La Claudia Tecglen va néixer quan només portava 22 setmanes i mitja de gestació. Pesava 900 grams. Els metges van dir als seus pares que la nena viuria en un estat vegetatiu permanen degut a una paràlisi cerebral. Però ells van decidir lluitar i mirar d'oferir-li un altre futur. Van haver de superar molts obstacles i afrontar molts reptes, entre d'altres, aconseguir que la seva filla estudiés en una escola ordinària. I a mida que la Claudia va anar creixent es va adonar de que cada dia havia de demostrar als altres que ella era capaç de moltes coses. Avui és psicòloga, consultora, mentora i comunicadora. També és la presidenta i fundadora de l'associació Convives con Espasticidad. Diu que la discriminació es dona per desconeixement, i assegura que les persones amb discapacitat i les seves famílies són les que poden canviar les mirades dels altres. Ara que acaba de començar el curs, i que potser s'han incorporat alumnes nous a les classes dels nostres fills amb alguna discapacitat o alguna necessitat educativa especial, ens demana que ho veiem com una oportunitat d'aprenentatge i que acollim als seus pares amb curiositat. Diu que no hi ha més descàrrega mental que poder explicar la situació que estan vivintEscuchar audio

Ha començat un nou curs i, de nou, famílies i educadors ens preguntem si tenim la millor escola per als nostres fills i alumnes. Com hauria de ser aquest model d'escola que desitjaríem? En parlem amb Gregorio Luri, mestre, filòsof i un estudiós del món de l'educació, que acaba de publicar el llibre "Prohibido repetir" (Rosamerón). A ell li sembla que potser estem ensucrant-la massa. De fet, a l'entrevista Luri es queixa de que a tot li posem massa sucre, que tot s'està tornant massa emotiu i diu que, està bé que els nanos vagin al col·legi contents, però que el que de veritat hauríem de voler és que surtin havent après alguna cosa. Demana que confiem més en la utilitat de l'escola perquè així també respectarem més als seus alumnes. També ens ha ofert bones reflexiones i ens ha provocat un canvi de mirada la Claudia Tecglen, avui psicòloga, consultora i mentora. Treballa per aconseguir la inclusió de les persones que conviuen amb alguna discapacitat. Acompanya a infants i a les seves famílies pe aprendre a superar els reptes i els obstacles. Ella els coneix molt bé perquè va néixer amb una paràlisi cerebral i als seus pares els metges els van dir que la nena viuria en un estat vegetatiu permanent. La seva família va lluitar per oferir-li un futur millor.Escuchar audio

Gregorio Luri ho té clar: la utopia a aspirar és la de ser suficientment bons. Suficientment bons pares, una escola suficientment bona. Diu que no hem de buscar la perfecció perquè llavors ens deshumanitzem. "Si tinguéssim uns pares i unes mares perfectes no sabrien educar-nos pera a les imperfeccions de la vida", adverteix aquest mestre d'escola i doctor en filosofia, que porta tota la vida dedicat a analitzar el món de l'educació. I que ara ha publicat el llibre "Prohibido repetir" (Rosameron).També ens adverteix en aquesta conversa que els alumnes han de passar-s'ho el millor que puguin a l'escola, però que el que realment és important és que tornin a casa amb algun aprenentatge. I assegura que hem de confiar més en la utilitat de l'escola i respectar molt més als alumnes oferint-los reptes, que no els ho posem tot massa fàcil. Pensa que estem edulcorant massa l'escola. Escuchar audio

La nostra prescriptora literària, la Laura García, assegura que l'estiu fa olor a crema solar, a platja, a muntanya, a colònies, a pirates... així que ens ha portat llibres per aquestes vacances que reuneixen totes o algunes d'aquestes característiques. Llibres infantils i àlbums il·lustrats per a infants i adolescents de totes les edats. Fins i tot n'hi ha un que ens ensenya com construir una cabana dalt d'un arbre! Però, atenció, perquè aquesta vegada ha vingut acompanyada d'una ajudant: l'Abril, de 10 anys! Que ens ha sorprès recomanant-nos lectures que a ella l'han apassionat. Potser la fitxarem per la temporada vinent!Escuchar audio

L'últim programa d'aquesta temporada el dediquem a fer la maleta per poder passar un bon estiu amb els nostres fills i filles. A dins hi posarem recursos, eines y actitud perquè sorgeixin pocs conflictes durant les vacances i perquè gaudim d'aquest temps sense horari escolar, aprofitant l'oportunitat de passar més estones junts. L'Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg, instructors certificats de mindulness, acostumats a acompanyar a infants i a mares i pares, ens han fet una llista del que necessitem i de les activitats que podem fer plegats. Fins i tot, avorrir-nos en famíilia! Després ens ha visitat la Laura García, la nostra prescriptòria literària, perquè també són imprescindibles les bones lectures. Ens ha ofert títols per a totes les edats, des dels més petits fins als adolescents, que tenen olor a estiu: a crema solar, colònies, viatges, aventures.... I ens ha portat una sorpresa: l'Abril! La seva filla de 10 anys ens ha recomanat també alguns llibres que l'han apassionat. Ho ha fet tan bé que potser la sumarem a la xarxa de col·laboradors del Lletra Lligada... Ah, i hem descobert, de nou, el poder d'enviar postals. Que ens enviareu una vosaltres?Escuchar audio

Avui hem deixat a un costat el joc de cartes amb el que aquesta temporada l'Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg ens han ajudat a enfocar la mirada en el moment present, acompanyant les nostres emocions com a pares i mares, i hem fet amb ells una llista d'activitats vacacionals per poder gaudir de l'oportunitat d'estar més temps junts, pares i fills. La desconnexió digital, dormir i descansar estan al principi de tot de la llista. Després hem de canviar el verb "fer" per el verb "ser", i hem descobert que no passa res si no omplim tots els dies de les vacances de mil coses a fer. Tampoc cal intentar ser el monitor d'esbarjo del nostre fill o filla i ens hem de convèncer de que som la millor mare i el millor pare que podem ser en cada moment. També ens han ensenyat a avorrir-nos en família! I hem après que el més important és tornar amb la maleta plena de somriures i records que ens ajudaran a fer més suportable els reptes i l'estrès del nou cursEscuchar audio

L'estiu és un moment ideal perquè els infants estableixin noves relacions d'amistat a través d'activitats que faran als casals i a les colònies o de les destinacions vacacionals que visitaran amb els seus pares. L'Organització Mundial de la Salut defineix la salut mental com un estat de benestar que es nodreix especialment de tres àmbits: l'autoconeixement, la resiliència i el ser capaç de contribuir a la nostra comunitat. I la comunitat són els amics, els familiars, els companys... Per tant, les amistats i les relacions socials esdevenen un dels pilars essencials a tenir en compte per cuidar la nostra salut i la dels nostres fills i filles. El Gael, de 12 anys, ho té clar ara: "Aquestes colònies ajuden a que les amistats es facin fortes". És el protagonista d'aquesta nova reflexió al #ParaulesDeNen de l'educadora emocinal Cristina Gutiérrez. Ah, i no oblideu els adults fer els deures!!!Escuchar audio

Aprofitem l'arribada de l'estiu i, sobretot, de les vacances escolars, per escoltar la veu dels que són els veritables protagonistes del programa: els infants i adolescents. Perquè pensant en ells i en elles busquem les eines i les reflexions que ens ajudin a acompanyar-los millor i a gaudir també de la criança i l'educació. L'educadora emocional Cristina Gutiérrez, a través de les paraules del Gael, de 12 anys, ens parla de la importància de l'amistat, un dels tres pilars del benestar, segons l'OMS. Les relacions fortes i sanes són imprescindibles si volem que tinguin una bona salut mental. I després ens visita el consell científic de l'Hospital Sant Joan de Déu, el #Kids, que aquesta temporada ens ha acompanyat per mirar la salut infantil i juvenil des del seu punt de vist. Com són els assajos clínics pediàtrics? Com haurien de ser els documents de consentiment dels hospitals perquè tots els entenguem? De quina manera viu una malaltia un infant? Amb quins reptes de salut batallen? Aquesta vegada hem reunit a bona part del grup per fer tertúlia amb ells i, com acostuma a passar, ens han donat unes quantes lliçons de vida...Escuchar audio

El KIDS Barcelona està format per un grup d'adolescents que actúen com a Consell Científic de l'Hospital Sant Joan de Déu. Participen en els processos de comprensió, comunicació i millor dels mètodes d'innovació mèdica que afecten a infants i joves. De nou, al llarg d'aquesta temporada, ens han acompanyat un cop al mes per parlar de salut infantil i juvenil, amb l'ajuda d'una professional d'aquest àmbit. Gràcies a la seva col·laboració hem pogut saber com afronten ells i elles les malalties, de quina manera s'estableixen els assajos clínics pediàtrics, com es pot millorar l'estada a l'hospital d'un infant... i, sobretot, ens han ensenyat la importància de tenir-los en compte. I en aquesta última secció de l' #AltaveuKids, en comptes de venir a l'estudi amb un convidat, els hem reunit a tots per seguir escoltant-los: com és moure's per la vida en cadira de rodes, de quina manera s'afronta la malaltia d'un germà, què han après de la medicina en aquest temps com a assessors. Al final, ens han donat unes quantes lliçons de vida.Escuchar audio

Hem aprofitat que les classes s'han acabat per reunir a uns quants mestres i professors d'infantil, primària i secundària als nostres estudis. Per sorpresa d'alguns, descobrim que un cop finalitzat el curs, a ells encara els queda molta feina per fer: recollir les aules, escriure la memòria del que han fet durant el curs, passar els informes dels alumnes al següent tutor que se'n farà càrrec, triar els nous projectes, les següents sortides... I fan també un treball emocional. Sovint oblidem, a més, que són professionals de l'educació i que, com a tals, segueixen formant-se cada any i estan preparats per acompanyar-nos en els dubtes que tinguem a casa com a família. La Margaret Álvarez, la Remei Vila, el Jordi Ferrer i l'Anna Soler ens han demanat en aquesta xerrada que confiem més en els docents i que acudim a ells quan ens preocupi alguna cosa relacionada amb el nostre fill/a. També ens han explicat com veuen, en general, a infants i adolescents. Hem parlat de límits, de pantalles, de preparar als nanos per la vida, d'imaginació, d'avorriment, de valors, de la importància de la bondat i d'altres qüestions que als pares i a les mares ens poden ajudar a enfocar millor la criançaEscuchar audio

Amb l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, parlem sovint de mites sobre la lactància i bona part de les preguntes que sorgeixen tenen a veure amb la menstruació. Les mares tenen por de que la reaparició de la regla, un cop s'ha parit, faci minvar la producció de la llet o directament la impossibiliti, amb la qual cosa s'hauria de posar fi a l'alletament. Però, aquest temor té una evidència científica? Hi ha algun truc per endarrerir la tornada de la menstruació? De què depèn que torni? L'Alba soluciona tots els nostres dubtes i, a més, afegeix un nou conte a la nostra #biblioTETA particular. Aquesta vegada, en gallec!Escuchar audio

La manca de suport i ajudes per poder conciliar fa que moltes famílies assegurin que falta temps per criar. I això es tradueix en angoixa, estrès i sentiment de culpabilitat, especialment en les mares. Ho hem parlat amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez, que ha participat com a tècnic assessor en l'estudi "Perspectives de la criança a Espanya. Preocupacions i reptes", que s'acaba de presentar. La Cristina ens ha ajudat a interpretar el que diuen les dades i les opinions que han expressat les mares i els pares, així com les conseqüències que té en els infants aquesta impossibilitat dels seus progenitors per tenir l'atenció d'ells que necessiten. D'altra banda, els últims minuts del programa els hem aprofitar per seguir desmuntant mites de lactància materna amb l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància. En la seva secció, ha contestat a tots els dubtes i preocupacions que hi ha al voltant de la menstruació un cop ha parit la dona i què és el que realment pot afectar a la producció de lletEscuchar audio

L'educadora emocional Cristina Gutiérrez fa un especial del seu #ParaulesDeNen per parlar d'un estudi en el que ha participat com a assessora i que recull les preocupacions i els reptes de la criança al nostre país. Segons aquesta investigació, els pares, i especialment les mares, se senten molt culpables pel fet de no poder passar el temps suficient amb les seves criatures i atendre millor la seva educació. El 60% de les famílies necessita una xarxa de confiança per poder tenir fills, perquè el trencaclosques de la conciliació és molt difícil. Això provoca molt d'estrès i angoixa. A més, la mitjana del temps que passen els fills/es davant d'una pantalla és la meitat de la que els seus progenitors dediquen a la seva cura i atenció. La Cristina Gutiérrez ens ha analitzat les dades i ens ha assenyalat les seves conseqüències en la salut i el benestar dels infants i dels adolescentsEscuchar audio

Hem passat d'explicar que els bebès els porta la cigonya des de París a dir als nanos que els hem comprat a Amazon. Aquesta anècdota que ens pot fer riure ens dona a entendre també la dificultat que tenim les mares i els pares per trobar paraules a l'eterna pregunta de "d'on venen els bebès?". La concepció d'una criatura és un dels fenomens que desperta molta curiositat entre els infants, que volen saber com ha arribat el nadó a la panxa, com en sortirà, de què s'alimenta... L'Anna Salvia, psicòloga especialitzada en educació i salut sexual, ens anima a profitar aquestes preguntes curioses per donar les primeres classes d'educació sexual bàsica als nostres fills/es, i ha escrit un llibre infantil il·lustrat per ajudar-nos a respondre-les: "Així es fa un nadó" (Penguin Kids).De les incerteses, les pors i els reptes que ens planteja el camí de la criança en sap molt un altre convidat que ens ha acompanyat. Pedro Valentín-Gamazo és pare de dos nens, la Mariana, que té 13 anys, i el Mateo, que va néixer fa 11 anys de forma prematura. Pesava només un quilo i tenia 28 setmanes de gestació quan va arribar al món. Va estar gairebé dos mesos en una UCI neonatal. Aquesta entrada sobtada al món va provocar el trencament de totes les expectatives que tenien el Pedro i la seva parella sobre el seu naixement i com serien els seus primers mesos de vida, i asseguren que els va faltar un acompanyament posterior per part d'especialistes. Ho explica en el llibre que acaba de publicar ell: "Entre la fuerza y lo vulnerable" (Desclée de Brouwer).I hem acabat parlant d'emocions amb la Cristina Gutiérrez, que ens ha portat al #ParaulesDeNen la reflexió del Pol (16 anys): "M'he adonat que tinc un molt mal perdre i que m'haig de comprometre també amb la victòria dels altres"Escuchar audio

La nostra prescriptora literària i experta en biblioteràpia Laura García ho té clar: les pantalles són la gran llaminadura del segle XXI pels infants. I el problema és que també ho és pels adults! A més, com acostuma a passar amb aquestes qüestions, els nostres fills i filles dominen més aquest entorn digital, per això ens ha volgut receptar llibres que ens ajudin als pares i a les mares a posar-nos al dia de tot el que té a veure amb internet, perquè diu que és la única manera de poder-los acompanyar millor. I també ha portat contes i llibres infantils perquè els infants entenguin que han de trobar estones per apagar els dispositius electrònics i connectar-se amb la vida real. S'ho passaran molt bé!Escuchar audio

Cada cop se sap més sobre les conseqüències de la sobreexposició a les pantalles que viuen els infants des de que són molt petits. En moltes cases, s'està permetent un ús autònom de l'entorn digital (accés il·limitat a internet i/o sense supervisió) en edats massa primerenques, una situació que preocupa a la Societat Catalana de Pediatria, perquè es vincula amb problemes de salut mental i dificultats socials, afectives i d'aprenentatge. N'hem parlat amb els pediatres d'atenció primària Pepe Serrano i Ramon Capdevila, que són, respectivament, secretari general i vicepresident de l'àrea professional d'aquesta comunitat científica. Ens han explicat l'evidència científica que hi ha, de moment, sobre les conseqüències de passar massa hores al dia davant d'una pantalla, ja sigui de l'ordinador, del mòbil o de videjocs, i quin hauria de ser el contacte que les criatures haurien de tenir amb aquest tipus de dispositiu a cada franja d'edat. Fins als 3 anys, cap!Escuchar audio

Les criatures estan en contacte amb una pantalla desde que tenen pocs mesos d'edat, en molts entorns familiars. Sovint utilitzem el nostre mòbil o la televisió com un cangur perquè s'entretinguin i no ens molestin, mentre nosaltres fem feina a casa o estem menjant. Després, es converteix en una eina de joc i, anys més tard, però cada cop abans, posem a les seves mans el seu propi telèfon amb accès a internet o els regalem la primera consola. En els darrers anys, els experts intenten demostrar les conseqüències d'aquesta exposició, i, en molts casos, sobreexposició, a les pantalles. Com afecta al seu desenvolupament cerebral? I a les seves relacions socials? Independentment del contingut que mirin, aquesta dependència tecnològica també s'associa a trastorns visuals, de la son, musco-esquelètics i a excés de pes. És per això que val la pena reflexionar sobre les hores que deixem als nostres fills i filles davant d'una pantalla. Nosaltres n'hem parlat amb els pediatres d'atenció primària Pepe Serrano i Ramon Capdevila, membres de la Societat Catalana de Pediatria. D'altra banda, cal que com a pares i mares ens posem les piles per aprendre més d'aquest entorn digital en el que es mouen els nostres infants i adolescents, així que li hem demanat a la Laura García que ens recepti llibres clau per saber-ho tot sobre internet. També si sou mestres! I en el cas dels nens i nenes, ens ha fet una llista amb aquells contes que els faran que els entrin ganes d'apartar la pantalla i jugar amb els amics de carn i ossos.Escuchar audio

L' Àlex Cardona va prendre notes en el seu mòbil de les frases i les reflexions que li feien els seus fills petits, i que després compartia de tant en tant al Facebook. Li mostraven una altra manera de veure el món i li permetien redescobrir el que els grans ja donem per fet: el pas del temps, conceptes com el "jo" i el "tu", la mort, el significat alternatiu de les paraules, el valor de les coses... Ara totes aquestes vivències les ha recollit en el llibre "Revelacions d'un pare d'estar per casa" (Eumo Editorial), que ens ha presentat. Després hem seguit escoltat la veu dels infants al #ParaulesDeNen de la Cristina Gutiérrez, dedicat aquesta vegada a descobrir com podem punxar la bombollla de la sobreprotecció. I a continuació ens han visitat l'Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg, per recordar-nos la importància d'estar presents en la vida dels nostres nens i nenes i adolescents. "La criança és un llarg viatge que no acabes mai", ens han advertitEscuchar audio

"Als museus passen moltes coses", assegura l'Agnès Dal Maschio, de l'equip d'activitats i educació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La nostra convidada ens ha demanat que deixem enrera aquella imatge dels museus avorrits i com a enemics de les famíilies, i que els veiem com una bona opció per passar temps de lleure amb els nostres fills i filles. Són moltes les activitats que aquests centres dissenyen pensant en els infants de totes les edats i, en el cas del MNAC, i d'altres, amb entrada gratuïta en diferents franjes horàries. A més, hi ha museus que fins i tot tenen guies d'art per a criatures a partir d'un any!!! com ens ha explicat l'Alba Puig, directora de Mediterrània, una editorial especialitzada en llibres que els connecten amb l'art i els artistes de tot el món. Perquè l'art surt de forma natural en els infants!Escuchar audio

En els primers anys de vida, els infants són molt creatius. El seu interés per l'art, tant per observar-lo com per practicar-lo, sorgeix de manera natural, però, en canvi, a les mares i als pares ens fa por anar de museus amb ells. Creiem que s'avorriran, que nosaltres no els sabrem explicar res i que acabarem tots cansats i nerviosos, però en aquesta xerrada amb l'Agnès Dal Maschio, de l'equip d'actvitats i educació del MNAC, hem descobert que els museus estan també pensats per a les famílies. Per exemple, l'accés és gratuït molts dies i l'oferta d'activitats és molt àmplia i diversa. També s'han editat, fins i tot, guies per infants molt menuts perquè poguem introduir-los en aquest món molt aviat, i visitar amb ells alguns dels museus de Catalunya, com ens ha explicat l'Alba Puig, Directora de l'editorial Mediterrània. I, a més de sortir de museus, avui també hem descobert els nostres drets laborals a l'hora de criar, sobretot si volem mantenir la lactància un cop hem tornat a la feina després de la baixa per maternitat. Escuchar audio

El protagonista del #ParaulesDeNen és l'Anthony, un nen d'11 anys que va necessitar aprendre a mirar-se diferent per adonar-se de que ell no era les etiquetes que els altres li posaven. La seva era una classe de 6è de primària, formada per alumnes d'origens diversos, que també s'havien cregut les frases tòpiques i racistes que molt sovint els atribueixen a les xarxes o al carrer. "M'he adonat de que no soc un negre de merda. Soc l'Anthony", va dir en una sortida escolar per treballar l'educació emocional. La Cristina Gutiérrez, educadora emocional, ens parla de les emocions associades al racisme, com la baixa autoestima o la manca d'empatia, i ens posa deures per saber què fer quan escoltem un comentari racista o tinguem un pensament d'aquest tipus.Escuchar audio

La societat i la realitat són cada cop més complexes i aquest panorama ens exigeix que treballem i potenciem l'esperit crític. Primer el dels adults, perquè convé que siguem exemples a casa i a l'aula d'aquest pensament que es qüestiona les coses que veu i les informacions que rep, però després hem d'entrenar aquesta mirada en els infants des de que són petits. Que es facin preguntes, que es qüestionin el per què de les coses. A més, cada dia descobrim una nova capacitat que ens ofereix la Intel·ligència Artificial. Aquesta és una eina que ens aporta molt de forma positiva, però també té els seus perills, entre d'altres, que ens "colin" més informacions falses, testimonis no reals o que, com que ens facilita tant determinades activitats, ens tornem mandrosos, fins i tot, alhora de pensar. Per això hem aprofitat la visita al programa de la periodista de RTVE Montserrat Rigall, especialista en Intel·ligència Artificial i professora de la Universitat Internacional de Catalunya, i la Carme Bartomeu, directora d'Educalm i professora de secundària i batxillerat des de fa més de 30 anys, per fer-lis moltes preguntes. El sistema educatiu té interès en ensenyar als alumnes a pensar? Els adolescents d'avui són capaços de detectar una informació falsa que els arriba per les xarxes socials o que llegeixen a internet? Som una societat que s'ho creu tot? Quines avantatges ens dona entrenar el pensament crític? Quant de temps necessita el cervell per potenciar la seva capacitat de fer-se preguntes?Escuchar audio

Els nostres fills i filles, i alumnes, viuen en una realitat complexa i cal que tinguin bones eines per interpretar-la. Convé estimular la seva capacitat reflexiva perquè esdevinguin persones crítiques, curioses, creatives... i siguin capaces de formar-se la seva pròpia opinió de les coses, una habilitat molt difícil d'aconseguir en un món on es tendeix a aprofundir poc i a acceptar informacions, raonaments o indicacions sense preguntar-se res. Potenciar el seu pensament crític és imprescindible, per això hem dedicat el programa a veure els perills de creure-s'ho tot sense qüestionar-se les fonts, sobretot en l'era de la Intel·ligència Artificial (IA) i el domini de les xarxes socials. Hem començat xerrant amb la periodista de RTVE Montserrat Rigall, especialista en IA i professora a la Universitat Internacional de Catalunya, i amb Carme Bartomeu, directora d'Educalm i professora de secundària i batxillerat des de más més de 30 anys. I hem dedicat l'últim quart d'hora del programa a seguir treballant les emocions, perquè per entendre millor el món i prendre decisions amb encert hem de créixer sabent qui som de veritat i havent après a escoltar. L'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens entrena a tots en el seu #ParaulesDeNenEscuchar audio

Les escoles obertes comparteixen amb les famílies dels seus alumnes el que es fa, com es fa i el per què. Converteix els pares i les mares en protagonistes també de la vida escolar i valora la seva responsabilitat en l'educació dels infants. Si es vol promore la cooperació, la Margaret creu que la millor forma de fer-ho és facilitant la participació de les famílies en els centres. Ens ha posat exemples d'aquests moments d'apertura i de les activitats que, com a família, podem dur a terme. També en les anomenades avaluacions compartides, que ja han posat en marxa alguns col·legis i que consisteixen en fer trobades entre els mestres, els pares i l'alumne per implicar a tots en l'avaluació de com va el seu aprenentatge. A més, ens ha parlat dels aspectes positius i negatius del funcionament de les escoles obertes, des del punt de vista dels tres membres de la Comunitat educativa.Escuchar audio

Hem convidat a dos dels responsables de l'espectacle "Mamemi... Mozart!", que s'està representant a L'Auditori de Barcelona, perquè ens demostrin per què val la pena viure la música en família i quins beneficis té, especialment, pels infants. El muntatge va néixer fa 16 anys i ara l'han renovat per aquesta nova temporada. L'Eduard Iniesta és el seu director musical i la Núria Gibert, la diretora pedagògica. Els dos tenen clar que Mozart és vitalitat i que els infants connecten de seguida amb la seva música, d'aquí que l'espectacle estigui dirigit a criatures a partir d'un any. En sessions familiars o escolars, i amb una posada en escena que juga molt amb les composicions de Mozart, les llums, els colors i els sons provinent d'instruments o altres objectes, aconsegueixen captar la seva atenció i endinsar-los en un ambient màgic, on tot pot ser possible. També fer música amb joguines, amb la veu o amb el propi cos. Després hem seguit conversant de família, escola i del benestar dels infants amb la Margaret Álvarez. A la seva secció, aquesta mestra i psicopedagoga ens ha explicat què són les Escoles Obertes i perquè mares i pares hem d'aprofitar les oportunitats que tenim per participar més activament en la vida escolar. Escuchar audio

El músic i compositor Eduard Iniesta és el director musical i el responsable dels arranjaments de l'espectacle "Mamemi... Mozart!", que es pot veure a L'Auditori de Barcelona. Aquest any estrenen una nova proposta escènica, tot i que el muntatge porta 16 anys representant-se amb èxit. La seva directora pedagògica, Núria Gibert, ens ha recordat que Mozart feia música jugant i d'aquesta manera va començar a escriure les seves primeres obres amb només 6 anys. Tant Iniesta com Gibert ens animen a cantar, sense por a desafinar, i a fer música amb el cos, amb instruments o amb objectes que tinguem per casa, perquè el llenguatge musical formi part de la vida quotidiana dels nostres fills i filles. Junts ens han parlat dels seus beneficis i han compartit amb nosaltres recursos i activitats que podem fer a casa. L'Eduard també ens ha confessat que a ell la música l'ha salvat moltes vegades.Escuchar audio

Alletar no sempre és fàcil i molt sovint les dones escullen la lactància mixta, és a dir, poder combinar el pit amb la llet artificial. En aquesta secció, l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, aconsella la millor manera de fer-ho i ens parla de quines tetines comprar pel biberó, com triar la llet artificial més adequada i ens dona consells també als adults per quan arribi aquest moment. Diu que moltes vegades s'ha de preparar a la mare o al pare abans que a la criatura. Ah, i aprofitem per posar un nou conte en la nostra biblioTETA particularEscuchar audio

Les cançons amaguen moltes històries que no es poden explicar en els pocs minuts que duren, per això l'Editorial Nanit va tenir la idea fa uns quants anys de convertir els temes en català més coneguts en contes per infants. I d'aquesta manera també els pares i les mares poden compartir amb els seus fills aquelles cançons que han ballat i cantat tant. En aquest catàleg tan especial de cançons contades s'hi ha afegit fa poc "Olívia", de The Tyets. És el 21è títol d'una llista on també trobem "Bon dia", de Els Pets, "Louisiana o els camps de cotó", de Els Amics de les Arts; també "Compta amb mi", de Txarango o "Escriurem", de Miki Núñez. Com diu la directora de l'editorial Alba Puig, en aquesta conversa, de les cançons en fan contes, i dels contes, històries per compartir.Escuchar audio

Quan la Clara Pons-Mesman va ser mare per primera vegada es va adonar de que els infants juguen poc a l'aire lliure i de que les ciutats i els pobles han disminuit també els espais on poder jugar. Va investigar la importància de que passin part del seu temps de lleure a l'exterior i va aprendre, entre d'altres qüestions, que millora la salut física i mental, també el sistema immunitari, que afavoreix la socialització, estimula la imaginació i fomenta la independència. Per tots aquests motius, s'ha proposat encomanar-nos les ganes d'explorar en família els espais de joc i ha publicat la guia "¡Sal a jugar!", on proposa activitats i jocs a l'aire lliure. Des de fer una cabana a crear bombolles amb les mans, passant per aprendre a fer teatre d'ombres a l'aire lliure, gronxadors en els arbres, circuits d'obstacles, perfums o un diari de sons, sense oblidar un dels materials que millor l'ha funcionat amb els seus fills, per la seva versatilitat: els guixos! Ens ho explicat tot en aquesta conversa, en la que parlem també de com acompanyar aquest joc a l'exterior i gestionar el risc i les pors.Escuchar audio

Conscients del repte que suposa educar i acompanyar als nostres fills i filles en l'aprenentatge digital i en la seva capacitat de control dels dispositius associats a una pantalla i a internet, com els mòbils, els ordinadors i les videoconsoles, hem conversat amb la Marta Narberhaus, especialista en educació mediàtica. Infants i adolescents utilitzen totes aquests dispositius per comunicar-se, per socialitzar amb els amics, per jugar i entretenir-se, per aprendre, per fer els deures, però... saben fer-ho de manera conscient i responsable? La Marta, juntament amb el periodista David Bassa, intenten mostrar-los les oportunitats i els riscos a través del llibre "Pantalles. Que no et dominin!" (Bindi Books), on amb un llenguatge clar, directe i sense sermons, els ajuden a millorar la gestió. Parlen de la limitació del temps que inverteixen a navegar per internet o a xatejar, de la necessitat de pactar unes normes d'ús, de buscar alternatives a les pantalles, dels beneficis i els perills dels videojocs... i també d'algunes curiositats, com el fet de que les persones que han inventat part d'aquest món digital, com Bill Gates o Steve Jobs, quan han sigut pares han procurat controlar molt l'ús que feien els seus fills de les pantalles.Escuchar audio

La tecnologia i els dispositius amb pantalles (ordinadors, mòbils, tauletes, videoconsoles) han intensificat la comunicació i les relacions també entre els infants i adolescents. Actualment, formen part de la nostra vida quotidiana i ens ofereixen un gran ventall d'oportunitats, però també és important que els nostres fills i filles coneguin els riscos associats a aquestes pantalles. Mares i pares els hem de saber acompanyar en aquest repte, perquè existeixen aplicacions i continguts que fomenten, sens dubte, els aprenentatges interactius i l'entreteniment saludable, però els experts també alerten de les conseqüències físiques, mentals i emocionals d'estar massa exposats a les xarxes o simplement de passar massa temps jugant o navegant per internet. Sabent-t'ho, l'especialista en educació mediàtica Marta Narberhaus, ha escrit el llibre "Pantalles. Que no et dominin (Bindi Books), amb el periodista David Bassa. És una guia molt pràctica dirigida a nanos a partir d'11 o 12 anys. Amb un llenguatge planer i procurant que no se sentin renyats, els expliquen com gestionar les pantalles de manera responsable i conscient. També els conviden a buscar alternatives a l'oci digital i a connectar-se amb la realitat que els envolta, d'aquí que haguem convidat també al programa a la Clara Pons-Mesman, investigadora i divulgadora del joc lliure. El bosc, la natura, les places, els parcs... també poden convertir-se en un lloc atractiu on passar el temps de lleure. Com ens ha dit la Clara, els nens i les nenes tenen dret a embrutar-se i a experimentar l'entorn amb les seves mans. En el seu llibre "¡Sal a jugar!" (Larousse) ofereix activitats i jocs a l'aire lliure en diferents entorns, ja sigui la muntanya, la platja, el carrer o els parcs i jardins. I en aquesta entrevista, ens parla del kit imprescindible per encomanar als nostres fills i filles a jugar fora de casa. No us oblideu mai els guixos!!!Escuchar audio

De la mà del nostre instructor Joost Scharrenberg, descobrim com els més petits de la casa també poden practicar ioga i mindfulness. Aquest tipus d'activitats els permetrà aprendre a reconèixer i regular les emocions, a entrenar la memòria i la concentració, també escoltaran millor el seu cos i sabran quan necessiten relaxar-se i com fer-ho... En definitiva, com sempre, quant abans comencin a practicar-les, més fàcil serà crear hàbits saludables relacionats amb l'autoconeixement i les competències socials. El Joost ens dona algunes idees per posar en pràctica a casa i ens explica com és una sessió de ioga amb criatures de dos i tres anys: més curta, amb molt de joc, amb menys reflexió... I treiem una carta del joc que fem servir habitualment i gràcies al centpeus comencem a practicar amb els nostres fills i filles!Escuchar audio

Sant Jordi és un dia ple d'emocions, especialment de les que contribueixen a fer-nos sentir bé, alegres, però també es donen situacions en les que posa a prova la nostra capacitat de gestionar les frustracions o les decepcions. Si som mares i pares, això ho hem d'aprofitar per entrenar-los per la vida que hauran de recórrer, que estarà plena de reptes i obstacles. Els hem de formar perquè tinguin l'autoestima ben alta i siguin capaços de superar les dificultats. L'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens ha explicat què passa quan procurem aplanar-los sempre el camí i com podem punxar aquesta bombolla de la sobreprotecció amb la que sovint els embolcallem. La Laura García, la nostra prescriptora literària, ha arribat també a la carpa de Ràdio 4 carregada de contes i llibres infantils per ajudar-nos a treballar la valentia i la frustració amb els nostres infants. I hem acabat conversant amb el Dr. Pepe Serrano, pediatre i secretaria general de la Societat Catalana de Pediatria, que ha publicat el llibre "Bebepedia" (Roca Editorial). Es tracta d'un manual molt pràctic amb el que les famílies podem comprovar el nostre nivell de coneixements per exercir amb nota el nostre paper de mares i pares, i també trobarem respostes a les principals preocupacions sobre la salut dels nostres fills i fillesEscuchar audio

La psicopedagoga i mestra Margaret Álvarez ha arribat a la ràdio amb ganes de parlar clar i de compartir com se senten la majoria dels professionals que treballen en el terreny de l'educació. Amb l'ajuda del mestre d'infantil Ricard Cervera, ha fet una radiografia del que vol dir avui donar classe en aules amb tanta complexitat com les actuals. Lamenten no tenir prou recursos per poder afrontar la diversitat dels alumnes i de les seves famílies, i, en aquest sentit, assenyalen la burocràcia exigent, lenta i llunyana de la realitat educativa. I es queixen de que l'educació de les criatures hagi de dependre dels canvis de govern i de que no hi hagi una guia clara. També ens han posat exemples de la manca de compromís de moltes famílies en l'educació dels seus fills i filles, i en la desconfiança de vegades cap a l'escola. I han fet, a més a més, una anàlisi del que vol dir ser mestre i professor avui, i del canvi de compromís que també hi ha hagut per part dels companys més joves. Se senten incompresos, frustrats i perduts, tot i que asseguren que tenen la millor feina del món. Per corroborar-ho, també ens ha acompanyat la professora de secundària i formadora de mestres Teresa Terrades, que, juntament amb la Maria Batet, han escrit "La gosadia d'ensenyar" (Eumo Editorial). En aquest llibre ens ensenyen des d'on viuen i entenen la professió de docent i, per extensió, l'educació. Terrades també creu que el model familiar i educatiu està en crisi i que hi ha confusió en molts àmbits. I assegura que l'aprenentatge funciona i es pot donar quan hi ha un bon vincle entre els mestres i els seus alumnes. Les dues parts s'han de sentir a gust i respectades.Escuchar audio

La lectura té un objectiu també terapèutic i de desenvolupament. Ajuda a les criatures i als joves a sentir-se identificats amb els personatges, a comprendre millor el que els passa i a desenvolupar habilitats i trobar recursos per superar les dificultats del dia a dia. Per això resulta molt útil a l'hora de potenciar la seva resiliència, la seva capacitat d'afrontar les adversitats i de convertir-se en adults forts i valents. La Laura García, la nostra prescriptora literària, ens recomana títols que puguin entrenar-los en aquest aspecte en funció de la seva edatEscuchar audio

La ciència està demostrant que el sentit de l'humor és un recurs importantíssim que afavoreix els pilars bàsics de la resiliència, com són les relacions interpersonals, el pensament positiu, les motivacions per lluitar i el centre intern de control. I ara alguns experts volen fomentar-lo a l'escola per aconseguir trencar l'educació sobreprotectora amb la que estem criant als nostres infants i adolescents. Cal entrenar-los perquè siguin autònoms, valents i tinguin recursos per afrontar les adversitats de la vida. L'Andrea de Carlos Buján, mestra d'infantil i primària i professora del grau d'Educació a la Universitat Abat Oliva CEU, ha comprovat en la seva investigació que hi ha una correlació positiva entre el desenvolupament de les competències de resiliència i el sentit de l'humor, i proposa un programa, anomenat Mariposa, perquè des de l'escola es promogui la resiliència en els alumnes. I també en els docents!Escuchar audio

Diverses investigacions estan començant a demostrar els beneficis que té aplicar el sentit de l'humor, no només en l'àmbit de la salut, on són molt conegudes les sessions de "risoterapia" o les visites dels pallassos als hospitals, sinó també en l'educació. A més, Andrea de Carlos Buján assegura que podria ser un bon aliat a les aules per fomentar la resiliència. Recordem que la resiliència és la capacitat que tenim els èssers humans per afrontar les adversitats i adequar-nos i desenvolupar-nos positivament. Però aquesta habilitat s'ha d'entrenar des de que som petits, sinó acabarem convertint-nos en adults fràgils, poc avesats a la frustració i amb pocs recursos per tirar endavant a la vida. De Carlos és mestra d'infantil i primària i professora del grau d'Educació a la Universitat Abat Oliva CEU. Acaba d'aprovar la seva tesis doctoral basada en la necessitat de promoure la resiliència en la població infantil, on posa de manifest que el sentit de l'humor podria ser un bon aliat per fomentar-la. I ha creat un concepte nou: la "RISAliencia", per descriure mecanismes i funcions del sentit de l'humor per fer front a l'adversitat. La nostra experta i investigadora espera que aviat hi hagi un programa a les escoles per desenvolupar-ho. I a casa també està demostrat que els conflictes se solucionen millor amb bones dosis d'humor.També ens ha acompanyat en aquest programa la nostra prescriptora literària, la Laura García, que ha dedicat el seu #BookLife precisament a recomanar-nos contes i llibres infantils que ajudin als infants veure els beneficis de ser persones fortes i valentes, i si pot ser, amb un somriure.Escuchar audio

L'escriptor i guionista cinematogràfic Fernando Llor ens ha confessat que li ha costat posar-se a la pell de les dues protagonistes de la seva nova novel·la juvenil. A "Silenci", publicada per Inuk, Llor ens ofereix una forma original de llegir aquesta història sobre l'assetjament escolar, protagonitzat per dues noies de 14 anys que competeixen en un mateix equip d'eSports. Si comencem el llibre per un cantó podem descobrir com se sent la Júlia quan decideix denunciar la trampa que ha fet la capitana de l'equip per assegurar-se la victòria a la final que disputaven o, si li donem la volta, sabrem per què la Marina se sent traïda per la seva companya i decideix venjar-se d'ella, fent-li la vida impossible a l'institut i a través de les xarxes. A més, cada capítol conté una part de novel·la i una escrita en format còmic.Escuchar audio

La il·lustradora Liliana Fortuny i l'escriptor Jaume Copons aprofiten qualsevol ocasió per passar-s'ho bé i deixar volar la imaginació. El nou llibre que han publicat amb Combel els serveix ara per disfressar-se de princesa i de cavaller, respectivament, i anar per Catalunya muntant alguns dels seus números, ja sigui al carrer, a les llibreries o a les escoles que visiten. I és que ho han après tot de la llegenda, la història i els llocs que han configurat l'imaginari de Sant Jordi al llarg del temps i ens ho expliquen a "El meravellós, singular i sorprenent Llibre de Sant Jordi". Com sempre, hi trobarem el toc d'humor i l'enginy habituals en les obres pensades conjuntament per aquesta parella literària i l'estructura que tan bé els ha funcionat: una barreja de textos breus novel·lats amb grans il·lustracions i parts de còmic. Ens han explicat com s'ho han fet per resumir tan bé la informació i convertir-se en els nostres profes d'Història preferits. El Jaume i la Liliana ens han sorprès recodant-nos que Sant Jordi va ser, en realitat, un soldat romà que es va negar a perseguir cristians i, com en els segles posteriors, la seva figura i els fets es van anar transformant. I, és clar, hem parlat també de les col·leccions Agus i els monstres i Bitmax and Co. I ens han confessat si ells també ens diuen pel cognom entre ells i com és la seva manera de treballar... Es barallen molt quan no estan d'acord?Escuchar audio

Sabem que llegir, i llegir en veu alta i en família, té molts beneficis, però, a més a més, cada llibre té un poder especial, perquè acompanya a cada lector de la manera que ho necessita. Hi ha qui es veu reflectit en un personatge. D'altres se senten acompanyats. De vegades, els contes i els llibres infantils els ajuden a transitar per situacions difícils o els desperten la curiositat. Així que, en el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, fem servir als escriptors i il·lustradors i a les seves històries de fil conductor. Fernando Llor, per exemple, ens presenta una original novel·la juvenil sobre l'assetjament escolar, titulada "Silenci" (Inuk). Per un cantó, podem llegir la versió de la persona assetjada i, quan girem el llibre, descobrim la de l'assetjadora. Les dues noies formen part d'un mateix equip d'eSports que ha arribat a la final. Per una, aquella fita significa el triomf d'haver-se sabut integrar en un grup i, per primera vegada en molt de temps, sentir-se bé. Per l'altra, el més important és guanyar i demostrar a tothom que ella és la millor, i per aconseguir-ho farà el que calgui, fins i tot, trampes. El seu autor ens ha confessat que li ha resultat difícil posar-se a la pell de les dues protagonistes. Diu que ha intentat comprende-les més que justificar-les.I també hem conversat amb dos autors de gran èxit en el terreny de la literatura infantil i juvenil: la Liliana Fortuny i el Jaume Copons, la mare i el pare de dues col·leccions amb un gran nombre de seguidors, com són "Agus i els monstres" i "Bitmax and Co". Però aquesta vegada ens han presentat una història diferent: "El meravellós, singular i sorprenent Llibre de Sant Jordi", en el que han recollit pels infants aquest homenatge a Sant Jordi, a través de la llegenda, la història i els llocs que han configurat tot el seu imaginari al llarg del temps. S'han convertit en el millor profe d'Història que podríem tenir, sense oblidar la marca d'aquest segell Copons-Fortuny. Escuchar audio

Hem començat el programa xerrant amb la Mireia Olivé, una biòloga, professora de secundària, que quan va tenir el seu segon fill va sentir que el món s'acabava. Després d'un final d'embaràs complicat, el nen va passar un temps a la incubadora i, quan feia poc que havien arribat a casa, van haver d'ingressar-lo a la UCI. La segona vegada que la criatura, de només 3 mesos, va estar a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital, la Mireia va sentir que havia de fer-li saber que ella estava allà acompanyant-lo. Diu que gairebé no havien tingut temps de conèixer-se quan els van haver de separar. I això l'angoixava. Així que va decidir que s'inventarien junts un conte, una història que els portes als dos ben lluny d'aquella habitació plena de màquines que feien molt de soroll i de cables. En un diàleg imaginari amb el seu bebè, va començar a explicar-li el conte d'un ratolí molt petit que buscava desesperadament un regal per a l'aniversari de la seva mare. Finalment, una nit a l'hospital, per la finestra va descobrir quin havia de ser aquell obsequi tan especial... Aquella història s'ha convertit ara en un llibre infantil que acaba de publicar l'editorial Inuk. De records que preserven el vincle entre mares i fills també hem parlat amb l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància. Ens ha sorprès dedicant la seva secció de #LactanciaMaterna a què fer amb l'excedent de llet que sovint queda al congelador, després de que les mares hagin estat alletant a les seves criatures. Una idea és fer joies amb una miqueta d'aquella llet. Les podem encarregar, però també es poden fer fàcilment a casa. L'Alba ens ha explicat com Però, atenció, perquè també ens ha dit que amb la llet materna es poden fer sabons per la pell que van molt bé,, i fins i tot croquetes!!! I hem acabat conversant amb la Dra. María José Guerrero, vice secretària del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. La Dra. Guerrero ens ha donat consells per cuidar les primeres dents dels infantsEscuchar audio

Moltes mares s'extreuen llet durant el procés de lactància per diverses raons i la van emmagatzemant a la nevera o al congelador de casa, per donar-li a la seva criatura quan ho necessitin. De vegades, generen un excedent que no arriben a utilitzar i sovint s'acaba llençant, però l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, ens ha sorprès descobrint-nos què es pot fer amb aquesta llet. Des de joies a sabó... o croquetes! Encara estem al·lucinant... Ah, i hem posat un nou títol en la nostra #biblioTETA particular.Escuchar audio

La Mireia Olivé va sentir que el món s'ensorrava quan van ingressar per segona vegada al seu fill, de només tres mesos, a la UCI de l'hospital. Gairebé no havien tingut temps d'estar junts i de conèixer-se quan els van separar. Ella sentia que havia de fer-li saber que estava allà, al seu costat, entre el soroll de les màquines i els cables que els envoltaven, però no sabia com. Al final, se li va acudir explicar-li un conte. Ella, que és biòloga i professora de secundària, donaria sortida a la seva imaginació creant entre els dos, en un diàleg imaginari amb el Guillem, el seu bebè, aquesta història sobre un ratolí que no sap on trobar el millor regal per fer a la seva mare el dia del seu aniversari. Junts, en aquelles llargues hores a l'hospital, van anar pensant obsequis: una pinya ben plena de pinyons, la flor més preciosa, la ploma d'ocell més bonica... fins que un dia, per la finestra de l'habitació on estava ingressat el seu fill, van descobrir quin havia de ser el regal. I al cap del temps, aquell conte nascut en una UCI de l'hospital s'ha materialitzat en un llibre infantil que acaba de publicar l'editorial Inuk.Escuchar audio

El consum de sucres refinats està lligat amb la càries, per això hem d'intentar menjar dolços només de forma ocasional i aconseguir que els infants aprenguin a rentar-se molt bé les dents des de que són petits. La Dra. María José Guerrero, vice secretària del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, ens ha advertit que les dents de llet s'han de cuidar tant com les definitives, perquè tenen una funció molt important, tot i que els pares i a les mares, sovint, no hi parem tanta atenció perquè pensem que després tindran un recanvi. Li hem preguntat a la Dra. Guerrero, també, per com rentar precisament aquelles primeres dents i si s'ha d'utilitzar pasta de dents. I compte amb el que ens ha explicat dels dentífrics! No els utilitzem bé i ens equivoquem al glopejar. També hem parlat de les conseqüències de sucar el xumet en mel i altres substàncies, de l'ús del raspall elèctric en el cas dels més joves i de com aconseguir que infants i adolescents acudeixin al dentista contents i tranquils.Escuchar audio

Entre les primeríssimes paraules que va pronunciar el fill de l'escriptor Andrés Neuman hi ha "ventilador". Gairebé tan important com "mama", "papa" o "teta". En el seu llibre "Pequeño hablante" (Alfaguara), que acaba de publicar, explica aquesta fascinació que sentia el seu fill, quan era molt petit, per aquells aparells que de vegades giraven les seves aspes i de vegades, no. Com una mena d'helicòpter. Ell, per la seva banda, diu que se sentia, i se sent, encara, bocabadat per com el nen va posant paraules per primera vegada a tot allò que l'envolta. Reconeix, també, com saben tots els pares i totes les mares, que sovint només a casa som capaços de traduir el diccionari particular de cada infant. Neuman diu que la criança mobilitza totes les peces que ens conformen com a adults, la motxilla vital que tots portem a sobre, i comparteix amb nosaltres algunes de les anècdotes més íntimes que ha viscut en aquesta nova faceta de pare i ens ha confessat també l'angoixa amb la que de vegades va a recollir el seu fill perquè arriba tard. El sentiment de culpa no és només maternal. Escuchar audio

L'escriptor Andrés Neuman és un pare bocabadat pel descobriment del món del seu fill. Tant, que quan encara no havia nascut, va tenir la necessitat d'escriure un llibre ("Umbilical"), on recollia les seves sensacions durant els 9 mesos d'espera i, després, el seu primer any de vida. Ara, acaba de publicar un segon, "Pequeño hablante" (Alfaguara), en el que comparteix les emocions que sent veient com el nen va posant nom a tot el que veu. Ens sorprèn explicant-nos que després de "mama", "papa" i "teta", el següent que va dir el Telmo va ser "ventilador", i ens detalla el per què d'aquesta obsessió per aquest aparell. També hem aprofitat per parlar amb Neuman de com és ser pare avui dia; de les etiquetes que sovint es posen a la paternitat i de la motxilla que ha heretat a l'hora d'exercir de pare. I ens confessa que potser el que ha fet en el seu últim llibre ha estat endinsar-se en un gènere de literatura amorosa poc freqüent: la d’un pare sorprès o meravellat davant l’arribada del seu primer fill. Lamenta que els homes tinguin pocs espais per parlar sobre criança. Després de conversar amb ell, hem seguit estirant el fil de la #paternitat per rebre la nostra prescriptora literària, la Laura García. En el seu #BookLife recomana títols, precisament, perquè els homes que són pares s'indentifiquin i es vegin reflectits en les situacions que s'hi narren.Escuchar audio

Seguim remenant la baralla i jugant a les cartes amb el Joost Scharrenberg i l'Elisenda Pallàs. Aquesta vegada l'atzar ens ha portat a triar la carta del triangle, el triangle de la consciència. Segons ens ha dit el Joost, podem millorar el nostre benestar i la nostra felicitat si aprenem a observar amb atenció el que ens passa en aquestes tres àrees que marca aquest triangle fictici: els límits, cuidar-se i estar atent. Proveu a posar-vos en la postura que ens ensenya aquesta carta i atreviu-vos a respondre a les preguntes que ens ha fet el nostre instructor de mindulfnessEscuchar audio

El Jan, de 8 anys, veia impossible assolir el repte que els havien proposat, però la Lucía, companya de classe, tenia molt clar que tot és possible. Aquesta conversa real que ens explica la Cristina Gutiérrez al seu #ParaulesDeNen ens porta a parlar dels tipus de mentalitats que existeixen i quina és més adequada per anar per la vida. Perquè el més important, com diu la nostra educadora emocional, és fer conscient l'inconscient. Primer hem de saber com som per adonar-nos del que ens agradaria canviar. I com a deures ens posa fer "un Jan-Lucia", una tècnica per transformar les creences limitadoresEscuchar audio

Sovint deixem als nostres fills sense desitjos. Abans de que expressin què volen, ja ho hem fet realitat, sense deixar que entrenin la paciència ni que valorin allò que aconsegueixen. I si no valorem allò que tenim, no podem ser feliços, ens ha advertit l'educadora i mediadora familiar Alba Castellví. La majoria dels pares i de les mares responen que voldrien que els seus fills fossin feliços quan els pregunten com se'ls imaginen de grans, però per aconseguir-ho, oblidem que de petits no poden estar sempre contents. Sinó, no hi ha contrast. No ho pots apreciar. L'Alba Castellví explica en el seu nou llibre, "Els hàbits que els faran feliços" (Angle Editorial), que hem de desviar la mirada de la motivació i recuperar el valor de la disciplina i de l'esforç. També diu que educar és acompanyar els que creixen fent un tram del camí plegats, per tal que més endavant puguin fer camí pel se compte en bones condicions. En aquesta conversa amb ella, ens dona consells pràctics per potenciar l'autoestima i l'autonomia dels nostres infants i adolescents, i perquè els pares i les mares deixen de queixar-nos de que casa nostre s'ha convertit en un hotel al servei dels fills.Escuchar audio

Educar és preparar als nostres fills i filles per a la vida. Quan als pares ens pregunten què volem pels nostres infants quan siguin grans, acostumem a respondre que volem que siguin feliços, però els hem de preparar també perquè ho puguin arribar a ser. I això implica que de petits no podran estar sempre contents. Hem de marcar uns límits, hem d'aconseguir que siguin cada cop més autònoms i que tinguin una sòlida autoestima, diu l'educadora i mediadora familiar Alba Castellví, que acaba de publicar el llibre "Els hàbits que els faran feliços" (Angle editorial). La nostra experta ens ha advertit que sovint ens avancem als seus desitjos, fem moltes coses que ells podrien fer pel seu compte i potenciem poc el seu avorriment, i ens posa exemples clars i pràctics per trencar la bombolla de la sobreprotecció i aconseguir que els nostres nens i nenes arribin a ser adults feliços. D'aquesta qüestió en seguim parlant amb la nostra educadora emocional, la Cristina Gutiérrez, al seu #ParaulesDeNen. En aquesta nova píndola d'educació emocional, ens descobreix la conversa entre dos infants de 8 anys, que van arribar a la conclusió de que res és impossible. I acabem trobant la clau de la felicitat amb el Joost Scharrenberg en el Joc de l'ara.Escuchar audio

"Quant més parlem d'aquest tema, millor", ens ha dit el Pau, de 16 anys, i alumne de 4rt d'ESO a l'Escola Salesians de Sant Boi de Llobregat (Barcelona). El seu curs ha estat un dels que ha participat en la cocreació de la novel·la Desxifrant en Lluís, que tracta el suïcidi juvenil. El seu protagonista, en Lluís, és un adolescent aparentment alegre i sense preocupacions que, per sorpresa dels que l'envolten, decideix acabar amb la seva vida. Els seus millors amics, els seus pares i la seva germana es pregunten per què i comencen a buscar respostes. La història, escrita a través de la plataforma de foment de la lectura Fiction Express, ens ha servit per conversar sobre el suïcidi i el benestar emocional amb el Pau, la Claudia i la Berta, acompanyats dels seus companys de classe i del Víctor Panicello, l'escriptor que ha participat en aquest procés de creació literària. Junts han posat sobre la taula molts temes: la sensació dels adolescents de no encaixar en el món, el tabú de les famílies per parlar d'alguns temes, què fan quan se senten malament, com és la comunicació amb els seus pares... Escuchar audio

El Fernando Gotz és pare de l'Eyal, que té 15 anys i pateix histiocitosis, un càncer molt poc freqüent. Li van diagnosticar quan tenia un any i mig, després d'un llarg periple, i fa una vida relativament normal, tot i que el concepte de normalitat en aquestes famílies és molt diferent. La Maria Prol va tenir bessones i una d'elles, l'Aina, va néixer amb un defecte de la glicosilació de les proteïnes. Ella va tenir sort: li van diagnosticar molt ràpid. La filla de la Natàlia Tintoré, la Bruna, té una pluridiscapacitat provocada per una cromosomopatia. No camina, no parla, no veu. I, a més, té crisis diàries d'epilèpsia. Algunes d'aquestes famílies han pogut crear una associació per sentir-se acompanyats i poder compartir els reptes de cada dia. Altres no han pogut fer-ho perquè la malaltia de la seva filla és molt poc freqüent. A Espanya només hi ha dos casos. Però tot i les diferències, comparteixen la lluita, la muntanya russa d'emocions i la incertesa del futur. Amb tots ells hem conversat del seu dia a dia. I després ens ha visitat l'Elisenda Pallàs amb una carta escollida: la de la muntanya.Escuchar audio

Seguim jugant amb aquestes cartes tan especials que ens ajuden a situar-nos en el moment present i a aprendre a gestionar millor les nostres emocions. Avui l'Elisenda Pallàs ha seleccionat la carta de la muntanya després d'escoltar les famílies que ens han acompanyat abans i que tenen infants amb malalties minoritàries. Diu que en ioga la posició de la muntanya sembla una postura molt immòbil, però que, en canvi, parlar de que quan res no et sostè, ho fa la terra. És igual el que estigui passant, succeirà igual, però hem de saber que tenim tota la força que tenim i que serà suficient per fer el que podrem fer. No sempre serem perfectes, però tampoc passa res per no ser-ho. I, com una pluja suau damunt la muntanya, l'Elisenda ens ensenya com fer-nos un massatge per autocuidar-nosEscuchar audio

La Natàlia Tintoré, el Fernando Gotz i la María Prol tenen una realitat comuna: la de conviure amb un adolescent que té una malaltia minoritària. Cap és similar a la de l'altre i és que hi ha més de 7.000 tipus d'afeccions considerares poc freqüents i rares. A Espanya, hi ha uns tres milions de persones que les pateixen, això sense comptar les famílies que els han d'atendre, sobretot en el cas dels menors. Són malalties que tenen una baixa prevalença en la població. Menys de 5 per cada 10.000 habitants. Ens han explicat com va arribar el diagnòstic, què significa per a ells la paraula "heroi" o quina és la seva "normalitat". També ens han confessat que han perdut amics pel camí perquè la vida se'ls ha anat complicant a mida que el seu fill i la seva filla es feien grans. Ara els tres tenen adolescents a casa ja, però el seu dia a dia és molt diferent en funció de com els afecta la malaltia de cadascú. I hem après que hi ha mirades que fan malEscuchar audio

Una mare es queixa de que la mestra ha mocat amb massa intensitat al seu fill de 4 anys. Una altra vol controlar la seguretat del seu quan va d'excursió escolar. Un grup de mares es queixen de que la mestra escridassa massa als seus alumnes quan els demana que entrin a classe després del pati. Aquestes són algunes de les situacions que ens han fet arribar mestres d'infantil i que, segons la Cristina Gutiérrez, educadora emocional, són una mostra de com les mares i els pares estem educant a les nostres criatures: amb massa sobreprotecció i poca confiança. Avui, el #ParaulesDeNen el dediquem a compartir les queixes que reben molts docents de les famílies dels seus petits alumnesEscuchar audio

Les escoles es converteixen en un gran aparador durant les jornades de portes obertes. S'engalanen i trien les millors paraules i els aspectes més positius per convèncer-nos de que aquell és el millor centre per a la nostra criatura, però ¿com podem saber de debò que és així? La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ha elaborat un decàleg de recomanacions i punts que hem de tenir en compte a l'hora de fer la selecció, i amb l'ajuda del mestre d'infantil Ricard Cervera els repassa punt per punt perquè no se'ns escapi res. Aquest mes la Margaret dedica #ElCercle a les preinscripcions escolars, sabent l'angoixa i l'estrès que provoca en les famílies prendre aquesta decisió tan trascendental que, d'altra banda, els sembla que és irreversible. Però, no és així. També ens explica perquè...Escuchar audio

La majoria de les famílies viuen amb molta angoixa i estrès el moment d'escollir escola per als seus fills. Ho viuen com una decisió transcendental, perquè afectarà la vida de tota la família i, en especial, el desenvolupament de la criatura. Per tant, sembla que és important tenir molt clar quins són els requisits que ha de complir un centre perquè el triem, però ¿com els podem saber? Què s'ha de tenir en compte quan visitem una escola? En què ens hem de fixar? La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez dedica #ElCercle a fer-nos un decàleg de recomanacions i aspectes que els pares i les mares han de tenir en compte en aquest procés de selecció, i ha portat de convidat al mestre d'infantil Ricard Cervera, acostumat a rebre durant molts anys a les famílies que per primera vegada escolaritzen als seus infants. I hem seguit escoltant als mestres amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez. En aquest cas, les queixes dels mestres. Al #ParaulesDeNen hem compartit amb la Cristina les reflexions que ens han arribat de diversos docents parlant-nos de situacions que han viscut a les seves aules amb les famíilies dels seus alumnes. Algunes es queixen de que es crida als seus fills, de que se'ls moca amb massa intensitat o tenen dubtes de les mesures de seguretat de l'autocar que els ha de portar d'excursióEscuchar audio

La Laura García explica que quan fa els seus tallers dedicats a la sexualitat els nois i noies li confessen que amb les seves famílies no parlen mai d'aquest tema i que, si ho fan, és per explicar coses molt bàsiques sobre la regla o com funcionen els òrgans reproductors. Poc més. Les mares i els pares normalment no van més enllà, no els expliquen que té molt a veure amb allò que sentim. Diu que se'n parla poc de com ens sentim quan ens agrada algú o què experimenta llavors el nostre cos. O de què passa quan l'altra persona no sent el mateix que nosaltres. I ens convida als adults a seguir aprenent també per poder parlar obertament de sexualitat amb els nostres fills i filles. Per això ha dedicat el seu #BookLife a recomanar llibres i contes per a tota la família que ens ajudin a fer-hoEscuchar audio

Els pares i les mares hem de seguir aprenent per sentir-nos més bé amb nosaltres mateixos i per poder acompanyar millor als nostres fills i filles. Per això, avui hem decidit donar-li la mà als llibres perquè obrim aquestes finestres que són tant necessàries per descobrir què senten ells, què els inquieta, quines curiositats tenen. De quina manera podem sostenir millor les seves pors, el seu canvi de mirada a mida que van creixent, com es van tranformant i el neguit que tot això desperta de vegades en les criatures. Hem obert sessió de biblioteràpia amb la nostra prescriptora literària, la Laura García, que ha dedicat el seu #BookLife a l'educació sexo-afectiva. Habitualment, aquest tema sempre s'afronta des del punt de vista físic: com es fan els bebès, com funcionen els òrgans reproductors, què és la regla... però ens oblidem de parlar de com ens sentim quan ens agrada algú, què experimenta el nostre cos en les diferents etapes del creixement, com està el nostre humor quan menstruem. "I no podem fer tard", ens ha advertit la Laura. Hem d'aprofitar l'edat en la que encara ens escolten per crear aquests ponts de comunicació que més tard ens permetran parlar de tot amb ells. De vegades, també és una mica embolicat explicar que hi ha tietes-àvies, o que no ens parlem amb un familiar que se'n va anar a viure lluny, o de que tenen un germà o una germana que mai va arribar a néixer. O del que passarà quan els pares se separin. L'Agnès Fabregà té clar que totes les persones deixen una empremta en nosaltres i que és important poder explicar als infants d'on venen, quin és el seu arbre genealògic. Amb aquest objectiu va escriure el conte "Com estrelles" (Excellence editorial), en el que parla del sentiment de pertinença, dels vincles.Escuchar audio

L'Agnès Fabregà té clar que hi ha un ordre d'arribada a la vida i que tots formem part de diversos sistemes. El primer que ens ha d'acollir és el de la família. De vegades, és difícil explicar a una criatura aquest sentiment de pertinença i que, a més de pares, mares, avis, tiets... també té cosins, tietes-àvies o germans que mai va conèixer, i que tots van deixant la seva empremta en l'arbre genealògic. L'Agnès és mestra d'infantil i primària, una professió que combina amb l'acompanyament a infants i adults des del punt de vista terapèutic. Està formada en educació emocional i en pedagogia sistèmica, i és l'autora del conte "Com estrelles", en el que parla, a grans i a petits, d'aquest lligam invisible que ens uneix als nostres avantpassats. Conèixer les nostres arrels ens pot ajudar a entendre qui som, i això és el que intenta la Rita, la nena protagonista del llibre, amb l'ajuda del seu avi. Parlant amb ell, va descobrint la importància de donar cabuda a les emocions, també a les que no ens agraden, com la frustració o la tristesa, perquè un familiar s'ha mort i el trobem a faltar. O perquè els pares se separen o hi ha algú de la família amb qui hem perdut el contacte. Totes les persones del sistema familiar han de tenir el seu lloc i, segons l'Agnès, no hem de confondre mai el vincle amb la relació.Escuchar audio

Han canviat la societat, els infants i adolescents, i el que aquests senten davant del que passa, per tant, també es necessiten recursos nous. Els professionals de l'educació, entre ells, mestres i professors, estan buscant noves maneres de fer per poder atendre més bé als seus alumnes i regular o modificar algunes actituds que de vegades són disruptives a classe. La Cristina Gutiérrez, educadora emocional i directora de La Granja - Ability Training Center, diu que en aquest àmbit cada cop més complex i esgotador, el repte del benestar emocional a l'escola és una necessitat vital. Per això ha decidit que aquest any el cicle de conferències gratuïtes #Emotour, dirigides al món educatiu, estigués enfocat a oferir reflexions i recursos que els ajudessin, però que també els inspirés. A la jornada hi participen el pedagog i president de la REEM (Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar), Rafael Bisquerra, que és un gran expert en intel·ligència emocional i aprenentatge, i la psicòloga Claudia Tecglen, que va néixer amb paràlisis cerebral infantil i amb el pronòstic de que viuria en un estat vegetal. Amb els tres conversem sobre la importància de la mirada dels mestres, la necessitat d'atendre la discapacitat com una oportunitat de riquesa cultural i educativa, i els plantegem quines solucions poden aportar a la pràctica a dins de les aulesEscuchar audio

Les mans de les criatures participen molt en la lactància. Tenen, per exemple, una funció fisiològica quan toquen el pit de la mare mentre mamen, estimulant la sortida de la llet. També ens diuen moltes coses sobre el propi bebè. Depenent de si tenen les mans obertes o tancades podrem saber, per exemple, si tenen gana o ja s'han alimentat prou. Per aquest motiu, l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, ens explica a la seva secció si és bo posar-lis guants i si ens hauríem de preocupar perquè facin la pipa amb el dit. A més, ens recomana un nou conte per seguir omplint la nostra #biblioTETA particular. Aquesta vegada, una història que ens arriba des d'Uruguai...Escuchar audio

Jutgem massa fàcilment a les mares i als pares. Especialment, a les dones. L'Alberto Soler diu que veu a la seva consulta les conseqüències de les pressions socials i individuals que rebem. Interioritzem les crítiques i ens comparem en el mirall de les xarxes socials, on tothom sembla tenir una família perfecte. Però, "això de criar és difícil", ens adverteix aquest psicòleg, especialitzat en psicoteràpia, criança i educació. Amb la seva parella, la també psicòloga Concepción Roger, han escrit "La gran guía de la crianza" (Paidós), un manual súper complet sobre la cura i l'atenció als fills/es des de l'embaràs fins als 6 anys. I solucionen dubtes que no només tenen a veure amb la salut física dels infants, sinó també amb les seves emocions o les decisions que ha de prendre la família i que generen moltes angoixes, com ara l'elecció de l'escola, la corresponsabilidad de la parella en l'educació de les criatures, la relació amb els germans o com afrontar el divorci. El tema de la lactància l'hem deixat nosaltres per tractar-lo amb l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, que un cop al mes ens visita per resoldre els dubtes que ens feu arribar o per aconsellar-nos. En aquesta ocasió, ens hem fixat en el que ens diuen les mans dels bebès en relació a quan prenen el pit. Ens ha descobert, per exemple, un mètode per saber quan estan saciats o quan s'han quedat amb gana.Els últims minuts del programa els hem reservat per aprendre a punxar la bombolla de la sobreprotecció. Sou conscients de si esteu trasmetents les vostres pors als fills/es? L'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens dona tips per preparar als infants pel món en el que s'han de moure al seu #ParaulesDeNen.Escuchar audio

En comptes de deixar que ens guiï l’atzar, aquesta vegada l’Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg han posat ja una carta sobre la taula en el seu Joc de l’Ara. La carta de l’arc. Una carta que parla de l’amor en contrast als estereotips i la violència que mostra habitualment el porno. Ens hem preguntat com notem el cos quan estimem, quines sensacions corporals experimentem, quines emocions i pensaments es fan presents... Parlem de l’amor en majúscules, no només d’enamorar-se. I és un amor que es pot cultivar i fer créixer, i un compromís que els pares i les mares tenim de mostrar-lo als nostres fills com a referents contraris al porno.Escuchar audio

La preocupació per l’accés que molts adolescents i preadolescents tenen a vídeos i imatges de contingut pornogràfic ha arribat també a l’escola. Sobretot, perquè el que passa a fora de les aules també es cola a dins d’elles. La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ha dedicat la seva secció de #ElCercle a mostrar-nos com va reaccionar ella, com a tutora de 5è de primària, i el centre escolar quan van començar a córrer rumors entre les famílies de que els seus fills havien vist porno.Escuchar audio

La psicòloga Anna Salvia, especialitzada en educació sexual, reconeix que li hagués agradat no haver d’escriure aquest llibre, però la realitat és que els nostres fills i filles tenen accés al porno de forma fàcil a través d’internet. Ja no hi ha excuses: com a família, escola i societat hem de donar resposta al fet de que els menors estan consumint aquest tipus de continguts. No cal que teclegin la paraula, el porno els trobarà d’una manera o altra. De vegades, en converses amb altres companys. Per això és important que parlem de sexualitat amb els infants i adolescents. I en aquesta conversa, l’Anna ens ajuda a que sigui més fàcil i a que les xerrades no ens resultin incòmodes ni posem cara d’escandalitzats. Però hem de tenir molt clar que és urgent que no deixem la seva educació sexual en mans del porno. Les conseqüències són molt negatives per als preadolescents i adolescents, com ens ha explicat aquesta experta.Escuchar audio

L’interès dels infants i adolescents per la sexualitat és normal, necessari i saludable, però vivim en una cultura en la que poder parlar d’aquest tema amb naturalitat a casa és difícil; encara hi ha molt de tabú. Per això els nostres fills i filles acaben buscant informació i resolent els seus dubtes a internet. Si el dispositiu no està protegit, és possible que la resposta arribi en forma de porno, com ens ha advertit la psicòloga Anna Salvia, especialitzada en educació sexual. Salvia, juntament amb la Cristina Torrón, acaben de publicar el llibre “El porno no mola... i ara entendràs per què”, en el que expliquen als menors a partir d’11 anys perquè consumir vídeos i fotografies pornogràfiques els afectarà de manera negativa i ens mostra a les famílies com podem acompanyar-los millor en aquest aprenentatge del seu cos. En aquesta xerrada que hem mantingut amb ella, ens ensenya, a més, com parlar de sexe de forma fluida a casa, sense fer interrogatoris ni escandalitzar-nos. A les nostres mans està la possibilitat de canviar el preocupant consum de porno que hi ha entre els preadolescents i adolescents. També hem volgut saber com es gestiona aquest tema a les escoles i la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ha tornat a dibuixar El Cercle per dedicar-li una secció. I hem acabat buscant els conceptes oposats a allò que ofereix el porno (la violència, la dominació, els estereotips): l’amor. Amb l’Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg hem jugat al Joc de l’Ara descobrint la importància d’estimar-nos, primer, a nosaltres mateixos.Escuchar audio

El reuma, l'osteoporosis o la fibromialgia també són malalties infantils, encara que habitualment les associem a una edat adulta. En el cas dels menors, tot i que les patologies reumàtiques estan considerades poc freqüents, es calcula que a Espanya la pateixen prop de 10.000 infants. Segons ens ha explicat la Dra. Estíbaliz Iglesias, pediatra i reumatòloga al Servei de Reumatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, el més important és poder fer un diagnòstic precoç. Va ser el cas de la Míriam Mendoza, pacient seva durant sis anys. Li van diagnosticar artritis idiopàtica juvenil quan tenia dos anys i mig, després d'una inflamació del genoll que durava molt en el temps. Fa unes dècades, l'evolució d'aquest tipus de malalties hagués estat molt diferent. Haguéssim parlat de conseqüències més severes, com haver d'anar en cadira de rodes. En canvi, la Míriam segueix un tractament que li permet portar una vida normal. Ella ha estat la protagonista de l' #AltaveuKids d'aquest mes, que, a més a més, ha compartit amb nosaltres el repte que va viure quan en arribar a l'adolescència va sentir que el pes de créixer era massa pesat i va començar a patir ansietat.Escuchar audio

La Míriam Mendoza tenia dos anys i mig quan li van diagnosticar artritis idiopàtica juvenil, la més comuna de les malalties reumàtiques en pediatria. Encara que són poc freqüents, també podem parlar de fibromiàlgia, lupus o osteoporosis en els infants i adolescents. La nostra col·laboradora del Kids, el consell assessor de l'Hospital Sant Joan de Déu, que ara té 22 anys, està en tractament des d'aquell primer brot, encara que assegura que porta una vida molt normal. Això sí, recorda com li molestava de petita haver d'anar a l'hospital a fer les revisions, mentre els seus amics jugaven. Allà, a Sant Joan de Déu, va conéixer la convidada que ens ha portat a l' #AltaveuKids: la Dra. Estíbaliz Iglesias, pediatra i reumatòloga pediàtrica al Servei de Reumatologia d'aquest centre. Va ser la metgessa que la va tractar durant sis anys. Amb ella, descobrim moltes coses que no sabíem sobre aquest tipus de patologies que afecten als menors i que són invisibles i moltes vegades, cròniques. La Míriam també ens ha parlat del Trastorn d'Ansietat que va irrompre a la seva vida, sent adolescent i, precisament, l'educadora emocional Cristina Gutiérrez ens explica al seu #ParaulesDeNen la història real d'una nena de 6è de primària que un dia va confessar que no se sentia bé i que el més fàcil era deixar de patir...Escuchar audio

L’Anna Soler, el Jordi Ferrer i la Margaret Álvarez són mestres i professors a diferents escoles de Barcelona i Girona, i els tres demanen acompanyament i complicitat de les famílies a l’hora d’educar als infants i adolescents. Són, probablement, els que passen més hores amb els nostres fills/es. Diuen que tenen molta il·lusió i que estan convençuts de la importància de la seva feina, però de vegades les circumstàncies familiars i les directrius governamentals en educació dificulten el bon desenvolupament de l’ofici. I això que asseguren que ells mateixos estan constantment revisant tot allò que fan.Escuchar audio

El final del 2023 va assenyalar reptes especialment en el terreny de l’educació. Els mals resultats a l’Informe PISA i el debat engegat entorn a l’ús de la tecnologia a les aules i a l’arribada del primer mòbil va portar malestar a les famílies, però també als mestres i professors, preocupats per com afrontar les situacions i les diferents realitats que es viuen a les aules. Per això, hem volgut fer tertúlia amb alguns dels educadors que formen part de la xarxa del Lletra Lligada. Volem saber com han afrontat ells la tornada a l’escola, després de les vacances nadalenques, tenint en compte aquests debats i polèmiques, que han emfatitzat encara més els reptes que tenim en aquest àmbit. I hem reservat els últims minuts del programa per rebre també a la Cristina Gutiérrez, la nostra educadora emocional, que al seu #ParaulesDeNen ens ha parlat de la valentia.Escuchar audio

Avui és una escriptora seguida i llegida per milers d’adolescents i preadolescents a Espanya i a molts països de Llatinoamèrica. La seva trilogia “Fuego” i la quatrilogia “Meses a tu lado”.Escuchar audio

No hi ha receptes màgiques, però sí un camí natural per aconseguir-ho, diu Bibiana Fernández de Bobadilla, cofundadora d'aquesta empresa dedicada a formar a educadors i famílies en el terreny de la lectura. El seu objectiu és crear futurs lectors a través de la lectura per plaer i s’ho planteja ensenyant les claus per a que els infants i els adolescents s’enamorin dels llibres. Conversant amb ella hem descobert algunes idees per posar en pràctica i també una reflexió interessant: compte amb posar a les mans dels 2 nens i les nenes el llibre equivocat, perquè llavors potser costarà més que tinguin ganes de llegir.Escuchar audio

La Joana Marcús sembla una estrella del rock o del cinema. Hi ha centenars d’adolescents i preadolescents fent llargues cues a les llibreries perquè els signi una de les seves novel·les o omplint els auditoris a les seves presentacions. A Catalunya, a Espanya i, fins i tot, a alguns països de Llatinoamèrica. Ella ho té molt clar: els joves sí que llegeixen, però se’ls ha de deixar que triïn què volen llegir. Per a ella, tampoc va ser fàcil adquirir l’hàbit de la lectura. Quan era petita li van diagnosticar dislèxia i odiava llegir. Li costava molt i tenia por de fer el ridícul davant de la classe quan llegia en veu alta. La van enamorar els llibres de Harry Potter i després es va llançar ella a escriure. El camí no ha estat fàcil, però s’ha convertit en una escriptora d’èxit, que ha venut milers d’exemplars dels seus llibres. Ella encara al·lucina, diu. I de la lectura hem seguit parlant amb una altra apassionada, la Bibiana Fernández de Bobadilla, cofundadora de Tipi Readers i responsable de la formació a famílies i mestres. Ens ha explicat com podem “fabricar” lectors a través de la lectura per plaer.Escuchar audio

El protagonista del #ParaulesDeNen d'avui és el Julio, un nen de 9 anys que va arribar a la conclusió de que "pot venir una tempesta i destruir la cabana, però no destruirà el treball en equip que hem fet per construir-la". La nostra educadora emocional, la Cristina Gutiérrez, porta aquesta reflexió real a l'àmbit de la família per parlar-nos de la importància de saber que una família és molt més que els reptes i els malentesos de cada dia, i ens parla de tolerar la frustració, de ser resilients i d'amor incondicionalEscuchar audio

En Massagran forma part de l'imaginari de moltes generacions. El conegut personatge ros, camallarg i amb un nas ben prominent i punxegut va ser tot un èxit a principis del segle XX quan Josep Maria Folch i Torres el va crear, tot i que al principi no estava massa entusiasmat amb l'encàrrec que havia rebut. Però va aconseguir atrapar als joves lectors amb un protagonista, poc heroic, que només desitja recórrer el món a bord d'un vaixell. La seva innocència i peculiar manera d'actuar el porten a viure situacions una mica estrafalòries, i molt divertides, en companyia del gos Pum, un còndor, un lleó i una tortuga. En parlem amb l'editora Montse Martín, encarregada de l'edició recopilatòria de "Les aventures d'en Massagran" (Combel), que dècades després va publicar el fill de Folch i Torres en format còmicEscuchar audio

Una vegada més, les cartes màgiques per Nadal o per Reis estaran plenes de peticions tecnològiques. Les pantalles es multipliquen a les nostres cases i és difícil trobar l'equilibri en el seu ús perquè no generi conflictes entre pares i fills. Per aquest motiu, els adults acostumem a veure en elles només la part negativa i sovint deixem d'aprofitar els beneficis que poden aportar, fins i tot a l'hora de generar vincles amb els nostres infants i, sobretot, adolescents. A més, ens donen peu a parlar de temes que són importants per al seu desenvolupament, com ara la forma de relacionar-se en aquest món digital, la necessitat de despertar el seu pensament crític o l'autoconeixement. Però per a fer un bon acompanyament en aquest entorn les mares i els pares també hem d'interessar-nos pel seu món, no podem girar l'esquena a realitats que ens semblen molt llunyanes i que, en canvi, no ho han de ser, com la Intel·ligència Artificial, el metavers, el ChatGPT... Hem convidat a dues expertes que ens ajuden a fer les preguntes adequades als nostres fills i filles i a afrontar les situacions quotidianes amb una mirada més positiva. També les sobretaules de Nadal! perquè grans i petits puguin seure a taula per compartir converses enriquidores. I no s'han escapat a respondre a la pregunta de què cal fer si les notes d'aquest trimestre no són bones: el Pare Noel o els Reis Mags ja no han de portar alguns dels regals que demanen? En parlem amb la periodista de RTVE Montserrat Rigall, experta en Intel·ligència Artificial i professora de la UIC, i amb Carme Bartomeu, creadora del programa Educalm, assessora educativa i professora de secundària i batxillerat.Escuchar audio

Els propers dies haurem de compartir dinars familiars que faran coincidir gent de diverses generacions i és important aprofitar-los per reforçar el vincle amb les criatures i els adolescents. Podem escoltar què n'opinen sobre la intel·ligència artificial o demanar-los que expliquin a l'àvia què és el metavers. Convertir-los en els interlocutors protagonistes farà que sentin que el que diuen ens interessa. Amb la periodista de RTVE Montserrat Rigall, mare i especialista en intel·ligència artificial, i amb l'educadora Carme Bartomeu, també mare, en el seu cas, de bessons adolescents, hem xerrat sobre com gestionar les llargues estones d'oci i trobar activitats per compartir mares, pares i fills/es. També els hem preguntat sobre com actuar si les notes que porten d'aquest trimestre no són les que esperàvem i si cal treure algun regal de la llista de peticions, com a conseqüència dels mals resultats acadèmics. Cal castigar-los per les notes? ¿I com ens preparem per educar-los en els obsequis tecnològics que els portaran el Pare Noel, el Tió o els Reis Mags? Rigall ens dona consells per no girar l'esquena a la tecnologia i trobar els aspectes positius que ens poden ajudar a comunicar-nos millor amb els nostres infants. A més, ens ha visitat l'editora Montse Martín amb una nova proposta literària sota el braç: "Les aventures d'en Massagran" (Combel). La seva lectura pot ser una altra excusa per seguir compartint estones en famíliaEscuchar audio

Podríem traduïr l'Speedwatching com un visionat ràpid. Amb aquest nom es defineix la tendència de consumir continguts a doble, triple... velocitat. És un fenomen sobretot juvenil, provocat per l'ansietat de no perdre's res del que està passant al seu voltant. Han de veure totes les sèries i les pel·lícules de moda, escoltar els podcast que els interessen, els missatges que reben al mòbil... i hi ha poc temps per a fer-ho, així que ho reprodueixen més ràpid del que s'ha gravat. Si ho fan de tant en tant, no passa res. Però,  i si la pràctica es converteix en un hàbit? Ens respon la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOCEscuchar audio

El nom pot sonar futurista, però les teràpies avançades ja s'apliquen per tractar algunes malalties dels infants i adolescents. Són tractaments fets a mida per a cada pacient. La major part de la matèria amb la que es fabriquen aquests medicaments són biològics: cèl·lules, teixits o gens, i necessiten d'espais amb una alta tecnologia per produïr-los. Són les anomenades Sales Blanques, que a l'Hospital Sant Joan de Déu estan a punt de posar-se en marxa. Ens ho ha explicat el biòleg Julio Castaño, Director Tècnic de la Plataforma de Teràpies Avançades de Sant Joan de Déu. A dins d'aquelles sales controlen que no hi hagi res que pugui contaminar el futur medicament, ni tan sols una pestanya del científic que l'està dissenyantEscuchar audio

Els adults, i ara ja també, els adolescents, tenim la sensació de que la vida corre massa ràpid, però és que som nosaltres que anem accelerats pel món. Ho consumim tot a molta velocitat. I cada vegada ho fem més.  Molts joves s'han acostumat a augmentar la velocitat de reproducció d'una nota de veu al whatsApp o d'una conferència que han d'escoltar per l'institut. O, fins i tot, veuen les sèries i les pel·lícules en mode ràpid. Tenen moltes coses per descobrir i aprendre i poc temps per a fer-ho, diuen. I això els genera molta ansietat perquè necessiten estar al dia. I, a més, la tecnologia ja fa uns anys que ho permet també. Per què no aprofitar-ho? Però, ¿quines conseqüències pot tenir per al seu cervell aquesta pràctica anomenada "speedwatching"? Si ho fas una vegada, no passa res, però quan es converteix en un hàbit o un estil de vida la cosa canvia. Ens ho explica la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. De salut i de tecnologia, però d'una altra mena, també en sap el protagonista de l'#AltaveuKids d'aquest mes. La Luz Scales, membre del consell assessor Kids, ens presenta al biòleg Julio Castaño,  director tècnic de la plataforma de teràpies avançades de l'Hospital Sant Joan de Déu.  Junts ens parlen de les teràpies avançades que ja s'estan aplicant en algunes malalties pediàtriques i de les Sales Blanques on es fabriquenEscuchar audio

Conversar amb el Rikki Arjuna i el Jan Garrido, la meitat dels integrants del grup Xiula, és mirar amb ulls d'infant la realitat que ens envolta i, en particular, la forma amb la que les mares i els pares els estem acompanyant. Acaben de publicar un nou àlbum, "Babynova", en el que confessen el seu desig de crear una vida artificial, un bebè a mida del món que tenim a base de tecnologia i programació. Això els obliga a repassar en 14 cançons els reptes de la vida quotidiana: la nostra capacitat per afrontar els canvis de plans, com gestionar la frustració i els errors, la separació dels pares, la sexualitat infantil enmarcada en el descobriment del propi cos, els perquès de tot, les baralles amb els germans... i també el dol i la mort. Van demanar la col·laboració de famílies que haguéssin passat per una pèrdua molt propera (la parella, un fill/a) per escriure'n la lletra i la van vestir a ritme d'havanera. El resultat és una cançó preciosa que acompanya el dolor, però que il·lumina el futur també. Repassem amb Xiula el perquè de cada lletra, descobrim com afronten la criança des de que són pares i com composen els seus temes per posar música i paraules a les emocions i a las situacions habituales de la vida en famíliaEscuchar audio

La maternitat està plena de llums i d'ombres, per això la Laura García, la nostra prescriptora literària, assegura que és un tema ideal per treballar amb lectures, especialment la part més difícil del camí. Diu que ser mare s'exerceix avui amb molta solitud perquè per criar es necessita una tribu. No hi ha cap mare perfecte i, tanmateix, totes són les millors per als seus fills i filles, encara que elles no ho reconeguin. Conèixer l'experiència d'altres dones que han viscut la maternitat ens pot ajudar a sentir-nos reconfortades, perquè, com diu la Laura, la lectura és un amic que ens acompanya i que ens ofereix respostes que sovint no trobem en el dia a dia perquè vivim molt ràpid i no estem acostumats ni a escoltar ni a compartir. En la secció d'aquest #BookLife, ella comparteix amb nosaltres títols que conforten les maternitats Escuchar audio

L'Alba Padró és Consultora Internacional de Lactància, un certificat internacional que indica que té els coneixements, la formació i l'experiència adients per assessorar les mares a l'hora d'alletar. La seva és una de les moltes figures de referència a les que podem acudir en cas de dubtes o problemes quan alletem. En aquesta secció, l'Alba ens explica quin és el perfil de cada professional que intervè durant l'etapa de la lactància materna, ja sigui per atendre la mare com a la criatura, per saber a qui acudir en cada situació Escuchar audio

Un cop al mes posem el focus en el concepte de maternitat i especialment en acompanyar a aquelles mares que teniu criatures petites, que potser esteu de postpart o que us esteu preparant per rebre una criatura. Com sempre, ens visita l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, per resoldre dubtes relacionats amb l'alletament i parlem amb ella, també, sobre quina és la millor manera, des de la sanitat, d'acompanyar les dones que volen donar el pit. Quins professionals acompanyen la lactància materna? La llista és llarga i de vegades no sabem a qui hem de consultar què, així que l'Alba ens indica quina és la feina de cadascún: llevadores, ginecòlegs, obstetres, infermeres pediàtriques, fisioterapeutes... I acabem, com sempre, posant un nou conte en la nostra #BiblioTETA. I seguim omplint de llibres l'estudi perquè la nostra prescriptora literària, Laura García, obre el seu #BookLife dedicat a la maternitat. Ens parla de mares que han escrit sobre les seves pròpies vivències i ens recorda que la lectura és també un amic que ofereix respostes que sovint no trobem en el dia a dia. Busquem títols on trobar confort quan ser mare és un camí ple d'entrebancs o sentim que no estem preparades per afrontar-lo Escuchar audio

Els infants asseguren que els adults ens passem tot el dia corrent d'un lloc cap a un altre, com si arribéssim sempre tard. Diuen que sempre els prometem que ens encantaria aturar-nos i jugar, però que mai ho fem. I es queixen de que és esgotador entendre el món dels grans... Aquesta és una de les reflexions que fa el protagonista del llibre "La maravilla de lo cotidiano", que va escriure Xarly Rodríguez "Lucreativo" amb l'ajuda d'un dels seus tres fills. En aquesta entrevista ens ha explicat moltes de les coses que va aprendre d'ell quan va fer l'esforç d'escoltar-lo i d'entendre com veu un nen el món. Escuchar audio

Seguim jugant al "Joc de l'ara", amb l'Elisenda Pallàs i el Joost Scharrenberg. Aquesta vegada, ens ha sortit la carta del Ratolí. Com ens diu la seva història, els ratolins són animals àgils, inquiets i curiosos, que saben també descansar per recuperar l'energia. Aquesta postura de ioga, molt fàcil de fer, ens convida a relaxar-nos, però la carta també ens pregunta com ens sentim quan estem nerviosos. Què fem o què diem? Els infants tenen molt clar com reaccionem les mares i els pares: pugem la veu, parlem depressa, no els escoltem, imposem la nostra autoritat de vegades amb amenaces... I els adolescents diuen, fins i tot, que els perseguim per la casa sense deixar de parlar. Però, què passa quan estem més relaxats?  Escuchar audio

Com diríeu que aneu per la vida: com una tortuga o com una llebre? La pregunta sona un pèl estranya en un programa sobre la criança, però hi encaixa més del que podem imaginar. Té a veure amb les presses, amb el ritme de vida que portem. Amb si trobem temps per aturar-nos i observar els petits detalls de la vida quotidiana. I amb com mirem als nostres fills/es. ¿Som capaços de recordar com es veu el món des dels seus ulls? ¿Heu provat de posar-hos de debò en el seu lloc? No serveix com a excusa dir que ja són adolescents o que estan entrant en aquesta nova etapa. No importa. Cal mirar de tant en tant des de la seva perspectiva. Per aprendre, per tornar a sorprendre'ns i perquè així ens comunicarem millor. Ho hem après xerrant amb l'escriptor Agustín Sánchez Aguilar de la seva novel·la "Sigues tortuga", amb la que va guanyar el Premi Edebé de Literatura Infantil. També ens ho han recordat el Joost Scharrenberg i l'Elisenda Pallàs, amb els que hem seguit jugant al Joc de l'ara. La carta del Ratolí ens ha portat a parlar de la calma i la relaxació del cos i de la ment per poder potenciar la nostra curiositat, l'exploració i l'admiració pel que ens envolta. I hem acabat conversant amb el Xarly Rodríguez, dissenyador, il·lustrador i pare de tres fills.  Escuchar audio

A la novel·la "Sigues tortuga" (Edebé), el gall Abelard, que de jove havia sigut un famós cantant d'òpera, es veu ara obligat a donar classes de cant a cinc tortugues que desafinen molt perquè necessita els diners que li paguen per no perdre casa seva. L'encàrrec provocarà situacions molt conflictives, i amb bona dosis d'humor, que acabaran per transformar l'actitut d'aquest mestre estirat i amargat. Com diu el rètol de la residència on viuen les veteranes tortugues, el millor sempre és gaudir del camí. També ho té molt clar l'autor d'aquest llibre, guanyador del darrer Premi Edebé de Literatura Infantil, l'escriptor Agustín Sánchez Aguilar, que ens ha recordat que la vida succeeix sempre en el present i que cal fomentr l'avorriment perquè sorgeixin bones idees Escuchar audio

La Marina Fernández-Andújar és neuropsicòloga clínica, professora del grau de Psicologia a la Universitat Abat Oliva CEU i mare de dos nens petits. Ens ha dit que l'espanten totes les conseqüències que pot tenir en els infants i joves l'estar immersos en el món digital a una edat en la que creu que el seu cervell no està preparat per gestionar els reptes que suposa. Com a altres famílies catalanes, està preocupada per l'arribada primerenca dels dispositius, especialment de telefonia mòbil, a les seves mans. Per això s'ha sumat a la iniciativa "Adolescència lliure de mòbils", de la que és portaveu, per intentar rebaixar la pressió social que tenen les mares i els pares perquè el primer telèfon es compri quan el fill/a passa de la primària a la secundària. I defensa, també en aquesta entrevista, perquè creuen que el mòbil ha d'estar lluny dels entorns educatius Escuchar audio

L'educació és una ciència acomplexada, amb una autoestima baixa, diu la doctora en educació Montserrat Pedreira, que també és mestra d'infantil i formadora de mestres. Per això els qui l'exerceixen de vegades també se senten així. Però l'experta en el cervell Beatriz Fagundo, doctora en neurociència cognitiva, assegura que els mestres tenen el valor de l'evidència clínica, és a dir, la seva experiència amb tants alumnes cada dia i durant tants anys els permet identificar allò que funciona millor en cada situació, però de vegades no es pot contrastar amb l'evidència científica. Ara tots dues s'han unit per fer dialogar aquestes dues disciplines i aprofitar les aportacions de la neurociència per avançar en l'aprenentatge a les escoles. En aquesta conversa amb elles hem descobert com podem captar millor l'atenció dels alumnes i/o dels fills. Ens hem preguntat si cal seguir memoritzant dades i textos, i si l'ús de la tecnologia i les pantalles a les classes pot dificultar l'aprenentatge. D'això també hem parlat amb la neuropsicòloga Marina Fernández-Andújar, professora del grau de Psicologia de la Universitat Abat Oliva CEU i mare de dos infants petits. És una de les persones que s'ha sumat a la iniciativa "Adolescència lliure de mòbils", de la que és portaveu.  Escuchar audio

Hem convidat la doctora en educació i mestra Montserrat Pedreira i la doctora en neurociència cognitiva Beatriz Fagundo per entendre millor com som, com aprenem i com ens enfrontem a la vida i al món. I volem portar-ho a les aules per aprofitar les aportacions de la neurociència per avançar en educació. Els mestres en general ja ho fan bé, ens diuen les nostres expertes, però de vegades va bé tenir l'evidència científica que indiqui que es va por bon camí i per esbrinar de quina manera es pot acompanyar millor als alumnes. Té sentit memoritzar quan internet ens ho diu tot? Com es pot captar l'atenció dels infants per motivar-los a aprendre? L'aprenentatge ha de ser divertit? Portem a la ràdio el seus "Diàlegs entre educació i neurociència" que han publicat juntes a Eumo Editorial. Les seves afirmacions ens han sorprès... Escuchar audio

Si no posem cap mena de norma, els infants i adolescents no s'autoregularan de manera autònoma, perquè necara no són prou madurs. Però, si imposem aquests límits d'ús, la resposta immediata pot ser saltar-se-les", ens adverteix la psicòloga Merche Martin, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i la Universitat de Girona, i una de les autores de l'estudi "Context familiar al voltant de l'ús de les tecnologies i el seu impacte en els adolescents". Aquesta experta ens recomana una mediació activa, és a dir, negociar, arribar a acords dintre d'uns límits i involucrar-nos amb el que fan en el seu món digital. És una de les recomanacions que ens ha donat en aquesta xerrada que hem compartit amb ella, en la que també ens ha subratllat la importància del que fem els adults amb aquesta tecnologia. Som el seu model de consum. Com els germans grans Escuchar audio

Tenir medicaments suficients i adients per respondre de forma ràpida a les malalties dels petits pacients que ingressen a la UCI (Unitat Cures Intensives) de pediatria és un dels objectius principals dels assajos clínics que es fan en aquest àmbit. Habitualment, ja sigui per una infecció o després d'una cirurgia, es produeix una inflamació que agreuja encara més l'estat de salut del malalt i el personal sanitari necessita tractaments que puguin combatre-la millor. A més, hem de tenir en compte que aquests tipus d'unitat de cures intensives acostuma a atendre, sobretot, a bebès. Ens ho ha explicat la Dra. Iolanda Jordán, pediatra de la UCIP i investigadora de l'Hospital Sant Joan de Déu. La Dra. Jordan ens ha subratllat també perquè és necessari que les famílies accedeixin a que els seus fills/es ingressats participin en els assajos clínics. La Júlia Ramos, de 19 anys, ho té molt clar. Diu que el seu gran interès en la sanitat és per la leucèmia que li van diagnosticar quan tenia 10 anys. Llavors no era conscient del que tenia ni del que li podia passar. Reconeix que a la seva mare li va costar molt parlar-li del tema. Ara, forma part del #KidsBcn, el Consell científic de Sant Joan de Déu, i és la nostra col·laboradora a l' #AltaveuKids Escuchar audio

La majoria dels menors reben el seu primer mòbil entre els 10 i els 15 anys, una edat en la que el seu cervell encara no està preparat per autoregular-ne el seu ús i, encara menys, per gestionar el que significa aquesta entrada al món digital. Els experts adverteixen que és imprescindible que els pares els acompanyem en aquest procés i que posem els límits en el seu ús que ells/es encara no són capaços d'assumir. Tanmateix, la psicòloga Merche Martín, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i la Universitat de Girona, diu que més de la meitat dels adolescents no tenen normes a casa per a l'ús de tots aquests dispositius, ja siguin telèfons, tauletes, ordinadors o consoles. A més, assegura que les mares i els pares, i també els germans grans, som peces clau en dos aspectes: com a model de consum i per establir pautes en l'àmbit familiar. Xerrant amb ella, hem après com podem educar als nostres fills i filles en aquest terreny tan present en la seva vida quotidiana. Però abans de rebre aquests consells, hem obert el nostre #AltaveuKids per preocupar-nos de la salut, des d'un altre punt de vista. La Júlia Ramos, de 19 anys i assessora del consell científic de l'Hospital Sant Joan de Déu, d'on ha estat durant molts anys pacient, ens ha recordat quines coses són importants. I ens ha portat una convidada: la Dra. Iolanda Jordan, pediatra i investigadora de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de Sant Joan de Déu Escuchar audio

El protagonista del Paraules de Nen d'avui és el Pablo, de 13 anys, amb la seva frase: "Amb el cavall he sentit màgia. No ho puc explicar, però és la màgia de que es pot”. A través de la seva història real hem descobert com podem treballar la confiança i l'autoestima en els nostres fills/es perquè siguin capaç d'afrontar qualsevol repte de la vida. Seguim descobrint i aprenent a gestionar les emocions en família amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez. Escuchar audio

Es parla sovint del tel lingual curt quan un bebè presenta dificultats a l'hora de mamar, però hi ha altres situacions, a nivell, oral que també en poden ser la causa, com ara tenir el paladar molt alt o massa profund, o que estigui fisurat. L'Alba Padró, Consultora internacional de lactància, ens explica aquests casos i ens indica com detectar-los i què fer. A més, hem descobert per què algunes mares es queixen de que la criatura els mossega quan prenen el pit, si encara no tenen dents Escuchar audio

La Ruxanda Ghemis va publicar el seu primer vídeo a Tik Tok quan encara era només una usuària més de les xarxes socials. Volia compartir amb altres dones com estava vivint el seu primer embaràs. Se sentia sola, tot i que tenia al voltant moltes persones que la recolzaven, com la seva parella, els pares o amigues, però diu que no trobava una “tribu”, un grup d’altres mares o futures mares que connectessin amb el que ella estava passant. Aquell primer missatge sobre la maternitat va rebre moltes respostes i avui els seus comptes a internet tenen milers de seguidores. Ara, a més, acaba de publicar un llibre: “Maternidad sin filtros” (Edicions B), on relata les incerteses que té com a mare i com va viure el part i el postpart del seu primer fill, que recorda de forma agredolça. Escuchar audio

La Ruxanda Ghemis és mare d’un nen de gairebé dos anys i està embarassada de tres mesos. S’ha fet molt popular a Instagram i a Tik Tok a partir de la publicació del seu primer vídeo quan estava embarassada del primer fill. Diu que buscava una “tribu” de mares amb les que connectar. Se sentia sola, tot i tenir una parella, família y amics que la recolzen, però necessitava trobar altres dones que estiguessin vivint i sentint el mateix. En els vídeos que penja parla de com està vivint la maternitat des d’un punt de vista real, amb les seves llums i les seves ombres, com escriu en el llibre que acaba de publicar “Maternidad sin filtros” (Edicions B). A banda de conversar amb la Ruxanda, també hem aprofitat per parlar d’alletament amb l’Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, que ens ha explicat quines situacions poden dificultar donar el pit, relacionades amb la boca del bebè. I hem acabat compartint les emocions, les del Pablo, un noi de 13 anys que ens ha assegurat que existeix una màgia que permet creure en un mateix. Ha estat el protagonista del #ParaulesDeNen de la Cristina Gutiérrez. Escuchar audio

El 80% de les persones diuen que no els agrada els dilluns perquè odien anar a la feina. No són feliços amb el que estan fent. I els joves asseguren que la paraula que millor descriu un adult és preocupació. Aquestes són algunes de les reflexions que fan els testimonis que participen al documental #Dilluns que s'estrenarà aquest dijous i que ha dirigit Anna Truyol. La cineasta ens ha explicat moltes històries personals que ha conegut durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, que parla de la voació, de la professió, de la feina, dels estudis i, en definitiva, sobre la vida amb l'objectiu d'inspirar i treure pressió als adolescents sobre el moment vital en el que han dedecidir què volen estudiar i, per tant, en quin camí professional iniciar-se. Hem xerrat amb ella sobre la necessitat de canviar la mirada sobre l'èxit, l'error i les noves oportunitats. I, precisament, sobre oportunitats i desigualtats educatives hem conversat amb Enric Aragonès, director d'Aliança Educació 360. L'entitat acaba de publicar un estudi en el que denuncia que 140.000 infants es quedaran sense fer cap activitat extraescolar aquest curs a Catalunya degut, en part, a problemes econòmics. Aragonès ens ha recordat que tenir accès a aquest tipus d'activitat ha de ser un dret per a tots els infants i adolescents perquè intervenen en el benestar i la conciliació familiar i, sobretot, perquè aporten a criatures i a adolescents noves competències, arrelament, cohesió i són un antídot contra l'aïllament social Escuchar audio

L'entitat Aliança Educació 360 ha publicat un estudi sobre les oportunitats i les desigualtats educatives quan es parla d'activitats extraescolars. El seu director, Enric Aragonès, assegura que 140.000 infants i adolescents no en podran fer aquest curs degut al seu preu, però també a la manca d'orientació i acompanyament que es fa a les famílies. Com més baix és el nivell socioeconòmic familiar, de menys intensitat, continuïtat i varietat és la pràctica extraescolar dels fills/es. La dificultat per accedir a les extraescolars deixa lluny d'aquests infants els seus beneficis educatius, com són millorar les competències, la cohesió, la relació amb altres nenes i nens, l'autonomia personal o el ser un antídot davant la soledat o la manca de motivació Escuchar audio

L'Anna Truyol, directora del documental "Dilluns", diu que hauríem d'acceptar sense estrès ni tanta angoixa les incerteses de la vida, entre elles, l'haver de plantejar-se amb només 17 i 18 anys què vols ser la resta de la teva vida. A partir dels testimonis que ha anat recollint en la seva pel·lícula, de persones de diferents edats (estudiants, educadors, directors de recursos humans, professionals diversos), ha descobert que amb molta freqüència els nostres fills/es trien un camí sense saber ben bé què volen, però assegura que sempre es pot reajustar després. "Dilluns" treu pressió als joves sobre la decisió vital de què estudiar i què ser de grans, i ofereix una mirada on rectificar i tornar enrera són opcions a la vida, que no tenen a veure amb el fracàs ni amb l'éxit. L'Anna Truyol ens ha convidat a totes les mares i a tots els pares a compartir amb els nostres adolescents les nostres pròpies històries personals, perquè vegin que una elecció et pot portar a llocs molt diferents dels que vas imaginar al principi Escuchar audio

<p>La <strong>Imma Marín, Presidenta de l'Associació Internacional pel Dret del Nen a Jugar,</strong> i experta en jocs, infància i educació, ens adverteix de la necessitat de <strong>fomentar estones de joc als nostres fills i filles si volem que creixin sans</strong>, física i mentalment. També ens recorda que als nostres infants els encanta que participem de tant en tant de les seves activitats i ens recomana que passem el test del ludòmetre, per saber com anem d'<strong>actitud lúdica </strong>a la vida. El ludòmetre, precisament, és una de les eines que ens dona en el seu llibre<strong> "Jugar. Crecer y aprender jugando en familia" (Paidós)</strong>, així com estratègies per saber crear bons espais de joc. El <strong>Rikki Arjuna</strong> ha compartit xerrada amb la Imma Marín per presentar-nos també una altra excusa per jugar: les cançons de picar de mans, aquells temes que tots hem cantant a l'hora del pati o en petites estones lliures i que fèiem en parella o en grup seguint tota una coreografia. Arjuna, <strong>pare de dues nenes i cantant i compositor del grup Xiula,</strong> ha decidit renovar el repertori i oferir als infants noves lletres per cantar i ballar, aquesta vegada en català. Les ha reunit en un llibre que es titula <strong>"Piquem de mans" (Inuk)</strong>, que inclou tutorials per no perdre's cap pas!</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-joc-llenguatge-secret-infancia-entrevista-imma-marin-rikki-arjuna-piquem-mans/6991318/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-joc-llenguatge-secret-infancia-entrevista-imma-marin-rikki-arjuna-piquem-mans/6991318/" alt=""/>

<p><strong>Jugar és un Dret de la infància</strong>, de la mateixa manera que també ho són la salut, l'educació i la família. Això vol dir que és fonamental pel seu desenvolupament i ja fa uns quants anys que la ciència també ho ha destacat. De fet, l'<strong>Acadèmia Americana de Pediatria recomana als pediatres que receptin als nens i a les nenes hores de joc lliure i espontani </strong>com a mesura per prevenir malalties mentals i millorar el seu malestar emocional. I els pares i les mares tenim l'obligació d'assegurar que hi hagi temps pel joc en la seva vida. Ens ho ha deixat molt clar la <strong>Imma Marín</strong>, presidenta d'IPA, l'Associació Internacional pel Dret del Nen a Jugar, i autora del llibre<strong> "Jugar. Crecer y aprender jugando en familia" </strong>(Paidós). Conversant amb ell h<strong>em descobert també perquè el joc és el llenguatge secret de la infància i quines activitats podem fer amb els nostres fills i filles en cada etapa del seu creixement</strong>. A més, hem après <strong>noves cançons per picar de mans de la mà del Rikki Arjuna</strong>. El cantant i compositor del grup <strong>Xiula </strong>ha renovat les cançons per picar de mans, oferint lletres divertides i en català, amb coreografia inclosa, que podem verue en els tutorials que ha publicat i que reunit en el llibre "Piquem de mans" (Inuk). Però, abans de conversar amb ells, hem començat jugant. Tenim nous col·laboradors al Lletra Lligada que han arribat disposats a mostrar-nos com un joc de cartes ens pot dir molt de com som i, a més, <strong>enfortir el vincle amb els nostres fills/es o alumnes</strong></p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-dret-jugar-imma-marin-rikki-arjuna-joc-ara/6991337/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-dret-jugar-imma-marin-rikki-arjuna-joc-ara/6991337/" alt=""/>

<p>L'<strong>Elisenda Pallàs</strong> i el<strong> Joost Scharrenberg </strong>són instructors certificats de<strong> mindfulness</strong>, professors de <strong>ioga</strong> i <strong>assessors familiars i educatius</strong>. Junts han creat el joc de l'ara, <strong>un joc de cartes que ens convida a conèixer-nos millor</strong>, a nosaltres mateixos i als nostres fills i filles. I ells a nosaltres! A partir d'avui jugarem un cop al mes amb la seva ajuda, descobrint què ens diu cada vegada una carta diferent. En aquesta ocasió, ens ha sortit <strong>l'estrella, una bona proposta per parlar de gelosia, brillar, enveja</strong>...</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-joc-ara-carta-estrella-elisenda-pallas-joost-scharrenberg/6991317/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESLLELLI&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-joc-ara-carta-estrella-elisenda-pallas-joost-scharrenberg/6991317/" alt=""/>

<p>Capítols curts i amb <strong>una proposta vestida d'aventura</strong> que generi curiositat en els oients. Aquest és l'enfocament de l' <strong>#ArqueopodcastJunior,</strong> que acaba d'estrenar el <strong>Museu d'Arqueologia de Catalunya</strong> (MAC) amb la intenció d'apropar el patrimoni arqueològic català als més joves i de convertir-se en un recurs educatiu. La plataforma és gratuïta i publica nous episodis cada 15 dies. El primer està dedicat a l'or del Segre i hem volgut descobrir si realment podem anar amb la família o la classe a buscar or en aquest riu... Les respostes ens les ha donat el <strong>paleontòleg Joan Muñoz</strong>, responsable de comunicació del MAC</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-arqueopodcast-junior-descobrim-or-segre/6986317/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-arqueopodcast-junior-descobrim-or-segre/6986317/" alt=""/>

<p><strong>Dormir les hores necessàries</strong>, juntament amb l'exercici físic i l'alimentació, és una de les grans columnes de la vida saludable i cal començar a afavorir-la des de que els infants són petits. Però no és senzill. A les mares i als pares ens costa establir unes <strong>bones rutines </strong>que propiciïn que l'hora d'anar al llit sigui més fàcil. El <strong>bany, el que sopin, la lectura, l'exposició a les pantalles</strong> i el que passi un parell d'hores abans d'anar a dormir seran decisius. Ens ho ha explicat <strong>l'Àngela Lledó, infermera especialista en pediatria i autora del conte "Vull dormir " </strong>(Inuk). Amb un bon descans, evitaríem que els nens i les nenes s'adormissin a les classes, que estiguessin de mal humor i aconseguiríem que tinguessin prou energia com per viure totes les aventures que suposa per a ells un nou dia. Com imaginar-se que són exploradors i que van amb tota la família a <strong>buscar or al Segre</strong>. Aquesta és una de les activitats que hem descobert xerrant amb el <strong>paleontòleg Joan Muñoz</strong>, responsable de comunicacó del MAC (Museu d'Arqueología de Catalunya). El museu acaba d'estrenar un <strong>#ArqueopodcastJunior</strong>, que acosta l'arqueologia i el patrimoni català al públic més jove. Per escoltar en família o com a recurs educatiu a les aules!</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-rutines-anar-dormir-arqueopodcast-junior/6986333/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-rutines-anar-dormir-arqueopodcast-junior/6986333/" alt=""/>

<p>El <strong>cervell infantil és com una biblioteca que s'ha d'organitzar.</strong> Ha d'endreçar tots els llibres per poder memoritzar o descartar el que ha après o viscut durant el dia. I això s'aconsegueix dormint les hores suficients. La metàfora és de l'<strong>Àngela Lledó, infermera especialista en pediatria i autora del conte "Vull dormir" </strong>(Inuk). En el llibre, a la protagonista li sembla un rotllo haver d'anar a dormir. Diu que és el moment del dia que menys li agrada. S'estima més quedar-se davant de la tele mirant els seus dibuixos preferits o connetada a la tauleta. Justament el que no ha de fer si vol tenir<strong> unes bones rutines que l'ajudin a preparar-se pel moment d'anar al llit.</strong> Aquest és el primer consell que ens ha donat l'Àngela Lledó: cap pantalla dues hores abans de que els infants i adolescents vagin a dormir. Però ens ha parlat d'altres, com la temperatura a la que hauria d'estar l'aigua del bany, les activitats prèvies al sopar, el que haurien de menjar... tot per evitar que quan diguem "a dormir!" comenci el conflicte a casa</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-rutines-anar-dormir-sense-conflicte/6986674/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-rutines-anar-dormir-sense-conflicte/6986674/" alt=""/>

<p>Comencem el programa obrint una nova temporada de l' <strong>#AltaveuKids</strong>, la secció que porten els joves membres del <strong>Consell Científic de l'Hospital Sant Joan de Déu</strong>. L'<strong>Helga López, de 17 anys</strong>, és <strong>pacient d'oncologia </strong>i ens ha explicat el que ha significat per ella que li diagnostiquessin un càncer fa deu mesos.<strong> "El càncer t'ho talla tot. </strong>El principi va ser molt difícil". També va ser dur haver d'afrontar les conseqüències de rebre un tractament molt fort de quimioteràpia i radioteràpia. Diu que l'únic que va minvar els seus símptomes i va millorar el seu benestar físic, emocional i mental va ser la medicina integrativa, que consisteix en oferir al petit pacient tractaments alternatius, i amb evidència científica, com l'acupuntura o la nutrició oncològica. Per això ha triat com a la seva convidada a la<strong> Dra. Ester Martínez, Responsable de la Unitat d'Oncologia Pediàtrica Integrativa de Sant Joan de Déu</strong></p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/altaveukids-medicina-integrativa-tractament-alternatiu-cancer-infantil-juvenil/6980212/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/altaveukids-medicina-integrativa-tractament-alternatiu-cancer-infantil-juvenil/6980212/" alt=""/>

<p>L'<strong>Helga López</strong> és la primera col·laboradora del <strong>Kids Barcelona</strong> que ens visita aquesta temporada, acompanyada, com sempre a l' #AltaveuKids, d'una convidada especial. En el seu cas, és la <strong>Dra. Ester Martínez, Responsable de la Unitat d'Oncologia Pediàtrica Integrativa (UOPI)</strong> de l'Hospital <strong>Sant Joan de Déu</strong>. Juntes ens parlen dels beneficis d'aplicar la <strong>medicina integrativa en tractaments contra el càncer.</strong> De vegades són l'únic recurs a l'abast dels petits pacients per millorar el seu <strong>benestar</strong>. L'Helga diu que l'acupuntura i els olis essencials, per exemple, la van ajudar a tractar les nàusees i el dolor. Són <strong>tractaments complementaris</strong>, aplicats amb rigor mèdic i amb evidència científica, que s'integren en el pla terapèutic dels malalts. La nostra jove col·laboradora reconeix que al principi va tenir ganes de sortir corrents quan li van parlar de les agulles, però que després s'hi va aficionar perquè la va ajudar a minvar les seqüeles de la quimioteràpia... Avui celebrem que ha pogut tocar la campana que hi ha a la planta d'oncologia de l'hospital perquè li han donat l'alta</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-altaveukids-cancer-infantil-medicina-integrativa-hospital-sant-joan-deu/6980100/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-altaveukids-cancer-infantil-medicina-integrativa-hospital-sant-joan-deu/6980100/" alt=""/>

Pel cantant Macaco la música segueix sent una oportunitat per jugar i ens ha assegurat que a ell l'estimula molt arribar a l'escenari d'un festival de música familiar i trobar-se que les primeres files estan omplertes només per infants, de totes les edats. Diu que el fa connectar d'una altra manera amb el públic i que li encanta fer-lo participar de manera especial, perquè sap que aquella podria ser una expriència que marqués a la criatura, que es guardés en el seu record per sempre. La primera vegada que va anar a un concert, la primera vegada que va descobrir la màgia del rock, la primera vegada que els ulls es van obrir de bat a bat d'emoció... Macaco participarà dissabte en la programació del festival Petits Camaleons. És la segona vegada que ho farà. Aquest certamen de música per a les famílies té una particularitat que a nosaltres ens encanta: només es permet l'entrada als adults si es va acompanyat d'un nen o d'una nena. Ens ho ha explicat el seu director, Albert Puig. Petits Camaleons ofereix concerts a la mida dels seus petits espectadors, pel que fa a decibels i durada, però no a la forma de mirar la música. Grups i cantants acostumats a tocar en grans escenaris, per exemple, s'enfronten al repte de posar-se a l'alçada dels infants. I abans d'anar de concert de la mà de l'Albert i del Dani "Macaco", hem rebut l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància. Aquesta temporada seguim solucionant dubtes sobre l'alletament. Escuchar audio

Doctor Prats, Joan Dausà, Macaco, Suu, Triquell, Gertrudis... s'enfrontaran a partir de divendres a un repte: hauran de captar l'atenció de nens i nenes amb la seva música, perquè al festival Petits Camaleons els protagonistes dels concerts són els infants. De fet, els adults només poden entrar al recinte si van acompanyats d'un menor. El seu director, Albert Puig, ens ha dit que les criatures també tenen dret a escoltar bona música, així que fa dotze anys van decidir oferir-los actuacions de cantants i grups de diferents estils en un format adequat a les seves característiques. Concerts de 30 minuts i decibels més baixos. Un dels que repeteix és Macaco, que ens ha confessat en aquesta conversa que li encanta tenir l'oportunitat de crear records emocionants a pares i fills a partir de la música. Per cert, quan ell era petit, també escoltava música de diferents estils i és que la seva mare era... Mary Poppins!!! Escuchar audio

Una situació inesperada i extrema, de sobte, obliga la mare a deixar d'alletar la seva criatura. Habitualment, es deu a situacions relacionades amb una patología materna. De cop, la dona rep un diagnòstic greu que l'obliga a deixar la lactància perquè és incompatible amb el tractament que ha de rebre. Per tant, ha d'iniciar ràpidament un deslletament d'emergència. L'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, ens explica com fer-ho i de quina manera poden acompanyar la família i els amics a aquesta mare, per a qui la prioritat segueix sent alimentar al seu fill/a Escuchar audio

Voler agradar als altres de vegades implica renunciar a qui som, sobretot quan els nostres fills i filles estan a la preadolescència o l'adolescència. Els missatges que reben cada dia de la publicitat, de les xarxes, sovint de comentaris que volen ser innocents, intoxiquen la seva manera de mirar-se i d'acceptar-se. Això deriva més del que ens imaginem en trastorns de la conducta alimentària. Aquests són un grup de trastorns que es caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l'alimentació, el pes o la figura. Afecten majoritàriament a nenes i noies, i tenen greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. L'escriptor Víctor Panicello ha publicat la novel·la juvenil "La mirada" (Fiction Express), després de conversar sobre aquest tema amb molts infants i adolescents que han participat en la seva co-escriptura. I l'hem convidat perquè ens expliqui quines reflexions li han fet. També ens ha acompanyat la psicòloga María Lerín, psicoterapeuta especialitzada en Trastorns de la Conducta Alimentària, que acaba de publicar, també, una guia jove per combatre la toxicitat d'aquests missatges i adquirir les eines necessàries per fer-los front. El llibre, titulat "I si et menges la magdalena?" (Inuk) ofereix informació pràctica per tornar a gaudir del menjar, per estimar-se de nou i recuperar una bona relació amb l'alimentació i el cos. Perquè una de les coses que hem après xerrant amb els nostres convidats és que l'anorèxia o la bulímia és només la punta de l'iceberg. Hem de veure quin malestar emocional s'amaga darrera d'aquestes actituds relacionades amb l'alimentació. També ens ha acompanyat la Cristina Gutiérrez, la nostra educadora emocional, que al seu #ParaulesDeNen ens ha presentat la Siena, una nena de 13 anys, que va arribar a la conclusió de que "no cal ser de les guais per ser guai" Escuchar audio

La protagonista de la novel·la juvenil "La mirada" (Fiction Express) és la Marta, una noia de 13 anys que intenta encaixar a l'institut i al seu grup d'amigues, però que comença a descobrir que no és tan fàcil sentir-se acceptat. De vegades, s'ha de renunciar a qui s'és de veritat i la relació amb el teu propi cos es torna difícil. L'escriptor Víctor Panicello ha escrit el llibre amb l'ajuda de nois i noies que li han explicat quins missatges tòxics els arriben i com els fan sentir. Sovint, aquest malestar emocional es tradueix en intentar aconseguir un cos perfecte a base de dietes que mai donen els resultats que es busca i que, per contra, fa augmentar la seva angoixa i minvar la seva autoestima. Ens ho ha explicat la psicòloga, María Lerín, psicoterapeuta experta en Trastorns de la Conducta Alimentària. Acaba de publicar una guia jove per combatre, precisament, aquestes frases i eslogans que els arriben i que les fa creure que per ser estimat cal tenir un cos de model. El llibre es titula "I si et menges la magdalena?" (Inuk) i ofereix informació pràctica per tornar a gaudir del menjar, estimar-se de nou i recuperar una bona relació amb l'alimentació i el cos. Els pares i les mares hem de tenir en compte també que alguns comentaris que fem de forma innocent poden afectar la seva manera de veure's, com ara "Que guapa que estàs! T'has aprimat?", "Sembla que té panxeta la nena, oi?", "Quins músculs! Així sí que es pot anar per la vida" Escuchar audio

Acabes de recollir als teus fills de l'escola, els preguntes com els ha anat i descobreixes que no has escoltat la resposta quan sents un "eh, mama/papa!?" Aquesta situació ens passa a tots molt sovint i ens indica que ens costa mantenir el cap i el cos en el mateix lloc. Desconnectar el pilot automàtic és difícil, però hem d'intentar fer-ho per poder estar més presents en la vida dels nostres fills i filles, i per ser més conscients de les nostres vivències i de com ens sentim. El Joost Scharrenberg i l'Elisenda Pallàs, instructors de ioga i mindfulness que estan en contacte habitualment amb les famílies, se'n van adonar i van decidir crear el joc de l'ara, un joc de cartes que ve acompanyat d'un llibre ("El juego del ahora", Kairós) o d'un conte, en funció de l'edat de l'infant. Ens han ensenyat com s'hi juga! Escuchar audio

Nervis, estrès, il·lusió, carreres per arribar a tot, feina, emocions... han omplert aquesta setmana i mitja de curs. Mestres i professors ens han deixat missatges per explicar-nos com han preparat la tornada i com han vist als nostres fills i filles. Han plorat molt? Tenen ganes de treballar? Quins seran els grans reptes del nou curs? Escuchar audio

Si els infants tinguessin una vareta màgica, la psicòloga Gemma Díaz Ruiz creu que tindrien molta feina per arreglar el món dels seus pares i de les seves mares. I pensa que el primer que farien seria treballar en tres qüestions fonamentals per a ells: la comunicació, la connexió emocional i la presència. "Els nens necessiten als seus pares", ens ha dit. I, si poguessin parlar clar, aquests infants demanarien que els tractem bé, amb respecte i empatia, i que els escoltem de veritat. "A ningú li agrada que li donin ordres, que el cridin o li posin etiquetes, i això ho fem els adults continuament quan parlem amb les criatures i no ens donem compte perquè ho tenim molt automatitzat", assegura la Gemma Díaz, autora dels llibres "La magia de los niños" (Desclée de Brouwer) i "La sana adolescencia". En aquesta conversa que hem mantingut amb aquesta experta ens dona consells i trucs per ser més conscients de com estem educant als nostres fills i filles, per canviar algunes de les frases que fem servir quan ens comuniquem amb ells i hem buscat l'equilibri entre l'autoritarisme i la permissivitat. Després hem escoltat les veus dels mestres i professors per saber quines sensacions s'han emportat d'aquests primers dies de classe. I hem dedicat els últims vint minuts del programa a jugar. Però hem jugat a un joc de cartes molt especial: el joc de l'ara. L'instructor de mindfulness i ioga Joost Scharrenberg, ens ha explicat quins beneficis té desconnectar el pilot automàtic amb el que acostumem a funcionar i estar més presents. El Joost treballa habitualment amb famílies per millorar les relacions i ha publicat recentment, amb Elisenda Pallàs, el llibre "El juego del ahora" (Kairós), pensat per acompanyar a infants i generar dinàmiques, tant a casa com a l'aula.  Escuchar audio

La psicòloga Gemma Díaz, autora de "La magia de los niños", creu que falta més bon humor a l'hora d'educar i ens recomana als pares i a les mares que canviem la nostra manera de mirar les situacions quotidianes amb els fills/es. Ella és mare de tres i assegura que s'ho passa molt bé acompanyant-los, escoltant-los i xerrant amb ells, així que hem volgut que ens doni les claus per millorar la comunicació amb els nostres infants. El primer suggeriment és que deixem de cridar, donar ordres i posar etiquetes, perquè hi ha una forma d'educar més respectuosa que millorarà la convivència familiar. La descobrim amb ella! Escuchar audio

Per a moltes famílies, setembre és sinònim d'estrès. Tornen les curses dels matins, la difícil conciliació familiar i laboral, la càrrega mental, l'angoixa per no arribar a tot, les extraescolars que salven les hores que no es pot estar amb els fills/es, les autoexigències... Així que hem volgut estrenar la nova temporada (la desena del Lletra Lligada!) amb col·laboradors i experts que ens ajudin a fer més fàcil la tornada i ens parlin de trucs i hàbits que poguem aplicar, com els que ens ha donat el psicopedagog Ramon Novella, professor també de psicologia a la Universitat Abat Oliba CEU. Després hem seguit buscant solucions i recursos submergint-nos en els contes i llibres infantils que ens ha prescrit la Laura García, especialment pensant en la tornada a l'escola. I hem acabat escoltant-nos, descobrint com ens sentim, amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez. Després de conversar amb ella al #ParaulesDeNen ens hem sumat al seu propòsit del nou curs: ser activistes del benestar emocional Escuchar audio

La Sofía és una nena de 8 anys que després de reflexionar sobre l'educació emocional, va dir als seus monitors: "Per fer bons amics, hem de desfer nusos". I amb aquesta metàfora, la nostra educadora emocional Cristina Gutiérrez ens ha mostrat la importància d'aprendre de petits a gestionar els conflictes més quotidians. Diu que el més important no són els nusos que ens farà la vida, sinó la nostra capacitat per desfer-los. Així que... aquest estiu, poseu una corda a la maleta! Al #ParaulesDeNen d'avui us expliquem el perquè Escuchar audio

La Teresa Oller ha dedicat el seu #MaternalMENT a oferir-nos recursos per cuidar-nos aquest estiu. Hem de treure de la maleta les presses, el pilot automàtic i el sentiment de culpabilitat, per posar en el seu lloc activitats i pensaments que ens ajudin a sentir-nos millor física i emocionalment. "Per ser bones mares, primer hem d'estar bé nosaltres, sinó la criança serà molt dura", ens ha advertit la seva convidada, la Dra. Francesca Crovetto, una de les impulsores del projecte IMPACT BCN i metgessa adjunta de l'Hospital Sant Joan de Déu i investigadora sènior de BCNatal, a més de mare de tres criatures. Diu que quan ella atèn una pacient embarassada en realitat està cuidant de dues i que és important entendre que l'embaràs és un moment únic, perquè hi ha dues persones que en poc temps canviaran el seu estat per sempre. Entre la Teresa i la Dra. Crovetto ens han ensenyat el camí per reduir l'estrès i per millorar el nostre benestar global Escuchar audio

Unes sabates de pell no són sempre la millor elecció pels peus dels infants. Ens ho ha dit la infermera Neus Moya, especialitzada en podologia infantil i experta en calçat. Així que hem d'anar amb compte a l'hora de triar les sabates dels nostres fills/es per aquest estiu. Hem descobert com ha de ser una sabata respectuosa pels seus peus, si és bo caminar per la platja o anar descalç per casa i si les vambes poder ser una bona opció. Després, un cop posat el calçat adequat a la maleta, hem buscat recursos emocionals amb la Cristina Gutiérrez. Al #ParaulesDeNen ens ha proposat emportar-nos aquest estiu una corda, per anar fent nusos cada cop que tinguem un conflicte familiar. I, el més important, ens ha ensenyat a desfer-los... I hem seguit cuidant-nos al #MaternalMENT amb la Teresa Oller, instructora de mindfulness, i la Dra. Francesca Crovetto, metge adjunt de l'Hospital Sant Joan de Déu i investigadora sènior del Centre de Recerca en Medicina Fetal BCNatal. Amb elles hem entès que hem de treure de la maleta el sentiment de culpabiltat, el pilot automàtic, les presses... i omplir-la d'autocures, sobretot si s'està embarassada o s'acaba de parir. Per ser bones mares, primer hem d'estar bé amb nosaltres mateixes, sinó, la criança serà molt dura. Escuchar audio

Hem d'anar amb compte a l'hora de triar el calçat pels peus dels nostres fills/es perquè xerrant amb Neus Moya, infermera especialitzada en podologia infantil, hem descobert que és un món ple de mites. Per exemple, hem après com ha de ser una sabata respectuosa pels peus dels infants i adolescents, si és bo caminar per la platja o anar descalç per casa, si les vambes poder ser una bona opció i la importància que té la sola. L'autora de "Pasito a pasito" (Zenith) també ens indica com mesurar els peus per fer una bona compra per internet i quina malaltia s'amaga de vegades darrera d'una mala olor de peus.  Escuchar audio

La Queralt Saurí té 17 anys i fa un any i mig que va conéixer el Kids Barcelona, mentre rebia el tractament per la leucèmia. Superada la malaltia, aquesta noia apassionada dels viatges, la natura i l'esport femení segueix vinculada a aquest consell assessor de l'Hospital Sant Joan de Déu, així que ens ha visitat en nom del grup i ens ha presentat a un professional d'aquest centre, el Dr. Jaume Català Mora, oftalmòleg especialista en retina pediàtrica. Les seves línies de recerca estan vinculades a les distròfies hereditàries de retina, que són malalties que ocasionen la pèrdua de la visió de forma progressiva o severa en infants i adolescents. Afortunadament, avenços que encara ens semblen de ciència ficció estan millorant la qualitat de vida d'alguns dels malalts. A més, hem aprofitat per parlar amb el Dr. Mora de com hem de cuidar aquest òrgan tan important del nostre cos i al que sembla que posem poca atenció. Ens hem sorprès descobrint el mal que ens pot arribar a fer el punter làser amb el qual de vegades juguen els nens i les nenes Escuchar audio

L'Anna Soler, la Remei Vila i el Jordi Ferrer són mestres i professors de diferents cicles de l'etapa escolar i els tres coincideixen en assenyalar la manca de límits en les criatures. Diuen que moltes famílies els comparteixen que se senten perdudes a l'hora d'educar als seus fills/es i demanen que els ofereixen estratègies i recursos per gestionar les situacions de cada dia i per trobar l'equilibri, especialment, en l'ús de les tecnologies, de les pantalles. Subratllen que dir "no" educa i que els donarà la informació per preparar-se per la vida. Els infants i adolescents necessiten trencar amb la seva dependència cap als adults i ens han demanat que potenciem la nostra comunicació amb ells/es, que trobem espais perquè puguin expressar-se de forma lliure Escuchar audio

L’Alba Padró dedica la seva secció a solucionar dubtes sobre la lactància materna quan la dona vol recuperar l’activitat esportiva un cop ha donat a llum i vol alletar la criatura. Ens explica si és compatible l’esport amb donar el pit, què s’ha de tenir en compte i ens dona consells per sentir-nos còmodes mentre practiquem l’activitat física, tenint en compte que els nostres pits hauran canviat. I, a més, hem posat un nou títol al nostre prestatge de la biblioTETA. Escuchar audio

Paraules com “respectuosa”, “natural”, “ecològica”, “vincle”, “apego” i “conscient” són conceptes claus d’una nova manera d’entendre la maternitat que, d’altra banda, ve del segle passat. La periodista Eva Millet, coneguda pels seus llibres sobre la hiperpaternitat, analitza ara el que ella considera un nou corrent que està de moda i que posa massa pes i pressió en les mares. Segons ella, el problema de l’anomenada “criança amb apego” o criança natural és que sembla indicar que qui no compleix amb les seves directrius és llavors una mala mare. Les dones que no es reconeixen sota l’etiqueta de “mares mamíferes” són considerades unes mares inconscients, insensibles, descuidades, absents... Per això ha volgut posar la lupa en aquest fenomen i marcar unes línies vermelles que creu que no s’haurien de creuar i que, en la seva opinió, fomenten l’ansietat i la depressió en les dones que crien. La criança natural es veu com un moviment alternatiu i progressista, però Millet assegura que al darrere hi ha homes blancs, conservadors i religiosos. Escuchar audio

A l’Alma Obregón, coneguda per la seva passió pels cupcakes, entrar a la cuina amb els seus tres fills, de 6, 4 i 2 anys, de vegades la relaxa i, en ocasions, també l’estressa molt, per això ens dona consells per reduir al mínim el possible caos que es pugui generar quan es fan postres amb ells. De tota manera, assegura que cuinar tots junts ajuda a solucionar un mal dia o a donar-li la volta a un conflicte entre germans. Ens ho explica també en aquest llibre infantil que acaba de publicar, “Cuentos para minichefs” (Timun Mas), on ha escrit cinc històries que s’ha inventat inspirada en la seva família. També inclou cinc receptes per elaborar amb els més petits. Escuchar audio

Als pares ens preocupa el primer contacte amb l'aigua que tindran els nostres fills i filles. Volem que sigui una bona experiència, alegra i segura. Per això, la fisioterapeuta infantil Noemí Suriol, especialitzada en neurodesenvolupament i diretora del centre Lenoarmi, diu que és molt important cuidar i preparar l'ambien, perquè sigui adequal al que el bebè necessita. I ens ha advertit que també l'adult ha d'estar preparant per acompanyar aquest bany, de forma relaxada, sense presses ni distraccions. Així que fora distraccions: ni rellotge ni mòbil. També hem parlat amb aquesta experta en l'aigua sobre per què algunes criatures ploren quan entren en contacte amb l'aigua, ja sigui a la banyera o a la piscina, i ens ha confessat com veu a les mares i als pares que van amb els seus bebès als cursos de natació observant el seu comportament quan es banyen Escuchar audio

La periodista Eva Millet, coneguda pels seus llibres sobre la hiperpaternitat, analitza ara el que s'anomena "criança natural" o "criança amb apego". A "Madres mamíferas. La crianza natural desde una nueva mirada" (Plataforma Actual) recull els orígens, les característiques i les contradiccions del que ella considera que és un estil d'educar que està de moda. Es mostra molt crítica amb aquest tipus de criança perquè diu que assenyala el que vol dir ser bona o mala mare, posant molt de pes i pressió en les mares. També es queixa de que s'han apropiat de paraules com "respectuosa", "ecològica", "vincle" o "conscient". Després de conversar amb Eva Millet, hem seguit parlant d'educar, però des de l'aigua. Hem xerrat amb la Noemí Suriol, fisioterapeuta infantil especialitzada en neurodesenvolupament i directora del centre Lenoarmi, per descobrir com fer del contacte amb l'aigua (ja sigui a la banyera, a la piscina o al mar) una experiència agradable i enriquidora. Ens ha explicat a què es deu que alguns bebès plorin només posar-los a l'aigua i quins beneficis té oferir als infants un desenvolupament bilingüe d'aigua i de terra Escuchar audio

Comencen el programa entrant a la cuina amb la reina dels cupcakes, l'Alma Obregón, que és xef pastissera i mare de tres criatures, de 2, 4 i 6 anys. Això l'ha fet decidir a recollir en un llibre algunes de les històries que sempre els explica i que estan protagonitzades per la seva família. A "Cuentos para minichefs" (Timun Mas) inclou també receptes per elaborar amb els més petits i ens dona consells perquè el moment de cuinar tots junts sigui una alegria i no un caos, que ens generi estrès. De calma ens ha parlat també la Teresa Oller al seu #MaternalMENT. La seva convidada és la instructora de ioga Cristina Gil, que és també llevadora a l'Hospital del Mar i impulsora del projecte Ama Nacer. La Cristina porta grups de dones embarassades i en l'etapa del postpart que es volen cuidar fent un exercici que s'ajusta a les seves necessitats i que poden compartir també amb els seus bebès. I hem seguit el fil de l'esport per rebre l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància. Aquesta vegada dedica la seva secció a parlar de la pràctica de l'exercici físic quan s'està donant el pit Escuchar audio

Les vacances són un bon moment per desconnectar de la rutina i connectar amb la família, els amics i amb nosaltres mateixos, sobretot si estem embarassades. L'estiu pot ser una bona ocasió per baixar el ritme i per cuidar-se, i al #MaternalMENT intentem cada mes aprendre a estar més presents i a connectar amb el cos i, en si és el vostre cas, amb els vostres bebès. Aquesta vegada, la nostra instructora de mindfulness Teresa Oller ha vingut acompanyada de la llevadora de l'Hospital del Mar Cristina Gil, que és també instructora de ioga i impulsora del projecte Ama Nacer, on ofereix grups de ioga per a embarassades i per a dones que han donat a llum. En aquesta conversa, ens explica com es pot practicar aquest tipus d'activitat física durant aquestes etapes de la vida, ens recomana tècniques de respiració i ens aconsella les postures més beneficioses Escuchar audio

Tot va començar com un somni de tres monitors d’esplai. Volien fer música per la mainada i el primer que van composar va ser un rock and roll. Fa 40 anys, oferir aquest gènere als infants era bastant transgressor, perquè les bandes de música infantil apostaven més aviat per les cançons populars, però ells van seguir treballant amb tota mena d’estils. Jordi Bové era un d’aquests monitors i continua defensant que s’ha d’escoltar el que realment volen les nenes i els nens, tot i que ells comencen sempre els seus concerts amb “La Bamba”, gairebé com una declaració d’intencions. Ara acaben de publicar el seu 13è disc: “Jarana Rock”, que ja han tocat en directe a moltes escoles. Ara els espera una llarga gira per les festes majors de pobles i ciutats catalanes. Escuchar audio

El Jose López i el Xavier Romeu van aprofitar qualsevol situació per escriure aquest llibre tan especial: a una partitura, recolzats a la guitarra o al piano, de viatge... I van marejar la pobre il·lustradora María Simavilla perquè tots els detalls fossin realistes. Volien explicar-nos de manera amena i divertida, però amb informació fidedigna tots els gèneres que conformen la música, perquè els nens i les nenes sentin curiositat per aquest món. Diuen que el més important és que els deixem apropar-se a la música lliurement, que no ens obsessionem amb que només escoltin Mozart o Beethoven o amb que toquin un instrument. De fet, a les respectives cases dels nostres convidats no hi havia tradició de músic, però en canvi les famílies sempre escoltaven música de tota mena, el que va fer que ells s’enamoressin d’ella. Escuchar audio

És difícil anar per la vida esquivant la música. Sempre hi és. I l’hem d’aprofitar per treure’n molts aprenentatges. Podem donar l’oportunitat als nostres fills i filles d’aprendre a tocar un instrument, però diuen els experts que el més important és que s’acostumin a escoltar tota mena de gèneres musicals. Hem de potenciar la seva curiositat i que estiguin oberts mentalment a acceptar la diferència. Llavors seran capaços de respectar-la, encara que no els agradi. I les mares i els pares podem compartir amb ells totes les possibilitats que ens dona la música: des de veure videoclips junts, escoltar la seva música preferida encara que ens se sembli horrorosa o parlar d’allò que passa en un concert, entre cançó i cançó. Segur que en sortiran converses enriquidores! N’hem parlat amb el Jose López i el Xavier Romeu, que a més de ser uns apassionats de la música, són els autors de “El Petit Gran Llibre de la Música” (La Galera). També ens han acompanyat alguns dels membres del grup de música familiar Rovell d’Ou, que estan a punt de celebrar els seus 40 anys de trajectòria. Escuchar audio

Avui ens han visitat els alumnes de 6è de primària de l'escola pública Mas Casanovas de Barcelona, que ens han mostrat què vol dir treballar el currículum competencial que marca la Generalitat de Catalunya. És a dir, hem après de quina manera treballen les anomenades competències bàsiques durant el curs. Amb l'ajuda de la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez, hem entès tots aquests conceptes que les famílies sentim sobre l'escola i que potser no sabem quin és el seu significat real. Ho hem comprovat escoltant com estan treballant tots junts per construir un hotel d'insectes al pati del cole. Tots aquests nens i nenes han estat els convidats estrella a la secció de #ElCercle, de la Margaret. Hem escoltat als veritables protagonistes d'aquest espai. I després hem seguit atents a les Paraules dels Nens amb la Cristina Gutiérrez. La nostra educadora emocional ens ha parlat de la importància de que els infants i adolescents tinguin una sana autoestima. I, per a aconseguir-ho, han de saber com són. Si no et coneixes, no pots estimar-te, ens ha advertit la Cristina, així que li hem demanat a la nostra prescriptora literària, la Laura García, que ens recomanés contes i llibres infantils per potenciar l'autoestima a la seva secció del #BookLife Escuchar audio

Res millor per aprendre que fer-ho des de la motivació. Aquest és un dels punts importants del nou currículum escolar que assenyala el marc general des d'on desenvolupar les competències bàsiques. De tots aquests conceptes n'hem sentit a parlar molt, però avui ens han visitat els alumnes de 6è de primària de l'Escola Mas Casanovas, de Barcelona, per mostrar-nos com es porta a la pràctica, què hi ha darrera de les paraules. I hem descobert que l'aprenentatge ara s'escapa dels llibres perquè els infants el trobin en la realitat, una manera també d'atrapar la seva atenció. Els alumnes amb qui hem compartit tertúlia ens han explicat que estan construint un hotel d'insectes al pati de la seva escola, una idea que va sorgir parlant de la primavera a classe. La seva tutora, l'Elena Descalzo, veient la curiositat que tenien pels insectes, els va proposar sortir a observar-los a fora. Veure com mengen, com es mouen, com interactuen entre ells. Diu que el paper dels mestres ara és guiar als infants en el seu aprenentatge, que són els nens i les nenes qui marquen les necessitats de l'aula. Cada curs és un repte. Estem encantats de que tots aquests alumnes hagin estat avui els protagonistes de #ElCercle de la Margaret Álvarez Escuchar audio

Fer la transició del bolquer a l'orinal o al vàter provoca sovint molta frustració en les famílies i en les criatures. És un procés molt lligat a les emocions i que hauria de dependre només de la maduració del cos de l'infant. La Clara Mas, psicòloga especialista en gestió i acompanyament emocional, diu que els pares i les mares han d'aprendre a fer un acompanyament des del respecte i entenent que és un procés que no sempre es resol ràpid. En el conte que ha publicat, "Listos para dejar el pañal" (Duomo), ens ensenya com actuar i com detectar els senyals per veure si és un bon moment per començar a treure el bolquer. D'altra banda, les emocions sempre són un tema important quan la dona es queda embarassada o comença el camí de la criança. Sentir-se acompanyat també és fonamental, per això la llevadora Roser Palau col·labora en el desenvolupament d'una aplicació de salut digital perinatal. És una aplicació per al mòbil que permet, per exemple, contactar amb una comunitat de dones que es troba en la mateixa etapa i trobar la resposta rigurosa i científica a molts dels dubtes que sorgeixen durant l'embaràs o durant la primera infància de la criatura. Algunes tenen a veure sovint amb la lactància. Per això, l'Alba Padró ens acompanya un cop al mes per resoldre'ls. En aquesta ocasió, ens parla de la possible interferència del xumet quan s'està donant el pit Escuchar audio

El cos de la criatura ha d'estar preparat per retenir i fer els pipis i les caques al vàter o a l'orinal, i no sempre ho estan quan els seus pares decideixen treure-li el bolquer. Llavors sovint arriben les frustracions, tant per l'infant com pels seus progenitors. La Clara Mas, psicòloga especialista en gestió i acompanyament emocional, diu que se l'ha d'acompanyar sempre des del respecte i ens explica quins són els senyals que ens indicaran que està preparat per anar al vàter. Al conte "Listos para dejar el pañal" (Duomo), que acaba de publicar, dona consells també perquè l'aventura de deixar el bolquer sigui tot un èxit i un procés que es visqui amb tranquil·litat Escuchar audio

L’arribada de les vacances escolars suposa per a les famílies haver de gestionar molt de temps lliure dels fills/es. Colònies i campaments, casals d’estiu, estades d’idiomes, campus esportius o altres activitats, que sovint s’han de combinar amb l’ajuda dels avis, són algunes de les alternatives. Quina és la millor? La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez s’ha fixat en els casals d’estiu per establir quines són les millors opcions en funció de l’edat de l’infant i l’adolescent i de les circumstàncies de la família, i aprofita #ElCercle per respondre als dubtes que ens heu enviat sobre el tema. Escuchar audio

Les vacances d’estiu escolars suposen una aturada llarga dels ritmes habituals de les famílies. Mares i pares busquen alternatives a l’escola per omplir d’activitats de qualitat les moltes hores en les que els progenitors no poden estar amb els fills. Apuntar-se a un casal, anar de colònies, fer estades culturals o d’idiomes, o allargar l’assistència a l’escola bressol en el cas dels més petits són algunes de les possibilitats. La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez s’ha fixat en els casals per analitzar quina és la millor elecció en funció de la família, l’edat de l’infant o les circumstàncies, i aprofita #ElCercle per respondre a algunes de les preguntes que ens heu fet arribar. També l’Enric Aragonès, director d’Aliança Educació 360, ens parla dels casals d’estiu, però des d’una altra perspectiva: la d’aquells infants i adolescents que no poden participar d’aquestes activitats per manca de recursos econòmics i de la burocràcia que suposa demanar ajudes i beques. Les criatures i els joves que es queden sense aquesta oportunitat s’allunyen dels entorns habituals d’educació i socialització, fet que es tradueix en una pèrdua d’aprenentatges equivalents a 2 o 3 mesos d’escolarització. També amb la nostra educadora emocional, Cristina Gutiérrez, parlem de la importància d’estar en contacte amb la natura i de viure la vida en primera persona, perquè no passi a altres nens i nenes el que li va passar al Marc, que, amb 8 anys, va descobrir sorprès que si anava a una granja es podia trobar amb ànecs en 3D!!! Serà que estem massa enganxats a les pantalles...? Escuchar audio

Un dels capítols del llibre "Tu mejor versión como padre" (Plataforma Editorial) es titula així: "Gestión de las emociones. Educamos a nuestros hijos en Walt Disney y la vida es Walking Dead". I així ho pensa el seu autor, Francisco Castaño, que és professor d'educació secundària i assessor familiar. De vegades, diu que oblidem que hem de preparar als nostres fills i filles per a la vida, perquè és impossible que els aplanem sempre el camí. Però, és clar, ser pare o mare no vol dir que estiguem preparats per educar. Què ens fa bons pares? Francisca Castaño intenta respondre a aquesta pregunta en la conversa que hem mantingut amb ell. També hem obert l' #AltaveuKids amb la Nora Navarro, que té 19 anys i és membre del consell científic de l'Hospital Sant Joan de Déu. És pacient d'aquest hospital des de que amb 18 mesos li van diagnosticar Atrofia Muscular Espinal. Aquest any acaba la seva participació en un assaig clínic que investiga un fàrmac per millorar la qualitat de vida d'infants i adolescents que tenen aquesta malaltia. N'hem parlat amb dues infermeres i coordinadores d'assajos clínics de Sant Joan de Déu que l'acompanyen a l'entrevista, la Laura Solé i la Maria Valle Escuchar audio

L'expert en educació Francisco Castaño ens anima a les mares i als pares a formar-nos per aprendre a acompanyar als nostres fills i a plantejar-nos de quina manera els volem educar. Diu que moltes vegades intentem que no els falti de res, treient les pedres del camí, i que això precisament no els prepara per la vida. Al seu nou llibre, "Tu mejor versión como padre. Comprende a tu hijo para educarlo mejor" (Plataforma editorial), ofereix una guia plena d'exemples, eines i mecanismes perquè poguem ajudar als nostres infants i adolescents a reaccionar davant la frustració, els conflictes i els obstacles que es trobaran en cada nova etapa de la vida. En aquesta conversa, a més, ens ha subratllat dos ingredients importants per educar-los: fermesa i amor. I això vol dir haver de posar límits i normes a casa. Ens ensenya alguns trucs per a fer-ho Escuchar audio

A la nostra col·laboradora de l' #AltaveuKids, la Nora Navarro, l'enfada més les limitacions que li posa la societat per poder portar una vida el més "normal" possible, que les de la propia malaltia. Quan tenia 18 mesos li van diagnosticar AME, Atrofia Muscular Espinal, i ara ja fa anys que ha de moure's amb l'ajuda d'una cadira de rodes. Això no li impideix estudiar a la universitat, tot i que arribar a les classes no és gens senzill. Aquesta noia lluitadora, membre del consell científic de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens ho explica sense perdre el seu somriure, tot i que és molt crítica amb les polítiques d'accessibilitat i la mirada, de vegades, de la gent. Ara està a punt d'acabar la seva participació en un assaig clínic que estudia un fàrmac per millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents que pateixen la seva malaltia. Ens ho ha explicat acompanyada de dues de les seves infermeres, la Maria Valle i la Laura Solé, que són també coordinadores d'assajos clínics a Sant Joan de Déu Escuchar audio

Famílies i experts parlem de la importància d'estimular a les criatures, des de que són molt petites. Ens fa por que no vagin assolint el que se'ls demana en cada etapa, però això fa que sovint els estressem, perquè els sobreestimulem. La psicòloga Sonia Kliass, especialista en desenvolupament infantil, defensa la llibertat del joc i del moviment en els infants, també quan són bebès. Al seu llibre "L'art de donar llibertat" (ing Edicions), explica que els adults hem de respectar el ritme de cada criatura, deixant que de veritat siguin ells qui decideixen com volen moure's i a què volen juguar. El que haurem de garantir nosaltres, com a pares o com a mestres, és que ho puguin fer en un espai segur. Però, de vegades, passa que quan els volem donar aquesta llibertat i garantir el seu dret al joc, la societat no està preparada per atendre aquesta necessitat. Ens ho ha mostrar la Noemí Font, mare de l'Emma Joana, una nena de 8 anys que té mobilitat reduïda. Per a ella, el camí a l'escola és ple d'entrebancs, anar a un parc infantil és un infern i gaudir d'extraescolars o d'un casal d'estiu és gairebé una utopia. També hem xerrat amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez, que al seu #ParaulesDeNen ens ha explicat per què el contacte amb la natura ha de ser un dret imprescindible dels infants i adolescents Escuchar audio

La Imara Hassler ens ha explicat que va saber que el seu fill Liam tenia Síndrome de Down quan va néixer. Els metges no ho van detectar abans, ni a Catalunya ni a Suïssa, on va arribar embarassada de 5 mesos. Diu que psicològicament va haver de passar un dol pel fill sa que es pensava que tindria. Havia creat unes expectatives, un somnis i, de cop, tot va canviar. La Imara ens ha confessat que va estar en xoc durant molts dies, amb la sensació de que estava vivint una pel·lícula. "Com a pares ens costa veure que els nostres fills tenen problemes o diferències", diu. Però ara que han passat cinc anys assegura que el Liam els ha portat també l'oportunitat de tenir una altra perspectiva de la vida. Ha acceptat també que li tocarà viure moments que li produiran dolor i pena. Aquesta mare, que ara està a punt de tenir una altra criatura, és la protagonista de la Teresa Oller al #maternalMENT. Com diu la nostra instructora de mindfulness, negar, reprimir o ignorar el que no ens agrada pot ser pitjor. També hem parlat amb l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, dels problemes que es poden produïr quan alletem un bebè amb trisomia 21 i ens ha donat algun consell. I hem acabat conversant amb Àngels Ponce, terapeuta familiar, que porta més de 30 anys acompanyant a famílies que tenen fills amb alguna discapacitat Escuchar audio

I si la rateta no volgués escombrar l'escaleta? I si el flautista d'Hamelín fos, en realitat, una noia valenta capaç de fer desaparèixer la tristesa de la ciutat? Aquestes són dues de les propostes que ha convertit en contes la cantant i compositora Júlia Blum a "Contes sobre la marxa" (Inuk Books), el seu primer llibre com a escriptora. Seguint el seu estil, la Júlia ha escrit les històries en vers i les ha reinterpretat en clau actual, per poder donar cabuda a la diversitat. A més, ens explica en aquesta entrevista qui és, en realitat, la protagonista real de l'últim conte, on una nena que va amb caminador és capaç de guanyar una cursa anant de branca en branca... Escuchar audio

La nostra prescriptora literària Laura García dedica el #BookLife a donar-nos les claus per saber triar els millors llibres i contes pels nostres fills i filles. Quan entrem a una llibreria o a la biblioteca, és fàcil perdre's entre tantes propostes i és important encertar amb l'elecció. Però també és fonamental que abans hagin adquirit el gust per la lectura. I com s'aconsegueix això? La Laura ens ho descobreix també Escuchar audio

Quan a un infant li diagnostiquen una malaltia greu, sovint ha de passar molt de temps a l'hospital o a casa, i les classes a l'escola s'interrompeixen. Llavors és important garantir que pugui seguir el ritme d'aprenentatge i també el contacte amb els seus companys/es. A #ElCercle, la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ens parla del protocol que s'ha de posar en marxa i que permet que aquests nens/es i adolescents puguin rebre el suport d'una mestra domiciliària. N'hem conegut a una, la Cristina Ferrete, que ens ha explicat com és el seu treball amb aquests infants malalts, i ha compartit algunes anècdotes divertides viscudes amb alguns dels seus alumnes, com ara, haver de llegir dins de la banyera o a sota del llit per motivar a aprendre a llegir a una nena de 6 anys. I és que la lectura és la porta als coneixements, per això la nostra prescriptora literària, la Laura García, ha dedicat el seu #BookLife a donar-nos la clau per seleccionar els millors llibres pels nostres fills i filles. I hem acabat escoltant la música de la Júlia Blum, que s'ha estrenat com a escriptora amb el llibre infantil "Contes sobre la marxa" (inuk) Escuchar audio

El diagnòstic d’una malaltia pot comportar un període d’hospitalització i/o de convalescència que suposa canvis en la vida quotidiana dels infants, els adolescents i les seves famílies. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya estableix mesures i suports addicionals que procuren normalitzar i garantir la continuïtat dels aprenentatges del nostre fill o alumne, així com la seva vinculació amb el seu centre educatiu. Una d'elles és la figura de la mestra de suport. Però, quin és el procés que s'ha de seguir? Qui demana aquest servei: l'escola o la família? En parlem amb la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez a #ElCercle, on ha convidat a la Cristina Ferrete, que és mestra domiciliària Escuchar audio

En aquesta nova píndola d'educació emocional, la Cristina Gutiérrez ens parla del pes que té sobre els infants les famoses etiquetes que amb tanta facilitat acostumem a posar als altres. I ho fa amb l'exemple de l'Izan, un noi d'onze anys que es mostrava sempre molt negatiu i amb una actitud disruptiva. Es queixava de tot i plorava sovint de ràbia i de nervis. El seu mestre estava contínuament pendent d'ell per calmar-lo i abraçar-lo. Tot va canviar de colònies quan va decidir confessar a la seva monitora que cada vegada que deia que allò era un fàstic, en realitat voli dir que era divertit. Que cada vegada que deia "què lleig", en realitat estava dient "què maco". I la monitora li va suggerir que potser estava jugant al món del revés... Des del joc, els infants poden sentir-se menys culpables i menys avergonyits quan el seu comportament no ha estat l'adequat, i els donem l'oportunitat de mostrar-se d'una altra manera Escuchar audio

La impressió 3D es va fer molt famosa durant la pandèmia com a alternativa als sistemes de fabricació clàssics. Fins i tot els ciutadans es van convertir en fabricants de sistemes de protecció, vàlvules o altres tipus de dispositius que feien arribar als hospitals i centres mèdics. Llavors, es va veure el potencial d'aquesta tencologia, que ja era present a l'Hospital Sant Joan de Déu amb una Unitat de Planificació 3D, que en el seu moment va ser pionera a Espanya. L'Arnau Valls és el seu responsable tècnic i el convidat d'aquest mes al #AltaveuKids.L'Arnau ens ha explicat que la tecnologia 3D permet una alta personalització dels tractaments i les intervencions quirúrgiques. Els metges l'utilitzen per practicar les operacions, es fan simulacres i també ajuden als petits pacients i a les seves famílies a entendre la malaltia i el seu tractament. Valls diu que es pot dissenyar qualsevol tipus de patologia i que el repte és disminuir el seu cost. També lamenta que la innovació en pediatria sigui molt menor que la que s'inverteix per adults i assegura que és necessari desenvolupar productes pensats per a infants i dissenyats també amb la seva ajuda. D'aquí que el seu departament col·labori amb el Kids, el consell científic de Sant Joan de Déu, que està format per adolescents. Un dels seus membres, el Nacho Chaves, de 17 anys, ens ha acompanyat també a la secció, confessant que és molt recomfortant que experts de la sanitat els escoltin i facin cas de les seves recomanacions Escuchar audio

Obrim el programa amb el Nacho Chaves, un noi de 17 anys que és membre del Kids Barcelona, el consell científic de l'Hospital Sant Joan de Déu. Diu que encara el sorprèn que adolescents com ell puguin participar tan activament en un hospital i sap, també, que des de fora el que crida l'atenció és que nois i noies d'entre 12 i 18 anys dediquin el seu temps lliure a millorar el seu funcionament. Per a ell, és recomfortant que experts de la sanitat els escoltin i facin cas de les seves recomanacions. És el cas de l'Arnau Valls, enginyer de telecomunicacions del departament d'innovació de Sant Joan de Déu i responsable tècnic de la Unitat de Planificació 3D. Ens ha acompanyat per parlar-nos de la utilitzat i els beneficis d'aquest tipus de tecnologia quan parlem de salut infantil i juvenil. En cirurgies complexes, el 3D ajuda a que el pacient i la seva família entenguin la malaltia i el tractament que s'ha de portar a terme. A més, aquests tipus de models en tres dimensions també s'utilitzaen perquè els cirurgians entrenin la intervenció, per exemple. I com que es tracta d'escoltar als infants, hem rebut un nou #ParaulesDeNen. En aquesta nova píndola d'educació emocional, la Cristina Gutiérrez ha compartit la reflexió de l'Izan (11 anys): "He jugat al món del revès i vull canviar-ho". Una reflexió sobre la necessitat d'esborrar les etiquetes i donar oportunitats a les nenes i als nens per mostrar el seu interior   Escuchar audio

L'Amaia Arrazola i la Lyona són mares i il·lustradores, i han reflectit en una nova col·lecció de contes per a bebès aquells petits grans moments quotidians de les famílies que són, en definitiva, un acte d'amor: el somriure del matí, el passeig, les estones de joc, l'hora del bany, quan es queden adormits al pit, les abraçades... Cadascuna ha dibuixat un dels títols amb colors brillants, plens de contrastos que cridaran l'atenció dels més petits. Són contes de tela suaus, lleugers, suaus, tous i ideals per jugar o, fins i tot, mossegar, com ens ha dit la Lyona que fa la seva filla. Estan publicats per Estrella Polar en català i per Timun Mas, en castellà. Han abocat en aquests contes les seves pròpies experiències i el que han après de les seves filles, que són tant la font d'inspiració com, en aquest cas, el seu públic destinatari. Hem parlat amb elles de la seva feina, de les dificultats de conciliar i de la visió ensucrada que encara hi ha de la maternitat Escuchar audio

Els llibres de tela són, sovint, els primers llibres d'un infant. Són aquells contes suaus, tous i lleugers, que poden manipular amb facilitat i, fins i tot, llepar i mossegar, com fa la filla de la Lyona, una de les il·lustradores de la nova col·lecció de contes de tela que ha sortit al mercat. L'Amaia Arrazola també és autora d'un altre dels títols, i les dues han buscat fer un producte de qualitat que cridi l'atenció dels bebès, amb colors brillants i grans il·lustracions que, a més, són una declaració d'amor. La Lyona ha recollit aquells moments que compartim amb els més petits i que reforcen el vincle familiar: els passeigs, l'hora del bany, els somriures de bon matí, quedar-se adormit al pit de la mare. I el de l'Amaia està protagonitzat per animals que també tenen cura dels seus fillls. Els contes de tela són, en definitiva, una invitació a passar temps junts i una llavor per conrear l'amor també a la literatura, a la cultura. Ho sap molt bé la Inés Castel-Branco, editora i fundadora d'Akiara Books, una editorial per a infants i joves que acaba de complir cinc anys. Els seus són àlbums de producció pròpia, que conviden a la reflexió, a meravellar-se davant del món, que fugen d les modes i que són sostenibles. N'hi ha de poesia, narratives, que recullen discursos inspiradors o de coneixements Escuchar audio

L'editora d'Akiara Books, Inés Castel-Branco, ens ha confessat que està molt emocionada d'haver pogut celebrar aquest cinquè aniversari. El seu és un segell petit que, tanmateix, té molta cura de tots els detalls. Treballen molt els textos i les il·lustracions juntament amb els seus autors, creen nous formats per a cada col·lecció, l'enquadernació és sovint artesanal, busquen la sostenibilitat en la producció i defensen títols originals. Publiquen només 7 o 8 llibres a l'any (en tres llengües: català, castellà i portuguès) i amb cadascún d'ells la Inés diu que intenten portar llum i bellesa en un món sovint fosc, confús i superficial. S'atreveixen a oferir textos poètics per a infants a partir de 3 anys, discursos inspiradors i il·lustrats pels lectors adolescents, llibres de coneixements que desperten l'admiració pel que ens envolta o primeres narratives per explorar el món Escuchar audio

La protagonista del Paraules de Nen d'avui és la Carla, una nena de 9 anys que un dia va afirmar: "Cal dir les nostres idees al grup, sinó, desapareixen". I l'educadora emocional Cristina Gutiérrez adverteix que llavors no només desapareixen les idees, també nosaltres. Cal que no ens amaguem i que trobem l'espai per poder-nos mostrar tal com som, sense armadures ni disfresses, perquè no hi ha ningú al món que sigui exactament igual a nosaltres, així que val la pena no amagar-se. I com a mares i pares, hem d'empoderar als nostres fills/es perquè s'atreveixin a fer-ho. Podem utilitzar frases com "m'agradaria que algun dia t'atrevissis a ser tu" o "siguis com siguis, jo t'estimaré igual" Escuchar audio

Entre els dubtes més habituals sobre lactància materna hi ha la seva compatibilitat amb les tècniques d'estètica i els tractaments de bellesa que freqüentment es fan les dones: depilacions làser, tenyir-se, usar bòtox, àcid hialurònic... Cap posa en risc la salut de la criatura, però compte amb tres productes que sí hauria d'evitar la mare, com ara el formol. Ens ho explica l'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància i un referent sobre l'assessorament a la mare lactant. A més, hem aprofitat per posar un nou títol a la nostra #biblioTETA: el conte "Tetita" (editorial Minis) Escuchar audio

Un procés de canvi tan important com el de l'embaràs pot tenir moments de dificultat, situacions que provoquin angoixa o que la dona senti por davant la imminència del part o es pregunti amb neguit com podrà atendre la seva criatura quan arribi a casa. Gestionar aquestes emocions sempre és complex i ara, des dels sistemes sanitaris, s'està canviant el model d'atenció per poder acompanyar millor les embarassades i les mares que acaben de parir. A l'Hospital de Mataró, per exemple, s'acaba d'obrir un hospital de dia per adults, vinculat a un programa perinatal, especialitzat en donar tractament i atendre les dones que pateixen un problema de salut mental durant l'embaràs, una depressió postpart o a dones amb un trastorn mental que volen fer una planificació familiar. Ens ho expliquen el Miquel Ragull, Cap de l'Àrea d'infermeria de Salut Mental i instructor acreditat de mindfulness, i Montse Pujol, llevadora i Cap d'infermeria, Ginecologia, Obstetrícia i Pediatria d'aquest centre hospitalari. Ho fan a la secció del #maternalMENT que ens porta cada mes la Teresa Oller. D'altra banda, amb la nostra consultora internacional de lactància de referència, l'Alba Padró, ens preguntem quins tractaments de bellesa i quines tècniques estètiques són compatibles amb l'alletament. I amb l'educadora emocional Cristina Gutiérrez aprenem a empoderar els infants des de que són ben petits Escuchar audio

El Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) és una condició d'origen neurobiològic que afecta a la configuració del sistema nerviós i al funcionament cerebral. És un trastorn que formarà part sempre de la vida de la persona que el té i que condicionarà, fonamentalment, dues àrees del funcionament personal: el de la comunicació i interacció social i el de la flexibilitat del comportament i el pensament. Segons la Margaret Álvarez, mestra i psicopedagoga, cada cop es diagnostiquen més infants amb TEA i fer un bon acompanyament a aquests nens i nenes i a les seves famílies no sempre és fàcil, sobretot quan a les aules els mestres han d'atendre a alumnes que presenten reptes i capacitat tan diversos. Amb l'ajuda de l'Aïda Bisbal, terapeuta especialista en aquest trastorn, ens explica amb quins recursos es compte a l'escola per acompanyar a aquests infants i a les seves famílies, i què es pot fer des de casa Escuchar audio

El Pep Planell diu que la seva filla va caure a la seva vida com "una bomba súper xula", que es va sumar a la crisi dels 40. Per tant, va ser un inici de criança ple de reptes i de transformació. De fet, assegura que segueix modelant-se i aprenent cada dia, sobretot de les seves filles. Assegura que ser pare t'obliga a qüestionar-te moltes creences i, ara que el coneix d'a prop, enveja el món dels infants. Tot i així, té clar que a casa qui posa les normes són els adults. Defensa un model d'educació en el que els pares i les mares manen i els fills/es obeeixen. Hi ha una relació jeràrquica, però des de l'amor i el respecte, i lluny de la forma d'educar de la generació del seu pare. Recomana que les normes quedin clares des de que les criatures són ben petites. Ho explica en el llibre que acaba de publicar: "Superpapa. Consells essencials per a pares novells" (Amat editorial). D'educació també hem xerrat en #ElCercle, dedicat aquest mes al Trastorn de l'Espectre de l'Autisme. La mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ens ha visitat acompanyada de l'Aïda Bisbal, terapeuta especialista en TEA. Durant alguns anys va ser vetlladora escolar i ara es dedica a donar suport a les famílies que tenen infants amb autisme. Juntes han explicat què suposa tenir un trastorn d'aquestes característiques, com afecta a la convivència familiar i a la de l'aula, i ens han donat recursos per aprendre a acompanyar millor, tant al nen/a que té autisme com a les persones que formen part del seu entorn més proper Escuchar audio

El Pep Planell té ara dues filles preadolescents, però quan es va estrenar a la paternitat, amb 40 anys, diu que el naixament de la primera criatura li va caure "com una bomba súper xula". Es va adonar de seguida que en sabia molt poc de la criança, però va tenir molt clar que a més de cuidar la criatura, l'havia d'educar. Mirant d'encertar i acceptant també les errades que sabria que cometria. Ara comparteix els consells essencials que a ell li hagués agradat que li donessin al llibre que acaba de publicar: "Superpapa" (Amat Editorial), on, amb un llenguatge directe, quotidià i ple d'humor, anomena cinc qüestions que tot home hauria de saber quan és pare. Una d'elles és que la parella, si és mare i ha donat a llum la criatura, pot patir una depressió postpart, un fet que a ell el va agafar per sorpresa. Un altre dels punts importants diu que és aprendre a resoldre petits conflictes des de ben aviat perquè això ensenya a manar sense haver-se d'enfadar. Reflexiona també sobre la sobreprotecció i recomana educar lluny de les pors que tots sentim sempre. I, sobretot, el Pep té molt clar que vol un model diferent al que va exercir la generació del seu pare sobre la seva. Vol que les seves filles l'obeeixin, però des de l'amor i el respecte, no des de l'autoritat exercida a partir dels càstigs i la coherció. I, més que cap altra cosa, vol veure créixer les seves filles felices i que mai es sentin vergonya o por de mostrar-se el seu afecte mutu Escuchar audio

Quan el Ricard tenia 12 anys, al seu germà petit, de sis, li van diagnosticar DIPG, un tipus de tumor situat al tronc cerebral que no té tractament. En pocs mesos, el Martí va perdre una part de la vista, no podia parlar i amb prou feines movia una mà. Més enllà de la malaltia, la gran frustració d'ell i de la seva família era no poder-se comunicar de forma fluida. Com que el Ricard era un apassionat dels invents, va decidir crear amb el seu grup de robòtica un teclat fet amb peces de Lego que permetés a nens com el seu germà poder dir quines necessitats tenien de forma senzilla. El Martí no va poder provar el "Clik", aquest enginy que van crear, però el Ricard, que ara ja té 21 anys, l'ha anat perfeccionant fins a convertir-lo en un prototip que espera que es pugui comercialitzar. Potser aviat l'Hospital Sant Joan de Déu el posarà en pràctica amb els seus petits pacients. Mentrestant, col·labora amb el seu consell assessor, el Kids Barcelona, els membres del qual ens visiten un cop al mes per parlar-nos de salut infantil i juvenil. Aquesta vegada, el Ricard ha portat de convidada a la Meritxell Teixidó, CEO de la start-up de Sant Joan de Déu "Gate2Brain", una empresa que dissenya "tractors" que puguin portar les medicines fins al cervell quan els fàrmacs no saben com fer-ho. Aquests tractors són unes proteïnes molt petites anomenades pèptids, que podrien servir com a clau d'entrada per fer arribar els tractaments a la zona cerebral adequada. Ara mateix estan treballant en un tractor per portar un futur tractament al tumor que justament patia el Martí. I com que les emocions sempre cal aprendre a gestionar-les, els últims minuts els hem reservat per la nostra educadora emocional, la Cristina Gutiérrez, que, en aquesta ocasió, ens convida a trobar l'equilibri. Està massa, massa alegre, tampoc és bo Escuchar audio

Les famílies hem de vetllar també per garantir un ambient segur per als nostres fills i filles. Només el 20% dels nens i nenes realitzen activitats a l'aire lliure almenys una vegada al mes i menys d’un 10% van al parc cada dia. Aquesta falta de contacte amb l'entorn i la natura té perjudicis contra la salut: augmenta el sedentarisme i amb això el risc a patir obesitat, malalties respiratòries o cardiovasculars, pitjor pronòstic en malalties cròniques; fins i tot s’han demostrat efectes en el neurodesenvolupament infantil amb augments en els trastorns de conducta, problemes de comportament, o problemes d'atenció. Aquest és un dels punts destacats del 13è Informe Faros que ha publicat l’Hospital Sant Joan de Déu. L’ha dedicat a "L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil” i, per això, hem volgut descobrir què podem fer les famílies per minimitzar l'exposició als contaminants i aconseguir un menor impacte en la salut de les criatures de la mà de la Dra. Elena Codina, pediatra nefròloga i un dels experts que ha participat en l’elaboració d’aquest gran estudi. Escuchar audio

Li haig de treure els bolquers al meu fill/a abans de començar P3? L’obligaran a menjar aliments que no li agraden? Si té necessitats educatives especials, ¿quines preguntes podem fer per saber que en aquell centre sabran donar-li resposta? Qui pot acollir-se a un pla de xoc? I, en definitiva, quina és l’escola més adequada per al meu fill/a? Aquestes són algunes de les preguntes que ens heu fet arribar i que la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez resol en la seva secció. A #ElCercle ens acompanya també el mestre d’infantil Ricard Cervera, que ens ha aconsellat fer-nos tres preguntes quan visitem l’escola: Ens imaginem al nostre fill/a allá? Els mestres transmeten il·lusió? Compartim els mateixos valors a casa i a l’escola? Escuchar audio

La salut de la població depèn en gran mesura dels factors genètics i ambientals. En aquests últims trobem, a part de les variacions del clima, els contaminants de l'aire, les substàncies químiques, el soroll, els pesticides i el trànsit, entre d'altres factors. Els efectes de l'exposició a aquests contaminants durant l'embaràs o els primers anys de vida posen en risc la salut de la persona, fins i tot en l'edat adulta. El desenvolupament urbanístic actual de les ciutats, per exemple, no afavoreix la sostenibilitat, l'habitabilitat ni la salut. Vivim d'esquenes a la natura i envoltats d'un alt nivell de trànsit i soroll, i això té com a conseqüència uns alts nivells de contaminació de l'aire. Els nens són més vulnerables als seus efectes per la seva fisiologia i els seus hàbits, que els exposen a dosis més altes al llarg de la vida. Aquest és un dels punts que tracta el 13è Informe FAROS, titulat "L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?", que és una crida a la reflexió i a la sensibilització. La Dra. Elena Codina, pediatre nefròloga, és una de les professionals de l'Hospital Sant Joan de Déu que ha participat en la seva elaboració, conjuntament amb experts del ISGlobal Barcelona. La Dra. Codina ens ha donat consells i recomanacions per a les famílies sobre com minimitzar l'exposició als contaminants o quins petits passos podem fer per a aconseguir un menor impacte. D'altra banda, al programa d'aquesta setmana també hem parlat d'una altra qüestió que preocupa aquests dies a moltes famílies: les preinscripcions escolars en els diferents cicles de l'ensenyament. Per això, la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ha dedicat #ElCercle a resoldre tots els dubtes que ens heu fet arribar. Escuchar audio

Aprendre a llegir és més difícil que aprendre a parlar. A parlar se n’aprèn de forma innata, en canvi llegir requereix un aprenentatge perquè el nostre cervell no té xarxes neuronals preconfigurades per a aquesta activitat. Ha de reciclar les que de manera natural ens serveixen per a altres coses. Quan un ja sap desentrellar el que diu un llibre pot semblar fàcil, però per a un cervell infantil és una autèntica proesa. A més, la capacitat de lectura es basa, en bona part, en la capacitat oral del cervell. Com més desenvolupada i madura estigui la parla, més fàcil resultarà aprendre a llegir; per això és tan important que parlem als infants amb un vocabulari ric. I precisament perquè al cervell li costa aprendre a llegir, aquesta és una de les activitats més sanes que podem fer per estimular-lo i mantenir-lo en bona forma. Activa moltes neurones, ens transporta a altres mons, ens fa somiar, ens fa viatjar en el temps, aprenem coses noves... I fer-ho en veu alta encara té més potencials. Ens ho han explicat el David Bueno, l'Anna Forés i l'Antoni Ruiz Bueno, que acaben de publicar el llibre "Els beneficis de la lectura en veu alta" (Enciclopèdia). Els tres, professors de la UB i experts en camps com la neuroeducació, la pedagogia i la biologia, ens expliquen de manera amena i entenedora què implica per a grans i petits l’activitat de llegir en veu alta i donen estratègies pedagògiques per potenciar els hàbits lectors i amb ells, els beneficis cognitius que comporten. Ens ha quedat tan clar que és importantíssim compartir estones de lectura entre pares i fills que li hem demanat a la nostra prescriptora literària, la Laura García, que ens recomani títols de llibres infantils per llegir en veu alta. Escuchar audio

La majoria dels experts coincideixen en definir l’assetjament escolar com una sèrie de comportaments agressius i intencionals que es produeixen de forma repetida i en un període llarg de temps contra una víctima que no es pot defensar. La definició és important tenir-la en compte perquè qulasevol tipus de conflicte no és #bullying. La Mireia Llardén va patir-lo des de 5è de primària fins a 1er de Batxillerat. Ens ha explicat que, de cop, el seu grup d'amigues va començar a fer-li el buit, a insultar-la, a emputjar-la... animat per una de les noies, que feia de líder. Amb 23 anys ara, diu que és molt més comprensiva amb les persones que li van fer mal perquè ha conegut també el context en el que es produïen les agressions. Les seves companyes tenien problemes a casa. "Les persones que fan mal és perquè estan malament", explica, després d'haver fet un esforç d'autoconeixement i sent estudiant de Psicologia. La Mireia està preparant un projecte per acompanyar víctimes i famílies i donar-lis recursos per afrontar la situació. D'altra banda, l'educadora emocional Cristina Gutiérrez ha subratllat que l'assetjament escolar i el ciberassetjament és un "mal de tots" i que, per tant, s'ha de canviar la mirada per tractar-lo i per prevenir-lo. Pel centre que dirigeix a Santa Maria de Palautordera han passat aquests dies agents de la policia local i dels Mossos d'Esquadra que s'estan formant en tècniques de gestió emocional i que intervenen en casos de bullying. Víctimes i experts coincideixen en afirmar que per acabar amb l'assetjament escolar no es poden fer accions puntuals i provisionals a les aules, i que de tot no se'n poden encarregar els mestres. L'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar xifra en un de cada quatre els infants i joves que pateix assetjament escolar a Catalunya. La Meritxell Plana, que és portaveu d'aquesta entita i mare d'un infant que va ser víctima d'aquest tipus d'agressions, subratlla que s'ha de desenvolupar en infants i adolescents un comportament preventiu dirigit a la resolució de conflictes en l’entorn escolar. Que s'ha d'evitar la passivitat davant les agressions i que hem de deixar d'assumir que la injustícia i la desigualtat com una cosa habitual i acceptable. L'assetjament escolar NO és una cosa de nens. Escuchar audio

Les dones porten milions d'anys alletant les seves criatures, però mai havíem tingut tanta informació sobre la lactància com avui. És un tema que ens preocupa i ens llancem sovint a internet en busca de respostes; el problema és on trobar la informació adequada, que sigui útil i rigurosa. L'Alba Padró, Consultora Internacional de Lactància, ens recomana alguns webs on poder solucionar dubtes. Per exemple, hi ha una pàgina on descobrir si hi ha alguna incompatibilitat entre donar el pit i fer-se una prova diagnòstica o si convè seguir alletant quan s'està malalta. També podem trobar ràpidament una consultora internacional de lactància com ella, certificada, que ens pugui acompanyar en aquesta etapa i que estigui a prop de casa. O potser ens interessa participar en alguna trobada dels grups de suport a la lactància. I sabeu on es pot donar llet, de la mateixa manera que es dona sang? Doncs, també ens ha donat la resposta. Ah, i no ens hem oblidat de la nostra #biblioTETA. Hem afegit un nou conte a la nostra biblioteca! Escuchar audio

Aconseguir que els bebès i les criatures, en general, dormin sols, i ens deixin dormir als adults, ha sigut tradicionalment un dels principals problemes que les famílies occidentals han plantejat a la consulta del pediatre. Sempre s'ha cregut que els infants havien de saber autoconsular-se, però les recents investigacions científiques estan canviant aquesta mirada sobre el son infantil. Grups dexperts en diferents parts del món s'estan qüestionant els mètodes convencionals d'entendre'l. La biòloga María Berrozpe, cofundadora del Centre d'Estudis del Son Infantil (CESI), intentar explicar en el seu llibre "La ciencia del sueño infantil" (Oberon) per què un bebè deixa de plorar quan se l'agafa en braços o per què dorm millor si li dones el pit, per exemple. I ha buscat les respostes en diferents disciplines, com ara la biologia, la neurologia, la psicologia o l'antropologia. I parla, especialment, del fet de compartir habitació i/o llit amb la criatura, un tema polèmic en el que ni tan sols els científics es posen d'acord: mentre uns destaquen que l'anomenat "colecho" afavoreix la lactància materna, uns altres emfatitzen que genera riscos de mort sobtada i asfíxia. L'antropòleg James McKenna assegura que l'únic lloc realment dissenyat pel son del bebè i pel qual el bebè està preparat per a dormir és el cos de la mare Escuchar audio

La Georgina Picas, coordinadora de l'equip de llevadores de l'ASSIR Litoral (Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva), ens explica com les llevadores de l'Hospital del Mar, a Barcelona, s'estan formant en #mindfulness per acompanyar millor l'embaràs i el postpart de les dones que atenen. Diu que és una manera de seguir caminant cap a la maternitat respectada. Aquest concepte obliga a posar la dona en el centre i atendre les seves necessitats tenint en compte les característiques de cadascuna d'elles, prenent les decisions també de forma compartida. És un canvi de paradigma en el tractament de l'embarassada. Se segueix mirant que no estigui malalta, però ampliant el concepte de salut. Ara es té cura també el seu estat emocional i mental. "Com més benestar té la mare a nivell emocional, més salut tindràn ella i el seu nadó", assegura la nostra experta, que avui és la convidada al #Maternalment de la Teresa Oller. La Teresa, i l'Institut esMindfulness de Barcelona, impartiran aquest curs de mindfulness a les llevadores de la unitat que coordina la Georgina Picas perquè després puguin aplicar aquesta tècnica a les dones embarassades i/o que acaben de parir Escuchar audio

"Forçosament s'havia de canviar la mirada de l'acompanyament a l'embaràs", diu la llevadora Georgina Picas, cap de la Unitat d'Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de la zona Litoral de Barcelona, integrada en el Parc Salut del Mar. El seu referent és l'Hospital del Mar i bona part de les seves llevadores començaran en els propers dies un curs de mindfulness per després poder aplicar aquests recursos a les embarassades que atenen. Ja fa temps que des del departament de salut de la Generalitat de Catalunya s'està promovent un canvi de paradigma. S'ha ampliat el concepte de salut en la dona embarassada. Ja no només es mira que no estigui malalta, sinó que s'està atent a les necessitats concretes de cada dona, se li dona prou informació perquè les decisions que es prenen siguin compartides i se l'acompanya també des del punt de vista emocional i de salut mental. La Georgina Picas és la convidada del #MaternalMENT d'aquest mes, dedicat al mindfulness en l'acompanyament de la dona davant l'embaràs, el part i el postpart des de la sanitat. La Teresa Oller, de l'Institut es_mindfulness, serà una de les instructores d'aquestes llevadores que estan a punt de començar un projecte pioner al nostre país. D'altra banda, en el programa d'avui també hem buscat pàgines a internet amb recursos útils i rigor científic sobre l'alletament. La Consultora Internacional Alba Padró ens ha recomanat webs a les que recórrer si tenim dubtes, per exemple, sobre lactància materna i medicaments, sobre on trobar una consultora certificada de lactància materna, on localitzar grups de lactància o a qui dirigir-se si es vol donar llet de forma altruista. I hem acabat conversant amb la biòloga María Berrozpe, cofundadora del Centre d'Estudis del Son Infantil i autora del llibre "La ciencia del sueño infantil". Li hem preguntat què diu l'evidència científica sobre els beneficis i els riscos de que els bebès comparteixin llit amb els seus pares (colecho) Escuchar audio

Les doctores Àngels García i Conchita Fernández han publicat el llibre solidari "Hojas distintas", on reflecteixen la realitat que viuen els infants que tenen una malaltia neurològica a través de poemes i textos literaris. Les dues neuropediatres són unes apassionades de la cultura. A la Conchita se li dona molt bé la il·lustració i a l'Àngels li encanta escriure, així que van decidir unir els seus talents per publicar aquest llibre que també és un homenatge als seus petits pacients, a les seves famílies i als diferents professionals que, com elles, els acompanyen. Ens han parlat en aquesta entrevista, emocionades, del que ha suposat per a elles transcriure amb paraules i dibuixos el que veuen elles cada dia a les seves consultes. Ja se sap que la medicina ha de ser molt creativa, precisament, per a donar resposta a les diferents circumstàncies dels pacients. El seu objectiu amb la publicació de "Hojas distintas" és recaptar fons per a la investigació d'aquestes patologies en la infància a través del projecte #Brain de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Escuchar audio

A la secció de #ElCercle, aquest mes la mestra i psicopedagoga Margaret Álvarez ens ha ensenyat com hem d’actuar si creiem que el nostre fill/a pot presentar un trastorn de dislèxia, quines mesures i recursos hi ha per afrontar-la des de l'escola i, amb l'ajuda d'uns convidats especials, hem descobert també com se senten els infants i els/les adolescents diagnosticats d’aquest trastorn de l’aprenentatge. El David Serrano té 17 anys i quan en tenia sis la seva tutora va detectar que tenia més dificultats per seguir l'aprenentatge de la lectoescriptura que els seus companys de classe. Aquest crit d'alerta va servir perquè sabés què li passava ben aviat i l'escola i la família pogués actuar en conseqüència. El David ens ha reconegut que al principi se sent molta frustració, perquè ni un mateix entén què li passa, i que avui encara ha d'anar explicant què és això de la dislèxia a la gent que l'envolta. Entre ell i la seva mare, l'Elisa Oliver, ens han donat consells per aprendre a acompanyar millor a les criatures que tenen aquest trastorn de l'aprenentatge tan comú. Escuchar audio