Últim programa de la temporada amb uns continguts especials i diferents. De la mà de l'Albert Abril, l'Alberto i el Sergio concursen als Jocs de Troia. Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre!

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem a la batalla de Farsàlia, l’enfrontament definitiu entre Cèsar i Pompeu.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, coneixerem la figura d’Urraca I de Lleó, una dona fonamental per a entendre els primers compasos del segle XII a la Península Ibèrica. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem la imatge que del romanticisme ençà s’ha tingut dels vikings. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Bass Reeves: un dels primers afroamericans que va exercir com a ajudant de xèrif als Estats Units d’Amèrica a la segona meitat del segle XIX. Narrem la seva biografia, des que era esclau en una plantació fins que va dedicar la seva vida a fer complir la llei. Amb Pol Albanell Percet.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Batalló 101: un batalló policial de l’Alemanya nazi que, entre els anys 1942 i 1943, és desplaçat a Polònia i es veu portat a realitzar actes atroços. Narrem els esdeveniments històrics i reflexionem sobre la violència, l’obediència cega i la vulnerabilitat dels principis morals. Amb Xavi de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, continuem la sèrie dedicada a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En aquest segon, resseguim la seva història entre l’anomenat “Hivern de la IA” fins l’actualitat i finalitzem el programa fent unes quantes reflexions. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, iniciem una sèrie de dos programes dedicats a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En el primer, abarquem des dels orígens fins els anys 70. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, narrem la Guerra de Secessió dels Estats Units d’Amèrica. Parlem sobre els bàndols, analitzem la qüestió de l’esclavisme, narrem el conflicte i n’analitzem les conseqüències. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els antecedents de la Guerra Civil dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la criminalitat a la ciutat de València durant la baixa edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem com era la criminalitat a l’edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Setge de Bagdad de l’any 1258: un fet d’armes que va posar punt i final al poder dels agonitzants abbàssides.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el matemàtic dels segles VIII-IX, Al Kwharizmi, i la Casa de la saviesa, a Bagdad. Amb Agustí Calbet.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, repassem la història de les monedes a Catalunya. Fem un repàs cronològic de totes les monedes que podem trobar, les contextualitzem i en valorem la seva importància històrica. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història de la moneda: un objecte que és testimoni i reflex dels canvis polítics, socials i econòmics de la història. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, reviurem com marxa la campanya de la tardor i l’hivern del 218 aC en la que Aníbal tindrà victòries importants contra els romans Publi Corneli i Tiberi Semproni. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de la batalla del Ròdan i la travessa dels Alps per part de l’exèrcit cartaginés dirigit pel general Aníbal Barca. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’’època de la Tetrarquia, un moment de la història de Roma on l’Imperi va ser controlat per quatre persones a la vegada.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, revisarem els grans temes de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació japonesa. Amb Anna Junyent Barbany i Carmen Santamaría Salinas.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació del Japó. Amb Anna Junyent Barbany.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, us parlem d’una batalla crucial en el marc de la invasió russa de Napoleó, la batalla de Borodinó de principis de setembre de 1812. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre quan i per què la humanitat s’ha imaginat que la Terra és plana. Fem un repàs històric, desmuntem algun mite, ens aturem en els mapes medievals i reflexionem històricament sobre el concepte de l’antípoda.

El conflicte entre Cèsar i Pompeu, els dos grans pesos pesats de la poltíca romana a mitjans del segle I aC semblava inevitable. Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem el perquè d’aquest conflicte i la línia d’esdeveniments que va portar al seu enfrontament.

Juli Cèsar i Gneu Pompeu són dos dels personatges claus del final de l’antiga república romana. Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem les seves vides.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, narrem la Batalla de Nínive que va tenir lloc el 12 de desembre de l’any 627 entre romans i perses sassànides. Repassem les fonts històriques, narrem els esdeveniments i analitzem les conseqüències de l’enfrontament.

Aquesta setmana, a Les Portes de Troia, centrarem en el període que va des de finals del segle XIX fins al 1948, any de fundació de l'Estat d'Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, ens remuntem als orígens de la idea de l’establiment del poble jueu a Palestina per a crear el que serà i és l’estat d’Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del pitjor enemic de la humanitat: els mosquits i repassarem la seva incidència a la Història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la batalla de Nínive que va tenir lloc l’any 627. És considerada l’última gran batalla de l’antiguitat i va suposar un gran xoc enorme entre les dues grans civilitzacions que feia segles que es disputaven el Pròxim Orient: els perses sassànides i els bizantins.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la cacera de bruixes a Catalunya. Analitzem els continguts del Malleus Maleficarum, definim la figura del caçador de bruixes i ens endinsem en acusacions i judicis per bruixeria. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la bruixeria a l’edat moderna. Explorem l’origen de la paraula “bruixa”, parlem sobre l’origen de la persecució gairebé sistemàtica de la bruixeria i analitzem tot l’imaginari que es va construir al voltant d’aquest fenomen, des dels akelarres fins a les característiques que havia de tenir una bruixa. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre un dels monarques més fascinants del Regne del Congo: Garcia II. Després d'anys d'inestabilitat i de reietons efímers, Garcia II aconsegueix portar certa estabilitat al seu regne. Trifulques de palau, enfrontaments entre caputxins i jesuïtes, entre portuguesos i neerlandesos… Un autèntic protagonidta d'un "Joc de Trons" congolès. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Regne del Congo entre els segles XV i XVII. Un estat que no es pot escapar de les guerres occidentals que desborden l'Atlàntic i que tindrà el seu modest seient en el joc internacional. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Explicarem la preparació del complot, com es va descobrir i les conseqüències que va tenir.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Ens centrarem en els antecedents i, si tenim temps, presentarem els personatges implicats a la conspiració.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Ragnarök: l’ocàs dels déus i del món escandinau. Farem un paral·lelisme amb altres religions, n’analitzarem la simbologia i, sobretot, en farem una narració mencionant els personatges i fets més importants.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Loki i les seves aventures. Un dels déus nòrdics més controvertit i, alhora, incomprès. Explorarem els seus orígens, els seus atributs, la seva personalitat i, sobretot, narrarem unes quantes de les seves peripècies.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la mitologia nòrdica. En desgranem les fonts històriques, ens plantegem la uniformitat de la seva cosmologia i les seves interpretacions i, si tenim temps, ens endinsarem en els seus mons, personatges i llegendes principals.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Pas del Nord-oest: un estret que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic pel nord del continent Americà. Ens endinsarem en aquesta ruta marítima farcida de dificultats geogràfiques i climàtiques que ha generat moltíssimes històries, llegendes i. inclús, disputes jurisdiccionals més a l’actualitat.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, començarem a explicar una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, continuem el nostre repàs als jocs més significatius de les diferents cultures històriques.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem alguns dels jocs més importants de la història, centrant-nos ben especialment en el món mediterrani.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història del whisky escocès. Fem un recorregut per la història del whisky, expliquem la seva arribada a Escòcia, els seus processos d’elaboració, les seves variants i us proposem una ruta per les destil·leries més famoses. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l'arribada al poder d'Heracli i dels seus primers anys com a emperador de l'Imperi Bizantí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Heracli i la situació de l'Imperi Bizantí i l'Imperi Persa Sassànida a cavall entre els segles VI i VII.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, continuarem esbrinant els detalls de la descoberta dels manuscrits de la mar Morta i la seva importància dins de la història de les religions.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem del descobriment dels manuscrits de la mar Morta i de la importància de la seva descoberta.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els elefants de guerra al món antic. Farem un repàs cronològic sobre el seu ús a la batalla, en valorearem l’efectivitat, descriurem el seu equipament i els seus acompanyants i narrarem breument alguna batalla en la que van tenir un paper important.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l’ouroboros o l’uròbor: un símbol d’una serp (o un drac) que es mossega a ella mateixa la cua formant un cercle. Aquesta imatge ha acompanyat la humanitat al llarg de la història prenent formes i significats en moltes cultures diferents.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la batalla d’Àctium (31 aC). Aquest combat naval que tingué lloc a la costa jònica de Grècia va enfrontar les tropes d’Octavi, dirigides per Agripa, i les de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Amb Adrià Hernando i Jorge Haro.

Aquesta setmana a Les Portes de Troia parlarem de la batalla de Platea de l’any 479 a.C, la darrera batalla terrestre de la Segona Guerra Mèdica que confronta grecs i perses. Amb Adrià Hernando i Jorge Haro.

Aquesta setmana continuem amb la història dels polímates - individus que han excel·lit en diferents camps del saber -, tot i aturant-nos a l’antiguitat tardana i a l’edat mitjana.

Aquesta setmana encetem una història dels polímates - individus que han excel·lit en diferents camps del saber - i, com no podia ser d’un altra manera, començarem visitant les antigues Grècia i Roma.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, parlem sobre la secta dels Assassins: un grup de guerrers que va tenir un fort impacte entre els segles XI i XIII. També ens centrarem en la seva base d’operacions, Alamut, i en la figura llegendària del seu líder: el Vell de la muntanya.

Aquesta setmana a les Portes de Troia repassarem la història de l’interès occidental per l’Everest.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els Diàdocs: els successors d’Alexandre el Gran. Ens endinsem en la descomposició de l’imperi alexandrí i en les lluites de poder que van existir entre els seus successors entre els anys 322 i 281 aC.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Titànic. En repassarem la història, els passatgers, els aspectes tècnics i, òbviament, l'enfonsament. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, al programa 400 d’A les Portes de Troia, repassarem l’arquitectura del Quattrocento italià. Amb Pau M. Just.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, seguim repassant la història dels vampirs, aturant-nos en el segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre les expedicions que els vikings i, més tard, els normands van fer a l’Europa meridional i al Mediterrani.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassem la història d’un dels monstres sobrenaturals més emblemàtics, el vampir. Començarem amb els perquès de la seva aparició al segle XVIII.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la revolta que Boudica va liderar contra els romans a la província de Britània a l’any 60 dC, durant el principat de Neró.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la Fiesta de la Liberación: una festa popular imposada pel Franquisme i utilitzada com a eina de legitimació de poder del règim.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la història de Rodrigo Díaz de Vivar, també conegut com el Cid Campeador. Repassem la seva biografia i analitzem com la seva imatge llegendària i mítica ha evolucionat al llarg de la història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del procés que va portar a la creació d’un govern federal al Estats Units i també la redacció de la seva Constitució el 1787. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana A les Portes de Troia continuem anailtzant el cicle revolucionari alemany de 1918-1923 centrant-nos en els seus escenaris i protagonistes principals. Amb Alejandro Andreassi.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem sobre la Revolució Alemanya, un cicle que va començar el 1918, amb el final de la Gran Guerra, i que va tenir com a principal detonant el motí dels mariners de guerra a Kiel. Amb Alejandro Andreassi.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre l’armada de l’Antiga Roma, des de la República fins el final de l’Imperi. Amb l’Adrià Hernando.

Avui, A Les Portes de Troia, parlem sobre la història dels Crims de Guerra i la configuració de la moral internacional a través de la regulació dels conflictes bèl·lics. Amb Martí Abril Vicario.

Avui, A Les Portes de Troia, parlem sobre la història dels Crims de Guerra i la configuració de la moral internacional a través de la regulació dels conflictes bèl·lics al llarg de la història. Amb Martí Abril Vicario.

Avui, A les Portes de Troia, coneixem una de les figures cabdals del marxisme que destaca, sobretot, per la vigència de moltes de les seves conclusions fruit d’una vida de lluita, obsessió per l'anàlisi de la realitat i desig inquebrantable per la recerca d’un món més just. Amb Joan Tafalla.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem sobre Lorenzo el Magnífic: una figura cabdal de la Florència del Renaixement. Narrarem la conspiració contra la seva vida i valorarem l’impacte del personatge. Amb Clàudia Díaz.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem sobre Lorenzo el Magnífic: una figura cabdal de la Florència del Renaixement. Repassarem els primers anys de la seva vida i analitzarem les persones més influents de la seva carrera política. Amb Clàudia Díaz.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del folklore tradicional català, les seves especificitats i els reptes de la seva recuperació. Amb la Laia Baldevey.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del Sant Greal i dels llocs que ha tingut associats al llarg de la història: des de Camelot fins a Montserrat.

Aquesta setmana a les Portes de Troia parlem de les Brigades Internacionals, la gran resposta internacional a la lluita contra el feixisme que tenia com a avantsala la Guerra d’Espanya.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem en el funcionament intern de la ruta de la seda anant tram per tram, des de Xi’an fins a Constantinoble. Amb Tamar Mejías.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la ruta de la seda de com s’anirà establint al territori i dels moments històrics més importants que l’envolten. Amb Tamar Mejías.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de l’intent d’invasió de l’Imperi Rus per part de Napoleó Bonaparte aturat, en bona mesura, per les condicions climatològiques als inicis de l’hivern de 1812. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, abordem el conflicte armat entre els independentistes americans i els seus aliats i l’Imperi Britànic que tindrà com a resultat la independència efectiva dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de tot el context previ a la independència dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem l’origen i evolució de la fascinació occidental per l’alpinisme, així com les seves fites més destacades.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de Lovecraft i de la seva obra. Els situarem en el seu context històric i parlarem del terror còsmic i de la mitologia lovecraftiana.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de la dinastia omeia, la primera dinastia de califes que tindrà l’Islam, i veurem tant el seu ascens com la seva caiguda en desgràcia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre el minotaure: analitzarem el seu mite, estudiarem els personatges que l’acompanyen i ens fixarem en l’evolució que ha tingut l’animal mitològic al llarg de la història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del príncep Carles de Viana: un personatge tràgic que va viure durant el segle XV i que serveix per il·lustrar la situació dels regnes hispànics.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem de la guerra de noms que hi ha darrere la Guerra Civil Espanyola: com anomenava la guerra cada bàndol, quina retòrica utilitzaven i quina legitimitat buscaven.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, homanetgem la victòria de Joe Biden sobre la nostra temporada troiana. Fem un programa diferent amb dues parts sorpresa.