La nit del 21 al 22 de juny del 2003 algú va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospitós. La policia sap que aquest home no va actuar sol. Té un còmplice. Del segon atacant, però, no n'hi ha ni rastre. Una petjada serà determinant per resoldre el cas.

Un matí del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal aïllada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitació. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. És un home gran i està molt malferit. És Àngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els veïns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ningú. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu està tota regirada i hi falten diners.

Aquest és el cas de l'única víctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el món dels motoclubs. Un món amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els Àngels de l'Infern. La història comença la tardor del 2017, a la vorera d'un polígon de Castellar de Vallès. Allà troben un home estès a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la víctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas aïllat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a traïció, mentre la víctima encara era al llit. La notícia va deixar tothom astorat. Aparentment, ningú tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avarícia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, francès de 32 anys, ja ha viatjat per tot el món, fins i tot a països en guerra. Però on se li perd el rastre és al mig de la natura. El nord de l'Argentina és un territori enorme de valls solitàries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats indígenes. En la història que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.

Tarragona. L'any 2004, una jove de 24 anys surt de casa al vespre. Quan la mare li pregunta on va, la filla respon amb un somriure i diu que ja l'hi explicarà. No en tenen cap més notícia fins que dotze dies després, en un bosc, un home que passeja el gos troba la seva roba tirada a terra. Al costat, hi ha un exemplar de la Bíblia. En aquesta història, la policia s'enfrontarà a tres dificultats: les mentides, el silenci i el pas del temps.

En aquest capítol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb violència que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats bancàries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o més. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del país també va agafar els investigadors per sorpresa.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues són militants del partit d'esquerra radical La França Insubmisa. Només fa sis mesos que es coneixen, però aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets algú les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenllaç fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el mòbil del crim és el robatori, però quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assassí, canvia ràpidament d'hipòtesi. Qui pot haver fet una cosa així a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un matí de juny, a quarts de set del matí, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebastià. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara té desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisió i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia és un ganivet robat al mercat de la Barceloneta. (Foto: Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient)

És dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Berguedà, piquen la capa de carbó per fer avançar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'encén una flamarada. És un avís, però ningú ho sap veure. Pocs minuts després hi ha una segona explosió. Més de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a l'estat espanyol. Són els anys més foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va passar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

Aquest episodi és la història d'una mare que no es dona per vençuda. La filla, la Caroline del Valle, va desaparèixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de França buscant una resposta que li permeti descansar, però només ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusió que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareixia. Què va passar amb la Caroline?

2010. Dissabte 1 de maig. Són dos quarts de deu del matí i el 112 rep una trucada per avisar que hi ha un home mort en un pis de Mataró amb signes de violència. Quan els Mossos arriben al lloc dels fets, veuen que el cadàver és darrere de la porta d'accés al domicili i que hi ha un petit rastre de sang que va fins al menjador. La parella de la víctima també hi és. Plora. És ella qui ha trobat el cadàver. Quan els investigadors li comencen a fer preguntes, de seguida els fa mala espina. Cartes anònimes, drogues, trets i una testimoni protegida morta de por. El cas es resoldrà i arribarà a judici, però no tothom pagarà pel que ha fet.

Aquesta història parla de la solitud dels homes. I d'una Andorra que ja no existeix, que va quedar enterrada amb l'última sentència a mort del país, fa 80 anys. És el retrat de la família de Cal Gastó de la Costa, una nissaga marcada per la mala sort. El pare de família va perdre primer la dona amb qui havia tingut dos fills: un nen i una nena. La petita també es va morir amb només 3 anys. Va sobreviure l'Anton Areny, l'hereu. El pare es va tornar a casar i va tenir set fills més. El més petit, el Pere, es portava 26 anys amb l'hereu. La mala fortuna també es va abatre sobre el fill gran, que va morir assassinat d'un tret al cap a primers d'agost del 1943 mentre dormia a casa seva. Ens ajudarà a explicar aquesta història familiar l'Iñaki Rubio, un escriptor andorrà que s'ha submergit en els testimonis i arxius de l'època i que ha escrit un llibre que es titula "Morts, qui us ha mort?", editat per Comanegra i en castellà per Medusa.

El 24 de novembre del 2018 al migdia un parell de pescadors ucraïnesos descobreixen un cadàver mig submergit al pantà de Darnius-Boadella. Té lligades dues pedres molt grosses que li fan de llast. Quan els Mossos d'Esquadra treuen el cadàver de l'aigua, veuen que es tracta d'un home i que està a mig vestir. Porta les sabates posades, però va sense pantalons. No hi ha cap pista que permeti identificar-lo.

Juny del 2010. Puerto Varas, sud de Xile. En una urbanització exclusiva, Viviana Haeger, de 42 anys, desapareix sense deixar rastre. Havia quedat amb una de les seves filles per dinar però no s'hi ha presentat. Quan la nena arriba a casa, es troba la porta del darrere oberta i l'habitació dels seus pares està tota remoguda. Truca al seu pare, el Jaime, i li diu que la mare ha desaparegut. El Jaime denuncia la desaparició a la policia i explica que algú l'ha pogut segrestar. 42 dies després la troben morta. El cadàver era més a prop del que ningú es podia imaginar.

Quatre mesos després de trobar assassinada Carme Blanch a casa seva, a Vilassar de Dalt, detenen el marit de la víctima, Joan Puigpey, com a presumpte autor d'un crim masclista. La policia creu que el Joan ha matat la seva dona per heretar totes les seves propietats. El jutge el deixa en llibertat. No hi ha proves, només indicis. Els Mossos s'empesquen una persecució en cotxe per intentar deixar-lo en evidència. Uns anònims i una agulla de pit en forma de libèl·lula seran peces clau del desenllaç.

Novembre del 2010. Troben morta a casa seva, a Vilassar de Dalt, una dona de 53 anys, Carme Blanch. El cadàver és al llit, tapat amb l'edredó i amb senyals evidents de violència. La casa està regirada, amb calaixos oberts i ditades de sang als mobles. Un robatori amb violència? No han forçat cap porta ni cap finestra. Troben una foto arrugada de la víctima amb un nadó. I una factura telefònica amb unes quantes trucades marcades. L'escenari del crim és un llibre obert, si se'l sap llegir.

Al capítol anterior vam deixar Adnan Syed empresonat, complint una condemna a cadena perpètua per l'assassinat de la seva exnòvia Hae Min Lee. El fet que no fos capaç d'explicar on era i què va fer durant 21 minuts el dia del crim va ser una de les claus per condemnar-lo. El 2014, el podcast "Serial" estira el fil d'aquests 21 minuts i troba un testimoni crucial en el cas. "Serial" posa sobre la taula declaracions de testimonis difícils de creure i una cronologia del crim inconsistent. L' allau de dubtes sobre l'actuació policial i judicial que planteja el podcast fa que la justícia es replantegi totalment el cas. El 22 de setembre del 2022 Adnan Syed surt en llibertat. Finalment, es retiren tots els càrrecs contra ell. Va ingressar a la presó als 17 anys i n'ha passat 23 entre reixes. Ara en té 41.

El 13 de gener del 1999 la jove Hae Min Lee desapareix a la ciutat nord-americana de Baltimore. El seu cadàver apareix un mes després mig enterrat en un bosc. El seu exnòvio, Adnan Syed, de 17 anys, és condemnat a cadena perpètua per l'assassinat. Més d'una dècada més tard, "Serial", un podcast emès per la ràdio pública nord-americana, es va convertir en un fenomen. El cas Syed, relatat pas a pas per la periodista Sarah Koenig, arrenca amb una pregunta: on era l'Adnan durant els 21 minuts en què se suposa que la Hae Min Lee va ser assassinada? "Serial" va repassar amb detall la investigació del crim i va plantejar inconsistències. No només va revolucionar el món del podcast i va donar un fort impuls al gènere del true crime, també va inocular el dubte: la investigació va anar prou a fons? Va ser un judici just?

21 d'agost del 1858. Folgueroles, Osona. És mitjanit i sis noies, d'entre 12 i 23 anys, tornen cap a casa des de la fàbrica on treballen. Caminen entre camps i boscos, xerren i canten. Quan són ja ben a prop del poble, dos nois armats amb ganivets se les emporten cap a una roureda. Allà les comencen a degollar d'una en una. Tres d'elles van sobreviure, entre les quals, Maria Serra. El seu besnet, Joan Vilamala, ha reconstruït aquest triple crim en un llibre titulat "Les degollades de Folgueroles".

16 d'abril del 1981, un Dijous Sant, al municipi de Canovelles. Una mare deixa dormint la seva filla d'11 mesos en una habitació. Una estona més tard, quan hi torna a entrar per veure si s'ha despertat, troba el bressol buit. La petita Ana Maria ha desaparegut. Ningú ha vist res. Ningú ha sentit res. No sabran res del nadó fins un mes i mig després, quan arribarà un primer anònim. Qui s'ha endut l'Ana Maria i per què? La resposta és ben a prop.

16 d'abril del 1981, un Dijous Sant, al municipi de Canovelles. Una mare deixa dormint la seva filla d'11 mesos en una habitació. Una estona més tard, quan hi torna a entrar per veure si s'ha despertat, troba el bressol buit. La petita Ana Maria ha desaparegut. Ningú ha vist res. Ningú ha sentit res. No sabran res del nadó fins un mes i mig després, quan arribarà un primer anònim. Qui s'ha endut l'Ana Maria i per què? La resposta és ben a prop.

La música i els efectes són l'ànima de "Crims". Aquest és un programa especial pensat per al dia de Nadal amb una selecció de les músiques del programa. Posem música a la foscor. Comencem.

En aquest capítol, convidem a fer de membres d'un jurat. Anirem posant els elements d'aquest cas sobre la taula i podeu intentar decidir què hauríeu fet si haguéssiu sigut un dels nou ciutadans que van haver de decidir quina era la veritat oficial. Hi ha un noi mexicà de 25 anys mort de dos trets. Uns testimonis molt complicats, un fugitiu i un mòbil gens clar. Aquest cas, que els Mossos van batejar com el cas Selva perquè el cadàver va ser trobat al costat del carrer Selva, està ple d'incògnites, fins i tot jurídiques.

El 6 de juny del 2010, un home circula amb una autocaravana pel polígon industrial La Serra de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental. Són les dues del migdia i avança pel carrer de la Selva. A un costat, hi ha dues fàbriques, i a l'altre, un solar sense construir. Al fons, descampat endins, hi veu una fumera que s'alça entre les canyes. Atura l'autocaravana i s'hi acosta. Vol veure si cal fer alguna cosa per evitar que el foc vagi més enllà, però quan hi arriba, queda paralitzat per la impressió. El que fumeja és el cos d'una persona. Detalls aparentment senzills com unes claus o un tatuatge ajudaran els investigadors d'aquest cas, que està ple d'incerteses.

Sevilla. Gener del 2009. Marta del Castillo, de 17 anys, desapareix sense deixar rastre. Els pares comencen a buscar-la al cap de poques hores, però va passant el temps i ningú sap on pot ser. Sembla clar que la noia és morta, però no en troben el cos. Aquesta és una història de mentides, contradiccions i mala praxi policial i judicial.

El 3 de juliol del 1970 un avió de la companyia britànica Dan Air procedent de Manchester amb destí Barcelona s'estavella contra el massís del Montseny, molt a prop d'Arbúcies. Cap supervivent. Moren els 105 passatgers i 7 membres de la tripulació. Tots britànics que venien de vacances a la costa catalana en un dels primers vols del turisme de sol i platja. La pitjor tragèdia aèria que s'ha viscut a Catalunya. Hi ha moltes incògnites sobre com ho van gestionar les autoritats franquistes. Els sistemes de navegació aèria espanyols eren precaris? Hi havia por que el turisme naixent en sortís perjudicat? Aquest capítol s'ha basat en un documental del Sense Ficció de TV3, una producció de La Kaseta Ideas Factory.

El cas del bar Gotik de la Zona Hermètica de Sabadell no està clar. Els investigadors sospiten que un pare ha matat el seu fill d'un tret al cap, però no tenen proves concloents i, a més, hi ha uns quants sospitosos. Costa molt de creure que un pare mati el seu fill a sang freda, oi? Seria massa foscor. Les conclusions vindran soles. Ja us avisem que el final d'aquest capítol fa indignar molt.

A les 2.50 de la matinada del dimecres 28 de maig del 2003, un noi truca al 091 per demanar a la policia que vagi al bar Gotik de Sabadell. Diu que estava amb el seu oncle Ramon i que han rebut una trucada molt estranya. Un desconegut li ha dit a l'oncle que si volia veure el seu fill, el David, anés al Gotik. Pare i fill són propietaris del bar. Quan oncle i nebot han arribat al local, s'han trobat l'establiment tancat i barrat i els panys segellats amb silicona. Tenen por que li hagi passat alguna cosa al David.

Aquest episodi gira entorn de l'hereu d'un imperi immobiliari americà, Robert Durst. Tot el que li va anar passant al llarg de la vida, ja ho veureu, és digne d'una pel·lícula de suspens: hi ha desaparicions, cadàvers, suïcidis i tants girs de guió que ni el millor dels guionistes de Hollywood se'ls hauria pogut imaginar. Se'n va fer una pel·lícula protagonitzada per Ryan Gosling; i després el mateix Robert Durst, el personatge real, es va prestar a sortir en un documental de sis capítols que es diu "The jinx" i que es pot trobar a la plataforma HBO. La traducció del títol seria «L'ocell de mal averany», el que acostumem a dir-ne un malastruc, vaja. Però realment portava mala sort Robert Durst? Havia nascut amb mala estrella i estava sempre al lloc equivocat en el moment equivocat, o era un assassí en sèrie fred i despietat? Intentarem posar llum a la foscor. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

El 14 de juny del 2022 el Tribunal Suprem va arxivar definitivament l'assassinat de Pedro Álvarez. Diu que el cas està prescrit i deixa impune un crim que va passar a l'Hospitalet de Llobregat el desembre del 1992, ara fa 30 anys. El Pedro i la seva nòvia van discutir amb el conductor d'un cotxe. L'home va treure una pistola, va disparar al Pedro al cap i va fugir. La investigació va assenyalar un únic sospitós: un agent de la Policia Nacional. El van detenir i va estar una setmana en presó preventiva, però va quedar en llibertat per falta de proves. Com tots els casos sense resoldre, aquesta és la història d'un fracàs policial i judicial. La família del Pedro no es rendeix i manté l'esperança que surti algun testimoni nou. Amb la col·laboració de Xavi Berraondo, Ignasi Guasch, Ferran Albiol i Ferran Audí.

11 de març del 2017. Sant Joan Despí. Els Mossos detenen un dels estafadors més buscats d'Espanya, Francisco Gómez Manzanares. No és un estafador qualsevol, és un estafador sentimental. El cas va cridar l'atenció del periodista Guillem Sánchez, que va seguir el rastre d'enganys de l'impostor, que feia servir diferents identitats i disfresses per escapolir-se un cop i un altre de la policia. A través del relat de Sánchez i d'una altra de les seves víctimes, la Rosana, resseguirem la petja de cors trencats i carteres buides que l'impostor va anar deixant arreu de la geografia espanyola. No és el mateix ser estafat per un desconegut que per la parella o un amic. Al saqueig econòmic s'hi afegeix el dany emocional i la humiliació. Els efectes de la traïció sentimental van ser devastadors.

Estiu del 2016. Sant Joan Despí. L'Ester i el David es veuen per primera vegada després de coneixe's a través d'una app per trobar parella. Comparteixen aficions, gustos i la il·usió de tornar-se a enamorar. Ben aviat, comencen una relació de parella. Però tot és fum. Ell no es diu David, el seu nom real és Francisco Gómez Manzanares. És un estafador que sedueix dones, les enamora i les saqueja econòmicament i emocionalment. Per entendre com es viu una estafa sentimental sentirem el relat d'una de les seves víctimes i seguirem fil per randa una investigació complicada. Els Mossos tenen el repte de trobar i detenir l'home invisible.

25 de gener del 1997, en plena temporada turística a Pinamar, la localitat d'estiueig de l'alta societat de Buenos Aires, un pagès truca a la policia per avisar que ha vist una gran columna de fum en un camí rural. Quan hi arriben, els agents es troben un vehicle cremat en un clot. A dins del cotxe, al seient del copilot, hi ha un cadàver calcinat. Té les mans emmanillades a l'esquena. Al costat del cos hi ha dos carrets de fotografia cremats. La víctima és el fotoperiodista José Luis Cabezas. Quines són les últimes fotos que ha fet? A qui ha captat amb la seva càmera? Les imatges poden estar relacionades amb el seu assassinat?

El 24 de gener del 2003 un jove entra a cara descoberta a casa del porter d'una finca del barri de Chamberí, a Madrid, i li engega un tret al cap. Així comença la carrera criminal de l'assassí que deixa la firma al costat del cadàver de les seves víctimes: un naip. L'anomenat "assassí de la baralla" escull les seves víctimes a l'atzar i les mata a sang freda. La població està aterrida: un assassí en sèrie campa lliurement i la policia no té pistes sobre el criminal. Com aconsegueix detenir-lo la policia?

El 19 d'abril del 2006, la secretària d'una empresa de Barcelona que es dedica al lloguer de places d'aparcament recull el correu de la bústia de la companyia. És una cosa que fa cada dia, de rutina. Avui hi ha un sobre diferent. Hi diu: Felicidad Iborra. Urgente". Està escrit a mà i no porta remitent. La Felicitat Iborra és la cap de l'empresa. La secretària té autorització per llegir el correu i obre el sobre. Hi ha un full en blanc amb un text escrit on s'exigeixen 60 mil euros. Dos mesos més tard, el 20 de juny, un arquitecte interiorista amb despatx a Barcelona rep un SMS al mòbil. El missatge diu: "Sr. Alberto. Conteste sí o no. ¿Tiene a punto la caja?". A ell, l'extorsionador o extorsionadors li demanen 20 mil euros.

Aquest és un crim amb molta foscor, quedeu avisats. Hi ha quatre víctimes i un assassí que presumeix de ser-ho i que descriu amb pèls i senyals el seu crim en temps real, en una conversa de WhatsApp. Els investigadors el van batejar com "el xat de l'horror". Pot ser que un cop al cap que provoca danys cerebrals sigui la causa de tanta maldat? Amb les veus de Pau Povill i Ferran Cerdeira.

No tenim gaire sovint l'oportunitat de parlar amb víctimes directes. Avui us explicarem la història d'un atracament que va passar a Valls l'any 1985 en el qual un dels atracadors va disparar contra el governador civil de Tarragona. Vicente Valero havia entrat a la sucursal per intercedir en favor dels ostatges, però les coses no van sortir bé. Gens bé. Per sort, Valero ens ho ha pogut explicar en primera persona tot i que va rebre dos trets que van estar a punt de costar-li la vida. I també parlem amb altres víctimes d'aquell atracament que encara ara, 37 anys després, tenen clavat al cap. ¿Què va passar l'1 de juny del 85 al Banc de Sabadell de Valls?

Una tarda de maig del 2014, els vianants que passegen pel centre de la ciutat de Lleó senten unes detonacions. Tothom pensa que són petards. Al cap de poca estona, una multitud de curiosos s'apleguen a banda i banda d'una passarel·la que travessa el riu Bernesga. Cap a la meitat del pont hi ha el cos d'una dona rossa estès a terra. Li han disparat tres trets a boca de canó. És la presidenta de la Diputació Provincial de Lleó, Isabel Carrasco, del Partit Popular. Tres dones són detingudes però quin és el mòbil del crim? El documental "Muerte en León" n'explora els motius i busca la resposta a preguntes com: hi va haver negligència en la investigació o es van amagar proves expressament?

23 d'agost del 2016, A Pobra do Caramiñal, Galícia. La mare d'una noia de 18 anys que es diu Diana Quer s'adona que la seva filla no ha dormit a casa. Són festes al poble i la nit abans havia sortit. La Diana no és de tornar gaire tard, i encara menys sense avisar. La família de seguida tem que li hagi passat alguna cosa.

En aquest cas parlarem de "La taronja mecànica", aquella pel·lícula de Kubrick que va ser molt polèmica perquè, deien, entronitzava la violència gratuïta. I parlarem d'un grup de joves que surt de festa a celebrar que un dels seus membres fa 18 anys, amb trampa -ja sabreu per què ho diem-; i parlarem d'un bon noi, de 22 anys, Carlos Javier Robledo, que va ser la víctima; i de la investigació de la policia per reconstruir i detallar uns fets que van tenir atemorida i indignada Barcelona i la seva àrea metropolitana l'any 2000. Ah! I parlarem de la ceguesa de la justícia i, segons com es miri, de la justícia de la vida.

Macedònia del Nord, any 2005. El cadàver d'una dona apareix amb signes d'estrangulament i embolicat amb plàstic entre les deixalles d'un abocador il·legal. Al cap de poc, un tribunal condemna dos joves a cadena perpètua, tot i que no s'ha pogut demostrar que siguin culpables. No és fins al cap d'un temps, quan apareixen mortes dues dones més en les mateixes circumstàncies, que es fa evident que els dos nois han estat sentenciats injustament i que tots els crims són obra d'un mateix assassí en sèrie.

5 de maig del 1353. Època medieval. Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà. El prior es dirigeix a fer l'última oració del dia. Quan creua el claustre algú l'assalta i li clava una ganivetada que el deixa malferit a terra. Es diu Pere Llapart i fa poc que dirigeix el monestir. Amb la foscor de la nit no ha vist la cara de qui l'ha volgut matar. És la tercera vegada en dos mesos que intenten assassinar-lo. Els implicats fa segles que són morts, és clar, però encara es conserva el sumari del procés que va obrir la cúria episcopal de Girona el 1353 contra Ponç Pagès, monjo de Sant Miquel de Cruïlles, per l'intent d'assassinat del prior Pere Llapart. Han passat set segles d'aquest assassinat en grau de temptativa. Des d'aleshores hi ha coses que han canviat molt. D'altres, com l'enveja, els embolics amorosos i les lluites pel poder, s'assemblen bastant.

És dilluns 7 de juliol del 2008. Els empleats de l'oficina de La Caixa situada a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat de Barcelona han arribat poc abans de les 8 a l'entitat bancària, com cada dia feiner. A les vuit i cinc, mentre un dels treballadors posa a punt el caixer automàtic, tres homes obren d'un cop de mall la porta d'accés a l'oficina i els amenacen a tots amb una pistola. Els agressors agafen els diners que hi ha al caixer i en una petita caixa forta i se'n van. S'han emportat 19.000 euros. L'atracament ha durat menys d'un minut i mig. Aquest és el primer d'uns quants robatoris amb el mateix modus operandi. La policia trigarà a trobar una pista sòlida per enxampar els atracadors.

El dijous 18 de maig del 2006, un home arriba molt preocupat a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Pineda de Mar per denunciar la desaparició del seu fill. Diu que el noi li va trucar el diumenge 14 per dir-li que al cap d'un o dos dies tornaria a la feina i que des d'aleshores no n'ha sabut res més. Pare i fill treballen plegats. Tenen parada de fruita al mercat de Pineda i de Calella. El pare explica que és molt estrany que el noi no hagi tornat perquè és molt responsable i complidor. Sospita que li ha passat alguna cosa i comenta que últimament ha canviat d'actitud i de manera de vestir. Aquest cas es mou en una barreja de realitat i fantasia. S'arribarà a tals extrems d'absurditat, que la sentència parlarà de situacions delirants.

1973, 8 de desembre, dissabte. Són quarts de deu del vespre i dos matrimonis que acaben de sopar plegats surten del restaurant l'Hostal Nou de Llobera, al Solsonès. Van cap al cotxe, que està aparcat en bateria davant del local. Un dels homes puja al vehicle per treure'l de l'aparcament, mentre els altres s'esperen una mica apartats que faci marxa enrere per poder-hi pujar. De sobte, l'home que està fent la maniobra sent una detonació i crits. Surt del cotxe i veu que l'home amb qui ha estat sopant està estès a terra. L'han mort d'un tret a l'abdomen.

La tarda del 27 de febrer del 2018 desapareix un nen de vuit anys en un poblet diminut que es diu las Hortichuelas, enmig del parc natural del cap de Gata. A l'hivern tot just hi viuen 70 persones, la majoria gent gran. Només hi ha vuit nens. Un d'aquests nens, el Gabriel Cruz, surt de casa de la seva àvia després de dinar per anar a jugar amb els cosins, que viuen cent metres més enllà, però no hi arriba mai. Durant onze dies, aquest petit poble d'Almeria es convertirà gairebé en un plató de televisió per seguir minut a minut la recerca del Pescadito, com li diuen a casa.

Només queden 48 hores perquè acabi el termini per pagar el rescat dels dos catalans segrestats a Nigèria i els captors han avisat que, si no cobren, els executaran. La banda mafiosa nigeriana no accepta les condicions de reduir el preu del rescat i l'equip negociador de la policia ha de buscar una nova estratègia a corre-cuita per guanyar temps i localitzar els segrestadors sobre el terreny. Com aconseguiran entabanar els criminals per poder alliberar els ostatges? Segon i últim capítol. El desenllaç.

Març del 2008. Dos catalans s'embarquen en una aventura comercial a l'Àfrica. Reben una oferta per muntar un negoci interessant a Nigèria. Un empresari del Vallès i un tècnic de la companyia viatgen fins a Lagos per tancar l'operació. Al cap de poques hores de posar els peus al país estan segrestats en una cabana al mig de la selva. Una banda mafiosa nigeriana demana un rescat de 200.000 euros a canvi del seu alliberament. Si no reben els diners al cap de pocs dies, els executaran. El que semblava una transacció comercial profitosa i ben lligada es converteix en un autèntic malson.

El tècnic de telefonia diu que és innocent, però la seva versió no quadra amb el que expliquen els testimonis i el que revelen les càmeres de seguretat. Encara no se sap on és l'ordinador Lenovo de l'Amparo, que la policia no troba enlloc, ni quina ha estat l'arma homicida, i això dificulta la investigació. Els petits detalls, i el nom Lanuza, seran molt importants. Avui acabarem el cas del carrer Acadèmia de Lleida i us n'explicarem un altre. Anirem a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, on l'any 2010 un prestigiós metge de l'hospital de Perpinyà és assassinat mentre esmorza tranquil·lament al jardí de casa seva.

L'any 2017 va ser un any fosc per a les comarques de Lleida. Si de mitjana hi ha un o dos assassinats l'any, el 2017 n'hi va haver 4. Un d'aquests crims és el que us expliquem. Va ser un dels més mediàtics de la crònica negra de Lleida dels últims anys. La víctima, una dona de 61 anys, tenia poques amistats i cap enemic, o això és el que tothom suposava. Era funcionària, feia una vida solitària, sense gaires complicacions ni preocupacions. Allò que molts definirien com "una dona normal". Segur que no es va imaginar mai que vivia a només 500 metres del seu botxí.

La nit del 15 al 16 de gener del 1986, uns escombriaires de Barcelona fan una troballa macabra. Han recollit una bossa de deixalles domèstica que s'ha esquinçat quan l'han llençat al camió. Els operaris de la neteja han emmudit en veure el que ha quedat al descobert. Són unes restes humanes. Quan han sortit de l'estupefacció, han trucat a la policia. Aquesta és una investigació de les d'abans, de quan no es podia analitzar mostres d'ADN ni rastrejar telèfons mòbils. La víctima havia sigut esquarterada, i les parts del seu cos, s'havien repartit per diferents carrers de l'aleshores barri xino de Barcelona. La Policia Nacional es va implicar a fons per esbrinar qui era la víctima i no ho tenien fàcil perquè justament les parts del cos que faltaven eren les que serveixen habitualment per identificar algú.

Abril del 1993. Una noia és segrestada en ple carrer i a plena llum del dia en una luxosa urbanització de Madrid. Aquest cas va trigar dos anys i mig a resoldre's. Es va solapar en el temps amb un altre segrest que, com aquest, encara és present en l'imaginari de molta gent, el de la farmacèutica d'Olot. Malauradament, però, el d'Anabel Segura no va acabar amb l'alliberament de la segrestada.

26 de setembre del 2010. Un home ferit entra a la comissaria de Roses, a l'Alt Empordà. Està tan nerviós que li costa parlar. És d'origen marroquí i barreja l'àrab, el francès i el castellà. Els agents no acaben d'entendre què diu. L'home els explica una història rocambolesca: assegura que s'ha escapat d'un xalet de Sant Pere Pescador on hi ha un cos esquarterat en una nevera. Quan la policia entra a la casa i obre el frigorífic hi fa una troballa macabra. I hi haurà més descobriments funestos perquè en aquest xalet hi ha més d'una nevera.

1951. El vigilant de la fàbrica SAFA de Blanes es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil a les 9 del matí per denunciar un fet estrany. Denuncia que ha trobat un encenedor al costat del pou d'aigua número 4; i també una caçadora i unes alicates a prop de la caseta de les bombes. Creu que la jupa i l'eina són de l'electricista de la SAFA, el Josep Maresma. El Josep no s'ha presentat a treballar i li sembla que li pot haver passat alguna cosa dolenta. Aquesta és una història de contrabandistes, de guàrdies civils i d'una mort enigmàtica que no s'ha aclarit mai. Un delicte que va quedar impune?

Estiu de l'any 2017. Els Mossos investiguen tres assassinats en una mateixa setmana a tres poblacions catalanes: Vilanova i la Geltrú, Mont-roig del Camp i Gavà. Les víctimes no tenen, aparentment, cap connexió entre elles. Només hi ha un element comú en tots tres casos: l'autor, o autors, han utilitzat les mateixes bales. Què hi ha darrere d'aquesta onada de crims? Qui pot ser el pistoler? Els investigadors es plantegen diverses hipòtesis. Atemptats terroristes? Revenges relacionades amb la màfia o amb una xarxa internacional de crim organitzat? Un assassí en sèrie?

El 15 de febrer del 2012 a un quart d'onze de la nit el telèfon de l'Ertzaintza rep la trucada d'uns veïns de Laukiz, una població de Biscaia que hi ha a uns disset quilòmetres de Bilbao, per avisar que al cementiri hi ha un cotxe en flames. A deu quilòmetres d'allà, a Mungia, la dona de l'advocat Txetxu Ezquerra està preocupada. Fa estona que l'espera per sopar i no aconsegueix parlar amb ell perquè té el mòbil desconnectat. Aquesta és una història on l'ambició i l'engany topen amb actituds primàries, potser fins i tot primitives. I tot comença amb una sabata i una pròtesi d'un peu. Hi ha llocs on la propietat de la terra és sagrada, per a alguns, fins i tot més que la vida.

El dimecres 10 de febrer del 1988 desapareix un nen de vuit anys a Maials, al Segrià. El Ramon Josep ha sortit a jugar al carrer com sempre, però aquest cop no ha tornat a casa. Quan la mare ho denuncia a la Guàrdia Civil, li diuen que no s'amoïni, que segur que s'ha amagat i que acabarà apareixent. Però ella sap que el seu fill no està amagat enlloc. Està convençuda que li ha passat alguna cosa. Què ha passat a Maials, un poble de 1.200 habitants, on tothom es coneix?

Divendres 8 d'agost del 2008. Un indigent deambula pel barri de la Sagrada Família de Barcelona regirant les escombraries per trobar-hi ferralla. Remenant l'interior d'un contenidor del carrer València, entre les deixalles, veu una maleta de viatge. L'obre i es queda horroritzat: a dins hi ha el tronc i el cap d'un home, sense braços ni cames. El rodamon, en xoc, corre a avisar els veïns.

14 de febrer del 2011. A Logrosán, un poble d'Extremadura on tothom es coneix, ningú entén per què han disparat a un home mentre dormia. La víctima és un empresari conegut i, que se sàpiga, no tenia problemes amb ningú. La dona i el fill, que eren a casa però han sortit il·lesos de l'atac, parlen d'un crim per encàrrec, tot i que tampoc hi troben cap explicació. La primera pista que tenen els investigadors és un cotxe de color vermell. Prepareu-vos per a dos girs de guió potents. El primer, qui serà detingut pel crim, i el segon, tot el que passarà després del judici.

Rodney Alcalá, conegut com l'assassí del joc de cites, és condemnat a mort el 1980 pel crim d'una nena de 12 anys. Abans ja havia complert condemna per haver violat i apallissat una nena de 8 anys i per haver intentat agredir-ne sexualment una altra de 13. A totes dues les havia enganyat amb l'excusa d'ensenyar-los fotos. El magnetisme de la fotografia per atreure les víctimes es converteix en una arma de doble tall perquè també és decisiu per arribar fins a altres crims sense resoldre. Quantes dones van morir a mans de l'assassí del joc de cites?

13 de setembre de 1978. Los Angeles, Califòrnia. Al plató de la cadena de televisió nord-americana ABC, arrenca el popular programa "The dating game", "El joc de cites", un concurs a l'estil de l'"Amor a primera vista" de TV3. Una dona ha d'escollir la seva parella ideal entre tres candidats a qui sotmet a diverses proves i preguntes. Tots tres són simpàtics i ocurrents i despleguen les seves millors armes de seducció. Ningú es pot imaginar que un dels solters és un assassí en sèrie.

El juny del 2013, Bilbao va descobrir una història molt macabra que havia tingut lloc en un petit gimnàs i que havia protagonitzat un personatge que es feia passar per monjo shaolin i havia sortit a totes les televisions espanyoles. La casualitat que una veïna veiés una noia demanant auxili ho va destapar tot. Els policies bascos van viure durant mesos amb el neguit de pensar si tenien al davant un assassí en sèrie.

5 de setembre del 1988. És dilluns i són les sis del matí. Com cada dia, les infermeres de la planta de pediatria de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa passen per les habitacions a posar el termòmetre als nens. És un dia com un altre, fins que arriben a l'habitació 229. El nen que hi havia ingressat i la seva germana, que li feia companyia, no hi són. Han desaparegut durant la nit i ningú ha vist ni sentit res.

No s'ha sabut mai quin dia d'agost del 1936 va ser assassinat "per roig i homosexual" el poeta Federico Garcia Lorca. Ni tampoc l'hora, ni el lloc exacte. Només se sap que va ser a la carretera que uneix els pobles de Víznar i Alfacar, a 9 quilòmetres de Granada. Tenia 38 anys. 85 anys després de la seva mort, el cadàver del poeta continua perdut. Un grup d'estudiosos de Lorca, entre ells el periodista Víctor Fernández, cap de Cultura del diari La Razón, no han desistit de buscar les restes del poeta. Amb ell, intentarem posar llum a la foscor.

26 de novembre del 1985. Sant Sebastià. És l'endemà d'un doble atemptat d'ETA que ha causat tres víctimes mortals. La Guàrdia Civil posa en marxa una operació antiterrorista i deté sis persones, entre elles Mikel Zabalza, un jove navarrès que condueix autobusos a la capital guipuscoana. Els detinguts els traslladen a la caserna d'Intxaurrondo. Passats uns dies, la resta dels detinguts surten en llibertat però del Mikel no se'n sap res. A comissaria, primer diuen que no hi consta com a detingut i després que s'ha escapat. On és el Mikel? Un cas amb connotacions polítiques en què la versió oficial de fa més de 35 anys ja generava dubtes.

En aquest capítol acabarem el relat del crim de Sant Salvador de Guardiola. Coneixerem la versió del Manuel, l'únic sospitós de l'assassinat de Carmen Fraile. Està detingut i no ha posat cap inconvenient perquè contrastin el seu ADN amb el del fetus de la dona assassinada. La Guàrdia Civil diu que és fred i calculador. Ara té 73 anys. La seva advocada diu que és un vellet dèbil. Veurem com acaba tot plegat. Últim capítol de la trilogia.

En el capítol anterior vam explicar la troballa de l'esquelet d'una dona que, quan va morir, estava embarassada de 5 mesos. Els forenses van determinar que havia mort d'un tret al cap i li havien trencat la mandíbula en vida. L'enterrament dels cadàvers es va fer al mateix nínxol però per separat, la mare en una caixa i el fill, en una altra, i això serà determinant. No sabem qui és la víctima i això va fer que els investigadors quedessin encallats. Avui, la casualitat, la burocràcia i la genètica permetran avançar en el relat. Segon capítol de la trilogia.

El cas que comencem a explicar-vos avui va començar amb la troballa accidental d'un esquelet. Uns ossos que amagaven molts secrets i que es van anar descobrint a poc a poc i al llarg de molt temps. Especialistes en ossos, una arqueòloga, els investigadors de la Guàrdia Civil i el pas del temps van ajudar a avançar en la investigació. En el capítol d'avui ens fixarem en els detalls que s'amagaven al voltant i a dins de l'esquelet. Detalls petits, però sorprenents. Primer capítol de la trilogia.

Els Mossos han trobat un fil per estirar en l'atracament amb detenció il·legal de la Roca del Vallès del 5 i 6 de març del 2009, però encara no saben si estan sobre la pista correcta. La policia té un sospitós del segrest i li han punxat el telèfon. En una de les converses, els Mossos senten que estan vigilant un altre home. Els investigadors sospiten que podrien estar preparant un nou segrest, però hi ha una cosa que no quadra. El sospitós els consta com a portuguès, a la base de dades, i els Mossos busquen brasilers i argentins com a autors dels fets de la Roca del Vallès. Últim capítol de la trilogia.

Què us passaria pel cap si penséssiu que esteu vivint els últims segons de la vostra vida? A la Roca del Vallès hi ha una família segrestada esperant a veure si el seu pare aconsegueix robar la sucursal bancària que ell mateix dirigeix i donar els diners als segrestadors. Aquesta història, que va passar el març del 2009, va portar cua i molta feina als investigadors. Hi tindran un paper molt important la telefonia mòbil i la casualitat. Segon capítol de la trilogia.

Dijous, 5 de març del 2009. A la Roca del Vallès, un grup de delinqüents reté tota la nit a casa seva el director d'una oficina de Caixa Catalunya i la seva família. L'endemà a primera hora el porten a la sucursal, que és a Mollet, i l'obliguen a obrir la caixa forta. A casa s'hi han quedat la dona, els avis i dos fills, encanonats per un dels segrestadors. Si els assaltants aconsegueixen els diners, la família en sortirà sana i estàlvia. Si no, el desenllaç pot ser fatal. Primer capítol de la trilogia.

Desembre del 2008. Alcanar, el Montsià. La casa dels propietaris d'un concessionari de cotxes de segona mà és l'escenari d'un crim amb una violència extrema. La policia hi troba dos cadàvers amb signes de tortura. Les víctimes són Felipe Barrio i la seva parella, Stella Afodoroaie. Sembla que els han apallissat fins a matar-los. La policia haurà d'esbrinar si tanta fúria pot haver estat motivada per un robatori o si al darrere hi ha alguna cosa més. S'ha simulat un atracament per emmascarar el doble crim?

Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot. També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim trànsfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort. Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson. Qui va matar Olof Palme? I per què?

Dimecres, 13 d'agost del 2003. Carrer del Parc de Lleida número 7, primera planta. Agents dels Mossos d'Esquadra acudeixen a un edifici ruïnós del barri vell alertats per un veí que ha notat una forta pudor a l'escala. En una atmosfera irrespirable i amb poca llum, veuen que de sota una pila de runa sobresurten un braç i una cama. Estan en vies de descomposició. Als investigadors els recorda la pel·lícula "Seven".

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Glòria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de guàrdia, però no s'hi ha presentat. Què li ha passat? On és la Glòria Sanz? Un cas que donarà moltes voltes i acabarà resolent-se a les portes d'un avió.

El misteri envolta la mort del Jordi Magraner, un valencià que havia crescut a França i que els últims anys de la seva vida va viure a les valls de Bumburet, a l'Hindu Kush, la serralada que hi ha entre el Pakistan i l'Afganistan. Aquest home va anar allà a buscar l'anomenat abominable home de les neus, el ieti, el van creure un espia francès, el van acusar de pederasta i, set anys després de la seva mort, encara no s'havia descobert l'assassí. L'escriptor barceloní Gabi Martínez va passar vuit mesos a França parlant amb la família Magraner fins que va decidir viatjar a les valls de Bumburet per investigar pel seu compte. Allà es va topar amb els homes de Bin Laden i enmig de situacions que van posar la seva vida en perill. Era l'any 2009.

El cas de Jordi Magraner és una crònica negra en un indret espectacular, el massís muntanyós de l'Hindu Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, i està protagonitzada per un aventurer d'origen valencià. El relat té un plus d'exòtic perquè Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que literàriament es coneix com l'abominable home de les neus: el ieti. Més enllà de la recerca d'aquella mena de mite, la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure. La història d'avui parla de com un paradís pot esdevenir infern, i explica com Jordi Magraner, finalment, sí que va trobar un cert tipus de monstre. En parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez, que va viure amb els Magraner i va viatjar al Pakistan, allà on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda. El Gabi va quedar tan fascinat amb la història del Jordi que va voler esbrinar qui i per què el van matar. I en va escriure un llibre titulat "Només per a gegants". Amb ell intentarem posar llum a la foscor.

Una jove de 19 anys desapareix a Ponts, un poble gran de la Noguera. La família dubta de si ha marxat voluntàriament però ho acaben denunciant. Els Mossos interroguen amics i familiars i comencen a detectar mentides i contradiccions, sobretot entre els homes que, últimament, han tingut alguna cosa a veure amb la noia. Després de 19 dies de treball policial sense resultats, els fets es precipitaran en cascada i el cas es resoldrà en només una tarda. Hi tindran molt a veure una targeta d'empresa i un pírcing al melic.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de Las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment.

Idar-Oberstein és una ciutat d'uns 35.000 habitants del sud-oest d'Alemanya, coneguda per la seva indústria de pedres precioses i famosa per l'"església de la roca", una petita capella que està literalment encastada dins una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha a sobre es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germà no hi era, l'altre va aprofitar per casar-s'hi. Quan el germà que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar, va tirar el germà daltabaix de la roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest, com a càstig, li va fer excavar amb les seves pròpies mans una església al lloc on es va trobar el cos del germà, just 50 metres sota el castell. Això és només una llegenda, però el que us explicarem avui, tot i que sembla mentida, va passar de veritat. Un assassí sense rostre atemoreix Alemanya i França, amb un final sorprenent i ens atreviríem a dir que patètic.

El cas de la Guàrdia Urbana arriba a judici amb dubtes o versions contradictòries sobre quatre aspectes clau: l'hora del crim, com van matar la víctima, qui en va ser l'autor i el motiu. No és poca cosa i el tribunal popular serà qui ho haurà de determinar. Els dos acusats, l'Albert i la Rosa, s'assenyalen mútuament.

En aquest capítol, el cas de la Guàrdia Urbana tornarà a tenir moltes sorpreses. Des d'una serra elèctrica que sent un veí de la Rosa, passant per uns ratolins que han fet niu en un sofà i una paret taronja repintada de blanc. A la confusió general s'hi sumarà una altra mort.

Rosa Peral i Albert López s'han convertit en els principals sospitosos del cas i no serà fàcil establir qui diu la veritat. Com sempre, els detalls seran importants, i els testimonis! Sobretot els de referència.

El dijous 4 de maig del 2017, a quarts de deu del vespre, un jutjat de Vilanova i la Geltrú rep l'avís que s'ha trobat un cotxe cremat al costat del pantà de Foix i que, al maleter, hi ha les restes del que sembla el cadàver d'un home. Segons la matrícula del vehicle, el cotxe pertany a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Oficialment, Pedro Rodríguez no consta com a desaparegut, però fa tres dies que no va a casa seva i des de llavors ningú l'ha vist. Aquest és el primer capítol d'una minisèrie de quatre sobre el crim de la Guàrdia Urbana. L'1 de desembre del 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la condemna de 25 anys per a Rosa Peral i 20 anys per a Albert López. Però, com s'ha arribat aquí? Quina és la història del crim de la Guàrdia Urbana? Quins són els detalls importants?

Fargo és un poble real, a Dakota del Nord, als Estats Units. Es va fer famós perquè els germans Cohen en van fer primer una pel·lícula genial i, després, diverses temporades en format de sèrie de televisió. A l'inici de la pel·lícula i de la sèrie, sortia un escrit en què es deia que els fets relatats eren reals. Però era un joc que feien els Cohen. El que s'explica a la pel·lícula, que és increïble, era tot inventat. Com sempre passa, la retorçada i brillant ment dels Cohen no va arribar a imaginar el que la realitat faria que, un dia de 2017, passés de veritat a Fargo.

Una noia, de 21 anys, torna cap a casa de matinada. És el dissabte 23 d'agost del 1997. Viu a l'Hospitalet de Llobregat, en un edifici que té una zona enjardinada. Quan està a punt d'arribar al portal, nota una presència darrere seu. Es gira i veu un home alt i prim. Porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll, la tomba a terra i l'obliga a fer-li una fel·lació. Dos mesos després es repeteixen els fets; en aquest cas, a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit, un individu de les mateixes característiques ataca una jove, de 21 anys, quan entra al bloc on viu. L'amenaça amb una arma blanca. L'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar-li sexe oral. Al cap de quinze dies, una altra noia, de 20 anys, és objecte d'un atac similar. Tres agressions i un mateix patró. La policia sospita que hi ha un violador en sèrie.

El novembre del 1991, la Policia Nacional rep una primera denúncia d'una dona que explica que li han clavat un punxó que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perquè l'ha atacada per l'esquena. Durant prop de dos anys, una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes, però, a mesura que avanci el temps, els atacs seran més freqüents fins que una dona morirà i sis més salvaran la vida "in extremis". La situació provoca molt desconcert entre els agents, que no saben per on buscar, i molt nerviosisme entre les dones que agafen la L5 del Metro, que és on normalment actua l'agressor. La por s'escamparà per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt bé com utilitzar els ganivets per fer mal.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat voluntàriament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

La nit del 19 d'octubre de l'any 2007, maten l'alcalde de Polop, a la Marina Baixa, d'un tret al cap. Sembla una execució, una acció feta per sicaris. La Guàrdia Civil investiga les disputes polítiques a l'Ajuntament, en una zona marcada per l'especulació urbanística. Alguns testimonis apunten a una mala relació entre l'alcalde i un sector del seu equip de govern, encapçalat per Juan Cano, el número 2 del Partit Popular, que després del crim es converteix en alcalde. Però no tenen cap prova que el vinculi amb el crim. Paral·lelament, també investiguen la vida personal de la víctima i descobreixen que els darrers dies havia incrementat la despesa telefònica, i que la majoria de trucades eren a vidents i números de tarot. Dos anys després, però, el cas continua estancat. Ni detinguts, ni proves clares sobre el mòbil del crim. Els investigadors no saben cap a on tirar. Qui va matar l'alcalde de Polop? I per què? Dos anys després de l'assassinat, tot està per aclarir.

Són les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa després de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara té els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. Té sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. És Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per què?

L'ADN que la policia científica va trobar al lloc dels fets és de les víctimes i de la Marianela, la mare, que va ser la primera sospitosa. També hi havia unes petjades que no saben de qui són, però res més. A Almonte, un poble que venera la Mare de Déu del Rocío, la ciència policial està perduda. Però un canvi d'actitud dels veïns, que havien callat durant mesos, permetrà als investigadors fer un important pas endavant.

El dissabte 27 d'abril del 2013, milers de persones celebren a Almonte (Huelva) una festa dedicada a la Mare de Déu del Rocío. Als voltants de la plaça de l'església s'hi respira un ambient alegre i despreocupat. Mentre els veïns d'Almonte conversen amb els seus amics i familiars, o canten cançons a la Mare de Déu, un home i la seva filla de vuit anys són assassinats a ganivetades. La investigació del doble crim d'Almonte va ser llarga i complexa. Els encarregats del cas es van trobar que hi havia poca gent disposada a col·laborar, i van passar molts mesos fins que algú va decidir revelar un detall important.

El 8 de maig del 1998, un home entra en un bar del barri de les Corts de Barcelona, demana al cambrer canvi per comprar un paquet de tabac i, quan aquest es tomba, li clava un tret al clatell. La víctima es diu Josep Gilart i anys enrere havia tingut un altre bar, l'Snoopy, on havien desaparegut dues persones. Gilart té molts enemics. Qui l'ha volgut matar?

Diumenge 22 de juliol del 2007. Jaime Giménez Arbe, conegut com "el Solitario", surt del seu xalet de Las Rozas, a Madrid, en direcció a Portugal. Condueix una Renault Kangoo blanca amb plaques de matrícula falses. Passa la nit en una pineda a prop del municipi de Figueira da Foz. La policia espanyola i la portuguesa li segueixen els passos. L'endemà, quan es desperta, puja a la furgoneta per dirigir-se al centre del poble. Va amb una jaqueta ampla i una perilla postissa. Falten vint minuts per a la una. Aparca en un pàrquing descobert, al davant de la sucursal de la Caixa Rural Agrícola. Surt del cotxe. I quan està a punt d'arribar al banc, sis agents l'immobilitzen a terra i el detenen.

9 de juny del 2004. Sis de la tarda. Dos agents de la Guàrdia Civil de Trànsit custodien un camió carregat amb les pales d'un aerogenerador. Ho fan a la Nacional 113, que uneix Pamplona amb Madrid. De sobte, la conducció temerària d'un tot terreny els crida l'atenció. Els agents activen les sirenes i comencen a perseguir-lo. El conductor no fa cas dels avisos i prem l'accelerador. Després de tres quilòmetres alenteix la marxa. Els agents l'avancen i durant un moment circulen contra direcció. Quan els dos cotxes es troben en paral·lel, l'infractor treu un subfusell per la finestra i obre foc. Una ràfega de 21 projectils mata els dos guàrdies civils a l'acte. Els fets han passat a l'entrada del municipi navarrès de Castejón.

1 de març del 2004. Un home truca a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa. Denuncia que ha trobat la seva dona morta. Quan els agents arriben a casa seva veuen que els calaixos del moble del rebedor són a terra, regirats. Al menjador també hi ha molt desordre. Els Mossos localitzen l'home a l'habitació de matrimoni. Plora i abraça la víctima, que està estirada al llit de panxa enlaire plena de ferides i de talls. Hi ha sang per tot arreu.

El 27 d'agost del 2013, la Nadima, de 9 anys, puja a l'avió que la portarà a Bolívia amb el Raúl, el seu veí de 35 anys. Seran unes vacances curtes, de 7 o 10 dies. Ella està tan contenta que fins i tot s'ha posat el vestit nou que li ha regalat el veí bolivià. Aniran en avió i autocar, coneixerà un país nou i, com que el veí és sempre tan amable amb ella, segur que estarà bé. I als seus pares els sembla perfecte. Perfecte? Prepareu-vos per a un drama que no acabarà en tragèdia gràcies al sucre i la cocaïna, però poc n'hi faltarà.

Una dona entra a l'edifici Atalaya de la Diagonal de Barcelona. És la tarda del 27 de setembre del 2004. La dona es diu Anna Permanyer, és psicòloga i mare de 4 fills. En aquell edifici hi té un pis de propietat en règim de lloguer. El porter la saluda a l'entrada, però ja no la veu sortir. Passen les hores i no se'n sap res. Primer la família i després la policia la comencen a buscar. Desaparició voluntària? Segrest? Homicidi? En un primer moment la policia no pot descartar cap hipòtesi.

Una matinada de la Setmana Santa del 1993, un noi de 18 anys, Guillem Agulló, va rebre una ganivetada mortal al cor al poble de Montanejos, a 40 quilòmetres de Castelló de la Plana. Al cap d'uns dies, l'autor de la ganivetada i els seus amics es van presentar a la Guàrdia Civil. Segons ells, havia estat una baralla sense cap motivació política. Tots van anar a judici. Però s'hi va fer justícia? Avui el nom de Guillem Agulló té el ressò d'un símbol. Resseguim la història del crim de què va ser víctima i d'un judici que va deixar moltes ferides obertes.

La mort del Grégory, un nen de 4 anys, a França, va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare? Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cosí? Té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte: va matar el cosí sospitós, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar.

16 d'octubre del 1984. En un poble del nord-est de França, a prop de la frontera amb Alemanya, desapareix un nen de 4 anys. Es diu Grégory Villemin. Els seus pares, una jove parella de 24 i 26 anys, creuen saber qui és el culpable: la mateixa persona que els ha estat amenaçant durant anys per telèfon i per carta, un anònim que es fa dir "el corb".

El dimarts 20 de setembre del 1977, un noi alt i ros es presenta a la redacció de la revista satírica El Papus, a Barcelona. Entrega una maleta al conserge i se'n va. El conserge, Juan Peñalvert, té l'encàrrec d'entregar la maleta al director de la revista, reunit en aquells moments amb el consell de redacció. La maleta, però, li explota a les mans i el mata. L'atemptat també provoca una quinzena de ferits i una gran consternació en tota la societat i, en particular, a la premsa democràtica. Qui hi havia al darrere? El periodista Antonio Franco, que es trobava al El Papus el dia de l'atemptat, va tenir després un paper important en la desarticulació de l'escamot ultradretà responsable de l'atac. Ho revela amb detalls al "Crims" i també explica les seves sospites sobre el rerefons polític que va conduir a la quasi impunitat dels seus autors.

El 18 de maig del 2010, una clienta de nacionalitat britànica baixa a la recepció de l'hotel Miramar de Lloret de Mar. S'allotja a la primera planta, a l'habitació 101. La dona demana a la recepcionista que truqui a la policia i a una ambulància. No fa cap més comentari i torna cap a dalt. En pocs minuts arriba un agent de la policia local de Lloret. Puja al primer pis. Pica a la porta de l'habitació 101. La dona obre. Va arreglada i està tranquil·la. Amb la mà li indica que passi. Un cop dins, li assenyala dos dels tres llits de l'habitació. Sota els cobrellits, l'agent intueix la figura de dos cossos. Semblen petits i estan immòbils. S'hi acosta i els destapa. Els cadàvers, sense signes de violència, corresponen a una nena d'uns cinc anys i a un nadó. La dona confessa que els ha matat.

Tres investigacions obertes pels mateixos fets. La primera, el 2000, quan va passar l'assassinat. La segona, el 2003, després d'una trucada anònima. Aquestes dues, a mans de la Guàrdia Civil. La tercera investigació comença el 2016, quan la jutge decideix passar el cas als Mossos d'Esquadra, que llavors ja tenien competències a Montgat. Què canviarà després de 16 anys perquè es pugui desencallar el cas? Aquest és un crim que acabarà amb una estirada d'orelles del jutge als primers investigadors.

És dimecres, 8 de març de l'any 2000. Troben el cadàver d'un home en un domicili del carrer Riera d'en Font de Montgat, al Maresme. Està despullat i ensangonat de dalt a baix. L'han apunyalat disset vegades i l'han deixat estès a terra, de panxa enlaire, enmig d'un bassal de sang. Hi ha sang per tot arreu, a l'habitació, al lavabo, a la cuina, al menjador i al passadís. Fins i tot a la porta de sortida del pis. El cos de l'home està col·locat mirant cap a una de les parets de l'habitació. I amb la sang de la víctima, l'assassí o assassins han escrit a l'envà "Hitler tenia razón" i "KKK", l'acrònim de Ku Klux Klan. A l'orella de l'home mort hi han col·locat una margarida. Un crim que en algun aspecte pot recordar l'assassinat de Sharon Tate i que va trigar 19 anys a resoldre's.

Fa 20 anys, l'11 de novembre del 1998 a Can Morgat, a prop de Banyoles, van matar un noi de 35 anys que treballava de professor en un Institut. Li van disparar un tret al pit i l'embolic per trobar el culpable va ser tan fosc que encara dura ara. No es va tractar d'una revenja, no era una qüestió de gelosia, ni tampoc hi havia cap afer fosc al darrere. Què va passar? Qui va voler matar una persona que estava considerada com un dels millors professors de l'Institut, sempre disponible pel que fos necessari i que els que el van conèixer qualifiquen de bellíssima persona? Primera emissió, 23 de febrer de 2019.

Brito i Picatoste sembla un títol de pel·lícula. La seva història, també. L'un, condemnat per homicidi, i l'altre, un lladre amb sida i amb poca autoestima. Fereixen greument dos mossos a Lleida per escapolir-se de la presó. S'amaguen durant gairebé un mes a la serra de Collserola ajudats per delinqüents comuns. El temps, que passa sense novetats positives per a ells, i la por de ser detinguts els empeny a fugir, a qualsevol preu. Tornen a disparar, i tenyeixen de sang, encara més, els seus camins. Pararan? Els faran parar? Guió: Enric Álvarez. Primera emissió, 20 de juliol de 2019.

Dos presos de Lleida, Manuel Brito i Javier Picatoste, s'han escapat després de ferir greument dos mossos d'esquadra. Porten més d'una setmana fugits. Centenars de policies els busquen per tot Lleida fins que un confident avisa que els delinqüents planegen segrestar el fill d'un narcotraficant prop de Barcelona. Els Mossos fa vuit dies que estan amagats rodejant una caseta mig abandonada a Santa Maria del Camí. És propietat del pare d'un dels fugitius i hi havia quatre motxilles plenes de menjar i objectes per ajudar-los en l'escapada. Però després de 8 dies i 8 nits, Brito i Picatoste no apareixen. El confident també facilita els números de telèfon que fan servir els fugits, els Mossos els intervenen i, en una trucada fortuïta, la policia descobreix que els fugits han superat tots els controls i s'amaguen a la serra de Collserola. Guió: Enric Álvarez. Primera emissió, 14 de juliol de 2019.

Diumenge 14 d'octubre del 2001. Lleida s'ha convertit en una ratera. Els Mossos custodien totes les sortides de la ciutat i pentinen els carrers un per un. Dos delinqüents, Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, s'han escapat del Centre Penitenciari de Ponent en una fuga espectacular i violenta que ja ha deixat dos mossos d'esquadra ferits greus. La policia adverteix els veïns que extremin les precaucions. Van armats i són molt perillosos. Tenen clar que no han pogut marxar de la ciutat, però sembla que han desaparegut per art de màgia. El que ningú sospita és que aquest serà un dels casos més complicats de la història dels Mossos d'Esquadra. La recerca s'allargarà més de 30 dies i pel camí hi haurà un homicidi i una violació. El rastre de sang que deixaran aquests dos fugitius trasbalsarà tot el país i fins i tot farà perillar la continuïtat del cos de Mossos d'Esquadra. Guió: Enric Álvarez. Primera emissió, 13 de juliol de 2019.

Són dos quarts de deu del dissabte 3 d'agost del 1985. Un jardiner troba en un descampat de Calafell el cadàver d'una noia. El cos està molt a prop d'un planter, exactament al quilòmetre 4,5 de la carretera que va d'aquest municipi del Baix Penedès a Bellvei. És una zona que s'està repoblant amb palmeres. La noia està estirada d'esquena a terra, amb una camisa blanca i una faldilla pantaló descordada. Porta posat un tanga. El cap el té inclinat cap a l'esquerra. Els braços estan estesos i els palmells de les mans, oberts. Les cames les té creuades i està descalça. Les sabates les han posades meticulosament al costat del cadàver, de forma gairebé simètrica. La víctima es deia Gloria Vivancos i tenia 18 anys. Es va tancar el cas havent tocat totes les tecles que calia? Intentarem posar llum a la foscor. Primera emissió, 21 de desembre de 2019.

Un home considerat molt perillós volta lliure. Els Mossos estan convençuts que és l'autor de l'assassinat de dues dones i tenen por que torni a matar. És possible que ell sol, un home que fa metre cinquanta, hagi abatut les dues noies, que eren agents de la policia i dominaven les arts marcials? I com és que s'ha fet fonedís? Qui ajuda un criminal com aquest? Primera emissió, 10 de març de 2019.

És dimarts, 5 d'octubre del 2004. Els serveis d'emergències reben una trucada quan passa tan sols un minut de les 10 del matí. Un veí alerta que veu fum en un dels pisos del bloc on viu. Els bombers triguen poc més de 5 minuts a entrar a l'habitatge i apaguen el foc sense gaires dificultats. Poc s'imaginen què trobaran al darrere d'aquelles flames. Per fer-nos-en una idea: dies més tard, el sergent dels Bombers que va dirigir l'extinció de l'incendi va afirmar que les imatges que va veure eren "pitjors que una pel·lícula de Tarantino". Malauradament, el que van veure els bombers era real, tan real, que totes les persones que hi van haver d'intervenir encara no ho han oblidat. A més d'un li va passar pel cap que aquell doble crim era obra del mal absolut. Primera emissió, 9 de març de 2019.

Pot ser que Josep Talleda, un home de 60 anys de Sant Hilari Sacalm, a qui li deien l'"Espereu-me" perquè era tan tranquil i no s'alterava mai per res, fos un assassí en sèrie? Després de passar 10 anys a la presó per l'homicidi d'una nena de 14 anys, torna a ser detingut. Ara, acusat d'haver matat una prostituta albanesa de 22 anys a Girona. El cos de la noia va aparèixer a la llera del riu, a prop de la Devesa, en posició fetal i embolicada amb plàstics. La víctima feia pocs dies que vivia amb en Talleda perquè li havia promès que li aconseguiria papers i li compraria un pis. Josep Talleda negava ser l'autor del crim i en culpava el nòvio de la noia. El Mossos van detenir Talleda i, quan encara no s'havia fet el judici, es va saber que havia desaparegut una altra dona relacionada amb ell. Podrem posar llum a la foscor? Primera emissió, 2 de febrer de 2019.

El juliol del 1991, l'Audiència de Girona va condemnar Josep Talleda a 14 anys de presó per l'homicidi de Montse Ávila, una nena de Sant Hilari Sacalm. També el va condemnar a 6 anys per corrupció de dues menors, la Montse i la seva germana Carme. El crim es va cometre el juliol de 1987, però Josep Talleda no va ser empresonat fins al cap de 3 anys perquè la jutgessa necessitava més proves. L'acusat sempre ho va negar. Finalment, Talleda va ser condemnat i va passar 10 anys a la presó. Va sortir en règim obert l'any 2000. I l'any 2003 apareixia una noia morta a la Devesa de Girona, on Talleda havia anat a viiure. Havia matat una altra dona? Primera emissió, 26 de gener de 2019.

Una nena morta i una dona desapareguda que tenien en comú que, de tant en tant, treballaven a la torneria d'en Josep Talleda, a Sant Hilari Sacalm. Diversos testimonis l'assenyalen a ell però la jutge el deixa en llibertat sense càrrecs per falta de proves. Ja ha passat un any de l'assassinat de la nena de 14 anys, la Montse Àvila. De debò que no hi ha prou proves per empresonar el sospitós? Es trobaran aquestes proves? Què és això d'escalfar tornavisos? Podrem posar llum a la foscor? Primera emissió, 19 de gener de 2019.

El diumenge 12 de juliol del 1987, la vila de les cent fonts, Sant Hilari Sacalm, va veure com quedava sacsejada la seva tranquil·litat. Es va trobar el cos sense vida d'una nena de 14 anys, morta d'un cop molt fort al cap. La inquietud i els rumors es van apoderar del poble i, en poques hores, tothom tenia el seu sospitós. Moltes mirades assenyalaven el mateix home, Josep Talleda, però amb rumors no es tanca ningú a la presó. La nena es deia Montse Ávila i era filla d'una família de 8 germans. La seva mort va indignar les dones de Sant Hilari i va acabar posant al descobert la fredor i l'absència absoluta de sentiments d'un home que acabaria sent qualificat d'assassí en sèrie. Primera emissió, 12 de gener de 2019.

Més de 100 interrogatoris i un detingut: Gilberto Antonio Chamba Jaramillo. Ell sosté que no coneix Isabel Bascuñana i que mai ha estat amb ella. La por s'estén per Lleida. Una estudiant de 21 anys, assassinada de forma brutal, és un crim massa execrable per passar pàgina de seguida. Però que una setmana després hi hagi un detingut a la presó no vol dir que estigui tot resolt i que la investigació s'aturi. Cal demostrar l'acusació amb proves irrefutables, proves que de moment no es tenen, i cal seguir estirant tots els fils possibles. A hores d'ara, la policia només té com a prova indiciària la coincidència de les empremtes de Chamba Jaramillo amb algunes de les empremtes que hi havia a la bossa industrial que cobria el cos de la víctima. Els investigadors continuen les indagacions i el dimecres 8 de desembre del 2012, festa de la Immaculada Concepció, passarà una cosa sorprenent. Podrem posar llum a la foscor? El cas d'"el monstre de Machala": primera emissió, 5 de gener de 2019.

Som a Lleida, passen pocs minuts de les deu de la nit del dimarts 23 de novembre de 2004. Una noia de 21 anys que es diu Isabel Bascuñana acaba la jornada a la Facultat de Dret, la que hi ha al costat del riu Segre, al campus de Cappont. La Isabel viu amb els seus pares a la Cerdera, una urbanització que hi ha al terme d'Alpicat, a pocs minuts de Lleida. Com cada dimarts, la Isabel s'ha passat la tarda a la Universitat. A les deu del vespre, quan sortia de la biblioteca, ha parlat per telèfon amb la seva mare i li ha dit que es compra un entrepà i que va cap a casa. Però passen les hores i la Isabel no hi arriba. Què ha passat? Por, mala sort, bones i males persones, i una investigació molt complexa i molt intensa que va tenir èxit gràcies a un mal de ventre. Podrem posar llum a la foscor? Ho intentarem a "Crims", amb Carles Porta. El cas d'"el monstre de Machala": primera emissió, 29 de desembre de 2018.

Encara hi ha moltes coses per resoldre i cal estar molt atents als detalls i als números de telèfon. Félix Martínez Touriño era un ciutadà modèlic i no se li coneixien enemics. La policia té un retrat robot de l'assassí, i el Sahid i el Yader, que són les dues persones que contacten amb la víctima abans del seu assassinat, no s'hi assemblen. Però és un retrat robot fet amb les indicacions d'una testimoni que va veure el pistoler pocs segons, de passada, i la memòria pot ser molt traïdora. Qui va matar el Félix Martínez Touriño, i per què? La víctima amagava alguna cosa que encara no sabem? Primera emissió, 12 de gener de 2020.

A la cruïlla de Travessera de Gràcia amb el carrer Santaló de Barcelona un home cau a terra després que li disparin un tret al clatell. Ha mort a l'acte. L'assassinat l'han comès a plena llum del dia. És un quart de nou del matí i el carrer és ple de gent. Al costat de l'home mort, que ha quedat de bocaterrosa, hi ha les dues maletes que portava: un maletí de mà, negre, petit; i una maleta més grossa, de color blau. La víctima és Félix Martínez Touriño, director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. El crim del carrer Santaló obre totes les hipòtesis possibles, totes, des de la revenja fins a un crim passional, passant per un robatori o un assassinat comès per un sicari. La investigació serà apassionant. Primera emissió, 11 de gener de 2020.

Dimecres 1 de novembre de 2006. Igualada. Els Mossos d'Esquadra reben la denúncia de la desaparició d'una dona. El seu marit els diu que no ha dormit a casa i que ha trobat entreoberta la porta d'un edifici de propietat seva. És un immoble antic, de tres plantes, que estan rehabilitant. Els agents es traslladen al carrer Òdena, número 39. Pugen al primer pis. Obren la porta i avancen pel passadís. Arriben a una habitació. Hi entren. A dins hi troben el cos d'una dona panxa enlaire i amb la cara totalment desfigurada. La víctima és Francina Castelltort, exregidora de Convergència i Unió a l'Ajuntament d'Igualada. Primera emissió, 16 de febrer de 2020.

La nit del 9 d'octubre del 1981 l'inspector Jesús Junquera detenia la dona i quatre fills del mort, Joan Vila, un empresari de la construcció militant de Fuerza Nueva. La criada els havia delatat per por de ser acusada de complicitat o encobriment però, sobretot, perquè no havia pogut cobrar un deute. No ha de ser fàcil per a un policia, un mosso o un guàrdia civil detenir una mare i quatre fills d'entre 14 i 18 anys. Què devia haver passat en aquella família? Una família en què la mare, Neus Soldevila, va ser batejada periodísticament com "la dolça Neus". Primera emissió, el 29 de setembre de 2019.

L'estiu del 1981, la Guàrdia Civil de Binèfar, un poble d'Osca, rep la trucada d'una dona esverada que els explica que un grup d'encaputxats han entrat a casa seva, amb tota la família dins, li han preguntat on era el seu marit i li han ordenat que agafés els seus fills i marxés lluny perquè, si no, els matarien a tots. La Guàrdia Civil corre cap al lloc dels fets. Troben el pare de la família estirat al llit, com si dormís, amb un tret al clatell. Tots els integrants de la família expliquen el mateix relat i hi ha un element que fa ballar el cap als investigadors: els botxins havien trucat al timbre. Qui ha matat Joan Vila, un empresari català que s'ha fet ric gràcies a la construcció? Primera emissió, el 28 de setembre de 2019.

La policia troba mort al maleter del seu cotxe l'empresari andorrà Joan Casals, de 60 anys. Cinc dies abans, la filla l'havia denunciat per maltractaments, però la policia no la creu. Els Mossos obren dues línies d'investigació. La primera és l'entorn familiar, i hi descobreix enfrontaments per l'herència de la mare, morta feia tres mesos. I la segona és la de dues prostitutes russes que són germanes, la Tània i l'Helena. El Joan es veia regularment amb la Tània i havia llogat un pis per a ella i la seva germana al carrer Anníbal de Granollers. Després de molts interrogatoris, les dues noies reconeixen que van trobar el Joan mort al pis llogat i que, com que són estrangeres i estan mig il·legals, van tenir por i en lloc de denunciar-ho van optar per netejar-ho tot i desviar l'atenció. En un dels interrogatoris, una d'elles deixa anar una frase molt enigmàtica: "Prefereixo anar a la presó que estar morta." Amaguen alguna cosa les dues germanes?. Reemissió. Primera emissió, 8 de març de 2020.

Els Mossos d'Esquadra troben el cadàver d'un home dins el maleter d'un cotxe a Granollers. El cos, pràcticament nu, està embolicat amb unes mantes, i el crani està tot ensangonat. El cotxe, un BMW de matrícula andorrana, estava ben aparcat en un polígon industrial. El vehicle no havia estat forçat i no tenia cap desperfecte. La víctima és l'empresari Joan Casals, de 60 anys. La seva família n'havia denunciat la desaparició. Reemissió. Primera emissió, 29 de febrer de 2020.

(Capítol actualitzat) Com és que hi ha tanta controvèrsia amb qui va escriure els anònims que l'Helena Jubany es va trobar a la porta de casa? Cada informe cal·ligràfic diu una cosa diferent. Com és que, si la Muntsa i el Santi vivien junts i tots dos eren amics de la víctima, només s'empresoni la Muntsa? Quin paper va tenir l'Ana Echaguibel en aquesta història? Sembla que tothom té clar que una persona sola no podia haver comès el crim. Què passarà ara que s'ha suïcidat la Muntsa Careta? Qui va matar l'Helena Jubany?

La bibliotecària de Sentmenat. Capítol 5. Reemissió. Primera emissió 27 d'octubre del 2018 Quina mena de joc pot incloure drogar amb somnífers una noia, que acaba assassinada? Quina mena de rivalitat? Despit per haver estat rebutjat o rebutjada per la dona que vols? El jutge no té clar el mòbil del crim d'Helena Jubany. De moment, ha enviat a la presó Muntsa Careta. Considera que va mentir en la seva declaració per amagar que va convèncer l'Helena perquè anés al seu pis del carrer Calvet d'Estrella de Sabadell, on la van drogar amb somnífers i la van llançar des d'un quart pis. Però el jutge té molt clar que la Muntsa no ho va fer sola i busca els coautors o còmplices.

La bibliotecària de Sentmenat. Capítol 5. Reemissió. Primera emissió 13 d'octubre del 2018 La Muntsa, emmanillada, va dir que ella no en sabia res i que no havia matat l'Helena Jubany. Què dirà el seu nòvio, el Santi? Si haguéssiu comès un crim amb somnífers, 72 dies després encara els guardaríeu a la tauleta de nit? Dues capses de Noctamid. Una està buida i l'altra per estrenar. Per què la Muntsa Careta tenia Noctamid a la tauleta de nit? Qui li havia receptat? I els llumins amb què van cremar l'Helena Jubany, d'on surten?

La bibliotecària de Sentmenat. Capítol 3. Reemissió. Primera emissió: 6 d'octubre del 2018 La policia comença a interrogar els membres de la Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell per esbrinar qui va matar Helena Jubany, de 27 anys, bibliotecària de Sentmenat. Les primeres sospites recauen en cinc persones. Els dos primers a declarar són Muntsa Careta, que vivia al bloc de pisos on van trobar morta la noia, i Santi Laiglesia, nòvio de la Muntsa. Els investigadors se sorprenen que el Santi i la Muntsa es contradiguin entre ells, sobretot pel que fa a la tarda i la nit del dia 30 de novembre del 2001, que és quan sembla que va desaparèixer la víctima. No quadren els horaris ni les coses que diuen que van fer. Tenen tan mala memòria? I què passa amb el Xavi i el Jaume? També amaguen coses? I l'Ana? El crim de la bibliotecària de Sentmenat, Helena Jubany. Capítol 3.

La bibliotecària de Sentmenat. Capítol 2. Reemissió. Primera emissió: 15 setembre del 2018 Un mes abans de ser assassinada, l'Helena Jubany comença a pensar qui li pot haver enviat els dos anònims. El primer anava acompanyat d'una orxata, beguda que a l'Helena li agradava molt; i el segon, d'un suc de préssec. Ara, l'Helena és morta i la Isabel Valls, una de les seves millors amigues, explica a la policia tot el que van parlar amb l'Helena arran dels anònims. Aquest és el segon capítol d'"El crim de la bibliotecària de Sentmenat", Helena Jubany. La van trobar morta el 2 de desembre del 2001 a Sabadell. A primer cop d'ull, es podria haver suïcidat llançant-se des del terrat d'un edifici de quatre pisos. Però, quan la Policia hi arriba, veu que la noia té cremades a diverses parts del cos. També troben dos llumins, un de trencat i un de cremat. La Policia Nacional demana als familiars que facin veure que és un suïcidi per poder-ho investigar més bé.

(Capítol actualitzat) El 2 de desembre del 2001, fa 19 anys, van matar Helena Jubany llançant-la daltabaix d'un quart pis a Sabadell. L'assassinat d'aquella noia de 27 anys va passar desapercebut perquè la policia i el jutge van demanar a la família que diguessin que era un suïcidi, que així el podrien investigar millor. Els Jubany ho van fer. Van callar i van aguantar durant dos mesos. Es va detenir Montse Careta, una mestra de Manresa que vivia i festejava a Sabadell. Amb l'Helena es coneixien de la Unió Excursionista de Sabadell i, a la víctima, la van trobar morta al pati del número 48 del carrer Calvet d'Estrella, on vivia la Montse i potser també el seu xicot, un jove advocat anomenat Santi Laiglesia. Però la policia, per ordre del jutge, només va detenir la Montse, i la Montse, després de dos mesos a la presó, es va suïcidar i el cas es va arxivar. El crim de l'Helena Jubany encara està pendents de resoldre's.

Últim capítol de "Dieguito el Malo", una minisèrie de cinc capítols sobre l'atracador Juan Diego Redondo Puertas, que va entrar a la presó als 15 anys i que va morir de la sida als 52, després de passar més anys empresonat que en llibertat.

El Diego torna a ser a la presó i la condemna que ha de complir és llarga. La seva dona, la Carmela, s'ha suïcidat i els fills petits han quedat desemparats. Semblava que a Dieguito el Malo no li podien passar més desgràcies. Però la vida, de vegades, és molt cruel.

El 2 de juny del 1978, 45 homes s'escapen de la presó Model de Barcelona. Durant 15 dies, fan un túnel des de la infermeria fins a les clavegueres utilitzant forquilles i culleres, i després fugen. Un dels líders de l'operació és Juan Diego Redondo Puertas, conegut com a Dieguito el Malo, un atracador que va entrar a la presó amb 15 anys i que ho ha après tot entre els barrots. Mesos després de la gran evasió, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es bolquen per arrestar els fugats, que es tornen a dedicar a la delinqüència. En queden pocs en llibertat, entre ells, Dieguito el Malo. Qui pitjor ho està passant són les famílies dels fugitius, que són vigilades i assetjades per les forces policials.

Les revoltes que viu Espanya a finals dels anys 70, després de la mort de Franco, també entren a les presons. Estan massificades i la societat reclama millores de tota mena, especialment, que creixi la democràcia i s'aturi la repressió. Mentrestant, a Barcelona es produeixen més de 100 atracaments al mes. Un dels líders dels atracadors també és un líder a la presó, i protagonitzarà la que probablement sigui una de les fugues de presos més nombroses d'Europa.

Qui és Juan Diego Redondo Puertas? Va passar més temps a la presó que al carrer i va liderar la fuga més nombrosa de presos de la història recent d'Europa. L'any 1978, la mítica presó Model de Barcelona va ser notícia perquè hi va haver una fuga de pel·lícula, gairebé més que la de la presó nord-americana d'Alcatraz. Fem el relat, poc conegut, d'aquell episodi de la història penitenciària de Catalunya i de l'home que el va liderar, conegut amb el malnom de Dieguito el Malo, tot un personatge. Aquesta història també és el retrat d'una època.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carreró una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors humà ple de ferides: no hi ha ni cap, ni braços ni cames. Poques hores després, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una mà amputats. La commoció al Canadà és enorme. La policia s'afanya a investigar. Però ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. Són una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui són famosos gràcies a un documental de Netflix.

La figura de l'assassí despietat que mata per encàrrec, aquell que anomenem sicari, és molt habitual al cinema. En aquest cas, no estem parlant de cap pel·lícula. Després del triple crim de la Sagrada Família, la Mònica va rebre un missatge de text en què uns suposats sicaris li demanaven diners per l'assassinat dels seus pares i la seva neboda. Allò fa ballar el cap als investigadors, que encara no saben que resoldran el cas gràcies a una "i" llatina i a un barret de cowboy.

27 de gener del 2012. Troben una parella gran i la seva neta morts al seu domicili del barri de la Sagrada Família de Barcelona. La filla del matrimoni és qui truca als Mossos d'Esquadra per avisar del crim, que diu que s'ha trobat en tornar de la feina. Al lloc dels fets hi ha un detall que posa els policies en alerta: els tres cadàvers estan tapats, un amb una tovallola i els altres dos amb una funda nòrdica.

Finals de gener del 2007. És de nit. Una dona treu a passejar la gossa per una urbanització de Sant Esteve Sesrovires. L'animal va sense lligar i unes passes al davant de la seva propietària. Ensuma l'asfalt. De cop, comença a córrer cap a un camí forestal. La dona el segueix. Allà, i gràcies a la llum d'un fanal, intueix que hi ha algú a terra. Es tracta d'un noi jove, un adolescent. Té les mans ensangonades i està commocionat. Algú li ha fet un tall al coll i gairebé no pot parlar. L'únic que aconsegueix barbotejar és: "Estels" "M'ha tallat" i "Ella". L'endemà, quan ja està fora de perill, el noi dona una versió dels fets. Uns desconeguts li han volgut robar el mòbil i l'han agredit. Però després la canvia. Diu que qui l'ha ferit és la seva madrastra. Els Mossos i la jutge de guàrdia estan desconcertats.

Dilluns 7 de juliol del 2008. En uns jardins abandonats a prop de la masia de Can Saragossa de Lloret de Mar, els Mossos d'Esquadra troben el cos semienterrat d'una noia. El cadàver està nu, en avançat estat de descomposició i cobert de branques i de matolls. Els agents no la poden identificar. El que sí que veuen és que té un tatuatge en un peu i un brillant incrustat en una dent. El lloc on s'ha trobat el cos és a només deu minuts de la zona d'oci nocturn de Lloret de Mar.

El 9 de desembre de 2016 maten de dos trets al cap una dona de l'alta societat alacantina. El crim passa dins d'un concessionari d'automòbils. La víctima és María del Carmen Martínez, vídua de l'expresident de la CAM, la Caja de Ahorros del Mediterráneo. La policia descarta de seguida el robatori i comença a recollir els indicis del que sembla un assassinat a sang freda. El crim, com si es tractés d'un episodi de "Falcon Crest", "Nissaga de poder" o la més recent "Succession", d'HBO, obrirà les portes d'una trama de rancúnies familiars, ànsies de revenja i la lluita per un sucós empori empresarial. No fa massa es va celebrar el judici i el final va ser sorprenent.

Aquella tarda de primavera del 1928, la Pobla de Ferran ha quedat sembrada de cadàvers. Avisats pels crits de desesperació, els pagesos i pageses tornen a casa i troben mortes o malferides les seves criatures, dones i mares. Tothom sap qui n'és el culpable, perquè els pocs supervivents l'han vist. És un noi del poble, Josep Marimon, que ha fugit i al qual persegueixen centenars de guàrdies civils i membres del sometent. Però passen els dies i no el troben per enlloc, mentre els diaris catalans, espanyols i estrangers intenten esbrinar per què aquell jove malalt i fins llavors pacífic s'ha convertit en un assassí de dones i criatures.

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barberà, amb només una quarantena de veïns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden només unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al matí ha anunciat que es farà famós. Ningú no li ha fet gaire cas. Però tenia raó: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assassí múltiple de la història de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella tragèdia.

1997. Són gairebé les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa després de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de Cúllar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la veïna. La nena crida: "La meva àvia està cremant." La víctima es diu Ana Orantes.

15 de novembre del 1989. En una partida a prop de l'estació de ferrocarril del Catllar, al Tarragonès, apareix el cadàver d'un indigent conegut com "l'home del temps". Ningú no sap qui pot haver matat Antonio Hueso perquè era una persona que no es ficava mai en problemes. Un mes després, també a Tarragona, un altre indigent desapareix sense deixar rastre i, a la mateixa ciutat, un tercer home fa vuit anys que va marxar del barri i ningú n'ha sabut mai més res. A priori, són tres casos separats i res no fa sospitar que puguin estar connectats. La sorpresa arribarà per carta.

23 de març del 2004. L'FBI i la policia postal nord-americana porten entre mans una investigació de gran magnitud. Més de mil persones han comprat litografies per internet de Picasso, Miró, Dalí, Marc Chagall, Roy Lichtenstein i Fernando Botero, i han resultat ser falses. Les còpies fraudulentes s'han venut per un mínim de 1.000 dòlars, que són uns 900 euros. Per alguna de les peces, algun compradors ha arribat a pagar 20.000 euros. La policia ha fet comptes i l'estafa puja a un milió de dòlars, 900.000 euros. Als EUA donar gat per llebre en el mercat de la pintura no és un delicte menor i està penat amb presó. L'FBI no pararà fins a caçar els falsificadors, que operen des de Catalunya.

El 25 de setembre del 2012, una dona entra molt alterada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra del barri de les Corts de Barcelona. Diu que unes persones encaputxades l'han assaltada quan anava en cotxe i han segrestat el seu fill. Explica que li demanen 5 milions d'euros per alliberar-lo i que li han deixat clar que si no paga mataran el nen. Li han dit que és un tema relacionat amb Colòmbia. Els Mossos es creuen la mare i comença un compte enrere que té un límit de quatre dies. Aquesta és una història en la qual sortirà un gat, una gata, un peluix i una guarderia, i que es resoldrà, en bona part, gràcies a un plat de macarrons.

19 de gener del 2001. Els Mossos d'Esquadra detenen Engràcia Rosado Piris, de 56 anys, a casa seva, a Badalona, com a principal sospitosa de la mort del seu cosí, Ricardo Piris Piris, l'agost del 2000. Ja han passat cinc mesos des que en van localitzar el cadàver a la seva segona residència de Lloret de Mar. El cos, en un avançat estat de descomposició, presentava fins a 20 ganivetades. Estava nu, de bocaterrosa i portava un preservatiu al penis. La policia no ha trobat l'arma del crim. Dies abans de la detenció, els Mossos reben un anònim que assenyala Engràcia Rosado com a autora de l'apunyalament.

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparició d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al número 1 del carrer Santa Julita de Lloret. És una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ningú respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospitós. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitació, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Està despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

"Han matat els de Laortó! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de març del 1943, havien assassinat una família de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstruïm aquell crim de la mà de Pep Coll, que el va novel·lar a "Dos taüts negres i dos de blancs". Qui ha pogut cometre una matança així? Per què?

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Això passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos després del cop d'estat al Congrés dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ningú sap ben bé què són- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un maletí que és clau en aquesta història. Mentrestant, la tensió creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els màxims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben què fer perquè totes les estratègies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

El 23 de maig del 1981, tres mesos després del cop d'estat del 23F, va tenir lloc a Barcelona l'assalt al Banc Central, al capdamunt de la Rambla, a tocar de la plaça Catalunya. Onze encaputxats van retenir gairebé 300 ostatges i van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació d'Espanya i de mig món. Anys després, el líder de la banda, un home anomenat el Rubio, va concedir algunes entrevistes, i una va formar part d'un reportatge titulat "Cop al Banc Central" emès al programa "Sense ficció" de Televisió de Catalunya. A pesar de la sentència condemnatòria, aquell assalt va estar sempre envoltat de secrets i confusió.

10 d'agost del 2003. A Fuengirola, a Màlaga, entre les 4 i les 6 de la matinada, tres noies són atacades mentre caminen soles pel carrer. A una d'elles la violen, i les altres dues són víctimes d'agressió sexual i robatori. Pocs dies després, a la zona creix la tensió perquè en una localitat propera assassinen una noia de 17 anys, Sonia Carabantes. Quatre atacs en tan pocs dies i en un espai geogràfic tan proper provoquen alarma social, els mitjans no paren de parlar-ne i sobretot les dones tenen por. En aquest context, la policia deté un home holandès i l'acusa dels atacs sexuals de Fuengirola, tot i que el seu ADN no coincideix amb el que es va trobar en les víctimes. Romano Liberto Van der Dussen va passar 13 anys a la presó, fins que es va demostrar qui era l'autèntic culpable de les violacions. Com és que passen aquestes coses?

S'ha comès un crim i ara toca investigar. Com és un investigador? Segueix el seu instint? S'emporta el cas a casa? Pot arribar a empatitzar amb alguns culpables? Es mata molt a Catalunya? Per què matem? Un investigador a "Crims": l'intendent Toni Rodríguez, cap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra. Podrà posar llum a la foscor?

Molts robatoris petits i estranys es repeteixen en una zona geogràfica molt concreta: el Gironès, la Selva, el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. L'abril del 1994, un robatori darrere un altre acaben provocant alarma social i el desconcert dels Mossos, que no entenen què hi pot haver darrere d'aquells assalts que no obeeixen a cap patró ni semblen ser fets per una banda organitzada. En quatre anys es comptabilitzen més de 50 robatoris. I els investigadors no tenen cap pista. L'escalada de delinqüència en domicilis creix i fins i tot s'intenten cremar algunes cases. La policia no troba cap explicació i la confusió augmenta quan alguns veïns asseguren haver vist unes persones vestides de ninja, amb roba negra de dalt a baix i encaputxats. Qui roba vestit de ninja?

Hi ha moltes persones que desapareixen voluntàriament, i hi tenen tot el dret, encara que facin patir família i amics. Però hi ha moltes desaparicions que amaguen crims. Com se sap això? La Júlia i el Maurici s'havien passat un any sense donar senyals de vida, cosa que feia pensar que estaven morts, però un dia van trucar a la sogra i al Diari de Tarragona dient que estaven bé i que no els busquessin. Segur que eren ells? Intentarem posar llum a la foscor.

Març del 2009. A Tarragona desapareixen un home i una dona. L'última persona que els ha vist diu que han fugit junts, suggerint una relació amorosa amagada. Els desapareguts són la Julia Lamas i el Maurici Font. La Julia és germana de la Mercedes, i la Mercedes està casada amb el Maurici. La Mercedes no s'acaba de creure que la seva germana i el seu home estiguin embolicats i és qui denuncia la desaparició. Però qui afirma que han fugit junts és el marit de la Julia Lamas, un home anomenat Ramon Laso, que té un passat que guarda en secret i que acabarà tenint un paper molt rellevant en aquest cas. La història d'avui és un puzle que per als investigadors va ser molt llarg i delicat de completar. Un dels elements destacats és que es va condemnar un home sense que haguessin aparegut els cossos de les persones a qui se suposa que va matar. I no van ser poques.

És un quart de dues del migdia del 17 de maig del 2012 i a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Mataró reben una trucada. És una dona i està molt esverada. Els explica que ha trobat la seva mare morta a la cuina, enmig d'un bassal de sang. La policia pren les dades principals a aquesta senyora i avisa els encarregats d'Homicidis de la Regió Metropolitana Nord perquè vagin al lloc dels fets. No serà l'única anciana morta a Mataró amb el mateix "modus operandi". Ataquen àvies que viuen soles i els roben diners i joies. Els Mossos tenen por perquè saben que es tracta d'algú que, si no l'agafen aviat, pot tornar a matar. I entremig, algú amb molta curiositat per saber com va la investigació. Podrem posar llum a la foscor?

Som al 1991, a la Barcelona preolímpica. Una ciutat en aquell moment caòtica, tota en obres, que prenia una nova fesomia, alhora que també ho feia la policia catalana. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra es van estrenar com a policia judicial i van començar a investigar delictes. Us relatem el cas amb el qual es van estrenar amb l'agent que va encapçalar la investigació: Joan Miquel Capell, que ha treballat 32 anys al cos de Mossos d'Esquadra. Ara és el director de Seguretat de la Diputació de Barcelona, i també ha escrit el llibre "Wad-Ras", de La Magrana, on ens explica al detall qui va matar la Manuela i com i quan va morir aquesta reclusa de la presó de Wad-Ras.

El dia de Sant Esteve és una festa d'aquelles que en diríem molt nostrada. Hi ha molts dinars familiars. El dia de Sant Esteve del 2004 va ser triat per una filla perquè hi hagués el retrobament dels diversos membres d'una família amb els progenitors, amb els avis, els primers de l'arbre genealògic. Estaven tots convocats en un restaurant de Santa Susanna. Però els avis no s'hi van presentar. La nit abans els havien assassinat. I no és una novel·la d'Agatha Christie. Podrem posar llum a la foscor?

Primer va desaparèixer l'Alina, la traductora de romanès. Després va ser la Li, xinesa, de 19 anys. Va discutir amb el seu pare i va marxar de casa. Tampoc ha tornat a casa seva Emma Ribó, una funcionària jubilada que es va fer una operació d'estètica sense importància. La quarta desapareguda és la Flora. Una monja d'uns 40 anys que ha decidit penjar l'hàbit i dedicar-se a la vida mundana. I l'última a desaparèixer ha estat la Rosaura, una prostituta equatoriana. Darrere d'aquestes desaparicions hi ha una xarxa mafiosa de tràfic d'òrgans. És la trama principal del darrer llibre que ha escrit la jutgessa Graziella Moreno Graupera. Treballa al jutjat penal 6 de Barcelona des de fa 9 anys i ara ha escrit el llibre "Invisibles", publicat a l'editorial Alrevés. L'essència de la novel·la està focalitzada en els desapareguts que ningú busca. Amb Graziella Moreno intentarem posar llum a la foscor de les desaparicions.

El 25 de gener de 2019, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Itàlia a pagar una indemnització de 18.000 euros a una jove americana, Amanda Knox. L'Amanda s'havia fet famosa contra la seva voluntat. És guapa i té els ulls blaus, i va ser presentada com una assassina despietada. Havia passat 4 anys en una presó italiana acusada de matar a ganivetades una companya de pis. La mateixa justícia italiana la va acabar absolent després d'un llarg calvari policial i judicial. El Tribunal Europeu va condemnar Itàlia perquè el primer interrogatori l'hi van fer sense advocat i sense traductor. Recordarem el cas de l'Amanda Knox, o potser hauríem de dir el cas de la Meredith Kercher, que va ser la víctima. Els mitjans de comunicació, amb les negligències de la policia, del fiscal i de la justícia italiana, van fer de l'Amanda una estrella. Explicant el cas intentarem posar llum a la foscor.

Primer va ser un cotxe cremat al costat del pantà de Foix, a prop de Vilanova i la Geltrú. Després van ser uns ossos calcinats, que semblaven humans, al maleter d'aquell cotxe. Segons la matrícula del vehicle, el cotxe pertanyia a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Després va resultar que aquells ossos eren del mateix Pedro Rodríguez, que tenia de parella una noia que es diu Rosa Peral, també agent de la Guàrdia Urbana. Al principi, els mossos van sospitar de l'exmarit de la Rosa, que era mosso d'esquadra, però van acabar detenint la mateixa Rosa Peral i el seu suposat amant, Albert López, també agent de la Guàrdia Urbana. El cas està pendent de judici. El periodista Toni Muñoz, que n'ha escrit un llibre, ens ajuda a posar llum a la foscor en el crim anomenat "de la Guàrdia Urbana".

Dos germans viuen en una casa de dos pisos a Abrera, al costat de Martorell. Al pis de dalt hi viu un germà amb la seva nòvia i al pis de baix hi viu l'altre germà, també amb la seva parella, i comparteixen espais comuns com el menjador, la cuina o el soterrani. I al soterrani hi ha un congelador. Un bon dia del juliol del 2009 desapareixen tots quatre. La mare, preocupada, va a la casa dels fills a veure si tornen i, per fer l'espera més lleugera, va a buscar coca-coles al congelador. I allà l'espera una imatge esfereïdora: un cos esquarterat. Quatre persones desaparegudes, un esquarterat en un congelador i la sèrie Dexter, completa, al lloc del crim. Per qui no ho sàpiga, Dexter era un forense que a les nits es convertia en un assassí en sèrie metòdic i meticulós. Podrem posar llum a la foscor?

Una onada de robatoris en domicilis té atemorida una petita comunitat. Algú entra a les cases, s'emporta la roba interior de les dones i deixa missatges provocadors. Amb el temps, el lladre o lladres passen a introduir la violència en els seus atacs. Les diverses policies que hi intervenen no troben cap pista i els robatoris continuen. Això passava al Canadà, a la província d'Ontario. Primer van ser robatoris; després, violència contra les dones, i, finalment, assassinats. Després de dos anys atemorint un poble i que la policia no en trobés cap pista, un detall petit porta a resoldre el cas i obre la porta a un interrogatori que s'estudia a les acadèmies de policia. Ningú s'imaginava qui acabaria sent el culpable.

Un jove de 25 anys acaba d'estrenar un Audi TT negre. Celebra que el Reial Madrid ha guanyat la Lliga i un motorista desconegut es pica amb ell a la carretera Nacional II, al terme de Caldes de Malavella. N'hi ha prou amb això, per matar algú? Després de la punyalada, l'assassí fuig. I algú fa córrer que es tracta d'un joc de rol. Podrem posar llum a la foscor?

El febrer de 1999, l'endemà del dia de Sant Valentí, l'assassinat d'una noia jove va commoure la ciutat de Cervera, la capital de la Segarra. Els Mossos havien rebut un avís del que, a primera vista, semblava el suïcidi d'una dona que s'havia llançat al tren, però quan arriben al lloc dels fets res no és el que sembla i tot indica que es tracta d'un assassinat. Un assassinat en què l'autor o autors s'han acarnissat amb la víctima d'una manera brutal. Els amics, familiars i veïns de la víctima queden esgarrifats, fins al punt que es convoca una manifestació, que encapçala el nòvio de la noia morta. Demanen ajuda a tothom que pugui aportar pistes perquè passen els dies i els Mossos no poden resoldre el crim.

El juliol del 2015 al pla de Lleida va viure una onada de calor històrica. El dimarts 7 de juliol el termòmetre marcava en alguns punts més de 43 graus de temperatura. Feia 33 anys que no hi feia tanta calor. Sota aquest sol de justícia, dos homes s'amaguen dins del seu cotxe i, de tant en tant, per agafar aire, surten i es posen sota la vegetació. Són al Segrià, al Pla d'Aubarells. Al camp, ja s'ha fet la collita i la terra ha quedat en repòs. Sembla un paisatge del Far West americà, gairebé un desert. Són agents de paisà dels Mossos d'Esquadra. Què hi fan allà aquells dos policies aguantant un ambient que crema? Aquest és un cas sense sang i sense cadàver. Un crim modern, però amb molta història, de més de 2.000 anys.

En aquest programa expliquem històries i ens és molt difícil, per raons òbvies, poder parlar amb els protagonistes de les històries que expliquem. En aquest programa, però, parlarem amb un protagonista: el Flako, conegut mediàticament com el Robin Hood de Vallecas. És, o potser hauríem de dir "ha estat", atracador, i un atracador que es va convertir en famós perquè va assaltar 7 bancs a Madrid per la tècnica del butró, és a dir, fent forats a les parets. Sempre m'ha semblat que els atracaments amaguen històries interessants. En això coincidim amb Elías León Siminiani, el director del documental "Apuntes para una película de atracos", on es retrata la vida del Flako. Amb Elías León Siminiani també parlem a "Crims". Carles Porta

Som a Mallorca. Una noia italiana cau des del balcó de l'hotel on s'allotjava. És un cas més de balcòning? Hi ha drogues o borratxera al darrere? Una treballadora de la neteja diu que ha vist com saltava. Segur que ho ha vist bé i que ho ha vist tot? Prepareu-vos per a un gir increïble en el guió. En aquest cas serà la intuïció d'uns pares el que ajudarà a posar llum a la foscor.

La Yolanda, la parella del Pedro Álvarez, participa en una roda de reconeixement i, a primer cop d'ull, assenyala el policia nacional José Manuel Segovia com a presumpte assassí del seu nòvio, però després s'ha mostrat molt dubitativa i nerviosa. Els investigadors i la jutge tenien clar que l'autor del crim era Segovia, però a mesura que avancen els dies molts factors compliquen el cas. Qui va matar Pedro Álvarez? Podrem posar llum a la foscor?

És 17 de desembre de 1992. Dos dies abans, han assassinat d'un tret al cap Pedro Álvarez, un noi de 20 anys, quan caminava amb la seva xicota, la Yolanda. Discutien i ella va creuar el carrer sense mirar. El conductor d'un Opel Vectra color blanc va estar a punt d'atropellar-la i va començar una discussió. Ara, la Yolanda participa en un roda de reconeixement. Ha tingut molt a prop l'acusat. Podrà identificar l'assassí del seu nòvio? Dubtarà? Caldrà fer altres proves? Es podrà posar llum a la foscor?

Qui va matar Pedro Álvarez? Que a un pare li matin el fill és terrible. Juanjo Álvarez lluita perquè es faci justícia perquè el 15 de desembre del 1992 li van matar el fill, el Pedro, que tenia 20 anys. La mort en si és incomprensible però la manera com el van matar penetra fins a les entranyes de qualsevol persona, menys de qui ho ha fet, esclar. Va ser en el que aparentment semblava una discussió de trànsit. La nòvia creua un carrer sense mirar, un cotxe frena, el conductor crida i insulta, la noia s'hi torna, el conductor surt del cotxe i agredeix la noia, el Pedro intervé per posar pau però el conductor treu una pistola i... ho escoltareu al capítol. I si la manera de morir és més incomprensible que la pròpia mort, tot el que va passar després és... de pel·lícula, amb un pare desesperat com a protagonista i una investigació que, si bé aparentment fa moltes coses, la realitat és que només genera ràbia i impotència.

El Dr. Narcís Bardalet és pediatre i forense. Es mou entre la vida i la mort. Ha examinat milers de cadàvers en els seus 40 anys de professió i ara s'acaben de publicar les seves memòries breus, escrites per la periodista Tura Soler: "Qui m'havia de dir a mi que obriria la porta de la nevera, i veuria un cap que m'està mirant (...) El que m'han ensenyat els morts, per entendre millor la vida". Amb ells dos conversem a "CRIMS" sobre què els han ensenyat els morts i posarem llum a la foscor sobre per què matem? Tura Soler és una veterana periodista de succesos, amb més de 30 anys treballant a "El Punt Avui". Actualment és la redactora en cap d'investigació del diari.

Aquesta història comença al pantà d'Utxesa, entre Torres de Segre, Aitona i Sarroca de Lleida, al Segrià. És diumenge, 3 de juliol del 2011. Fa dos mesos que els nord-americans han matat Bin Laden i encara se'n parla. Però a un noi de Torres de Segre, Gerónimo Diego Chacón, l'únic que li importa és tenir un bon matí de pesca. I tant que pescarà! I allò que pescarà serà sorprenent i ens portarà a La Moncloa. Sí, sí, a La Moncloa, perquè és a La Moncloa on sembla que es va enfosquir tot. Podrem posar llum a la foscor?

Muntsa Careta, la principal sospitosa de la mort d'Helena Jubany, apareix penjada a la presó el 7 de maig del 2002. A la butxaca dels pantalons hi duia una nota on reiterava la seva innocència i on havia escrit l'enigmàtica frase "Per ser homicida cal ser l'executor d'una mort". Què passarà ara que s'ha suïcidat Muntsa Careta? Per què només s'empresona la Muntsa i no el Santi, que vivia amb ella? Com és que hi ha tanta controvèrsia amb qui va escriure els anònims? Sembla que tothom té clar que una persona sola no podria haver comès el crim. Qui va matar Helena Jubany? Podrem posar llum a la foscor?

La bibliotecària de Sentmenat. Capítol 1. El 2 de desembre del 2001 va aparèixer morta al pati interior d'un edifici de Sabadell la jove Helena Jubany. Estava nua, tenia cremades i havia estat drogada. Dos mesos després, el febrer del 2002, la policia va detenir Montse Careta, que vivia a l'edifici on van trobar el cos de Jubany, i eren conegudes. El jutge va enviar Careta a la presó provisional i, cinc mesos després, la noia es va suïcidar a Wad-Ras.