Primer programa de l'onzena temporada amb una prescripció cultural amb la viatgera i editora, Maria Dolors Sàrries. Obrim amb gent de la cultura que ens ha deixat aquest estiu. Rosa Regàs escriptora i traductora, referència de la cultura barcelonina i catalana en l'etapa contemporània, compromís amb la ciutat a través de la literatura i el món editorial. Provenia de la burgesia catalana però es va revelar contra l'autoritarisme i el sotmetiment de les dones durant el franquisme. Teresa Gimpera icona de la Gauche Divine, model de publicitat, actriu i empresària. Una dona avançada al seu temps en una època en què la dona era símbol de submissió. Àlex Susanna ens va deixar abans de temps. Home de cultura, elegant i educat, culte i sensible. Generós i creador d'una cultura europea i civilitzadora. Fermí Puig defensor de la cuina de tota la vida, defensava que s'havia de ser humil i tenir unes ganes d'aprendre infinites.Sabíeu que Agatha Christie, la Reina del Crim, va ser pionera del surf, o que Jack Kerouac va optar per la literatura després de lesionar-se jugant al futbol americà? Doncs no són els únics que varen practicar esport abans de dedicar-se a la literatura. Tenim el cas d'Ernest Hemingway que era un púgil nat i va arribar a lluitar contra Joan Miró en un quadrilàter. Bob Beamon plusmarquista mundial als JJOO de Mèxic va acabar cultivant la seva afició al jazz.I ja teniu als cinemes la pel·lícula El Comte de Montecristo, considerada la millor obra d'Alexandre Dumas. La pel·lícula ha rebut molt bones crítiques perquè conjuga l'argument de la venjança o la justícia. Un anàlisi de les complexes passions de l'èsser humà: enveja, ambició, ira, justícia, venjança, pietat, redempció, rancúnia, amor i infidelitat. paraules que sobresurten entre duels a espasa, coomplots, empresonaments, fugides, investigacions, tresors ocults, romanços desbocats i intrigues polítiques de palau. Però també descobrirem com es va gestar la novel·la, qui era el pare d'Alexandre Dumas i el judici entre Dumas i Maquet sobre qui és l'autor d'El Comte de Montecristo. Jo de vosaltres no em perdria aquest contingut!!!!Escuchar audio

Tanquem la desena temporada del programa amb la nostra viatgera, dona inquieta i prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries. Segur que us sonen Mendelssohn, Mozart i Schumann, però no parlem dels compositors homes de reconegut prestigi sinó de dones de la seva família que varen ser grans compositores, que varen existir i que varen fer peces musicals que no porten el seu nom. Fanny Mendelssohn va ser la germana gran del compositor romàntic. No ha passat a la història però va cedir al seu germà talent i autoria. Va ser obviada per la història com Maria Anna Mozart o Clara Schumann. Relats de silencis aberrants en el món de la cultura, conèixer la seva història i estirar del fil per entendre perquè no se'n parla. No els hi mancava talent, tot al contrari, però la seva condició de dones les varen enviar a l'oblit. El Museu Thyssen dedica una exposició a Rosario de Velasco, una gran pintora oblidada de la Generació del 27, va formar part de la generació de les Sin Sombrero i es va formar amb els millors. Una crida a les xarxes, la implicació del museu i una neboda neta de l'artista han aconseguit recuperar l'obra d'aquesta pintora madrilenya. Per a l'estiu també us proposem recuperar un clàssic de la literatura, El Paradís de les Dames, d'Emile Zola. Però també temps per recomanar-vos sèries com Foyle's War que es pot veure a Prime Video, una sèrie ambientada després de la 2a Guerra Mundial, una marató per etapes que es basa en l'inspector de policia Christopher Foyle que s'ocupa de la investigació d'assassinats, robatoris i espionatges a la costa sud del país. I si voleu irreverència podeu recuperar a Prime Video, Fleabag una sèrie nominada als Emmy, creada i protagonitzada per Phoebe Waller Bridge. La seva protagonista ens va enganxar perquè incomodava, humana i delirant, realista i increïble, una sèrie icònica, atrevida, intel·ligent, feminista i crua. Capítols curts i dues temporades.Escuchar audio

Avui us volem parlar d'un llibre que qüestiona el model biomèdic actual. Es planteja la possibilitat que la malaltia sigui un desequilibri intern causat per múltiples factors. Un llibre que qüestiona tot el que s'ha establert com a correcte, que no pretén convèncer a ningú, però sí que és una invitació a reflexionar i canviar el focus. L'escriu el Doctor Leonardo Romero que porta 17 anys exercint com a metge especialista en radiologia i expert en càncer de mama. Un bon dia va redescobrir els pocs recursos que tenia per afrontar el dia a dia, el dur moment d'entregar un diagnòstic de càncer a les seves pacients i això el va portar a reconsiderar tot el que sabia. La medicina acutal es belluga molt bé en el terreny del diagnòstic i del tractament de símptomes i malalties, però es tracta d'un sistema, on la salut és una assignatura pendent. Cal rehumanitzar la salut, la medicina, la radiologia però també l'educació, l'economia, la política i l'art. Aprendre a desaprendre, un llibre que planteja que sovint les reflexions són més necessàries que les solucions.Escuchar audio

Jo de vosaltres no em perdria aquesta conversa perquè Alberto Rey és una ment preclara que acaba d'escriure Peliculero, editat a Península. Reivindica la importància del cinema comercial de crispetes, el que ha quedat a la nostra retina i que té molt a veure en la construcció de la cultura pop. Tenim entre mans un viatge sentimental molt personal per les sèries, pel·lícules i estrelles que han definit tota una generació. El cinema no ha mort, està ben viu i la indústria també i ha canviat molt. Alberto Rey no es considera periodista sinó algú que es dedica a escriure, col·laborador d'aquesta casa i presentador. És una ment brillant que relaciona conceptes com ningú i que no només és especialista en cinema i sèries, en la indústria, sinó també en moda, música i cultura pop. Un univers de ficció i realitat que analitza amb humor i ironia i també amb nostàlgia. Diu que la realitat és imperfecta, incoherent, sense sentit, però en canvi la ficció funciona perquè és un lloc feliç i això ens atrapa. Woody Allen, Pedro Almodóvar, Penélope Cruz, Belén Rueda, Julia Roberts, Matthew Perry, Meryl Streep, Harrison Ford, Madonna, Sharon Stone o Melanie Griffith.Escuchar audio

null

Bruce Springsteen està desmostrant que té un poder que no s'extingeix. El fotògraf Francesc Fàbregas acaba d'editar un llibre amb les fotografies que va fer en el primer concert del Boss a Barcelona. Va ser al Palau d'Esports i la data el 21 d'abril de 1981. Editat per Milenio, el llibre mostra fotogràfies en color i en blanc i negre d'aquella nit, algunes d'elles inèdites. Fàbregas va tenir el privilegi de ser contractat per la discogràfica CBS per immortalitzar aquella històrica actuació del Bruce Springsteen i la E Street Band. El context històric és important perquè feia pocs mesos del Cop d'Estat del General Antonio Tejero al Congrés dels Diputats i hi havia moltes ànsies de llibertat.El llibre recull alguns dels testimonis clau que aquella nit varen poder assistir al concert que deixaria sense alè al públic de Barcelona. Unes fotografies de qualitat, algunes d'elles inèdites, que permeten entrar en tots els moments del concert, a través de les postures del cos i la gestualitat del cantant i la banda. El clímax i les emocions es perceben. Un llibre que no és només per fans i amants del Bruce Springsteen. Fotografies fetes amb càmera analògica i testimonis de Gay Mercader, Dave Marsh, Loquillo, Manuel Huerga, Jordi Beltran, Juan Cervera, Salva Trepat, Ramoncín, Jordi Sierra i Fabra. Diego A. Manrique, Javier de Castro, Jordi Bianciotto, Ricky Gil, Ferran Sendra o Adrian Vogel. No us el perdeu!!!Escuchar audio

Parlem amb Andrea Rodés, periodista i escriptora, d'una novel·la que reflecteix la crisi existencial d'uns personatges cosmopolites però desenganyats de la vida. És la seva tercera novel·la i fa un seguiment de 4 personatges que s'interrelacionen i que passen per situacions laborals i sentimentals on qualsevol de nosaltres s'hi pot reconèixer. Dubtes, anhels, frustracions i decisions vitals. Els protagonistes són en Lluís, la Laia, en Marc i l'Íngrid. Persones que no arrosseguen drames profunds però que veuen com els pares es fan grans, no troben parella i no saben si volen o no tenir fills. Sols és una novel·la sobre l'amor, la mono maternitat, l'amistat, la pressió d'haver de decidir què t'agrada o si has d'escoltar la pressió social.Es contraposen deure i plaer, tirar pel dret o comprometre's, aprendre a estar sol o necessitar estar acompanyat. Dilemes existencials que posen sobre la taula la necessitat d'acceptar-se a un mateix. Preguntes, dubtes i contradiccions humanes, en una novel·la amb molt d'humor que retrata la crisi vital de tota una generació pre-millenial.Escuchar audio

Posem en valor la novel·la gràfica que mostra com sense memòria no hi pot haver reparació. El Anillo de la Serpiente de Anna-Lina Mattar ens parla de la culpa que arrosseguen els alemanys pel nazisme i ens explica la història de la seva família. Una obra autobiogràfica on l'autora explocar el passat de la seva família a través dels records del seu pare, que desvetllen un sentiment de culpa i conflictes identitaris. Tot té a veure amb l'auge del nazisme i les seves terribles conseqüències. Descobrim una societat molt rígida. Els missatges del Führer a la població, el context històric, la línia de Sígfrid. La història de l'anell que dóna títol a la novel·la gràfica era una joia que es va trobar al final de la 2a Guerra Mundial i que la seva àvia Lina no es va treure mai. Estirem el fil de la història familiar i de la memòria històrica. Ho fem amb Montserrat Terrones, editora de Garbuix Books que edita la novel·la gràfica.Lo tienes todo, la portada de la novel·la EL ANILLO DE LA SERPIENTE sirve de foto. Me pasas el link cuando lo tengas documentado? Y me lo pones en web y también en InstagramEscuchar audio

Arrenquem un nou programa de prescripció cultural on caminarem pel cinema, les exposicions, un concepte nou de biblioteques, i descobrirem qui és Ana Blandiana, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2024. Tot plegat ho farem amb l'editora, viatgera i dona inquieta, Maria Dolors Sàrries. Començarem per reivindicar la figura denostada dels mestres amb la pel·lícula Los Buenos Profesores, que fuig de frivolitats i és un preciós homenatge a una de les professions més importants, la dels mestres. Un film de Thomas Lilti que retrata amb rigor la vocació. Una altra de les propostes que podeu gaudir als Verdi és Una Mujer Italiana. Cabrini que ens porta a descobrir a Francesca Saverio Cabrini, una dona pobre i emprenedora que amb força de voluntat, coratge i una gran habilitat comercial, superarà el sexisme i la intolerància violenta contra els italians a la Nova York del s.XIX. Cabrini serà la primera santa americana i es convertirà en líder i portaveu dels oprimits.Us recomanem dues exposicions, la de Suzane Valadon al MNAC i l'exposició del Museu d'Orsay que recull els 150 anys del naixament de l'Impressionisme. Havíeu sentit a parlar mai de les Biblioteques Humanes, doncs són espais de diàleg i tolerància que varen començar a Dinamarca i n'hi ha també a Barcelona i l'Hospitalet. La idea no és fer un servei de prèstec de llibres, sinó compartir històries personals per trencar estereotips i apropar realitats. Cada persona s'ofereix com un llibre humà i ho fa de forma totalment voluntària i gratuïta. Són persones que expliquen les seves aventures vitals. Mai s'ha de jutjar a les persones pel seu aspecte, com tampoc s'ha de fer per la portada d'un llibre.Acabarem descobrint a Ana Blandiana, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2024. Poeta i assagista que ha destacat per la seva ferotge crítica a la dictadura de Ceaucescu. Va lluitar amb la seva poesia contra la dramàtica censura del dictador i la seva poesia es va transformar en una veu de llibertat. Exiliada en el seu propi país, va començar a escriure deixant missatges encriptats dins dels seus poemesEscuchar audio

Conversem amb Jordi Ledesma que ha coaescrit amb Jose Ángel Mañas un thriller elèctric on ells mateixos es converteixen en avatar a la ficció per explicar la història de Fernando Caudevilla. Durant anys va ser el metge al que els usuaris de Silk Road podien acudir per consultar sobre l'ús de drogues i fàrmacs. Era tota una institució però va ser l'únic al que el FBI no va detenir. Per què no va acabar entre reixes? Com va arribar a convertir-se en un ídol de la Dark Web. L'1 d'octubre de 2013 el govern dels EUA va aconseguir tancar la web Silk Road, coneguda popularment com l'Amazon de les Drogues. Una pàgina de la Dark Web on es podien comprar drogues i fàrmacs des de qualsevol part del Planeta. El seu creador, un noi de 20 anys, Ross Ulbrich va acabar amb dues cadenes perpetues.Escuchar audio

El Revela't. Festival Internacional de Fotografia Analògica arriba a la 12ena edició del 18 de maig al 16 de juny a Vilassar de Dalt. En parlem amb la seva coordinadora, Ana Gallart. Un dels punts forts és una retrospectiva dels darrers treballs de Cristina de Middel, guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2017 i Presidenta de l'Agència Magnum des de 2022. Cartas al Director de Cristina de Middel que és la homenatjada proposa un recorregut per les seves exposicions sobre el clients de la prostitució, la ruta de la migració de Mèxic a Amèrica Central o el retorn dels talibans al poder. La fotografia analògica viu un gran moment, una disciplina artística amb molts adeptes, que ha fet que hagin rebut 638 projectes de 59 països diferents. El Festival Revela't gira entorn al concepte "Identity", la identitat entesa com un tema ampli, complex i polièdric.Si parlem de propostes internacionals de renom podem gaudir de l'exposició de Richard Renaldi, Touching Strangers, fent retrats únics de persones que no es coneixen. Annie Wang presenta The Mother as a creator sobre una mirada diferent a la maternitat i la creació. Ignació Coló presenta Eduardo y Miguel, on segueix la intimitat i el dia a dia de dos bessons orfes que no s'han separat mai. Quim Vives presenta En La Sociedad de la Nieve, presentant una reflexió molt personal del rodatge del darrer film de José Antonio Bayona. Jordi Baron porta Domus Barcino la documentació durant 20 anys del procés de buidament de pisos i cases de l'Eixample i el Barri Gòtic després de la mort dels seus inquilins. Descobrirem els fotollibres més interessants del moment, el mercat fotogràfic, les conferències, els tallers i com és un laboratori obert per aprendre a revelar. No us ho perdeu!!!!Escuchar audio

Un llibre exquisit, emocionant i elegant. Un text literari sobre el misteri de la parla humana. La filòsofa i escriptora Cristina Masanés ens ofereix "Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge" abordant la relacions dels humans i el llenguatge a partir del cas del seu pare, que va patir una afàsia. Cristina Masanés assegura que una paraula inventada condensa una manera d'encarar la vida, d'esperit de superació i de seguir endavant. Què queda d'un home quan està privat del llenguatge? La Cristina Masanés fa un viatge lingüístic a través de la figura del pare i la seva fascinació per l'alpinisme. Una ascensió per cims i muntanyes inabastables per intentar recuperar les paraules, el vocabulari. Descobrirem la gènesi del verb inventat, Marxarons, que dóna títol al llibre i intentarem resoldre la pregunta de com es construeix la consciència sense paraula. Una indagació brillant, travessada de muntanyes, al voltant de la parla i la comunicació a partir d'una experiència personal.La muntanya es convertirà en una metàfora de la vida, el pare va creuar molts cims però al final es va trobar amb una muntanya gegantina que no va poder creuar. Un Everest. No sabem si allò que no s'anomena deixa d'existir, el que sí que sap la Cristina és que, sense noms, el grau de buidor és abismal. Passaran dies per comprendre que quan el mapa dels significats falla, cal inventar una brúixola nova per a les emocions. L'humor també és molt essencial en tot el procés, l'autora mai juga amb el dramatisme i la base de la cura és l'amor.Escuchar audio

L'escriptor i actor britànic, David Walliams és un dels autors de més èxit de la literatura infantil i juvenil arreu del món. Ha venut 56 milions d'exemplars dels seus llibres. En parlem perquè assegura que un llibre que es llegeix per plaer val per 100 llibres que l'obliguen a llegir. Un altre dels aprenentatges és que si no ets un bon lector, mai podràs arribar a ser escriptor, seria com provar de compondre una cançó sense haver escoltat mai música. Walliams defensa la literatura infantil apuntant que les ments s'eixamplen amb contes, no amb exàmens. David Walliams també va defensar les biblioteques. Ell no era un gran lector però un llibre de Ronald Dahl li va canviar la vida, va ser Charlie i la fàbrica de xocolataAmb la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries descobrim el llibre L'Acabadora de Michela Murcia, l'escriptora sarda ja desapareguda ens parla de maternitat, dels valors de la Sardenya rural, del dret a morir, l'eutanàsia, les relacions extra familiars, el dol i el concepte de culpabilitat. Murgia va explicar el concepte de fills d'ànima. Michela Murgia va morir l'agost passat i va ser una veu crítica contra la precarització i l'ascens del neofeixisme a Itàlia150 anys de l'impressionisme amb una exposició al Museu d'Orsay de París. Un grup de pintors va revolucionar l'art amb la seva forma de reflectir la llum i ho varen fer al marge de l'acadèmia, reunint-se en un petit estudi. Estirarem del filI parlarem del Noi del Poble Sec i de la influència de Serrat des dels inicis. Memòria emocional, concòrdia, exili, música al servei de la tolerància i els seus inicisEscuchar audio

Xavier Aliaga retorna al gènere negre, als crims, a la violència extrema amb una ficció que conté moltes filigranes d'estil, amb notes a peu de pàgina i un narrador invasiu i sorneguer. L'inspector Feliu Oyono, la subinspectora Marga Pitarch s'enfronten a la mort i a una investigació de la mort d'una dona jove, filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Un thriller amb consciència social a mig camí entre la novel·la negra i l'aventura d'espies. Un assasinat salvatge ens endinsarà en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimen les dones. Els serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons de la Guerra d'Ucraïna.Un còctel d'alçada que ens presenta el periodista i escriptor, Xavier Aliaga i que remet a anteriors novel·les com Els Neons de Sodona o Dos Metres Quadrats de Sang Jove. Un llibre que critica els treballs precaris, la violència contra les dones, les màfies, el pas del temps i la soledat o la pressió urbanística. És la més rodona de les seves novel·les, addictiva. Una ficció que remet a Boris Vian, Chandler, Vázquez Montalbán, Torrent, Chirbes i molts més. No us la perdeu!!!!Escuchar audio

Tots arrosseguem ferides, unes de ben visibles a la pell i d'altres ocultes en el més profund de l'ànima. Sílvia Cantos és una lletraferida que ens planteja diverses històries humanes lligades per un fil invisible que comparteixen un tret comú: el dolor o el trencament en les seves vides. Descobrim personatges com el Fabio, un nen que perd a la seva mare massa aviat i de manera sobtada, una jove Martina que després d'un sopar amb les amigues pateix un trauma que la bloquejarà. També tenim una parella que viu cites clandestines i que seran observades des del confinament autoimposat per la Martina, com si es tractés de la Finestra Indiscreta. La Paula serà una altra de les protagonistes, viu immersa en un ritme frenètic en la seva feina fins que un bon dia la vida la posa davant el mirall d'una malaltia que la farà aturar-se i replantejar-se el seu futur personal i professional.Les ferides que no es veuen són les més profundes. Flueixen les trames argumentals i totes tenen un punt en comú que és l'empatia. Com les persones en circumstàncies puntuals, encara que siguin desconegudes, es poden posar del nostre costat i acompanyar-nos. Complicitats, valors, seguretat, refugi o supervivència vital. L'autora, la Sílvia Cantos, mostra durant tota la narració la seva passió pels llibres, la lectura, les biblioteques i O Porto, un lloc on hi haurà una connexió entre dos dels personatges. La incertesa a la vida a vegades és el pitjor. Els personatges de Ferides es van guarint les ferides uns als altres i sorgeixen dels seus pous personals, cadascú a la seva manera. La vida és estranya, té coses contradictòries, ens manté sotmesos a la rutina un munt de temps i, de sobte, et fa una sacsejada que t'obliga a replantejar-t'ho tot. La capacitat de resiliència que tenim les persones és bàsica al llibre.Escuchar audio

La fotògrafa i periodista Wayra Ficapal va fer un reportatge que va remoure el sector de la fotografia. A partir d'aquí la Fundació Photographic Social Vision amb Silvia Omedes al capdavant varen decidir fer una trobada amb gent del sector i començar a investigar per construir un Informe titulat Festivals de Fotografia a Catalunya: estat de la qüestió i propostes de millora. Un treball que posa de manifest que la majoria de festivals de fotografia treballen amb un pressupost baix, depenen del finançament de l'administració pública, treballen amb equips de gestió petits que es mantenen sovint per l'entusiasme. També es varen realitzar enquestes anònimes per captar la problemàtica.Un dels punts a destacar és la precarització del sector. A nivell de retribució cal millorar els honoraris assignats, establir pactes contractuals i fer un calendari d'esdeveniments que permeti compartir recursos, establir un circuit expositiu català i compartir informació que permeti promoure la itinerància d'exposicions entre festivals per no repetir i economitzar. La majoria de festivals es concentren en els mateixos mesos i un 76% dels fotògrafs han assegurat haver rebut propostes de participació sense honoraris assignats, treballar gratis o pitjor encara treballar a canvi de visibilitat. Un tema molt perversL'informe presentat no només fa una radiografia dels problemes del sector sinó que també proposa accions i solucions a curt i mitjà termini com crear una fórumula per garantir que els festivals rebin finançament públic i paguin honoraris a artistes. Muntar una línia d'ajuts destinada a la producció d'obra, aprovar una Llei Catalana de Mecenatge, fomentar la contractació de fotògrafs i denunciar les males pràctiques.Escuchar audio

Hiperràbia és un artefacte literari, ni un true crime, ni una novel·la psicològica. Ferran Grau explora la naturalesa de la violència en un homenatge directe a La Taronja Mecànica d'Anthony Burgess i es centra en un fet real que ens va sacsejar fort com a societat: el crim del caixer. Ferran Grau parteix de la premisa de tres adolescents, en Ludo, l'Uri i el Xapa que surten de nit a veure què els ofereix la ciutat. Barcelona s'ha convertit en el seu territori de jocs i diversió. Als seus cors encara ressonen cançons i sentiments infantils, però també els atrau tota la parafernàlia feixista. Les seves bretolades no tenen res d'innocent i la violència els porta a ensopegar una nit amb una persona sensellar que dorm en una oficina d'estalvis. La Rosario Endrinal va ser assassinada el 16 de desembre de 2005.Ferran Grau ens proposa un nou argot, el xeno, amb el que aquests adolescents es comuniquen i que ens condueix a reflexionar i qüestionar-nos d'on sorgeix la violència i si és possible la redempció. Hiperràbia parla d'una generació frustrada i d'una de les obsessions literàries del seu autor, l'estudi de la violència de classe d'uns joves de la zona alta de Barcelona. L'assassinat va ser un acte vil, mesquí, deshonest, sòrdid i repulsiu. Ferran Grau ens parla de la impunitat en grup per la gènesi d'un acte violent però també ens fa reflexionar sobre la violència institucional i la dificultat d'inserció social després d'haver passat per la presó i haver acomplert una condemna. El càstig comporta més càstig i un centre penitenciari pot convertir-se en la Universitat del Crim. Una proposta literària arriscada però que val molt la pena.Escuchar audio

La nostra convidada Carolina Montoto ens presenta una història amb un personatge principal, l'Aurora, una dona de mitjana edat atrapada en la rutina i una crisi vital que es va cronificant. S'avorreix amb el seu marit i l'amarga la feina fent de caixera a uns grans magatzems. Només té una il·lusió a la vida i és escriure, el seu lloc de comfort, la seva habitació pròpia com la de Virginia Woolf. Un altre dels seus refugis seran els records i la reconstrucció d'una història familiar que passa per l'autoritarisme, la dictadura, els anys convulsos de la Guerra Civil, els anys dels camps d'extermini nazis.Barcelona. Marsella. Maó parla de la invisibilització de les dones, de la idealització de l'amor, de la feina productiva indigna, de la feina de cures i de l'activisme. La Carolina Montoto ens presenta d'una manera diferent un matrimoni en descomposició, un record d'un amor romàntic amb l'Helio, un cosí llunyà amb aspiracions d'escriptor que fa 40 anys que no veu. Interessant veure els dos punts de vista de la parella conformada per l'Aurora i al Manu, al que anomena el peix bullit. Una estructura de novel·la innovadora amb dos plans temporals, el present de la protagonista i els records d'infantesa i joventut. Molts silencis no resolts i les pors irracionals sobretot de les dones. L'Aurora té la necessitat d'expressar-se després d'haver estat tants anys callada i sotmesa. La protagonista té molt clar que el que l'ha impedit avançar ha estat el no plantejar-se mai que és el que desitja i deixar de pensar en els altres.Escuchar audio

null

Fem prescripció cultural amb Maria Dolors Sàrries, dona viatjera i inquieta. Posem en valor Suzanne Valadon a qui li dedicaran una exposició al MNAC al mes d'abril. Va començar com acròbata de circ, després seria model de Degàs, Renoir o Toulouse-Lautrec. Una dona sense formació acadèmica que va ser la primera pintora en ser acceptada a la Societat Nacional de les Belles Arts Franceses. Autodidacta que va deixar una vasta producció i va excel·lir en els nus. Adan i Eva és una de les seves obres més conegudes i autobiogràfica, la relació amb André Utter que va suposar un escàndol ja que era amic del seu fill i tenia 20 anys menys que ella. Erik Satie es va obsessionar tant amb ella que li dedicaria dues composicions. Isabel Quintanilla és una gran pintora madrilenya que podem descobrir al Museu Nacional Thyssen Bornemisza de Madrid, la primera exposició monogràfica d'una de les figures del realisme contemporani espanyol. Pintures que semblen fotografies i on va retratar objectes quotidians. Va formar part d'un cercle d'artistes on hi havia María Moreno, els germans Julio i Francisco López, Esperanza Parada, Amalia Avia i el més conegut, Antonio López. L'artista es va centrar des de l'inici de la seva carrera en allò més íntim i domèstic. Acabarem posant en valor la realitat del pintor Marc Chagall. Es pot veure una retrospectiva a la Fundación Mapfre de Madrid. Es tracta de la primera lectura complerta de la seva obra: la del seu idealisme sense condicions, la seva inamovible creença en la pau universal i el ferm compromís sociopolític que li va quedar. Un pintor que va transitar entre el surrealisme, l'expressionisme rus i el cubisme, que va viure dues Guerres Mundials, l'exili i la persecució nazi. Un grito de libertad reuneix no només 170 obres de Chagall sinó també un important nombre de documents que ens aporten llum i context sobre la doble realitat de la seva obra. Escuchar audio

La Sociedad de la Nieve està nominada a 2 Oscars com a Millor Pel·lícula Internacional i Millor Maquillatge i Perruqueria. Avui parlem amb Quim Vives que serà a Los Angeles donant suport a l'equip i Jota Bayona. Parlem de la seva feina com a foto fixa del rodatge del film. Un treball intens que recull totes les fotografies d'escena i de la cartelleria de la pel·lícula. Quim Vives va fer 160.000 fotografies durant els més de 140 dies de rodatge en alta muntanya. Les imatges del fotollibre capturen la duresa i intensitat de la història i de tot el que passa darrera les càmeres. El fotollibre, En La Sociedad de la Nieve, està editat per 571 Books, el nom de la qual coincideix amb el número de vol que es va estavellar a la Serralada dels Andes el 13 d'octubre de 1972.Quim Vives mescla fotografia analògica i digital, el blanc i negre amb el color, fotografies realitzades durant el rodatge i els testimonis reals dels supervivents. Un fantàstic fotollibre que mescla ficció i realitat amb imatges crues i inspiradores que capten el drama, l'esperança, la fe, la solidaritat i la resistència dels protagonistes, els que hi són i els que es varen quedar a la muntanya. El format del fotollibre remet a la caixa negra d'un avió, una alegoria de la fragilitat del moment, de la memòria, de la catarsi i del desafiament. Una peça d'art que rememora i reflexiona a través de la imatge.Quim Vives va estar 8 mesos en exclusiva pel rodatge de La Sociedad de la Nieve, comparteix amb Jota Bayona i tot l'equip arribar a l'excel·lència i mostrar la màxima veritatEscuchar audio

Alguna vegada t'han volgut fer passar gat per llebre? O gos per gat? Avui en parlem amb Laura Huerga, editora de Raig Verd que acaba d'editar un llibre divertit i profund que ens fa reflexionar sobre la manipulació i la llibertat. L'escriu Isabelle Aupy i té un títol curiós L'Home a qui ja no agradaven els gats. Un èxit a França gràcies al suport inestimable dels llibreters. L'autora ens situa en una illa on viuen molts gats. La gent se'ls estima però de cop i volta desapareixen. Els culpables són la gent del continent. A canvi d'una burocràcia simple i uns tràmits no desitjats per ningú, la gent del continent promet gats per a tothom qui ho vulgui. Però a l'hora de la veritat no els donen un gat sinó un gos. Els gats simbolitzen la llibertat, que las trobes a faltar quan la perds.L'home a qui ja no agradaven els gats és un relat preciós en què l'absurd ens porta a una advertència clara: els excessos provocats per la manipulació perversa del llenguatge. Parlem de les eines del control, de la desconfiança, de la impotència, dels mecanismes de manipulació del poder. Un llibre amb moltes capes de lectura, metafòric i amb un ús del llenguatge excel·lent. El llibre d'Isabelle Aupy també és una crítica a la societat de consum i com se'ns empeny a l'individualisme i la desconnexió amb els altres. Una relat que recorda molt a George Orwell, reclama el pensament crític per salvar-nos de la por i la deshumanització.Escuchar audio

Reivindiquem la novel·la gràfica amb una dibuixant i guionista nascuda a Brussel·les, Clara Lodewick, que ha sorprès amb el seu debut. Està editada a Garbuix Books i en parlem amb la seva editora, Montserrat Terrones. Un treball ple de maduresa gràfica i narrativa, un retrat social del Flandes rural molt precís. Merel és una dona d'uns quaranta anys, lliure, sense lligams. Divideix el seu temps entre la cria d'ànecs, el club de futbol local i l'escriptura. Porta una vida plena d'harmonia i amistat però de sobte un comentari i broma innocent sobre la sexualitat del marit d'una de les seves veïnes desemboca en una bola de foc d'assetjament moral i rumorologia que converteix la seva vida en un infern. Tota la comunitat es tornarà en contra d'ella, Merel no entén res perquè no sap d'on ve tot plegat.Una novel·la gràfica que va ser nominada a la Selecció Oficial del Festival Internacional d'Angoulême el 2023 i ha aconseguit el Premi Freddy Lombard-Chaland a la primera obra. La base és l'ambient d'hostilitat, el costumisme, les frustracions de molts habitants d'aquesta comunitat petita que descarregaran sobre una persona, la Merel. També el paper no només dels que practiquen la rumorologia sinó també dels que s'ho miren sense fer res, practicant el silenci.La violència simbòlica i la que passa a l'acció. Merel és el mirall de les nostres misèries i frustracions. La crueltat és saber com anar a fer mal, com excloure algú de la comunitat i com et condemna a l'ostracisme, fent-te el buit. La portada ja ens mostra com en una imatge bucòlica i campestre però amb una força invisible que amenaça la pau i la tranquil·litat de la vida del camp.Escuchar audio

El binomi entre literatura i memòria és l'eix del llibre Interrogatoris, són entrevistes de tercer grau, converses amenes i disteses amb especialistes del gènere. Àlex Martín Escribà interroga a François Guérif, editor, llibreter i especialista en cinema i a Benoît Tadié professor universitari, que ens parlen de llibre que són una crònica de la crisi capitalista, del crack del 29 i la Gran Depressió, atac de Pearl Harbour o la Caçera de Bruixes o la Guerra del Vietnam. Dashiell Hammet és un excel·lent cronista de la crisi, James MCain i Horace McCoy ens ajuden a entendre la depressió econòmica dels anys 30 i Raymond Chandler creador d'un arquetic detectivesc que critica les institucions.També destaca la importància de l'escriptor belga Georges Simenon, el Balzac del gènere policíac i el pare literari de Jules Maigret. Jean-Patrick Manchette, treballa trames de gran compromís politic i social. Ens acostarem a la figura de Manuel Vázquez Montalbán i la sèrie Carvalho amb l'interrogatori a George Tyras. Un altre dels interrogatoris és a l'erudit bibliotecari Jordi Canal i Artigas sobre la importància de col·leccions com La Cua de Palla. Andreu Martín ens parla de Manuel de Pedrolo i de reivindicar la figura d'Agatha Christie.Crims per a la memòria de Didier Daeninck és un dels millors exemples del paper de denúncia del nostre passat que podem trobar a la novel·la negra. Àlex Martín Escribà a Interrogatoris també ens descobreix la Marsella negrota de François Thomazeau o el projecte literari de Massimo Carlotto per explicar el crim a ItàliaEscuchar audio

Silvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision va fer una immersió durant 4 anys en l'arxiu de la fotògrafa basca Isabel Azkarate. El resultat de tot plegat el podeu gaudir en un llibre i dues exposicions a Donosti, una sobre la seva íntima relació amb l'art i una altra de retrospectiva. Isabel Azkarate té una pulsió irrefrenable per fotografiar i documentar tot allò que veu. Va entrar a la fotografia a Barcelona, va tenir la seva experiència americana a Nova York com a street photograph, va documentar el Festival Internacional de Cinema de San Sebastián i va posar imatges al conflicte basc amb un gran compromís en l'època més dura. Dona intrèpida, valenta i honesta també va fotografiar el drama de Sendero Luminoso.Isabel Azkarate va enlluernar el món amb la seva fotografia de carrer, el seu arxiu és espectacular i està molt ben conservat. És la crònica fotogràfica fonamental d'una època. Azkarate es va sentir atreta per personatges insòlits i diferents, d'ambients bohemis, sempre a peu de carrer. Capta i fotografia a persones, no el paisatge. Isabel Azkarate és una fotògrafa d'un sol click, de pescar el moment, d'aconseguir la complicitat amb la persona que fotografia. Una mirada molt oberta. Inquieta i hiperactiva, un llegat imprescindibleEscuchar audio

Ningú es pot amagar per sempre ¿o sí? Marcos Nieto Pallarés construeix amb cura una novel·la negra que aprofundeix en la crítica social, els traumes del passat, la infantesa traumàtica i un crim que 36 anys després podrà tancar una ferida oberta. El Juego del Mal ens situa el 2018 al barri de la Moraleja de Madrid on apareix el cadàver d'una dona vestida amb roba de nina i la cara destrossada. No només les seves faccions són irreconeixibles sinó que les seves empremtes dactilars no consten a cap base de dades i té una marca darrera l'orella dreta. L'inspector d'homicidis Álvaro de la Torre, al càrrec de la investigació amb la seva companya Elsa Bermejo, té la mateixa marca.El dolor del passat, la venjança, l'odi, torna amb força i connecta aquest crim amb un tràgic succés que va passar una nit d'estiu de 1982 a Triana. Fidel als seus instints, Álvaro de la Torre s'enfrontarà als seus fantasmes en el cas més personal i pertorbador de la seva carrera. El sentiment de culpabilitat, la fragilitat emocional, la desaparició de menors o el que ens porta a convertir-nos en una ment criminal són alguns dels temes que tracta el llibre.Saber el com, el qui i el per què de tot plegat és més important que no conèixer qui és l'assassí. Editat per Newton Compton EditoresEscuchar audio

Fem prescripció cultural amb Maria Dolors Sàrries. El Centre Cívic del Fort Pienc ens proposa un taller que reivindica pintores oblidades de l'Impressionisme. Comença el proper dimarts i fins el 19 de març repassarà les figures de Marie Bracquemond, l'artista que no va poder pintar. D'origen humil es va enamorar del moviment impressionista, però es va topar amb un marit, grabador de prestigi que no va acceptar que la seva dona s'unís al grup de pintors abanderats per Monet, Renoir o Cézanne. Marie Cassatt es va fer artista davant la oposició dels seus pares. Degàs es va convertir en el seu abanderat. Feminista i bohèmia no ho va tenir fàcil. La seva obra representava imatges de la vida social i privada de les dones, maternitats i pintures on quasi sempre reivindicava la figura femenina. Eva Gonzalès va ser definida com la pintora breu, pupil·la de Chaplin i Manet va aprendre dels grans, després de fer de model dels impressionistes, va créixer rodejada de la més exquisida intel·lectualitat de París. El naixament de la seva filla li va provocar la mort amb només 34 anys.Fem un homenatge al fotoperiodista Horacio Seguí que va ensenyar Barcelona a Cruyff, el gran retratista del Barça i la cultura. El seu llegat és inmens. Va ser autodidacta, ningú ha fotografiat més plantilles de fútbol que ell i la seva trajectòria es va resumir en un llibre La meva vida en un click de Toni Vall. La seva obra ja forma part de l'Arxiu Nacional i del FC Barcelona. També ens ha deixat Ester Xargay un somriure infinit i l'alegria de viure. Escriptora, videoartista i gran agitadora cultura de pràctiques experimentals. Paraula, imatge i vida, tres universos que en la figura d'Ester Xargay eren indestriables.Acabarem recomanant lectures de gènere negre fetes a casa ara que comença la BCNegraEscuchar audio

Dotzena edició del festival més matiner de l'any. El gran protagonista és el True Crime, el Crim de la Guàrdia Urbana i mirada al gènere negre juvenil. Tura Soler, Narcís Bardalet, Jordi Grau, Fàtima Llambrich, Andreu Martí, Àlex Martín Escribà, Jordi de Manuel, Lluís Anton Baulenas i totes les novetats del gènere negre en català.El Gran Trivial del Tiana Negra o l'atracament a La Caixa de Tiana, un fet real protagonitzat pel maqui Quico SabatéTres dies en els que Tiana Negra es converteix en el centre i l'aparador del gènere negre en català. I un cartell que juga amb la IA.Escuchar audio

El protagonista és Daniel, un nen que juga amb una pilota en una plaça del centre de Barcelona. En qüestió de segons desapareix. S'ha perdut o se l'han emportat? Però Daniel no és un nen com els altres, no té els mateixos recursos i és incapaç de demanar ajuda en una ciutat plena de perills. La trama també parla de la por irracional quan algú desapareix, del sentiment de culpa, de la ciutat i del que la pobresa et pot portar a fer per sobreviure.Escuchar audio

Premio Xerais de Novelda. L'autor gallec Pedro Feijoo ens porta una obra que parla de corrupció, amenaces, extorsions i conspiracions. Marosa Vega és una periodista amb talent i habilitat que és acomiadada de la feina pel seu compromís amb la veritat acabarà acceptant un encàrrec molt especial d'un antic company de feina, Salva Lamas. Li demana ajuda per destapar un cas de corrupció política que afecta al President de la Xunta de Galicia i que acabarà deixant un important nombre de víctimes. Qui diu la veritat? Qui practica la por? Qui vol que es faci justícia? Constructors, banquers, advocats, alts càrrecs polítics i directius de mitjans de comunicació hi tenen alguna cosa a veure. Molta documentació, molta veritat i una reivindicació del periodisme d'investigació són els trets principals de Nadie Contará la VerdadEscuchar audio

Olga Xirinacs, escriptora nomenada Doctora Honors Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Cristina García Rodero la fotògrafa de les emocions de qui podeu gaudir al cinema d'un documental sobre la seva gran trajectòria. La Mirada Oculta. Pilar Aymerich que publica les seves memòries visuals amb les fotografies, emocions i motivacions que acostumen a quedar amagades darrera la càmera. Pura memòria de la ciutat.Escuchar audio

Prescripció cultural amb l'editora Maria Dolors Sarries. Madame de Pompadour. Intel·ligent i d'una bellesa espectacular es va convertir en amant i confident del Rei Lluís XV. Impulsora de les Arts i les lletres, important mecenes, impulsora de l'enciclopèdia de Diderot i de monuments com la Plaça de la Concòrdia de ParísI no deixem París perquè parlem d'Amadeo Modigliani i de la seva exposició a l'Orangerie. Curta i brillant carrera, una vida bohèmia, va batallar amb la pobresa i greus malalties, incloent la relació amb Picasso, Cézanne, Jeanne Hebuterne o Beatrice HastingsAcabem fent un sentit homenatge i reivindicació de Concha Velasco, ballarina, actriu, productora, presentadora de TV. Un exemple de vitalitat, professionalitat, una gran artista i mestre, generosa, enginyosa i cinèfila. Exemple d'honestedat, resiliència i empatia.Escuchar audio

Un clàssic contemporani de la literatura islandesa, traduït en 30 llengües i que arriba en català de la mà de Mònica Batet, editora de Nits Blanques. Simbolismes, diàlegs home i natura i la mort d'una noia amb Síndrome de Down. La persecució de la guineu per part d'un pastor, les tempestes violentes de neu i la història de s'amaga darrere la mort de l'ABBA són els eixos principals d'aquesta novel·la que es narra com una faula. El llenguatge excel·lent, l'estètica i el ritme que recorden sovint els versos d'un bon poema.Escuchar audio

null

Deu escriptors, dos personatges i un relat. tàndems fantàstics és un recull de contes cuinats a quatre mans amb una temàtica comuna: el concepte de la dualitat. Deu relats curts protagonitzats per duets, clons, pilots espacials, IA, dimonis, camells, dobles. Un mosaic de subgèneres que van des de l'space opera al realisme màgic, de l'acció de les narracions d'aventures pulp a la reflexió de la literatura de l'estrany i de la ciència ficció angoixant a l'humor passat de voltes Escuchar audio

null

Ivan de Cristóbal. Sala de Espera. Al Revés. El rellotge de la vida. Escuchar audio

null

null

null

<p>Ombres de Colors. Oriol Malet. Abandonament Escolar</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/ombres-colors-oriol-malet-abandonament-escolar/6980691/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/ombres-colors-oriol-malet-abandonament-escolar/6980691/" alt=""/>

Avui inaugurem la 10ena temporada del programa i ho fem amb un munt de prescripcions culturals que toquen l'àmbit de la lectura, de la música, de la pintura i l'art. Ho fem amb la nostra prescriptora cultural i editora, Maria Dolors Sàrries. Us quedareu enganxats a l'antena. Les biblioteques són refugis per l'ànima, la cultura i la reflexió. La Biblioteca Gabriel García Márquez és la Millor Biblioteca del Món, situada al barri de Sant Martí, un equipament amb 1 any de vida que ha rebut el premi valorant el disseny, la seva relació amb l'entorn i els serveis que ofereix. Us parlem d'una història fantàstica i és com es va salvaguardar la Biblioteca de Tombuctú. Les biblioteques són centres d'assistència primària del coneixement. Us parlem de llibres, la nova medicina que es recepta al CAP de Manlleu. La Biblioteca Municipal del poble i el seu Centre d'Atenció Primària impulsen el projecte comunitari Biblioteca de CAPçalera amb l'objectiu de millorar la salut i el benestar emocional de la població. Acostar els llibres i altres materials als pacients fins a casa seva, recomanar lectures i promoure la cultura com un medicament necessari. Hi ha visites a domicili i prèstec de llibres, revistes, DVD's i altres materials lúdics i divulgatius. Llegir aporta múltiples beneficis, capacitat de concentració i memoritzar, mètode preventiu de malalties i millora el benestar emocional de les persones. Amb Maria Dolors Sàrries parlem del perill del tancament del Milano, una nova pèrdua d'un referent de la cultura musical de la ciutat. Gentrificació del teixit cultural. Una franquicia de pizzeries pot acabar amb un dels espais fonamentals de l'ecosistema jazzístic de la ciutat. El Milano Jazz Club tancarà a finals de més tot i no tenir problemes financers i amb una programació tancada. La nostra prescriptora cultural també us parlem de l'Exposició de Mucha al Palau Martorell. L'artista gràfic i pintor txec es va fer famós a París pels cartells teatrals per l'actriu Sarah Bernhardt, també va fer anuncis publicitaris i elegants dissenys de panells educatius. Fins el 15 d'octubre podeu gaudir dels seus cartells, dibuixos i pintures. Per Mucha, la missió de l'artista és ensenyar a la gent a estimar la bellesa. Exposició de Henri Matisse al Museu Diocesà fins el 22 d'octubre, un artista fonamental, el geni del color i uns dels artistes més rellevants del s.XX. Capaç de crear un estil propi, de trencar amb les normes i estils pictòrics anteriors i va aconseguir l'elogi de la crítica. Acabarem parlant de la Setmana del Llibre en Català que s'inaugura aquesta tarda al Moll de la Fusta. Més de 300 activitats, presentacions, debats literaris, concerts, tallers, recitals de poesia, signatures d'autors i taules rodones. Tot el que heu de saber per la reentrée literària fins el 17 de setembre. Premi Trajectòria a Mercè Ibarz, Premi Difusió a Roger Mas. Poesia, podcast culturals, còmic, autors internacionals, traduccions, novel·la negra. Un recorregut que no us podeu perdre. Escuchar audio

Avui us volem acostar una actriu versàtil, icona de moda, dona alliberada, excèntrica. En motiu del centenari de la seva mort, el Petit Palais de París li ret homenatge amb una exposició que estarà oberta fins el 27 d'agost i la nostra prescriptora cultural, la Maria Dolors Sàrries l'ha vist. Es tracta de Sarah Bernhard, la influencer francesa del s.XIX, la trajectòria de la famosa actriu i artista. És un conjunt de 400 obres, una immersió total a la vida de l'estrella en la llum dels projectors i en el seu taller. A banda d'excel·lir en el món del teatre, també va ser escultura, pintora i escriptora. Freud tenia un retrat seu al consultori. Oscar Wilde li va dedicar la seva obra Salomé. Però Sarah Bernhardt no estava destinada a ser la gran artista en la que es va convertir. De mare cortesana i pare desconegut, no ho va tenir fàcil. L'escriptor nord-americà Mark Twain assegurava "hi ha cinc classes d'actrius, les dolentes, les regulars, les bones, les grans i Sarah Bernhardt". Això diu molt del que va aconsguir. Les seves interpretacions estaven allunyades dels excesos i sobreactuacions i es basava en la naturalitat i una veu que omplia els escenaris en els que actuava. Anglaterra, EUA, Amèrica del Sud, Austràlia, Egipte. El públic queia rendit als seus peus. I va tenir admiradors i amics com Gustave Doré, Alphonse Mucha, Victor Hugo o Oscar Wilde. Amb la Maria Dolors Sàrries analitzem la gènesi de Tupperware, com es va crear, la importància de la feina de Brownie Wise en el seu impuls. Una tasca que va anar molt més enllà de demostracions directes del producte als consumidors en domicilis particulors. La majoria eren dones que cobraven una comissió, guanyaven diners propis, augmentaven la seva autonomia i es podien relacionar en un entorn segur que facilitaa les confidències. Però també hi ha una part fosca. La prescripció cultural del programa també passa per recomanar una sèrie de sèries per a l'estiu amb valors. Parlem d'El Baile de las Luciérnagas una sèrie que és una exaltació a l'amistat fantàstica, una tragicomèdia preciosa que ens fa plorar basada en una novel·la. També parlem de les dues temporades de Innocent una sèrie amb una trama molt ben pensada per demostrar la innocència d'una persona condemnada i que al cap dels anys es demostra que es podria tractar d'un error judicial. Altres propostes són Jack Ryan basada en les novel·les de Tom Clancy on el protagonista com a director adjunt en funcions de la CIA rep l'encàrrec de destapar la corrupció interna. Descobrirà una sèrie d'operacions encobertes sospitoses que deixen en evidència la vulnerabilitat del país. Inseparables on Rachel Weiz fa de dues germanes bessones ginecòlogues que porten al límit les seves investigacions sobre l'embaràs i el part. Inquietant i addictiva a parts iguals. Una adaptació del clàssic de David Cronenberg. La Sàrries també ens proposa Endeavour una sèrie basada en les novel·les de l'escriptor Colin Dexter que s'ha acabat per sempre i ens hem quedat orfes. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una novel·la que rememora una filosofia de vida. Mort d'un apicultor és un text farcit d'històries que ofereixen una mirada alegre i irònica de la Suècia d'entre els anys 50 i 70. El mèrit d'aquesta mirada és de Lars Gustafsson, un escriptor eclèctic i el més internacional dels autors suecs contemporanis. La seva trajectòria com a filòsof introdueix una visió reflexiva en tota la narració. Una novel·la que és un clàssic modern de la literatura sueca. Gustafsson ha estat traduït a més de 30 llengües i, entre d'altres, va guanyar el prestigiós Premi Nòrdic de l'Acadèmia sueca i el Premi Thomas Mann. També va estar nominat al Premi Nobel de Literatura. El més important és que és la primera vegada que aquest autor es tradueix en català. Una traducció de Carolina Moreno Tena excel·lent. El llibre "Mort d'un Apicultor" és un llibre que recorre els apunts recollits en diferents quaderns i llibretes, la groga, la blava i l'estripada. Ell està malalt en una fase terminal de càncer però és una paraula que no es pronuncia en cap moment. Aquest és el punt de partida o l'excusa per fer, amb un estil molt personal i poètic, balanç d'una vida i d'un model de societat: la cultura del benestar socialdemòcrata nòrdic dels anys '70 El protagonista és Lars Lennart Westin i al llarg de la novel·la va repetint la frase "tornem a començar, no ens rendim". Tota la filosofia de vida que recorre la novel·la. Ell té una sèrie de possessions importants: un jardinet, un hort, un gost i una gran quantitat de ruscos d'avelles. S'elogia el paisatge i la joie de vivre. Recorre la seva infantesa, la seva joventut esbojarrada i els primers amors i la relació que tindrà amb la seva ex dona Margaret, una manera de relacionar-se molt curiosa. La seva relació de parella es basa en un acord de no apropar-se massa l'un a l'altra, en no envair l'esfera privada de l'altra persona. El llibre també destaca la visita de 2 nois de 12 anys que senten una fascinació pels còmics de terror i aventures. Westin comença a escriure una història de ciència-ficció per a ells. Una relació molt bonica d'intercanvi de coneixements. Mort d'un Apicultor recorre diferents estacions des de la tardor quan li fan les proves hospitalàries fins a la primavera següent quan finalment haurà d'anar a l'hospital. Destaca el humor, la força i la sensació d'aquest apicultor i ex mestre per formar part de la natura. Un entorn que s'anirà transformant a mesura que el seu cos va canviant. Els poders descriptius de Lars Gustafsson són increïbles perquè ens permet als lectors sentir el fred, la humitat, el sol i les olors. La reflexió inicial ens porta a parlar de Patrick Radden Keefe, periodista d'investigació de The New Yorker que acaba d'editar en català Periscopi el seu tercer llibre, Canalles, un recull excel·lent d'històries aparegudes a la revista i protagonitzades per personatges excessius que sovint cauen en la criminalitat. Assegura que ens fascinen els estafadors i assassins per la transgressió. La majoria de la humanitat viu seguint una sèrie de regles i protocols i per tant admirem o ens agrada veure gent que les trenca. Ens intriga també saber si se'n sortiran o no. Per l'investigador del New Yorker és una matèria humana molt atractiva. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una nova aventura escrita pel Mosso d'Esquadra i escriptor, Rafa Melero. Ens torna a sorprendre a Dragones de Papel on continua la saga de l'enigmàtic sargent Xavi Masip que amb Ful va aconseguir guanyar el 1r Premi de Novel·la Cartagena Negra. Xavi Masip no està passant el seu millor moment perquè està apartat del cos i sent investigat pel Departament d'Afers Interns després d'una polèmica intervenció policial. Haurà de compartir investigació sobre un assassí en sèrie i psicòpata amb Cristina Espejel, una mossa d'esquadra que ha passat per un procés de reassignació sexual. Tots dos tenen històries personals complexes però uniran les seves forces per trobar aquest psicòpata que mata dones que treballen oferint sexe per internet i que deixa la seva signatura en format d'origamis japonesos amb la figura de dracs. Una investigació entre Barcelona i Cadaqués que analitza les ombres del negoci sexual online i un assassí amagat entre les pàgines d'internet que porta a terme una venjança. Un altre dels punts que treballa Rafa Melero a Dragones de Papel és la importància dels procediments policials en una investigació criminal. Els tempos, el treball en equip, la relació entre els diferents estaments del cos i amb els jutges o forenses. Un primer assassinat a l'Avinguda Pedralbes de Barcelona on es descobreix una mà d'un cadàver envoltat de plàstics i la primera víctima, Clarise, a la que li han tret un tros de pell que apareix en una bossa transparent acompanyada d'una figura de drac feta amb paper. El segon cadàver, de la Míriam, apareix a Cadaqués, una víctima que serà més personal. La seva història i el seu passat seran bàsics per descobrir com ha acabat dedicant-se al negoci de sexe per internet i el perquè de la seva mort. Els secrets familiars són molt importants en aquesta ficció de Dragones de Papel i el modus operandi del psicòpata que assassina a les noies. La confiança que estableix el sergent Masip amb el seu amic és clau perquè la investigació avanci i es solucioni el seu problema amb Afers Interns. El sisè sentit del sergent Masip també serà important per descobrir qui ha assassinat a les noies.  La reflexió inicial ens porta a parlar d'una gran pel·lícula Toro Salvaje, el film amb el que Robert de Niro va salvar la vida a Martin Scorsese. L'obra mestra del director de Nova York torna als cinemes ara en una versió restaurada en 4K. Escuchar audio

Avui us volem acostar un llibre que no us deixarà indiferents. Una antologia de relats en forma de fix-up constituïda per 11 relats de grans plomes de la literatura de gènere negre i ciència ficció que comparteixen escenari i alguns personaltges. Es poden llegir de manera independent però els curadors Jordi de Manuel i Àlex Martín Escribà recomanen llegir-les en l'ordre establert perquè configuren una trama que hibrida el gènere negre i la steampunk. Sota el títol Vapor Negre. Barcelona Steampunk 1911 trobem una antologia amb relats de Jordi-Font Agustí, Teresa Solana, Antoni Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Macpherson, Carme Torres i Jordi de Manuel. Ens hem de situar a la Barcelona de 1911, el desenvolupament tecnològic propiciat per l'aigua hipercalòrica que genera vapor a 999 graus centígrads. Una energia que ha situat Barcelona i Catalunya com a punta de llança d'una nova revolució industrial. L'aigua hipercalòrica només se subministrava a empreses de capital català i l'Estat Espanyol i imperis com l'austrohúngar volen apoderar-se d'aquesta aigua prodigiosa. Els elements comuns són una idealització de la tècnica, la mecànica i el vapor que li donen un caire d'enyorança d'un temps passat, sobre un futur imaginat. Ambientat en l'època victoriana suposa una crítica a la societat hipertecnològica, un moviment aristocràtic i elegant, deutor de pioneers com Jules Verne o H.G. Wells. El món està impregnat de màquines impossibles, ginys extraordinaris i la presència de ferrocarrils, aeròstats, gramòfons, pistoles i tramvies. El volum que teniu entre les mans es basen en un gènere steampunk que és un moviment anacrònic nascut a la dècada dels '80 que planteja mons alternatius, societats utòpiques i una estètica retrofuturistes. El punt de partida s'inspira en La Febre del Vapor de Jordi Font-Agustí. El repte va ser trobar un grup d'escriptors intrèpids que estiguessin disposats a aventurar-se en un viatge arriscat, un joc literari, un fil contextual comú i unes premisses a respectar. Altres personatges importants són el detectiu privat Edgar Perot i el seu ajudant, l'anarquista Mateu Bandera encarregats de seguir les pistes per esbrinar qui hi ha darrera dels crims. També una jove inventora Emma Brotons que ha creat una màquina per viatjar en el temps que és utilitzada per cometre assassinats. El context històric és important amb la visita de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson fundador de la Canadenca, l'efervescència industrial de la ciutat, la inauguració del Casino de la Rabassada i l'auge del poetes avantguardistes. També sortirà als relats la figura d'El Noi del Sucre, Salvador Seguí. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar una conversa íntima, sense presses, amb una escriptora, Cristina Campos, que ha estat finalista al Premi Planeta amb Historias de Mujeres Casadas. També ha estat directora de càsting i guionista i ha participat al Festival En Altres Paraules del Caixaforum. Amb ella parlarem de l'ambició emocional, del seu univers literari, de l'escriptura intimista, de l'amor, la instrospecció i l'humor. De com bussejar en els sentiments d'un mateix o del seu entorn per escriure. Quines eines són necessàries per escriure una novela, com ser generós en l'escriptura, a l'hora de valenta i propera per atrapar els lectors. Cristina Campos veu de la passió de l'escriptura d'Annie Ernaux, Anaïs Nin, Delphine de Vigan o Marguerite Duras. Com elles ho han fet, Cristina Campos observa amb lucidesa la passió amorosa, abordant el desit femení i la infidelitat en el matrimoni. Ho fa amb veritat i amb naturalitat. Historia de Mujeres Casadas aprofundeix en la intimitat femenina, i ho fa amb tendresa i sentit de l'humor i amb tres personatges femenins molt ben dibuixats. La Gabriela, la Silvia i la Cósima són dones de més de 40 anys, independents econòmicament dels seus marits amb vides estables però amb una insatisfacció vital que acabarà per despertar la seva ambició. La forta amistat que comparteixen les tres protagonistes suposarà per elles un punt d'anclatge imprescindible per sobreviure als seus problemes, als seus dubtes o neguits existencials. En algunes el desig s'ha esfumat, d'altres no el poden aconseguir i pateixen en una relació tòxica. De la rutina conjugal, del pànic i l'avorriment del dia a dia, el pas del temps. Amb Cristina Campos també parlem de la soledat i la solitud a l'hora d'escriure i de l'atreviment que requereix. Escriure sobre el que ens preocupa o fa mal és un material literari de primer ordre. La reflexió inicial és un homenatge a Martin Amis, el novel·lista britànic sarcàstic que va denunciar una societat a la deriva. Va escriure llibres tan personals com Dinero, La Informacion o Experiencia. Formava part d'una generació on també hi trobem Ian McEwan, Julian Barnes, John Banville o Salman Rushdie. Ha mort un dels escriptors més brillants, audaços i divertits. Un malabarista de les paraules, un erudit, un savi i un polemista. A Desde dentro reflexionava sobre l'escriptura com l'art d'explicar i donar sentit a les històries. O Experiencia on parlava de la mort dels amics i dubtava del futuri ho feia jugant, provocant i desconcertant els lectors. A Desde Dentro hi ha narrativa, assaig, evocació, crònica familiar, laberint de miralls i un passeig entre fantasmes i mestres. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui us volem acostar un assaig molt agut on la filòloga i escriptora Carmen Domingo qui repasa els camins que ens portat a canviar la realitat política per un miratge sentimental. Detecta la Cultura de la Cancel·lació i la trampa del nou moralisme que amenaça la creativitat humana. Ara estem pitjor que el panorama que Ray Bradbury va mostrar a Farenheit 451. Censura, puritanisme que ens porten de camí a una distopia social. Ens parla del nous tirans de les idees a #Cancelado. El Nuevo Macartismo, editat a Círculo de Tiza. En ple s.XXI existeix la censura i l'autocensura i també árbitres d'allò que es pot dir o pensar. La Cultura de la Cancel·lació és una dictadura cultural que lluita per establir una pensament estàndar i uniforme. Tornem a agafar actituds del passat però el fet de cancel·lar a algú pel que pensa existeix des de temps immemorials. I és precisament a les xarxes on ha saltat la censura que fins i tot arriba a la universitat. Hem assumit que el no pensar com l'altre dóna dret a fer callar, borrar o invisibilitzar a algú que no pensa en nosaltres. Es practica des de tots els àmbits i no es redueix a una ideologia de dretes o conservadora, sinó que també la practica l'esquerra i és el més preocupant. Vivim a l'era del hastag i el titular ràpic i molta gent no aprofundeix per saber el que està passant realment. Carmen Domingo ens parla de submissió i autocensura a l'art, al periodisme i a l'activisme polític. Davant la vida que ens volen vendre hem de reivindicar la llibertat, la capacitat de reflexió i el compromís. Borrar, eliminar, amenaçar a qui discrepa és un signe de barbarie. La Política de la Cancel·lació és el motor de la incultura i la crema de bruixes del s.XXI. La reflexió inicial és un homenatge a l'agent literària Antònia Kerrigan i quin va ser el seu periple personal i professional per arribar a ser una pionera en la defensa dels drets d'autor. I a la fascinació per la figura de Mercè Rodoreda 40 anys després de la seva mort. Gaudiu!!!! Escuchar audio

Avui parlem d'una ànima inquieta, d'una buscadora d'or en el món del cinema, humil, creativa i discreta. Ha treballat a molts àmbits i sempre ho ha fet des d'una perspectiva de sensibilització. És la Fina Sensada. A través de la Fundació Fernando Fonseca es dedica a continuar mantenint viu el llegat del seu company, el doctor Fernando Fonseca, cirurgià traumatòleg, cooperant i fundador de Metges del Món a Catalunya. Conegut com el metge dels pobres va morir el 2014. La va educar en l'ètica de la imatge i la seva filosofia de vida és lligar medicina i cinema.  Fina Sensada va començar en el món del cinema de manera casual quan feia de cangur per una maquilladora de cinema que treballava a La Plaça del Diamant de Paco Betriu. Després estudiaria fotografia, passaria a fer de meritòria i d'script una feina molt important. Va treballar en coproduccions internacionals, va fer publitat i cinema d'autor. A banda de Paco Betriu, una de les persones importants a la seva vida va ser Mario Camus. Parlem amb Fina Sensada de la part creativa d'una feina que ha desenvolupat amb autèntica passió. Però també es va cremar, el cos li va dir prou després de passar per urgències en dues ocasions a causa de la tensió, l'estrès i crisis d'ansietat. Començarà a fer documentals amb Rosa Masip passant per Marroc, Gàmbia i Cisjordània, entre d'altres. El 2005 Metges del Món la vindran a buscar perquè els acompanyi a fer un reportatge a Sri Lanka que acabaven de patir un tsunami i la persona que la va entrevistar va ser el Doctor Fernando Fonseca. Ell li va ensenyar que havia après el llenguatge cinematogràfic i la forma d'expressar-se durant tota la seva trajectòria. Havia de fer audiovisual amb professionalitat, cor i amor. Va aprendre a sensibilitzar, a ser rigorosa, a fer cooperació i a fugir del sensacionalisme. L'ètica de la imatge l'havia atrapat. Escuchar audio

Avui parlem de cultura en majúscules amb propostes que ens porta la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries. Ha estat a París i ens recomana l'exposició del Museu d'Orsay sobre Edouard Manet i Edgar Degàs. Una exposició que explora les similituds i diferències entre tots dos artistes en el seu art, els temes triats, els gustos estètics així com els seus cercles familiars, els seus amics comuns en el món de l'art. L'exposició està organitzada en col·laboració amb el Metropolitan Museum of Art de Nova Yok i posa de relleu la seva amistat i rivilitat per llançar una mica de llum sobre la riquesa pictòrica moderna. Els dos artistes varen conviure al s.XIX i varen tenir complicitat. Tenen analogies com alguns temes que varen treballar, des de les carreres de cavalls fins a les escenes de cafè, des del retrat de la prostitució fins a les banyeres. Varen reinventar els gèneres de nou, el realisme que varen obrir a unes altres potencialitats formals i narratives, el mercat i els col·leccionistes que varen suposar conquerir llocs com cafès i sales d'espectacles i els cercles familiars, com Berthe Morisot. La sociabilitat de Manet, molt oberta i brillant contrasta amb l'existència secreta de Degàs i el seu reduït entorn. Les sales d'exhibició estan dissenyades per oferir una experiència immersiva i interactiva als visitants, amb projeccions multimèdia, pantalles tàctils i terminals d'audio. El recent descobrirment que José Luis Martín Vigil era un abusador ens fa replantejar-nos si podem separar l'obra dels seus artistes. Martín Vigil, va ser un capellà supervendes als anys 60, però també va ser acusat de pederàstia i encobert per l'Esglèsia. El pis dels abusos del capellà Martín Vigil a Madrid era el lloc on acudien els noies que l'escrivien de tot Espanya. Autor de bestsellers juvenils en els 60 i 70 va morir el 2011, després d'haver estat expulsat pels jesuites per dues denúncies d'abusos a menors. Això ens porta a parlar també de Picasso i Dora Maar. Un altre dels temes és demostrar el surrealisme de la reescriptura dels llibres de Roald Dahl, Agatha Christie o les aventures de James Bond escrites per Ian Fleming. Alterar el vocabulari de les mateixes o les al·lusions racials per adaptar-les a les sensibilitats modernes ens sembla que és censurar, no entendre la capacitat de reflexió en la lectura dels llibres i en el context en què han estat escrites. Obres que passen pel bisturí de la correcció política i que formen part de la cultura de la cancel·lació. Maria Dolors Sàrries també fa un homenatge a l'actor i director, José Luis Gómez que interpreta a Madrid al costat d'Ana Belén l'obra "Romeo y Julieta despiertan". Un actor que li va fer obrir el cuquet de la cultura a la nostra prescriptora cultural. I a la reflexió inicial és una reivindicació de la importància de Rosalind Franklin. La troballa d'una carta i un article demostren el paper d'aquesta científica en el descobriment de la doble hèlix d'ADN. Fa exactament 70 anys dos biòlegs Watson i Crick varen anunciar que havien aconseguit desxifrar l'estructura de l'ADN. La part fosca d'aquesta història és que aquest descobriment científic no hagués estat possible sense el paper d'aquesta científica britànica. Franklin va ser la meitat de l'equip que va articular la pregunta científica i va donar importants passos per la seva solució. va proporcionar dades bàsiques i va verificar el resultat. Escuchar audio

Avui parem atenció a un llibre difícil de classificar però que ens atrapa des del primer moment. Mónica Betet construeix un llibre, Una història és una pedra llançada al riu on toca molts pals. Hem de partir de la base que a l'autora li interessen les històries: com neixen, com evolucionen, com es propaguen, com coincideixen. També li interessen les estratègies que troben els éssers humans per aconseguir una vida normal en sistemes polítics opressius. Aquesta novel·la, que ha impactat gràcies al boca orella, ha trobat la manera d'unir aquests dos interessos creatius i vitals. Tenim uns protagonistes com el Folklorista, el Revolucionari o l'Escoltadora de Cançons que es passegen en aquesta oda a la ficció, a les rondalles, a la memòria popular. Mónica Batet juga amb la seducció de les paraules i les trames i aconsegueix que el lectors ens enganxem al relat, amb ganes d'escoltar i viure més el món de les llibertats. Ens situen a un no lloc i un temps que el lector ha d'imaginar, tot i que fa referència a dictadures i conflictes com la Guerra dels Balcans, el Mur de Berlín, la dictadura espanyola o portuguesa o la Romania més fosca. Explica històries terribles de la humanitat en format de rondalla. Construeix el text com si fos folklore. Les històries serveixen com a refugi, amb una prosa brillant i un to que a l'hora és boirós, dens i tendre. La música també és molt important a la novel·la i un refugi, sobretot en les cançons escrites i composades en moments de barbàrie. Una novel·la que s'ha construït durant 4 anys fins a trobar el to que ens atrapa. Les lectures i els viatges són molt importants a l'hora de confeccionar aquesta ficció. L'estructura està construïda a través de flashbacks que doten d'interès i riquesa la trama i que permeten conèixer cadascun dels personatges i el seu paper per aconseguir més llibertat i caminar cap el progrès i la innovació. I a la reflexió inicial parlem de Ramon Masats, un fotògraf que als 92 anys, és el supervivent de la generació daurada de la fotografia a Espanya. Ara mateix té una exposició a Madrid on mostra les seves imatges clàssiques en blanc i negre. Va ser un renovador que per sort no va voler ocupar-se del negoci de bacallà que la família tenia al Mercat del Born. Sobre el seu arxiu li encantaria que anés al Museu Reina Sofía tot i que pensa que no els interessa molt la fotografia, perquè potser el consideren un art menor. Ell no s'etiqueta com a fotògraf ni com artista, més aviat com un artesà de la fotografia. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en parlar de la contradicció humana i de les dificultats de sobreviure a una parella en crisi. L'autora d'Amor en Cas d'Emergència i La Vall del Mulde, Daniela Krien ens transporta a la intimitat d'una parella, ens convertim com a lectors en testimonis d'un incendi sense foc, fet de retrets i silencis, però també d'una secreta esperança de salvació. En parlem amb l'editor de Més Llibres, Jordi Martin Lloret qui publica L'Incendi de Daniela Krien. Ens situem en un incendi real que destrueix una cabana que una parella havien llogat per passar l'estiu als Alps d'Ammergau, a l'Alta Baviera. Ells són la Rahel i en Peter i l'incendi els farà canviar de plans. La trucada de la Ruth, una vella amiga de la mare de la Rahel sembla molt oportuna: necessita algú que li cuidi la casa i els animals mentre ella i el seu marit són fora per un problema de salut. La Rahel veurà el seu problema solucionat, una intendència menys, però no li consulta al Peter. S'hi estaran tres setmanes, en una casa aïllada, on haurà de decidir si paga la pena salvar una relació que fa temps que agonitza. Una novel·la que transcorre com una alegoria, molt simbòlica, que recorda les dues Alemanyes de després de la caiguda del Mur de Berlín. De les relacions entre mares i fills i els pares desconeguts. La Rahel és psicòloga i en Peter professor d'universitat. Malgrat els silencis i la distancia de la parella, hi ha respecte entre ells. La portada la signa en Pep Boatella i veiem una parella de cara a la casa de vacances i una columna de foc que sobresurt dels seus caps. La seva relació està tocada, són cínics un amb l'altra i hi ha una manca de relacions sexuals. El temps a la casa de la muntanya de la Ruth els servirà per descobrir el seu passat, en el que s'han convertit i el que els queda per solucionar a les seves vides. Els seus fills són la Selma, una persona conflictiva, dramàtica, depenent, mentre que el Simon és independent i va a la seva. La relació amb els seus fills és una altre de les temàtiques de la novela de Daniela Krien. Viuen sota el mateix sostre però estan a quilòmetres de distància. Per curar les ferides i el ressentiment decideixen donar-se temps a una casa de camp solitària. Uns vells amics de la família, els ofereixen una taula de salvació: una casa-granja al nord del país, el seu propi projecte de vida. Daniela Krien deixa un bri d'especrança per aquells que encara creuen que l'amor ho pot tot. I a la reflexió inicial parlem de Leonora Carrington. La pintora surrealista que va ser maga, bruixa i pionera de l'ecofeminisme. La seva fama d'enigmàtica no va ser una pose "sóc tan misteriosa per a mi mateixa com pels altres". Imprevisible, inaudita i amb una curiositat insaciable, els que varen conèixer estaven convençuts que era d'un altre món. Entre l'avorriment al que semblava predestinada per la família, Leonora Carrington va escollir la fantasia, l'aventura i la desobediència. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en la darrera novel·la negra d'Anna Carreras Aubets publicada a Llibres del Delicte. Tenim a una protagonista, Emma, que és una pintora que espera el seu moment i somia en fer una gran exposició original i macabra que finalment li permeti triomfar en el món de l'art i viure sense patir. És una dona que es va empoderant a mesura que aparta del seu camí la mediocritat. Quan la detecta en algú, l'ha de matar. I sempre ho fa mirant directament als ulls de la víctima i li llança un "Vigila amb mi" que dóna títol a aquesta ficció. L'Emma haurà de passar per molts entrebancs i decepcions envoltada de personatges catapultats per la mediocritat. Viurà situacions desagradables i de perill en el seu periple de supervivència. L'Emma protagonitza una carrera de fons, un camí d'empoderament a través d'intents d'assassinat o crims que comet contra la gent que l'emprenya, la decep o li fa mal a ella o els seus éssers estimats. Anna Carrerras utilitza l'humor àcid i la penetració psicològica marca de la casa alhora que parla de maltractament, d'assetjament, del mal ús del català, de les relacions tòxiques o el narcisisme. L'Emma es convertirà en una justiciera a favor d'una vida personal i professional de més qualitat. No fa falta ni sang ni fetge per posar fi a la vida dels fills de puta, només intel·ligència, molta sang freda i un tarannà infal·lible. El camí no serà fàcil perquè mentre ella destrueix persones mediocres per la necessitat de fer el bé, també permet que altres la destrueixin a ella. Tota la vida, des de petita havia viscut en una campana de vidre, aliena al món real, era la rareta que quan surt del cau es transforma en una assassina en sèrie de gent mediocre. Referents musicals, literaris, poètics i artístics que li serveixen a l'autora i traductora, Anna Carreras, per criticar tot allò del món que no li agrada. I a la reflexió inicial parlem d'Alba Sotorra una directora que també està al capdavant de la seva productora i que reclama que manquen veus de persones diferents, no només dones blanques, sinó també racialitzades, migrades, de zones perifèriques i identitats diferents. Perquè com més diversa sigui la mirada del cinema, més democràtica serà aquesta visió que tenim del món. També parlem de la mirada i sensibilitat d'Ida Vitale que al seus 99 anys gaudeix d'un documental sobre la seva vida i obra. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

El llapis vermell és un repàs a la memòria històrica recent que ens mostra la fragilitat de l'adolescència i les seves conseqüències en la vida adulta. Els traumes, els cops, la resistència, la ràbia. A través d'un exercici crític i molt literari, l'escriptor Oriol Molas ens presenta una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada dels 80. Un treball. De ficció que retrata els abusadors, les víctimes i sobretot els mecanismes de poder i del silenci dels que s'ho miren i no intervenen. També del desamparament i del fracàs de l'educació en l'àmbit de les emocions. Un llibre publicat a Edicions de 1984. Escuchar audio

Un segell destinat a recuperar textos i novel·les de finals del s.XIX i principis del s.XX. el ideari és publicar llibres que per una raó o per una altra han estat silenciats i sotmesos a una clandestinitat derivada dels prejudicis que es varen trobar en l'època en què varen ser escrit. Una operació de rescat de títols als que no s'ha fet justícia. Castigades a l'ostracisme a vegades pels temes tractats, per ser literatura de gènere o per ser obra d'una dona en un univers masculí. Llibres maltractats que esperaven una mirada curiosa, oberta i lliure que els tragués de l'oblit Tenim els dos primers títols: Els trenta-nou esglaons de John Buchan i L'Home que va caure a través de la terra de Carolyn Wells Escuchar audio

Avui ens centrem en un llibre de 1914, Pioners, Oh Pioners! de Willa Cather que ha editat en català Cal Carré, amb una acurada traducció de Núria Sales. En parlem amb la seva editora Antònia Carré Pons. Situada en una petita localitat de Nebraska a finals del s.XIX ens mostra la hitòria d'un país que comença al cor d'una dona. Es tracta del segon llibre de Willa Cather qui primer es va dedicar al periodisme abans de llançar-se a l'escriptura. La seva obra té gran sensibilitat poètic i un poder descriptiu molt acurat. Evoca els records de la seva infantesa a Nebraska i la dura lluita contra la natura dels immigrants colonitzadors i les contradiccions entre la ciutat i la terra. Dels seus orígens va saber captar l'essència de les virtuts humanes bàsiques: passió, vitalitat espiritual, valor personal, magnanimitat i una conducta generosa. A Pioners, Oh Pioners! ens relata la història d'immigracio i supervivència amb una figura femenina central. L'Alexandra, una jove valenta que, a la mort del pare, es fa càrrec de la família. Amb la seva fermesa, constància i voluntat acompanyats d'una bona dosi d'intel·ligència i feina aconsegueix treure endavant les seves terres desafiant les convencions socials sobre el paper de la dona. Els colons de Willa Cather, entre els que ella mateixa va viure, són immigrants procedents de tots els racons d'Europa, famílies que lluiten contra l'adversitat en una terra salvatge i un clima extrem. En la seva majoria són artesans que aprenen a cultivar la terra a través de l'amarga experiència del fracàs. I la reflexió inicial parlem de Sandra Newman que imagina en el seu nou llibre un món sense homes. Pensa en un planeta on un bon dia desapareixen totes les persones amb cromosoma Y. Acaba sorgint un món menys violent i molt més col·laoratiu. Aquesta és la premisa de Un Mundo sin hombres, editat a Seix Barral. A partir d'aquesta novetat també parlem d'altres novel·les que han abordat la desaparició dels homes o la seva extinció. Escuchar audio

Avui ens centrem en la mirada de la Joana Biarnés i el seu arxiu sobre moda. A partir del proper dimarts, 28 de febrer i fins el 23 de juliol la Sala Canal de Isabel II acullen una exposició necessària, una àmplia revisió dels reportatges de moda que va realitzar al Diario Pueblo, a Madrid, entre 1962 i 1972. Uns reportatges que varen tenir lloc mentre es dedicava al fotoperiodisme, ja que va ser la primera dona dedicada a aquesta professió a Espanya. També hi ha un llibre editat per Blume. Posem en valor la figura de la primera fotoperiodista de l'Estat a través de la seva mirada creativa i com autora. No només captava a les models o maniquís sinó que captava les reaccions dels homes i dones, atònits i amb la boca oberta. Mostrava amb frescor, alegria i picardia una societat encara molt grisa i que mica en mica s'anava relaxant i obrint. En el camp de la moda va ser molt més activa perquè escollia temàtiques, vestuari, localitzacions i models i sovint hi aportava peces d'ella mateixa, perquè li agradava anar a la moda. Joana Biarnés sempre va saber posar-se la gent a la butxaca perquè era propera i empàtica amb aquells als que retratava. Així aconseguia un ambient d'intimitat avui molt complicat d'aconseguir. La majoria de les seves fotografies demostren aquest do d'empatia i proximitat, fossin polítics, actors, directors, personatges coneguts o anònims. Es va convertir en el camp de la moda en una cronista regular de l'evolució radical que es va produir en la indumentària, del classicisme de l'alta costura a la informalitat del prét-à-porter. Deixeu-vos inocular amb l'Efecte Biarnés I la reflexió inicial parlem de l'absurditat i manipulació que suposa la decisió de reescriure els llibres de l'escriptor Roald Dahl. L'intent d'inclusió ha desencadenat una controvèrsia. Reescriuen els llibres de l'autor des d'un punt de vista de ffer-los políticament correctes. Però Roald Dahl tracta els seus lectors, adults o infants com a persones intel·ligents i plenament capacitades per a gaudir amb la ironia, la irreverència i la imaginació. Ell era políticament incorrecte però extraordinàriament crític amb la injustícia o l'abús de poder. S'ha de saber separar a l'autor de la seva obra. Escuchar audio

Avui ens centrem en la la prescripció cultural de la nostra Maria Dolors Sàrries. En el seu darrer viatge a París s'ha passejat per diverses exposicions que ens permeten estirar del fil i descobrir estils com l'Hiperrealisme al Museu Maillol. Es pot visitar fins el 5 de març, és itinerant i es titula Hiperrealisme. Això no és un cos, un moviment artístic, nascut després de la 2a Guerra Mundial als EUA, un moviment artístic reprodueix de forma idèntica o ampliada una imatge o un ésser viu en aquest cas a través de l'escultura. La qüestió és que el que veiem és tan realista que un no sap si la representació és una fotografia o un ésser viu. El visitant es passeja per una quarentena d'escultures tan cridaneres com intrigants de destacats artistes contemporanis internacionals com George Segal, Ron Mueck, Maurizio Catalan o Berlinde De Bruyckere. El nom de l'exposició ens remet a una de les pintures més famoses de René Magritte. La selecció d'obres pretén fer trontollar la nostra visió de l'art a través de sis seccions que recorren múltiples interpretacions representacions del cos en la història de l'art. Resulta inesperat, cridaner, confús i a vegades angoixant. Posem en valor la figura de l'artista Rosa Bonheur de la que fan una exposició al Museu d'Orsay. Una artista excepcional, innovadora i inspiradora. Coneguda com una icona de l'emancipació de la dona, ubica al món viu en el centre de la seva obra i de la seva existència. A través d'un gran domini tècnic, va saber representar tant l'anatomia com la psicologia animal. Una selecció de 200 obres entre pintures, arts gràfiques, escultures i fotografies provinents de les més prestigioses col·leccions públiques i privades d'Europa i EUA. Com a curiositat patia una dificultat de petita, li va costar molt d'aprendre a llegir i per ajudar-la a memoritzar l'alfabet, la seva mare li va proposar que escollís un animal per a cada lletra i el dibuixés. Així el problema es va convertir en una oportunitat. Rosa Bonheur és una animalier, una artista especialitzada en la representació d'animals. També té un retrat de Buffalo Bill al que va conèixer. Amb el seu caràcter independent es va fer famosa per la llibertat amb la que va viure la seva vida personal, vestia pantalons quan a l'època era considerat travestisme, fumava puros o cigars i participava en caceres. Va viure sense complexes la seva homosexualitat. I va obtenir la Legió d'Honor Francesa. Avancem un reguitzell d'exposicions virtuals properes que es faran a París. A La Défense us podreu submergir en la història de França en un viatge lúdic i immersiu. Entrant a 16 sales i guiats per actors ens trobarem amb Joana d'Arc, Charles de Gaulle o Napoleó i en un espectacle més curt de 30 minuts, visible a 360 graus, descobriment amb videomapping la vida de l'escriptor Victor Hugo explicada per ell i la seva dona. A L'Atelier des Lumières la possibilitat de gaudir de dues exposicions immersives. Una de Paul Klee. Música de Pintura i una altra sobre l'exili del pintor Marc Chagall a París i Nova York. A partir de mitjans de febrer i durant un any teniu possibilitat de veure-les. I encara un parell d'apunts culturals al Caixaforum. Conferències sobre Pedro Pablo Rubens i el que hi ha darrera de la seva vasta figura i l'Exposició de Mòmies de l'Antic Egipte que ens permet descobrir com van viure, qui eren, el seu perfil personal, l'edat, les creences i les malalties que patien. I la reflexió inicial parlem de l'artista japonesa, Yayoi Kusama, l'artista viva més popular del món. Té 93 anys i viu des de fa més de 40 anys en una institució psiquiàtrica de Japó, on es va recloure voluntàriament quan es va adonar que el seu transtorn obsessiu la desviava del seu camí de sanació: l'art. Escuchar audio

Avui ens centrem en la onzena edició del Tiana Negra. El Festival continua sent un dels referente del panorama negre català i estatal. Enguany ha ampliat els dies de certamen, les localitzacions i incorpora dos nous Premis Premi Trajectòria a la Creació i Premi Trajectòria a la Traducció, per posar en relleu la importància d'autors i traductors vius del gènere negre en català. Guardons que es sumen al clàssic que s'atorgarà avui Premi Memorial Agustí Vehí a la Sala Albèniz de Tiana. En parlem amb la seva comissària, Anna Maria Villalonga, qui ens parla de la importància de la figura d'Agustí Vehí a la que retran un homenatge, en els 10 anys de la seva mort. Va ser un dels màxims renovadors de la novel·la negra catalana contemporània i va mesclar dos conceptes, la manera de ser i de fer de l'Empordà, l'humor i apunts històrics barrejats amb la feina de policia. Una taula rodona amb Àlex Martín Escribà, Jordi Figuerola i Anna Maria Villalonga que servirà per presentar la nova edició de la seva novel·la Quan la nit mata el dia. No hi poden faltar les presentacions de novetats com la visita internacional de François Thomazeau que presentarà Marsella Confidencial amb la seva traductora Maria Llopis. Oportunitat dels lectors de conèixer les darreres novetats de Joan Carles Ventura, Rosana Andreu, Juan Cal, Jordi Boixadós, Raquel Gámez Serrano, Rafael Vallobona o Sebastià Bennasar. Aposta pel còmic negre amb Sebastià Roig i Toni Benages presentant El Cercle de Loplop. La tradicional Cadira d'Orelles amb una entrevista personal presentant la primera novel·la de Jordi Fernando Aloy, L'Assassí de Tirant, un thriller on es mata a tort i a dret. Reflexió sobre la novel·la negra juvenil amb Toni Cotet i el seu Joc de Nit i Maria Ripoll presentant El Que no veus. Taules rodones com Quan els gèneres es troben: negre, fantàstic, ciència ficció o terror amb Antoni Munné-Jordà i Jordi de Manuel. També hi haurà el Joc de Pistes per descobrir qui ha assassinat a l'òptic de Tiana amb sospitosos, armes i escenaris on col·laboren més d'una quinzena d'establiments de Tiana. Per tancar la onzena edició del Tiana Negra, festival familiar negre i un vermut negre al Parc del Doctor Mascaró. No us ho podeu perdre. I la reflexió inicial parlem de la correspondència d'Emily Dickinson per conèixer la seva vida i obra. Durant la seva intensa i particular existència, va arribar a escriure un miler de cartes, un extens epistolari que suposa un patrimoni documental decisiu. En pocs poetes, vida i obra són tan indisociables com en el cas d'Emily Dickinson. Unes cartes on poden identificar trets característics de la seva poesia, la condició elíptica i misteriosa d'una escriptura molt personal. Una personalitat marcada per la reclusió, l'escriptura i les inquietuds religioses. Una poeta genial i una obra que expressa un turment subtil. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en una novel·la coral amb banda sonora titulada Cerveza Mexicana i escrita per Susana Hernández. Va guanyar el 1r Premio de Novela Ciudad de Lebrija i està editada a Extravertida. Retrata els problemes de la societat actual, intimitat, amors, desamors, amistat i angoixes de persones de carns i ossos. És la història d'un grup d'amics Nacho, Alba, Alí, Sara i Aitana i les seves interrelacions al llarg del temps. Tots ells s'acostem als 40 anys i han d'aprendre a batallar amb el dolor, la pèrdua, les addiccions i el desamor en la Barcelona actual. També es parla de racisme, de gentrificació, de malaltia mental i d'un crisol de sentimes, sensacions i valors amb els que tots ens podem sentir identificats. Amb una prosa elèctrica anem descobrim com Nacho intenta lluitar per tancar la ferida d'haver perdut un fill abans de néixer i sobretot recuperar la seva dona, Sara, que ha desertat de la vida. Ell espera trencar el silenci i recuperar l'equilibri i la felicitat que tenia. No ho tindrà fàcil, tot i que trobarà en Cata, una malalta terminal, un objectiu de vida. Alba està cansada del seu marit ric, de la comoditat, insatisfacció i apatia de la seva vida i amb alegria decideix encarar la seva solteria, tot i que retrobar-se amb Alí li capgirarà el seu món de no lligams i no implicació sentimental. Aitana és una infermera separada amb un fill de 20 anys, Diego que es trobarà amb la Miren, cinc lletres aparentment inofensives que poden posar potes enlaire la seva vida i dificultar la seva relació maternofilial. Els somnis, les promeses, el passat i el futur s'entrellacen en una trama addictiva perquè parla de problemes universals que ens toquen la fibra. I la reflexió inicial parlem de Filippo Bernardini que ha admès que va robar manuscrits de més de 1.000 obres literàries. Entre els autors afectats hi ha Margaret Atwood, Sally Rooney o Ian McEwan. El fet de treballar a Simon & Schuster propiciava que tingués informació privilegiada sobre la indústria editorial. I també reflexionem sobre Eloy Fernández Porta que a Los Brotes Negros. En los picos de la ansiedad explica la terrible baixada a l'infern de la malaltia mental on descriu símptomes, pors, records, tractaments farmacològics i la poca empatia del sistema productiu i social. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem en una obra diferent, una novel·la històrica amb una protagonista que és bicicleta Rabassa que va passant de mans i ens va explicant la història dels darrers 70 anys, amb protagonistes que pedalen la vida. I una narradora en 2a persona que és molt aclaridora, observa i comenta amb certa retranca tot el que va passant. El llibre es titula Pedalar amb tu i l'escriu la periodista Samantha Villar que sempre va voler ser escritpora. Una passió que tenia des dels 6 anys. Una novel·la que va del present al passat, passant per la guerra civil, la postguerra, els anys 60 i 70 i fins al present al barri del Raval. Són quatre personatges que comparteixen la mateixa bici i les seves històries es van entrellaçant. Una novel·la amb personatges de ficció tot i que alguna està inspirada amb una història real. La bicicleta serà una eina per enviar missatges durant la guerra civil i serà el regal d'un avi al seu net. Una novel·la plena de valors que posa l'accent no només en les relacions entre generacions diferents, de valors de lluita i determinació, de canvi de vida, de pedalar per tirar endavant. És important l'estructura del llibre, el punt de vista de la narradora, la construcció dels capítols que et deixen la sensació de seguir lleguint com si fos una sèrie. Es parla de les infermeres australianes que varen ajudar a l'exèrcit republicà, de la recollida de nens pels pobles per part de la cúria per fer-los capellans, del rebuig de les dones que quedaven embarassades durant el franquisme. També la música, la ràdio i els objectes són importants a la trama. Us el recomanen. I la reflexió inicial parlem d'un arxiu recuperat, el de la fotògrafa Mey Rahola que es pot visitar al MNAC i al Museu de l'Empordà. Una pionera avançada al seu temps que exercia la fotografia artística quan la mirada femenina era poc més que una excepció. Obrint capses i calaixos a casa dels seus descendents s'han pogut trobar més de 550 còpies d'època i prop de 250 negatius que constitueixen un fons fotogràfic d'autoria femenina únic. Mey Rahola és una manera de ser al món davant i darrera la càmera. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem a parlar de la llibertat creativa, del recer de la cultura, l'esperança del futur i la voluntat de perseverar sempre. Entrevistem a l'escriptor Jaume Benavente que escriu a partir de l'experiència vital de l'autor i de la creativa. Les dues són inseparables. La novel·la parteix del contagi de Covid d'ell i la seva dona, Maria, al principi de la pandèmia quan han de ser ingressats. L'experiència i el viscut després durant el confinament són l'excusa per parlar del riu de la vida, la pulsió per l'escriptura, la literatura del jo, la passió per viatjar i l'evocació de viatges passats i la il·lusió pels futurs. Els dies sense fi també està ple de referències literàries, d'autors llegits i de relectures. De la necessitat de silenci, de la passió per tornar a Connemara, del significat dels somnis i de com ens marca l'origent. Una novel·la honesta que posa l'accent en el viatge de la vida pròpia i la de les persones que estimem. La mirada al fet creatiu passa per l'exposició de la teoria litèria del Jaume Benavente, l'observació de l'entorn, els dubtes, les incerteses, els records. No hi ha res perquè sí, tot té el seu sentit. La seva existència la configura amb cada decisió, a cada percepció i experiència viscuda. Dubtes sobre l'origen, el camí i el final. I sobre el procés d'escriptura rememora a referents com Lawrence Durrell, Milan Kundera o W. G. Sebald. Sobre el món literari també deixa la seva empremta crítica. Per sort, fa anys que no li preocupa el que anomenen èixt o la dificultat d'eixamplar el petit cercle de lectors que un té. El més important i això ho deixa clar en aquest llibre és ser conseqüent amb la mirada. Som el que escrivim i el que lleguim. I la reflexió inicial parlem de dues dones. Una professora de 71 anys que ha impulsat una proposta per erradicare els insults de la política. Una iniciativa legislativa popular que ja compta amb 50 mil signatures. I expliquem la història de Joyce DeFauw, l'àvia que s'ha graduat a la Universitat, setanta anys després d'haver començat. Ho ha fet adaptant-se a tot, una font d'inspiració per la resta d'estudiants, perquè diu que mai pots deixar d'aprendre. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem amb una novel·la gràfica que reinvindiquem des del programa. Es tracta de Dragman, de Steven Appleby amb aquarel·les de Nicola Sherring i traducció de Núria Molines Galarza publicat a l'editorial Finestres Còmic. Coneixem a August Crimp que li encanta portar roba de dona. Quan ho fa, vola, com un superheroi. En un Londres saturat de justiciers emmascarats es converteix en Dragman. Per desgràcia, presa de la desaprovació dels seus companys i de l'angoixa de ser descobert per la seva dona Mary, renuncia a la seva vertadera vocació. La malversació de l'empresa Boira Negra que redimeix ànimes, les compra i ven a un preu baix i les accions d'un assassí de noies trans obliguen a Dragman a tornar al servei i aquesta vegada haurà d'arriba al final. En parlem amb l'editora de Finestres Còmic, Montserrat Terrones. No tots els superherois porten capa, alguns prefereixen els vestits com August Crimp que es converteix en Dragman. Un personatge inspirat en el passat del seu autor, el britànic Steven Appleby. En la seva primera novel·la gràfica, ens aporta humor, suspens i ironia britànica per a tocar temes complicats. L'autor que va començar com a dibuixant de premsa, ens presenta a un home que descobreix que té el poder de volar quan es vesteix de dona i a més li encanta fer-ho. Avergonyit per la seva passió secreta, August deixarà de costat els vestits i es decideix a portar una vida de pare corrent. Una jove veïna li demanarà ajuda per recuperar les ànimes dels seus pares i treurà les mitges i el pintallavis i tornarà a la feina. I la reflexió inicial parlem de la reivindicació de la Plataforma Centro de Fotografía e Imagen per crear el Centre Nacional de Fotografia. Més de 200 professionals de la imatge es varen unir a la ciutat de Soria, on hi haurà la futura seu. El gremi porta reclamant aquest centre des de fa més de 40 anys. El Centre Nacional de Fotografia ha de ser una institució capaç de protegir el patrimoni, d'expandir la cultura visual i de donar suport a la nova creació cultural contemporània. La fotografia és un llenguatge viu. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem amb una de les grans novel·les del s.XX de la literatura escandinava. El Palau de Gel de Tarjei Vesaas, amb una magnífica traducció de Blanca Busquets, editat per Nits Blanques. En parlem amb la seva editora, Mónica Batet. Un autor que va escriure aquest llibre amb 60 anys i on aconsegueix descriure els sentiments i pensaments de dues nenes d'11 anys que es coneixen. L'atemporalitat de la narració i la singularitat de la veu narrativa l'han convertit en universal i del tot contemporània. Partim de la història de l'Unn que fa poc que ha arribat a una nova escola. Una de les seves companyes de classe, la Siss, n'intueix una sèrie de secrets i de misteris. Una tarda l'Unn convida la Siss a jugar a casa seva. És tardor i la nit i el fred defineixen el paisatge. Després d'aquella primera tarda juntes, la Siss voldria que l'amistat durés per sempre....però no serà així, l'Unn no assisteix a classe ni el matí següent ni cap altre. Comencen les especulacions sobre la seva desaparició i el Palau de Gel, creat pel vent i el fred a la zona del riu, esdevé una possibilitat del que ha passat. Amb el Palau de Gel el 1964, Tarjei Vesaas es converteix en el primer noruec a guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic i els seus llibres han estat traduïts a més de 28 llengües i ara el trobem en català. Un gènere que utilitza la imaginació i veu del neo fantàstic com Borges, Cortázar o García Márquez. Una novel·la on hi ha fred, gel, neu molt ben ambientada però també sentiments com la incertesa, l'amistat, la innocència i les promeses. Els secrets i sobretot allò que no s'explica també tenen molta importància a la narració. I també la semblança física entre les dues nenes i el fet que estan soles. Descobrirem que allò desconegut és també emocionant. La captivació pels misteris i la simbologia d'elements com el mirall. I la reflexió inicial on reivindiquem a les modistes, unes dones oblidades a través del llibre de la periodista Leticia García, Batallón de Modistillas, un repàs a totes aquelles dones que varen carregar el pes de la indústria des dels tallers. Aprofundim sobre la moda, el gènere i la classe per rescatar històries silenciades de dones que han transformat la indústria de l'estil des de fa més d'un segle i que ho han fet en condicions precàries i uns sous molt baixos. Gaudiu!!!!! Escuchar audio

Avui ens centrem amb un adéu, els editors de Meteora, Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando pleguen després de 22 anys al peu del canó i ho faran amb una festa el dia 1 de desembre a la Llibreria Ona de Gràcia. Un adéu perquè es jubilen però els llibres seguiran el seu camí. Tenen 220 títols publicats i 140 autors. ho han fet amb feina dura, com a pal de paller d'una tasca ingent, trepitjant territori i creien molt en el que publicaven, en els títols i els autors. Una feina que només s'entén si es fruit de la passió. Resumir tota la trajectòria no és fàcil perquè com deia un escrit fet per companys del sector han fet tots els papers de l'auca: de correcció de textos a promoció en xarxes, millorar un original, viatjar per fires de tot Catalunya i quadrant la comptabilitat, seduint autors consagrats i donant oportunitats a nous escriptors. L'Editorial Meteora va néixer a Barcelona un 30 de novembre de l'any 2000 i la conformen 2 tianencs d'adopció: Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando. El nom de l'editorial sorgeix de la seva passió per Grècia i per un símbol, els penyasegats i monestirs de Meteora que són Patrimoni Mundial de la Unesco. Una paraula que significa suspesos en l'aire. La seva trajectòria els avala: valentia, criteri, gust pels títols, apostant per grans noms i autors novells, referents per moltes petites editorials, teixint l'amistat i aportant obres ben editades. Amb tots dos parlem del poc reconegut ofici de ser editor: correcció de textos, promoció a les xarxes, millorar un original, anar a fires, fer prescripció a llibreries i mitjans de comunicació, presentacions, fires...També han patit crisis econòmiques i logístiques molt brutals i inesperades. Tenen un Club de Lectura que engegen el 2006 i encara el mantenen, una bona manera de fidelitzar lectors. Els seus autors es divideixen en tres grans blocs: els que no hi són, els que tenen obra consolidada o els que els varen publicar el primer llibre i els varen donar a conèixer. Una dedicació absoluta a la tasca d'editors i un estudi pormenoritzat de cadascuna de les obres que han publicat. Són 22 anys de lluita, d'esforços constants, de satisfaccions i disgustos que hi són. Un editor no és només algú que publica un llibre, sinó un professional que el converteix en un objecte atractiu pel lector, el difon i el fa arribar al públic perquè creu en ell. Publicar va molt més enllà de fer públic un text. I la reflexió inicial sobre el Premi Menina 2022 atorgat a l'advocada penalista Carla Vall, especialitzada en la defensa de víctimes de violència masclista, violència sexual i vicària. Un premi del que parlem perquè avui és 25 de novembre, Dia contra la Violència contra les dones. Gaudiu!!!!! Escuchar audio