen al documental "Mentre siguis tu", de la seva amiga Claudia Pinto, que s'ha pogut veure al Festival de Sant Sebastià.</p> <p>Parlem amb la Carme Elías al nostre espai "Món savi", amb la Teresa Farell.</p> <p></p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/carme-elias/6979574/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/mon-possible/carme-elias/6979574/" alt=""/>

La pandèmia de la Covid ha fet aflorar un greu problema de salut mental en adults i menors. Una seqüel.la que encara continua. La part positiva és que n'hem començat a parlar, perquè fins ara aquestes qüestions s'havien considerat un tema tabú. Hi reflexionem a Món Possible amb la nostra especialista en Educació, Sílvia Penón, la psicòloga Teresa Ribalta, directora de la Fundació Orienta, i amb la infermera Marta Montero, d'Atenció Primària a l'Anoia, on han posat en marxa un programa d'atenció a la salut mental dels adolescents. Escuchar audio

Pallassos Sense Fronteres celebra 30 anys d’existència, 30 anys fent riure on menys motius n’hi ha i on més necessari resulta: en guerres, catastrofes, en mig de la tragèdia. L’any 1993, en plena guerra de Bòsnia, Jaume Mateu, "Tortell Poltrona", va començar aquesta aventura, que fa 30 anys que dura i que ha donat molt de sí: 7.500 espectacles, en mig miler de missions a un centenar de països, per a dos milions i mig de persones i més de mil artistes voluntaris. Escuchar audio

El terratrèmol del Marroc i les inundacions de Líbia han activat les campanyes d'emergència per atendre els damnificats. Sobre tot al Marroc, d'on prové bona part de la població catalana, que s'ha bolcat en ajudar el seu país d'orígen, amb l'enviament d'ajuda humanitària. Des del món de la Cooperació Internacional, s'insisteix, però, que la millor manera d'ajudar és enviant diners a organitzacions que treballen sobre el terreny. S'activa, així, una doble col.laboració: amb els afectats per l'emergència i amb l'economia local. En parlem a Món Possible amb David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i amb Mohamed El Amrani, president de l'associació Azahara, que és al Marroc gestionant l'ajut econòmic que estan recollint a Catalunya. Escuchar audio

Salvador Allende, el president que va voler crear un altre món possible Tot coincidint amb el 50 aniversari del cop militar a Xile i la desaparició del president Salvador Allende, valorem el seu llegat amb Verónica Dávalos, presidenta del Centre Salvador Allende de Barcelona. I analitzem el Xile actual, que assisteix dividit i una part anestesiada en aquesta efemèride. Escuchar audio

Acabem temporada mirant el món a través dels ulls savis de la Pilarín Bayés, una dona que assegura ser feliç tot i que les ha viscut de molt grosses. El pitjor, la mort d'una filla. Malgrat tot, no es recrea en el seu dolor, perquè reconeix que no és l'única que el pateix. I afirma que hi ha "Mil motius per viure-hi". "Món savi" amb la Pilarín Bayés i la Teresa Farell, i "Racó de pensar" per a pares i mares, amb la Sílvia Penón, que ens parla d'Educació des de la contemplació. Escuchar audio

Aquesta setmana, a "Món possible", parlem d'un dels conflictes oblidats, que provoca la pitjor crisi humanitària de la història: el Iemen. Després de vuit anys de guerra, més del 80% de la població, uns 20 milions de persones, requereixen ajut humanitari. En parlem amb l'Eva Erill, directora de l'ong catalana "Solidarios sin Fronteras". Coneixem una iniciativa de quatre estudiants de la UPC, que fabriquen cadires de rodes de baix cost per a infants de Tororo, a Uganda.Ens ho explica una d'aquestes estudiants, la Carlota Regalés, i l'Adrià Sallés, ara professor de l'Escola Superior d'Enginyeria de Terrassa, que va dissenyar la cadira com a treball de Fi de Grau, quan era estudiant. I de la mà de la Dra. Sílvia Barro, ens acostem a la tasca de la Comissió de Cooperació i Salut Internacional, la COCOOPSI, de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la CAMFIC, que destina el 0'7% del pressupost a projectes de salut internacional. Escuchar audio

El 23 de Juliol anem a les urnes i, per primer cop des de la instauració de la democràcia, l'extrema dreta pot entrar a La Moncloa. Què explica aquest avenç de l'ultra dreta a casa nostra, prop de 50 anys després de la mort del dictador Franco? Hem de tenir por d'un retrocés dels nostres drets i llibertats, sobre tot determinats col.lectius, com ara l'LGTBI o els immigrants? Hi reflexionem aquesta setmana a "Món possible" amb Cielo Freire, dona trans, immigrada, racialitzada i activista pels drets humans, i amb el periodista Xavier Rius Sant, expert en extrema dreta.  I ens acostem a la realitat de les persones afectades d'Esclerosi Múltiple, de la mà de la Montse Quílez, que viu des de fa prop de 20 anys amb la malaltia, i amb la Rosa Masriera, directora de la Fundació Esclerosi Múltiple.  Escuchar audio

Acollir les persones migrades, a banda d'un dret humà, és una necessitat. Aquesta setmana, a "Món possible", desmuntem mites i estereotips sobre la Immigracio irregular amb Òscar Camps, director-fundador d'Open Arms, Gonzalo Fanjul, de la Fundación PorCausa, i Moses Von Kallon, president de l'associació Aquarius Supervivientes "Por una vida digna". Escuchar audio

Cada any, se suiciden més de quatre mil persones, a tot l’Estat. Enfrontar-se a la mort d’un èsser estimat no és fàcil, però molt pitjor resulta quan és una mort per suicidi. El sentiment de culpa, de falta de previsió, no es pot estalviar. Ho explica la Carmen Sánchez Alegre a “¿Hablamos del suicidio? Sobrevivir a la muerte de un ser querido”, com ella ha hagut de sobreviure a l’absència del seu germà. I ara que els nostres infants han començat les vacances escolars, al nostre Racó de pensar per a pares i mares, amb la Sílvia Penón, ens preguntem: són adients i positius els deures d’estiu?  Escuchar audio

Carlos Laria és metge i pacient, oftalmòleg pediatra i malalt d'ELA, una malaltia maleïda que et canvia la vida. El doctor explica la seva experiència amb l'Esclerosi Lateral Amiotròfica al llibre "Volar sin alas, vivir con ELA". Un llibre escrit d'una tirada i sense corregir, perquè vol ser autèntic, i que ha prologat la cara més visible d'aquesta malaltia, Juan Carlos Unzué. Com ell, el Doctor Laria denuncia la falta de suport als malalts i com és de dur fer front als condicionants que provoca l'ELA, sobre tot quan no tens prou recursos econòmics. També coneixem aquesta setmana l'ong Ser madre, ser mujer, que treballa per evitar la mortalitat durant el part i l'embaràs. Una de les seves fundadores, l'Anna Ramos, ens recorda que cada dos minuts mor una dona per aquestes causes. I, a les portes del Dia Mundial del Refugiat, i encara molt recent l'últim naufragi massiu davant les costes gregues, repassem l'últim informe d'ACNUR, que xifra en 110 milions les persones desplaçades al món. Escuchar audio

Aquesta setmana, ens visita a "Món possible" una persona que porta 25 anys lluitant contra les injustícies i transformant el món. És Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón a Espanya, que acaba de veure reconeguda la seva tasca amb la Medalla Ildefons Cerdà del Col.legi d'Enginyeria de Catalunya. També coneixem alguns dels usuaris del programa "Cambiando vidas" de la Fundació Endesa. La Fany López, la Diana  Abeso, l'Elkin Alonso Céspedes i la Mª Rosa García ens expliquen com trobar feina els ha canviat la vida. I analitzem les causes de l'augment de les agressions sexuals a menors, perpetrades per altres menors. La Mar Garcia en parla amb la psicòloga experta en violència masclista Alba Alfageme. Escuchar audio

Un estiu més, les associacions d'acollida d'infants sahrauins, dins del projecte Vacances en pau, busquen famílies d'acollida per poder treure els nens i nenes dels camps de refugiats del desert del Sàhara durant els mesos de més calor. En parlem amb algunes d'aquestes associacions i ens acostem a la situació del poble sahrauí, amb l'activista Mamina Chej el Quebir Greimich. També ens interessem per la lluita contra el tràfic de persones que porta a terme l'ong Sonrisas de Bombay, amb la Isabel Martínez. I fem balanç del recompte de persones sensellar, que s'ha fet aquesta setmana a l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramanet, amb Marta Caramés, tècnica del progrma Sense Llar i Habitatge de Caritas Barcelona. Escuchar audio

Aquesta setmana, a Món Possible, mirem de desterrar idees equivocades i reflexionar sobre nous principis, sobre els quals edificar una nova manera d'entendre i explicar el món. Ho fem amb Antonio Lozano Domènech, autor de "La sabiduria del no saber". I amb la Sílvia Penón, parlem sobre les bonances del joc, en el Dia Mundial del Joc. Escuchar audio

Transformar el món, cadascú en funció de les seves possibilitats, des de la seva petita parcel.la. Aquesta és la nostra proposta aquesta setmana i ho fem a partir de diverses iniciatives: coneixem el programa ACOL de la Generalitat, que facilita la inclusió laboral de persones migrants perquè puguin regularitzar la seva situació administrativa, com la Tània, una joven hondurenya, que ens explica la seva història. I la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero, ens acosta al programa. A la nostra "Escola de Pau" la Carmen Parra, directora de la càtedra Unesco "Pau, solidaritat i diàleg intercultural" de la Universitat Abat Oliba-CEU, ens dona a conèixer un projecte d'economia blava, Blue Ocean Nutrition, amb la seva impulsoira, Mayte Corbinos. I ens acostem a l'acció de l'ong Ulls del món, que lluita contra la ceguesa evitable, a través del seu responsable a Moçambic, Vasco Cote. Escuchar audio

Gestació subrogada, per substitució, ventres de lloguer... Hi ha moltes maneres d'anomenar una nova forma de maternitat o, millor dit, de paternitat, perquè són molts els homes que accedeixen en aquest modus de tenir un fill. Acte altruista o negoci? Per al Feminisme, es tracta d'una explotació reproductiva de la dona i venda de nadons. Hi reflexionem amb la sociòloga Ana Trejo, impulsora d'Stop Vientres de Alquiler i autora del llibre "En el nombre del padre", i amb Ibone Olza, psiquiatra infantil i perinatal, que explica el trauma que pateix el nadó quan és apartat de la seva mare gestant. Escuchar audio

El canvi climàtic és una emergència, el principal repte a què ens enfrontem com a humanitat. I ens provoca una angoixa vital, pel món que deixem als nostres fills. Tenim ecoansietat. En parlem aquesta setmana al nostre espai de "La vida bona" amb la Teresa Farell, amb Mercè Conangla, coautora de "Cambio climático emocional", un llibre amb accions per superar el desequilibri emocional que ens causa viure una vida poc connectada a les veritables necessitats humanes. I mirem el món "Amb ulls de dona" amb la Mar Garcia, aprofundint en el coneixement de les dones a l'Edat Mitjana, amb la historiadora britànica Janina Ramírez, que ens dona més d'una sorpresa al seu llibre "Fémina". Escuchar audio

Aquesta setmana, tot coincidint amb la diada de Sant Jordi, fem un seguit de recomanacions de lectura. I al nostre Racó d’educar, amb la Sílvia Penón, reflexionem sobre la lectura de joves i nens i ens preguntem si les pantalles estan acabant amb els llibres. Aquest és el nostre top ten: • “EL REGAL DE LA LECTURA”, de SEBASTIÀ SERRANO (Ara Llibres). Una petita joia sobre el poder i beneficis de la lectura per a la salut del nostre cervell. Llegir ens dona vida, llegir ens allarga la vida. • “TORTURADES”, de GEMMA PASQUAL (Comanegra). Un llibre que dona veu a vint-i-dues dones que tenen en comú haver estat torturades a la comissaria de Policia de Via Laietana, tant durant la dictadura franquista com en democràcia. • Si el que us interessa és l’ecologisme i, més concretament, la crítica al “greenwashing” imperant, el vostre llibre és “BLA-BLA-BLA. EL MITE DEL CAPITALISME ECOLÒGIC”, de MIGUEL PAJARES (Raig Verd). • Més reflexions sobre el món: “MALESTAMOS. Cuando estar mal es un problema colectivo”, de JAVIER PADILLA i MARTA CARMONA (Capitán Swing). • De sempre s’ha dit que el principal objectiu de la humanitat és la recerca de la felicitat. És “EL DESEO INTERMINABLE”, l’últim llibre del filòsof JOSÉ ANTONIO MARINA (Ariel). • Un altre home savi: EUDALD CARBONELL i “EL FUTUR DE LA HUMANITAT” (Ara llibres). Anem cap al desastre com a espècie? • L’obra i la figura d’ARCADI OLIVERAS són reconegudes en dues propostes: “PAPERS DE PAU” (de l’ICIP, a Angle editorial) i “L’ARCADI AL PAÍS DE LES OLIVERES” (Bindi Books), amb il.lustracions del seu fill, el BERNAT OLIVERES. La MAR VALLDEORIOLA és al darrera de totes dues propostes. • Una altra proposta pacifista: “SOMIANT LA PAU”, de NADIA GHULAM (Rosa dels Vents), una mirada “amb ulls de dona” al nou Afganistan dels talibans. • “A L’ALTRA BANDA DEL MUR. Repensar les presons per millorar la societat”, de RAÜL ROMEVA (Ara llibres). Una mirada crítica, i des de dins, a la cara més fosca de la nostra societat, que també recull a “PRÉS” (Stonberg editorial), un llibre de poesies escrites entre reixes. • I acabem amb la història de l’Ahmad Alhamso, un refugiat sirià, actor, que explica el seu viatge d’anys fins a Catalunya a “Todos los Ahmad del mundo” (Plataforma Editorial). Escuchar audio

Aquesta setmana, mirem el món amb ulls de dona, els de vint-i-dues dones torturades a la comissaria de Policia de Via Laietana, tant a la dictadura com en democràcia, amb l’escriptora valenciana Gemma Pasqual, que ha recollit el seu testimoni al llibre "Torturades". Un llibre-denúncia i de reparació de les víctimes. I escoltem, en primera persona, un d'aquests testimonis, el de la Carme Travesset, que va tenir un important paper en l’aparell de propaganda de l’independentisme clandestí dels anys 70. Per això, la van detenir i torturar diverses vegades. Escuchar audio

No és or tot el lluu a les farmàcies? Com funciona el model farmacèutic? Juga amb la nostra salut? L’exfarmacèutic Felipe de la Fuente i el seu germà Raúl, expert en Nutrició i qualitat de la indústria alimentària, han buscat resposta a aquests interrogants en el llibre “De venta en farmacias. Una denuncia del negocio de la salud desde dentro”. I han arribat a la conclusió que “un altre model de Farmàcia és possible”. Ens ho expliquen aquesta setmana a "Món possible". I al nostre espai de “La vida bona”, amb la Teresa Farell, abordem la importància d’una bona taula, no només per a la Salut, amb Josep Pont, terapeuta gastronòmic, que acaba de publicar “Tu vida en la mesa”. Escuchar audio

Analitzem l’últim informe d’Amnistia Internacional sobre l’estat dels drets al món, amb el portaveu de l'entitat a Catalunya, Dani Vilaró. I mirem el món "Amb ulls de dona" amb l'activista feminista i antiracista Desirée Bela, que acaba de publicar un nou llibre: “Ponte a punto para el antirracismo”.  Escuchar audio

En el Dia Mundial del Clima, reflexionem sobre l'emergència climàtica i la necessitat d'un nou sistema econòmic amb Miguel Pajares, que acaba de publicar "Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic", on desenmascara les falàcies de les grans empreses i el seu "greenwashing". I a l'espai "La vida bona", amb la Teresa Farell, destaquem la importància de l'exercici físic per tenir una vida saludable, amb la metgessa de família Montserrat Romaguera, especialista en Medicina de l'esport i autora de "Mi médico me manda a paseo". Escuchar audio

Tres anys després de l'inici de la pandèmia per Covid, ja pocs recorden tot el que vam passar, més enllà dels que ho van patir molt de prop i de forma més greu. Els que difícilment ho podran oblidar són els familiars de residents a geriàtrics. Més de 35 MIL en van prerdre la vida, segons dades d'Amnistia Internacional, que reclama justícia i veritat: que s'investigui què va passar i per què, qui són els culpables, perquè no hi hagi impunitat. Els familiars de les víctimes demanen que es reobrin els casos arxivats per la Fiscalia. I, sobre tot, que mai més no torni a passar. En parlem amb Víctor Echániz, portaveu de la plataforma Els Estels Silenciats, Júlia Pérez, d'Amnistia Internacional, i el periodista Manuel Rico, autor del llibre "Vergüenza. El escándalo de las residencias". I al nostre Racó de pensar per a pares i mares, parlem d'adolescents amb la Sílvia Penón. Escuchar audio

Lluís i Quique Bassat són dos referents en els seus camps, la Publicitat i la Medicina. Els uneix, a banda de ser pare i fill, el seu compromís amb els més necessitats. Una tasca que fan a través de la Fundació Carmen i Lluís Bassat. Perquè si has nascut a la part privilegiada del món, sents la necessitat de col.laborar amb els que no tenen aquest privilegi. I també pots deixar un món més maco, a través de l'Art. Escuchar audio

Els sostres, bretxes, discriminacions i violències que encara patim les dones pel fet de ser-ho, algunes de mortals, no es poden combatre només un dia a l'any, el 8 de març. El Feminisme es fa cada dia, cada dia és 8M. En reflexionem aquesta setmana a Món possible amb Laura Pérez, la regidora de Feminismes de l'Ajuntament de Barcelona, que plegarà després de dos mandats. Fem balanç de la seva feina en aquests 8 anys i ens explica com veu ella el Feminisme ara mateix i per què ha decidit abandonar la primera línia de la política, profundament decebuda pel tracte que reben les dones activistes. I al nostre Racó de pensar per a pares i mares, la Sílvia Penón ens parla de la tirania de la bellesa a què estem sotmeses les dones i com afecta a les més joves. Escuchar audio

Els conflictes socio-ambientals, provocats per multinacionals estrangeres, són un malson que es repeteix. Aquesta setmana, en coneixem dos exemples a "Món Possible": l'agressió que pateix el poble indígena awà, a Colòmbia, i les conseqüències d'un vessament de petroli d'una empresa subsidiària de Repsol al Perú, que ha deixat els pescadors sense mitjà de vida. El Parlament de Catalunya mira de tirar endavant una llei per crear el Centre d'Empresa i Drets Humans, que controli l'acció de les corporacions. Parlem amb Rider Pay, Alex Guanga i Aura López, d'UNIPA, la Unidad Indígena del Pueblo Awá, amb els pescadors Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz i amb Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, associació peruana dedicada a la proteccio dels drets humans i ambientals.  Escuchar audio

Es compleix un any de la invasió russa d’Ucraïna, però 9 anys de guerra perquè, segons recorden els ucraïnesos, va començar al 2014 a Crimea, sense que la comunitat internacional hi reaccionés. Quan ho ha fet, ha estat tard per detenir la guerra. A Món Possible, parlem aquesta setmana de la guerra, però sobre tot de la pau, amb Martí Olivella, impulsor de la campanya “Aturem les guerres”, Xavier Masllorens, president de l’ICIP, l’Institut Català Internacional per la Pau, i la periodista Llúcia Oliva, que va ser corresponsal de TVE a Moscou en els inicis polítics de Putin. I també a la nostra Escola de Pau, amb la Carmen Parra, directora de la Càtedra UNESCO per la “Pau, solidaritat i diàleg intercultural” de la Universitat Abat Oliva-CEU. Escuchar audio

Cada cop que hi ha una emergència humanitària com la que s'està vivint pel terratrèmol de Turquia i Síria, es desperta la solidaritat de moltes persones que volen ajudar però es pregunten quina és la millor manera de fer-ho. Mar Companys, experta en Ajut Humanitari de LaFede.cat ens explica que el més eficient és fer aportacions econòmiques a ong's que treballen a terreny. Tot coincidint amb Sant Valentí, parlem d'Amor, un sentiment que ha de començar per un mateix. "Sigues l'amor de la teva vida" ens recomana l'experta en intel.ligència emocional Marta Parella, al nostre espai "La vida bona", amb la Teresa Farell. I amb l'artista afrocatalana Montserrat Anguiano mirem el món "Amb ulls de dona", amb la Mar Garcia. Escuchar audio

En el "món possible" que mirem de construir, hi ha una mena de forats negres, invisibles, als que no acostumem a mirar. Aquesta setmana, dirigim la mirada a les presons i les mirem "amb ulls de dona", els de Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, que aten persones abans, durant i després del seu pas per la presó. Ha recollit la seva experiència al llibre "Condemnes compartides", on dona veu a vides empresonades. Donar una segona oportunitat és el que fan projectes com els Premis Emprende + 50, de Generación Savia. Ens visita una de les finalistes, la tarragonina Paloma Cava, que ha posat en marxa un projecte molt especial, "Empath", per ajudar les persones en el moment final de la vida, i més enllà. Escuchar audio

El filòsof José Antonio Marina fa un repàs a la Història a través de les emocions, al seu últim llibre, "El deseo interminable", on explica que tots els actes humans estan motivats pels desitjos. I el desig principal és la recerca de la Felicitat. En parlem amb Marina a l'espai "Món savi", amb la Teresa Farell. I amb la Sílvia Penón, al nostre "Racó de pensar" per a pares i mares, reflexionem sobre si hem de posar límits als nostres fills. Escuchar audio

La pandèmia, la guerra i la inflació han disparat les desigualtats: els rics són cada cop més rics i el pobres, cada vegada més pobres. No hi ha un repartiment equitatiu de la riquesa i, molt menys, de les obligacions fiscals. Ho ha tornat a denunciar l'ong OXFAM Intermon, tot coincidint amb el fòrum econòmic de Davos: l'1% més ric del planeta dobla la riquesa del 99% restant. En parlem a la nostra Escola de Pau amb la Carmen Parra, directora de la Càtedra UNESCO "Pau, solidaritat i diàleg intercultural", de la Universitat Abat Oliva-CEU. I a l'espai La vida bona, amb la Teresa Farell, reflexionem amb Antonio Rodríguez, autor de "Felicidad eficiente. El poder de humanizar tu trabajo", sobre si som feliços a la feina. 8 de cada 10 enquestats diuen que no. Què fem, doncs? Escuchar audio

Aquesta setmana, mirem cap al Brasil i analitzem la revolta protagonitzada pels seguidors de l'ex-president Jair Bolsonaro i la ràpida resposta del president Lula da Silva, amb les activistes brasileres contra el feixisme Mariana Araújo i Katia Juncks. I amb la infermera Marisol Oliva i Segura, ens acostem a la realitat de la Sanitat, tres anys després de l'inici de la pandèmia que ha tensionat encara més el sector. Escuchar audio

Què passa al nostre cervell quan llegim? La lectura no és només un plaer, ni un aprenentatge, sinó que és neuroprotectora i ens ajuda a prevenir o endarrerir malalties com l'Alzheimer. Ho explica el professor Sebastià Serrano al seu últim llibre, "El regal de la lectura", i ens ho explica també al nostre espai "Món savi", amb la Teresa Farell. I la nostra pedagoga de capçalera, la Sílvia Penón, ens recomana que, si volem provocar canvis en les criatures, comencem fent-los en nosaltres mateixos: hem de desaprendre les creences que ens limiten en l'educació. Escuchar audio

D'entre totes les formes de violència que pateixen les dones, n'hi ha una d'institucional i, fins i tot, mèdica. Moltes dones denuncien la forma en què han estat invisibilitzades, ningunejades, infantilitzades, en el moment del part, a l'hospital. La "violència obstètrica" és un atemptat als drets de les dones, una discriminació per gènere i una mala praxi, que deshumanitza la Medicina. Però havia passat desapercebut, fins ara. Posar fi a aquesta forma de violència, donar perspectiva de gènere a la Ciència mèdica, és un objectiu del Govern de la Generalitat. Els Departaments de Salut i de Feminismes han posat en marxa un Grup de Treball que elaborarà un Pla d'acció amb propostes i estratègies per abordar la violència obstètrica, aquesta vulneració dels drets sexuals i reproductius de les dones. A Món Possible, hem recollit el testimoni de dones que han patit violència obstètrica i també les opinions de professionals. I amb les doctores Carme Valls i Judith Usall parlem de Medicina amb perspectiva de gènere.  Escuchar audio

En aquestes dates assenyalades, de retrobament i celebracions, recordem els que ja no hi són i també els que ho tenen més difícil en el seu dia a dia. Aquesta setmana, ens visita Jaume Sanllorente, director-fundador de l’ong “Sonrisas de Bombay”, que ha rescatat i ha donat un futur a molts nens a l’Índia, ha empoderat moltes dones i ara enfoca la seva activitat en la lluita contra el tràfic d’éssers humans. I tenim espai per a la nostalgia, perquè volem retre homenatge a, segurament, la veu més emblemàtica de la nostra música, Joan Manuel Serrat, que diu adeu als escenaris, però ens deixa una maleta plena de cançons: “Mediterráneo”, “Paraules d’amor”, “Pare”, “Hoy puede ser un gran dia”… Són moltes i formen part de la banda sonora de les nostres vides. Escuchar audio

Recuperar la memòria històrica és una obligació, una qüestió de justícia. Conèixer la veritat. De vegades, perquè no torni a succeir; d’altres, per rescabalar persones i que no quedin a l’oblit. És el que fem aquesta setmana amb dos casos: el de Pedro Álvarez, un jove de 20 anys assassinat fa ja 30 anys, però el seu assassí no ha pagat mai per aquest crim i la família no es resigna a que quedi impune. En parlem amb el seu pare, Juanjo Álvarez. I l’altre cas que volem rescatar de l’oblit és el de Victòria Pujolar, una dona republicana, comunista, antifeixista, que va lluitar per les llibertats de què gaudim avui, però –com moltes altres- no prou coneguda ni reconeguda. De Victòria Pujolar, una de les veus de Radio España Independiente, "La Pirenaica", en parlem amb la periodista Elvira Altès, que acaba de publicar la seva biografia: "Victòria, la irreductible". I, en el Dia Internacional de les persones migrades, la Carmen Parra, directora de la càtedra UNESCO "Pau, Solidaritat i Diàleg intercultural", ens acosta al projecte "De les barreres a les oportunitats: ajudant joves emigrants", que busca la integració de les persones nouvingudes. Escuchar audio

La nostra societat pateix un malestar profund. "Malestamos", afirmen els doctors Javier Padilla i Marta Carmona, en un llibre on deixen clar que no es tracta d’una qüestió individual, sinó d’un problema col.lectiu. Les solucions, per tant, han de ser socials. En parlem aquesta setmana amb el doctor Padilla, a "La vida bona", amb la Teresa Farell. Conversem també amb l'Òscar Camps, director-fundador de l'ong Open Arms, des del vaixell "Astral", en plena missió a la Mediterrània. Parlem de drets humans i de l'última campanya de l'ong, "Humans sent humans". I aprenem a escriure la Carta als Reis, amb la Sílvia Penón, al nostre “Racó de pensar per a pares i mares”. Escuchar audio

Impulsar un món accessible i equitatiu, on tothom tingui els mateixos drets, sense discriminacions. És un objectiu del “món possible” que volem construir i el lema del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que acabem de celebrar. Enguany, el lema ha estat “Solucions transformadores per a un desenvolupament inclusiu”. Aquesta setmana, a "Món Possible" coneixem una d’aquestes solucions transformadores, que busca la integració laboral de joves amb alguna discapacitat. Una iniciativa de la Fundació ONCE i INSERTA. Casos com el del Joel i l’Ana, que ens acompanyen al programa. I tornem a mirar cap a Colòmbia, un país amb el repte i l’esperança de trobar el camí de la reconciliació i la pau. Ens visiten algunes “dones buscadores”, que volen saber què va passar amb els seus familiars desapareguts, com les “Cantores de Tumaco”, que han fet del seu cant un bàlsam, però també un crit d’alerta. Escuchar audio

Tenim un sistema econòmic que causa desigualtats i esquilma els recursos del planeta. Alguns experts asseguren que som en un moment crucial per a l’evolució de la nostra espècie. Podrem sobreviure a la catàstrofe? Encara som a temps de revertir l’amenaça? Li ho preguntem aquesta setmana a l'arqueòleg i antropolèg Eudald Carbonell. I recordem el que ens dèia un altre home savi fa més de 40 anys: Félix Rodríguez de la Fuente ja ens advertia del mal que li estàvem fent al planeta. El recordem amb la seva filla, Odile Rodríguez de la Fuente, que ha seguit les passes del pare. Escuchar audio