El reporter Plàcid Garcia-Planas i l'historiador Arnau González Vilalta són els comissaris de l'exposició "Tinta contra Hitler" que es podrà veure fins al 16 de febrer al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat. Una mostra que recull bona part de les caricatures que l'artista català Mario Armengol va fer durant la Segona Guerra Mundial al servei dels aliats. Parlem amb ells sobre l'humor com a arma de guerra i el seu paral·lelisme amb els conflictes actuals. Sobre humor i límits, entrevistarem l'historiador Manel Lucas, imitador de Franco al programa "Polònia" i descobrirem l'espectacle "Chistes contra Franco" que estan preparant Darío Adanti, dibuixant de còmic, humorista i fundador de la revista Mongolia, i l'artista conceptual Eugenio Merino. Autor de la vinyeta: Mario Armengol Agraïments: Família Armengol Gasull, MUViM, Paco Alcántara

Entrevistem Paula Farias, metgessa, escriptora, treballadora humanitària i expresidenta de Metges sense Fronteres, per parlar sobre la seva experiència en missions arreu del món. En relació amb les imatges que ens arriben dels llocs en conflicte, tindrem la fotoperiodista Anna Surinyach, que també va treballar a MSF. Parlarem de "Dans la mesure de l'impossible", del director portuguès Tiago Rodrigues, que es podrà veure al Temporada Alta. L'obra es basa en els testimonis reals de cooperants humanitaris sobre el terreny. Escoltarem les reflexions de Manuel Pérez, crític teatral a El Periódico i director de la revista Entreacte i Narcís Puig, adjunt a la direcció del Temporada Alta. Estrenem secció amb l'escriptora i conferenciant dedicada a la divulgació de l'educació antiracista Desirée Bela-Lobedee per parlar de la imatge que les creacions culturals i les campanyes de màrqueting ens transmeten dels cooperants i les entitats humanitàries. Fotografia: Anna Surinyach.

El 10 de maig del 2024, la Maite va deixar de treballar moderant continguts per a una empresa subcontractada pel gegant META, propietari de Facebook i Instagram. L'impacte en la seva salut mental ha estat molt profund i abasta des d'atacs de pànic fins a un intent de suïcidi. Ha demandat l'empresa i està immersa en un procés perquè se li reconegui tot el que ha patit com a malaltia professional, i no comuna. Coneixerem el seu testimoni i parlarem amb Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, i Mònica Pérez, de CCOO. També sentirem Oriol Rebagliato, metge de família del CAP Gòtic de Barcelona. I obrirem el focus per parlar de sinistralitat laboral i drets amb els testimonis de Balagie Sumarech i Diari Diaby, que van perdre el tiet i el germà en accidents a la feina.

Entrevistem la cantant i activista saharaui Aziza Brahim, que ha publicat el seu cinquè disc, "Mawja". Brahim canta des de l'emoció més profunda per fer arribar la causa saharaui arreu del món, igual que fan altres artistes en la diàspora. Coneixerem els treballs que la periodista brasilera Laura Dauden ha fet sobre el Sàhara Occidental. Parlem d'"Insumisas", que aborda el paper de les dones dins el moviment d'autodeterminació del poble saharaui, i d'"Ocupación S.A.", que denuncia l'espoli de recursos naturals per part d'Espanya i el Marroc. Amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes del fotògraf Pau Coll, membre del col·lectiu Ruido Photo, vinculat amb la comunitat saharaui. Fotografia: Pau Coll.

Entrevistem Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. Acaba de publicar "Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic", a Raig Verd, guardonat amb el Premi Llibreter 2024. Un llibre farcit de dades i referències científiques, en el qual denuncia la hipocresia i les accions poc efectives de governs i grans corporacions per complir amb el compromís de zero emissions per al 2050. També coneixem les accions d'Ecologistes en Acció Catalunya contra l'ecoblanqueig amb Gladys Varela, de l'equip jurídic de l'entitat. I sobre els efectes del canvi climàtic al nostre entorn més proper, parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez, que ha publicat la novel·la "Delta" a Ara Llibres. La trama se situa a l'illa de Buda, la primera illa d'Europa que es preveu que desaparegui per l'augment del nivell del mar.

Entrevistem Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. Acaba de publicar "Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic", a Raig Verd, guardonat amb el Premi Llibreter 2024. Un llibre farcit de dades i referències científiques en el qual denuncia la hipocresia i les accions poc efectives de governs i grans corporacions per complir el compromís de zero emissions per al 2050. També descobrim les accions d'Ecologistes en Acció Catalunya contra l'ecoblanqueig amb Gladys Varela, de l'equip jurídic de l'entitat. I sobre els efectes del canvi climàtic al nostre entorn més proper, parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez que ha publicat la novel·la "Delta" a Ara Llibres. La trama se situa a l'illa de Buda, la primera illa d'Europa que es preveu que desaparegui per l'augment del nivell del mar.

A l'Afganistan dels talibans hi continua l'esborrament de les dones. Najiah Mohammadi va fugir d'un matrimoni forçat i Karima Shujazada ho va fer perquè la seva vida, com a activista, corria perill. Les dues viuen a Catalunya des del 2022. Parlarem amb elles sobre la situació que viuen les dones a l'Afganistan arran de la publicació dels últims edictes dels talibans. També coneixerem com ho viuen els homes que es posicionen contra del règim extremista amb Nemat Baig, un informàtic de 29 anys refugiat a Catalunya. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach conversarem amb la periodista Mònica Bernabé, especialista en l'Afganistan i autora, entre d'altres, de "Crónica de un fracaso. Afganistan, la retirada" ,a Debate. I analitzarem la repressió i la violència contra les dones arreu del món amb la psicòloga Maria Eugenia Blandón, tècnica de l'Àrea de Memòria, Convivència i Reconciliació de l'Institut Català Internacional per la Pau.

En els últims 25 anys les unions interculturals han augmentat considerablement a Catalunya, segons l'Idescat. Sentirem les històries del Mamadou Balde, originari de Guinea Bissau, i la seva parella, la barcelonina Eva Tortajada. També ens acompanyaran la taiwanesa Mei Chiun Teng Peng i el Lluís Feliu, que es van conèixer treballant en l'àmbit social. Coneixerem l'experiència del Jude Umeh, nascut a Nigèria, un país on l'homosexualitat està perseguida, i del Carles Riera, del Pla de l'Estany. I aprofundirem en aquest tipus de relacions i famílies amb Teresa Habimana Jordana, doctora en Antropologia, filla de pare ruandès i mare catalana. ¿

El sector de la neteja és un àmbit dur amb molts grisos i casuístiques. És el bot salvavides de moltes dones migrades sense papers, com el cas de la Tamara, que és del Perú, i que treballa per hores en diverses cases. Coneixerem la seva història i la de la Inés, que té contracte com a netejadora però complementa el sou amb altres feines de neteja sense declarar. I la de la Sonia, a qui li ha quedat una pensió de jubilació irrisòria. Hi posarem context amb Ramona Fernández, activista de Sindillar, i Gotzone Olarre, tècnica d'Oxfam Intermon especialitzada en cures i desigualtats. Escoltarem les reflexions de Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social; Montse Arcos, advocada laboralista de CCOO, i Aurora Rodés, del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

El sector de la neteja és un àmbit dur amb molts grisos i casuístiques. És el bot salvavides de moltes dones migrades sense papers, com el cas de la Tamara, que és del Perú, i que treballa per hores en diverses cases. Coneixerem la seva història i la de la Inés, que té contracte com a netejadora però complementa el sou amb altres feines de neteja sense declarar. I la de la Sonia, a qui li ha quedat una pensió de jubilació irrisòria. Hi posarem context amb Ramona Fernández, activista de Sindillar, i Gotzone Olarre, tècnica d'Oxfam Intermon especialitzada en cures i desigualtats. Escoltarem les reflexions de Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social; Montse Arcos, advocada laboralista de CCOO, i Aurora Rodés, del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

Segons recull el darrer informe de SOS Racisme, en l'últim any els discursos d'odi han experimentat un augment important a Catalunya. Entrevistarem el president de SOS Racisme, Cheikh Drame, per parlar de la seva trajectòria i de la situació delicada que travessa l'entitat després de la pèrdua de subvencions públiques i privades. Parlarem amb la Taula d'Entitats del Tercer Sector i amb la seva presidenta, Francina Alsina, per analitzar l'impacte dels discursos d'odi en el teixit social. I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, conversarem amb el fotoperiodista Jordi Borràs, especialista en extrema dreta i moviments ultra a Catalunya i a Europa. Fotografia: Jordi Borràs

Momi Maiga és músic, cantant i compositor. Va néixer al Senegal i viu a Catalunya des del 2019. Provinent d'una nissaga d'intèrprets, de trobadors, de transmissors de cultura, és un virtuós de la kora, un instrument barreja de llaüt i arpa, tradicional dels països de l'Àfrica Occidental. Visitarem el Momi a casa seva, a Salt, per parlar de la seva trajectòria professional i del seu compromís social. L'any passat va compondre la banda sonora original del pòdcast de Catalunya Ràdio "El mar. El mur." Per tancar el programa, Xavi Salvà, cap de promocions i imatge sonora de Catalunya Ràdio, farà una selecció musical d'artistes de diversos països africans compromesos políticament i socialment. Escoltarem temes de músics de Nigèria, el Sàhara, Sud-àfrica, Algèria, Cap Verd i Uganda, entre d'altres. Fotografia: Andreu Doz

L'escriptora i professora mexicana Cristina Rivera Garza va trigar trenta anys a poder escriure la història de la seva germana petita. A "El invencible verano de Liliana", publicat a Random House, reconstrueix el feminicidi de què va ser víctima aquesta jove universitària a mitjans dels anys noranta. Parlarem amb ella sobre les narratives del patriarcat i la recerca de justícia després que aquest llibre hagi estat guardonat amb el premi Pulitzer 2024 de Memòries. Per entendre la violència sistèmica que pateixen les dones a Mèxic, entrevistarem Sayak Valencia, filòsofa transfeminista, catedràtica del Departament d'Estudis Culturals del Col·legi de la Frontera Nord a Tijuana. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach descobrirem la feina de la fotògrafa francesa establerta a Mèxic Mahé Elipe. Tots els seus treballs se centren en un tema transversal: les lluites i sobretot les aliances entre les dones davant la violència que es viu al país. Fotografia: Marta Calvo

L'escriptora palestina Adania Shibli ha reflexionat moltíssim sobre el llenguatge i la utilització que se n'ha fet, i se'n fa -assegura- per esborrar el seu poble. També sobre els silencis amb els quals ha crescut i que ja formen part de la identitat palestina. Conversarem amb l'autora d'"Un detall menor" que ha sortit publicat en català a l'editorial Navona amb traducció de Mohammad Bitari. Hi posarem context amb Saif Abukeshek, portaveu de la Comunitat Palestina de Catalunya; Laurent Cohen, copresident de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins, i Pol Morillas, doctor en Ciències Polítiques i director del CIDOB. Amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem el projecte multimèdia "Los ausentes de Gaza" del periodista especialitzat en Orient Mitjà Mikel Ayestaran.

Es calcula que la Copa Amèrica de vela portarà a Barcelona més de dos milions i mig de visitants i que l'impacte econòmic arribarà als 1.200 milions d'euros. Ara bé, darrere de les xifres macro, que alguns experts posen en dubte, hi ha cert malestar. Passejarem per la Barceloneta per conversar amb veïns i comerciants. Entrevistarem Irma Samayoa, membre de la Plataforma No a la Copa Amèrica; Carme Piera, presidenta de l'Associació de Veïns de la Barceloneta; Tine Mathiassen, de la immobiliària Casamona, i Marc Cerdà, doctor en Ciències del Mar. També tindrem Carles Murillo, coautor de l'estudi sobre l'impacte econòmic de la Copa Amèrica; Laia Claverola, gerenta de l'Àrea d'Economia i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, i Ramon Marrades, economista urbà, especialista en la millora de les ciutats i els espais públics. Per posar-hi context, parlarem amb l'antropòleg urbà José Mansilla, i amb Xavi Campos, cap d'Esports de Catalunya Ràdio.

Els Xiula són un grup d'animació familiar nascut fa més d'una dècada darrere el qual hi ha una proposta pedagògica que va més enllà de l'experiència estrictament musical. Coneixerem el seu projecte educatiu i artístic conversant amb tres integrants del grup: Jan Garrido, músic, educador social i terapeuta, Rikki Arjuna, lletrista, cantant i educador social i Adrià Heredia, música i professor. Els acompanyarem en un els tallers educatius que fan a escoles i instituts. Parlarem amb alumnes i professors de l'Institut Jaume Vicens Vives de Girona. I anirem de concert a Sabadell per conèixer el seu públic més jove i per saber com petits i grans reben unes cançons que ajuden a transformar la societat.

Què s'amaga darrere d'una samarreta de tres euros? En què s'assembla a uns texans de 100? Abordarem els múltiples impactes de la indústria de l'anomenada ultra fast fashion amb Sílvia Rosés, doctora en Història de l'Art i investigadora experta en moda. Visitarem una de les plantes de reciclatge del projecte Moda Re a Sant Esteve Sesrovires i parlarem amb el director del projecte, Albert Alberich. Hi posarem context amb Celia Ojeda, responsable de biodiversitat i consum de Greenpeace a Espanya, i Judith Talvy, membre de l'ONG Setem i responsable de la Campanya Roba Neta. I coneixerem dos marques que treballen per produir la roba d'una altra manera i per canviar els hàbits de consum: Moraduix Kids de Mallorca i Poems Barcelona, de Sabadell.

Segons dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica, en els últims anys l'edat per fer-se el primer retoc a Espanya ha baixat dels 35 als 20 anys. En un context de democratització de la cirurgia i la medicina estètica, coneixerem els casos de diverses noies que s'han operat o s'han fet retocs estètics. Entrevistarem la cirurgiana plàstica Marisa Manzano, vicepresidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. També parlarem amb l'activista contra la pressió estètica Júlia Barceló, autora del llibre "Operació bikini", publicat a l'editorial Flamboyant; la doctora Marta Carulla Roig, psiquiatra de la unitat funcional integrada per als TCA de l'Hospital de Sant Joan de Déu. I Dolors Reig, psicòloga social especialitzada en internet i xarxes socials. I amb la fotoperiodista Anna Surinyanch, conversarem amb el periodista Javier Sánchez, que ha publicat "Labios de Instagram", una crònica sobre aquesta temàtica a l'última revista anual de 5W, "Jóvenes".

Segons l'OMS, la contaminació de l'aire provoca entre 8 i 10 milions de morts cada any a tot el món. L'evidència científica fa temps que ha demostrat que no només afecta el sistema respiratori, sinó tot l'organisme. Entrevistarem Jordi Sunyer, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Parlarem amb la realitzadora Meri Collazos Solà i la seva filla Nina, que té l'alteració genètica Alfa-1 que li dona menys protecció davant les malalties pulmonars. La Nina és una de les protagonistes del documental "Respira, mama", que es podrà veure al Festival DocsBarcelona. Farem un mapa de la contaminació a Catalunya amb Fermí Tanyà, portaveu d'Osona Respira; Adrià Pallejà, portaveu de la plataforma Cel Net, i Meri Barbero, portaveu de Mollet Respira. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach descobrirem el projecte "Birds of pollution", de la fotògrafa Carmen Sayago, sobre la hipersensibilitat als químics ambientals i a l'electricitat.

Parlarem de periodisme encobert, de posar-se en la pell d'un altre, de colar-se en espais com congressos o hotels per denunciar des de dins. Entrevistarem la periodista i escriptora Anna Pacheco, que acaba de publicar "Estuve aquí y me acordé de nosotros", a Anagrama, on assenyala la situació dels empleats de tres hotels de luxe de Barcelona. També conversarem amb Empar Moliner i Mònica Bernabé. Moliner, fa més de vint anys i per al diari "El País", es va fer passar per una jove immigrant turca a la recerca de feina i pis a Barcelona. Bernabé, periodista de l'ARA, va ser contractada com a treballadora de la neteja d'un geriàtric. Acabarem fent un recorregut per diverses llibreries. Els llibreters de Mala Peça Llibreria, a Sabadell, la Documenta, de Barcelona i El Soterrani, de Tarragona, ens recomanen alguns títols de literatura infiltrada.

A Catalunya hi ha més de dues mil dones centenàries. Els homes que arriben a aquesta edat son poc més de 400, segons dades de l'IDESCAT. Per saber quina és la realitat demogràfica de la societat catalana entrevistarem Iñaki Permanyer, doctor en Demografia, investigador de l'ICREA al Centre d'Estudis Demogràfics. I el doctor Marco Inzitari, director operatiu per a la Transformació de l'Atenció Intermèdia del Departament de Salut. També parlarem amb l'investigador Manel Esteller, que ha publicat "El secret de la vida eterna" amb el doctor Salvador Macip a Rosa dels Vents. I coneixerem les històries de la Maria Roset, de 102 anys, i la Dolors Compte, que n'acaba de complir 101.

McDonald's aterra la setmana que ve a Barcelona. Serà la primera convenció global que celebra fora dels Estats Units en els seus 84 anys d'història. Parlarem sobre l'èxit de la marca amb Víctor Curto, doctor en Publicitat de la universitat Ramon Llull. Abordarem el seu model de negoci basat en les franquícies després que una vintena de franquiciats de tot Espanya, i també de Catalunya, presentin en els pròxims dies una querella contra la companyia per estafa. Entrevistarem l'advocat que porta el cas, José Luís González-Montes, i el professor d'Economia global de la UB, Ramon Franquesa. Analitzarem la situació dels treballadors del sector del fast-food amb Sara Cabezas, secretària d'hostaleria de la CGT, Igor Abascal, secretari d'hostaleria de la UGT a Catalunya, i la responsable de reclutament de personal de McDonald's, Llarina López. I la Maite i el Pedro, noms ficticis, empleats d'un restaurant franquiciat de la cadena, ens explicaran quines són les seves condicions laborals.

El món que tenim és convuls i incert. Les destruccions s'encadenen a diverses escales: mediambientals, socials, de valors... I en aquest context ens preguntem: Quin és el futur de la humanitat? La qüestió la pot respondre un dels referents intel·lectuals del nostre país, l'arqueòleg i investigador Eudald Carbonell. L'Eudald conversarà amb tres estudiants universitaris: Jan Ferrer, enginyer del disseny per la Universitat de Ciències Aplicades de la Haia i estudiant del Màster en Filosofia de la UOC; Maria Masip, que cursa tercer d'Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Firdaous Alaoui, estudiant de tercer curs d'Història Política i Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i activista pel clima i pels drets humans.

L'octubre del 2017, el Departament d'Educació va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que suposava un gran avenç per al sistema educatiu català. La norma diu que tots els infants amb necessitats educatives especials s'escolaritzaran a l'escola ordinària amb diferents suports segons quines siguin les seves necessitats d'aprenentatge. La realitat és que 7 anys després, no s'ha desplegat tal com estava previst. Conversarem amb Jordi Sunyol, director de l'escola d'educació especial Joan XXIII d'Olot i comarca. Entrarem a l'escola pública d'infantil i primària Joan Blanquer, molt sensibilitzada amb l'educació inclusiva. Parlarem amb Noemí Font, Marcos Tornero i Raquel Garcia, pares de criatures amb necessitats especials. I escoltarem les valoracions que en fa Laia Asso, directora general d'Educació Inclusiva, i Dani Turón, professor i coordinador del grup de treball d'educació inclusiva del sindicat USTEC.

La Clara, l'Ana, la Cristina i la Jenn han passat per experiències de violència física, psicològica o sexual. Passat els anys, han pogut canalitzar el seu dolor a través de l'escriptura i fer un procés que les ha portat a un estadi molt més lluminós. Entrevistarem l'escriptora i diputada Jenn Díaz, que acaba de publicar "Violència en tres actes. De víctima a supervivent" a l'editorial la Magrana. També escoltarem els testimonis de la Clara V. Fleck, fundadora de la cooperativa Narrativa Fèrtil, que ofereix cursos d'escriptura autobiogràfica per encaixar experiències traumàtiques. I dues de les seves alumnes que han treballat literàriament els abusos sexuals de què van ser víctimes a la infància. I amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach, conversarem amb Mireia Plans, coordinadora artística dels tallers de fotografia participativa Material Sensible, de la Fundació Photographic Social Vision.

Deu anys a Madrid i cinc com a corresponsal a l'Orient Mitjà. Conversem amb la periodista Txell Feixas, guardonada recentment amb el Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació, per la seva feina explicant històries, sobretot de dones, que normalment queden fora dels grans relats informatius. A la conversa hi seran amics i referents com Tomàs Alcoverro, degà dels periodistes a l'Orient Mitjà, la periodista Rosa Maria Calaf, els caps d'Internacional de TV3 i Catalunya Ràdio, Joan Carles Peris i Sergi Roca, el videoperiodista Oriol Andrés Gallart i l'activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam.

El Memorial Democràtic va reunir per primera vegada a Barcelona tres familiars directes de perpetradors de crims contra la humanitat. Barbara Brix, filla d'un metge nazi, Loreto Urraca, neta d'un policia franquista, i Verónica Estay, neboda d'un col·laborador de la dictadura xilena, aborden d'una manera crítica i molt valenta una realitat incòmoda, poc tractada i que implica processos personals i col·lectius plens de dolor, de soledat i de culpa. Parlarem amb elles sobre la gestió d'aquesta càrrega i entrevistarem Anna Miñarro, especialista en la investigació del traspàs generacional del trauma durant el franquisme. També passejarem amb l'actor Pau Vinyals per Ravós del Terri, al Pla de l'Estany. Parlarem d'"El gegant del pi", l'obra que codirigeix i on aborda el passat familiar.

A pocs dies que se celebri el Dia Mundial de la Ràdio, ens fixarem en les ràdios de base, aquelles nascudes per impuls popular. Entrevistarem el professor de la Universitat Pompeu Fabra Eloi Camps. Entrarem als estudis d'una de les emissores històriques, Boca Ràdio, a l'Espai Jove Boca Nord, al Carmel de Barcelona. Un projecte sorgit d'un taller de ràdio a mitjans dels anys noranta. També visitarem Can 10 FM a Sabadell. El 2009 quatre radioaficionats van engegar aquesta "ràdio cultural" molt vinculada al seu barri i a qualsevol activitat artística de la ciutat. I sortint de la corona metropolitana, farem parada a Ràdio 90, la ràdio lliure cultural de la Garrotxa --tal com es defineixen--, que emet per internet a tot el món.

Quins fenòmens climàtics van influir en la desaparició de la civilització maia? Els canvis ambientals van accelerar la caiguda de l'imperi romà? Sempre és important girar la vista enrere per analitzar el clima del passat i, d'aquesta manera, entendre la situació actual. En parlarem amb Sergi Pla, biòleg, investigador a la UAB i del Grup d'Ecologia del Canvi Ambiental GECA (CREAF) i Olga Margalef, geòloga, professora a la UAB i investigadora adscrita al CREAF. Per parlar de l'escenari actual, entrevistarem l'especialista en canvi climàtic Anna Pérez Català. Farem un recorregut pel territori amb els corresponsals de Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre i al Baix Penedès, Jordi Barranca i Montse Jené, i Bernat Lavaquiol, portaveu de la plataforma Stop Jocs Olímpics. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, conversarem amb el fotoperiodista Santi Palacios, director de Sonda Internacional, un mitjà especialitzat en periodisme visual sobre la crisi climàtica.

Parlarem amb diferents professionals de Serveis Socials per saber com treballen i amb quines realitats es troben. Seguirem una guàrdia al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, un servei pioner a Europa que el 2022 -del 2023 encara no hi ha dades- va atendre més de 44.000 urgències i més de 15.000 emergències, en un any excepcional per les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i l'arribada de refugiats. També anirem fins a l'Alt Urgell per saber com es cobreixen les necessitats socials d'una de les comarques més extenses de Catalunya però amb només 20.000 habitants. I coneixerem el projecte "Gent Gran Activa", de Martorell, en un exemple de treball social comunitari. Per posar-hi context, entrevistarem Mercè Civit, vicedegana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Coneixerem la història del Leo, diagnosticat als onze mesos amb la síndrome d'Angelman, una malaltia genètica rara que afecta diferents aspectes i li provoca no poder parlar. El Leo es comunica amb una tecnologia de suport, una espècie de tauleta que porta penjada al coll. En parlarem amb els seus pares, Òscar San Nicolàs i Mònica Saavedra, després que la Fundació Romper Barreras, que promou l'ús de la tecnologia, premiés el Leo. També coneixerem els fundadors de l'empresa Worldcoo, impulsora de l'arrodoniment solidari, i seguirem el traç d'una part d'aquests diners. Visitarem la Fundació Enllaç, a Barcelona, beneficiària de les donacions i que atén persones LGTBIQ+ que es troben en situacions de vulnerabilitat o dependència. I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, entrevistarem el videoperiodista Raül Gallego, director de la sèrie documental "Punt de no retorn" per parlar del capítol sobre els robots i la intel·ligència artificial al Japó.

Entrevistem l'actriu Tai Fati, que podeu veure a la sèrie "Zorras", d'Atresplayer, i que forma part del repartiment de "La plaça del diamant" del TNC. També visitarem l'espai teatral Periferia Cimarronas, al barri de Sants de Barcelona. Una sala on només es programen creacions fetes per artistes afrodescendents. En parlarem amb dues de les seves impulsores: Sílvia Albert Sopale, actriu i dramaturga, i Karel Mena, gestora cultural. Coneixerem el productor musical Olamide Adisa, membre de Voodoo Club, una plataforma creada per generar un espai segur de visualització i de promoció del talent creatiu de persones racialitzades. I hi posem context amb Miquel Àngel Essomba, pedagog i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ibrahim Bah viu des de fa tres anys a Algesires després de veure's obligat a fugir de Guinea Conakry per persecució política. Va néixer en un ambient benestant, estudiava Dret i lluitava pels drets humans al seu país. No tenia cap intenció d'emprendre un èxode que li canviaria totalment la vida i que ha explicat al llibre "Tres días en la arena", publicat a l'editorial Imprenta. Parlarem amb ell i reflexionarem sobre la importància d'explicar les migracions en primera persona amb Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB; Agus Morales, director de la revista 5W; Laura Huerga, editora de Raig Verd, on s'ha publicat "Cap altre amic que les muntanyes", de Behrouz Boochani, i el bertsolari i activista Amets Arzallus, coautor juntament amb Ibrahima Balde, de "Germanet", publicat a Blackie Books. Fotografia: Anna Surinyach.

Us oferim algunes propostes culturals per a aquests dies de festa. Propostes que passen per la majoria de disciplines i que tenen com a comú denominador la defensa dels drets humans, que és la raó de ser del programa. Llibres: "I, malgrat tot, Palestina", Zoo Il·lustrat. Cinema: "Yo capitan", Matteo Garrone. Fotografia: Festival Scan Tarragona Teatre: "Una butaca al Pol Nord", sala Flyhard de Barcelona i "Cançons que acaben en fade out", Teatre Tantarantana. Música: "Fairytale of New York" The Pogues.

El 14 de novembre vam presentar el pòdcast "El mar. El mur" en un acte al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona dins del cicle "Memòries de la Terra", un cicle comissariat per Roser Vernet i Rosa Cerarols. Hi van participar Òscar Camps, socorrista i fundador de l'ONG Open Arms; Blanca Garcés, investigadora sènior del CIDOB; José Pablo Baraybar, antropòleg forense del Comitè Internacional de la Creu Roja, i Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W. El pòdcast està disponible a l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma digital 3cat.

La salut sexual i reproductiva fa temps que s'ha convertit en el cavall de batalla de l'extrema dreta i dels grups fonamentalistes. Parlarem amb Vanessa Mendoza Cortés, presidenta de l'Associació STOP VIOLÈNCIES d'Andorra; Sam Garcia Pérez, membre de la coordinadora No te prives, entitat LGTBIQ+ de Múrcia; Mariana Carbajal, periodista feminista argentina, i Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington. Hi posarem context amb el politòleg Toni Rodón. També sentirem Míriam Alemany Calatayud, de la cooperativa Candela, que fa sensibilització a escoles i instituts per prevenir les violències masclistes i fomentar l'educació afectiva i sexual, i Belén Tascón, presidenta de l'AFFAC, associacions federades de famílies d'alumnes de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem els projectes de llarg recorregut sobres dones, cos, sexualitat i violències de l'artista multidisciplinària Laia Abril.

Han passat pràcticament dos mesos del brutal atac de Hamas a territori israelià. La guerra contra els islamistes a la Franja de Gaza està sent tan insuportable i desigual que costa trobar les paraules per descriure-ho, com alerten organitzacions com Unicef o la UNRWA. En parlarem amb Raquel Martí, directora executiva del Comitè Espanyol de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins. També hi seran Sònia Andolz, politòloga i analista especialitzada en Relacions Internacionals, i el catedràtic emèrit de Ciència Política Pere Vilanova, que també és investigador sènior associat al CIDOB. Coneixerem Ori Givati, membre de l'ONG israeliana Breaking the Silence, i la cantautora i activista per la pau Yael Deckelbaum. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem amb la també fotoperiodista Maysun Abu-Khdeir Granados, d'origen palestí, del seu projecte "To exist is to resist".

On són les dones de Centreamèrica que migren i volen arribar a Mèxic o creuar als Estats Units? Si no pugen al sostre del tren conegut com "Bèstia", quines alternatives fan servir? Fa quinze anys l'organització mexicana FOCA es va plantejar totes aquestes preguntes i van descobrir una ruta nova utilitzada per dones a la frontera entre Guatemala i l'estat de Chiapas. En parlarem amb la psicòloga i activista pels drets humans Diana Damián. A Catalunya visitarem l'entitat Mujeres Pa'lante de l'Hospitalet de Llobregat, que acompanya dones migrants perquè puguin millorar les seves condicions de vida. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach entrevistarem Núria Prieto, fotògrafa documental i creadora del projecte de mediació i fotografia participativa Passengers Tales, que treballa amb dones migrants, víctimes de violència masclista i de la comunitat LGTBIQ+.

El vincle entre el maltractament animal i la violència masclista és al substrat de moltes relacions de dominació. La violència cap als animals de companyia es fa servir per ferir, atemorir, coaccionar, silenciar i sotmetre les dones maltractades i els seus fills. Més del 80 per cent de les víctimes afirmen que el seu agressor les ha amenaçat de matar els seus animals, segons recull el Ministeri d'Igualtat. En parlarem amb Raquel Aguado Carné, psicòloga i membre de CoPPA; Tomàs Camps, doctor en veterinària i especialista en medicina del comportament, i Cristina Bécares, advocada especialitzada en dret animal, familiar i penal i assessora jurídica de CoPPA. També coneixerem el programa Viopet de la mà de Núria Querol, metgessa i professora del grup de perfilació i anàlisi de conducta criminal de la Universitat de Barcelona. I gràcies a l'organització Intercids escoltarem el testimoni de la Núria, supervivent de violència masclista.

Parlarem sobre l'ofici i la responsabilitat que tenim com a professionals davant d'un món incert i convuls amb reptes de tanta envergadura com les guerres, la crisi climàtica o les migracions. En parlarem amb Cèlia Cernadas, redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio amb vint anys de trajectòria a les espatlles en cobertures arreu del món. La Cèlia ha publicat el seu primer llibre, "Fora de focus", a Ara Llibres. També conversarem amb el fotoperiodista Bernat Armangué, un professional que va començar en el periodisme local a Terrassa, i que acumula molts quilòmetres i experiències al Pròxim Orient, a l'Àsia i a Ucraïna. El Bernat fa poc ha obtingut el Premi Pulitzer per la seva cobertura en la invasió russa d'aquest país. I passarem per les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona per saber què pensen i com es formen els futurs periodistes interessats en la informació internacional.

Jeison Castaño, Jeihhco, és raper, productor, gestor cultural i activista per la pau a Medellín, a Colòmbia. Parlarem amb ell de com la música i l'art són formes de resistència en entorns històricament marcats per la violència. També serem a l'Artèria Hip Hop, la primera trobada internacional d'educació per la pau i la transformació social organitzada per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Institut Català Internacional per la Pau i l'Agència Catalana de la Joventut. Hi entrevistarem Carlos Hidalgo, president de l'ONG xilena Evalutile, i Pau Llonch, de la cooperativa Versembrant a Catalunya. Amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de l'hondureny German Andino, il·lustrador i periodista establert a Bilbao. A través del còmic i de diversos formats audiovisuals ha explicat la violència de les "maras" a Centreamèrica i la realitat en un dels camps de refugiats més grans del món, el Bidi Bidi, a Uganda.

Vivim en un planeta en què 900 milions de persones pateixen fam severa, mentre que 1.200 milions tenen sobrepès; en un món on es més fàcil i barat omplir el cistell d'ultraprocessats que amb verdura fresca -prohibitiva, per la inflació. Aquesta setmana hem unit esforços amb "Un restaurant caníbal a Berlín", dirigit per Paula Molés, per abordar les causes d'aquesta realitat. Serem a la Mina, de Sant Adrià de Besòs, el barri amb més obesitat infantil de Catalunya, per parlar amb Ramona Ortiz, pediatra del CAP de la Mina, i Elisabet Carrera, infermera al mateix CAP. Conversarem amb Santiago Gómez, director global de recerca i programes de la Gasol Foundation, i Carlos Casabona, pediatra al CAP Platja d'Aro. Hi posarem context amb Jesús Contreras, catedràtic d'Antropologia Social. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach, coneixerem el projecte audiovisual de Gisela Pretel, "Acompañando a Rosa", sobre el fet de tenir obesitat mòrbida en edat adulta.

La filòloga i activista prioratina Roser Vernet ha publicat "Lo mig del món", a Club Editor. Un recull de proses filosòfiques i poètiques en què reflexiona, entre molts altres aspectes, sobre els vincles i els llocs que habitem. Parlarem amb ella sobre identitats i territoris. També escoltarem les reflexions sobre la uniformització dels entorns urbans amb Francesc Muñoz, doctor en Geografia i director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB. I amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, conversarem amb el biòleg i fotògraf Joan de la Malla, especialitzat en temàtiques de natura i conservacionistes.

Fa un mes que la Núria Sanjuan respira una mica més tranquil·la perquè no l'han desnonat del pis de lloguer on viu des de fa més de 30 anys. Per poder afrontar aquesta situació de violència, la Núria, que està a l'atur, va recórrer a la justícia gratuïta buscant una bombolla d'oxigen per poder garantir un sostre per a ella i el seu fill. Coneixerem el seu cas i la situació amb què es troba el col·lectiu dels advocats del torn d'ofici. Entrevistarem les advocades Mireia Pagès, que fa més de 30 anys que és advocada d'ofici en l'àmbit penal; Verònica Davalos, advocada civilista especialitzada en dret hipotecari, i Encarna Orduna, presidenta del CICAC, el Consell de l'Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l'Advocacia de Reus. També visitarem la Ciutat de la Justícia de Barcelona per conèixer com és el dia a dia dels professionals que atenen els ciutadans amb dubtes o problemes legals.

Durant molt de temps, els mitjans de comunicació teníem la premissa de no abordar el suïcidis per evitar, precisament, l'efecte crida. Per sort, els temps han canviat perquè el silenci només contribueix a augmentar-ne l'estigma. En parlarem amb Salvador Simó, director adjunt de la càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach escoltarem el testimoni de la fotògrafa documental Núria López Torres, que treballa en un projecte sobre salut mental, "Las curvas de la mente", després que el seu germà se suïcidés.També ens acompanyarà l'Andrea Gracia, estudiant d'integració social. Després de dos intents, s'ha convertit en activista de l'associació Obertament. I tancarem el programa amb Carlos Alastuey, psicopedagog i portaveu de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents. Si tens pensaments suïcides i necessites suport emocional pots trucar al: 024 061 Telèfon de Prevenció del Suïcidi: 900.925.555

Des de principis del 2022, els preus dels lloguers han anat augmentant de forma imparable després que el Tribunal Constitucional tombés la llei catalana per regular-los. Actualment, a Barcelona es paguen, de mitjana, 1.087 euros per llogar un pis. En aquest context, una de les opcions és compartir habitatge, com han fet la Lourdes Rodríguez i el Roger Méndez, que passen de la quarantena. Però hi ha altres alternatives d'habitatge, com el model cooperatiu. Entrarem a La Balma, un edifici cooperatiu al barri del Poblenou de Barcelona impulsat per Sostre Cívic. També coneixerem la casa del periodista Salvador Alsius, que fa gairebé mig segle que viu en comunitat. Hi posarem context amb Jaime Palomera, cofundador del Sindicat de Llogateres i Llogaters de Barcelona.

A les societats occidentals, cada vegada dormim menys i ho fem pitjor. Segons la Societat Mundial del Son, aquest tipus de trastorns afecten un 45% de la població mundial. Coneixerem els casos de Sònia Sialo, tècnica auxiliar de cures d'infermeria, i el de la periodista de Catalunya Ràdio Cristina Bordas, que fa més de vint anys que tenen problemes per dormir. Entrevistarem Maria Robles, psiquiatra especialitzada en son i addiccions de l'Hospital del Mar, i la farmacèutica Meritxell Blanchart. Hi posarem context amb el filòsof de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà.

En les últimes setmanes els sòls eixuts s'han vist una mica alleugerits per les pluges, però el problema de la falta d'aigua és preocupant i és urgent abordar-lo. En parlarem amb l'enginyera agrícola Annelies Broekman, experta en polítiques de gestió de l'aigua, membre del grup d'investigació sobre Aigua i Canvi Global del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Sabrem com estan vivint la situació pagesos i ramaders. Entrevistarem Alba Codony, ramadera d'ovelles al Pla d'Urgell; Josep Castells, agricultor i ramader al Baix Segre; Josep Maria Beltran, pagès del Priorat, i Dani Forcadell, pagès dedicat al cultiu de l'arròs al Montsià. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem de l'últim número de la revista 5W, un monogràfic en paper dedicat, exclusivament, a l'aigua. Parlarem amb el fotoperiodista Santi Donaire, que hi ha publicat un reportatge sobre l'impacte dels pesticides utilitzats en l'agricultura industrial. Fotografia: Josep Maria Beltran

Coneixerem les històries de la Fhrenny Meza, de 54 anys, educadora i originària de Veneçuela. Viu a Catalunya des de fa quatre anys i des d'aleshores ha treballat, amb contractes curts, al sector de la neteja. També escoltarem l'experiència de l'Alberto Aurora, de 45 anys, lampista i camioner de Barcelona. Fa un any que està sense feina. El cubà Yasel Rodríguez, de 33 anys, ens explicarà l'odissea que va viure per arribar a Catalunya i poder prosperar laboralment. També ho farà la Marita Basilio, de 35 anys i nascuda al Perú. La Marita es infermera i enginyera ambiental; es guanya la vida cuidant avis i fent de cambrera en l'economia submergida. Tots ells tenen en comú que han rebut o reben ajuda de T'acompanyem, una entitat sense ànim de lucre fundada per Isidro Gutiérrez de Tena i Moragas, un director d'institut ja jubilat amb qui també parlarem. Hi posarà context el professor de filosofia moral i política de la Universitat de Girona Joan Vergés.

Coneixerem la història de la Marta, de 26 anys i estudiant de Treball Social. És la gran de dos germans i una supervivent de la violència exercida pel seu pare a casa. La Marta va créixer en un ambient d'amenaces de mort, de denúncies, de visites al jutjat i de diagnòstics erronis en un sistema on molts dels seus professionals no la van protegir com tocava per falta de recursos i de formació. Parlarem amb ella i amb la Júlia Masip, la psicòloga de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona que la porta actualment. Al Joshua i al seu germà, el sistema tampoc els va protegir. El 20 de febrer del 2017, la mare d'en Joshua va ser assassinada per la seva parella. També coneixerem la seva història i la feina que ha fet l'entitat "Fundación Mujeres", que l'ha ajudat a reivindicar i visibilitzar la situació dels fills i orfes de la violència masclista. Ho farem amb Marisa Soleto, directora de l'entitat.

La literatura infantil ens permet apropar-nos a temes que ens resulten difícils o delicats d'explicar als més petits. Avui en dia l'oferta de llibres, de contes i d'àlbums il·lustrats que aborden temàtiques complexes es molt rica. Títols sobre la diversitat, els nous models de família, els trastorns, les guerres, els refugiats, el canvi climàtic i la sexualitat són els que, ara mateix, tenen més demanda. En parlarem amb Inês Castel-Branco, editora d'Akiara Books; Patricia Marín, directora editorial de Flamboyant, i Patric San Pedro, responsable de l'editorial Takatuka. També entrevistarem Oblit Baseiria, llibretera de Casa Anita de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Coneixerem la revista infantil Namaka, la primera en català que parla sense tabús a la canalla, amb la seva fundadora, Sara Molina. I per acabar la narradora Diana Kerbelis ens explicarà el conte "Quatre petites cantonades de no res", de Jérome Ruillier.

L'ecoblanqueig o el "greenwashing" es una pràctica de màrqueting cada vegada més comuna que, a base de falsedats, d'ambigüitats i de mentides, fa creure als consumidors que una empresa o un producte respecta el medi ambient quan realment no ho fa. L'objectiu de les empreses que hi recorren és vendre, facturar i contrarestar les crítiques. En parlarem amb Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador científic. Acaba de publicar "Contra la sostenibilitat " a Sembra Llibres. També parlarem amb la periodista Montse Poblet, especialista en medi ambient de Catalunya Ràdio, i Fernando Olivares, sociòleg i professor de Comunicació i psicologia social a la Universitat d'Alacant. I coneixerem el Rubén, un estudiant de doctorat en Química atmosfèrica a la UPC. Fa un any que va entrar al grup de Barcelona de "Rebelión Científica".

El dia 8 d'abril és el Dia Internacional del Poble Gitano. Un poble heterogeni que fa sis segles que viu a Catalunya i que arrossega una història de discriminació. En parlarem amb Jellen Amador, activista contra el racisme, llicenciada en Dret i doctorada en Sociologia. Actualment treballa a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat. Anirem a l'Institut Salvador Sunyer de Salt per conèixer la feina de l'educador Àngel Fernández. També escoltarem Noemí Torres i Lídia Giménez, mares de família que participen en una activitat a l'institut de Salt per explicar als alumnes la història del poble gitano. I entrevistarem Sílvia Agüero, actriu, investigadora i activista feminista. Agüero protagonitza el monòleg "No soy tu gitana".

Què ha de tenir una tecnologia perquè sigui justa i respectuosa amb els drets humans? Quines conseqüències tenen els biaixos de raça, de gènere i de classe generats per l'algoritme? Si la societat és masclista i racista, és impossible evitar que ho sigui la tecnologia? En parlarem amb Judith Membrives, filòsofa, responsable de Digitalització de Lafede.cat i membre d'Algorights; Beatriz López, enginyera, professora de la Universitat de Girona i membre de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i Míriam Hatibi, analista de dades, membre d'Algorace. També escoltarem l'anàlisi de Gemma Galdon, sòcia fundadora i directora d'investigació a Éticas Tech i experta en polítiques tecnològiques. I per tancar el programa parlarem de la relació entre robòtica i intel·ligència artificial a la ficció amb els companys de cultura dels serveis informatius Marc Garriga i Marc Ruiz.

Segons l'Observatori Estatal de la Dependència, 4 de cada 10 persones que estan esperant rebre una ajuda de la llei de la dependència a l'Estat són catalanes. La Generalitat s'ha compromès a reduir les llistes d'espera, però els problemes de base són l'infrafinançament i la burocràcia. Coneixerem la família del Pol Otero, un noi a punt de complir els 25 anys amb paràlisi cerebral. Té una discapacitat reconeguda del 98% i un grau de dependència III. Denuncien que les ajudes de la llei de la dependència són insuficients. Parlarem amb Montse Barcon. Fa dos anys la seva mare, de 88 anys, va tenir un ictus. Té reconegut un grau III de dependència i encara no ha rebut cap ajuda. També entrevistarem Lluís Torrents, secretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat; José Manuel Ramírez, president de l'Observatori Estatal de la Dependència, i Bàrbara Vega, treballadora social i cap d'unitat de serveis socials bàsics de Viladecans.

El programa d'avui va d'aprenentatges. De canvis de perspectiva. De veus que et permeten completar la fotografia d'un moviment que per a moltes dones va coix. Parlarem amb Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista afrofeminista i antiracista. Anirem fins a Banyoles per conèixer la trajectòria vital de l'activista i dinamitzadora cultural Dialla Diarra, fundadora fa més de vint anys de l'associació Legki Yakaru per erradicar la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. La Dialla és de Mali i va arribar a Catalunya amb 15 anys. Des d'aleshores només ha mirat endavant. Per posar-hi context, també escoltarem la ginecòloga de l'Hospital Clínic Mariona Rius. I visitarem l'escola on van estudiar les gambianes Kumba Sakoli, politòloga, i Fatou Kanté, auxiliar administrativa. Totes dues reclamen visibilitat en tots els àmbits per a les dones de diferents orígens.

En el primer aniversari de la invasió russa d'Ucraïna ens asseurem amb tres persones vinculades al món de la cultura: Victoria Tissot, gestora cultural i fundadora de l'Ambaixada d'Art Ucraïnès per donar suport als artistes a l'exili; Maryna Naydon, pianista refugiada a Barcelona i l'artista plàstic Eugenio Shapoval. Amb ells parlarem de la importància de poder crear en temps convulsos i de la cultura com a arma política de llarg recorregut per fer conèixer el conflicte a l'exterior. També escoltarem l'escriptora i directora del Born Centre Cultural, Marta Marín-Dòmine, i l'actor Aleksei Iudnikov, que ha desenvolupat tota la seva carrera artística a Rússia. La fotoperiodista Anna Surinyach torna a Ucraïna amb el director teatral Mario Vega que vol crear un projecte teatral sobre els abusos de poder. El projecte inclou, entre d'altres, entrevistes als supervivents de l'ocupació russa en ciutats com Butxa. Fotografia: Pavel Klimov de l'agència Reuters.

Entre finals del 2012 i el 2013, Estat Islàmic segresta a Síria dinou periodistes i treballadors humanitaris de diferents nacionalitats. Un d'aquests és el reporter d'El Periódico Marc Marginedas. Després d'una dècada sense parlar-ne obertament, el periodista narra ara la seva experiència al documental "Regreso a Raqqa", d'Albert Solé i Raúl Cuevas. Parlem amb ell i amb l'excorresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou Manel Alías sobre el documental, sobre el conflicte sirià, el paper de Rússia i les connexions amb la guerra d'Ucraïna. També descobrim la història de l'arquitecta Shahd Zaarour, originària de la ciutat de Homs i que viu refugiada a Barcelona amb la seva família des de fa deu anys.

Coneixerem la Carme i l'Ana que durant vint anys han viscut entregades a la feina. Una, com a directiva en el sector de la banca. L'altra, de mestra d'infantil i de primària. Totes dues han hagut d'agafar la baixa víctimes de "burnout" o de la síndrome del treballador cremat. Parlarem d'aquest fenomen amb Dolors Líria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en salut professional, i Pau Estévez Fortuny, advocat del Col·lectiu Ronda. També conversarem amb el filòsof Eudald Espluga, autor de l'assaig "No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada", publicat a Destino.

Des que ha tocat poder, l'extrema dreta ha anat marcant les polítiques migratòries a Itàlia. Ara no n'és l'excepció. Al mes de desembre, la primera ministra Giorgia Meloni va aprovar un decret que vol frenar, encara més, els rescats al mar. Parlarem amb el corresponsal de Catalunya Ràdio a Roma, Eduard Rubió, per saber què ha canviat en la política migratòria del govern de Meloni respecte a la dels seus predecessors i fins a quin punt el discurs de l'extrema dreta ha quallat en la societat. També hi posarem context amb Blanca Garcés, investigadora sènior de l'àrea de migracions del CIDOB. Entrevistarem Òscar Camps, fundador de l'ONG Open Arms. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el treball d'investigació de la fotògrafa polonesa Hanna Jarzabek a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Foto de l'àudio d'Anna Surinyach.

Més de 12 milions d'africans van ser obligats a pujar en vaixells per ser venuts com a esclaus a Amèrica. En aquest comerç de l'horror els catalans hi van tenir un paper molt actiu. Conversarem amb Martín Rodrigo Alharilla, professor d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, que fa temps que investiga el passat esclavista de les grans fortunes catalanes. Un tema incòmode, poc tractat fora dels cercles universitaris i sense presència als llibres de text. Parlarem amb el dramaturg Sergi Pompermayer, autor d'"Amèrica", que es pot veure a la sala Villarroel, sobre el passat esclavista de Catalunya. I amb una de les actrius protagonistes,Tamara Ndong. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, descobrirem el projecte de la fotoperiodista Ana Palacios i el seu treball a l'Àfrica occidental sobre els processos de sortida, rehabilitació i reintegració a la societat dels nens esclaus.

"Monte Tropic: una historia del confinamiento" és l'última pel·lícula del cineasta Andrés Duque. Un treball fet amb el grup de recerca "Transgang" de la Universitat Pompeu Fabra i que explora amb molta cura els desitjos de dos joves marroquins, l'Agadiri i l'Oussama, que fa poc temps que són a Catalunya. De la vulnerabilitat dels joves migrants en parlarem amb el cineasta i amb Ayoub El Mernissi, que n'és un dels protagonistes i que també ha explicat la seva pròpia història en un curtmetratge. Coneixerem la Susanna González, que ha obert les portes de casa seva per acollir el Rida Rassid. Hi posarem context amb Bàrbara Bort, responsable del projecte Acull de l'entitat "Punt de referència". I amb la fotoperiodista Anna Surinyach parlarem del documental "M" del periodista de la cadena SER especialitzat en migracions Nicolas Castellano.

Fa un any vam dedicar el programa al futur de l'atenció primària a Catalunya. I ho vam fer en plena sisena onada de la covid per parlar d'un sistema devastat per una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent. Avui hem volgut tornar a seure a la mateixa taula alguns dels professionals que vam entrevistar aleshores. Conversarem amb Meritxell Sánchez Amat, metge de família del CAP Besòs i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària. I Maica Herranz, infermera del CAP Casanova. En les pròximes setmanes el sindicat Metges de Catalunya ha convocat dos dies d'aturada per denunciar la sobrecàrrega de feina, l'escassedat de metges i de professionals sanitaris i per demanar millors condicions laborals i salarials. En parlarem amb Xavier Lleonart, secretari general del sindicat, i Alfredo Garcia, sotsdirector de CatSalut. També coneixerem Joan Fernández i Julio Oliveira, estudiants de Medicina a punt d'acabar la carrera.

Ja fa temps que les fronteres externes de la Unió Europea són un fos a negre en matèria de drets humans. Ho hem vist repetidament a les tanques de Ceuta i de Melilla. Les illes gregues, també les Canàries, són gàbies a l'aire lliure. Parlarem de la situació a Lesbos amb l'advocada Lorraine Lette, coordinadora del Legal Centre Lesvos, que ofereix informació i assistència legal i gratuïta als i les migrants que arriben per la via marítima a l'illa. Hi posarem context amb la investigadora sènior del CIDOB Blanca Garcés. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà la situació al camp de Mavrovouni, construït després de l'incendi de Moria i l'impacte en la salut mental dels que esperen que se solucionin els seus processos d'asil. I sobre trajectes migratoris, un grup de nens llegirà el conte "La Sira i les seves germanes" de Miriam Hatibi amb il·lustracions de Chantal Vizcaino publicat a la Galera en col·laboració amb Open Arms.

Recuperem alguna de les històries que hem abordat al llarg d'aquest 2022. Un any que va començar de la pitjor manera possible: amb l'esclat d'una nova guerra. I acabarà amb la mateixa cruesa, incrementada per la crisi energètica i de preus que se n'ha derivat. El programa està dedicat a les persones i entitats que treballen per fer d'aquest món un lloc més habitable.

A principis de novembre, Barcelona va acollir unes jornades internacionals sobre la soledat. S'hi van reunir experts de tot el món per abordar el que alguns ja han batejat com "l'epidèmia del segle XXI". A la capital catalana, 70.000 persones se senten soles sovint o molt sovint. La soledat és un fenomen complex, transversal, sense un perfil concret, tot i que continua persistint l'estereotip que només afecta les persones grans. En parlarem amb la sociòloga Sandra Escapa. Coneixerem les històries de la Pilar Vall-llosera i l'Aurora Pedrós, que estan molt a prop dels noranta anys. També ens acompanyaran el Mauricio León, de 28 anys i d'origen colombià, i el Johnnatan Suárez, nascut a Galícia i a punt de fer 35 anys. Per tancar el programa conversarem amb la psiquiatra Marta Carmona, que, juntament amb el metge de família Javier Padilla, han publicat "Malestamos" a Capitan Swing.

Fa més d'una dècada que l'economista i polític equatorià Alberto Acosta va posar nom a l'espoli de què són víctima molts països de l'Amèrica Llatina (també de l'Àfrica) amb abundants recursos naturals. Acosta va parlar de la maledicció de l'abundància en un llibre del mateix títol. I es preguntava: Per què els països rics en matèries primeres acaben sotmesos a la desigualtat i a la pobresa? Hi posarem context amb Marco Aparicio, membre del Centre Català d'Empresa i Drets Humans de Lafede.cat. Entrevistarem Nahun Lalin, activista mediambiental i membre d'OFRANEH, l'Organització Fraternal Negra Hondurenya, que representa el poble garífuna i lluita pels seus drets. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach, conversarem amb Edu Ponces, del col·lectiu RUIDO Photo i del projecte "Primary" sobre la importància dels boscos tropicals primaris.

En el Dia Internacional contra les Violències Masclistes parlarem de construcció de noves masculinitats amb Joel Audi, psicòleg a EntreHomes, un projecte d'acompanyament terapèutic i pedagògic especialitzat en la condició masculina; Cesc Laporta, educador social a l'entitat El Taller sobre masculinitats diverses i perspectiva de gènere, i Rubén Sánchez, psicòleg, subdirector de Sensibilització i Prevenció dins de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes. També sabrem com va anar l'acte convocat per entitats feministes formades i liderades per homes que es va fer el 21 d'octubre a la plaça de Sant Jaume per dir no a la violència masclista. Sobre educació sexual a les aules, la Mireia Izard ha visitat l'institut públic de Cervelló.

Ha passat gairebé un mes i mig de la mort de Jina Mahsa Amini, detinguda per la policia de la moral a Teheran per portar el vel mal posat. I als carrers, les protestes continuen tot i la brutal repressió dels Guardians de la Revolució. En parlarem amb dues iranianes exiliades a Catalunya, la cantautora Katy Evoghli i la psicòloga i terapeuta Rosa Rabbani. Totes dues pertanyents a la comunitat bahai. Repassarem la història de l'Iran conversant amb la traductora i divulgadora cultural Ryma Sheermohammadi. I coneixerem el dibuixant iranià Kianoush Ramezani i el projecte de la universitat de l'Iran Bahà'í Institute for Higher Education, que acaben de rebre a Girona els premis LiberPress 2022. Uns guardons que volen ser un reconeixement a aquelles persones i associacions que lluiten per la defensa dels drets humans i les llibertats.

Parlarem de capacitats i de possibles i de la força transformadora de la cultura. Ens colarem als assajos de "Mare de sucre", de la dramaturga Clàudia Cedó, per parlar amb ella i els seus protagonistes de l'obra: l'Andrea Álvarez, en Marc Buxaderas, la Mercè Méndez i la Judit Pardàs. També serem a l'Ateneu Popular de Nou Barris per parlar de circ social amb Antonio Alcántara, educador i membre de l'equip pedagògic de l'Ateneu. També coneixerem dues iniciatives vinculades a la pintura i a la música de la mà de la Fundació Sebta i el projecte Vozes.

Hi ha conceptes que la realitat, els discursos i els interessos econòmics s'encarreguen de buidar de contingut. La paraula "pau" en seria un exemple. El mapa dels conflictes s'ha actualitzat amb la invasió russa d'Ucraïna, però, hi continuen havent punts negres que són tan enquistats i potser llunyans que ni recordem. Guerres de primera i de segona. Víctimes amb la mateixa consideració. En parlarem amb el politòleg i periodista Jordi Armadans, que ha publicat "Pau. El valor de la vida als nostres dies", a Ara Llibres. Hi posarem context amb Pablo Aguiar, tècnic de l'Institut Català Internacional per la Pau i professor de Relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. I l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, ens porta el projecte "Hijos de la desmemoria", del fotoperiodista Santi Donaire, que documenta la lluita de les famílies per localitzar els seus parents assassinats durant la dictadura franquista.

Temps era temps quan a les persones grans se les acostumava a escoltar i a respectar, i no se les discriminava per una qüestió d'edat. Avui dia, la seva experiència i saviesa generalment no es tenen en compte. És més, se les aparta perquè molesten, no són productives i pressuposem que no entenen el món on viuen. Parlarem d'edatisme amb Montse Celdrán, psicogerontòloga i membre del grup de recerca en envelliment de la Universitat de Barcelona. Anirem fins al barri del Carmel per conversar amb Custòdia Moreno, infermera i activista històrica, que amb 79 anys continua implicada en el teixit associatiu per millorar la vida dels seus veïns. També parlarem del nou projecte multidisciplinari "Moriu-vos-", del col·lectiu Cultura i Conflicte, i que és un crit contra la invisibilització de la vellesa. Hi seran el director Joan Arqué, la coreògrafa Sol Picó i la dramaturga Anna Maria Ricart. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà el projecte de la fotògrafa i infermera Patricia Bobillo.

Segons les Nacions Unides, el 2050 un 80 per cent de la població mundial viurà en ciutats. Per tant, és important observar com són els actuals entorns urbans i com s'estan planificant de cara al futur. L'arquitectura i l'urbanisme tenen un repte important, a l'hora d'eixamplar o escurçar les desigualtats. En parlarem amb Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC; Roser Casanovas, arquitecta al col·lectiu Punt 6, que treballa en urbanisme feminista, i Mariona Genís, experta en espais educatius. També entrevistarem José Mansilla, antropòleg i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.

A l'inici del curs polític, el president francès, Emmanuele Macron, va descriure els temps en què ens trobem. Macron va parlar de la "fi de l'abundància". I nosaltres ens preguntem: "l'abundància, per a qui? El concepte d'abundància és feridor quan tenim al davant les estadístiques. A Catalunya pràcticament el 30 per cent de la població viu en la pobresa i l'exclusió. En parlarem amb Francina Alsina, presidenta de la Taula del tercer sector, i Luis Bauluz, investigador del World Inequality Lab i professor d'economia al Col·legi universitari d'estudis financers de Madrid. Coneixerem els testimonis de la Mònica Vázquez, cuidadora de la llar, amb un sou de 800 euros, amb una filla al càrrec i a qui han desnonat. I els del José, el Jesús i la Liana, que treballen de riders. Hi posarem context amb Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona. I el sociòleg i cooperativista Ivan Miró.

Entrevistem Enric Canet, biòleg, escolapi i membre de l'equip directiu del Casal dels Infants del Raval, una entitat en què està vinculat des de fa 30 anys. Ara ha publicat l'assaig "El cel té pigues" a Pol·len Edicions, on ha documentat els orígens de l'entitat, fins ara desconeguts. Al programa també descobrirem la història de María José García, una de les primeres criatures que a finals dels setanta es van poder beneficiar de les activitats que oferia el casal. També parlarem amb Alfonsina Ramírez i els seus tres fills, que van al casal des del curs passat. Per parlar sobre la infància i els seus drets, hi posarem context amb Laia Pineda, directora de l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona, que ha presentat els resultats de la segona enquesta pel que fa sobre el benestar dels infants a la capital catalana.

Parlem de violència econòmica si un home no paga la pensió alimentària dels fills, si no es fa càrrec de la quota de la hipoteca, quan no deixa que la dona treballi o si li controla les despeses. Coneixerem el cas de la Xantal, que fa 12 anys que lluita perquè la seva exparella pagui la pensió per la filla. També parlarem de les conseqüències d'aquesta violència per als fills amb el testimoni de la nostra companya Mònica Sanés. Hi posarem context amb Inmaculada Domínguez Fabián, experta en violència econòmica i coordinadora del projecte ECOVIO de la Universitat d'Extremadura. I Montse Vila, psicòloga i treballadora del Servei d'Informació i Atenció a la Dona de Manresa, el SIAD. També conversarem amb Lucía Avilés, magistrada del jutjat penal número 2 de Mataró. El 2021 va engegar per primera vegada a Espanya una iniciativa legislativa judicial per aconseguir que la violència econòmica sigui considerada una forma més de violència masclista.

El programa viatja a Varsòvia per parlar amb entitats i activistes que s'han mobilitzat per ajudar les desplaçades per la guerra d'Ucraïna, moltes d'elles violades. Parlarem amb David Dueñas, sociòleg. Entrevistarem Kyrstyna Kacpura, presidenta de Federa, la Federació de Dones i Planificació Familiar de Polònia; Katarzyna Nowakowska, membre de l'entitat feminista polonesa Feminoteka, i Justyna Wydrzynska, doula i fundadora del col·lectiu Abortion Dream Team. També ens fixarem en la tasca d'altres d'entitats a Ucraïna: Galina Maistruk, directora executiva de Women's Health and Family Planning Ukraine; Judith Sunderland, directora adjunta en funcions per Europa i Àsia Central de Human Rights Watch, i Anastasia Kaldi, responsable de protecció, gènere i inclusió de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Tindrem les reflexions de Sílvia Plana Subirana de l'ICIP. També parlarem del tràfic de persones amb Irena Dawidolczyk, presidenta de La Strada Polònia.

Mariah Oliver va ser la primera dona líder dels Latin Kings a Espanya. Després de passar per la presó, ara és investigadora del projecte Transgang de la Universitat Pompeu Fabra. El grup estudia el comportament de les bandes juvenils a 12 ciutats del món i analitza la importància de la mediació per abordar aquest fenomen. Coneixerem la seva història i també parlarem amb Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social i director de Transgang, i amb José Sánchez-García, també antropòleg i coordinador científic del projecte. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach descobrirem la feina de la fotògrafa Mireia Bordonada, que documenta la vida de les comunitats punk i skin.

Al sector de la construcció només s'hi dediquen poc més del 9 per cent de dones, segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" de l'Observatori Industrial de la Construcció. Per intentar obrir escletxes, el grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa un curs d'auxiliar de paleta. Entrevistarem algunes alumnes d'aquest curs: Iris Olaria, Ariadna Terés, Yanet Rubiano i Sandra Nolla. També ens acompanyarà Raquel Felicó, tècnica d'acompanyament a la inserció de la Fundació Ared. Coneixerem l'experiència de l'Anna Gómez, que treballa de paleta fa 25 anys. I les històries de les arquitectes Olga Herrero i Anna Ortega. Aquesta última va intentar muntar una empresa de construcció on només treballessin dones però no se'n va sortir.

L'han amenaçat de mort. La policia li ha recomanat que no surti de casa per la seva seguretat. Imane Raissali, més coneguda amb el nom artístic de Miss Raisa, té més de mig milió de seguidors a TikTok. Uns 60.000 a Instagram. És cantant de rap, escriptora i creadora de continguts a les xarxes. Nascuda a Tànger, al Marroc, va arribar a Catalunya amb vuit anys. Parlarem amb ella després del linxament que està rebent arran de la publicació d'un vídeo a TikTok en què explicava la seva visió com a musulmana de l'homosexualitat i el col·lectiu LGTBIQ+. Coneixerem tres seguidores de Miss Raisa: la Mariam, de 20 anys, de Banyoles i integradora social. L'Aya de 18 anys que és estudiant i també de Banyoles. I la Mariam de 21 anys d'Olot i que treballa de recepcionista. I amb l'expert musical, Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'iCat, parlarem del rap com a eina de denúncia social i motor de canvi.

El 2021 va ser un any molt dur per a l'activista afganesa Nadia Ghulam. No només pel retorn dels vells nous talibans al país sinó perquè havia arribat a un punt de cansament absolut lligat també al que implica ser una persona migrant a Catalunya. Parlarem del seu últim llibre "Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans", publicat a Rosa dels Vents. També coneixerem l'Araceli, activista i membre de la iniciativa Afghan Women on the Run, i la Somayya Anwari, una de les noies que ha pogut arribar a l'estat espanyol gràcies a aquest projecte de voluntariat. I entrevistarem la cineasta Patrícia Franquesa, autora del documental "Estimada Sara", sobre la primera dona taxista de l'Afganistan abans de la tornada dels talibans.

Les desigualtats s'han eixamplat. I en l'escala social, els extrems estan més allunyats que mai. Els rics són més rics, insolidàriament més rics. I els pobres, inhumanament més pobres, segons l'últim informe d'Oxfam Intermón. A la Banya d'Àfrica hi ha 23 milions de persones en crisi alimentària. 27 milions al Sahel. De tot plegat en parlarem amb Franc Cortada, director general de l'entitat. Sobre desigualtats i conflicte entrevistarem Xavier Martí, membre de la cooperativa Nadir Perspectiva, professor d'Economia Internacional a Blanquerna Ramon Llull. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach sabrem què implica cobrir una crisi nutricional. Sentirem Mercè Rocaspana, infermera i responsable mèdica a la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres. I parlarem amb el fotodocumentalista Xosé Abad, coordinador de la Xarxa Acampa per la Pau i el Dret al Refugi, una trobada internacional que aquest any està dedicada a analitzar les causes de la fam.

En els dos últims anys han passat per Portbou uns dos mil joves migrants amb la intenció de creuar la frontera en tren, per les vies o a peu per la muntanya. Són adolescents arribats amb pastera que porten un o dos anys vivint a la península. No es tracta d'un flux alarmant però sí constant. Coneixerem les experiències de tres nois, el Mohamed Bachir, de 17 anys; el Mustafà Rachid, de 27 anys, i el Mohamed Fellakhi, de 23. Hi posarem xifres amb José Herrero, sotsinspector de la Policia Nacional. Per entendre'n el context entrevistarem l'alcalde de Portbou, Xavier Barranco, i David Cerdan, representant dels treballadors ferroviaris de Cervera per part del sindicat CGT. I Diego Martin, portaveu del SEMAF. Parlarem amb diversos veïns de Portbou, com Antònia Solsona, mestra jubilada, i Maria José Navés, voluntària de Càritas. També hi serà Gautier Sabrià, sociòleg i membre del Comitè d'Ajuda a les Persones sense Papers de Perpinyà. I André Centene, membre de Secours Catholique.

Cada any es generen al món més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. I només el 20 o el 30 per cent es recicla o es tracta correctament als països on es produeix. La resta acaba en grans contenidors amb destí al sud global, sobretot a Ghana, tot i que la Convenció de Basilea prohibeix el moviment transfronterer d'aquest tipus de deixalles. Entrevistarem l'activista i periodista ghanès Mike Anane, que fa més de 20 anys que documenta l'enviament il·legal d'aquest tipus de brossa al seu país. Per posar-hi context parlarem amb Eva Vidal ,doctora en Enginyeria i delegada del rector adjunta al vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat a la UPC. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte De profundis de la fotògrafa Maite Caramés, creat a partir de residus extrets de la Mediterrània. També comptarem amb Lluís Tallo González, armador de l'embarcació Bonamar Dos de la Confraria de Pescadors de Barcelona.

Quan parlem del dret a l'avortament, hi ha països al món que són un forat negre. Al Salvador, on la jerarquia eclesiàstica marca el compàs, està prohibit avortar en tots els supòsits. Entrevistarem l'activista feminista Morena Herrera, presidenta de l'Agrupació Ciutadana per a la despenalització de l'avortament al Salvador. També parlarem amb Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washigton. Coneixerem les històries de la Janet Sanés, que als anys setanta, va acompanyar una amiga seva a avortar a Londres i la Maria Báez, mare de dues filles i que ha interromput un embaràs en dues ocasions. Hi posem context amb Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes; Eva Vela, llevadora de l'ASSIR Dreta de Barcelona, i José Antonio Bosch, assessor jurídic de l'Associació de clíniques acreditades per a la interrupció de l'embaràs. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens presenta el projecte "Manos de partera" sobre la importància de les llevadores a Colòmbia.

Gairebé cinquanta d'anys d'oblit marquen la història del Sàhara Occidental. Ara el president espanyol, Pedro Sánchez, ha segellat aquesta realitat amb la seva decisió de donar suport a la via autonomista marroquina. Hi posarem context amb Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals i especialista en el món àrab de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, i Sidi Talebbuia, advocat i observador internacional de drets humans. Entrevistarem Lala Mohamed Ahmed, nascuda als camps de refugiats saharauis de Tindouf, a Algèria, i Ahmed Ettanji, periodista i responsable d'Equipe Media, que documenta les vulneracions dels drets humans al Sàhara ocupat. També parlarem de "Vacances en pau" amb Hali Mohamed Lamin, saharaui resident a Catalunya. Parlarem amb Àngela Peris, vinculada a la lluita del poble saharaui des de petita, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, coneixerem el projecte "El viaje de las mujeres del desierto", de la fotògrafa documental Ana Valiño.

Parlarem de la primera novel·la de la filòloga i activista antiracista Safia El Aaddam. A "Hija de inmigrantes", publicada a Penguin Random House, explica què implica néixer i créixer en una societat que no t'accepta pels teus orígens. També ens acompanyarà l'estilista i influencer Adriana Boho, que ha escrit "Ponte en mi piel. Guia para combatir el racismo cotidiano", editat per Libros Cúpula. Un volum adreçat a joves i adolescents per lluitar contra aquesta xacra. I entrevistarem la filòsofa Marina Garcés per parlar d' "Un món comú", publicat ara a Tigre de Paper, deu anys després de la primera edició. La fotògrafa Anna Surinyach ens portarà el número 7 de la revista 5 W "La paz herida" i ens explicarà la cobertura que ha fet a Ucraïna.

Diuen els indicadors que vivim en una de les zones més segures del món. Ara bé, a l'altra cara de la moneda, les dades indiquen que Espanya es el quart país del món amb més alarmes connectades després dels Estats Units, el Japó i la Xina. És a dir, que mentre la inseguretat baixa, el negoci de la seguretat privada augmenta. En parlarem amb Rubén Sánchez, portaveu de l'associació de consumidors FACUA; Montserrat Iglesias-Lucia, directora de l'escola de prevenció i seguretat integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Álvaro García de Robles, membre del bufet Like Abogados. Sobre la por com a eina de control, entrevistarem la periodista Patricia Simón, que acaba de publicar "Miedo. Un viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio" a l'editorial Debate. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Alerta Mira-sol", de la fotògrafa Blanca Munt.

Entrem a la presó de Quatre Camins i al Centre Penitenciari de Joves, situat tot just al costat, per comprovar quins efectes té en els interns la pràctica esportiva i com tot allò que transmet -valors, treball en equip, solidaritat, rutines, sacrifici- està lligat a la disminució de la taxa de reincidència. Parlarem amb el Joaquim i el Jordi, dos interns de Quatre Camins, i amb el Roger, un dels tècnics esportius del centre. Al Centre Penitenciari de Joves coneixerem les històries de l'Anas, l'Amine i el William. I també parlarem amb l'Anna, la seva educadora. Per posar-hi context, entrevistarem Sergi Blázquez, secretari general de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. I David Ballester, coordinador d'esports del Servei de Rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Catalunya.

En un escenari de conflicte armat, de guerra informativa entre bàndols, com la que s'està vivint a Ucraïna, com es crea una via alternativa? Una via que serveixi per construir la pau? Parlarem amb el periodista Xavier Giró, director de l'observatori de la cobertura de conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona. També entrevistarem Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau; Iolanda Fresnillo, sociòloga, activista, investigadora sobre deute, i Joana Bregolat, politòloga, activista ecofeminista, membre de "Fridays for future" i de la Xarxa per la Justícia Climàtica. Sobre resistència pacífica, coneixerem la història de la Hanna, una professora de Melitópol, al sud-est d'Ucraïna, que s'ha plantat davant de les tropes russes. Hi posarem context amb Felip Daza, membre del consell de Novact (Institut Internacional per a l'Acció No-violenta). I escoltarem el testimoni de l'activista i intèrpret russa Júlia Taran.

La guerra a Ucraïna ha remogut moltes persones amb experiències de patiment a causa d'altres conflictes. Conversarem amb Germinal Domènech, fill de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. També coneixerem la bosniana Selma Dzukjan, que va arribar a Catalunya als 16 anys fugint de la guerra de Bòsnia. I la Muzna Ghanoum, nascuda a Damasc, que va marxar de Síria amb el seu fill de només dues setmanes. Parlarem de rols, conflictes i perspectiva de gènere amb Maria Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, vicepresidenta de la secció a Espanya de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. I coneixerem la història de l'Andrei Boyko, que té el fill mobilitzat a Ucraïna.

En la setmana del 8 de març, mirem de portes endins, a casa, per parlar amb dones del nostre entorn més proper perquè ens expliquin com és la seva vellesa. Perquè de velleses n'hi ha moltes. Diverses, complexes i condicionades per molts factors, sobretot la salut i l'economia. Perquè la pobresa té rostre de dona. Conversarem amb Josefina Ibáñez, de 85 anys, àvia postissa de la Mireia Izard, redactora del "Solidaris". I amb Maria Folch, de 71, mare de la realitzadora Mercè Folch. Per posar-hi context entrevistarem Anna Freixas, escriptora i gerontòloga especialitzada en l'envelliment de les dones, que ha publicat "Yo, vieja" a l'editorial Capitan Swing. Un llibre que trenca amb moltes idees imposades per la religió i el patriarcat i que reivindica una rebel·lió de les velles. Finalment, amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Juventud sin límites" de la fotògrafa documental Susana Girón.

Parlarem amb una víctima d'explotació laboral, el Mohamed. Treballava en un supermercat, dotze hores al dia. Cada dia de la setmana per un sou d'entre 50 i 100 euros. Dormia en un local insalubre facilitat pels que li van oferir feina amb la promesa de regularitzar-li la situació. Farem un retrat dels nous esclaus provinents del tràfic de persones que són explotats a base d'enganys per treure'n el màxim de benefici. Ens acompanyaran Verónica Giménez, coordinadora de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona, la UTEH. I Pilar Izaguerri fiscal delegada d'Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona. També parlarem amb Lluís Moreno, cap de la unitat central de tràfic d'éssers humans, de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra.

La pagesia i la ramaderia a petita escala són mons que van desapareixent, ofegats per les dinàmiques del sistema capitalista. Les dades són prou concloents: només un 1 per cent de la població activa al nostre país són pagesos. Sense relleu generacional i amb les normes d'un mercat que no els permet fixar el preu de les collites, és pràcticament impossible tenir i mantenir un sector primari que sigui cuidi el territori i, sobretot, les persones que s'hi dediquen. Parlarem amb Gustavo Duch, veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària. Acaba de publicar "Cuentos del progreso, Conversaciones con el pastor", a Pol·len edicions. I coneixerem els ramaders del Pla de l'Estany Brigitte Garolera i Albert Camprubí.

Irun és parada obligatòria per a centenars de migrants que han sobreviscut a les rutes per mar i volen continuar el camí. El riu Bidasoa, que fa de frontera entre el País Basc del nord i el del sud, s'ha convertit en una trampa mortal. Arran dels atemptats jihadistes de París el 2015 els controls fronterers s'han endurit. Per això, els migrants que són retornats, sense cap garantia legal, des d'Hendaia cap a Irun ho tornen a provar per vies que els poden costar la vida. Parlarem amb l'escriptora, traductora i activista bascofrancesa Marie Cosnay, que coneix molt bé aquesta realitat. També coneixerem la tasca que fa la xarxa d'acollida d'Irun Irungo Harrera Sarea de la mà d'una de les seves voluntàries Ohiana Galardi. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem "Now you see me Moria", un projecte col·laboratiu que documenta, amb imatges dels mateixos refugiats, les condicions en què viuen al camp. Fotografia: Anna Surinyach

El 1972, un grup de 17 científics del MIT, l'Institut Tecnòlogic de Massachusetts, van publicar un estudi exhaustiu i rigorós sobre la sostenibilitat planetària. L'informe, titulat "Els límits del creixement", el va liderar la biofísica nord-americana Donella Meadows i les seves prospeccions van demostrar la inviabilitat que, per a un planeta amb recursos finits, implica el creixement il·limitat. 50 anys després d'aquell informe, les dinàmiques han empitjorat. Parlarem de la crisi ecosocial amb l'antropòloga i activista ecofeminista Yayo Herrero, que ha publicat "Los cinco elementos. Una cartilla de alfabetización ecológica" a Arcadia Editorial. També entrevistarem Eduard de Ribot, portaveu de SOS Costa Brava, i Luca Telloli, membre de la plataforma Eixample Respira. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, parlarem amb el fotoperiodista Santi Palacios i del projecte per documentar els efectes de la contaminació a les grans ciutats asiàtiques.

Aquest any a Catalunya s'ha d'aprovar una llei específica que ha de recollir els drets de les persones trans i de la qual ja s'ha obert el període de consulta pública. En parlarem amb Rosa Almirall, ginecòloga, fundadora del Servei de Promoció de la Salut de les Persones Trans, Trànsit; Roberto Piqueras, tècnic responsable de l'entitat Ca l'Enredus d'Actua Vallès; Ana Valenzuela, presidenta de l'Associació de Famílies d'Infància i Joventut Trans Chrysallis, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat. També coneixerem les experiències dels activistes LGTBI Ixeya Quesada, una noia trans de 23 anys tècnica de l'associació Colors de Ponent; Clara Palau, una dona trans de 64 anys, impulsora de l'entitat Ca l'Enredus de Sabadell, i Camilo Perdomo, un home trans de 58 anys d'origen colombià, que treballa a l'associació ACATHI, que acull persones LGTBI migrades i refugiades.

Sis onades de covid a l'esquena, sumades a una dècada de retallades, de privatitzacions, d'infrafinançament i de fuga de talent, han deixat un paisatge devastat, sobretot a l'atenció primària; la ventafocs del sistema sanitari, en paraules dels que hi treballen. Visitarem els CAP de Trinitat Vella i Casanova de Barcelona, el CAP Centre de Sabadell i el CAP Torredembarra per conèixer de primera mà com és, avui, el dia a dia del personal sanitari. Parlarem d'inversió i pressupostos en salut amb els economistes Vicente Ortun, catedràtic emèrit i contractat de la Universitat Pompeu Fabra; i Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. També escoltarem Ivan Planes, sotsdirector del Servei Català de la Salut. I entrevistarem Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs de Barcelona i presidenta del FOCAP, el Fòrum Català d'Atenció Primària.

Fa 25 anys que Victòria Molins viu al barri del Raval de Barcelona. Comparteix vida, compromís i pensions amb les germanes Pilar i Anna en un entresòl auster i senzill situat al carrer de la Cera, a tocar de la Ronda de Sant Pau. La religiosa teresiana, de 85 anys, ha dedicat tota la vida als pobres i marginats. El 2017 va posar en marxa l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, juntament amb el vicari i el rector, que acull persones que s'han quedat al carrer. Entrevistem Victòria Molins a casa seva i visitem l'hospital de campanya per conèixer-ne el dia a dia. I ens visitaran la fotoperiodista Anna Surinyach i la fotògrafa Consuelo Bautista, que ha basat molts dels seus projectes en el Raval.

Tornarem a sentir alguns dels i les testimonis que han volgut, de manera més que generosa, asseure's amb nosaltres i compartir la seva història. Relats que, en gairebé tots els casos, estan marcats per diferents tipus de violència però que estan explicats des d'una posició extremadament digna i esperançadora. En aquests dies excepcionals, de reunions limitades, sí, però en definitiva de trobades familiars, fem un petit homenatge a totes aquelles persones que ens ajuden a mantenir la mirada horitzontal, ferma i sempre compromesa amb la feina que fem. Gràcies a l'Ami, el Paco, la Marie, l'Àngela i l'Arcadi.

Des del 2010 la plataforma Obertament lluita contra els estigmes i la discriminació que s'associa a les persones amb trastorns mentals. També dona eines i ajuda per visibilitzar una realitat que històricament s'ha explicat amb la boca petita i de portes endins. Avui sentirem les veus de l'Albert Piquer, de la Judit Miralda, del Manel Atserias i de la Júlia Campos. Tots ells, activistes per aquesta causa. Els seus casos dibuixen unes experiències marcades per l'ansietat, la depressió, l'agorafòbia. També de trastorns com el TOC (obsessivocompulsiu), o el trastorn límit de la personalitat, amb temptatives de suïcidi. El seu missatge sempre és en positiu. Tots quatre han fet un gran pas a les seves vides per aconseguir un canvi sociocultural i ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació.

Avui ens fixem en una realitat molt present als barris de classe treballadora de moltes ciutats. En pocs anys el paisatge habitual d'aquestes zones ha fet un canvi radical i per donar pas a locals de jocs d'atzar i d'apostes esportives. Són negocis que s'estableixen en àrees amb rendes baixes, amb alts índexs d'atur i amb un important percentatge de població migrant. En parlarem amb l'economista Pepe del Amo i amb la periodista i antropòloga Cristina Barrial, que acaben de publicar "L'aposta perduda. Ludopatia, ciutat i resistència" a Tigre de Paper. També entrevistarem Francesc Perendreu, president d'ACENCAS, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, i el psicòleg Bruno Cortés. I la nostra companya Mònica Roca conversarà amb joves assidus a un local d'apostes de Girona.

El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en formes més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. El tràfic d'éssers humans és una de les formes contemporànies d'esclavitud i el segon negoci més lucratiu del món. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa. Parlarem amb la Maria i la Victòria, supervivents d'explotació sexual. Posarem context amb Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans. I Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte de la fotògrafa documental Lorena Ros centrat en Nigèria i en les joves enviades a Europa a prostituir-se.

En aquestes dates de reivindicació feminista, ens preguntem fins a quin punt l'humor sexista es pot convertir en el caldo de cultiu per a violències més greus. Sense oblidar, òbviament, que els acudits masclistes, per si sols, ja són una forma d'agressió. Parlarem amb les humoristes i activistes Ana Polo, Asaari Bibang i Pamela Palenciano, que, des dels escenaris, a través de les xarxes o en mitjans alternatius, fan una feina constant per desconstruir un relat ancorat en la perpetuació dels estereotips de gènere en espais dominats hegemònicament per veus masculines. També entrevistarem Esther Linares, doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat d'Alacant i membre del GRIALE, Grup d'Investigació sobre la Ironia i l'Humor en castellà. I descobrirem el compromís de la cantautora madrilenya Isabel Casanova, coneguda artísticament com La Otra.

Centreamèrica, i concretament el triangle format pel Salvador, Guatemala i Hondures, és una de les regions amb la taxa d'homicidis més alta del planeta. El periodista salvadoreny Óscar Martínez, cap de redacció del diari digital ElFaro.net, ha estat més d'una dècada cobrint aquesta zona. I n'ha publicat un llibre, "Los muertos y el periodista", que trobareu a l'editorial Anagrama. Parlarem amb ell sobre aquesta realitat i sobre l'exercici del periodisme en entorns fracturats per la barbàrie. Reflexionarem sobre la violència amb Ferran Giménez, sociòleg i professor dels estudis d'educació social de la UOC, i Joan Burdeus, filòsof i crític cultural. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la fotoperiodista Núria López Torres, que treballa en temes vinculats a la violència contra les dones a Mèxic.

Aquesta setmana ha entrat en vigor la reforma de la llei d'estrangeria, que agilitzarà la concessió de permisos de residència i de treball als menors migrats no acompanyats quan compleixin els 18 anys. A Catalunya, més de 5 MIL joves migrats, atesos per la Generalitat, podran regularitzar la seva situació. Quan les xifres es despullen, deixen pas a les experiències personals. Coneixerem el Babis Nacer i el Youssef Dahan, l'un originari d'Algèria, l'altre del Marroc. Parlarem amb l'educador social Nil Martínez. Posarem context amb Blanca Garcés Mascareñas, investigadora sènior del CIDOB; Neus Arnal, educadora social i investigadora, i Sara Agulló, advocada de FEPA, la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem la història de l'Omar Diallo. Declarat major d'edat, va sortir d'un centre de menors a Catalunya i es va acabar suïcidant.

El fotoperiodista Juan Carlos Tomasi treballa des de fa 25 anys a Metges Sense Fronteres. Ha documentat incomptables crisis humanitàries que ha recollit al llibre "La memoria del olvido", publicat a Blume, coincidint amb el 50è aniversari de l'organització. Tomasi, mestre i referent per a molts professionals, ha dignificat la fotografia humanitària, que arrossegava uns clixés dels quals s'havia de fugir. Parlarem amb ell i amb la nostra col·laboradora, la també fotoperiodista Anna Surinyach. També entrevistarem Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, encarregada d'organitzar el World Press Photo a Barcelona des de fa 17 anys, i amb Pablo Tosco, guanyador del certamen a la millor fotografia en la categoria de temes contemporanis. I coneixerem el projecte "Parir al segle XXI", un documental codigirit per Clàudia Reig que ha guanyat el premi al millor projecte educatiu interactiu de l'any en aquest certamen.

Al setembre va entrar en vigor la llei per afavorir l'autonomia de les persones discapacitades. Entre altres aspectes, es deroga la incapacitació judicial i es va cap a un model de suports en lloc de tuteles. Per posar-hi context, parlarem amb Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda; Josep Tresserras, director de Som Fundació, i Maise Balcells, vicepresidenta de Dincat. Entrevistarem Montse Durà, de 34 anys, amb síndrome de Down, i el seu pare, Jordi Durà, advocat i representant de les famílies de Dincat. També ens acompanyarà Jordi Costa, empresari. El seu fill Oleguer té la síndrome de Pitt-Hopkins i no té autonomia.

L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

Al planeta hi ha actualment més de 14 mil milions de telèfons mòbils. Són aparells que tenen una vida mitjana que no supera els dos anys i que requereixen, per poder-se fabricar, pràcticament tots els elements químics de la taula periòdica. Alguns d'aquests materials són convencionals. D'altres, estan en risc d'escassetat aquest segle. Entrevistarem Alicia Valero, enginyera i investigadora de l'Institut CIRCE, el Centre d'Investigació de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa. Per parlar sobre economia i ecologia, ens acompanyaran Giorgos Kallis, científic ambiental i autor de l'assaig "Límits. Ecologia i llibertat", i les activistes climàtiques Alba Guerrero i Maria Serra. Amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem els projectes de la fotoperiodista Judith Prat al Sàhara Occidental, la República Democràtica del Congo i el delta del Níger sobre depredació de recursos.

Espanya no ha de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica. Aquest és el missatge que, de manera recurrent, anem sentint cada vegada que s'acosta el 12 d'octubre. Discursos sobre les bondats del descobriment i d'enaltiment de la pàtria. Parlarem sobre l'herència colonial amb Florencia Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, i Adilia de las Mercedes, investigadora sobre feminicidis i violència sexual en zones de conflicte, i directora de l'Associació de Dones de Guatemala (AMG). També abordarem les conseqüències de l'extractivisme amb Fiore Longo, antropòloga i directora de l'oficina a Espanya del moviment Survival International, i Paula Santos, coordinadora del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. I sabrem per què la colonització també va afectar la concepció del gènere, la sexualitat i la identitat de les persones amb l'artista Mag de Santo, cocomissari de l'exposició "La petjada del nyandú" a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

L'octubre del 2015, dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, van viatjar fins a l'illa grega de Lesbos. Ho van fer després que Camps quedés impactat per la imatge del cadàver, de bocaterrosa, d'un nen en una platja turca. L'Aylan tenia 3 anys i fugia de la guerra de Síria. Ara, la història d'aquesta ONG de Badalona, dels seus fundadors i també la del miler de refugiats que hi han participat ha arribat als cinemes de la mà de Marcel Barrena. Hem parlat amb Gerard Canals, un dels fundadors de l'ONG, que a "Mediterráneo" interpreta l'actor Dani Rovira. Coneixerem l'actor sirià Ahmad Alhamsho, que va sobreviure a un naufragi al mar Egeu i que ha ajudat en les tasques de traducció i doblatge. La seva experiència la relata a "Todos los Ahmad del mundo", publicat a Plataforma Editorial. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach tornarem a Lesbos, un any després de l'incendi al camp de Mória, per conèixer la Zahra, que va fugir de l'Afganistan amb la seva mare i la seva germana.

Els talibans han tornat al poder a l'Afganistan. Parlarem amb els nostres companys Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, que han pogut entrar al país per documentar la situació. També entrevistarem Ana Ballesteros, doctora en estudis àrabs i islàmics per la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora associada al CIDOB. I Dilara Ekmen, responsable d'incidència política i participació social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Coneixerem la Rohafza Rezaee, de 27 anys, llevadora, nascuda a Kabul i resident a Barcelona des del 2017. Les seves germanes estan atrapades a l'Afganistan. I parlarem del documental "Afganistan, la tierra herida" amb la periodista Mayte Carrasco, que n'és la codirectora. (fotografia de l'Anna Surinyach)

A Espanya hi ha entre 100.000 i 200.000 cambreres de pis, depenent de la temporada turística. És un sector molt feminitzat. Per tant, invisible i precaritzat. I aquesta precarització s'explica per la reforma laboral del 2012, aprovada pel govern de Mariano Rajoy, que va donar llum verda a les externalitzacions. Això va provocar que les seves condicions laborals empitjoressin amb sous més baixos i molta temporalitat. Entrevistarem les portaveus de les Kellys Barcelona, Vania Arana i Míriam Rodríguez, i la portaveu del col·lectiu a Benidorm, Yolanda García. També escoltarem els investigadors de la Universitat Jaume I de València Jose Luis López González i Maria Medina-Vicent. Parlarem amb sindicats i amb el Departament de Treball de la Generalitat. I ampliarem el focus per conèixer la situació del sector de la neteja amb Isabel Gutiérrez, secretària general de Construcció i Serveis de CCOO.

Catalunya és una de les regions europees amb més segregació escolar. Aquest desequilibri a les aules es tradueix en menys oportunitats educatives per als més desafavorits. També suposa, entre altres efectes, un problema de cohesió social, especialment per als alumnes d'origen estranger. Coneixerem l'experiència d'èxit de l'escola Samuntada, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Un centre que estava en risc de tancar, amb molt poques preinscripcions i on hi anaven a parar nois i noies amb problemes de conducta, nouvinguts i alumnat en acollida. Després d'un canvi de direcció i d'involucrar-se en el projecte Magnet --que potencia l'aliança entre un centre educatiu i una institució científica de referència--l a situació es va capgirar. També parlarem amb Jaume Muriel, director de l'Institut Domus d'Olivet de Canovelles. Un centre de màxima complexitat on va estudiar Fatoumata Barry, que, després de molt d'esforç, s'ha acabat traient el graduat escolar.

Moltes famílies a Catalunya tenen escenaris laborals precaris que fan que els sigui impossible treballar i fer-se càrrec dels fills quan són petits. Sobretot per les mares, que són les que carreguen massa sovint amb la motxilla de les cures. La conciliació, en aquests casos, és una paraula buida de contingut. I no únicament això: com menys recursos també més dificultat per escolaritzar en la primera infància. Coneixerem els casos de Jennifer Jiménez, caixera de supermercat i mare de tres fills, i d'Àngela Peris, educadora, coreògrafa i amb una filla a càrrec. També parlarem amb Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, i amb Elisa Stinus, doctora en polítiques públiques i transformació social. La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà el projecte de l'artista francesa Séverine Sajous vinculat a les cures i a la conciliació.

El 2012, l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex de salvador blanc". Aquesta conducta, herència de la colonització, és molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global. Parlarem sobre voluntariat internacional, turisme i postureig amb Francesc Mateu, exdirector d'Oxfam Intermón, i amb l'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde. També ens acompanyaran Laura Rubio, responsable del grup d'entitats de voluntariat de Lafede.cat, i Sílvia Martínez, directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia a la Universitat Oberta de Catalunya. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte Blank de la fotògrafa Lurdes R. Basolí, vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana. (Fotografia: Daniel Illescas)

Repassarem el cinquantè aniversari de Greenpeace Internacional amb les veus de l'activista Maite Mompó, que durant vuit anys ha navegat per tot el món amb els vaixells de l'organització ecologista. Ha recollit la seva experiència al llibre "Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace". També sabrem qui és Benigno Varillas, cofundador de la filial espanyola de Greenpeace, i les accions que fa uns anys van dur a terme diversos activistes a la Sagrada Família, al Congrés dels Diputats i a les portes de la central nuclear de Garoña. Sobre els reptes actuals, entrevistarem David Sandoval, president de Greenpeace a Espanya.

A Catalunya existeixen unes 25.000 entitats de voluntariat que mobilitzen més de mig milió de persones. Parlarem amb el president de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Jordi Balot, i descobrirem diversos exemples d'aquests engranatges invisibles. La dentista i metgessa Rosa Ros és fundadora de l'ONG Som Riures. Des de la seva clínica privada, el Centre Dental Les Escoles de Terrassa, atén persones sense recursos amb problemes greus de salut bucodental. Paco Espigares va entrar a la presó de menors de la Trinitat amb només 16 anys. El van condemnar per traficar amb drogues. Allà va conèixer el pare Manel, que li va canviar la vida. Gràcies al seu aprenentatge, el Paco ara és voluntari i un referent dins de la comunitat. Maria del Mar Alastrue és invident i pot continuar delectant-se en un dels seus grans plaers, la lectura, gràcies al servei de lectura per telèfon que ofereix la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona.

Visitarem el SAPPIR, el Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats de la Fundació Hospital Sant Pere Claver. Allà hi treballa el psiquiatre Joseba Achotegui, autor del concepte "la síndrome d'Ulisses". Un terme que explica el quadre d'estrès, de tensió i de dol que viuen les persones migrants. Al llarg de la seva trajectòria, el doctor Achotegui ha vist com el veritable problema comença quan aquestes persones arriben aquí. I és un dolor que comença, moltes vegades, en les entrevistes per demanar l'asil. Per això parlarem amb Elhassane Benhaddou, que ha treballat durant divuit anys com a intèrpret a l'Oficina d'Asil i Refugi de Madrid. També va ser un dels intèrprets del macrojudici de l'11M. I la fotoperiodista Anna Surinyach i la redactora d'Internacional de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas explicaran la seva experiència cobrint moviments de persones.

Un estudi de la Universitat d'Alacant, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra, diu que el canvi climàtic podria convertir moltes zones àrides en deserts. A la península Ibèrica, terrenys àrids com els que es troben a Andalusia, Múrcia, Alacant, el sud de Catalunya i algunes zones de Ponent estan en perill. En parlarem amb Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra). Sobre les conseqüències de l'augment de les temperatures en la salut ens parlarà Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També coneixerem el projecte de la Gran Muralla Verda africana amb Eva Sebastià, que és ambientòloga i activista. I amb l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa coneixerem el projecte Life Nieblas de captació de minúscules gotes d'aigua de la boira per lluitar contra la desertificació.

Visitem el centre Ödos, l'únic a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. Una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. El projecte, situat a la província de Còrdova, va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. Parlarem amb la directora, Teresa Girón, i Patrícia Rodríguez, la psicòloga que les atén. I coneixerem la Marie, de Guinea Conakry, i la Mariam, de la Costa d'Ivori. Dues dones que van fugir de la violència als seus països i que van pujar a una pastera amb els seus fills. Al centre Ödos han trobat un lloc per recuperar-se d'un camí migratori ple de patiment.

Fa tres anys la directora i productora Alba Sotorra ens va acostar a la realitat de les milicianes kurdes de la mà de la comandant Arian. Ara, seguint la seva empremta i el seu esperit, s'endinsa en un altre escenari més incòmode. El de les dones occidentals que van deixar-ho tot per unir-se a Estat Islàmic i que es troben detingudes, amb els seus fills, en camps improvisats gestionats per les mateixes guerrilleres. A "El retorn: la vida després de l'ISIS", que s'ha estrenat en el Doc's Barcelona, Sotorra els dona veu i intenta entendre què les va empènyer a sumar-se a un projecte de violència i de mort. També ens acompanyarà Massoud Sharifi Dryaz, sociòleg especialista en Orient Mitjà, per explicar-nos la realitat kurda. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens parlarà del barri de Puente Nayero, a la ciutat colombiana de Buenaventura, una de les més perilloses del país.

A principis del 2000 i durant divuit anys van arribar a Catalunya cinc mil nens i nenes procedents de Rússia i dels països de l'Est, adoptats per famílies d'aquí. Més tard es va saber que el 50 per cent d'aquests infants estava afectat pel Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal, i la seva forma més greu, la Síndrome Alcohòlica Fetal, provocada pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Aquesta discapacitat té moltes conseqüències físiques i psíquiques. Sentirem la història del Max, adoptat a Rússia quan tenia dos anys. També parlarem amb Núria Gómez, psiquiatra a l'Hospital Vall d'Hebron, i Marga Garcia, psicòloga de l'Escola de Vida Montserrat. Alguns afectats poden arribar a ser agressius. I això els ha portat a tenir problemes amb la justícia. Escoltarem la presidenta d'AFASAF, Lina Valero, i l'advocat Manuel Navarrete, membre de la Comissió de Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

L'Orient Mitjà és una de les regions més inestables del món. Comprendre i explicar què hi passa és el que intenta fer Tomàs Alcoverro des de fa cinquanta anys. Conversem amb ell arran de la publicació del llibre "Tot està per dir", publicat a Pòrtic i a cura del reporter Plàcid Garcia Planas. També ens acompanyaran Enric González, corresponsal d'El País a Buenos Aires i la nostra companya Txell Feixas, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Líban . La fotoperiodista Anna Surinyach ens explicarà la història del Hany, un refugiat sirià al Líban apassionat per la fotografia. El Hany, amb una discapacitat visual, retrata la vida quotidiana en un camp de refugiats del vall de la Bekaa.

El cas de George Floyd, un ciutadà afroamericà asfixiat per un agent de policia blanc de Minneapolis, va generar una onada de protestes massives arreu del món. El veredicte que ha tingut el seu botxí és contundent: culpable de tots els càrrecs. El racisme és global. Dins del sistema i en situacions quotidianes. Parlarem de l'informe de SOS Racisme del 2020, que diu que amb la pandèmia han augmentat els abusos per part dels cossos policials. També ho han fet els conflictes entre veïns amb motivació racial. Abordarem el racisme que es dona en l'àmbit educatiu, en els esports i a l'espai públic amb diversos testimonis. Ens acompanyaran, entre d'altres, Yaya Fofana, supervivent de la nau del barri del Gorg, a Badalona; Fathia el Mouali, vicepresidenta de "Mares contra el racisme"; Yousef M. Ouled, periodista especialista en parades per perfil racial, i Fatou Kanteh, jugadora de l'Sporting Club de Huelva, de la Primera Divisió de la lliga femenina de futbol.

La vacuna contra la Covid-19 és el descobriment científic més important dels últims anys. La ciència ha avançat a una velocitat sense precedents per aconseguir trobar una solució a la pandèmia. Al desembre arrencava la vacunació a la majoria dels països amb més ingressos. Als de menys recursos, les dosis hi arriben amb comptagotes. En alguns llocs, ni tan sols això. Parlarem de la desigualtat en la distribució amb Ernesto Ortiz, director de programes del Centre d'Innovació en Salut Global de la Universitat de Duke, als Estats Units; sobre l'alliberament de patents amb Vanesa López, directora de Salut por Derecho. Coneixerem quina és la situació als països més fràgils amb David Noguera, president de Metges sense Fronteres a Espanya. La professora de Política Internacional a la Universitat de Barcelona, Sonia Andolz, ens ajudarà a entendre la geopolítica que hi ha al darrere de la vacuna. I els nostres corresponsals ens explicaran com va la campanya de vacunació arreu del món.

Els joves són un col·lectiu divers que es troba en una situació de fragilitat absoluta. No és nou d'ara, però la pandèmia ho ha accelerat. No es poden socialitzar i la seva vida productiva, en el cas que existeixi, també està aturada. I tot això té conseqüències en la seva salut mental. Entrevistarem la Clàudia, l'Adriana i el Marc, de 18, 22 i 27 anys, que parlen des del desànim i el pessimisme davant d'un paisatge on predomina la precarietat i la incertesa. Hi posarem el context amb el sociòleg Josep Maria Antentas, el psicòleg Roger Ballescà i la filòsofa Marina Garcés.

La cultura és un dels sectors que més noten les restriccions imposades per la pandèmia. Un àmbit que ja venia malmès i debilitat des del 2008, víctima d'una crisi sistèmica i institucionalitzada que obliga bona part dels seus professionals a viure en el terreny de la precarietat i de la incertesa. Escoltarem el testimoni de Felipe Ibáñez, dissenyador i dramaturg, i Pavlina Trenka, ballarina i psicòloga. Tenen dos fills i s'han quedat sense ingressos. Han rebut l'ajuda de la plataforma "Actúa Ayuda Alimenta", impulsada per l'actriu Nora Navas i el músic Sergi Cochs. Farem balanç de la situació del sector amb la realitzadora i assagista Ingrid Guardiola. I la fotoperiodista Anna Surinyach parlarà de "Moria", una obra de teatre que denuncia les condicions infrahumanes del camp de refugiats més gran d'Europa a través del relat de dues dones que hi van estar atrapades.

Els matrimonis forçats costen molt de detectar perquè no se'n tenen dades reals, no s'han investigat a fons i no és fàcil que es denunciïn. Tot i això, a Catalunya, ja fa temps que es treballa per conèixer aquest fenomen i, sobretot, per ajudar les supervivents en el llarg camí de la superació. Un estudi pioner fet per la Generalitat, i coordinat per les associacions la Nut i Valentes i Acompanyades, mostra la realitat d'aquesta pràctica al nostre país. Donarem veu a tres noies, l'Ami, l'Aroa i l'Àlia, que han pogut refer la vida després de passar per un casament forçat o haver-hi estat a punt. Les psicòlogues Alba Alfageme, coautora de l'estudi, i Ariadna Vila, de Valentes i Acompanyades, ens ajudaran a posar-hi context.

Arcadi Oliveres va anunciar fa unes setmanes que té un càncer terminal. Referent dels moviments socials, economista crític, professor universitari, sacsejador de consciències i constructor d'alternatives. Amb ell fem un repàs de la seva trajectòria, sempre vinculada a la defensa de múltiples causes: les Marxes per la Llibertat, la campanya del 0,7 per cent, contra el referèndum de l'OTAN, la tancada d'immigrants a l'església del Pi, el 15M... Arcadi Oliveres ens obre les portes de casa seva a Sant Cugat del Vallès, satisfet de poder-se acomiadar de la gent que s'estima.

En el desè aniversari de les revolucions que van derrocar el règim d'Al-Gaddafi, parlarem amb el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova, un dels professionals que coneix millor Líbia. Acaba de publicar "The Libyan crossroads. Pasaje mortal a Europa 2011-2010", a l'editorial Blume. Un llibre que recull deu anys de feina en un país fracturat per tres guerres i que s'ha convertit en un cul de sac per als milers de persones que volen arribar a Europa. Per posar-hi context també ens acompanyarà Laia Vila, responsable de mobilització de fons a NOVACT, l'Institut Internacional per a l'Acció No Violenta. I la fotoperiodista Anna Surinyach parlarà del curt documental "Boza", un treball que explica les migracions des de dins, en primera persona, amb imatges gravades pels mateixos migrants.

En els últims mesos i en plena onada de fred, milers de persones s'han vist afectades per talls de llum continuats en barris especialment vulnerables. Uns problemes amb el subministrament que, en algunes zones, fa una dècada que s'arrosseguen. Parlem del Raval o de Torre Baró, a Barcelona; de Sant Roc a Badalona; del barri del Culubret, a Figueres, per posar-ne només alguns exemples. Parlarem amb els veïns d'aquests barris perquè ens expliquin com afronten aquesta situació. I entrevistarem Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

50 periodistes van ser assassinats el 2020 a tot el món, segons el balanç anual de Reporters Sense Fronteres. És més, la majoria van ser assassinats de forma deliberada. L'informe també diu que Mèxic és el país més letal per a l'exercici de la professió. Parlarem amb els periodistes d'investigació Carlos Manuel Juárez i Míriam Ramírez, amenaçats per haver denunciat la violència i la corrupció a Mèxic. Durant un temps van ser acollits a Barcelona. També entrevistarem Mayte Carrasco, periodista especialitzada en conflictes, directora de documentals i vocal de Reporters Sense Fronteres. I amb Anna Surinyach explicarem les dificultats per documentar els estralls de la pandèmia als hospitals i residències de la gent gran.

El fotoperiodista Gervasio Sánchez i l'associació Entrepobles han donat veu a quaranta activistes d'Hondures i Guatemala que s'enfronten als grans poders econòmics per protegir l'entorn natural del lloc on viuen. L'exposició "Activistes per la vida" denuncia l'assetjament i la violència als quals estan sotmesos per defensar el seu hàbitat. La mostra es pot veure a l'Arts Santa Mònica fins al 14 de març. També parlarem amb Marco Aparicio, president de l'Observatori DESC i membre del Grup d'Empreses i Drets Humans de Lafede sobre l'impacte de les empreses amb vinculació catalana arreu del món. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens porta el projecte "Tierra sin ellas" de la revista 5W sobre la lluita de les dones a l'Amèrica Llatina.

Avui parlem del dret a morir dignament arran de l'aprovació de la llei de l'eutanàsia al Congrés dels Diputats. I ho farem amb tres testimonis. El de la Carme Barahona. El seu fill Ivan, de 43 anys, tenia ELA i es va suïcidar. No el va poder acompanyar per evitar ser inculpada. També entrevistarem la Sofia Malagón, infermera durant molts anys a l'UCI de l'Hospital Clínic. Ara està incapacitada perquè té Parkinson. També ens acompanyarà Marc Monguilod. El seu pare tenia Parkinson. Va decidir fer públic el seu cas per demanar la legalització de l'eutanàsia.

Avui parlarem de l'impacte que té el canvi climàtic en els desplaçaments de persones. Entrevistarem Sara Miró, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud. Porta set mesos al país. En els últims anys, l'època de pluges, que es dona entre juliol i setembre, té efectes més devastadors per a la població. També parlarem amb Miguel Pajares, antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Acaba de publicar el llibre "Refugiats climàtics" a Raig Verd. Un assaig en què analitza l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat.

Avui, quan falten pocs dies per a nits màgiques i reis honestos, parlarem de pallassos. Uns professionals essencials, de primera necessitat, sobretot en països arrasats per guerres i desastres naturals. Però que també són vitals aquí. En hospitals i en barris desafavorits, que entomen una crisi darrere l'altra. Entrevistarem l'ànima del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense fronteres, Tortell Poltrona. Parlarem del projecte "Somriurevirus" de suport emocional i psicològic a nens i a famílies vulnerables, que són les que pateixen més les conseqüències de la pandèmia. I dels projectes que tenen arreu del món. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem quines joguines fabriquen els nens dels camps de desplaçats de Sudan del Sud.

Bielorússia viu des de fa pràcticament quatre mesos una onada de mobilitzacions al carrer per denunciar el frau en les eleccions presidencials de l'agost. Milers de persones mantenen el pols a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa 26 anys, després que aconseguís un sisè mandat amb el 80% dels vots. La resposta de Lukaixenko contra els manifestants ha estat duríssima: repressió, tortures i milers de detinguts. En parlem amb Alena Turava, portaveu de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya, i amb el politòleg Abel Riu, expert en espai postsoviètic. La fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà la història de l'activista palestina Ahed Tamimi.

En aquest programa especial de mitja hora repassem els temes que hem abordat durant aquests mesos. Tornarem a sentir la Greta, de Nou Barris, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté parlant del seu germà Frederic, la Misbah i les seves reflexions sobre la identitat, la periodista Teresa Turiera i el seu treball amb les víctimes de violacions a Bòsnia i la veu sempre interessant de la cantant i activista francoxilena Ana Tijoux. També sentirem les cançons que han acompanyat tot el que hem explicat i que donen sentit al que expliquem. Entrevistem el cantant Enric Montefusco i Sombra Alor, del grup Ketekalles.

La crisi sanitària del coronavirus està provocant un enfonsament econòmic de grans dimensions. Avui parlarem de les cares de la nova pobresa. Demandants d'ajuda, sense ingressos, que per primera vegada han hagut de recórrer a les entitats socials per poder menjar. Entrevistarem Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, Lluís Fatjó-Vilas, director del Banc dels Aliments, i Mercè Darnell, cap de programes de necessitats bàsiques de Càritas. També coneixerem el cas de l'Olga Mumbrú, de 43 anys. A l'inici de la pandèmia la van acomiadar i, des d'aleshores, no ha trobat cap feina. Ha hagut de recórrer per primera vegada a l'ajuda de Càritas. Parlarem amb l'economista Daniel Raventós sobre la renda bàsica i la fotoperiodista Anna Surinyach reivindicarà la feina dels manters durant la pandèmia.

Avui parlarem de la situació a Xile. Un país que en els últims mesos ha patit una sacsejada política i social. Primer, amb les protestes arran de l'augment del bitllet del metro i després amb el referèndum que va tombar la Constitució imposada per la dictadura. Entrevistarem Mario Amorós, historiador i periodista expert en Xile, i a la cantant i activista francoxilena, Ana Tijoux, filla d'exiliats i torturats per Pinochet, que s'acaba d'instal·lar a Barcelona.

Avui parlarem de les dones que van ser víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts d'aquestes agressions. Coincidint amb els 25 anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a les hostilitats, coneixerem el projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", format per un documental, una exposició fotogràfica i una obra de teatre. Un projecte que dona veu a aquestes víctimes que fa anys que lluiten contra l'estigma i la indiferència de les administracions. En parlarem amb la periodista Teresa Turiera i la dramaturga Anna Maria Ricart. També entrevistarem el periodista bosnià Boban Minic, veu de Ràdio Sarajevo durant el setge a la ciutat.

Avui parlarem de la construcció de les identitats en joves catalans amb pares originaris d'altres països. Tot i el pas del temps, aquests nois i noies continuen carregant amb la motxilla familiar i als ulls dels altres continuen sent "immigrants". Coneixerem Misbah Yousaf, de 23 anys, de pares pakistanesos i estudiant de 4t curs de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. També parlarem amb el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui, que acaba de publicar "Identitats. Una reflexió sobre la identitat", a Enciclopèdia Catalana. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach comentarem una de les seves fotografies. La d'una jugadora de criquet en un entrenament a l'Institut Doctor Puigvert de Trinitat Vella.

Avui parlem de discapacitat i confinament. En plena segona onada de la pandèmia ens volem fixar en les persones amb discapacitat que viuen en residències i amb les seves famílies. Com els afecten les restriccions, el distanciament físic i els aïllaments involuntaris? L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté ens explicarà la història del seu germà Frederic, que té una minusvalidesa des del naixement. Viu en una residència i ha estat set mesos sense poder-lo abraçar. Ara té 63 anys. També parlarem amb Marina Gómez de la Fundació Aspronis i vocal de la junta directiva de DINCAT.

Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

Prescriu la impunitat? Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez, última oportunitat abans que al setembre en prescrigui l'assassinat d'un tret al cap fa 27 anys, el 15 de desembre del 1992, a l'Hospitalet de Llobregat. El sospitós, un agent de la policia nacional, només va passar sis dies a la presó i des de llavors tot han estat traves en la investigació policial. Tindrien mil motius per perdre l'esperança, però els seus pares no llancen la tovallola. Avui al "Solidaris", una de les lluites antirepressives més antigues d'Europa! Però de Pedros Álvarez n'hi ha molts. Per què és tan difícil asseure un agent al banc dels acusats? No hauria de ser la primera interessada a fer net, la policia? Ho analitzem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista; Sònia Andolz, politòloga i experta en seguretat; Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, i Adriana Ribas, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya.

És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

"Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

Terol existeix i torna a sortir al mapa. Tot i l'abandonament, la despoblació i la falta d'infraestructures, els que hi viuen s'hi volen quedar i han encès la guspira d'una rebel·lió contra l'Espanya buidada per Madrid. Al "Solidaris" parlem amb els testimonis d'una regió oblidada que, en el darrer segle, ha perdut la meitat de la seva població. Només queden nou habitants per quilòmetre quadrat, setze pobles a punt de desaparèixer, amb el tren més lent d'Espanya i una central tèrmica que té els dies comptats. Però "Terol Existeix!" ja no és només un crit al carrer i vint anys d'activisme, són dos senadors i un diputat decisiu a Madrid, que estan descobrint el pa que s'hi dona (amenaces de boicot per voler existir!), és un baluard contra l'extrema dreta i un moviment que podria estendre's també a Sòria, Segòvia, Àvila o Conca. També analitzem el "sorpasso" de l'economia madrilenya a la catalana, amb els economistes Ramon Tremosa i Gonzalo Bernardos.

Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.

Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Trenta-vuit desnonaments al dia. Tres famílies perden casa seva cada dues hores. Fins i tot, ja, en diumenge i sense ordre judicial. I els lloguers alts en són la primera causa. Catalunya lidera el rànquing, encara té les pitjors dades de tot Espanya: un de cada quatre desnonaments es fan aquí, sis de cada deu per impagament del lloguer. Però unes altres polítiques d'habitatge, contra l'expulsió dels veïns, són possibles i ja s'apliquen. A fora: Viena, per exemple, té un 80% d'habitatges de lloguer, el 60% a preu assequible, públics o regulats. Però també arriben a Catalunya: avui al "Solidaris" descobrim l'alternativa dels que entenen l'habitatge com un dret, com un bé d'ús, i no com un negoci, no com una mercaderia. Ni lloguer, ni compra: habitatge cooperatiu.

Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.

La sentència del Suprem posa en perill els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política, retalla la democràcia i agreuja un conflicte polític que mai no s'hauria hagut de judicialitzar. Aquesta és la reacció, la resposta de les ONG, de la societat civil catalana als 100 anys de condemna. A "Solidaris", analitzem la sentència de l'1-O amb els responsables de La Fede, organitzacions per a la justícia global, FundiPau, Justícia i Pau, el CIEMEN i Irídia, que alerten que crea un precedent perillós que criminalitza els moviments socials. ¿Quins són els límits de la desobediència civil i la resistència no violenta?

Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.

Sense pagesia, no hi ha país. I sense preus justos pel raïm, no hi ha Penedès. Els viticultors protesten contra els grans cellers: acusen els gegants del cava d'haver ensorrat els preus un 30%, d'abocar-los a la ruïna pagant-los ara el mateix que fa 20 anys. Dels 1.100 milions d'euros l'any que factura el sector del cava, als viticultors amb prou feines els queden 30 cèntims per quilo de raïm. No és només un problema d'oferta i demanda: ens hi estem jugant un model de societat i els consumidors tenen el poder. En parlem, des de les vinyes de Gramona a Sant Sadurní d'Anoia, amb Francesc Perea, Josep Pascual, Isabel Vidal, Josep Esteve, Jaume Gramona i Elias Martí.

Alliberament o robatori? Activisme o delicte? Les accions d'animalistes en granges i escorxadors tenen en alerta els ramaders catalans, i és que mai el consum de carn havia estat tan qüestionat com ara. Albert Segura en parla en aquest programa amb Marta Roger, responsable de l'explotació ramadera La Païssa de Cardedeu; Massin Akandouch, portaveu del col·lectiu animalista Action for Liberation; Abel Peraire, membre del col·lectiu PagesosGPS, i Núria Almirón, membre del Center for Animal Ethics de la UPF. L'especialista en psicologia del consum d'ESCODI Albert Vinyals analitza l'efecte que aquestes accions tenen en el consumidor, i la nutricionista Magda Carlas conversa amb la periodista Esther Vivas sobre les conseqüències que té un consum excessiu de carn tant per al nostre organisme com per al planeta.

Jesús Gil deia que la llotja del Bernabéu té en democràcia la mateixa funció que les caceres de Franco durant la dictadura: fer negocis. Avui, al "Solidaris" volem parlar del poder, els diners i els contactes que s'amaguen a l'ombra del futbol. I també del frau fiscal i l'evasió d'impostos al món de l'esport. Però no només al Bernabéu: ¿qui s'asseu a la llotja del Barça, i per què els periodistes hi tenim prohibit entrar? ¿És també centre de poder i lloc de trobada entre l'elit política i econòmica? En parlem des de l'estadi de la UE Sant Andreu acompanyats dels que més en saben: els periodistes Toni Padilla i Marc Menchén, Joel Díaz de La Sotana, l'entrenadora Carme Lluveras i el catedràtic d'Economia de la UPF Carles Murillo.

Els humans ingerim dues mil partícules microplàstiques, un cinc grams de plàstic, cada setmana, l'equivalent d'una targeta bancària. Cada segon aboquem 200 quilos de plàstic al mar, vuit milions de tones l'any. O el que és el mateix: un camió d'escombraries ple cada minut. Ampolles que triguen 500 anys a descompondre's, bosses de supermercat que en necessiten 55... I que s'empassen els animals marins, com la balena amb 40 quilos de plàstic a l'estómac trobada morta a les Filipines. Al món hi ha 193 estats reconeguts per l'ONU. I si no fem res, aviat el 194è podria ser l'estat de les Illes de la Porqueria, és a dir, l'arxipèlag que formen les illes de plàstic flotants que s'acumulen als nostres oceans. Estem convertint un dels principals pulmons del planeta en un gran abocador flotant. Des de la Fundació CRAM reunim tota una sèrie d'expertes per analitzar el problema i les possibles solucions.

Fugen per poder estimar, per poder ser. Fugen per no haver-se d'amagar. La persecució per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la violència i l'exclusió social que pateixen moltes persones gais, lesbianes i transsexuals les obliga a marxar i demanar protecció internacional a casa nostra. Encara hi ha 72 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A l'Àfrica, en almenys vuit països es castiga amb la pena de mort. La comunitat LGTBI s'enfronta a vulneracions de drets fonamentals sovint emparades per la llei, la família i la religió, i fins i tot per la mateixa policia i els mitjans de comunicació. Només els queda resistir en la clandestinitat, dur una doble vida o l'asil.

Es busca família d'acollida. Al país del "Volem acollir", que proclama "Casa nostra, casa vostra", som a la cua d'Europa: només el 13% dels 7.000 nens i nenes catalans separats dels seus pares biològics tenen una família d'acollida, mentre que a Anglaterra o Suècia són el 70% i a França el 55%. La resta, gairebé un de cada deu, han de viure en centres. Per què a les famílies catalanes ens costa tant acollir? És un problema cultural o econòmic i de conciliació? Encara confonem l'adopció amb l'acolliment, temporal? O és la por de la separació, d'haver d'acomiadar-se de l'infant? Al "Solidaris" entrevistem la Creu de Sant Jordi Montse Juvanteny i parlem amb la Violeta Gumà, l'Oriol Joseph, el Sergi Càmara, la Roser Pinyot i la Montserrat Martínez, que han obert les portes de casa seva per donar una segona oportunitat a menors tutelats.

Segons la prestigiosa revista mèdica The Lancet, el nombre de parts per cesària s'ha gairebé doblat al món els darrers 15 anys: fins al 21%. L'Organització Mundial de la Salut alerta d'aquest augment preocupant: les cesàries s'haurien de limitar a només al 10% dels naixements, i només per raons mèdiques. Per sobre d'aquest percentatge no està demostrat que redueixi la mortalitat. Les cesàries salven vides, sí, però com qualsevol operació quirúrgica, té riscos i conseqüències psicològiques per a les mares. Als hospitals públics catalans la taxa de cesàries dobla aquesta recomanació: 23%. I als privats es dispara fins al 38%! En canvi, al País Basc, posem per cas, no arriba al 16%. Per què aquesta diferència tan gran? Té una explicació mèdica o és una raó més aviat econòmica, organitzativa de les clíniques i pel temor dels metges a problemes legals? I les mares tenen dret a decidir? En parlem amb professionals mèdics i mares que ens expliquen la seva experiència.

Conciliar és cosa de dos. Però tot i les bones intencions, fins i tot en les parelles més igualitàries, les coses canvien quan arriba el primer fill. La relació es tradicionalitza, la mare porta la càrrega mental i el pare es limita a ajudar. Només un 2% aprofita la cessió del permís de maternitat, només el 5% s'agafa reducció de jornada, només el 10% demana una excedència per fer-se càrrec de la cura i criança dels seus fills. Avui, al "Solidaris", busquem pares corresponsables, compromesos. Des de l'escola Ferrer i Guàrdia del Masnou ens acompanyen pares corresponsables: el Gerard Aran, el Bernat Escudero i el Camilo Soler. Parlem, també, amb María José González i Paco Abril. I Els Amics de les Arts ens fan la recomanació musical final.

Dotze desapareguts al dia a Catalunya: el 94% tornen a casa al cap de poques hores, el 98% es localitzen en menys d'un any, però què passa amb els que no apareixen? A Espanya s'acumulen més de 12.000 casos oberts, per resoldre, sense pistes, invisibles. Al "Solidaris" en parlem amb l'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra Jordi Domènech, la jutgessa Graziella Moreno, la psicòloga Alba Payàs i els periodistes Paco Lobatón i Roger Pascual. I entrevistem les mares de Caroline del Valle i Cristina Bergua, desaparegudes el 2015 i el 1997, i Montserrat Torruella, que és presidenta d'Inter-SOS, l'associació de familiars de persones desaparegudes sense causa aparent.

Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

"El masclisme, vulguis o no, costa tant de treure-se'l del damunt com l'olor de tabac, que se t'enganxa tant si ets fumador com si no. Soc masclista. Sí, ho soc. Fins i tot sense pretendre-ho. Però ara, almenys, ho sé", escriu el politòleg Carles Foguet. "Soc masclista quan veig un comportament, una mirada o comentari al metro, al bar, a la feina, i miro cap a una altra banda com si no veiés res", manifesta el periodista Sergi Picazo. Què estem fent els homes contra un masclisme que mata? Ens estem revoltant prou? Quin tipus de masculinitat tòxica hegemònica estem promovent, o almenys acceptant, i com la podem transformar en una masculinitat alternativa, antipatriarcal, desobedient? Responen a la pregunta Heinrich Geldschläger, Rubén Sánchez Ruiz, Carles Foguet, Xavier Cela Bertran i Ignasi Puig Rodas.

Més d'una agressió sexual al dia a Barcelona. I gairebé una de cada deu dones que van a l'hospital després d'una violació ha patit un atac en grup, de "manades" impunes. És una epidèmia, una guerra que ens hauria de revoltar, també als homes, sobretot als homes: què estem fent contra un masclisme que mata? L'alarmant banalització de la violència sexual (i no només per Vox) revictimitza les supervivents, perquè el tràngol continua a comissaria i als jutjats, on han de demostrar la seva innocència i sovint se les fa responsables de no haver aturat l'agressió: com anaves vestida, què havies begut, segur que vas dir que no, i on anaves sola, tan tard, tan fosc...? Una de cada tres dones ha patit violència sexual o en patirà al llarg de la seva vida. En parlem amb Alba Alfageme, Sònia Cervantes, Júlia Humet, Teresa Vallejo, Alba Fernández Pous i Jessica Romeu.

Tenir fills, ser mare o pare, és un desig legítim, pot ser una necessitat, fins i tot, però és un dret? La gestació subrogada, els (mal anomenats!) ventres de lloguer, obre un debat ètic, científic, legal, que divideix tant la dreta com l'esquerra, també el feminisme i la comunitat LGTBI. Per als partidaris és una tècnica de reproducció assistida més, una necessitat social com la legalització del matrimoni homosexual o l'avortament. Però els detractors ho comparen amb l'esclavatge: la compravenda de nens, alerten, cosifica i mercantilitza el cos de la dona, al servei del capitalisme patriarcal, atempta contra la seva dignitat i la dels infants. El que està clar és que és una realitat, perquè més de 20.000 nens i nenes neixen per gestació subrogada, cada any al món. En parlem amb testimonis i experts.

No és cap joc de nens, no són criaturades. El "bullying" és un problema social amb què conviuen més de la meitat dels adolescents catalans, el 54%: un de cada cinc pateixen assetjament a l'escola, són víctimes d'agressions físiques i verbals reiterades, però la resta n'és còmplice, calla. És ja la primera preocupació entre els estudiants, pitjor que el fracàs escolar, segons un estudi de la Fundació Barça. I l'Unicef calcula que a cada classe hi ha almenys dos alumnes que pateixen ciberassetjament, a les xarxes socials. En parlem amb Esther Morillas, mestra d'Educació Especial; Jordi Collell, psicòleg, membre de l'Observatori Internacional de la Violència Escolar; Andrés González, coordinador del TEI, programa de prevenció d'assetjament; Cristian Carrer, psicòleg, membre de l'Observatori contra l'Homofòbia, i Carmen Cabestany, secretària de l'associació No a l'Assetjament Escolar.

Creuar el mar Mediterrani és més perillós que mai. 2.270 persones hi han mort intentant-ho l'últim any, un de cada 51 que ha aconseguit trepitjar terra ferma, segons el darrer informe de l'ONU. La capacitat de rescat de les ONGs s'ha reduït, l'Europa de Salvini (i no només...) tanca els seus ports, l'Open Arms no pot navegar i Líbia és una presó a cel obert. 80 anys després, la història es repeteix. Al "Solidaris" refem la ruta de l'exili massiu republicà fugint de les tropes de Franco i avui arribem fins al camp de l'horror de Ribesaltes, acompanyats del mediador cultural Eloi Torrents, de l'historiador Eric Forcada, del responsable del programa de refugiats i immigrants de la Creu Roja, Òscar Barbero, i de la directora de la fundació Migra Studium, María del Carmen de la Fuente. I parlem amb la Yasmine i el Maksym, dos refugiats de Costa d'Ivori i d'Ucraïna que acaben d'arribar a Catalunya, i amb la Marta Baylina, que ha acollit un refugiat sirià a casa seva.

Prop de mig milió de dones i nens, famílies senceres, intel·lectuals, polítics i artistes, van haver de fugir, nord enllà, de les tropes franquistes que avui fa exactament 80 anys van entrar a Barcelona. És l'èxode més gran de la nostra història contemporània. Avui al "Solidaris" refarem aquestes rutes clandestines de l'exili cap a la Catalunya del Nord, seguint els passos del president Companys, de Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, Pere Quart o Rovira i Virgili, al mas Perxés d'Agullana, creuarem la ratlla pels colls de Lli i Manrella fins a arribar a Ceret i al camp de concentració de Ribesaltes. Reflexionem sobre els exilis d'ahir, els d'avui i esperem que no els de demà. Perquè, amb 68 milions de refugiats al món, segons l'ACNUR, sobretot en països empobrits, no hem après la lliçó. La història es repeteix.

Les cambreres de pis, treballadores de neteja dels hotels, són l'última baula de les externalitzacions massives a la baixa. Amb prou feines cobren dos euros per cada habitació d'hotel que netegen. N'han de fer entre vint i trenta al dia, contra rellotge, en jornades de vuit hores que s'acaben allargant fins a les deu o dotze, sense poder descansar el cap de setmana. A l'estat espanyol la bretxa salarial femenina és encara del 14% i s'agreuja amb la maternitat. Les dones han pagat més cara la crisi i la recuperació les ha oblidat. Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB estatal, 443.000 milions d'eurus l'any, si remuneréssim cuinar, netejar la llar, tenir cura de fills i avis. Entrevistem les "kellys" Eulàlia Corralero i Manuela Santos. Parlem amb la directora de l'hotel Barcelona 1882, Anna Castan; el secretari de negociació col·lectiva del sector serveis de CCOO, Esteban Sanabria; la directora de Segundo Mundo, Pili Malagarriga, i Cristina Rovira, d'Oxfam Intermón.

Les apostes online s'han disparat el 30% l'últim any, una moda que està convertint els joves en ludòpates. El negoci ja supera els 10.000 milions d'euros i és la forma més greu d'addicció al joc: apostar a internet des del sofà de casa o amb el mòbil, a qualsevol hora. Cristiano Ronaldo, Neymar, Gerard Piqué i Coronado i altres famosos són la cara d'aquestes cases d'apostes, que han multiplicat per set els seus beneficis. Suposadament, els menors d'edat tenen prohibit apostar, però 1 de cada 5 adolescents ja ho han provat. Aquest dissabte, al "Solidaris", alerta per les apostes online. El programa parla amb alguns d'aquests addictes, com el David, que ha arribat a acumular 50.000 euros en deutes d'apostes. I entrevista la doctora en Psicologia de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró Cristina Martínez i el president de l'Associació Catalana d'Addicions Socials, Francesc Pereandreu, entre d'altres experts.

No totes les presons tenen barrots i murs, cel·les, locutoris, pati i torres de vigilància. No totes les presons ho semblen: la que visitarem avui, ningú no ho diria. Viladecans és "una presó de 20 quilòmetres quadrats" per a una de les seves veïnes: la Tamara Carrasco, en confinament indefinit des de fa 9 mesos, té prohibit sortir del municipi per haver cridat a la mobilització ciutadana com a membre dels CDR. La justícia espanyola li ha retirat les acusacions de terrorisme i de rebel·lió i s'ha desentès del cas, però li manté les mesures cautelars. Com que no pot venir a la ràdio, els del "Solidaris" la visitem a Viladecans. I ho fem acompanyats de l'advocada Carla Vall, del jutge Daniel Bartomeus, del president de Fundipau, Toni Soler, i del president de La Fede i codirector de l'Institut Internacional per a l'Acció no Violenta, Luca Gervasoni.

Tradició o racisme? Pintar de negre el rei Baltasar i els patges potser no és tan innocent, tan gratuït com sembla: antiracistes i afrodescendents catalans denuncien discriminació, prejudicis etnicistes, estereotips, que se'ls ridiculitza i reclamen Baltasars de veritat. El "Solidaris" visita Igualada, que té la cavalcada més antiga del país, del 1895. I Girona, que per primer cop en 62 anys no haurà de pintar la cara del rei negre. Parlem de la polèmica del "blackfacing", prohibit des dels anys seixanta als EUA, amb la cantant Mònica Green, l'actriu Adeline Flaun i els portaveus de SOS Racisme i Casa nostra, Casa vostra Kaire Ba i Xavi Buxeda, en un programa, avui, no apte per a nens i nenes. A dormir!

Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.

No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns. Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur? Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

ETA s'ha dissolt i ha lliurat les armes, però els seus presos continuen lluny de casa. El nou govern espanyol ha promès acostar-los, tot i que sense concretar terminis i començant pels malalts i més grans de 70 anys. Però el PP, Ciutadans i algunes víctimes vigilen els gestos de Pedro Sánchez. ¿És l'acostament i el reconeixement i reparació de totes les víctimes, també les de la guerra bruta i la tortura, clau per consolidar el procés de pau? Parlem amb membres d'ETA i les seves víctimes i els preguntem si era certa la promesa que "sense violència es pot parlar de tot". Entrevistem Antton López, "Kubati", condemnat per 13 assassinats i 16 atemptats frustrats, i Itxaso Zaldua, que va ser responsable de la logística de l'aparell militar d'ETA, entre d'altres exmembres. També hi participen Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, i Joseba Azcarraga, que va ser conseller de Justícia del govern d'Ibarretxe. I acabem amb l'actuació del cantautor Ruper Ordorika.

És l'estiu amb menys incendis a Catalunya dels últims 30 anys: només 140 hectàrees cremades, una xifra històrica, gràcies a les pluges abundants i a la prevenció. Però no podem abaixar la guàrdia: el foc ha arrasat Grècia, Portugal i fins i tot s'ha estès per Escandinàvia i Sibèria. L'hemisferi nord s'està escalfant més ràpid que la resta del planeta i aquest estiu de rècords podria ser l'estiu del futur. Sequeres i inundacions. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. I 26 milions de migrants climàtics a l'any, que seran 140 milions a mitjans de segle. No són onades de calor: és el canvi climàtic. I no es combat amb aire condicionat. Per què estan infraexplotats els boscos catalans? El consum de biomassa ens pot ajudar a tenir boscos resilients al canvi climàtic? Si arriba el foc, els veïns estan preparats? El consum responsable ajuda a prevenir els incendis? Tenim prou recursos? Avui, al "Solidaris", aprendrem que els grans incendis s'apaguen a l'hivern.

El Valle "sí se toca", al final. Múrcia guanya la batalla per al soterrament de l'AVE. I la baralla de bar d'Altsasu no és terrorisme. Tanquem temporada amb tres victòries de protesta.

El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.

Ni per violació, ni per perill de mort de la mare, ni per malformació del fetus. A Andorra l'avortament encara està prohibit, fins i tot en aquests tres supòsits. El país dels Pirineus és, amb Malta, l'últim reducte europeu que no ha despenalitzat la interrupció voluntària de l'embaràs. Però que sigui il·legal no vol dir que les dones andorranes no avortin. És "vox populi" que passen la frontera per avortar als hospitals catalans o als francesos. I que en alguns casos, fins i tot ho acaba pagant la mateixa Seguretat Social andorrana, discretament i lluny de casa. Des d'Andorra, parlem d'un dret tan fonamental com el sexual i reproductiu, però també de l'Església i de la separació de poders. I d'una hipocresia, d'unes contradiccions, que poden posar en risc el model d'estat d'Andorra. El bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives, és el principal obstacle per legalitzar l'avortament. Abdicarà? Renunciarà al coprincipat 740 anys després de la creació d'aquesta figura?

La identitat sexual no és entre les cames, és al cap. I, de vegades, més sovint del que ens pensem, neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No pateixen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, ni que cap psiquiatre els diagnostiqui un trastorn mental. La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans està sortint de l'armari, guanyant a poc a poc visibilitat i acceptació gràcies a unes mares i pares que ja no els reprimeixen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma. Avui, emetem el "Solidaris" des de l'escola Magòria de Barcelona amb educadors, pares i mares de menors trans, activistes i professionals del sector de la salut per parlar d'un dret humà, el dret a l'autodeterminació de la identitat de gènere, el dret a decidir lliurement, sense ingerències ni requisits mèdics, si s'és nen o nena.

Imparable, el canvi climàtic amenaça l'agricultura, especialment vulnerable. Estan en perill d'extinció els nostres pagesos? A Catalunya només en queden 26.000, la meitat que fa vint anys, i quatre de cada deu ja tenen edat de jubilar-se. El termòmetre ha pujat 1,6 graus des del 1950, i seguirà enfilant-se tres dècimes més cada dècada. L'any passat va ser el més sec dels últims 70. No sap ploure. I aquest escalfament està capgirant el calendari de les collites: tomàquets, cogombres i albergínies fins Nadal, castanyada sense castanyes, moniatos ni magranes. El risc d'incendis forestals es dispara, com els desplaçats pel canvi climàtic Les nits tropicals ja són norma i potser els viticultors hauran de traslladar vinyes i cellers del Priorat al Pirineu. Com ens adaptem a un canvi climàtic que obliga a repensar la gestió de l'aigua, els boscos i l'agricultura? Al "Solidaris", sobirania alimentària i pagesos des la plana de Lleida, a Gimenells, envoltats de vinyes i de camps fruiters.

Un de cada quatre catalans patirem un trastorn mental al llarg de la nostra vida. Però, tot i això, encara és un tabú que genera prejudicis, ignorància i por. Hi ha l'estereotip del boig agressiu o l'estigma del tocat de l'ala. Al 81% se'ls discrimina. Per combatre l'estigma dels trastorns psíquics, cada cop són més els afectats, familiars i metges que alcen la veu i surten de l'anonimat, per normalitzar i visibilitzar unes malaltia que s'estan disparant. L'atur i la precarietat, la pobresa energètica i els desnonaments, han empitjorat la salut mental dels catalans. Avui, al "Solidaris", donem la cara per la salut mental des del teatre Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat amb persones que han passat per un problema de salut mental i també amb l'Ana Novoa de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la psicòloga de Mútua de Terrassa Maica Ruiz, la psiquiatra Eulàlia Anglada i Carlos Alcoba, de l'Associació Obertament.

Ara que falta exactament un any per a les eleccions europees i comença el compte enrere, el "Solidaris" fa balanç de la legislatura amb ONGs catalanes i moviments socials. Oxfam Intermón, Amnistia Internacional, La Fede, Fundipau, el Ciemen, Irídia i Justícia i Pau, entre d'altres, suspenen Brussel·les en drets humans, socials, econòmics i polítics, després de la vergonya dels refugiats, les desigualtats creixents i el silenci europeu davant la regressió democràtica i la retallada de drets i llibertats fonamentals. Participen al programa el director de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; els eurodiputats Ernest Urtasun i Francesc Gambús, i els assessors dels socialistes, els liberals i els verds a l'Eurocambra, Laura Ballarín, Aleix Sarri i Elisabet Nebreda.

Revolta als escorxadors. Els treballadors d'algunes càrnies d'Osona estan en lluita contra unes condicions laborals que els sindicats qualifiquen "d'esclavatge al segle XXI". I les darreres macroinspeccions de Treball confirmen les sospites de precarietat i estrenyen el setge sobre alguns gegants de la indústria del porc que utilitzen suposades cooperatives amb falsos autònoms per abaratir costos. Des de Santa Eugènia de Berga, el "Solidaris" descobreix les cicatrius socials dels escorxadors però també les mediambientals amb els representants sindicals de Càrnies en Lluita i COS, Montse Castanyé i Marco Sebastià; l'advocat del Col·lectiu Ronda Oriol Pintós; el representant de l'escorxador Le Porc Gourmet Francesc Sánchez; el secretari general de la patronal, Josep Collado; la presidenta del Grup de Defensa del Ter, Ginesta Mary, i el secretari general de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta.

És una emergència de país! L'arribada de menors estrangers no acompanyats s'ha quadruplicat, fins a 1.500 l'últim any. Són adolescents que viatgen sols i sovint amagats als baixos dels camions o en pastera. L'onada migratòria més important dels darrers quinze anys s'agreuja i està posant el sistema de protecció al límit del col·lapse, amb uns centres de menors desbordats tot i els esforços. I no pocs d'aquests joves acaben malvivint al carrer quan fan 18 anys, abocats a l'exclusió social i a situacions de risc. Ha fallat la previsió? O és també culpa del 155 i d'una intervenció financera que deixen la Generalitat sense capacitat de reacció? En parlem amb la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Georgina Oliva; l'adjunta al Síndic de Greuges per a la Defensa d'Infants i Adolescents, Maria Jesús Larios; la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, Emilie Rivas; educadors socials, i alguns joves estrangers que viuen al carrer o en pisos tutelats.

La batalla per remunicipalitzar el subministrament de l'aigua és ideològica o una qüestió d'eficiència i costos? Realment serà més barat, el rebut? No se li tallarà l'aigua a ningú, si no la pot pagar? Els experts avisen que una gestió pública no garanteix necessàriament un millor servei. Mentre que a Europa el 80% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és al revés, amb una sola empresa, Agbar, que abasteix el 70% de la població. I la remunicipalització d'aquest servei tan bàsic, que al món més de 2.000 milions de persones no tenen, és la gran promesa electoral dels ajuntaments del canvi. Parlem de tot plegat amb el regidor de Presidència i d'Aigua i Energia de Barcelona, Eloi Badia; la portaveu de l'Associació Aigua és Vida, Míriam Planas; la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Catalunya, Maria Campuzano; el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernández; i el director acadèmic del Fòrum Econòmic de l'Aigua, Gonzalo Delacámara.

25 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló, torna l'extrema dreta valenciana? O no havia marxat mai? El "Solidaris" s'emet aquest dissabte des de València, amb motiu de la manifestació de la Diada del 25 d'abril, que recordarà Agulló i aquest quart de segle de lluita antifeixista en reivindicació d'un País Valencià obert, modern, igualitari, plural i divers. L'independentisme català és un revulsiu per al blaverisme, que atia una violència feixista que semblava extinta? Els músics Feliu Ventura, Pau Alabajos, Mireia Vives, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Miquel Ramos canten plegats a Catalunya Ràdio des del terrat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i denuncien l'anticatalanisme que exhibeix desacomplexadament simbologia feixista, racisme i intolerància. També participen al programa els pares de Guillem Agulló, abans de la inauguració del passeig del Jardí de Vivers de València que durà el nom del seu fill, apunyalat per un escamot neonazi.

Uns 2 milions d'euros l'any es gasta, encara, el govern espanyol per mantenir el Valle de los Caídos, el parc d'atraccions del franquisme, pagat amb diners públics. El PP es nega a treure Franco d'aquí. I milers de republicans continuen atrapats al mausoleu del seu botxí, sense que els familiars puguin recuperar-ne les restes. De catalans, n'hi ha uns 6.000! Al "Solidaris" viatgem fins al Valle de los Caídos, des de Cuelgamuros, per veure si realment ha mort el franquisme i per acompanyar els familiars de les víctimes que, 42 anys després, esperen veritat, justícia i reparació d'una Espanya que no fa net, que no trenca amb el passat dictatorial, ni anul·la sentències, ni obre fosses, ni crea bancs d'ADN per identificar els 114.000 desapareguts a les cunetes. Desídia i impunitat, mentre la Fundació Francisco Franco, legal i subvencionada, continua fent apologia del feixisme.

Fa 200 nits seguides que els veïns del sud de Múrcia protesten per reclamar el soterrament de les vies de l'AVE, una revolta que ni la repressió policial ni la llei mordassa (amb multes fins i tot per menjar pipes!) no aconsegueixen sufocar. Al contrari: la mà dura del PP contra els manifestants està atiant l'incendi per la construcció d'un mur que dividirà els murcians i marginarà els barris més empobrits. La regressió democràtica d'una Espanya que legitima l'ús de la violència per resoldre conflictes polítics i maltracta la llibertat d'expressió ja no només la pateixen els catalans. L'independentisme no és l'únic problema territorial del govern espanyol, però l'estratègia sembla la mateixa: cops de porra i multes per alteració de l'ordre públic. Ni les promeses d'un futur soterrament de les vies ni la construcció d'una passarel·la per a vianants suposadament provisional no convencen uns veïns que fa gairebé 30 anys que esperen. Avui, "Solidaris" des de les vies de tren de Múrcia!

La regressió democràtica espanyola preocupa les ONGs, defensors dels drets humans i moviments socials del país, que es neguen a normalitzar la repressió, els atacs a la llibertat d'expressió, als drets civils i polítics fonamentals i a la separació de poders. El "Solidaris" ho analitza amb els directors de Fundipau, OXFAM Intermón, Novact, l'Institut Català Internacional per la Pau i Justícia i Pau, Jordi Armadans, Francesc Mateu, Luca Gervasoni, Tica Font i Eduard Ibáñez. L'endemà de l'empresonament de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa i de l'exili de Rovira, també participen al programa de Catalunya Ràdio les advocades del Centre per la defensa dels drets humans Irídia i Dones Juristes i de Drets, Carla Vall i Maria Vila, i el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

Els llogaters es planten contra els desnonaments invisibles. Potser no hi va cap comitiva judicial, ni els Mossos d'Esquadra, ni els activistes de la PAH per impedir-ho, però haver de fer les maletes i marxar del barri de tota la vida, perquè llogar pis a Barcelona ja és més car que als anys de la bombolla immobiliària, és també un desnonament... invisible. Avui, "Solidaris" des de casa la Sandra i el Jesús, que han de marxar de casa seva al Poblenou, i també des de la casa de les 150 famílies de Sant Joan Despí que Goldman Sachs vol fer fora si no accepten pagar fins al doble de lloguer. Regular preus és la solució per frenar l'encariment? Allargar la durada dels contractes, més enllà dels 3 anys imposats pel PP? Transformar pisos buits en lloguer social? En parlem amb el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala; el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, i la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

El rebut de la llum puja i puja, i és cada cop més opac. La generació de renovables està sota mínims. I el territori torna a estar en peu de guerra contra la construcció d'una altra macroinfraestructura que podria tornar a esventrar les comarques gironines. Després d'haver perdut la batalla de la MAT, arriba la batalla del MidCat. ¿És compatible amb la lluita contra el canvi climàtic construir una gran canonada de gas per dur, des d'Algèria, aquest combustible fòssil? ¿Respon a una necessitat real o només als interessos del lobby de les elèctriques i de les grans constructores? ¿Es criminalitza la defensa del territori, ara que sis activistes antiMAT podrien acabar a la presó? Avui, al "Solidaris", repensem el model energètic i les grans infraestructures que trinxen el territori. Ho fem amb dos dels sis activistes antiMAT encausats i diferents col·lectius que treballen per un model energètic que sigui palanca de canvi social i econòmic.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.

Governi qui governi, Ciutat Meridiana és sempre el barri més pobre de Barcelona. I on més famílies han perdut casa seva, i on hi ha més pisos ocupats i més desnonaments de tot l'estat espanyol. La renda familiar, en caiguda lliure, s'ha esfondrat un 40% des de l'esclat d'una crisi que ja no és crisi, sinó normalitat, amb un de cada quatre veïns que depenen dels serveis socials, un atur rècord i un 30% d'immigració. Però Ciutat Meridiana és molt més que Villa Desahucio, un lloc estigmatitzat pels desnonaments. Parlem amb els veïns del barri per descobrir l'altra cara de Ciutat Meridiana, la de la lluita veïnal incansable per una vida digna, i amb Janet Sanz, regidora de Nou Barris i tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. I fem un tomb amb dues dones que es reivindiquen de perifèria: les periodistes Odei Etxearte i Montse Santolino conversen sobre el moviment independentista en aquest i altres barris de l'àrea metropolitana.

El voluntariat internacional, la cooperació, no és fer-se selfies, no és creure's un Messies blanc per salvar el món, sinó aprendre i tornar canviats. Què hem de tenir en compte per viatjar amb una ONG sense alimentar el negoci del volunturisme de catàstrofes, per canviar la mirada i no fer més nosa que servei? El "Solidaris" ho pregunta a les catorze ONGs del país que fan aquests viatges i que participen en la Fira d'Entitats de Voluntariat Internacional "Torna canviada", que organitza Lafede. Des de la llibreria Espai Contrabandos del Raval de Barcelona entrevistem Júlia Granell, de Servei Civil Internacional; Tere Palop, de l'Associació Catalana per la Pau; Francesc Mateu, d'OXFAM Intermón, i Miquel Carrillo, d'Enginyeria Sense Fronteres. Parlem també amb el cantant uruguaià Jorge Drexler, que ens recomana una cançó per canviar el món.

No són ni l'1% dels catalans, però cuiden una tercera part del territori. Els micropobles lluiten per sobreviure i ho fan sense escola, sense metge, sense transport públic i, molt sovint, sense cobertura. Visitem Gisclareny, el (nou) municipi més petit de Catalunya amb només 26 veïns. Parlem amb l'alcalde, els veïns i experts per preguntar-los com es pot aturar la pèrdua d'habitants que pateixen 332 micropobles catalans, set dels quals en risc de despoblació irreversible. Però, sembla que alguna cosa es mou: joves urbans atrets per la millora de les comunicacions, la qualitat de vida i les noves feines, en esports d'aventura i turisme. Com encaixa a pagès aquest èxode d'urbanites neorurals?

Els catalans generem 1 quilo i 350 grams d'escombraries per persona i dia. O el que és el mateix: mitja tona de brossa l'any. Les llars catalanes llencen més deixalles que les europees. Però 5 famílies s'han marcat el repte de viure un mes sense generar residus domèstics. Són la punta de llança de la filosofia del residu zero i del consum conscient, perquè amb reciclar no n'hi ha prou. El Jordi, la Julita, el Josep i la Marta ens expliquen la seva experiència residu zero. I juntament amb ells, quatre empreses ens presentaran alternatives a l'usar i llençar. I com cada setmana, farem Xarxa amb la Marta Molina i la Yayo Herrera, directora de FUHEM: Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum? Al "Solidaris", digue'm què llences i et diré qui ets.

L'Adur, l'Oihan i el Jokin són tres joves d'Altsasu, a Navarra, que fa ja 425 dies que són a la presó per una batussa amb guàrdies civils durant les festes del poble. 425 nits de venjança i càstig, denuncien les seves famílies, que han de fer 9 hores de cotxe, fins a les presons d'Estremera, Aranjuez i Navalcarnero, per poder-los veure 40 minuts rere un vidre. El judici no serà fins l'abril i afronten 375 anys de presó. El fantasma de "tot és ETA" (i contra ETA tot s'hi val) es passeja pels carrers d'Altsasu i, al "Solidaris", viatgem fins a aquesta petita localitat a la vall de la Sakana per parlar amb les famílies i els amics dels presos.

Els Reis d'Orient ja han passat, però aquesta nit alguns nens i nenes no eren a casa perquè són a l'hospital. Melcior, Gaspar i Baltasar han hagut de pujar fins a Sant Joan de Déu i la Vall d'Hebron, i al "Solidaris" els hem volgut acompanyar per saber si els han portat els regals de la carta, inclòs el que els demana el programa: més inversió en la investigació del càncer infantil. Entrevistem Rosa Casals, Pili Verona, Pepa González i Sara Sansuan, de La Casa dels Xuklis (AFANOC), i mares, pares i germans de nens malalts de càncer. També parlem amb l'exfutbolista del Barça Éric Abidal, una de les cares més visibles de la malaltia.

Podries ser tu, podria ser jo, la vida fa moltes voltes. Al "Solidaris" denunciem la realitat invisible dels sense llar, transformem la mirada i els prejudicis cap a les 1.026 persones que dormen als carrers de Barcelona i les 2.421 que ho fan en albergs o en barraques. Per això, el dinar de Nadal del "Solidaris" l'hem fet amb persones sense llar, per canviar mirades i afegir-nos al crit de "Ningú dormint al carrer!". Som al pis zero de la Fundació Arrels i compartim fogons amb Manel Garcés, Valerio n'Dongo i Aurelio López. També ens acompanyen el director de la Fundació, Ferran Busquets, i Lledó Barberà, que és una de les voluntàries. I com cada setmana sortim al carrer amb Marta Molina: Com es passa de no tenir llar a col·laborar amb l'administració pública per combatre el sensellarisme? Amb la "Xarxa Molina" posem també rostre al sensellarimse femení, encara més invisible.

La ràdio sense fronteres fa la volta al món amb els catalans que passen aquest Nadal lluny de casa fent de cooperants i voluntaris, defensant la pau i els drets humans. Irina Canyet, que és a Grècia, fent classes, tallers i activitats per a nens, adolescents i joves refugiats amb l'ONG Where is the life?, i Maria Gobern, que lluita amb les Nacions Unides pels drets de les dones al Congo, protagonitzen aquest "Solidaris" especial. Mayra Villarroya i Jaume Seuma ens expliquen des de l'Índia el seu viatge per set països fent de clowns per a comunitats desafavorides i en situació de vulnerabilitat. I volem fins a Nicaragua per veure com Lucía Mendoza passa el Nadal amb infants i adolescents de Managua en situació de risc.

La barbàrie no prescriu. Però els jutges de la Haia han trigat un quart de segle a castigar els genocidis de Srebrenica i Sarajevo. La justícia lenta no és justícia, lamenten els bosnians refugiats a Catalunya als anys 90 i que encara hi viuen. Al "Solidaris" n'entrevistem cinc: la Mubera Krka, la Inda Maras, la Sifa Suljic, l'Almir Hujich i el Boban Minic. I fem balanç del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, que tanca aquest mes després de 24 anys. El 155 posa en perill el pla d'obertura de fosses del franquisme i el banc d'ADN, que s'inspira precisament en el bosnià. En parlem amb el ciutadà d'honor de Sarajevo i director general de Cooperació de la Generalitat, Manel Vila, amb l'experta en desapareguts i fosses comunes del franquisme Queralt Solé, i amb Carmen Calvo, filla d'un soldat republicà enterrat en una fossa a Cervera l'any 1936.

El vaixell xenòfob que perseguia refugiats i migrants al Mediterrani està abandonat al port de Barcelona, amb la seva tripulació de Sri Lanka atrapada a dins sense i poder tornar a casa. És la surrealista deriva del vaixell xenòfob C-Star: d'atacar les ONG a necessitar ajuda humanitària per als seus tripulants. Avui som a bord del vaixell C-Star per parlar amb els seus vuit tripulants, que ens expliquen preocupats la seva història, i esperen que el vaixell surti a subhasta per recuperar els diners que els deuen. També ens acompanyen Ricard Rodríguez, de l'Associació Stella Maris; Joan Carles Marín, estibador del port de Barcelona, i l'escriptora mallorquina Catalina Gayà, autora d'"El mar es tu espejo", que recull històries de mariners abandonats al Mediterrani.

Dels barraquistes de finals dels anys 60, l'activisme veïnal dels 70, el mercat de la droga dels 80 a l'orgull de ser de Sant Cosme, ara bressol de l'economia social. Avui al "Solidaris" som a "Sant Cosme Valley", com li diuen ara a aquest barri del Prat de Llobregat, i que ara celebra els 50 anys de vida enmig d'una transformació radical. Conversem amb el propietari del bar Casa Ramon, Jordi Peruggia, i veïnes de l'associació Les dones sàvies, part activa de la lluita del barri de Sant Cosme per aconseguir un habitatge digne. També participen al programa el tinent d'alcalde i regidor de Promoció del Prat de Llobregat, Sergi Alegre; Òscar Rando, de Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS), i la sòcia cofundadora i directora d'Espigoladors, Mireia Barba.

El diàleg polític que reclama Europa, ¿és compatible amb empresonar mig govern i suspendre l'autonomia? A "Solidaris", advocats defensors dels drets humans, moviments socials, observadors internacionals i eurodiputats d'arreu redoblen la pressió sobre Espanya, amb la separació de poders, la independència judicial, el 155 i les agressions ultres en el punt de mira. Amnistia Internacional, Som Defensores, En Peu de Pau, Drets, el Ciemen, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social i l'Amical de Mauthausen, entre d'altres, participen en un programa especial de dues hores, abans de la manifestació "per la llibertat dels presos polítics" convocada per l'ANC i Òmnium. "Solidaris" també entrevistarà eurodiputats, de diferents partits, de Bèlgica, Suècia, el Regne Unit, Estònia, Romania i Portugal.

El diàleg polític que reclama Europa, ¿és compatible amb empresonar mig govern i suspendre l'autonomia? A "Solidaris", advocats defensors dels drets humans, moviments socials, observadors internacionals i eurodiputats d'arreu redoblen la pressió sobre Espanya, amb la separació de poders, la independència judicial, el 155 i les agressions ultres en el punt de mira. Amnistia Internacional, Som Defensores, En Peu de Pau, Drets, el Ciemen, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social i l'Amical de Mauthausen, entre d'altres, participen en un programa especial de dues hores, abans de la manifestació "per la llibertat dels presos polítics" convocada per l'ANC i Òmnium. "Solidaris" també entrevistarà eurodiputats, de diferents partits, de Bèlgica, Suècia, el Regne Unit, Estònia, Romania i Portugal.

Potser no regala sandvitxeres per fer biquinis, ni vaixelles... però la banca ètica, almenys, no marxa, ni inverteix en armament, ni especula amb aliments, ni necessita rescats milionaris. Al "Solidaris" parlem de la importància de decidir on posem els nostres diners, dels consumidors emprenyats que estan canviant de banc, però també d'operadora telefònica, de serveis d'energia, d'asseguradora... Entrevistem la presidenta de Finançament Ètic i Solidari i referent de Fiare a la Mediterrània, Maria Antònia Bartolí, i els socis de les assegurances ètiques Arç, de Som Energia i de Som Connexió, Alfonso Bolado, Judit Casas i Óscar Rando. Visitem la Fira d'Economia Solidària que s'ha fet a la Fabra i Coats de Barcelona. I viatgem fins a l'Equador per tastar un cafè ecològic i solidari.

La impunitat amb què la ultradreta exhibeix simbologia feixista i neonazi contra l'independentisme aquests dies als carrers de Barcelona, València o Palma escandalitza la premsa internacional, especialment a Alemanya. Al "Solidaris" analitzem el fenomen, precisament quan es compleixen 40 anys de la promulgació de la llei d'amnistia i després del 12-O, amb el fotoperiodista Jordi Borràs, el doctor en Història Contemporània per la UB i expert en ultradreta Carles Viñas, l'advocada Carla Vall i la germana del darrer executat a garrot pel franquisme Montserrat Puig Antich. A la ràdio sense fronteres també entrevistem dues reconegudes defensores dels drets humans al Perú, Mirtha Vásquez i Rocío Silva, que condemnen la violència policial espanyola a Catalunya. I parlem de mediació amb els que més en saben.

Aquesta repressió l'acostumem a veure a l'Àfrica, no en un país europeu! Defensors dels drets humans d'arreu del món i observadors internacionals denuncien la violència policial i la repressió espanyola a Catalunya. El "Solidaris" entrevista les activistes Aisha Dabo, Aliya Harir i Aisha Altubuly, de Gàmbia, el Pakistan i Líbia, i parla amb els que més en saben de no-violència. Davant el silenci de la Comissió Europea davant els 893 ferits de l'1-O, els experts d'Amnistia Internacional, Som Defensores i Drets ens expliquen com s'han mobilitzat per defensar els drets fonamentals. També passen per la ràdio sense fronteres els cantants David Carabén i Joan Miquel Oliver.

Els kurds de l'Iraq, com els catalans, votaran en un referèndum d'independència la setmana que ve. I ho faran, també, tot i les amenaces, la repressió i el recel de la comunitat internacional. A "Solidaris", parlem de la nació sense estat més gran del món i del dret a l'autodeterminació amb la periodista kurda Amina Hussein, l'escriptora iraniana exiliada Nazanin Armanian, l'expert en el Kurdistan i portaveu del secretariat de la CUP, Quim Arrufat, i el periodista Francesc de Dalmases. A la ràdio sense fronteres, viatgem fins a Irbil amb la cooperant catalana Mireia Termes, treballadora humanitària en els territoris alliberats de Daesh. I analitzem el paper de les dones en l'alliberament del poble kurd.

Entre tenir un rei que ven armes i una Catalunya independent sense exèrcit, hi ha terme mitjà? Espanya exporta armament a països en guerra, que violen els drets humans: el de l'Aràbia Saudita és el cas més flagrant, però n'hi ha molts altres. Solidaris ho analitza viatjant a la República Centreafricana amb la cooperant catalana Júlia Serramitjana, d'Oxfam. I pregunta a Jordi Calvo, investigador sobre desarmament i comerç d'armes; David Minoves, president del Ciemen, i Pol Serrano, autor del llibre "Política de defensa i estat propi", si Catalunya hauria de tenir exèrcit o fer com Costa Rica.

El Solidaris arrenca la seva desena temporada preguntant als refugiats si Catalunya continuarà sent terra d'acollida, després dels atemptats: la siriana Alejandra al-Saghir, l'afganès Gul Khan, la bosniana Lejla Mujkik, la colombiana Rosario Vásquez i l'exiliada del franquisme Assutzena Bruach expliquen la seva lluita. Dos anys després de la mort d'Alan Kurdi, el nen sirià ofegat en una platja turca, els governs europeus criminalitzen i fan plegar veles a les ONG que salven vides al Mediterrani i abandonen els refugiats a l'infern de Líbia. El programa que presenta Albert Segura ho analitza amb el cooperant Óscar Camps.

Adrià Bas genera solidaritat! El "Solidaris" és desenvolupament, és pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un món més just. Amb una mirada crítica, però constructiva, busca l'equilibri!

L’Agència de Nacions Unides per l’Habitatge preveu que l’any 2030 hi haurà 2000 milions de persones vivint a les perifèries de les grans ciutats. Un repte pel medi ambient i pel desenvolupament i la igualtat de les persones. Aquest dissabte al Solidaris: el creixement sostenible de les ciutats, amb el doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, David Castells Quintana. I escoltarem què en pensa Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya i vicepresident de la Coordinadora estatal d’Ong, de les declaracions del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, que ha demanat a les ong que no afavoreixin la immigració irregular. Solidaris, idees que transformen.

El Parlament declara il·legals els judicis i processos del franquisme. Ho valorarem aquest dissabte amb l’històric advocat i defensor dels Drets Humans, August Gil Matamala. I d’advocat a advocada, coneixerem la Felicité Kiese Kingolo, congolesa, fundadora d’un orfenat a Kinshasa, ciutat en que es calcula que hi ha més de 18.000 nens i nenes abandonats al carrer.

La setmana en que hem commemorat el Dia Mundial de les Persones Refugiades, ens acompanyarà Òscar Camps, president de ProActiva Open Arms, amb qui comentarem dues notícies rellevants que hem conegut aquests dies: d’una banda que grups d’ultra dreta s’han llençat al mar de manera organitzada per impedir que les ONG de salvament puguin rescatar les persones que intenten arribar a les costes europees; i de l’altra, el controvertit Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia, que ha estat concedit a la UE. La Marta Molina farà xarxa al Festival Clownia, que se celebra aquest cap de setmana a Sant Joan de les Abadesses. I vindrà Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, per explicar-nos els resultats del cens de persones sense sostre que es va fer la setmana passada a Barcelona.

Aquesta setmana, Alfons Pérez, activista de l’Observatori del Deute en la Globalització, ens presenta l’impuls d’un judici popular al projecte Castor per part de diverses organitzacions de la societat civil. La Marta Molina ha preparat un reportatge sobre el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Parlem amb Adela Cortina, catedràtica d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, sobre el seu llibre “Aporofobia”, una reflexió sobre el rebuig social als pobres. I entrevistem Andrew Funk, un exemple d’actuació ciutadana per empoderar les persones sense llar.

Aquesta setmana, David Bondia reflexiona sobre l’anunci de Theresa May de retallar els Drets Humans per endurir les lleis antiterroristes i de seguretat nacional al Regne Unit. Entrevistem Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, i li preguntem quines conseqüències tindrà l’anunci de Donald Trump de fer sortir els Estats Units de l’Acord de Paris pel Clima. La Marta Molina ha preparat un reportatge sobre les espigoladores, contra el malbaratament alimentari. I parlem amb l’Esther Vivas, a propòsit de la tercera edició del llibre “El negocio oculto de la comida”. 

.

Aquesta setmana s'ha publicat l'esborrany del Tractat Internacional que hauria de prohibir les Armes Nuclears. El president Trump ha visitat Israel i l'Autoritat Palestina amb el seu projecte de procés de pau a l'Orient Mitjà, però els Estats Units segueixen sent el país del món que més inverteix en armament. L'atemptat de Manchester se l'atribueix l'Estat Islàmic, que diuen que rep el finançament de l'Aràbia Saudita. I aquesta al seu temps, és clienta de la indústria militar europea. Un embolica-que-fa-fort global, que té la guerra com a element comú. Aquesta setmana entrevistem Colin Archer, històric secretari general de l'International Peace Bureau, activista per la pau i impulsor de la campanya mundial contra la despesa militar. L'acompanyarà Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que és l'entitat designada per l'IPB, per coordinar aquesta campanya a tot el món, des de Catalunya. També connectarem amb el corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Amèrica Llatina, en Joan Biosca, que ens presentarà la Creu Verda de Veneçuela: estudiants de medicina i voluntaris que ajuden els ferits durant les manifestacions que fa ja 50 dies que duren. 

Entrevistem Madina Magomàdova, presidenta de l’Associació de Mares de Desapareguts de Txetxènia, segons diuen més de 18.000. Però la justícia del seu país els nega el dret a investigar i tenen por de criticar el seu govern, perquè poden patir represàlies. La setmana que el món ha commemorat el Dia contra la LGTBIFòbia, també parlarem amb Mireia Mata, directora general d’Igualtat del Govern, en un any en que hem vist greus casos a Catalunya i arreu del món, d’agressions contra persones homosexuals. I la Marta Molina porta el micròfon de Catalunya Ràdio a la reunió de constitució del Sindicat de Llogaters, que vol denunciar els abusos en el preu del lloguer de la vivenda a les principals ciutats catalanes.

El Govern aprova el Pla anual de Cooperació al Desenvolupament de 2017: 30 milions d'euros. Més presència de les ong catalanes en debats globals. Centrat –diuen– en el foment de la pau i amb enfocament de gènere. Aquest dissabte, sabrem què en pensen les ONG. I demanarem tots els detalls al Conseller d'Afers Exteriors del Govern, Raül Romeva. I rebrem Margarita García O’Meany i José Javier Ordóñez, membres de la Fundació Migra Studium, que visita regularment les persones tancades al CIE de la Zona Franca. Constaten que l’any 2016, se sosté la criminalització dels interns; s’hi tanca persones en situació de vulnerabilitat, fins i tot menors; i que la sobreocupació genera problemes i tensions.  

Entrevista amb el nou president del Consell de Cooperació al Desenvolupament, Lluís Puigdemont. Parlem amb la Federació d’Entitats per a la discapacitat intel·lectual de Catalunya (DINCAT) sobre la seva proposta de revisar la legislació referent al dret d’admissió. Emetem un reportatge preparat pels alumnes del curs d’Auxiliars de Ràdio de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Catalana de la Síndrome de Down. I Lolita Bosch fa balanç del primer simposi contra el bullying organitzat per la Fundació del F.C. Barcelona i el Col·lectiu Fu. 

Programa prèvi a la Diada de Sant Jordi, amb connexió amb els campaments de refugiats palestins del Líban; un reportatge sobre la resistència no violenta al Sàhara Occidental i la història personal d'en Gabriel Maria Pérez i la seva filla Àgatha, que ha donat lloc a la creació de l'associació Univers Àgatha per reivindicar els drets de les persones amb autisme.

Adrià Bas genera solidaritat. "Solidaris" és desenvolupament, és pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un món més just. Amb una mirada crítica, però constructiva, busca l'equilibri

La creativitat al servei del desenvolupament. La cooperació a través de les emocions. L'art i la cultura com a motor de les consciències. Entrevista a l'actriu Mont Plans, col·laboradora de la Fundació Vicki Bernadet, amb la participació de Núria Benet i la "Gente bien" de La Cubana.

Aquest dissabte a les 3, #CatrRàdioEsMou amb la Trailwalker, la cursa popular d'Oxfam Intermón. I el 'Solidaris' serà al punt de control d'Amer, a la comarca de la Selva, per seguir en directe els equips participants. Aquest any ja hi ha gairebé 400 equips inscrits i 700.000 euros recaptats, que serviran per finançar els projectes d'accés a l'aigua potable que Oxfam Intermón té arreu del món. Parlarem amb els corredors. Connectarem amb els dos equips de companys de Catalunya Ràdio que s'hi han inscrit. Escoltarem els consells dels preparadors físics. Els equips de suport ens explicaran quines accions han fet per aconseguir el donatiu imprescindible per participar-hi; com s'han entrenat; com s'han creat els equips... I posarem en valor la feina dels voluntaris, tan necessaris perquè una cursa que mou milers de persones des de fa 7 anys, surti impecable. Però més enllà de la vessant lúdica i esportiva, de què serveixen aquestes xifres? Pot una cursa popular activar la solidaritat i la cooperació? Ho discutirem amb Gisela Genebat, responsable de captació de fons d'Oxfam Intermón a Catalunya; l'alcaldessa d'Amer, Maria Rosa Vila; i l'equip habitual del 'Solidaris', amb l'Eva Pineda, la Marta Molina i l'Adrià Bas. 

El grup de periodistes Ramon Barnils impulsa el primer Observatori del discurs d’odi als mitjans i ha detectat fins a vuit estratègies per fomentar l’odi cap a determinats col·lectius. En parlem amb Mar Carrera, periodista i coordinadora de l’Observatori. L’Eva Pineda ha seguit l’entrenament d’un dels dos equips de Catalunya Ràdio que participarà a l’Oxfam Trailwalker, per facilitar l’accés a l’aigua potable a milions de persones que no en tenen. I el reportatge de la Marta Molina analitza l’últim informe de SOS Racisme, que alerta de l’augment de la discriminació a la vida quotidiana i de les agressions i abusos policials. 

La creativitat al servei del desenvolupament. La cooperació a través de les emocions. L'art i la cultura com a motor de les consciències. Entrevista a l'actriu Mont Plans, col·laboradora de la Fundació Vicki Bernadet, amb la participació de Núria Benet i la "Gente bien" de La Cubana. Parlem amb l'Alba Miquel i la Clara Garcia Ortés del projecte "Galleda vermella", que preten conscienciar la població local del Nepal per no discriminar les dones els dies que tenen la menstruació.

Protegir els protectors. Defensar els defensors. Entrevistem Nineth Montenegro, diputada del Congrés de Guatemala, i Montserrat Garcia, representant a l’estat espanyol de les Brigades Internacionals de Pau, Premi Constructors de Pau 2016 de l’ICIP. I passejarem per Barcelona amb el fotoperiodista egipci Ahmed Ali, condemnat a 25 anys de presó perquè amb la seva càmera va captar el moment en que un policia disparava contra una activista durant una concentració. Ara, Ali viu a l’estat espanyol, acollit pel Programa de Protecció Temporal per a Defensors en Risc d'Amnistia Internacional. 

Quant de temps trigaran els refugiats de guerra a superar el trauma d'haver de fugir del seu país? En parlem amb Pau Pérez Sales, doctor en Psiquiatria, expert en atenció psicològica a víctimes d'emergències humanitàries i perit de Drets Humans als tribunals internacionals. Autor del llibre "Tortura psicológica: definición, evaluación y medidas". Els moviments socials celebren el seu propi Mobile Social Congress, com a prèvia del Congrés Mundial de Telefonia que se celebra la setmana que ve a Barcelona.

Adrià Bas genera solidaritat! El "Solidaris" és desenvolupament, és pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un món més just. Amb una mirada crítica, però constructiva, busca l'equilibri!

La ràdio que acompanya. Quan la ràdio entra a la nostra vida. Avui és el Dia Mundial de la Ràdio. I encara que hem estat testimoni i alhora font de molts i grans canvis socials de la història recent, la ràdio existeix per a i gràcies als oients. Per això aquest any, la Unesco vol destacar el vostre paper, perquè amb la vostra participació, podem fer una ràdio més diversa, més plural i que respon als reptes d'avui dia... Però deixeu-vos de formalismes! Avui, l'Adrià i l'Eva han marxat de l'estudi. I NO SABEM ON SÓN!

Parlem amb Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, de l'informe que denuncia les lleis antiterroristes que suposen un retrocés en les llibertats dels ciutadans a la UE. Entrevista a la doctora Esther Giménez-Salinas, directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa, de la Fundació Pere Tarrés i la URL, amb el testimoni d'una reclusa en règim obert que està seguint un procés amb la Fundació ARED per a la reinserció de dones. Lafede.cat, organitzacions per a la justícia global, critica les declaracions a "Solidaris" del Director General de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, que va dir que els nous pressupostos recuperen el mateix nivell d'abans de les retallades.

Entrevista a Manel Vila, director general de Cooperació al desenvolupament. Parlem dels reptes del Sector Social de cara al 2017. Reportatge de la Marta Molina sobre l'amenaça de tancament de l'ONG Acción Ecológica per denunciar una infrastructura que vol muntar una companyia xinesa en territori dels indígenes Shura. L'Eduard Costa ens parla dels drets ambientals, a propòsit del cas de la Sierra del Cóndor.

Entrevista a la cineasta siriana resident a França Hala Alabdalla, que presenta el film "Un assetjat com jo", una reflexió sobre la guerra a través dels ulls de Farouk Mardam-Bey, un intel·lectual sirià resident a París. A banda de l'aproximació a la guerra des del cinema, ella té una actitud activa i un posicionament públic respecte a la guerra al seu país. Reportatge sobre el llegat de solidaritat de l'escriptor i crític d'art britànic John Berger, traspassat aquesta setmana.

Adrià Bas genera solidaritat! El "Solidaris" és desenvolupament, és pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un món més just. Amb una mirada crítica, però constructiva, busca l'equilibri!

Adrià Bas genera solidaritat! El "Solidaris" és desenvolupament, és pau, drets humans i moviments socials. L'aparador de les persones, de totes les que treballen per fer un món més just. Amb una mirada crítica, però constructiva, busca l'equilibri!

Solidaris, des del Parlament Europeu d’Estrasburg, per assistir a l’entrega del Premi Sakharov 2016 de llibertat de consciència. Entrevistes amb les guardonades: Nadia Murad i Lamiya Aji Bashar, joves de la comunitat iazidita de l’Iraq. El seu poble és víctima de persecució i genocidi a mans del DAESH. Milers d’homes i les dones més grans han estat assassinats des de 2013. Les noies joves i les nenes són víctimes de la gihad sexual i els nens són adoctrinats per unir-se a les seves files. La Lamiya i la Nadia van aconseguir fugir de la tortura i ara viuen refugiades a Alemanya, des d’on reclamen l’ajuda urgent de la Unió Europea per portar els responsables davant de la Cort Penal Internacional. Entrevista amb el finalista Can Dündar. És turc, periodista i dirigia el principal diari opositor al govern d’Erdogan. Viu a l’exili i no pot tornar perquè el govern del seu país li ha aplicat la llei antiterrorista i el podrien condemnar a mort. L’acusen de revelar secrets d’estat. La llibertat d’expressió és un dret ciutadà perseguit per la censura turca. Però Dündar segueix confiant en els valors de la UE i espera que un dia Turquia en pugui formar part. Entrevista amb el finalista Mustafa Dzhemilev, diputat al Parlament d’Ucraïna i antic president del Mejilis, el Parlament dels Tàtars de Crimea. El poble tàtar va ser víctima de la persecució del règim soviètic durant dècades. Amb la caiguda de la URSS van poder tornar a casa seva. Però ara han de tornar a fugir després de l’ocupació russa de la península de Crimea, l’any 2014. I amb les veus de Carme Colomina, periodista experta en UE i Ferran Tarradellas, director de la Comissió Europea a Barcelona.  

Tertúlia de balanç de la Cimera del Clima de l'ONU que s'ha fet a Marràqueix, amb Miquel Carrillo, consultor en cooperació internacional, i Anna Pérez Català, coordinadora de campanyes de Climate Tracker. Entrevista a Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'ajuda al refugiat i autor del llibre "Aguas de venganza". Reportatge sobre les propostes de les comunitats indígenes d'Amèrica Llatina contra el canvi climàtic. Entrevista a Justin Forsythe, vicedirector executiu d'UNICEF.

Perquè el més important són les persones

Entrevista amb Xavier Masllorens, nou president de l’Institut Català Internacional per la Pau, amb reflexions del seu homòleg noruec, el senyor Mariano Aguirre, president de l’Institut de Resolució de Conflictes de Noruega. Parlem de la campanya "Residu Zero" amb l'escriptora franco-nordamericana Bea Johnson, a partir de l’edició en català del seu llibre "Residu zero a casa. Guia domèstica per a simplificar la nostra vida".  

Entrevista a Zaina Erheim, periodista siriana a l'exili, coordinadora de l'Institute of War and Peace Reporting a Síria, i cofundadora del Local Coordination Committee en aquest país. Promotora del periodisme ciutadà entre la població del seu país, amb especial atenció a les dones, per deixar testimoni diari dels efectes de la guerra. Parlem amb José Odini, cap de Seguretat Aèria del Servei d'Aviació Humanitària de les Nacions Unides. I amb Sònia Fuertes, portaveu del Manifest 2016 de Pobresa Zero-Justícia Global.

Programa especial des de la Fira Mediterrània, a Manresa, amb la participació de Quim Rutllant i Ester Plana, del programa "Mans". Coneixerem diversos festivals musicals d'arreu del món que tenen l'acció humanitària com un dels eixos principals, especialment adreçats a les persones refugiades. Adrià Bas entrevista David Ibáñez, director artístic de la Fira Mediterrània. L'Alguer Miquel, cantant de Txarango, ens presenta el Clownia Festival. Actuació musical de Carles Belda i Sanjosex. Gustavo López ens explica els projectes que es fan a la Casa de la Cultura de Copenhaguen per ajudar els refugiats. I parlem amb el músic Jordi Savall sobre les diverses actuacions que ha fet als camps de refugiats de Grècia

No us perdeu l'entrevista amb tota una eminència mundial en l'ètica de la cura: la Dra. Joan Tronto. Tenir cura de nosaltres, de l'entorn i de la nostra gent com a eina per la revolució, un canvi de paradigma. I diu coses tan impactants com per exemple que hem de treballar menys, hem de recuperar temps en la nostra vida privada i hem de tornar a viure en grans famílies. I també: ens visita l'expert en desarmament Albert Caramés, que acaba de tornar de la República Centreafricana; la Begoña Roman fa un homenatge a la gent gran; i la XarxaMolina tomba el cap cap a Colòmbia, la vigília del referèndum de pau.

David del Campo, director de Cooperació Internacional i Acció Humanitària de Save the Children, denuncia la situació extrema que es viu a la ciutat siriana de Madaya, on han augmentat els intents de suïcidi de nens i joves. La població, de 40.000 habitants, fa més d'un any que està assetjada per l'exèrcit de Bashar al-Assad i la milícia libanesa d'Hezbollah.

A Catalunya hi ha censades unes 500.000 persones amb discapacitat, més de la meitat de les quals tenen la mobilitat reduïda per raons motrius o neuronals. I només el 0,4% tenen feina. Com es pot garantir la seva qualitat de vida? Amb el Dr. Josep Maria Ramírez, director gerent de l'Institut Guttmann, parlem de com la societat és responsable d'acceptar i integrar aquestes persones. Hem de canviar la percepció de les persones discapacitades. Són actius socials que contribueixen a la comunitat igual que la resta i han de lluitar pels seus drets inserits en el mateix sistema.

La fotografia com a impacte, el fotoperiodisme per retratar el món i fer-nos reflexionar. Cada any, quan arriba setembre, els millors fotògrafs els podeu veure al Visa pour l'Image de Perpinyà, que aquest any ha rebut desenes de propostes entorn de la situació dels refugiats a Europa. Nosaltres ens preguntem per què una exposició fotogràfica pot servir per canviar el món? El comentari dels que més en saben del "Solidaris" ens l'ha deixat l'expert en cooperació i membre de l'Agora Nord Sud Miquel Carrillo.

Més de la meitat dels joves catalans que ja han acabat els estudis opten per continuar estudiant davant la dificultat de trobar la primera feina. Si la vostra mirada va més enllà de la vostra especialitat, un proposem tres idees per tenir un currículum solidari: el "Màster de gènere i comunicació" de la UAB (Isabel Muntané), "Màster en salut global" de l'ISGlobal-UB (Núria Casamitjana) i "Comunicació amb enfocament de drets. Eines per a un periodisme més humà" de l'ICDH (David Bondia).

Són dones arribades de diversos països i es declaren activistes pels drets del poble palestí. Aquesta setmana han salpat del port de Barcelona en dos vaixells, amb la intenció de trencar el bloqueig que Israel aplica a la Franja de Gaza. Hi viatgen, entre d'altres, Anne Wright, de 70 anys i excoronel de l'exèrcit dels Estats Units, que va deixar el seu càrrec al Departament d'Estat quan el govern de George Bush va declarar la guerra a l'Iraq i des de fa anys s'ha convertit en activista defensora dels drets humans.

Parlem d'atur juvenil amb Afra Blanco, portaveu dels Avalot, els joves de la UGT, i amb Xavi Amat, tècnic del Consell Comarcal de la Selva, que impulsa "Les brigades joves", una iniciativa "no espectacular, però sí efectiva" per facilitar als joves la primera feina.

Entre els 16 i els 29 anys, més de la meitat dels joves catalans allarguen la seva etapa d'estudiants davant la dificultat de trobar les primeres feines, que, quan arriben, són precàries. I això, els que poden accedir als estudis. L'atur juvenil se situa a Catalunya en el 26%. I 3 de cada 4 nois i noies segueixen vivint a casa els pares, perquè no tenen possibilitats d'emancipar-se. Parlem d'atur juvenil, amb l'Afra Blanco, portaveu dels Avalot, els joves de la UGT. I descobrirem la innovadora experiència laboral que han posat en marxa els ajuntaments de la comarca de la Selva, per fer que els joves de 16 a 20 anys del poble tinguin la seva primera feina. Idees que transformen a nivell local. I a l'altre extrem: idees macro, idees globals, que fan fallida. Parlem del TTIP, el tractat de lliure comerç Europa i els Estats Units, amb el professor d'ESADE i antic director general de cooperació del govern, Jaume Giné.

Torna el "Solidaris", per novena temporada a Catalunya Ràdio. Avui: els viatges de voluntariat, les vacances solidàries: turisme o altruisme? Les comunitats locals de Síria, que s'autogestionen per superar la guerra, resistint-se al control tant d'Al-Assad com dels grups extremistes. I la veritat oculta del burquini.

Avui parlem del país que aquest estiu concentrarà totes les atencions: el Brasil. Després d'aquest mig any de política convulsa al voltant de la presidenta del país, Dilma Rousseff, i a les portes dels jocs olímpics, la ciutadania es manifesta ara pels seus drets socials. Conversem amb: Marta Orsini, periodista, professora de màsters de comunicació i gènere a la UAB Fabricio B. Carrijo, doctor en relacions internacionals i investigador del CIDOB Flávio Carvalho, president de l'Associació d'Amics del Brasil a Catalunya.

Avui parlem de drets i llibertats digitals. En Dani Vilaró ens parla sobre activisme digital a l'Àfrica. I també coneixerem la història del bloguer mexicà Alberto Escorcia, que ha hagut de fugir del seu país amenaçat de mort. Un cas de tecnocensura. En Saïd El Kadaoui parlarà de què podem fer per desradicalitzar els nostres jihadistes.

La setmana passada, les FARC i el govern de Colòmbia firmaven a l'Havana, l'històric acord de pau d'un conflicte que ja dura més de 50 anys. A les xarxes socials va triomfar l'etiqueta #elúltimodiadelaguerra, però els darrers dies arriben notícies que no són tan definitives. En parlem amb l'escriptor i activista per la pau Yezid Arteta, que va ser comandant de les FARC durant gairebé 20 anys. A més, al programa també parlem del menjar que malbaratem a l'estiu, de la lluita desesperada de les mares del Daguestan i de la decisió de Metges Sense Fronteres de rebutjar les ajudes de la UE en protesta per la política migratòria i d'asil.

Escoles, instituts i universitats del país han acabat un any en què l'educació pel desenvolupament i el foment de la solidaritat, els drets humans, el voluntariat i l'acció social han pres un especial significat. Avui us en fem un resum: A Lleida, hi ha el projecte anual del Col·legi Claver dels Jesuïtes relacionat amb la crisi dels refugiats i l'impacte mundial que ha tingut en els darrers mesos. A Barcelona, els alumnes del cicle formatiu d'òptica de l'IES Joan Brossa col·laboren amb els serveis socials de l'Ajuntament per proporcionar ulleres a persones de la ciutat en risc d'exclusió. A Sant Pere de Ribes, els estudiants de secundària dels 5 instituts de la vila han participat en un programa de foment de la cooperació internacional i la implicació dels joves en la comunitat. I també us parlem d'AIESEC, l'associació d'estudiants universitaris més gran del món, que té per objectiu desenvolupar el lideratge i el potencial dels joves

Tijana Postic ha vingut al Solidaris acompanyada d'Anna Habimana per parlar-nos del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que és el 20 de juny. Tijana és nascuda a Bòsnia-i-Hercegovina; Anna, a Rwanda. Van arribar a Catalunya a primers dels anys 90, amb les seves famílies, fugint de la guerra i del genocidi. Van fer arrels aquí, van estudiar i ara totes dues es dediquen a la medicina. El seu és l'exemple d'una Europa acollidora, que va reaccionar de seguida; ara que les coses són tan diferents. També escoltarem el Comitè Català d'Ajuda a les Persones Refugiades, que presenta l'informe anual amb les dades d'asil de 2015. I el nou director del Fons Català de Cooperació, en David Minoves, que ha presentat un plec de propostes del món municipal per l'acollida i l'asil.

És ucraïnès, enginyer de telecomunicacions i el febrer del 2015 va haver de fugir del seu país per la guerra. Ha sol?licitat asil a l'estat espanyol per a ell i la seva família. Espera la resolució i busca feina.

Aquesta setmana el programa Solidaris parla de la dificultat de les persones amb trastorns mentals per trobar feina. Tot i així, la presidenta de l'associació AMMFEINA Salut Mental Catalunya, Marta Mateu, assegura que, per cada euro invertit en inserció laboral d'aquestes persones, la societat en recupera quatre. En aquest programa també parlarem amb en Miquel Carrillo, membre de l'Àgora Nord Sud per parlar de les empreses catalanes que inverteixen a l'estranger.

Aquesta setmana, el Solidaris s'emet en directe des de Tarragona. Del 27 de maig al 5 de juny, la ciutat celebra la Setmana de la Natura. Una setmana per viure la Terra i conscienciar de la necessitat de conservar la natura i el territori.

La directora a Europa de Scholars at Risk ha estat la convidada al programa Solidaris per acostar-nos a aquesta associació que vetlla pels drets humans d'universitats amenaçats en països en conflicte. Aquesta setmana, la Universitat de Barcelona ha estat el marc de la tercera Conferència Araboeuropea d'Educació Superior. Acadèmics d'universitats àrabs i europees, i també polítics d'aquests dos àmbits, han debatut sobre com reforçar el paper de les universitats en el diàleg internacional i interregional amb l'objectiu de resoldre conflictes.

Aquest programa el dediquem als pobles oprimits. Entrevistem l'advocat Raji Sourani, premi Right Livelihood del 2013 i director del Centre Palestí de Drets Humans, a Gaza. És una de les veus més escoltades arreu del món per saber com està avui la Franja de Gaza. Coneixerem una de les millors cantants africanes del moment, que ens ha rebut just abans d'un concert ni més ni menys que al Royal Albert Hall de Londres. Es diu Aziza Brahim, és exiliada del Sàhara Occidental i la seva vida -i també la seva música- estan marcades per la situació del poble saharaui. I en la setmana del Dia Mundial contra l'Homofòbia, felicitarem el Casal Lambda, que celebra 40 anys de reivindicació, incidència social i política per la protecció de la diversitat sexual i afectiva.

Un privilegi només a l'abast de vips molt vips. La Marta Molina se'n va anar a Londres, ni més ni menys que al Royal Albert Hall, per entrevistar una de les cantants africanes de més prestigi del moment: la saharaui Aziza Brahim. Els drets fonamentals del seu poble han marcat la seva vida i en conseqüència, també, la seva música.

Fa 5 anys de les acampades del 15M a les places del país. I aquella indignació, aquella mobilització, aquella desobediència pacífica segueix ben viva. Escampada per pobles i barris, en infinites iniciatives ciutadanes –ara organitzades- que es van alimentar d'aquell maig de 2011. Una de les persones que va fer més conferències, més debats i que va passar més hores a les places, el degà dels activistes catalans, el professor Arcadi Oliveres fa valoració d'en quin punt es troba ara l'empenta del 15M. De què ens hem d'indignar, avui?

En el programa d'avui, explicarem que el director de cooperació del govern, Manel Vila, viatja al Líban per enfortir lligams i trobar formes de col·laboració per atendre la crisi dels refugiats, en un país que ja fa anys que acull milers de persones desplaçades dels diversos conflictes mediterranis i africans. Escoltarem la crida de Rosalina Domínguez i Berta Zúñiga, hondurenyes. La mare de Zúñiga, la líder lenca Berta Cáceres, era una activista pels drets de la terra i els indígenes, que es va oposar fortament a la construcció d'un projecte hidroelèctric al seu territori i va ser assassinada fa dos mesos a casa seva. Entrevistem també la dona que va aturar la desforestació de l'Himàlaia, la promotora mundial de l'ecofeminisme, premi Right Livelihood, Vandana Shiva. I acabem amb l'artista de la casa, l'Edu Costa, que obre la parada dels afers ambientals, per acostar-nos a l'ateneu de fabricació de la Fàbrica del Sol, a Barcelona. Avui el programa és un crit pels drets ambientals.

L'Edu Costa visita l'ateneu de fabricació de la Fàbrica del Sol, a Barcelona, per saber com funcionen aquests espais de barri, que enforteixen la relació entre els veïns i alhora capaciten la gent per resoldre petites reparacions i fomenten la creativitat, amb el respecte pel medi ambient, el reciclatge i la lluita contra el malbaratament com a objectius.

Berta Cáceres era una líder indígena d'Hondures que es va oposar fortament a la construcció d'un projecte hidroelèctric al seu territori. Defensora dels drets del poble lenca i del medi ambient, va ser assassinada a casa seva, ara fa dos mesos. La seva filla, Berta Zúñiga, acompanyada de l'activista Rosalina Domínguez, ha estat a Catalunya, buscant suports internacionals perquè s'investigui la mort de la seva mare.

L'any 2014, 120.000 persones a Catalunya es van quedar sense aigua, perquè no la podien pagar. Aquesta setmana, al "Solidaris", parlarem de l'aigua com un dret universal i de com es pot fer assequible per tothom, amb Enginyeria sense Fronteres. Parlem de tecnologia: una aplicació mòbil de la Fundació Arrels ajuda a atendre les persones que viuen al carrer a Barcelona. I la mirada internacional la posem a la Xina, Israel i el Paraguai.

El 26 d'abril fa 30 anys de l'accident de Txernòbil, la pitjor catàstrofe ambiental que hi ha hagut mai a Europa. Les conseqüències mediambientals, socials i en la salut encara es noten i les pateixen molta gent d'Ucraïna i Bielorússia. Molts fills i néts d'aquella regió passen estius a Catalunya, acollits per famílies catalanes amb quin han establert llaços molt estrets. Una d'elles és la família de la Rosa Maria Pascual. Ella és l'autora de la novel·la "On vas, Irina?", que explica com han interioritzat aquests nens una història que no van viure en persona, però que ha marcat sense remei les vides de les seves famílies.

La tria de llibres del 'Solidaris' per aquest Sant Jordi. Cinc títols per a cada moment.

Programa íntegre, en el qual hem conegut la cruel història recent dels iazidites, una minoria religiosa kurda, ara perseguida per DAESH. Molts havien intentat arribar a Europa, però davant el rebuig de la UE, han arriscat la vida dues vegades i ara viuen en un camp dels afores de Dyarbakir, sota el menyspreu de l'estat turc, que no els dóna cap cobertura ni reconeixement legal. L'investigador del CIEMEN Toni Trobat hi treballa habitualment. I debatrem el dret universal a la salut, una reivindicació legítima tant als països del nord, com als països en desenvolupament, amb Núria Carrera, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya; i Laia Pibernat, responsable de Projectes de Farmamundi.

El govern espanyol ha anunciat que vol interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Una llei que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya l'estiu passat. De fet, entre el 2012 i el 2014 es van interposar 174 recursos. I ja són quatre les lleis d'habitatge territorials recorregudes i suspeses en diverses punts de l'Estat: Andalusia, Euskadi, les Canàries i Navarra.

Vicki Bernadet presideix la fundació que porta el seu nom, que atén persones que han estat víctimes d'abusos sexuals en la infància. Cada dia reben un o dos casos nous. El més important quan una persona s'atreveix a trencar el silenci és que sàpiga que no està sola. A Vicki Bernadet, l'acompanya l'escriptor i periodista Genís Sinca, que, sobre aquesta qüestió, presenta la seva última novel·la, "Malparits!".

El Fons Català de Cooperació és l'ens comú que tenen els ajuntaments del país per canalitzar l'ajuda a la cooperació, el desenvolupament i la justícia global. I és l'organisme que primer va reaccionar en la crisi dels refugiats a casa nostra. Aquest és l'eix de la "Lletra impresa" de Francesc de Dalmases, ara que ja tenim a les mans un nou número de la revista "ONGC".

Alba Cruz és advocada i defensora dels drets humans a Mèxic. Fa uns dies va ser a Barcelona en unes jornades dels Serveis Civils de Pau en què va parlar sobre la tortura no reconeguda i amagada, que encara es practica al seu país.

El 80% dels adults diagnosticats d'autisme no tenen feina i, en molts casos, són persones que podrien desenvolupar una tasca, gràcies a la qual tirar endavant la seva vida, no només econòmicament, sinó relacionant-se i integrant-se socialment.

L'actriu Oona Chaplin, coneguda pels seus papers a "Joc de trons" i James Bond, i néta de Charles Chaplin, acompanya l'organització humanitària Pallasos en Rebeldía als campaments de desplaçats de Calais i Dunkerque, a França, on actuaran per a les famílies que viuen allà, esperant poder viatjar a Anglaterra, on volen demanar asil.

L'acord entre la UE i Turquia sobre els refugiats i, d'altra banda, els atemptats perpetrats per Daesh al cor d'Europa, posen en dubte el respecte pels drets fonamentals de les persones i el paper de la UE com a actor de pau. Aquest dissabte sentirem Cheima el -Jebary, membre de l'entitat catalana Joventut Multicultural Musulmana; Anna Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau, i el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona Xavier Torrens.

Alemanya és el país de la UE que més peticions d'asil ha rebut, al voltant d'unes 700.000. La societat està polaritzada, però el 10% de la societat està implicada d'una o altra manera en l'acollida d'aquestes persones. ProAsyl és una organització alemanya amb més de 30 anys d'experiència en el dret d'asil.

'Solidaris' entrevista la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern, Dolors Bassa. Després del ple monogràfic sobre l'emergència social que es va fer fa una setmana al Parlament, analitzarem algunes de les 40 mesures que s'hi van aprovar: la renda mínima d'inserció, la llei de la dependència i les beques menjador, algunes de les prioritats.

El programa d'avui rep dues dones amb responsabilitat davant de situacions d'emergència social: l'alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del govern, Dolors Bassa.

A l'illa italiana de Lampedusa s'han hagut d'arremangar per socórrer i acollir els immigrants que arriben per mar des de les costes de Líbia. I tot i l'estrès social a què estan sotmesos, els habitants de Lampedusa no han vist créixer els sentiments xenòfobs, com sí que ha passat en altres llocs d'Europa. La seva alcaldessa, Giuseppina Nicolini, ha estat a Barcelona per recollir el 36è Premi per la Pau que li han concedit l'Associació de les Nacions Unides d'Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona.

A finals de març es presentarà la plataforma ciutadana Anem a Mil, que reclama que el salari mínim interprofessional parteixi dels 1.000 euros. El que està clar és que els mínims per a una vida digna a Catalunya són massa mínims. Un de cada cinc treballadors, gent amb sou i feina, corren risc seriós de pobresa. Més de 100.000 famílies no perceben cap ingrés ni ajuda reglada. I la societat es mobilitza per reclamar drets i necessitats.

El 12 de març del 1986, ara fa 30 anys, es va celebrar l'únic referèndum que s'ha autoritzat mai a l'estat espanyol. El referèndum de permanència a l'OTAN, on Espanya havia entrat el 1982, i que va estar precedit per la primera gran mobilització ciutadana de protesta. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau i l'ICIP commemoren aquella efemèride amb la publicació d'un llibre digital titulat "Trenta preguntes sobre l'OTAN".

Aquest és un 'Solidaris' dedicat a les dones fortes, les que tiren endavant la seva carrera professional, que formen una família i que sempre resisteixen i aixequen la veu davant d'aquells que les volen sotmeses. Perquè serveixin d'impuls per a tantes altres dones d'arreu del món que no poden dir el mateix. El 8 de març és el dia mundial dels drets de les dones. El 'Solidaris', la nostra aportació.

En el programa d'avui, d'una banda, l'economista basca i exdiputada d'Hisenda a la Diputació Foral de Guipúscoa, Helena Franco, principal impulsora al seu territori de l'impost sobre la riquesa i les grans fortunes. I a la segona part del programa ens fa molta il?lusió conèixer el màxim responsable d'innovació de l'UNICEF a tot el món, el Dr. Sharad Sapra, que ha participat al Mobile World Congress -com no podia ser d'una altra manera. Perquè la tecnologia té una cara fosca que no ens cansarem de denunciar -i de fet també ho farem avui-, però també té un costat positiu, és una oportunitat, una eina per salvar vides i per al desenvolupament de molts pobles i països del sud.

En el Dia Mundial de la Ràdio, el 'Solidaris' vol homenatjar les ràdios comunitàries, petites, locals, no sempre reconegudes, però gràcies a les quals la gent es comunica, s'atenen emergències, es dóna veu a les minories i es fa un servei a la comunitat. I homenatgem també els seus professionals, col·legues de micròfon que pel fet de defensar i reivindicar els drets humans dels seus veïns, massa vegades paguen aquesta determinació fins i tot amb la vida. I visitarem la càtedra d'Econometria de la ciutat de Barcelona, per saber quina és la viabilitat de crear un salari mínim de ciutat, que s'ajusti al cost de la vida, que a la capital catalana és un 26% més alt que la mitjana de l'estat espanyol.

La Marta Molina ha parlat amb representants de la Marea Blava, treballadors de Telefónica que, ara, han organitzat una marxa de 800 quilòmetres per reivindicar condicions dignes de feina, i un projecte de micromecenatge perquè aquells col·lectius que decideixin fer vaga no hagin de desistir per la pressió de no tenir ingressos.

Aquest "Solidaris" és una reivindicació del dret a tenir una llar, que és molt més que tenir un sostre; un lloc on sentir-nos segurs i arrelar. Escolteu el reportatge sobre el "sensellarisme" a Barcelona; la Marta Molina ha acompanyat l'Antonio, que va viure un temps al carrer. En Dani Vilaró torna al programa per repassar casos d'explotació laboral infantil a la indústria de la tecnologia i la moda. I no us perdeu l'entrevista amb la Marina Vidal, cooperant internacional, que acaba de tornar de Grècia, on ha ajudat en l'atenció als refugiats dels campaments de Quios i Samos. En aquest viatge la Marina va conèixer l'Ibrahim i avui ens explicarà la seva història.

Sabem realment què necessiten les persones que viuen al carrer? Què podem fer, més enllà d'un cens dels que no tenen sostre? La Marta Molina ha sortit a passejar pels carrers de Barcelona amb l'Antonio, el Carlos i l'Albert per acostar-nos una mica més al dia a dia dels que no tenen llar. La Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar de Barcelona ha fet una diagnosi sobre quines serien les possibles solucions; per exemple, vincular l'atenció social a les polítiques d'habitatge.

La Marina Vidal és de Tarragona i participa en campanyes d'emergència internacional de la Creu Roja. Acaba de tornar de les illes gregues, on ha treballat als campaments d'atenció als refugiats de Quios i Samos. Allà va conèixer l'Ibrahim, un nen sirià de 9 anys.

El 'Solidaris' s'emet des del mercat municipal 11 de Setembre de Barberà del Vallès, el Dia Europeu de la Mediació. La ciutat vallesana és un dels quaranta municipis que a Catalunya tenen serveis municipals de mediació per gestionar i facilitar la convivència i el bon veïnatge.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona demana al nou govern de Catalunya una renda mínima garantida, que s'aturin els desnonaments i que s'incentivin polítiques per lluitar contra l'atur. Aquest gener fa sis anys del terratrèmol que va devastar Haití. El país, encara en reconstrucció, viu en aquests moments una greu crisi política i la inestabilitat social afecta la vida de la gent, com abans del terratrèmol. La Iolanda Fresnillo, activista que ha passat temporades a l'illa del Carib els darrers anys, ens en fa una anàlisi detallada. I ens visitarà un músic català molt estimat que un dia va canviar els escenaris per l'Àfrica i es va llençar de cap a una nova vida. Qui és?

Un grup de dones del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, conegudes com les Dones Sàvies, han enviat un regal de Nadal molt especial als principals mandataris mundials. Autoritats com Barak Obama, Angela Merkel, Martin Schultz o el papa Francesc, rebran una pedra que simbolitza la reconstrucció de la pau, per exigir-los que restitueixin la dignitat dels milions de persones que pateixen les conseqüències de les guerres arreu del món.

Feia temps que ho volíem fer i en aquest programa ens n'hem sortit. El 'Solidaris' se'n va a l'Alt Pirineu per conèixer persones que hi van arribar d'altres països i s'hi van quedar a viure. Com és el procés d'integració en entorns rurals? I aprofitant que els dies de Nadal voldreu fer algunes compres i regals, el programa es converteix en una passarel·la de moda sostenible, per explicar-vos que cada vegada hi ha més dissenyadors i marques que tenen la justícia laboral i el respecte pel medi ambient com a premissa innegociable a l'hora de treballar.

El mar, com a nexe d'unió. Entre la vida regalada, la lleugeresa de l'ésser de les societats occidentals acomodades; i la no-vida, el mar com a gran muralla insalvable d'aquells que s'hi llencen perquè no tenen cap altra opció per sobreviure i salvar la dignitat. La paradoxa d'en Francesc de Dalmases.

A la taula de Nadal de 'Solidaris' hi hem assegut gent vinguda dels quatre racons de la Terra: Javier Wilhelm, de tradició jueva; Mohamed el Kadaoui, d'arrels musulmanes; Keiwal Singh, de religió sikh, i la Raquel Sancho, de tradició catòlica. Tots ells viuen a Catalunya i a casa seva el Nadal és una barreja de tradicions i cultures. Avui volem demostrar que el Nadal el podem viure de maneres molt diverses i tothom s'hi pot sentir còmode si se'l fa a mida. Torrons, neules, baclaues i dolços indis damunt la taula... i a l'escenari del programa, els Clams, el primer grup de pop inclusiu català. Escolteu-los!

Programa especial des del Parlament Europeu d'Estrasburg per assistir a la cerimònia d'entrega del Premi Sàkharov a la llibertat de consciència, que aquest any ha homenatjat el bloguer saudita Raif Badawi, acusat de blasfèmia i condemnat a 10 anys de presó, 1.000 fuetades, una multa d'un milió de rials i a no poder sortir del país durant deu anys més un cop sigui alliberat. A Badawi se l'acusa de despertar consciències i ser crític amb la teocràcia islàmica a través del seu bloc a internet, "Liberals saudites lliures", que l'any 2006 va aplegar milers de lectors.

Comencem el programa a París, escoltant la veu dels moviments ciutadans que participen en l'altra cimera alternativa pel canvi climàtic, l'alternativa a la Coop 21. L'Eduard Costa ha convidat en Ramon Terridas, pescador artesanal català, que alterna la barca amb els despatxos de Brussel·les com a membre de la xarxa europea MEDARNET que assessora la FAO en matèria de pesca sostenible. En la setmana del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, també ens visita el periodista català Marc Serena per parlar del doble estigma que suposa ser homosexual i tenir el VIH a l'Àfrica. A més, coneixerem en David Espunya i la Rosa Vallverdú; l'un, actor i doblador, encarregat de realitzar l'audiollibre de La Marató, perfecte per a persones amb discapacitat visual; i l'altra, responsable dels Serveis d'Accessibilitat de TV3 per a persones cegues i sordes.

Diumenge que ve tornarem a mobilitzar-nos amb La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. I aquest any, celebrem especialment una novetat, que ja era hora que tinguessin a l'abast les persones amb discapacitat visual: l'audiollibre de La Marató, la versió locutada i editada en format mp3, amb els relats del llibre que aquest any volen contribuir a recollir fons per a la investigació de la diabetis i l'obesitat. La idea ha estat de l'actor de doblatge i locutor David Espunya. I ens acompanya també la Rosa Vallverdú, responsable dels Serveis d'Accessibilitat per a persones cegues i sordes de TV3.

Al món 37 milions de persones conviuen amb el VIH. I "conviure" és un dir, esclar, perquè només 15 milions d'aquestes persones reben tractaments antiretrovirals. El 70% de les noves infeccions es localitzen a l'Àfrica subsahariana, on hi ha gairebé 26 milions de persones afectades. Afecta tant homes com dones, però el grup que encara té la prevalença més alta, el col·lectiu de més risc, perquè les xifres segueixen creixent cada dia, és el dels homes que tenen relacions sexuals amb altres homes i les dones transsexuals. I en aquells països on l'homosexualitat és perseguida, el VIH es converteix en un virus de doble impacte: el de la salut, però també el de l'estigma social.

L'Eduard Costa ve acompanyat d'un home que parla sense embuts. En Ramon Tarridas és pescador artesanal a Catalunya i forma part de la xarxa europea MedArtNet, que assessora la FAO i la UE en matèria de pesca sostenible. Es pot tenir un sistema de pesca que sigui pròsper per als pescadors i alhora sostenible per a l'ecosistema marí. És la cogestió i a Catalunya en tenim alguns exemples pioners.

A París s'està fent aquests dies la cimera dels estats per fer front al canvi climàtic, la Cop21, que, com sol passar, té la seva rèplica ciutadana, l'altra Cop21, la de la societat civil i els moviments socials. I aquestes són les veus que a nosaltres ens agrada escoltar.

Després de París, com hem de treballar qüestions com la convivència i la seguretat a Europa? La resposta ha de ser militar o hauria de ser política i ciutadana? En aquesta edició del "Solidaris" podreu escoltar la veu de FundiPau, que proposa diverses accions que la societat civil pot emprendre per reclamar responsabilitat als seus governs, millorar les relacions internacionals i a poc a poc, aconseguir pacificar l'Orient Mitjà. I coneixerem el director de cinema Denis Delestrac, que en el seu documental "Banking Nature", denuncia que grans bancs i fons d'inversió estan comprant importants extensions de terra arreu del món, que són ecosistema d'espècies en perill d'extinció. Per què les volen? Escolteu-lo aquí.

Barcelona s'ha declarat institucionalment ciutat contrària a la firma del TTIP, el tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units i el Canadà. L'activista canadenca Maude Barlow va passar per Catalunya fa uns dies. És un referent mundial de les lluites per l'aigua com un bé públic al seu país. Va ser Premi Nobel Alternatiu l'any 2005 i es va fer coneguda abans dels anys 2000 com a portaveu contra els Tractats de Lliure Comerç entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic. És un reportatge de la Marta Molina, a partir de la conversa que va tenir amb Maude Barlow i altres veus, a favor i en contra del TTIP.

Aquest any el món ha invertit 1.8 bilions de dòlars en defensa, armament i campanyes de guerra. La xifra més alta mai assolida. Com es calcula aquesta despesa? La transparència total en aquests casos no existeix i això que és una de les partides que més incrementen el deute públic dels estats. I en termes de seguretat humana: a més inversió militar, més seguretat? Escolteu l'entrevista que Adrià Bas va fer a Sam Perlo-Freeman, expert en despesa militar al SIPRI, l'Institut d'Estudis per la Pau d'Estocolm.

Aquest és un 'Solidaris' molt femení, dedicat a totes aquelles dones que treballen per la pau, per un món més just i que hi dediquen la vida sencera. La metgessa líbia d?origen canadenc Alaa Murabit, ha estat a Barcelona convidada per l?ICIP. És una de les 25 dones joves més influents del món segons la revista Newsweek i una de les Top 100 segons la BBC. És fundadora de ?La veu de les dones Líbies?, una organització que fomenta el rol femení en la política i en la societat del seu país. I al ?Solidaris? ha parlat de pau, de l?Islam, del paper dels joves, de la refundació necessària de les institucions internacionals, com les Nacions Unides; i de la crisi dels refugiats. I per començar el programa: una agradable sorpresa.

En el programa d'avui connectem amb el Kurdistan turc, on una delegació catalana assisteix a les eleccions presidencials per fer d'observadors. Sabrem quí és Raif Badawi, bloguer saudita, empresonat i fuetejat, que acaba de ser guardonat amb el Premi Sàkharov 2015 del Parlament Europeu. Parlarem amb activistes de la Via Campesina, que els darrers mesos han protestat molt activament a Itàlia, en contra de l'Expo de Milà 2015, que amb el lema "Acabar amb la fam al món", ha deixat de banda els agricultors i la gent del camp i s'ha centrat en les grans multinacionals de l'agroindústria. I acabem el programa parlant de com està afectant la crisi i la pobresa als pobles de Catalunya, al món local. Ens acompanyaran el professor de ciències socials de la UP, Sebastià Sarasa, i Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona, el poble amb la renda per càpita més baixa de Catalunya.

L'1 de maig d'enguany es va inaugurar a Milà (Itàlia) l'Expo 2015, amb un lema molt ambiciós: "Alimentar el planeta". Avui tanca les portes i hem recollit en un reportatge la veu dels que no se senten representats en el model alimentari global que promovia l'exposició, amb el suport del Programa Mundial d'Aliments.

Només a la ciutat de Barcelona, l'economia social i solidària dóna feina a 30.000 persones, i més de 500.000 veïns de la ciutat formen part de cooperatives de consum. Per altra banda, la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya va moure l'any passat uns 123 milions d'euros. El mercat social català creix en quantitat i en qualitat. Avui una part del programa la dediquem a la Fira d'Economia Social i Solidària que es fa aquest cap de setmana a Barcelona.

Veus com la de la Delia Giovanola són imprescindibles. Ella és una "àvia de Plaza de Mayo" a qui la dictadura argentina va arrencar el fill i la nora, i que sap que té un nét i el busca incansablement. Un documental que porta per títol "Hermanos de sangre: la búsqueda continua" relata el seu testimoni, com a exemple de moltes àvies, mares i germans, que busquen els seus familiars.

Aquest mes d'octubre s'han complert sis mesos des que l'Aràbia Saudita, encapçalant una coalició de vuit països àrabs, va començar a bombardejar el Iemen per mirar d'aturar els rebels houthis que havien arribat a la capital del país, Sanà. El balanç no pot ser més tràgic: milers de morts i centenars de milers de desplaçats, i milions de persones que, segons denuncia l'ONG Oxfam, passen gana i no tenen accés a aigua potable.

Es diu Pro-Activa Open Arms i es va constituir amb tota la urgència que reclamava el moment, després de veure la imatge de l'Aylan Kurdi sobre la sorra d'una platja. Una empresa catalana especialitzada en salvament marítim i vigilància de platges va crear una ONG per poder auxiliar els refugiats i immigrants que arriben per mar a la UE. Tenen equips desplaçats a l'illa grega de Lesbos i tenen clar que cal reaccionar.

Diumenge hi ha segona volta de les eleccions presidencials a Guatemala. Els candidats: Jimmy Morales, del Front de Convergència Nacional; i Sandra Torres, de la Unitat Nacional de l'Esperança. I en un país que encara no ha resolt les ferides de la seva guerra civil i els anys de dictadura militar, que no ha ofert cap reparació a les víctimes ni ha aclarit què va passar amb milers de desapareguts; cada vegada que hi ha eleccions és especialment rellevant parlar de drets humans i de com es pot enfortir la democràcia. Francisco Martín Vivar és advocat i representa el Bufet Jurídic de Drets Humans de Guatemala.

Fa tres anys va néixer el Festival Protesta, un certamen internacional de curtmetratges de crítica social que es celebra a Vic (Osona) del 18 al 25 d'octubre i que en només tres edicions ha crescut fins al punt de rebre aquesta vegada més de 800 treballs. Amb la voluntat d'esdevenir una eina per a la transformació social, el fil conductor d'enguany són els "Pobles en lluita".

Visitem el convent dels caputxins de Sarrià, un enclavament molt significatiu per als moviments ciutadans del nostre país i llar del capellà Joan Botam, nou Premi Constructors de Pau ICIP 2015, amb qui parlarem de conceptes com el diàleg interreligiós, la pau a l'Orient Mitjà, la igualtat de gènere, la crisi dels refugiats o els papers tan diferents que fan el papa Francesc i el cardenal Cañizares. El Premi Nobel d'Economia ha estat concedit a l'economista escocès Angus Deaton, conegut per la seva defensa dels serveis públics i la seguretat social com a eina per enfortir les societats i lluitar contra les desigualtats. Analitzarem la seva aportació a l'economia social amb Joan Garcia, notari i membre del col·lectiu ATTAC Catalunya, per una justícia econòmica global. I en el mateix Dia Mundial de la Lluita contra la Pobresa, rebrem Patrícia Cantarell, la portaveu de la Plataforma Pobresa Zero, que ve amb 12 fronts que no podem oblidar en la lluita contra les desigualtats.

El sacerdot i frare caputxí Joan Botam va néixer el 1926 a les Borges Blanques, i això vol dir que ha estat testimoni directe de molts moments clau de la història del segle XX en què la pau i el diàleg han estat part de la solució. Des de la seva perspectiva de religiós, Botam és l'impulsor de nombroses iniciatives vinculades a la pau i l'ecumenisme, és un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya i un clar defensor de la pau i del diàleg. És doctor en Teologia, fundador de l'Institut Víctor Seix de Polemologia i president del Centre Ecumènic de Catalunya. I avui ens ha fet molta il·lusió anar-lo a felicitar a casa seva, el convent dels Caputxins de Sarrià, un lloc simbòlic de les protestes estudiantils de la Barcelona dels anys 60 i 70.

Sis defensors dels drets humans, procedents de Guatemala, Mèxic, Kènia, Espanya, el País Basc i Bahrain han estat a Barcelona participant en el projecte "Ciutats constructores de drets humans", que impulsen la Diputació de Barcelona i diverses entitats de pau i asil de Catalunya. El 'Solidaris' ha parlat amb Maryam al Khawaja, activista de Bahrain, que viu exiliada a Dinamarca després de ser una de les cares visibles de la Primavera Àrab de 2011.

El govern de Colòmbia i les FARC van anunciar a finals de setembre que han arribat a un acord per posar fi al conflicte que els enfronta des de fa més de cinquanta anys. Els constructors de pau i tots els actors que hi participen afirmen que ja no hi ha marxa enrere. El camí cap a la pau a Colòmbia és una realitat. Però ara ve un moment clau: traslladar les converses -que encara són a alt nivell polític- a la ciutadania, reconstruir la convivència, fer memòria, treballar als camps i a les ciutats per la reparació i la justícia social.

Francesc de Dalmases estrena espai: "Lletra impresa". I en el primer de tots ens parlarà del poble rohingya, procedent de l'actual Birmània, perseguit i menyspreat pel govern del seu estat, que marxa com a refugiat a través del golf de Bengala. Un poble silenciat, del qual no sabem gran cosa, però que avui coneixem gràcies a en Francesc.

Conversa amb Àngel Miret, coordinador del Comitè Català d'Acollida a les Persones Refugiades.

Fa cinc mesos dels terratrèmols de Katmandú. És un dels països més pobres del món. 20 milions d'habitants, el 40% dels quals viuen per sota del llindar de la dignitat, ja des de molt abans dels terratrèmols. Per explicar què és el Nepal en totes les seves facetes: la turística, la dels paisatges naturals, la cultural i religiosa, i la política; els qui millor coneixen el país a casa nostra, els alpinistes, li han volgut dedicar un número especial de la històrica revista "Muntanya", en homenatge a la reconstrucció del Nepal.

Mbolo Association: alfabetització, apoderament de les dones i capacitació per a la sostenibilitat ambiental, tot en un, a Gàmbia.

El papa Francesc ens ha acostumat a declaracions valentes i atrevides. Aquesta setmana ha demanat l'abolició de la pena de mort al Congrés dels Estats Units. I en sessió plenària, ha repassat de dalt a baix les Nacions Unides, perquè diu que són responsables de consentir les grans guerres i de permetre el poder de les finances al davant de les persones. I ha demanat el desarmament nuclear i una clara determinació per protegir el medi ambient i per acabar amb la pobresa extrema. Aplaudim el seu to directe i clar. Però veurem també quina transcendència tindran les seves paraules, com a líder espiritual de milions de persones arreu del món, i alhora com un dels caps d'estat més influents d'Occident. Es quedarà aquí aquest discurs? O precisament pel carisma d'aquest papa, podrem veure algun canvi interessant?

La matinada del 27 de setembre fa un any just de la desaparició de 43 estudiants de l'Escola Rural Normal d'Ayotzinapa, a Mèxic. Les investigacions diuen que al darrere hi ha implicat el principal grup de la droga a la regió. Però oficialment, encara no se sap qui els va retenir, si són vius o no i on són... El govern del país dóna una versió, però diversos experts internacionals asseguren que no és certa. Mentrestant els pares d'aquests nois reclamen justícia i veritat.

En la setmana de les festes de la Mercè, la Mostra d'Associacions de Barcelona celebra aquest el 20è aniversari. Les associacions de la ciutat, de tots els barris i districtes, s'han instal·lat al centre per fer xarxa i que tothom les pugui conèixer. Moltes d'elles són entitats de caràcter social, que per això som els del "Solidaris".

Poder votar i poder participar de la vida política de manera activa, ser escollit per anar a una llista electoral a un ajuntament o al govern del país, aquests són drets inalienables de tota persona. També de les persones que viuen amb una discapacitat intel·lectual. A Catalunya, però, 4.000 persones -moltes de les quals discapacitades- no poden votar encara que ho vulguin. Parlem dels drets polítics de les persones amb discapacitat, a través de la campanya "Tens dret a votar: ho saps?" que ha posat en marxa Discapacitat Intel·lectual Catalunya - DINCAT.

El primer dels emprenedors ambientals que aquest anys ens presentarà l'Eduard Costa es diu Josep Maria Pujol-Busquets i és el patró d'Alta Alella - Cava Privat, un celler de la DO Alella que produeix vins i caves amb criteris ecològics i de respecte per l'entorn i el mercat. Té presència a la prestigiosa llista Parker i aquest any 2015, dos dels seus vins han estat reconeguts com els millors del món en la categoria de vins ecològics.

La por i l'egoisme són sentiments atàvics, impossibles d'evitar, i que és normal que sorgeixin quan es produeixen esdeveniments impactants inesperats. L'arribada dels refugiats a Europa ha desfermat discursos xenòfobs i una cultura de la por que podem desactivar si som capaços de trobar en nosaltres mateixos l'empatia necessària.

Anem a velocitats diferents. Per una banda, els governs d'Europa hi han donat una resposta molt tèbia i encara no sembla que reaccionin. I a l'altre costat hi ha la ciutadania, que ha entès l'emergència i ha mostrat una capacitat de reacció decidida i sense reserves. Com ens hem d'organitzar per rebre els refugiats quan arribin a casa nostra?

Sovint es reclama mediació quan ja és una mica tard. La mediació és reacció davant del conflicte, però sobretot prevenció. I en el cas de l'arribada massiva de refugiats a les nostres ciutats i pobles, serà una eina clau per construir diàleg i convivència ciutadana.

Prefereixen que se'ls anomeni venedors ambulants en comptes de manters. Defensen la convivència ciutadana allà on treballen, rebutgen la violència, i no volen que se'ls fiqui a tots al mateix sac. Saben que el seu ofici no és legal, però diuen que van arribar a Europa pensant que trobarien feina i necessiten sobreviure.

L'últim programa de la setena temporada, "Solidaris" viatja a Srebrenica, amb motui dels actes de memòria i reparació pels 20 anys de la massacre en què van morir més de 8.000 homes de religió musulamana, a mans de l'exèrcit serbi comandat per Radko Mladic, un dels pitjors capítols de guerra que va viure Europa al segle XX.

Han vingut [gairebé] tots i totes... La Marta, en Felipe, la Begoña, en Dani, en Pau, l'Edu i la Sílvia: els col·laboradors del "Solidaris", que, abans de marxar de vacances, ens han preparat una versió exprés de les seves seccions, perquè aquest estiu no perdem pistonada del que realment importa quan anem pel món.

Una delegació colombiana, encapçalada per Héctor Epalza, bisbe de Buenaventura, i Alexander López, senador de la República, ha visitat Catalunya per explicar la situació de la ciutat portuària de Buenaventura -ara mateix, el principal port mercantil del país- on el 90% de la població és afrocolombiana i que des de fa anys viu sotmesa al crim organitzat, el terror i l'abandonament institucional. Responsables d'aquesta situació: les inversions estrangeres.

És un dels principals països productors de soja i blat de moro transgènic del món. L'Argentina veu compromesa la seva sobirania alimentària i sobretot la salut de la seva gent, que a les regions agrícoles es veu afectada per l'ús indiscriminat d'agroquímics. Les organitzacions socials i els moviments veïnals es mobilitzen.

Diversos casos destapats recentment confirmen que els governs utilitzen internet i la tecnologia per espiar de manera massiva a qui els interessa. Com ens afecta això directament? Creieu que se'ns vulneren drets humans fonamentals?

Parlem amb Jordi Borràs, fotoperiodista i autor del llibre "Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya". El llibre reflecteix la reacció dels sectors més espanyolistes de la societat al moviment independentista i explica la relació existent entre els contraris al fet que Catalunya decideixi el seu futur i els grups d'extrema dreta.

Al "Solidaris" hem volgut conèixer una part silenciada i desconeguda quan es parla de desnonaments: la veu de treballadors i treballadores de Serveis Socials, cansats de presenciar -a contracor- desnonaments i de no tenir prou temps ni recursos per oferir a les famílies.

A "Solidaris", Eduard Costa avui parla amb un expert en biocombustibles, el Dr. David Ballester, de la Universitat de Còrdova, per explicar-nos un nou èxit ambiental. Quin biocombustible guanyarà aquesta cursa per trobar una alternativa energètica neta?

Moïse Kambere Kayitambia és un activista defensor dels drets humans a la regió del Kivu Nord. El 30 d'abril passat va ser detingut a la seu del Grup d'Associacions de Defensa dels Drets Humans i de la Pau de Butembo. Durant els dies que Kambere va estar detingut, la reacció d'aquesta xarxa d'entitats va ser l'anunci de l'organització de jornades "ciutat morta" a Butembo fins a aconseguir l'alliberament de Moïse Kambere, que es va produir la setmana següent.

Es repeteixen les imatges de vaixells vells i amb poca estabilitat carregats d'homes, dones, nens i nadons amb cares de pànic i esgotament. Persones que fugen de la fam, de la guerra, de la misèria, extorquides per màfies que els cobren quantitats elevadíssimes de diners pel viatge. El somni és arribar a Europa; la necessitat d'arribar a territori més segur del qual provenen. Massa moren pel camí. I quan arriben, els rebem com a delinqüents, en el millor dels casos. I quan algú hi mira de posar algun pedaç, encara n'hi ha que ho troben una intromissió, una ofensa, un abús.

Cada vegada són més les persones que no poden viure al seu país sense l'amenaça de la guerra, del terror o de la pobresa. A Melilla, la Fundació PRODEIN assisteix totes aquelles persones que intenten saltar la tanca cap a una vida millor.

L'ONG valenciana Psicologia Sense Fronteres alerta que a l'estat espanyol han augmentat sensiblement les xifres de suïcidi en els darrers anys, directament relacionats amb les conseqüències de la crisi, l'atur i els problemes de vivenda que afecten moltes famílies dels sectors més fràgils de la societat.

No sabem si són vius o morts. Els seus familiars insisteixen que els han volgut esborrar del mapa per raons polítiques. Els pares dels joves estudiants d'Ayotzinapa recorren el món perquè la desaparició dels seus fills no passi desapercebuda als ulls de ningú, i en la mesura que deixen empremta, els seus fills no han marxat del tot.

Parlem de la plataforma Stop Mare Mortum, nascuda l'endemà de la mort de 900 persones al Mediterrani. La seva portaveu, Beatriu Guarro, ens explica la raó de ser d'aquest nou moviment.

Reflexionem sobre la no-violència activa i la legítima defensa arran dels aldarulls de Baltimore i la imatge que ha donat la volta al món d'una mare dissuadint el seu fill de participar en aquests aldarulls. És la no-violència al que hauríem d'aspirar tota la humanitat per resoldre els conflictes? És útil en tots els casos? En parlem amb la catedràtica d'ètica Begoña Roman.

Som éssers condemnats a aprendre. I ho podem fer bé o malament. D'aquesta gran qüestió parlem al "Solidaris". Ens han acompanyat en Manel Moles, autor del llibre "Condenados a aprender" i el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. Amb ells hem reflexionat sobre l'estat de l'educació al món i sobre la manera com estem ensenyant els més petits.

El documental "Les nostres energies" analitza el futur del consum energètic i les fonts disponibles a Catalunya. I pretén que es vegi el conjunt d'impactes ambientals que un sistema extractivista i concentrat, basat majoritàriament en fonts no renovables, té sobre el conjunt d'un territori densament poblat com el nostre. És un treball d'Enginyeria Sense Fronteres.

El Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar i avalar que es pugui excloure els homosexuals de la donació de sang, per l'alt risc que presenten de contraure i transmetre malalties infeccioses. És una qüestió de seguretat sanitària? És discriminació d'estat? Les persones homosexuals viuen greus episodis de discriminació arreu del món, també al si de la segura i civilitzada Europa.

"Donar als presoners i als seus infants un present millor i un futur més brillant". Aquest és l'objectiu d'Indira Ranamagar, l'activista nepalesa, fundadora de l'ONG PA Nepal i guanyadora del World Children's Prize Honorífic del 2014. Dedica el seu temps -ja fa 25 anys- a una organització sense ànim de lucre, per poder assistir els nens i nenes que tenen els pares a la presó.

Hem conegut la feina que fan al Centre de Recerca de l'Educació Viva de l'Alt Maresme. L'Eduard Costa ens explica com els alumnes d'aquest centre aprenen en comunió amb la natura i descobreixen el seu entorn.

La Sílvia Torralba ha visitat els pisos que la Fundació Tres Turons té a Torre Baró, a Barcelona. Hem conegut la Rosa i en Rafa, que tenen una malaltia mental i són veïns d'aquests pisos. Amb ells hem après com les persones amb alguna d'aquestes malalties fan una vida normal.

Aquest dissabte, 11 d'abril, parlem amb el dirigent de polítiques de la CONAIE, la principal organització indigenista equatoriana, Floresmilo Simbaña. Ens ha explicat la situació dels indígenes al seu país i les reivindicacions que la seva comunitat planteja al president de l'Equador, Rafael Correa. No tenen la mateixa opinió sobre com cal gestionar l'administració i imposar les lleis que afecten directament el medi ambient i les comunitats originaries de la zona, i fins i tot respecte a la integració llatinoamericana.

Aquest dissabte, 4 d'abril, farem un repàs del viatge de Rita Marzoa al Kurdistan amb una delegació catalana d'ONGs, partits polítics i periodistes. L'objectiu del viatge era saber què podia fer la cooperació catalana per la reconstrucció de la ciutat kurdosiriana de Kobane. El resum del viatge: un poble, el kurd, que vol ser reconegut internacionalment, una revolució democràtica absolutament desconeguda i dificultats diplomàtiques per poder ser eficients en la cooperació internacional amb el territori sirià devastat per la guerra i el fonamentalisme d'ISIS.

En Dani Vilaró parla de presos polítics, perquè al món hi ha molts exemples de persones que per la seva activitat política -normalment contrària a un poder establert- acaben jutjats i condemnats, molts cops després de judicis amb poques garanties democràtiques.

Van venir a Barcelona per assistir a una sessió de la DevReporterNetwork. Són periodistes africans que volen donar al món una imatge més justa i real dels seus països. Avui al ?Solidaris?: Abdoulaye Ouattara i Johnny Bissakonou. La llibertat de premsa a l'Àfrica.

Quan els mitjans de comunicació occidentals o del nord parlem de cooperació i desenvolupament, ho fem bé? Cal que ens referim a "països en vies de desenvolupament", ells se senten representats per aquestes etiquetes? La crisi global pot resultar una bona oportunitat per replantejar-se aquesta relació i la DevReporter Network vol ser una eina al servei d'aquest objectiu.

Al sud d'Europa, una illa resisteix com pot l'arribada de centenars d'homes, dones i nens que busquen salvar les seves vides de la misèria dels seus països. Lampedusa -sempre hospitalària, sempre generosa- comença a trontollar davant la inoperància de la UE i ja sorgeixen veus en contra de la immigració, que reclamen que "primer, els de casa". Quins mecanismes mentals ens porten a l'egoisme més irracional quan hi ha persones que ho passen clarament pitjor que nosaltres?

Només podem entendre el futur dels territoris amb alta diversitat cultural, des de la implicació activa de la ciutadania, el teixit associatiu i l?administració pública. El país que volem és un país construït entre totes i tots, des dels nens fins a la gent gran. A Roses, la Xarxa de Convivència és una entitat que té com a objectiu omplir un buit de promoció cultural i d'integració social, principalment des d'una base jove.

No feia ni deu dies de l?atemptat al Museu del Bardo de Tunis, quan aquesta setmana centenars d?organitzacions socials d?arreu del món van fer un vot de confiança en el país. El Fòrum Social Mundial 2015 començava dimarts amb la voluntat expressa de refermar el seu compromís amb la democràcia i mantenir l?esperit de la primera primavera àrab de què vam tenir notícia ara fa quatre anys.

"No és més bona musulmana la que va més tapada". Recordem aquesta frase de la professora d'Estudis Àrabs i Islàmics Dolors Bramon, per endinsar-nos en un tema interessant: desafiar el fonamentalisme; en tertúlia amb l'activista per la pau i els drets de les dones Salwa El Gharbi.

El vel és un element que ha creat moltes polèmiques a casa nostra i que ha acabat identificant-se amb algunes coses de l'islam i dels musulmans en un context general que no entenem i que fins i tot -i aquí el paper dels mitjans hauria de ser analitzat- ens arriba a fer por. Però l'hem entès bé?

La primavera del 2012, un grup de jornalers del SAT van entrar a la finca cordovesa de Somonte, que estava a punt de ser subhastada i que feia anys que estava en desús. Els jornalers la reclamaven per poder-la cultivar i viure dignament de la terra. Alguns d'aquells ocupants hi van entrar convençuts de la utopia, per d'altres, era una ocupació simbòlica més, com tantes altres.

L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha concedit el Premi Constructors de Pau 2014 a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat - WILPF. La seva presidenta és Adilia Caravaca.

L'"Exposició internacional d'art en solidaritat amb Palestina" es va inaugurar a Beirut (Líban) el març del 1978, amb la voluntat de constituir la llavor de la col·lecció d'un museu a l'exili. Formada per unes 200 obres donades per artistes de 30 països, l'exposició és una de les més ambicioses, per l'escala i l'abast, que s'han pogut veure fins avui en el món àrab. Tràgicament, durant el setge de Beirut per part de l'exèrcit israelià el 1982, els bombardejos van destruir l'edifici on es conservaven les obres i els arxius i registres documentals de l'exposició. I ara el MACBA ha rescatat part d'aquell llegat.

Tradicionalment, el masclisme ha estat definit com l'actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat en tots els camps, sobre les dones. Anys de revolució i de subversió de dones i -en alguna mesura d'alguns homes- han creat un miratge o falsa esperança: que els homes i les dones som iguals a efectes legals i socials. Però l'actualitat i les dades demostren que encara que es parli constantment de paritat, hi continua havent moltes diferències entre homes i dones.

3, 2, 1... Immersió! L'Edu Costa s'ha emportat l'afer ambiental al fons del mar. Posem en valor la ciència i l'emprenedoria a favor del mar. Acompanyat d'en Pere Forés i la Carme Parareda, ha pujat a bord de l'"Ictineu 3", l'únic submarí científic de l'Estat construït per iniciativa privada.

La setmana del MWC'2015, la Sílvia Torralba enfila el carrer del canvi cap a l'Institut Fort Pius de Barcelona, on els alumnes han engegat una campanya de recollida de telèfons mòbils en desús, per contribuir amb l'Institut Jane Goodall en la protecció de la selva, els grans simis i contra les guerres provocades pel coltan.

Si us diuen que la lluita contra l'esclavatge va ser reeixida, digueu-los que hi ha milers de persones al món que avui encara en són víctimes. I a més de la seva dignitat, la seva salut se'n veu afectada. Un estudi de l'ONG ANESVAD, juntament amb la London School of Hygiene and Tropical Medicine, basa les seves conclusions en la salut de les víctimes explotades sexualment, laboralment i les que es dediquen al servei domèstic a l'Àsia.

Enginyeria Sense Fronteres presenta el documental "Les nostres energies", que analitza els recursos energètics de Catalunya.

L'Arzu Geybullayeva és periodista i des de fa gairebé 10 anys viu un exili autoimposat lluny del seu país. La llibertat d'expressió i de pensament estan en perill a l'Azerbaidjan i aquell que gosi trencar l'estabilitat que el país vol vendre al món, s'exposa a amenaces i fins i tot a la mort. La Marta Molina va conèixer l'Arzu en un seminari a Mèxic i ara s'han retrobat telefònicament per al "Solidaris".

A principi de febrer ens va commocionar un altre assassinat d'un periodista a Síria, en aquest cas, el japonès Kenji Goto. De fet, encara recordem la seva mare dient que l'entristia especialment perquè la mort del seu fill no només el silenciava a ell, sinó a totes les víctimes de conflictes d'arreu del món a les quals el seu fill volia donar veu, cara, nom i cognoms.

El programa d'aquesta setmana analitza el valor que donem a la democràcia. Té vigència, com s'actualitza, existeixen altres models de democràcia?

El 'Solidaris' surt de l'estudi de Catalunya Ràdio per visitar el programa de voluntariat social d'ESADEAlumni. L'associació d'antics alumnes d'aquesta coneguda escola de negocis catalana promou la relació dels seus membres amb entitats del tercer sector, per aportar els seus coneixements, la seva experiència i créixer plegats.

Girona ha estat la ciutat triada pel Fons Català de Cooperació per celebrar les segons jornades de codesenvolupament a l'Àfrica. Els àmbits de cooperació dels ajuntaments catalans han decidit apostar per aquest model de desenvolupament que implica la els ajuntaments i els seus tècnics i les associacions d'africans a Catalunya.

Meir Margalit és fundador del Comitè Israelià Contra la Demolició de Cases, dissident israelià veterà, historiador i ex regidor del Partit Meretz de Jerusalem. I és aquí perquè des de dimecres participa amb sis pacifistes més d'arreu del món, en el projecte "Ciutats Constructores de Pau" que tretze municipis catalans impulsen per donar a conèixer la feina de persones, que com ell, treballen a favor de la pau.

Diuen que hem de començar per mirar-nos dins per poder jutjar el que hi ha al nostre voltant, interpretar el món. Avui ho farem. Des de la responsabilitat de qui crea opinió pública, hem convidat 3 col·legues a parlar de periodisme i compromís, valgui la redundància. Són en Marc Marginedas d'El Periódico, en Joan Roures de TV3 i la Maria Alba Gilabert de Catalunya Ràdio, corresponsals de guerra i experts en països que necessiten la pau.

La Rita té un missatge per vosaltres! Comença la 7a temporada del "Solidaris" i us hem preparat una sorpresa. Aquest estiu ha crescut la família!