Avui sentirem: "Suor Angelica" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, els llums, els automòbils, els espectacles i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "Il tabarro" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "La fanciulla del West" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "Manon Lescaut" (extractes) i "Madama Butterfly" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui escoltarem: "Gurrelieder" (Cançons de Gurre), oratori per a cors, solistes i orquestra. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Dues de les "Sis cançons" op. 3; "Brettl Lieder" (Cançons de cabaret); "Friede auf Erde" (Pau a la terra), motet per a cor a cappella a vuit veus, op. 13. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: "Pélleas et Mélisande", poema simfònic op. 5. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Quatre cançons, op. 2; "Verklärte Nacht" (Nit transfigurada), op. 4. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Dues cançons per a baríton i piano, op. 1; Quartet de corda en re major, op. 0. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Concert per a violoncel, op. 104. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família i s'hi va passar tres anys durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quintet de corda en mi bemoll major, op. 97; Cançons bíbliques, op. 99 (selecció). L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quartet de corda "Americà", núm. 12, en fa major, op. 96; "Suite americana" per a piano, en la major, op. 98. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: "Te deum" per a cor solistes i orquestra, op. 103; Sonatina per a violí i piano, en sol major, op. 100. L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Simfonia núm. 9, "del nou món". L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 4, en si bemoll major, op. 53; Suite "El lloctinent Kijé", op. 60. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Obertura sobre temes hebreus", op. 34; Simfonia núm. 3, op. 44. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: suite de "L'amor de les tres taronges"; Concert per a piano i orquestra núm. 3, en do major, op. 26. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Simfonia clàssica", op. 25; Concert per a piano i orquestra núm. 2, en sol menor, op. 16. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Suite escita", op. 20; "Chout" (El bufó), suite del ballet, op. 21. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Rèquiem" en re menor, K626. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.

Avui hem sentit: Concert per a clarinet i orquestra, K622; "Petita cantata maçònica", K623. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.

Avui hem sentit: "La flauta màgica" K622 (selecció); Quintet per a harmònica de vidre, flauta, oboè, viola i violoncel, K617 (Adagio). Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.

Avui hem sentit: Quintet de corda en mi bemoll major, K614; "La Clemenza di Tito" (selecció); Ària de concert "Io ti lascio, o cara, addio" K621. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.

Avui hem sentit: Concert per a piano núm. 27, K622; tres Lieder; motet "Ave verum". Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) en els últims mesos de la seva vida, en aquell any tan convuls del 1791 en què va compondre un devessall d'obres genials, algunes de magistrals i de gèneres molt diversos. Les contextualitzarem amb les circumstàncies personals que vivia Mozart en aquell remolí emocional, amb viatges, encàrrecs misteriosos, amistats perilloses, èxits amargs, i, sobretot, amb la progressiva degradació anímica i física que el va conduir a una mort prematura i cruel, i en circumstàncies gens clares. En plena joventut i al zenit de la seva carrera, s'extingia penosament un dels grans genis de la història.

Avui hem sentit: "Das Lied von der Erde" (primera part); Simfonia núm. 10 (Adagio). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: "Das Lied von der Erde" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9 (selecció). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (segona part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: Quartet en sol major, op.44 núm. 4, "La Tiranna"; "Dixit Dominus" (fragments); Quintet núm. 4 per a corda i guitarra en re major, "Fandango". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels Borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Quintet en do major, op. 30 núm. 6, "Música notturna dell strade di Madrid"; "Stabat Mater" per a soprano i corda, op. 61 (extractes); Trio en sol major, op.34 núm. 2. Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor de 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aillat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Concert per a violoncel i orquestra núm. 9, en si bemoll major; Simfonia en re menor, "La casa del diavolo". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Quintet en mi major, op. 11 núm. 5; fragments de la sarsuela "La Clementina" (Obertura, ària "O qual sincero amor", i Finale). Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: "Concert per a violoncel i corda núm. 2"; "Quartet de corda en si bemoll major, op. 2, núm. 2"; "Simfonia en re major, núm. 1". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en la major, op. 92 (extractes); Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 (extractes); "An die Ferne Geliebte", cicle de Lieder op. 98. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Fidelio" (extractes); "Für Elise", bagatel·la en la menor; Tres Lieder, op. 83; "Quartet de corda núm. 11, op. 95, "Quarteto serioso"; Lied "An die Geliebte". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Sonata núm. 18, op. 31; Sonata en fa # major, núm. 24,op. 78; "An die Hoffnung", lied op. 94. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Gran Sonata en la bemoll major, núm. 12, op. 26 (Marxa fúnebre); Sonata núm. 14 en do # menor, op. 27/2 "Clar de lluna". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Adelaïde", cicle de cançons; Sonata núm. 23, op. 57, "Apassionata"; Trio op. 70/1 (extractes). Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre cançons de comiat", op. 14. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite per a orquestra op. 11; extractes de l'òpera "Die Tote Stadt", op. 12. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite op. 11; "Die Tote Stadt", op. 12 (extractes). Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer-ne 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per a cinema.

Avui hem sentit: "Prelude", "Música de Carnaval" de l'òpera "Violanta", op. 8; "Sextet per a corda", op. 10. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Der schneemann" (extractes); "Märchenbilder", op. 3; "Schauspiel overture", op. 4. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Edward Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva Simfonietta, dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Simfonietta", op. 5. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Lo Speziale", òpera bufa (extractes); Simfonia núm. 45, "Els adeus". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 31, "Hornsignal"; Simfonia núm. 48, "Maria Theresia". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 59, "El foc"; Simfonia núm. 22, "El filòsof". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "El migdia"; Simfonia núm. 8, "El vespre". L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, "El matí"; Simfonia núm. 3, en sol menor. L'1 de maig del 1761, Franz Joseph Haydn (1732-1809) va firmar el contracte pel qual entrava a treballar al servei del príncep Esterházy, un dels personatges més poderosos d'Europa durant el segle XVIII. Haydn tenia 29 anys, va ser director musical de la cort (kapelmeister) i s'hi va passar 28 anys. Tenia múltiples atribucions i responsabilitats, i durant aquells anys va arribar a compondre noranta simfonies, música de cambra, misses, òperes i cantates que delectaven els habitants de la cort, que eren els únics que podien gaudir de la seva música. En aquests cinc capítols explorarem com va viure Haydn els primers anys en aquesta cort, en aquella mena de bombolla luxosa i privilegiada, però aïllada del món musical vienès i europeu, i sentirem les obres que hi va compondre.

Avui hem sentit "Concert per a orquestra"; Missa brevis "Tempore belli"; Simfonia (últim moviment: Vivo). Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquest patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit "Jesús i els mercaders del temple", per a cor a capella; "Danses de Galanta"; "Te Deum per al castell de Buda". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquest patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: "Ave Maria" i "Veni, veni, Emanuel", per a cor a capella; Suite "Háry János"; "Danses de Marosszék". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: Tres cançons corals; Sonata per a violoncel i piano (segon moviment); Quartet de corda núm. 2 (últim moviment); "Psalmus Hungaricus". Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: "Turot eszik a cigany", cançó per a cor; Quartet de corda núm. 1, op. 2. Zoltán Kodály (1882-1967) és, juntament amb Béla Bartók, un dels dos pilars fonamentals del nacionalisme musical hongarès. Compositor, etnomusicòleg i pedagog, va estudiar en profunditat el folklore i la tradició musical del seu país amb treballs de camp pioners, i va incorporar tot aquell patrimoni sonor a les seves composicions, tant de música orquestral com vocal, i especialment en la música coral, amb peces bellíssimes que encara avui en dia canten tots els cors hongaresos. El "mètode Kodály" és un sistema pedagògic d'aprenentatge musical que encara s'utilitza arreu del món. I tota la seva producció, des de la cambrística fins a la simfònica, té un alè i un esperit inequívocament hongaresos.

Avui hem sentit: "Italianisches Liederbuch" (selecció); "Der Corregidor", òpera (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorf, Heine...) i la majoria són insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Die Stimme des Kindes"; Serenata italiana; "Goethe Lieder" (selecció); "Spanische Liederbuch" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció son els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat i la major part d'ells insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maníaco-depressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Goethe Lieder" (selecció); "Intermezzo"; "Mörike Lieder" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: "Lenau Lieder" (selecció); "Christnacht", cantata per a cor i orquestra. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: Quartet de corda en re menor. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.

Avui hem sentit: Quartet de corda en re major, op. 9. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: Simfonia en re menor, op. 48. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Variacions simfòniques" per a piano i orquestra; "Psyché", poema simfònic per a cor i orquestra, op. 47. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Les eòlides" op. 43, poema simfònic; Sonata per a violí i piano, en la major, op. 8. César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Panis angelicus"; "El caçador maleït", poema simfònic; "Preludi, Coral i Fuga". César Franck (1822-1890) és el compositor belga més rellevant de la història de la música, tot i que va passar la major part de la seva vida a París. La seva biografia va transcórrer en la més absoluta discreció, com a organista i com a docent, tasques que no li permetien compondre amb regularitat. Però va ser durant la dècada dels vuitanta, quan ja vorejava els seixanta anys, que la seva genialitat es va manifestar en una sèrie d'obres que l'han fet passar a la història. En plena maduresa va compondre una sola simfonia, un sol quartet de corda, una sola sonata per a violí i altres peces singulars, com si volgués deixar testimoni de tots els gèneres que mai havia tocat fins aleshores. Després de presidir la Societat Nacional de Música, el seu mestratge va acabar tenint ressò en la jove generació d'autors francesos, i va morir reconegut i llorejat.

Avui hem sentit: "Children's corner"; "Images" per a piano (segon llibre); "Images" per a orquestra ("Rondes de primavera"). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Images" (Primer llibre); "L'enfant et les sortilèges" (selecció). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Dansa sacra i dansa profana"; "Masques"; "La mer", tríptic simfònic. Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Estampes"; "Trois chansons"; "Fêtes galantes"; "L'île joyeuse". Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Chansons de Bilitis"; "Pelleas et Mélisande" (Simfonia). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Iberia" (4rt quadern); "Four songs", per a veu i piano. Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (3r quadern); "Navarra"; "Azulejos". Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (2n quadern); "Merlín" (fragments del segon acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (1r quadern); "Merlín" (fragments del primer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "La vega"; "Merlín" (fragments del tercer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, en do menor, "Apocalíptica" (2n i 4t moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses són autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant això, van topar amb moltes crítiques i detractors.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, en do menor, "Apocalíptica" (1r i 3r moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses són autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant això, van topar amb moltes crítiques i detractors.

Avui hem sentit: Motets "Locus iste", "Os justi", "Ecce sacerdos magnus" i Virga jesse"; "Te Deum" per a cor i orquestra. Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses són autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant això, van topar amb moltes crítiques i detractors.

Avui hem sentit: Motet "Christus factus est"; Simfonia núm. 7, en mi major (2n i 3r moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses son autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant, van topar amb moltes crítiques i detractors.

Avui hem sentit: Motet "Ave Maria"; Simfonia núm. 7, en mi major (1r i 4t moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser considerat durant tota la seva joventut un excel·lent organista però un compositor de segona fila, dedicat essencialment a la música religiosa. De fet, els seus motets i les seves misses són autèntiques joies de la música coral, però no gaudia del prestigi que tenien els seus coetanis, com Brahms o Wagner, i el seu caràcter insegur i acomplexat tampoc hi ajudava. No va ser fins que va tenir seixanta anys que Bruckner va consagrar-se com el que és, un simfonista excepcional, autor d'obres monumentals, amb sonoritats colossals i solemnes, i amb una concepció arquitectònica inaudita que, no obstant, van topar amb moltes crítiques i detractors.

En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Fahrenheit 451", "La núvia vestia de negre" i "Taxi driver". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.

En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Blue Denim", "L'illa misteriosa", "Jàson i els argonautes" i "Marnie". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.

En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Perseguit per la mort", "Psicosi", "Cortina esquinçada". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.

En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Viatge al centre de la Terra", "Els viatges de Gulliver". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.

En aquest capítol podeu escoltar: fragments de les bandes sonores de les pel·lícules "Però, qui ha mort en Harry?", "Fals culpable", "L'home que sabia massa", "Els set viatges de Simbad" i "Vertigen". Als anys cinquanta i ja consagrat, Bernard Herrmann (1911-1975) va conèixer Alfred Hitchcock. La col·laboració entre aquests dos genis va arribar en el moment més brillant i inspirat de tots dos, i les magistrals pel·lícules del director van tenir un suport musical excepcional compost per Herrmann. La col·laboració va durar deu anys, en van sortir vuit bandes sonores, però la relació es va deteriorar pel difícil caràcter de tots dos, i es va acabar abruptament l'any 1966. Herrmann va seguir escrivint música per a pel·lícules d'aventures, d'intriga i de misteri, i va col·laborar amb directors com Brian De Palma, François Truffaut o Martin Scorsese. Les seves creacions s'han convertit en un referent i un model per a molts autors posteriors.

En aquest capítol podeu escoltar: Serenata "Gloria e Imeneo" RV687. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert en fa major, RV291; "Cor ingrato, dispietato"; Concert per a violí, violoncel, corda i BC, en fa major, RV544 "Il Proteo ossia il mondo al rovescio"; "Concerto per molti istromenti", en do major, RV558; Concert per a violí en la major, RV335, "Il Cucù". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert op. 11/2, RV277, "Il favorito"; Concert per a violí en mi major, RV271, "L'amoroso"; Concert "Per a la solennità di San Lorenzo" en do major, RV556. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.

En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts per a flauta, corda i BC, del recull op. 10. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.

En aquest capítol podeu escoltar: Quatre concerts del recull op. 9, "La Cetra". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prete Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a dues mandolines, corda i b.c. RV532; Concert per a oboè RV461; Concert per a flautí, dos violins, viola i b.c. RV443; Concert per a dos violins, violoncel, corda i b.c. RV565. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.

En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione": "La tempesta di mare", "Il piacere", "La caccia", el Concert núm. 9 per a oboè RV454 i el Concert núm. 12 per a oboè RV449. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.

En aquest capítol podeu escoltar: "Les quatre estacions" (quatre primers concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione"). Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.

En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 4 "La stravaganza". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants, però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.

En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 3 "L'estro armonico". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.

En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (moviments 1, 2 i 3); Simfonia núm. 10 (Adagio). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.

En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (El cant de la terra), (moviments 4, 5 i 6). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 9 (primer i tercer moviments). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (segona part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.

En aquest capítol podeu escoltar: Oratori de Pasqua, BWV249. Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV6 "Bleib bei uns, denn es will Abend werden"; Cantata BWV134 "Ein Herz, das seinem Jesum lebend Weiss". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV66 "Erfreut euch ihr Herzen"; Cantata BWV145 "Ich lebe, mein Herze, zu deinem Ergötzen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV4 "Christ lag in Todesbanden"; Cantata BWV31 "Der Himmel lacht, die Erde jubiliert". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV1 "Wie Schön Leuchtet der Morgenstern"; Cantata BWV182 "Himmelkönig, sei willkommen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.

En aquest capítol podeu escoltar: "Música callada", 4t; "Cinc melodies sobre textos de Paul Valéry"; "Cançó i dansa num. 13", per a guitarra; "L'ocell daurat", cantata infantil (selecció); "Ball rodó", per a cor mixt. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "sóc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit, són els quatre volums de la Música callada.

En aquest capítol podeu escoltar: "Improperis", oratori per a baríton solista, cor mixt i orquestra; "Música callada", 3r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: Preludi núm. 12; "Suite compostelana", per a guitarra; "Música callada", 2n quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: "Berceuse"; "Cantar del alma"; Preludi núm. 11; "Dues cantigues d'Alfons X el Savi"; "Carros de Galicia"; "Ave Maria"; "Música callada", 1r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: Quatre Preludis; "Comptines"; "Combat del somni"; "Paisatges". La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".

En aquest capítol podeu escoltar: "El príncep Ígor", òpera (obertura, pròleg, i final de l'acte IV). Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: "Danses polovtsianes" de l'òpera "El príncep Ígor"; Quartet de corda núm. 2, en re major. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, en la major; Romança per a baríton i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 2, en si menor; "A les estepes de l'Àsia central". Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 1, en mi bemoll major; "Casa nostra i casa vostra", ària per a mezzo i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.

En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, "De la meva vida"; "Carnaval de Praga"; "La camperola" polka. Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.

En aquest capítol podeu escoltar: tres poemes simfònics de "Ma vlast" (La meva pàtria): "Pels prats i boscos de Bohèmia", "Tabor" i "Blanik". Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.

En aquest capítol podeu escoltar: tres poemes simfònics de "Ma Vlast" (La meva pàtria): "Vysehrad", "El Moldava" i "Sarka". Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.

En aquest capítol podeu escoltar: Trio per a piano en sol menor, op. 15; "Ricard III", poema simfònic op. 11. Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.

En aquest capítol podeu escoltar: "Simfonia festiva i triomfal" (Scherzo); "La núvia venuda" (Obertura, Polka, Furiant i Skocna); "Libuse" (Obertura). Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.

En aquest capítol podeu sentir: Tres valsos del film "Madame Bovary", op. 128; Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 136; "Suite Provençal", op. 152; "Scaramouche" per a dos pianos, op. 165. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.

En aquest capítol podeu sentir: "Le carnaval d'Aix", fantasia per a piano i orquestra; "L'abandon d'Arianne", òpera-minut, op. 98; Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 127. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avanguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.

En aquest capítol podeu sentir: Petita Simfonia núm. 6; "La création du monde"; "L'enlevement d'Europe", òpera-minut, op. 94. Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.

En aquest capítol podeu sentir: Petita Simfonia num. 1; Petita Simfonia núm. 2; "Le boeuf sur le toit". Darius Milhaud (1892-1974) va ser un dels compositors més destacats i peculiars de la primera meitat del segle XX. Provençal d'origen jueu, va ser membre integrant del Grup dels sis francès (a contracor) i és autor d'una música eclèctica, cosmopolita, brillant i juganera, empeltada dels ritmes brasilers i del jazz que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Amèrica, on durant la Segona Guerra Mundial es va haver d'exiliar. Sentirem obres de l'etapa de joventut, dels bojos anys vint, obres extravagants i trencadores, música trapella als antípodes de l'avantguarda centreeuropea (que detestava) però estèticament propera al dadaisme, al surrealisme i al cubisme, que astoraven i alhora enamoraven el públic de l'època.

En aquest capítol podeu escoltar: "Preludis" (selecció); "Souvenirs de l'exposition"; "Variacions sobre un tema de Chopin". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.

En aquest capítol podeu escoltar: "Cançons i danses". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.

En aquest capítol podeu escoltar: "Escenes d'infants"; "Cants màgics"; "Fêtes lontaines"; "Charmes". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.

En aquest capítol podeu escoltar: "Impressions de muntanya"; "Dues impressions"; "Sis variacions"; "Dues cançons"; "Impressions sobre la vida d'un miner"; "L'àvia"; "Ball pla"; "Tres peces"; "Dues arabesques"; "L'ermita de La Garriga"; "Tango". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.

En aquest capítol podeu escoltar: "Impressions íntimes"; "Pessebres"; "Suburbis". Frederic Mompou (1893-1987) va convertir el piano en el seu vehicle d'expressió durant tota la vida. Per a aquest instrument va compondre la immensa majoria de la seva música, especialment durant els anys de joventut i fins a la Guerra Civil, el període que explorarem aquesta setmana. Obres breus, delicades, íntimes, essencials i inclassificables, arrelades a la seva terra però amb un inequívoc alè francès adquirit en les dues dècades que va viure al país veí durant la seva joventut, amb constants visites a Catalunya. "Soc un home de poques paraules, i un músic de poques notes", resumeix a la perfecció la seva manera de fer música.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 37; "Lieder" op. 48. A 30 anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, allò que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a piano núm. 12, op. 26, 3er mov. "Marxa fúnebre"; simfonia núm. 2, op. 36. A 30 anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, allò que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a piano núm. 21, op. 53, "Waldstein"; obertura "Les criatures de Prometeu", op. 43; "An die Hoffnung", lied op. 32. A 30 anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, allò que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a violí i piano núm. 9, op. 47, "Sonata a Kreutzer"; Sonata per a piano núm. 17, en re menor, op. 31 "La tempesta". A trenta anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, el que el consola i que el redimeix, el que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a piano núm. 14, op. 27, "Clar de lluna"; Sonata per a violí i piano núm. 5, op. 24, "Primavera". A trenta anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, allò que el consola i que el redimeix, el que l'empeny a seguir vivint i creant.

En aquest capítol podeu escoltar: "Te Deum". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar: "Le bourgeois gentilhomme" (fragments); "Miserere" per a cor, solistes i orquestra. Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'origen de l'òpera a França. Tot i que era d'origen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el va mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mig Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar fragments de "Les plaisirs de l'île enchantée", "L'amour médecin", "Ballet des muses", "Ballet de Flore", "Ballet des nations". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'origen de l'òpera a França. Tot i que era d'origen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el va mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mig Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar fragments de "Ballet des temps", "Ballet des plaisirs", "L'amour malade", "Xerxes". Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu escoltar: "Le divertissement royal" (segona suite); "Alceste" (tercera suite). Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista, ballarí i compositor, va ser l'estendard de la música francesa del primer barroc i el dominador de tots els gèneres de moda durant el segle XVII, com el ballet de cort, la comèdia-ballet o la tragèdia lírica, que es considera l'orígen de l'òpera a França. Tot i que era d'orígen italià, va arribar a ser el principal compositor de la cort del rei Lluís XIV, i va tenir càrrecs de gran importància que el van convertir en un personatge poderós i molt influent. Personatge brillant, ambiciós i astut, va gaudir sempre del favor del rei, que el van mantenir en un lloc preeminent dins la cort francesa. Lully, en col·laboració amb Molière, va fusionar música, dansa i teatre en uns espectacles que van acabar seduint mitja Europa i van posar els fonaments de la música escènica barroca.

En aquest capítol podeu sentir: Concert per a piano i orquestra núm. 2, en si bemoll major, op. 83. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: "Obertura per a un festival acadèmic", op. 80; "Obertura tràgica", en re menor, op. 80; "Nänie", per a cor i orquestra, op. 82. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: Concert per a violí i orquestra en re major, op. 77. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: Simfonia núm. 2, en re major, op. 73. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu sentir: Simfonia núm. 1, en do menor, op. 68. Acostant-se a la cinquantena, Johannes Brahms (1833-1897) es va llançar definitivament al món simfònic, en una dècada prodigiosa plena d'obres mestres de gran envergadura. Segurament l'ombra de Beethoven i la seva colossal producció simfònica intimidava el compositor hamburguès, però l'any 1876 (després de deu anys cuinant-la) estrena la seva primera simfonia, a la qual segueix la segona l'any següent, i també els monumentals concerts per a piano (el segon) i per a violí (l'únic), i altres obres simfonicocorals i obertures. Tot això coincideix amb la consagració internacional, la consolidació d'un cercle d'amistats fonamental per al seu futur, una còmoda situació financera, i una maduresa personal que el duu a viatjar fins a vuit vegades a una terra que l'enlluerna i l'enamora: Itàlia.

En aquest capítol podeu escoltar: "Choro núm. 1"; "Choros núm. 10, 'Rasga o curaçao'"; "Choros núm. 6". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics, que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels seus anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: "Uirapurú", poema simfònic; "Carnaval das crianças"; "Choros núm. 5". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys 20.

En aquest capítol podeu escoltar: "Suite floral", per a piano; Simfonia núm. 3 "A guerra". El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a violoncel i orquestra; Sonata-Fantasia núm. 1 per a violí i piano; "Amazonas", poema simfònic. El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta, combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: Suite popular brasilera (per a guitarra); "Sextet místic"; "A prole du bebê" (suite per a piano). El carioca Heitor Villa-Lobos (1887-1959) va ser un compositor extraordinàriament prolífic, amb una producció de més d'un miler d'obres de tots els gèneres. I tota la seva música està empeltada d'un intens regust autòcton, de ritmes vigorosos i sincopats, de melodies populars i d'aires exòtics que la converteixen en l'exemple més brillant del nacionalisme musical brasiler. La seva formació gairebé autodidacta combinada amb els nombrosos viatges que de jove va fer per totes les regions del seu immens país, van generar un repertori que sovint s'ha equiparat a l'Amazònia per la seva exuberància torrencial. Explorem les vivències i la producció dels anys de joventut, just abans de la seva primera estada a Europa, als anys vint.

En aquest capítol podeu escoltar: suite "Escape me never"; marxa "Imperial Crown"; Concert per a violí i orquestra. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 1. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: "Façade" (tres cançons per a veu i piano); "Belshazzar's feast", cantata per a cor, solista i orquestra. William Walton (1902-1983) és una "rara avis" dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que son les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: Obertura "Portsmouth Point"; "Siesta"; Concert per a viola i orquestra. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: "A litany", per a cor a capella; Quartet amb piano. William Walton (1902-1983) és una rara avis dins del panorama musical britànic del segle XX. Nascut en una família humil i lluny de la capital, es va formar com a cantaire de cor i posteriorment a Oxford, i es va submergir en l'ambient cultural de Londres de ben jove gràcies a la família Sitwell, que el va acollir, li va obrir les portes al món cultural i li va permetre dedicar-se en exclusiva a la composició. Aquesta setmana explorarem les seves obres de joventut, prèvies a la Segona Guerra Mundial, que són les més agosarades i experimentals de la seva producció, sempre dins de la tonalitat però lluny de la tradició musical britànica dels seus antecesors, cosa que el va convertir en l'"enfant terrible" de la música anglesa. Música d'una enorme categoria, sorprenent i injustament desconeguda fora del Regne Unit.

En aquest capítol podeu escoltar: "Les neus del Kilimanjaro", "Duel al fons del mar", "Sinuhé, l'egipci" i "El príncep dels actors". Bernard Herrmann (1911-1975) està considerat un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps; artífex i pioner d'una nova manera de concebre el tractament sonor de les imatges. Es va iniciar de ben jove com a autor de música per a programes radiofònics i dramàtics, col·laborant amb Orson Welles, que li va demanar també la banda sonora per a la seva primera producció, "Ciutadà Kane". Però durant els anys trenta, i molt abans de dedicar-se a la música de cinema, va compondre un munt d'obres de concert de tots els gèneres, i també va ser un reputat director d'orquestra, que va estrenar als Estats Units diverses obres de compositors contemporanis.

En aquest capítol podeu escoltar: "El fantasma i la senyora Muir", "Ultimàtum a la terra" i "On dangerous ground". Bernard Herrmann (1911-1975) està considerat un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps; artífex i pioner d'una nova manera de concebre el tractament sonor de les imatges. Es va iniciar de ben jove com a autor de música per a programes radiofònics i dramàtics, col·laborant amb Orson Welles, que li va demanar també la banda sonora per a la seva primera producció, "Ciutadà Kane". Però durant els anys trenta, i molt abans de dedicar-se a la música de cinema, va compondre un munt d'obres de concert de tots els gèneres, i també va ser un reputat director d'orquestra, que va estrenar als Estats Units diverses obres de compositors contemporanis.

En aquest capítol podeu escoltar: "Ciutadà Kane" (selecció); "Jane Eyre" (Suite); "Concerto macabre" per a piano i orquestra (per al film "Hangover Square"). Bernard Herrmann (1911-1975) està considerat un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps, artífex i pioner d'una nova manera de concebre el tractament sonor de les imatges. Es va iniciar de ben jove com a autor de música per a programes radiofònics i dramàtics, col·laborant amb Orson Welles, que li va demanar també la banda sonora per a la seva primera producció, "Ciutadà Kane". Però durant els anys trenta, i molt abans de dedicar-se a la música de cinema, va compondre un munt d'obres de concert de tots els gèneres, i també va ser un reputat director d'orquestra, que va estrenar als Estats Units diverses obres de compositors contemporanis.

En aquest capítol podeu escoltar: "Currier and Ives Suite"; "Moby Dick", cantata (extractes); Simfonia núm. 1 (quart moviment). Bernard Herrmann (1911-1975) està considerat un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps, artífex i pioner d'una nova manera de concebre el tractament sonor de les imatges. Es va iniciar de ben jove com a autor de música per a programes radiofònics i dramàtics, col·laborant amb Orson Welles, que li va demanar també la banda sonora per a la seva primera producció, "Ciutadà Kane". Però durant els anys trenta, i molt abans de dedicar-se a la música de cinema, va compondre un munt d'obres de concert de tots els gèneres, i també va ser un reputat director d'orquestra, que va estrenar als Estats Units diverses obres de compositors contemporanis.

En aquest capítol podeu escoltar: "Ciutadà Kane" (Suite); "The devil and Daniel Webster" (Suite); "Els magnífics Amberson" (Variacions). Bernard Herrmann (1911-1975) està considerat un dels grans compositors de música de cinema de tots els temps, artífex i pioner d'una nova manera de concebre el tractament sonor de les imatges. Es va iniciar de ben jove com a autor de música per a programes radiofònics i dramàtics, col·laborant amb Orson Welles, que li va demanar també la banda sonora per a la seva primera producció, "Ciutadà Kane". Però durant els anys trenta, i molt abans de dedicar-se a la música de cinema, va compondre un munt d'obres de concert de tots els gèneres, i també va ser un reputat director d'orquestra, que va estrenar als Estats Units diverses obres de compositors contemporanis.

En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a violí i orquestra; "Santa Clara 1714". Jordi Cervelló (1935-2022) ha estat un dels grans compositors catalans dels últims temps. Un accident automobilístic que va tenir quan tenia vint-i-cinc anys el va apartar de la carrera que duia com a virtuós del violí, però li va obrir la porta de la composició, un terreny al qual va consagrar la seva vida. La seva brillant i variada producció té un segell molt personal, ric, genuí, avantguardista i alhora accessible, amb obres de tots els gèneres on sempre regna el violí, l'autèntica prolongació de la seva personalitat musical. Cervelló va establir fructífers vincles amb Sant Petersburg i amb Israel, i es va mostrar sempre molt sensible als dilemes del seu temps: la ciència, la naturalesa humana, la seva relació amb la natura, les injustícies al món, i els drets i les llibertats. I tot això es tradueix en sons en moltes de les seves obres, altament expressives, intenses i evocadores.

En aquest capítol podeu escoltar: "Ybris"; Quartet de corda "Etuden nach Kreutzer". Jordi Cervelló (1935-2022) ha estat un dels grans compositors catalans dels últims temps. Un accident de cotxe als vint-i-cinc anys el va apartar de la carrera que duia com a virtuós del violí, però li va obrir la porta de la composició, un terreny al qual va consagrar la seva vida. La seva brillant i variada producció té un segell molt personal, ric, genuí, avantguardista i alhora accessible, amb obres de tots els gèneres on sempre regna el violí, l'autèntica prolongació de la seva personalitat musical. Cervelló va establir fructífers vincles amb Sant Petersburg i amb Israel, i es va mostrar sempre molt sensible als dilemes del seu temps: la ciència, la naturalesa humana, la seva relació amb la natura, les injustícies al món, i els drets i les llibertats. I tot això es tradueix en sons en moltes de les seves obres, altament expressives, intenses i evocadores.

En aquest capítol podeu escoltar: "Concertino"; "Formes per a una exposició". Jordi Cervelló (1935-2022) ha estat un dels grans compositors catalans dels últims temps. Un accident de cotxe als vint-i-cinc anys el va apartar de la carrera que duia com a virtuós del violí, però li va obrir la porta de la composició, un terreny al qual va consagrar la seva vida. La seva brillant i variada producció té un segell molt personal, ric, genuí, avantguardista i alhora accessible, amb obres de tots els gèneres on sempre regna el violí, l'autèntica prolongació de la seva personalitat musical. Cervelló va establir fructífers vincles amb Sant Petersburg i amb Israel, i es va mostrar sempre molt sensible als dilemes del seu temps: la ciència, la naturalesa humana, la seva relació amb la natura, les injustícies al món, i els drets i les llibertats. I tot això es tradueix en sons en moltes de les seves obres, altament expressives, intenses i evocadores.

En aquest capítol podeu escoltar: Balada a Artur Rubinstein"; "Fid'l"; "Vers l'infinit". Jordi Cervelló (1935-2022) ha estat un dels grans compositors catalans dels últims temps. Un accident de cotxe als vint-i-cinc anys el va apartar de la carrera que duia com a virtuós del violí, però li va obrir la porta de la composició, un terreny al qual va consagrar la seva vida. La seva brillant i variada producció té un segell molt personal, ric, genuí, avantguardista i alhora accessible, amb obres de tots els gèneres on sempre regna el violí, l'autèntica prolongació de la seva personalitat musical. Cervelló va establir fructífers vincles amb Sant Petersburg i amb Israel, i es va mostrar sempre molt sensible als dilemes del seu temps: la ciència, la naturalesa humana, la seva relació amb la natura, les injustícies al món, i els drets i les llibertats. I tot això es tradueix en sons en moltes de les seves obres, altament expressives, intenses i evocadores.

En aquest capítol podeu escoltar: "Burlesca ibèrica"; "Dos Moviments"; "Concerto Grosso". Jordi Cervelló (1935-2022) ha estat un dels grans compositors catalans dels últims temps. Un accident de cotxe als vint-i-cinc anys el va apartar de la carrera que duia com a virtuós del violí, però li va obrir la porta de la composició, un terreny al qual va consagrar la seva vida. La seva brillant i variada producció té un segell molt personal, ric, genuí, avantguardista i alhora accessible, amb obres de tots els gèneres on sempre regna el violí, l'autèntica prolongació de la seva personalitat musical. Cervelló va establir fructífers vincles amb Sant Petersburg i amb Israel, i es va mostrar sempre molt sensible als dilemes del seu temps: la ciència, la naturalesa humana, la seva relació amb la natura, les injustícies al món, i els drets i les llibertats. I tot això es tradueix en sons en moltes de les seves obres, altament expressives, intenses i evocadores.

En aquest capítol podeu escoltar: "Anys de pelegrinatge", llibre tercer: Itàlia. Franz Liszt (1811-1886) va ser un virtuós del piano, el primer pianista que va fer gires de concerts que despertaven passions arreu d'Europa. Però la inspiració la va trobar en les vivències i viatges que va fer en aquells anys de joventut, especialment a Suïssa i a Itàlia, un país que va recórrer de dalt a baix en companyia de Marie d'Agoult, una dona fascinant i magnètica amb qui va mantenir una intensa relació sentimental. Ell mateix va batejar l'immens recull d'obres per a piano nascut d'aquestes vivències "Anys de pelegrinatge", peces altament romàntiques, molt evocadores i d'un virtuosisme enlluernador, que van revolucionar la literatura pianística del segle XIX.

En aquest capítol podeu escoltar: "Anys de pelegrinatge". Llibre segon: Itàlia; "Venècia i Nàpols". Franz Liszt (1811-1886) va ser un virtuós del piano, el primer pianista que va fer gires de concerts que despertaven passions arreu d'Europa. Però la inspiració la va trobar en les vivències i viatges que va fer en aquells anys de joventut, especialment a Suïssa i a Itàlia, un país que va recórrer de dalt a baix en companyia de Marie d'Agoult, una dona fascinant i magnètica amb qui va mantenir una intensa relació sentimental. Ell mateix va batejar l''mmens recull d'obres per a piano nascut d'aquestes vivències "Anys de pelegrinatge", peces altament romàntiques, molt evocadores i d'un virtuosisme enlluernador, que van revolucionar la literatura pianística del segle XIX.

En aquest capítol podeu escoltar: "Sis estudis segons Paganini"; "Sonata quasi una fantasia. Després d'una lectura de Dante". Franz Liszt (1811-1886) va ser un virtuós del piano, el primer pianista que va fer gires de concerts que despertaven passions arreu d'Europa. Però la inspiració la va trobar en les vivències i viatges que va fer en aquells anys de joventut, especialment a Suïssa i a Itàlia, un país que va recórrer de dalt a baix en companyia de Marie d'Agoult, una dona fascinant i magnètica amb qui va mantenir una intensa relació sentimental. Ell mateix va batejar l'immens recull d'obres per a piano nascut d'aquestes vivències "Anys de pelegrinatge", peces altament romàntiques, molt evocadores i d'un virtuosisme enlluernador, que van revolucionar la literatura pianística del segle XIX.

En aquest capítol podeu escoltar: "Gran dúo concertant sobre el romanç de M. Lafont", per a violí i piano; "Album d'un viatger", Primer llibre: Suïssa (selecció).Franz Liszt (1811-1886) va ser un virtuós del piano, el primer pianista que va fer gires de concerts que despertaven passions arreu d'Europa. Però la inspiració la va trobar en les vivències i viatges que va fer en aquells anys de joventut, especialment a Suïssa i a Itàlia, un país que va recórrer de dalt a baix en companyia de Marie d'Agoult, una dona fascinant i magnètica amb qui va mantenir una intensa relació sentimental. Ell mateix va batejar l'immens recull d'obres per a piano nascut d'aquestes vivències "Anys de pelegrinatge", peces altament romàntiques, molt evocadores i d'un virtuosisme enlluernador, que van revolucionar la literatura pianística del segle XIX.

En aquest capítol podeu escoltar: "Gran Fantasia simfònica sobre temes de Lélio", per a piano i orquestra; "Pensée des morts" (de les "Harmonies poètiques i religioses"); "Aparicions" (III. Molto agitato). Franz Liszt (1811-1886) va ser un virtuós del piano, el primer pianista que va fer gires de concerts que despertaven passions arreu d'Europa. Però la inspiració la va trobar en les vivències i viatges que va fer en aquells anys de joventut, especialment a Suïssa i a Itàlia, un país que va recórrer de dalt a baix en companyia de Marie d'Agoult, una dona fascinant i magnètica amb qui va mantenir una intensa relació sentimental. Ell mateix va batejar l'immens recull d'obres per a piano nascut d'aquestes vivències "Anys de pelegrinatge", peces altament romàntiques, molt evocadores i d'un virtuosisme enlluernador, que van revolucionar la literatura pianística del segle XIX.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, "Sinfonia semplice"; Suite "Aladdin", op. 34. Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: "Saga-drom", poema simfònic op. 39; Simfonia núm. 5, op. 50. Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 4, op. 29, "La inextingible"; Dansa negra (de la Suite "Aladdin", op. 34). Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, op. 27, "Expansiva". Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 2, op. 16, "Els quatre temperaments"; "Maskarade", obertura de l'òpera. Carl Nielsen (1865-1931) és el compositor danès més important de la història, i és autor d'una música fascinat, potent i molt personal, que va des de les obres simfòniques, de cambra i per a piano, fins a òperes, música coral i cançons. En aquests cinc capítols, però, explorarem l'evolució del seu llenguatge musical escoltant les seves cinc simfonies, de la segona a la sisena, perquè en els vint anys llargs que les separen (1902-1925) s'hi pot veure no només un fort canvi estètic cap a l'avantguarda i l'experimentació tímbrica, sinó també les vicissituds biogràfiques de l'autor, que va viure l'agitat canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, i els anys inquietants de la postguerra.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 107, "Reforma" (quart moviment); Simfonia núm. 4, en la major, "Italiana". Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, en la menor, op. 56, "Escocesa"; Obertura "Les Hèbrides", op. 26. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Obertura de "Les noces de Camacho"; "Rondo capriccioso", en mi menor, op. 14; "Mar en calma i viatge feliç", op. 27; Concert per a piano i orquestra, en sol menor, op.25. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Octet, en mi bemoll major, op. 20; Obertura del "Somni d'una nit d'estiu", op. 21. Felix Mendelssohn (1809-1847) va ser un compositor precoç, que als 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons Sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1, en do menor, op. 11; Quartet amb piano, op. 3, en si menor. Felix Mendelssohn va ser un compositor precoç, que amb 15 anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces de cambra i cançons. Pertànyer a una família il·lustrada i benestant li va permetre tenir una formació formidable, amb estudis en tota mena de disciplines artístiques i humanístiques, i amb el domini d'uns quants idiomes. Va tenir un mestre, Carl Zelter, que li va transmetre coneixements, rigor, i l'amor per la música dels clàssics i en especial per la de J. S. Bach, de qui Mendelssohn va ressuscitar la "Passió segons Sant Mateu" l'any 1829, quan tenia 20 anys, i just abans d'iniciar una sèrie de viatges arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració d'obres simfòniques de gran bellesa.

Avui hem sentit: Obertura en si major; Concert en mi bemoll major; Conclusió en si major (del tercer recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Concert en fa major; Trio en mi menor; Sonata per a violí i continu en la major; Conclusió en re major (del segon recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Obertura en re major; Quartet en re menor (del segon recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de 3.000 obres de tots els gèneres, entre les quals 1.500 cantates, 46 passions, 42 òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure 86 anys, fins al 1767) però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Concert en la major; Trio en mi bemoll major; Sonata "a solo" en si menor; Conclusió en mi menor. Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de tres mil obres de tots els gèneres, entre les quals mil cinc-centes cantates, quaranta-sis passions, quaranta-dues òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure vuitanta-sis anys, fins al 1767), però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: Obertura en mi menor; Quartet en sol major (del primer recull de la "Tafelmusik"). Georg Philipp Telemann és el compositor més prolífic de la història de la música: va compondre més de tres mil obres de tots els gèneres, entre les quals mil cinc-centes cantates, quaranta-sis passions, quaranta-dues òperes i centenars de motets i misses. La seva longevitat ho va propiciar (va viure vuitanta-sis anys, fins al 1767), però també tenia una prodigiosa capacitat creativa i de treball. Entre tota aquesta colossal producció destaca la "Tafelmusik", la Música de taula, quatre hores i mitja de música instrumental, agrupades en tres reculls publicats el 1733, destinada a acompanyar els àpats gastronòmics de l'alta burgesia de la ciutat d'Hamburg, culta, poderosa i inquieta.

Avui hem sentit: "Flos Campi", cantata per a viola, cor i orquestra; "In Windsor forest", suite coral. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "The lark ascending", romança per a violí i orquestra; Simfonia núm. 3, "Pastoral". Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Towards the unknown region", per a cor i orquestra; Obertura "The wasps"; "Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis". Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1, "A sea Symphony", per a cor, solistes i orquestra. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral, i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèixer com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Five Tudor Portraits", per a cor, solistes i orquestra. Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un compositor poc conegut fora del seu país tot i la indiscutible vàlua de la seva producció musical. Després de doctorar-se a Cambridge, va estudiar amb Max Bruch a Berlín i amb Maurice Ravel a París, i no va començar a compondre seriosament fins als 30 anys. Però la seva producció és vastíssima, amb nou simfonies, obres corals a dojo i de gran envergadura, cançons, música de cambra, orquestral, i òperes, sempre amb un llenguatge tonal, inconfusible, de regust britànic però més internacional que el dels seus coetanis, i pensant en un públic popular que sempre el va reconèxier com una de les glòries de la música britànica: el seu cos reposa a l'abadia de Westminster al costat del de Henry Purcell.

Avui hem sentit: "Gloria", per a soprano, cor i orquestra; "Set responsoris de tenebres", per a soprano, cor i orquestra; Sonata per a clarinet i piano, i Sonata per a oboè i piano. Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Matelote provençale"; Sonata per a dos pianos ("Allegro molto" i "Epíleg"); "Bucolique"; Sonata per a flauta i piano, i "La voix humaine", òpera (selecció). Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Stabat Mater" per a soprano, cor i orquestra; "L'embarquement pour Cythère"; "Diàlegs dels Carmelites", òpera (extractes). Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac, amb qui feia molts recitals, i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Quatre petites pregàries de Sant Francesc d'Assís", Sonata per a violoncel i piano (segon moviment: Cavatina) i Concert per a piano i orquestra. Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit joganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: "Sinfonietta" i "Quatre motets pel temps de Nadal". Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit joganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1 en re major, "Tità" (segon, tercer i quart moviments). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra van créixer exponencialment i li ocupaven la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys, Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: El cicle de cançons "Des Knaben Wunderhorn" (El corn de l'abundància de la joventut); la Simfonia núm. 1, en re major, "Tità" (primer moviment). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb 20 anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i la direcció li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer 30 anys ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera Simfonia, la "Tità", que data del 1888 i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Fruhe lieder", (cançons primerenques); "Lieder und Gesänge", primer quadern de cançons i tonades; "Lieder eines Fahrenden Gesellen" (Cançons del camarada errant). Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Der Spielman" i "Hochzeitstuck", segon i tercer moviments de "Das Klagende Lied". Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: Quartet amb piano en la menor (moviment únic); "Waldmärchen", primer moviment de "Das Klagende Lied". Gustav Mahler (1860-1911) va començar a compondre de ben jovenet i amb vint anys ja havia escrit una monumental cantata per a cors solistes i orquestra, "Das Klagende Lied", que no va gosar estrenar fins al cap de vint anys i després de moltes revisions. El ritme de creació, però, es va alentir perquè la seva fama i renom com a director d'orquestra va créixer exponencialment i li ocupava la major part del temps. No obstant això, abans de fer trenta anys Mahler ja havia compost diversos reculls de lieder per a veu i piano o orquestra, que van ser el preludi de la seva primera simfonia, "Tità", que data del 1888, i el va consagrar com un dels grans creadors de final de segle.

Avui hem sentit: "Quatre últims lieder"; "Malven", lied; "Clar de lluna" de l'òpera "Capriccio"; Trio final de l'òpera "El cavaller de la rosa". Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Fantasia simfònica "Die Frau ohne Schatten"; Duo concertino per a clarinet i fagot solistes, orquestra de corda i arpa. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Suite de valsos d'"El cavaller de la rosa"; "Metamorphosen" per a 23 instruments de corda. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Sextet de corda; Fanfàrria per a la ciutat de Viena; Concert per a oboè i orquestra en re major; "München, ein Gelegenheitswalzer". Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: "Capriccio", op. 85 (extractes); Concert per a trompa i orquestra núm. 2, en mi bemoll. Entre les dues guerres mundials, Richard Strauss (1864-1949) només va compondre una òpera ("Arabella") i unes quantes cançons. Però en els últims anys de la seva vida i en plena Segona Guerra Mundial, Strauss va viure una formidable explosió de creativitat i inspiració i, a punt de fer 80 anys, va començar a compondre obres de tots els gèneres entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Un esclat tardoral d'alè classic, reflexiu, plenament tonal i ancorat en l'estètica romàntica, de la qual és un epígon indiscutible. I ho va fer enmig d'unes circumstàncies dramàtiques que va capejar com va poder: l'ascens del nazisme, la guerra mundial i l'esfondrament de tot un món en el qual creia cegament.

Avui hem sentit: Simfonia en re major, K97; Simfonia en re major, K95; Quartet de corda en re major, K80. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: "La finta semplice", opera buffa, K51(selecció); "An die Freude", lied en fa major, K53; "Bastian et Bastienne", opereta, K50. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pares, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en do major, K28; Sonata K29; Sonata K26; "Kyrie" en fa major, a quatre veus, K33; Simfonia en fa major, K76. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees per mirar d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, que va tenir lloc quan Mozart tenia set anys i mig, ja van rondar per set països, durant tres anys i mig en què en van veure de tots colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un aprenentatge formidable, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en si bemoll major, K15; Motet a 4 veus "God is our refuge", K20; Simfonia en si bemoll major, K22; Variacions sobre la cançó holandesa "Willem van Nassau", K25, i Quòdlibet "Gallimathias Musicum" en fa major, K32. Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant, i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees mirant d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, iniciat quan Wolfgang tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots els colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un formidable aprenentatge, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: Sonata en re major, K7; Simfonia en mi bemoll major, K16; Simfonia en re major, K19; Ària "Va dal furor portata". Mozart va començar a viatjar de ben petit, acompanyat sempre pel seu pare i sovint per la seva germana Maria Anna, i fins i tot per la seva mare. Eren viatges organitzats minuciosament pel pare, Leopold, que li feia de mànager i representant i que els va portar a visitar moltes ciutats i diverses corts europees per mirar d'obtenir un bon càrrec musical per al seu fill. En el segon viatge, que va tenir lloc quan Mozart tenia set anys i mig, ja van rondar per set països durant tres anys i mig en què en van veure de tots colors! Mozart no va trepitjar mai una escola, però aquesta peregrinació musical va ser un aprenentatge formidable, tant cultural com humà.

Avui hem sentit: "Elegia a Maurice Ravel"; "Pastoral d'automne"; "Recodita armonia"; "Sinfonietta-Concerto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Tres postals il·luminades"; "Madrigal sobre un tema popular"; "Pianto della Madonna"; Sortilegis; "Cuatro canciones negras"; "Schubertiana". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temp que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: Trio; "Calidoscopi"; "Tema i variacions sobre la Spagnoletta de Giles Farnaby". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Evocación"; "Sí, a Mompou"; Fantasia per a guitarra i arpa; Simfonia de Rèquiem. Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."

Avui hem sentit: "Concierto del Albayzín"; "Metamorfosis de concierto". Xavier Montsalvatge (1912-2002) sempre va ser un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb els temps que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. A les meves obres anteriors, i especialment la dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això." Paraules sàvies per definir una època creativa de maduresa daurada.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 3; Concert per a viola i orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Concert per a orquestra. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Sonata per a piano; Contrastos; Concert per a violí i orquestra núm. 2; Divertiment per a cordes. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Cantata profana; Concert per a piano i orquestra núm. 2. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'stalinisme, l'ascens imparable del nazisme i finalment l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, amarat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: Suite de danses; Concert per a piano i orquestra núm. 1. Els últims anys de la vida del compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) es van desenvolupar en unes circumstàncies dramàtiques i pertorbadores, tant al seu país com a la resta d'Europa, amb l'etapa més ferotge de l'estalinisme, l'ascens imparable del nazisme i, finalment, l'esclat d'una guerra atroç que el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on tampoc no va trobar la pau. La creació musical va ser el seu refugi, i les seves obres són el retrat d'una època convulsa traduïda en sons d'una manera molt personal, amb un llenguatge als marges de la tonalitat, empapat d'elements folklòrics, de ritmes vigorosos i alhora d'un gran lirisme, que l'han convertit en un dels autors fonamentals del segle XX.

Avui hem sentit: "Parsifal" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que, des d'aleshores, s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "La valquíria" (extractes); "El capvespre dels déus" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Els mestres cantaires de Nuremberg" (extractes); "Idil·li de Sigfried". Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "L'or del Rin" (extractes); "Siegfried" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Tristany i Isolda" (extractes). Durant els anys de maduresa, els deliris de Richard Wagner (1813-1883), tant musicals com personals, van créixer i es van desenvolupar fins a límits insospitats, i van donar lloc a obres musicals sublims i irrepetibles, però també van provocar situacions escandaloses. El mecenatge de Lluís II de Baviera, l'abrupta relació amb Hans von Bülow, Hanslick o Nietzche, els seus escrits i opinions irreverents, i sobretot la relació amb Cosima Liszt van salpebrar una producció genial i descomunal, que va culminar amb la construcció d'un teatre a Bayreuth fet a mida per a les seves òperes i que des d'aleshores s'ha convertit en el santuari sagrat del personatge i de la seva obra.

Avui hem sentit: "Märchenerzählungen", per a clarinet, viola i piano, op. 132; Sonata per a violí i piano núm. 3, en la menor, WoO 27 (pòstuma). Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Fantasia per a violí i orquestra en do major, op. 131; Introducció i Allegro concertante per a piano i orquestra, en re menor, op. 134; "Gesänge der Frühe" (Cants de l'alba), op. 133. Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Obertura de les Escenes del Faus de Goethe; Concert per a violí i orquestra en re menor, WoO 23. Escoltem les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar obres seves. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que patia.

Avui hem sentit: Missa en do menor, per a solistes, cor i orquestra, op. 147. Escoltem les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar diverses obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: "Phantasiestucke" op. 111; Sonata per a violí i piano núm. 2, op. 121. Sentim les últimes obres en la producció de Robert Schumann (1810-1856), durant els mesos previs al seu intent de suïcidi i a l'ingrés al sanatori mental d'Endenich, on va morir després de dos anys i mig de reclusió i silenci creatiu. Just abans d'aquests fets tràgics, i enmig d'episodis crítics i atacs d'angoixa, Schumann encara va tenir moments dolços i de felicitat, com les trobades amb el violinista Joseph Joachim i amb Johannes Brahms, als quals va dedicar sengles obres. Però les composicions brillants i plàcides s'alternen amb d'altres de turmentades i malaltisses, símptoma i reflex inequívoc del desequilibri mental que tenia.

Avui hem sentit: Oratori "El pelegrinatge de la rosa" per a cor, solistes i orquestra, op. 112. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables, on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a tall de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva personalitat turmentada.

Avui hem sentit: "Märchenbilder" per a viola i piano, op. 113; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 110. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Obertura "Hermann i Dorothea", op. 136; "Requiem für Mignon", op. 98b; Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 105. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Set lieder sobre textos d'Elizabeth Kulmann, op. 104; Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, "Renana". Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol del 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: Obertura "Manfred"; Concert per a violoncel i orquestra, op. 119. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.

Avui hem sentit: "Daphnis et Chloé", simfonia coreogràfica. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: Valsos nobles i sentimentals; "Ma mère l'oye" (versió orquestral per al ballet). Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: "Alborada del gracioso"; Introducció i Allegro per a arpa, flauta, clarinet i quartet de corda; Rapsòdia espanyola; "Ma mère l'Oye", per a piano a quatre mans. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: Quartet de corda en Fa major; Sonatina. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: "Sérenade grotesque"; "Menuet antique"; "Sites auriculaires"; "Pavana per a una infanta difunta"; "Jeux d'eaux"; " Schéhérazade", tres cançons per a mezzo i orquestra. Explorem els anys de joventut, els inicis en el món musical i les primeres obres compostes per Maurice Ravel (1875-1937), autor d'una producció poc extensa però plena d'obres mestres. Ravel va començar tard, però ho va fer amb petites joies per a piano, i amb un llenguatge innovador, molt personal, proper a l'esperit "fin de siècle" parisenc. Anys de formació, d'amistats crucials, de reconeixements i d'uns quants fracassos que no van torbar la seva delicada i enigmàtica personalitat.

Avui hem sentit: Oda per al funeral de la reina Carolina; Música per als reials focs artificials. Després de passar cinc anys en plena joventut vivint a Itàlia, on va compondre i estrenar un munt d'obres que van tenir un gran èxit, Georg Friedrich Händel (1685-1759) va marxar cap a Anglaterra amb l'esperança de conquerir-la amb les seves òperes italianes. L'any 1712 s'hi va establir definitivament i va començar a rebre encàrrecs de la Corona, obres de circumstàncies per a ocasions especials. Quan l'any 1727 va pujar al tron Jordi II, de la dinastia dels Hannover, a Händel li van concedir la nacionalitat anglesa, el van fer compositor reial i a partir d'aleshores li van encomanar obres fastuoses per celebrar els grans esdeveniments de l'imperi. Obres solemnes i brillants que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Te Deum Dettingen" HWV283. Després de passar cinc anys en plena joventut vivint a Itàlia, on va compondre i estrenar un munt d'obres que van tenir un gran èxit, Georg Friedrich Händel (1685-1759) va marxar cap a Anglaterra amb l'esperança de conquerir-la amb les seves òperes italianes. L'any 1712 s'hi va establir definitivament i va començar a rebre encàrrecs de la Corona, obres de circumstàncies per a ocasions especials. Quan l'any 1727 va pujar al tron Jordi II, de la dinastia dels Hannover, a Händel li van concedir la nacionalitat anglesa, el van fer compositor reial i a partir d'aleshores li van encomanar obres fastuoses per celebrar els grans esdeveniments de l'imperi. Obres solemnes i brillants que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Eternal source of light divine", Oda per a l'aniversari de la reina Anna; "Water music" ("Música aquàtica"), suite núm. 2 en Fa major i suite núm. 3 en Re major. Després de passar cinc anys en plena joventut vivint a Itàlia, on va compondre i estrenar un munt d'obres que van tenir un gran èxit, Georg Friedrich Händel (1685-1759) va marxar cap a Anglaterra amb l'esperança de conquerir-la amb les seves òperes italianes. L'any 1712 s'hi va establir definitivament i va començar a rebre encàrrecs de la corona, obres de circumstàncies per a ocasions especials. Quan l'any 1727 va pujar al tron Jordi II, de la dinastia dels Hannover, a Händel li van concedir la nacionalitat anglesa, el van fer compositor reial, i a partir d'aleshores li van encomanar obres fastuoses per celebrar els grans esdeveniments de l'imperi. Obres solemnes i brillants que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Water music" ("Música aquàtica"), suite núm. 1 en Fa. Després de passar cinc anys en plena joventut vivint a Itàlia, on va compondre i estrenar un munt d'obres que van tenir un gran èxit, Georg Friedrich Händel (1685-1759) va marxar cap a Anglaterra amb l'esperança de conquerir-la amb les seves òperes italianes. L'any 1712 s'hi va establir definitivament i va començar a rebre encàrrecs de la corona, obres de circumstàncies per a ocasions especials. Quan l'any 1727 va pujar al tron Jordi II, de la dinastia dels Hannover, a Händel li van concedir la nacionalitat anglesa, el van fer compositor reial, i a partir d'aleshores li van encomanar obres fastuoses per celebrar els grans esdeveniments de l'imperi. Obres solemnes i brillants que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Anthems per a la coronació del rei Jordi II". Després de passar cinc anys en plena joventut vivint a Itàlia, on va compondre i estrenar un munt d'obres que van tenir un gran èxit, Georg Friedrich Händel (1685-1759) va marxar cap a Anglaterra amb l'esperança de conquerir-la amb les seves òperes italianes. L'any 1712 s'hi va establir definitivament i va començar a rebre encàrrecs de la corona, obres de circumstàncies per a ocasions especials. Quan l'any 1727 va pujar al tron Jordi II, de la dinastia dels Hannover, a Händel li van concedir la nacionalitat anglesa, el van fer compositor reial, i a partir d'aleshores li van encomanar obres fastuoses per celebrar els grans esdeveniments de l'imperi. Obres solemnes i brillants que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Idomeneo, re de Creta", opera seria K366 (selecció). El gener del 1779, apunt de fer 23 anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre les cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munic, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra, en Mi bemoll major, K364; Vespres solemnes de confessor, K339: Dixit Dominus, Laudate Dominum i Magnificat. El gener del 1779, apunt de fer vint-i-tres anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munic, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 33, en Si bemoll, K319; "Posthorn Serenata", en Re, K320. El gener del 1779, a punt de fer 23 anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre les cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munic, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Missa de la Coronació, en Do major, K317; "Regina Coeli", K276; Simfonia núm. 32, en Sol Major, K318. El gener del 1779, apunt de fer vint-i-tres anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munic, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano, en Si bemoll major, K378; Concert per a dos pianos i orquestra, en Mi bemoll major, K365. El gener del 1779, apunt de fer vint-i-tres anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munich, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.

Avui hem sentit: Ària dramàtica "Ah! lo previdi" K272; Concert per a piano i orquestra núm. 5, en re major, K175, "Jeunehomme". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra núm. 5, en La major, K219; Serenata Haffner, en Re major, K250 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Sancta Maria (de les Litanie Lauretanae K195); Dixit i Magnificat en Do major, K193; dos fragments de l'òpera buffa "La finta giardiniera" K196; Motet "Misericordias Domini" K222. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 28, en Do major, K200; Concert per a piano i orquestra núm. 5, en Re major, K175. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: Missa Sanctissima Trinitatis K167 (selecció); Thamos, rei d'Egipte K345 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va tenir una relació abrupta i aspra amb la ciutat on va néixer, Salzburg. S'havia passat la infantesa viatjant arreu d'Europa, però entre els 17 i els 21 anys va haver de servir a la cort del príncep arquebisbe Colloredo, un dèspota il·lustrat que manava a la ciutat i que tolerava malament les ànsies de llibertat del seu jove i genial servent. Van ser uns anys complicats per a Mozart: havia de satisfer les necessitats de la cort, no podia escriure el que volia, les restriccions i la mediocritat de l'entorn li malmetien la inspiració, i se sentia menystingut i desaprofitat. Això es va acabar després d'uns mesos crítics que van desembocar en un trencament brusc, amb la fugida cap a París, i finalment a Viena.

Avui hem sentit: "Le Parnasse ou l'Apothéose de Corelli (Grande Sonade a Trio)"; "Les nations: La Piemontoise". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels compositors més importants del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: "Motet pour le jour de Pâques: Victoria! Christo resurgente" per a dues veus i baix continu; "Les nations: L'impériale". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels compositors més importants del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: sonata "La Sultane"; sonata "La Ppaix du Parnasse (Lully i les muses franceses. Corelli i les muses italianes"; "Les Nations: La Françoise". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. Als 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: Concert reial núm. 3; Dues peces per a clavicèmbal: "Les grâces imcomparables ou la Conti" i "La princese Marie"; Concert reial núm. 4. François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir a dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. A 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: Sonata a Trio "La superbe"; "Apothéose, composta a la memòria immortal de l'incomparable Monsieur de Lully". François de Couperin (1668-1733) està considerat, al costat de Jean Philippe Rameau, un dels més grans compositors del barroc francès. Va servir a dos reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que el van tenir en una alta consideració. A 21 anys ja era organista de la Capella Reial, i poc després es va convertir en compositor de la cort i en mestre de música de la família reial. Couperin va ser un excel·lent clavecinista però també va compondre obres instrumentals exquisides i elegants, que són un magnífic retrat dels gustos i l'estètica predominants a la cort francesa del Grand Siècle.

Avui hem sentit: Simfonia alpina, op. 64. Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Der Rosenkavalier", op. 59 (extractes); "Ariadne auf Naxos", op. 60 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Elektra", op. 58 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, partint d'arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "Salomé", op. 54 (extractes). Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, i ho fa trobant arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que vivia la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la seva temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: Simfonia domèstica, op. 53. Amb l'entrada del segle XX i després d'haver-se consolidat com un dels grans compositors i orquestradors del moment gràcies als seus brillants poemes simfònics, Richard Strauss (1864-1949) dedica tot el seu talent a l'òpera, i ho fa amb arguments d'alt voltatge molt vinculats als moments convulsos i agitats que viu la societat europea d'aquells anys, i amb un llenguatge agosarat i innovador que incomoda el món musical de l'època. Òperes trencadores com "Salomé" o "Elektra", que escandalitzen pel tractament de la seva temàtica però també pel llenguatge transgressor, filles de les tendències estètiques vinculades al simbolisme, al decadentisme de la fi de segle, a les teories de Freud i a les avantguardes, premonitòries de la barbàrie bèl·lica que està a punt d'arribar.

Avui hem sentit: "War Requiem", op. 66 (segona part). Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant això, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War requiem".

Avui hem sentit: "War Requiem", op. 66 (primera part). Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War Requiem".

Avui hem sentit: "A wedding anthem", op. 46; "Five flowers songs", op. 47; "Missa brevis", per a cor infantil i orgue, op. 63; "Cantata acadèmica", per a cor, solistes i orquestra, op. 62; "Jubilate Deo" per a cor i orgue. Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War requiem".

Avui hem sentit: "Cantata Sant Nicolau", per a solistes, tres cors, dos pianos, corda, orgue i percussió, op. 42. Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War Requiem".

Avui hem sentit: "Simfonia Primavera", per a solistes, cor i orquestra, op. 44. Just acabada la Segona Guerra Mundial, Benjamin Britten (1913-1976) va començar a ser reconegut com a compositor de prestigi, especialment després de l'estrena de la seva primera gran òpera, "Peter Grimes" (juny del 1945). No obstant, en aquells anys va abocar tota la seva inspiració en la música coral, en petites joies a cappella, i especialment en grans obres simfonicocorals que sovint sorgien d'encàrrecs d'institucions molt diverses. Britten continuava tenint detractors ferotges, bàsicament per qüestions extramusicals i personals, però ja era considerat el millor compositor anglès del moment, i en plena guerra freda va elaborar un formidable monument sonor al pacifisme i la reconciliació que va sotraguejar el món cultural: el "War Requiem".

Avui hem sentit: "Tristany i Isolda" (extractes). Richard Wagner (1813-1883) va ser un revolucionari en el terreny musical, però durant una etapa de la seva vida també es va comprometre amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa. L'any 1848, quan era director musical de l'òpera de Dresden (on s'havien estrenat "L'holandès errant" i "Tannhäuser"), va conèixer Bakunin i les seves idees revolucionàries, i l'any següent va participar activament en l'aixecament popular a la ciutat, que va acabar fracassant, i es va haver d'exiliar. Va estar tretze anys fora del país, vivint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys es van començar a gestar les seves grans òperes de maduresa, com "Tristany i Isolda" i la tetralogia. També va escriure tres llibres cabdals del seu ideari, i va conèixer dues dones que li acabarien canviant la vida.

Avui hem sentit: "L'or del Rhin" (extractes); "Siegfried" (extractes). Richard Wagner (1813-1883) va ser un revolucionari en el terreny musical, però durant una etapa de la seva vida també es va comprometre amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa. L'any 1848, quan era director musical de l'òpera de Dresden (on s'havien estrenat "L'holandès errant" i "Tannhäuser"), va conèixer Bakunin i les seves idees revolucionàries, i l'any següent va participar activament en l'aixecament popular a la ciutat, que va acabar fracassant, i es va haver d'exiliar. Va estar tretze anys fora del país, vivint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys es van començar a gestar les seves grans òperes de maduresa, com "Tristany i Isolda" i la tetralogia. També va escriure tres llibres cabdals del seu ideari, i va conèixer dues dones que li acabarien canviant la vida.

Avui hem sentit: "Tannhäuser" (extractes). Richard Wagner (1813-1883) va ser un revolucionari en el terreny musical, però durant una etapa de la seva vida també es va comprometre amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa. L'any 1848, quan era director musical de l'òpera de Dresden (on s'havien estrenat "L'holandès errant" i "Tannhäuser"), va conèixer Bakunin i les seves idees revolucionàries, i l'any següent va participar activament en l'aixecament popular a la ciutat, que va acabar fracassant, i es va haver d'exiliar. Va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, com "Tristany i Isolda" i la Tetralogia. També escriu tres llibres cabdals del seu ideari, i coneix dues dones que li acabaran canviant la vida.

Avui hem sentit: "Lohengrin" (extractes). Richard Wagner (1813-1883) va ser un revolucionari en el terreny musical, però durant una etapa de la seva vida també es va comprometre amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa. L'any 1848, quan era director musical de l'òpera de Dresden (on s'havien estrenat "L'holandès errant" i "Tannhäuser"), va conèixer Bakunin i les seves idees revolucionàries, i l'any següent va participar activament en l'aixecament popular a la ciutat, que va acabar fracassant, i va haver d'exiliar-se. Va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, com "Tristany i Isolda" i la Tetralogia. També escriu tres llibres cabdals del seu ideari, i coneix dues dones que li acabaran canviant la vida.

Avui hem sentit: "Wesendonck lieder" i "Idil·li de Siegfried". Richard Wagner (1813-1883) va ser un revolucionari en el terreny musical, però durant una etapa de la seva vida també es va comprometre amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa. L'any 1848, quan era director musical de l'òpera de Dresden (on s'havien estrenat "L'holandès errant" i "Tannhäuser"), va conèixer Bakunin i les seves idees revolucionàries, i l'any següent va participar activament en l'aixecament popular a la ciutat, que va acabar fracassant, i va haver d'exiliar-se. Va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, com "Tristany i Isolda" i la Tetralogia. També escriu tres llibres cabdals del seu ideari, i coneix dues dones que li acabaran canviant la vida.

Avui hem sentit: "Les quatre estacions" (quatre concerts del recull "Il cimento dell'armonia e l'invenzione", op. 8. Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels compositors més importants del barroc. El seu escenari va ser Venècia, la ciutat on va néixer i on va passar bona part de la seva vida, que es va acabar sobtadament a Viena després d'un misteriós viatge sense retorn. Va ser un violinista extraordinari i un compositor prolífic, amb centenars d'obres instrumentals, la majoria per a violí, que van impressionar no només al seu país, sinó arreu d'Europa. Vivaldi també va compondre una ingent quantitat de música religiosa per a veus, que interpretaven les seves alumnes de l'Ospedale della Pietà davant d'un públic selecte, diversos oratoris i moltes òperes, la majoria de les quals no han arribat als nostres dies. Farem una selecció d'aquesta enorme producció, amb obres cèlebres i d'altres de menys conegudes, però totes plenes de vitalitat i brillantor.

Avui hem sentit: "Concerto con molti istromenti"; "Magnificat", per a cor, solistes i orquestra; "Beatus Vir"; "Nisi Dominus" (extractes). Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels compositors més importants del barroc. El seu escenari va ser Venècia, la ciutat on va néixer i on va passar bona part de la seva vida, que es va acabar sobtadament a Viena després d'un misteriós viatge sense retorn. Va ser un violinista extraordinari i un compositor prolífic, amb centenars d'obres instrumentals, la majoria per a violí, que van impressionar no només al seu país, sinó arreu d'Europa. Vivaldi també va compondre una ingent quantitat de música religiosa per a veus, que interpretaven les seves alumnes de l'Ospedale della Pietà davant d'un públic selecte, diversos oratoris i moltes òperes, la majoria de les quals no han arribat als nostres dies. Farem una selecció d'aquesta enorme producció, amb obres cèlebres i d'altres de menys conegudes, però totes plenes de vitalitat i brillantor.

Avui hem sentit: Concerto "Alla rustica"; "Gloria" per a solistes, cor i orquestra; "Cor ingrato dispietato". Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels compositors més importants del barroc. El seu escenari va ser Venècia, la ciutat on va néixer i on va passar bona part de la seva vida, que es va acabar sobtadament a Viena després d'un misteriós viatge sense retorn. Va ser un violinista extraordinari i un compositor prolífic, amb centenars d'obres instrumentals, la majoria per a violí, que van impressionar no només al seu país, sinó arreu d'Europa. Vivaldi també va compondre una ingent quantitat de música religiosa per a veus, que interpretaven les seves alumnes de l'Ospedale della Pietà davant d'un públic selecte, diversos oratoris i moltes òperes, la majoria de les quals no han arribat als nostres dies. Farem una selecció d'aquesta enorme producció, amb obres cèlebres i d'altres de menys conegudes, però totes plenes de vitalitat i brillantor.

Avui hem sentit: Dixit Dominus; Salve regina; ària d'"Orlando Furioso". Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels compositors més importants del barroc. El seu escenari va ser Venècia, la ciutat on va néixer i on va passar bona part de la seva vida, que es va acabar sobtadament a Viena després d'un misteriós viatge sense retorn. Va ser un violinista extraordinari i un compositor prolífic, amb centenars d'obres instrumentals, la majoria per a violí, que van impressionar no només al seu país, sinó arreu d'Europa. Vivaldi també va compondre una ingent quantitat de música religiosa per a veus, que interpretaven les seves alumnes de l'Ospedale della Pietà davant d'un públic selecte, diversos oratoris i moltes òperes, la majoria de les quals no han arribat als nostres dies. Farem una selecció d'aquesta enorme producció, amb obres cèlebres i d'altres de menys conegudes, però totes plenes de vitalitat i brillantor.

Avui hem sentit: Concert per a dues mandolines; Concert per a dos violins núm. 11; Concert per a flautí; Concert per a oboè. Antonio Vivaldi (1678-1741) és un dels compositors més importants del barroc. El seu escenari va ser Venècia, la ciutat on va néixer i on va passar bona part de la seva vida, que es va acabar sobtadament a Viena després d'un misteriós viatge sense retorn. Va ser un violinista extraordinari i un compositor prolífic, amb centenars d'obres instrumentals, la majoria per a violí, que van impressionar no només al seu país, sinó arreu d'Europa. Vivaldi també va compondre una ingent quantitat de música religiosa per a veus, que interpretaven les seves alumnes de l'Ospedale della Pietà davant d'un públic selecte, diversos oratoris i moltes òperes, la majoria de les quals no han arribat als nostres dies. Farem una selecció d'aquesta enorme producció, amb obres cèlebres i d'altres de menys conegudes, però totes plenes de vitalitat i brillantor.

Avui hem sentit: "La ventafocs", Ballet op. 87 (selecció); "Guerra i pau", òpera op. 91 (extractes). Després de rondar per Europa i pels Estats Units durant quinze anys, Serguei Prokófiev (1891-1953) va tornar a l'URSS. El règim soviètic va fer mans i mànigues per recuperar aquella figura mundial per a la causa: el va omplir d'encàrrecs, el va tractar a cos de rei i va aconseguir que l'any 1936 Prokófiev s'establís definitivament a Moscou amb la seva família. En aquests anys previs a la Segona Guerra Mundial, la seva producció oscil·la entre la propaganda i l'experimentació, i hi destaquen autèntiques obres mestres en forma de ballets i de bandes sonores per al cinema d'Eisenstein. La policia cultural soviètica, però, ja l'havia posat a la llista negra, i el seu país es va acabar convertint en una gàbia de la qual no va poder sortir mai més.

Avui hem sentit: "Ivan el terrible", selecció de la banda sonora per a la pel·lícula de Serguei Eisenstein. Després de rondar per Europa i pels Estats Units durant quinze anys, Serguei Prokófiev (1891-1953) va tornar a l'URSS. El règim soviètic va fer mans i mànigues per recuperar aquella figura mundial per a la causa: el va omplir d'encàrrecs, el va tractar a cos de rei, i va aconseguir que l'any 1936 Prokófiev s'establís definitivament a Moscou amb la seva família. En aquests anys previs a la Segona Guerra Mundial, la seva producció oscil·la entre la propaganda i l'experimentació, i hi destaquen autèntiques obres mestres en forma de ballets i de bandes sonores per al cinema d'Eisenstein. La policia cultural soviètica, però, ja l'havia posat a la llista negra, i el seu país es va acabar convertint en una gàbia de la qual no en va poder sortir mai més.

Avui hem sentit: "Alexander Nevsky", op. 78, Cantata per a mezzosoprano, cor i orquestra, extreta de la banda sonora per a la pel·lícula de Serguei Eisenstein. Després de rondar per Europa i pels Estats Units durant quinze anys, Serguei Prokófiev (1891-1953) va tornar a l'URSS. El règim soviètic va fer mans i mànigues per recuperar aquella figura mundial per a la causa: el va omplir d'encàrrecs, el va tractar a cos de rei, i va aconseguir que l'any 1936 Prokófiev s'establís definitivament a Moscou amb la seva família. En aquests anys previs a la Segona Guerra Mundial, la seva producció oscil·la entre la propaganda i l'experimentació, i hi destaquen autèntiques obres mestres en forma de ballets i de bandes sonores per al cinema d'Eisenstein. La policia cultural soviètica, però, ja l'havia posat a la llista negra, i el seu país es va acabar convertint en una gàbia de la qual no en va poder sortir mai més.

Avui hem sentit: "Romeu i Julieta", Ballet op. 64 (primera i segona suites). Després de rondar per Europa i pels Estats Units durant quinze anys, Serguei Prokófiev (1891-1953) va tornar a l'URSS. El règim soviètic va fer mans i mànigues per recuperar aquella figura mundial per a la causa: el va omplir d'encàrrecs, el va tractar a cos de rei, i va aconseguir que l'any 1936 Prokófiev s'establís definitivament a Moscou amb la seva família. En aquests anys previs a la Segona Guerra Mundial, la seva producció oscil·la entre la propaganda i l'experimentació, i hi destaquen autèntiques obres mestres en forma de ballets i de bandes sonores per al cinema d'Eisenstein. La policia cultural soviètica, però, ja l'havia posat a la llista negra, i el seu país es va acabar convertint en una gàbia de la qual no en va poder sortir mai més.

Avui hem sentit: "Lloctinent Kijé", Suite op. 60; "En Pere i el llop". Després de rondar per Europa i pels Estats Units durant quinze anys, Serguei Prokófiev (1891-1953) va tornar a l'URSS. El règim soviètic va fer mans i mànigues per recuperar aquella figura mundial per a la causa: el va omplir d'encàrrecs, el va tractar a cos de rei, i va aconseguir que l'any 1936 Prokófiev s'establís definitivament a Moscou amb la seva família. En aquests anys previs a la Segona Guerra Mundial, la seva producció oscil·la entre la propaganda i l'experimentació, i hi destaquen autèntiques obres mestres en forma de ballets i de bandes sonores per al cinema d'Eisenstein. La policia cultural soviètica, però, ja l'havia posat a la llista negra, i el seu país es va acabar convertint en una gàbia de la qual no en va poder sortir mai més.

Avui hem sentit: Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll major, op. 120, núm. 2; Quatre cants seriosos, per a veu de baix i piano, op. 121. Després d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola peça per a piano sol, dedicat exclusivament a la música simfònica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solitària existència i el més fidel intèrpret dels seus sentiments més profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els 60 anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir pàgines d'una bellesa íntima, expressives i evocadores, "cançons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confidències plenes de serenor, consol i resignació. És el testament pianístic de Brahms.

Avui hem sentit: "Klavierstücke", op. 119, i Sonata per a clarinet i piano en fa menor, op. 120, núm. 1. Després d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola peça per a piano sol, dedicat exclusivament a la música simfònica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solitària existència i el més fidel intèrpret dels seus sentiments més profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els seixanta anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir pàgines d'una bellesa íntima, expressives i evocadores, "cançons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confidències plenes de serenor, consol i resignació. És el testament pianístic de Brahms.

Avui hem sentit: Tres intermezzos, op. 117; "Klavierstücke", op. 118. Després d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola peça per a piano sol, dedicat exclusivament a la música simfònica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solitària existència i el més fidel intèrpret dels seus sentiments més profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els seixanta anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir pàgines d'una bellesa íntima, expressives i evocadores, "Cançons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confidències plenes de serenor, consol i resignació. És el testament pianístic de Brahms.

Avui hem sentit: Trio en la menor per a clarinet, violoncel i piano, op. 114; Fantasies per a piano, op. 116. Després d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola peça per a piano sol, dedicat exclusivament a la música simfònica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solitària existència i el més fidel intèrpret dels seus sentiments més profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els seixanta anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir pàgines d'una bellesa íntima, expressives i evocadores, "cançons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confidències plenes de serenor, consol i resignació. És el testament pianístic de Brahms.

Avui hem sentit: Quintet amb clarinet en si menor, op. 115. Després d'haver estat tretze anys sense compondre ni una sola peça per a piano sol, dedicat exclusivament a la música simfònica, coral i de cambra, Johannes Brahms (1833-1897) va tornar al piano, el seu lleial company, el confessor de la seva solitària existència i el més fidel intèrpret dels seus sentiments més profunds. Ho va fer de gran, durant els estius del 1892 i el 1893 a Bad Ischl, quan vorejava els seixanta anys, immers en una malenconia tardoral de la qual van sorgir pàgines d'una bellesa íntima, expressives i evocadores, "cançons de bressol per bressolar els meus patiments", com ell mateix les va definir, confidències plenes de serenor, consol i resignació. És el testament pianístic de Brahms.

Avui hem sentit: Lieder per a cor a cappella, op. 55 núm. 3; "Vier Gesänge", op. 59, núms. 2 i 4; Simfonia núm. 2, en do major, op. 61. El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia trenta-un anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.

Avui hem sentit: Oratori "Das Paradies und die Peri", per a solistes, cor i orquestra, op. 50 (selecció). El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.

Avui hem sentit: Scherzo, de l'opus 52; Concert per a piano i orquestra en la menor, op. 54. El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 4 en re menor, op. 120; Finale, de op. 52. El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1 en si bemoll major, op. 38, "Primavera"; Obertura, op. 52. El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.

Avui hem sentit: "Candide", opereta còmica (selecció); Danses simfòniques de "West Side Story", (1961). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgació de la música i la composició. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la música escènica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel·lícules exitoses i multipremiades); bandes sonores de pel·lícules, com "La llei del silenci", d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars; operetes còmiques com "Candide", i fins i tot una òpera, "Trouble in Tahiti", que conté una velada crítica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ningú havia fet l'escriptura simfònica i el jazz, en una música fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "On the town", suite simfònica del musical; "Wonderful town", musical (selecció); "La llei del silenci", banda sonora de la pel·lícula; "Spring song" (del musical "The lark"). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgació de la música i la composició. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la música escènica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel·lícules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel·lícules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes còmiques com "Candide", i fins i tot una òpera, "Trouble in Tahiti", que conté una velada crítica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ningú no ho havia fet, l'escriptura simfònica i el jazz en una música fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "Hashkiveinu", per a tenor, cor mixt i orgue; "Preludi, fuga i riffs", per a clarinet i conjunt de jazz; "Trouble in Tahiti", òpera (selecció). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgació de la música i la composició. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la música escènica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel·lícules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel·lícules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes còmiques com "Candide", i fins i tot una òpera, "Trouble in Tahiti", que conté una velada crítica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ningú no ho havia fet, l'escriptura simfònica i el jazz en una música fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "Fancy free", suite del ballet; "On the town", musical (selecció). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgació de la música i la composició. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la música escènica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel·lícules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel·lícules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes còmiques com "Candide", i fins i tot una òpera, "Trouble in Tahiti", que conté una velada crítica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ningú no ho havia fet, l'escriptura simfònica i el jazz en una música fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: "West Side Story", musical (versió de 1957). Leonard Bernstein (1918-1990) va combinar la seva intensa i brillant activitat com a director d'orquestra amb la divulgació de la música i la composició. Durant els anys 40 i 50 del segle passat es va dedicar de ple a la música escènica: va compondre cinc musicals per a Broadway entre els quals destaquen poderosament "On the town" i "West Side Story" (que posterioment es van convertir en pel·lícules exitoses i multipremiades), bandes sonores de pel·lícules, com "La llei del silenci" d'Elia Kazan, que va guanyar vuit Oscars, operetes còmiques com "Candide", i fins i tot una òpera, "Trouble in Tahiti", que conté una velada crítica a l'"american way of life". Totes aquestes obres combinen com mai abans ningú no ho havia fet, l'escriptura simfònica i el jazz en una música fresca, brillant i popular.

Avui hem sentit: Sonata núm. 5 per a violí i baix continu, en la menor; Cantata "El somni d'Ulisses", per a veu sola i instruments; Sonata per a violí, viola obligada i baix continu núm. 3. Élisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) va ser un autèntic fenomen musical a la cort de Versalles. Filla de músics, es va presentar a la cort amb cinc anys tocant el clavicèmbal, cantant i improvisant, i el rei Lluís XIV se'n va enamorar i li va fer de protector durant tota la vida. Des de ben jove es va dedicar a la composició i va ser la primera dona a qui li van publicar totes les obres que escrivia: sonates per a violí, suites per a clavicèmbal, danses, cantates bíbliques i profanes per a veu i instruments... És la primera dona de la història que va compondre una òpera, va fer concerts durant tota la vida i els seus coetanis la consideraven un talent musical a l'altura dels grans autors del barroc francès.

Avui hem sentit: Sonata per a violí, oboè, viola da gamba i baix continu; Sonata per a violí, viola obligada i baix continu núm. 1; Cantata núm. 4, "Jonàs", per a veu sola amb simfonia. Élisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) va ser un autèntic fenomen musical a la cort de Versalles. Filla de músics, es va presentar a la cort amb cinc anys tocant el clavicèmbal, cantant i improvisant, i el rei Lluís XIV se'n va enamorar i li va fer de protector durant tota la vida. Des de ben jove es va dedicar a la composició i va ser la primera dona a qui li van publicar totes les obres que escrivia: sonates per a violí, suites per a clavicèmbal, danses, cantates bíbliques i profanes per a veu i instruments... És la primera dona de la història que va compondre una òpera, va fer concerts durant tota la vida i els seus coetanis la consideraven un talent musical a l'altura dels grans autors del barroc francès.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i baix continu núm. 3 en fa major; Suite per a clavicèmbal núm. 2 en sol menor; Cantata núm. 6, "Judith". Élisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) va ser un autèntic fenomen musical a la cort de Versalles. Filla de músics, es va presentar a la cort amb cinc anys tocant el clavicèmbal, cantant i improvisant, i el rei Lluís XIV se'n va enamorar i li va fer de protector durant tota la vida. Des de ben jove es va dedicar a la composició i va ser la primera dona a qui li van publicar totes les obres que escrivia: sonates per a violí, suites per a clavicèmbal, danses, cantates bíbliques i profanes per a veu i instruments... És la primera dona de la història que va compondre una òpera, va fer concerts durant tota la vida i els seus coetanis la consideraven un talent musical a l'altura dels grans autors del barroc francès.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i baix continu núm. 2 en re major; Suite per a clavicèmbal núm. 1 en re menor; Cantata núm. 5, "Jephté", per a dues sopranos i conjunt instrumental; Sonata per a violí, viola da gamba i orgue núm. 1. Élisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) va ser un autèntic fenomen musical a la cort de Versalles. Filla de músics, es va presentar a la cort amb cinc anys, tocant el clavicèmbal, cantant i improvisant, i el rei Lluís XIV se'n va enamorar i li va fer de protector durant tota la vida. Des de ben jove es va dedicar a la composició i va ser la primera dona a qui li van publicar totes les obres que escrivia: sonates per a violí, suites per a clavicèmbal, danses, cantates bíbliques i profanes per a veu i instruments... És la primera dona de la història a compondre una òpera, va fer concerts durant tota la vida, i els seus coetanis la consideraven un talent musical a l'altura dels grans autors del barroc francès.

Avui hem sentit: Preludi i Allemande, de la Suite per a clavicèmbal en re menor; Sonata per a violí i baix continu núm. 1 en re menor; Cantata "Le temple rabasti". Élisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729) va ser un autèntic fenomen musical a la cort de Versalles. Filla de músics, es va presentar a la cort amb cinc anys, tocant el clavicèmbal, cantant i improvisant, i el rei Lluís XIV se'n va enamorar i li va fer de protector durant tota la vida. Des de ben jove es va dedicar a la composició i va ser la primera dona a qui li van publicar totes les obres que escrivia: sonates per a violí, suites per a clavicèmbal, danses, cantates bíbliques i profanes per a veu i instruments... És la primera dona de la història a compondre una òpera, va fer concerts durant tota la vida, i els seus coetanis la consideraven un talent musical a l'altura dels grans autors del barroc francès.

Avui hem sentit: Passió segons Sant Mateu, BWV244 (tercera part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Passió segons Sant Mateu, BWV244 (segona part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Passió segons Sant Mateu, BWV244 (primera part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Passió segons Sant Joan, BWV245 (segona part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Passió segons Sant Joan, BWV245 (primera part). A principis de juny de 1723 Johann Sebastian Bach va prendre possessió del càrrec de "kantor" i de "director musices" a Sant Tomàs de Leipzig. En cinc anys va compondre 265 cantates i diverses obres litúrgiques de gran envergadura, com l'oratori de Nadal, el Magníficat, i cinc Passions de les quals només dues han arribat fins als nostres dies: la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727). A les Passions, Bach exposa els conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, remordiment, culpa, humanitat, còlera, divinitat inabastable... Tot això sura en la seva música i li permet desvelar uns sentiments humans íntims, sublims, existencials, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós.

Avui hem sentit: Obertura "Cockaigne", op. 40; Marxes de Pompa i Circumstància núms. 1, 2, 3 i 4; "Introducció i Allegro", per a quartet de corda i orquestra de corda, op. 47. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "El somni de Gerontius", oratori (selecció). Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Te Deum i Benedictus", per a cor, orgue i orquestra, op. 34; "Sea pictures", cinc cançons per a mezzosoprano i orquestra, op. 37. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Chanson de nuit" i "Chanson du matin", op. 15; Variacions Enigma, op. 36. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: "Ave verum"; "Salut d'amour" per a violí i piano, op. 12; Serenata per a cordes, en mi menor, op. 20; "Escenes de les terres altes bavareses", per a cor i piano, op. 27. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

Avui hem sentit: Quartet amb piano núm. 2 en mi bemoll major, K493 (selecció); Trio per a clarinet, viola i piano, en mi bemoll major K498, "Trio Kegelstatt"; Quartet de corda núm. 20, en re major, K499 "Quartet Hofmeister". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: "Le Nozze di Figaro" opera buffa, K492 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Le nozze di Figaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: Dos cants maçònics per a solista i cor masculí; Adagio per a dos clarinets i tres corni di bassetto, K411; Concert per a piano i orquestra núm. 24, en do menor, K491. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: "Der Schuaspieldirektor", singspiel. Concert per a piano i orquestra núm. 23, en la major, K488. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en mi bemoll major, K481; Concert per a piano núm. 22, en mi bemoll major, op. 482. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

Avui hem sentit: Prometeu, el poema del foc, op. 60; "Mysterium" (fragments). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 4 en Fa# major, op. 30; Simfonia núm. 3 en do menor, op. 43 (2on i 3r moviments); Poema de l'èxtasi, op. 54. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, en fa# menor, op. 23; Simfonia núm. 1 en Mi major, op. 26 (selecció). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Poema simfònic en re menor; Concert per a piano i orquestra en Fa# menor, op. 20. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: Estudi en do# menor, op. 2; Masurques, op. 3 (selecció); Sonata per a piano en fa menor, núm. 1 op. 6; Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Avui hem sentit: "D'un soir triste" (versió per a trio); Psalm 130 "Du fond de l'abisme", per a solistes, cor, orgue i orquestra; "Pie Jesu", per a soprano, orgue, quartet de corda i arpa. Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en 110 anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Tres peces per a piano; "Vella pregària budista", per a cor, solistes i orquestra; Psalm 24 "La terra pertany a l'Etern", per a cor, orgue i orquestra; Psalm 129, per a cor i orquestra; "D'un matin du printemps"; "Les lilas". Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze, ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en cent deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: "Renouveau", per a solistes i piano; "Soir sur la plaine", per a solistes, cor i piano; "Faust i Helena", cantata per a solistes, cor i orquestra. Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. A cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. A tretze anys ja componia i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el guardó de composició més prestigiós de l'època: mai abans, en cent-deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Cicle de cançons "Clairières dans le ciel"; "Morceau de piano" (tema i nou variacions); "Pels funerals d'un soldat" (per a baríton, cor i piano). Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze, ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el més prestigiós guardó de composició de l'època: mai abans, en cent deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Dos preludis per a piano; Dos cors: "Les sirènes" i "Hymne au soleil"; Dues cançons: "Attente" i "Reflets"; Tres peces per a violí i piano: ""Nocturne", "Cortège" i "D'un matin de printemps". Marie Juliette Boulanger (1893-1918) va ser un dels grans talents de la música de principis del segle XX. Tot i viure només 24 anys, la seva trajectòria va ser fulgurant. Als cinc anys va entrar al Conservatori de París, on va estudiar piano, violí, violoncel, arpa i orgue. Als tretze, ja componia, i als dinou va guanyar el Gran Premi de Roma, el més prestigiós guardó de composició de l'època: mai abans, en cent deu anys d'història, l'havia guanyat una dona. Però la malaltia de Crohn va enfosquir els últims anys de la seva vida i va tenyir moltes de les seves obres d'un alè trist i nostàlgic. Va tenir temps de compondre una cinquantena d'obres de tots els gèneres, música inspiradíssima, plena de vida i alhora envaïda per una profunda nostàlgia.

Avui hem sentit: Concert per a la mà esquerra; Concert per a piano en sol major. Maurice Ravel (1875-1937) no va ser un compositor prolífic, però la seva producció està farcida d'obres mestres. Va ser un músic genial i molt original, però també un personatge extremadament sensible i enigmàtic. Just acabada la Primera Guerra Mundial, i després d'una etapa de dol i de recuperació física i anímica, Ravel va viure els anys més feliços de la seva carrera musical, amb reconeixements i prestigi que el van portar a fer gires arreu d'Europa, i també una estada de quatre mesos als Estats Units plena d'èxits i descobertes. En aquests anys també va trobar el "niu" agradable, íntim, a mida de les seves dèries i fantasies: la deliciosa casa Belvedere, al poblet de Montfort-l'Amaury, on va passar la resta de la vida i on va compondre totes les obres que sentirem aquests dies.

Avui hem sentit: "Chansons madécases"; Sonata per a violí i piano; Bolero. Maurice Ravel (1875-1937) no va ser un compositor prolífic, però la seva producció està farcida d'obres mestres. Va ser un músic genial i molt original, però també un personatge extremadament sensible i enigmàtic. Just acabada la Primera Guerra Mundial, i després d'una etapa de dol i de recuperació física i anímica, Ravel va viure els anys més feliços de la seva carrera musical, amb reconeixements i prestigi que el van portar a fer gires arreu d'Europa, i també una estada de quatre mesos als Estats Units plena d'èxits i descobertes. En aquests anys també va trobar el "niu" agradable, íntim, a mida de les seves dèries i fantasies: la deliciosa casa Belvedere, al poblet de Montfort-l'Amaury, on va passar la resta de la vida i on va compondre totes les obres que sentirem aquests dies.

Avui hem sentit: "Ronsard a son âme" (veu i piano); "L'enfant et les sortilèges". Maurice Ravel (1875-1937) no va ser un compositor prolífic, però la seva producció està farcida d'obres mestres. Va ser un músic genial i molt original, però també un personatge extremadament sensible i enigmàtic. Just acabada la Primera Guerra Mundial, i després d'una etapa de dol i de recuperació física i anímica, Ravel va viure els anys més feliços de la seva carrera musical, amb reconeixements i prestigi que el van portar a fer gires arreu d'Europa, i també una estada de quatre mesos als Estats Units plena d'èxits i descobertes. En aquests anys també va trobar el "niu" agradable, íntim, a mida de les seves dèries i fantasies: la deliciosa casa Belvedere, al poblet de Montfort-l'Amaury, on va passar la resta de la vida i on va compondre totes les obres que sentirem aquests dies.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i violoncel; Sarabanda i Dansa; "Berceuse sur le nom de Fauré"; "Tzigane". Maurice Ravel (1875-1937) no va ser un compositor prolífic, però la seva producció està farcida d'obres mestres. Va ser un músic genial i molt original, però també un personatge extremadament sensible i enigmàtic. Just acabada la Primera Guerra Mundial, i després d'una etapa de dol i de recuperació física i anímica, Ravel va viure els anys més feliços de la seva carrera musical, amb reconeixements i prestigi que el van portar a fer gires arreu d'Europa, i també una estada de quatre mesos als Estats Units plena d'èxits i descobertes. En aquests anys també va trobar el "niu" agradable, íntim, a mida de les seves dèries i fantasies: la deliciosa casa Belvedere, al poblet de Montfort-l'Amaury, on va passar la resta de la vida i on va compondre totes les obres que sentirem aquests dies.

Avui hem sentit: "Le tombeau de Couperin" (versió orquestral); "La Valse" (versió dos pianos); "La Valse" (versió orquestral). Maurice Ravel (1875-1937) no va ser un compositor prolífic, però la seva producció està farcida d'obres mestres. Va ser un músic genial i molt original, però també un personatge extremadament sensible i enigmàtic. Just acabada la Primera Guerra Mundial, i després d'una etapa de dol i de recuperació física i anímica, Ravel va viure els anys més feliços de la seva carrera musical, amb reconeixements i prestigi que el van portar a fer gires arreu d'Europa, i també una estada de quatre mesos als Estats Units plena d'èxits i descobertes. En aquests anys també va trobar el "niu" agradable, íntim, a mida de les seves dèries i fantasies: la deliciosa casa Belvedere, al poblet de Montfort-l'Amaury, on va passar la resta de la vida i on va compondre totes les obres que sentirem aquests dies.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1, en re major, op. 25 (2n i 4t moviments); Himne a Santa Cecília, op. 27 (per a cor a cappella); "A ceremony of Carols", op. 28. Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: "Ballad of heros", op. 14; "Sinfonia da Requiem", op. 20. Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: "A thousand gleaming fires", per a tenor i corda; "Advance democracy" per a doble cor a capella; Variacions sobre un tema de Franck Bridge, per a orquestra de corda, op. 10; "Les illuminations" per a tenor i orquestra de corda, op. 18 (selecció). Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: "Soirées musicals" per a orquestra; "Cabaret songs" per a veu i piano; Suite per a violí i piano, op. 6; "Montjuïc", suite per a orquestra, op. 12. Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: "A Hymn to the Virgin"; "Sailing" (d'"A holiday diary", op. 5); "Friday afternoons" per a cor infantil i piano (selecció); Simfonia simple, op. 4. Benjamin Britten (1913-1976) va viure la seva infantesa i joventut en l'Europa d'entreguerres, submergida en un ambient social i polític convuls i inquietant, amb l'ascens dels totalitarismes i el triomf dels feixismes arreu del continent. Aquesta setmana explorarem la seva producció musical en aquests anys de joventut, amb obres de tots els gèneres, moltes d'elles marcades pel compromís pacifista o per experiències vitals rellevants, com la mort dels pares, l'amistat amb William Auden, la relació amb Peter Pears (amb qui acabaria compartint la vida), la visita a Barcelona just abans de la Guerra Civil, l'hostilitat creixent del món musical anglès, i finalment l'èxode als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (2n i 4t moviments: Scherzo i Finale "Feierlich, nicht schnell"). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt al qual no s'havia arribat mai abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (1r i 3r moviments: Allegro moderato i Adagio). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt al qual no s'havia arribat mai abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Motet "Locus iste"; motet "Os Justi"; motet "Ecce Sacerdos magnus"; "Te deum", per a cor, solistes, orgue i orquestra; motet "Virga Jesse". Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena. No obstant això, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els 60 anys.

Avui hem sentit: Gradual "Christus factus est"; Simfonia núm. 7, en mi major (2n i 3r moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai no va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena (Hanslick, Kalbeck...). No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Motet "Ave Maria"; Simfonia núm. 7, en mi major (1r i 4t moviments). Anton Bruckner (1824-1896) va ser un compositor de profundes conviccions religioses, "un catòlic medieval llançat al turbulent món de Wagner", segons Paul Henry Lang, o "un místic gòtic extraviat per error al segle XIX", segons Wilhelm Furtwängler. Expert organista i hàbil en el contrapunt, Bruckner era extremadament perfeccionista en les seves correccions, però també era un personatge profundament insegur i acomplexat, que mai no va saber vendre la seva música amb convicció, i que va ser víctima d'invectives demolidores per part dels seus detractors més ferotges a Viena (Hanslick, Kalbeck...). No obstant, la seva concepció arquitectònica de la simfonia va dur a un punt mai assolit abans el model orquestral romàntic, amb obres de sonoritats colossals i solemnes que li van començar a ser reconegudes quan vorejava els seixanta anys.

Avui hem sentit: Rèquiem. Gran Missa del morts (Requiem aeternam, Kyrie, Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Quaerens me, i Lacrymosa). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sacsejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: "La mort de Cleòpatra" (Escena lírica i Meditació); "Benvenuto Cellini" (Obertura); "Réverie et Caprice" per a violí i orquestra, op. 8. Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: "Harold a Itàlia", simfonia dramàtica per a viola i orquestra. Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: Simfonia Fantàstica (5è moviment: Somni d'una nit de Sàbat); "Lélio, ou le retour à la vie" (extractes). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu, i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: Simfonia Fantàstica (moviments 1, 2, 3, i 4). Héctor Berlioz (1803-1869) va ser, des de ben jove, un dels estendards del Romanticisme francès, artífex d'innovacions sonores i formals que van sotraguejar el món musical parisenc de la primera meitat del segle XIX, abans i tot que Beethoven sonés a la capital francesa. Les seves obres contenen una barreja extravagant de realisme i fantasia, amb música programàtica i altament descriptiva, l'ús de recursos tímbrics sorprenents i inusitats, la "idea fixa" com a motiu obsessiu i el caràcter solemne i monumental de la seva riquíssima orquestració. Un llop solitari, revolucionari i brillant, amb aspectes biogràfics insòlits que ens ajudaran a entendre millor les seves obres de joventut.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 47, en sol major; Simfonia núm. 45, "dels adéus". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època "Sturm und drang", és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 41, en do major; Simfonia núm. 44, "Fúnebre". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època "Sturm und Drang", és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 26, "Lamentacions"; Simfonia núm. 48, "Maria Theresia". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 39, en sol menor; Simfonia núm. 59, "El foc". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 34 (1r mov.); Simfonia núm. 49 ("La Passione"). Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.

Avui hem sentit "Madama Butterfly" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves per part de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "Tosca" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "La Bohème" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "Manon Lescaut" (selecció). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: "Edgar" (extractes); "Le Villi" (extractes). Puccini es va iniciar tard en el món de l'òpera, però llavors s'hi va dedicar en exclusiva durant tota la vida. Després d'uns inicis vacil·lants però prometedors, amb "Le Villi" i "Edgar", Giulio Ricordi el va fitxar per a la seva editorial i li va donar seguretat i estabilitat. La col·laboració amb dos llibretistes genials, Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, va generar quatre magnífiques òperes en poc més d'una dècada, que li van donar renom universal i etern: "Manon Lescaut", "La Bohème", "Tosca" i "Madama Butterfly", compostes en un estil a mig camí entre el realisme romàntic, el bel canto i el Verisme, i que van aconseguir l'aclamació unànime i sense reserves de públic i crítica. Aquella associació va ser tan exitosa i lucrativa que la van batejar com "la Santíssima Trinitat".

Avui hem sentit: Suite simfònica "Schéhérazade", op. 35. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'Armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Capritxo espanyol, op. 34; Fantasia sobre dos temes russos, per a violí i orquestra, op. 33; "La gran Pasqua russa", op. 56. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels móns exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí van sorgir obres d'un altíssim poder evocador, que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacte a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Dues peces corals a capella: "Lloem el Senyor" i "Pare nostre" (del Recull de peces sacres per a la Capella imperial); Simfonia núm. 3 en Do major, op 32. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Fantasia sobre temes serbis, op. 6; "Baba-Yaga", Conte fantàstic op. 29; Concert per a piano i orquestra en do# menor, op. 30. Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacta a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 1 en mi menor op. 1; Suite simfònica de l'òpera "La donzella de neu". Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) va ser el membre més jove i destacat del Grup dels Cinc, el col·lectiu de compositors que feien música d'arrel genuïnament russa. Però Rimski també es va sentir molt atret pels mons exòtics, onírics, de llegenda i fantasia, segurament estimulat pels viatges i descobertes (i lectures) que va fer durant els seus anys de joventut com a oficial de l'armada russa, a bord d'una fragata que el va dur arreu del món. I d'aquí en van sorgir obres d'un altíssim poder evocador que ell mateix va revisar i reorquestrar anys després, quan ja havia adquirit els coneixements tècnics que mai no va rebre de jove. La seva persistència el va portar de músic autodidacte a convertir-se en un dels millors orquestradors de la història.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6 en si menor, op. 74, "Patètica". Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Andante i Finale", op. 79 (per a piano i orquestra); "Divuit peces per a piano", op. 72 (selecció). Després del trencament amb la seva mecenes i confident, Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia cinquanta anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena Simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Allegro brillante", primer i únic moviment del Concert per a piano núm. 3, op. 75; "Sis cançons", op. 73; "Divuit peces per a piano", op. 72 (selecció). Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "El trencanous", suite del ballet op.71, i "Iolanta", òpera (escena final). Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia 50 anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Hamlet", Fantasia-Obertura op. 67; "Voivoda", Balada simfònica op. 78; Marxa eslava, op. 31. Després del trencament amb la seva mecenes i confident Nadjezda von Meck, Txaikovski va entrar en un període depressiu i turmentat. Tenia cinquanta anys acabats de fer, i molta fama i prestigi que el van dur a dirigir arreu d'Europa i als Estats Units. En aquells dos últims anys de vida (1891-1893) va crear obres magistrals i brillants, però sempre s'hi trasllueix una certa angoixa, una melangia que el va acompanyar fins a la mort. Nou dies abans de morir de forma sobtada i estranya, va dirigir la seva sisena Simfonia, la "Patètica", que té un inquietant aire de testament, de confessió i de comiat.

Avui hem sentit: "Elljen Magyar", polca; "Vi, dones i cançons", vals op. 333; "Roses del sud", vals op. 388; "Sang vienesa", vals op. 354; "Wo die Zitronen Blü'n" vals op. 364; "Veus de primavera", vals op. 410; "Vals de l'emperador", op. 437. La nissaga Strauss, formada pel pare, Johann, i per tres fills músics, Johann, Josef i Eduard, va dominar el panorama de la música popular durant tot el segle XIX i va fer ballar mig Europa. Els Strauss van convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Però també van omplir els salons de ball amb les seves polques, marxes, masurques, quadrilles i galops, sovint vinculades als esdeveniments històrics del moment, i van acabar convertint la seva música en un negoci altament lucratiu.

Avui hem sentit: "Marxa dels estudiants", op. 56; "Pizzicato Polka"; "Die Libelle", polca op. 204; "Die Fledermaus" (extractes); "Eine Nacht in Venedig" (Obertura); "Die Zigeunerbaron" (extractes). La nissaga Strauss, formada pel pare, Johann, i per tres fills músics, Johann, Josef i Eduard, va dominar el panorama de la música popular durant tot el segle XIX i va fer ballar mig Europa. Els Strauss van convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Però també van omplir els salons de ball amb les seves polques, marxes, masurques, quadrilles i galops, sovint vinculades als esdeveniments històrics del moment, i van acabar convertint la seva música en un negoci altament lucratiu.

Avui hem sentit: "Annen Polka", op. 137; "Vernügungzug", polca ràpida op. 281; "Unter Donner und Blitz", polca op. 324; "Vida d'artista", vals op. 316; "El bell Danubi blau", vals op. 314; "Sang lleugera", polka op. 319; "Contes dels boscos de Viena", vals op. 325. La nissaga Strauss, formada pel pare, Johann, i per tres fills músics, Johann, Josef i Eduard, va dominar el panorama de la música popular durant tot el segle XIX i va fer ballar mig Europa. Els Strauss van convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Però també van omplir els salons de ball amb les seves polques, marxes, masurques, quadrilles i galops, sovint vinculades als esdeveniments històrics del moment, i van acabar convertint la seva música en un negoci altament lucratiu.

Avui hem sentit: "Accelerationen", vals op. 234; Polca Trisch-Trasch, op. 214; "Kaiser-Franz Josef I Rettungs Jubel Marsch", op. 126; "Morgenblätter", vals op. 279; "Perpetuum mobile", op. 257; Marxa persa, op. 289; "Wiener Bombons", vals op. 307. La nissaga Strauss, formada pel pare, Johann, i per tres fills músics, Johann, Josef i Eduard, va dominar el panorama de la música popular durant tot el segle XIX i va fer ballar mig Europa. Els Strauss van convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Però també van omplir els salons de ball amb les seves polques, marxes, masurques, quadrilles i galops, sovint vinculades als esdeveniments històrics del moment, i van acabar convertint la seva música en un negoci altament lucratiu.

Avui hem sentit: "Furioso Galop" op. 114; "Sperl Galop"; "Lorelei-Rhein-Klange" op. 154; "Seufzer Galop", op. 9; Marxa Radetzky; Polca Explosions, op. 43. La nissaga Strauss, formada pel pare, Johann, i per tres fills músics, Johann, Josef i Eduard, va dominar el panorama de la música popular durant tot el segle XIX i va fer ballar mig Europa. Els Strauss van convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Però també van omplir els salons de ball amb les seves polques, marxes, masurques, quadrilles i galops, sovint vinculades als esdeveniments històrics del moment, i van acabar convertint la seva música en un negoci altament lucratiu.

Avui hem sentit: "Sinfonietta"; Quatre motets per al temps de Nadal. Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa, la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre en un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano; "Figure humaine", suite per a cor a cappella. Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mmundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa i la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre amb un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: Salve regina (cor a cappella); "La història de Babar, el petit elefantet", conte musical; "Un soir de neige", suite per a cor a cappella. Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mmundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa i la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre amb un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: Quatre motets per al temps de penitència; "Les animaux modèles" (suite per a orquestra); Exultate Deo (motet per a cor a cappella). Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mmundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa i la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre amb un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: Missa en sol major, per a cor a capella; Concert per a orgue, corda i timbales. Francis Poulenc (1899-1963) va viure de primera mà l'horror i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Als 41 anys va ser mobilitzat al front de l'exèrcit francès a la regió de Bordeus, però poques setmanes després, amb l'ocupació nazi de França, va tornar al seu refugi musical. Explorarem la producció musical de Poulenc en aquests anys de guerra, perquè són un retrat del dolor, la tristesa i la por, però també de la resistència i l'esperança pel retorn de la pau: un retrat íntim i molt personal traduït en sons, on hi predomina la música coral de gran fondària i emoció, i sempre amb un llenguatge absolutament personal i inconfusible.

Avui hem sentit: "Trionfo di Afrodite". Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que, no obstant, conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un monòlit musical solitari del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Die Kluge" (escena dels tres nois); "Catulli Carmina". Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que, no obstant això, conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva fosca relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Carmina Burana" (tercera part). "Der Mond" (tres danses i escena final). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Orff Schulwerk" (selecció); "Carmina Burana" (Parts primera i segona). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana, que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Cançons de joventut" (selecció), "Kleines Konzert" i "L'Orfeo" (selecció). Carl Orff (1895-1982) és un dels compositors més controvertits i peculiars de la història. Ha passat a la posteritat gràcies a una sola obra de tot el seu extens catàleg, la cantata profana "Carmina Burana", que conté alguns dels passatges més cèlebres i populars de la història de la música. Orff es manté com un solitari monòlit musical del segle XX, amb un estil únic i molt personal completament allunyat de les tendències estètiques de l'època, basat en un primitivisme ancestral, directe, de gran simplicitat i força expressiva, i amb un fortíssim i ferotge element rítmic que el connecta amb les pulsions i els instints més bàsics i terrenals de l'ésser humà. I la seva obscura relació amb el Tercer Reich, que el considerava l'estendard del règim, l'ha convertit en un autor maleït, i ha enfosquit tota la seva producció musical. Aquesta setmana en descobrirem algunes joies oblidades.

Avui hem sentit: "Te Deum Dettingen". Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Era l'any 1741, feia 30 anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant això, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i els problemes de salut que tenia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciada com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: Oratori "Samsó" (selecció). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublín, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (tercera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (segona part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: "El Messies" (primera part). Georg Friedrich Händel tenia 56 anys quan va compondre una de les obres més estimades i cèlebres del seu catàleg: l'oratori "El Messies". Corria l'any 1741, feia trenta anys que vivia a Anglaterra, on havia aconseguit el màxim prestigi i reconeixement, i havia enamorat el públic londinenc amb les seves innombrables òperes italianes i els seus "anthems" solemnes i brillants per a grans cerimònies reials. No obstant, "El Messies" va ser compost en un moment delicat, d'incertesa i de falta de confiança pels canvis de gustos del públic, la competència deslleial, les enveges, els boicots i les xacres de salut que patia Händel. L'estrena va ser a Dublin, però a Londres va trigar anys a ser apreciat com a l'obra mestra que és. Una obra mestra sorgida en el moment més crític de la seva biografia.

Avui hem sentit: Cantata profana; Concert per a piano i orquestra núm. 2. Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats de tombants de segle entre el XIX i XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: "Suite de danses"; "Concert per a piano i orquestra núm. 1". Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX al XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món. Va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la segona guerra mundial. Personatge compromès en els àmbits social i polític, la seva música també és un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: "El príncep de fusta", ballet (extractes); "El mandarí meravellós", pantomima escènica (Suite orquestral). Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1; Cançons hongareses (per a piano); "Allegro barbaro"; Sis danses romaneses (violí i piano). Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui hem sentit: "Kossuth", poema simfònic; Concert per a violí i orquestra núm. 1; Béla Bartók (1881-1945), considerat el pare del nacionalisme musical hongarès, va ser un dels compositors més destacats del tombant del segle XIX-XX, amb obres de tots els gèneres en un llenguatge molt personal, inclassificable i inconfusible. Tot i no haver transgredit mai la frontera de l'atonalitat, al seu país la seva música va ser rebuda sempre amb fredor i fins i tot hostilitat per l'aire trencador i avantguardista del seu llenguatge. Però la seva enorme categoria com a pianista el va dur a actuar arreu del món, i va ser molt admirat i apreciat als Estats Units, on va morir exiliat a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Personatge compromès socialment i políticament, la seva música és també un reflex de l'època agitada i convulsa que li va tocar viure.

Avui escoltarem: Concert per a dos violins, corda i baix continu, BWV 1043; Llibre de peces per a clave (selecció); Concert de Brandenburg núm. 6; Sonata per a violí sol, núm. 1 en sol menor, BWV 1001. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Suite orquestral núm. 4 en re major, BWV 1069; Concert de Brandenburg núm. 5. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Concert per a violí, corda i continu, BWV 1042; Suite per a violoncel núm. 1, BWV 1007; Concert de Brandenburg núm. 4. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Suite orquestral núm. 1 en do major, BWV 1066; "Chaconne" de la Partita per a violí sol núm. 2 en sol menor, BWV1044; Concert de Brandenburg núm. 3. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui escoltarem: Concert de Brandenburg núm. 1; Concert per a violí en la menor, BWV 1041; Concert de Brandenburg núm. 2. Entre 1717 i 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Avui hem sentit: "Il barbiere di Siviglia" (selecció del segon acte). En només tres anys i en plena joventut, Gioachino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta regina d'Inghilterra" o "El barber de Sevilla" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "El barber de Sevilla" (selecció del primer acte). En només tres anys i en plena joventut, Gioachino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta regina d'Inghilterra" o "El barber de Sevilla" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "Sigismondo" (obertura); "Elisabetta, regina d'Inghilterra" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "Il turco in Italia" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció

Avui hem sentit: "L'italiana in Algeri" (selecció). En només tres anys i en plena joventut, Gioacchino Rossini (1792-1868) va assolir èxits incontestables en els escenaris més importants d'Itàlia (La Scala de Milà, San Carlo de Nàpols, Fenice de Venècia) gràcies a les seves òperes còmiques, i es va consagrar com a rei de l'òpera bufa. Aquestes grans creacions incorporaven elements revolucionaris que van renovar el llenguatge operístic amb trames àgils i esbojarrades, una vocalitat brillant, concertants plens d'humor, ritmes endimoniats i un gran domini de l'orquestra. "L'italiana in Algeri", "Il turco in Italia", "Elisabetta, regina d'Inghilterra" o "Il barbiere di Siviglia" són autèntiques obres mestres que van posar un botó d'or a un gènere en vies d'extinció.

Avui hem sentit: "El Pelele"; "Goyescas", òpera (selecció). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del Romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català, i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: "Allegro de concierto"; "Follet" (selecció); "Elisenda", Suite per a piano i orquestra de cambra; Sonata per a violí i piano. Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del Romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català, i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: Trio en do major; "El cant de les estrelles"; Romança per a violí i piano. Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: Valsos poètics; Quintet amb piano en sol menor; "Maria del Carmen" (Preludi); "L'herba de l'amor" (cor de veus blanques i orgue); Salve Regina(cor i orgue). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: "Carezza", "Clotilde", "La sirena"; "Danzas españolas" (selecció). Enric Granados (1876-1916) va ser un pianista i compositor il·lustre, i es pot considerar l'epígon del romanticisme a Catalunya. Però també va ser un personatge compromès i implicat en la vida musical i cultural del país, introduint concerts simfònics a Barcelona, creant una acadèmia que ensenyava música d'una manera innovadora i moderna, desenvolupant el teatre líric en català i contribuint al naixement de grans institucions musicals que van enriquir la vida cultural del país de tombants dels segles XIX i XX. En aquests cinc capítols repassarem la seva producció menys coneguda, que està plena de joies injustament oblidades que van des de peces de teatre líric en català, fins a obres de cambra, cançons i música coral.

Avui hem sentit: "Masques et Bergamasques", op. 112; Quartet de corda en mi menor, op. 121. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "La lune blanche luit dans le bois" (del cicle "La bonne chanson", op. 61); Suite "Dolly" (versió original per a piano a quatre mans); "Pelléas et Mélisande", op. 80. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: Rèquiem, op. 48; "Cinq mélodies de Venice", op. 58. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "Messe basse" per a cor a tres veus blanques i orgue; "Berceuse", op. 16; Balada, op. 19; Elegia, op. 24; Madrigal, op. 35; Pavana, op. 50. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: "Cantique de Jean Racine", op. 11; "Après un rêve", op. 7, núm. 1; "Les Djinns", op. 13; Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 13; "Souvenirs de Bayreuth" (per a piano a quatre mans). Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 41 en do major, K551, "Júpiter"; "Beim Auszug in das Feld", lied per a soprano en la major, K552; Cànons; Divertimento per a trio de corda en mi bemoll major, K563 (selecció). L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Trio núm. 5 en mi major, K542; Canzonetta "Più non si trovano" en si bemoll major, K549; Trio núm. 6 en do major, K548. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en fa major, núm. 43, K547; Simfonia núm. 40 en sol menor, K550. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 39, en mi bemoll major, K543; Sonata per a piano núm. 15, K545. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 26, en re major, K537, "Coronació"; Adagio per a piano, en si menor, K540. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Quartet amb piano op. 47; "Phantasiestücke", op. 88. Els nou mesos que van del juny del 1842 al febrer del 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio i unes variacions per a quintet. Són obres compostes en pocs dies que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom que les sentia, especialment el seu dedicatari Mendelssohn i la dona de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'aquestes peces. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes 3a part); Quintet op. 44. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes); Quartet op. 41 núm. 3. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: Quartet de corda op. 41 núm. 2; Andante i Variacions en si bemoll major, op. 46. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Das Paradies und die Peri", oratori op. 50 (extractes); Quartet op. 41 núm. 1. Els nou mesos que van del juny de 1842 fins al febrer de 1843 van ser una explosió de creativitat excepcional en la producció de Robert Schumann (1810-1856). En van sortir fins a set obres cambrístiques d'envergadura, arrauxadament romàntiques i plenes d'audàcies: tres quartets de corda, un quintet, un quartet amb piano, les peces de fantasia per a trio, i unes Variacions per a quintet. Obres compostes en pocs dies, que sorgien com una flamarada d'inspiració i que enamoraven tothom qui les escoltava, especialment el seu dedicatari Mendelssohn, i l'esposa de Schumann, Clara, que va ser la primera intèpret de moltes d'elles. Schumann sortia d'una crisi professional i d'identitat provocada per l'enorme popularitat i prestigi que tenia la seva esposa, eminent pianista reconeguda arreu d'Europa. Però va vehicular aquesta frustració a través d'aquestes obres, que li van retornar la confiança.

Avui hem sentit: "Amorosa" i "Canción callejera" (per a veu i piano); Duo d'Adalisa i el comte Arnau (de l'òpera "El comte Arnau"); "Glosa", per a cor, solistes i orquestra. Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau, que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Por qué san rafaé" (dels "Cantos andaluces"); "Ai Tolosa, ai Provença" i "Cançó de l'estel" (dues àries de l'òpera "Els pirineus"); "La Celestina" (extractes). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els Pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau", que aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Cada vegada que et veig" i "No sé què hi ha en ta mirada" (dues cançons); "Excelsior", poema simfònic; "A solis ortus" i "O gloriosa virginum" (dos motets). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau, que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "Consolations" (dues cançons); "Lo cant de la muntanya", escenes simfòniques; Minuet, per a quartet de corda; "Sospirs" i "Les cinc roses", per a veu i piano. Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els Pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau", que aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: Masurca i Nocturn op. 54 (per a piano); Nocturns op. 55 (per a Trio i harmònium); "Quasimodo" (extractes); "Les orientales" (dues cançons). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els Pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau", que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.

Avui hem sentit: "La bella dorment" (vals i polonesa); "Souvenir de Florència", sextet en re menor, op. 70. Seguint el fil que vam deixar setmanes enrere, continuem explorant la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, gran melòmana, que li va fer de mecenes durant tretze anys. La relació amb Nadejda va ser estrictament epistolar, a través d'unes 1.200 cartes. No es van conèixer mai en persona, però es va convertir en la seva confessora, i li va donar estabilitat i tranquil·litat emocional i econòmica. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg. Però l'any 1890 Nadejda va trencar bruscament la relació amb el músic per causes gens clares.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64. Seguint el fil que vam deixar setmanes enrere, continuem explorant la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, gran melòmana, que li va fer de mecenes durant tretze anys. La relació amb Nadejda va ser estrictament epistolar, a través d'unes 1.200 cartes. No es van conèixer mai en persona, però es va convertir en la seva confessora, i li va donar estabilitat i tranquil·litat emocional i econòmica. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg. Però l'any 1890 Nadejda va trencar bruscament la relació amb el músic per causes gens clares.

Avui hem sentit: Simfonia Manfred, en si menor, op. 58. Seguint el fil que vam deixar setmanes enrere, continuem explorant la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, gran melòmana, que li va fer de mecenes durant tretze anys. La relació amb Nadejda va ser estrictament epistolar, a través d'unes 1.200 cartes. No es van conèixer mai en persona, però es va convertir en la seva confessora, i li va donar estabilitat i tranquil·litat emocional i econòmica. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg. Però l'any 1890 Nadejda va trencar bruscament la relació amb el músic per causes gens clares.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 44. Seguint el fil que vam deixar setmanes enrere, continuem explorant la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, gran melòmana, que li va fer de mecenes durant tretze anys. La relació amb Nadejda va ser estrictament epistolar, a través d'unes 1.200 cartes. No es van conèixer mai en persona, però es va convertir en la seva confessora, i li va donar estabilitat i tranquil·litat emocional i econòmica. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg. Però l'any 1890 Nadejda va trencar bruscament la relació amb el músic per causes gens clares.

Avui hem sentit: Trio en la menor, op. 50. Seguint el fil que vam deixar setmanes enrere, continuem explorant la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, gran melòmana, que li va fer de mecenes durant tretze anys. La relació amb Nadejda va ser estrictament epistolar, a través d'unes 1.200 cartes. No es van conèixer mai en persona, però es va convertir en la seva confessora, i li va donar estabilitat i tranquil·litat emocional i econòmica. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg. Però l'any 1890 Nadejda va trencar bruscament la relació amb el músic per causes gens clares.

Avui hem sentit: Masurques, op. 30; Nocturns, op. 32; Scherzo en si bemoll menor, op. 31 núm. 2; Dos valsos brillants, op. 34. Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor del 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malatia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.

Avui hem sentit: Estudis, op. 25; Impromptu, op. 29, núm. 1; Balada en fa major, op. 38, núm. 2. Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor de 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa, Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malaltia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.

Avui hem sentit: Vals brillant en mi bemoll major, op. 18; "Andante spianato" en mi bemoll major, op. 22; Dues poloneses, op. 26; Quatre mazurques, op. 24; Vals op. 69 núm. 1, "L'adeu". Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor de 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa, Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malatia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.

Avui hem sentit: Balada núm. 1 en sol menor, op. 23; Nocturn en re bemoll major, op. 27; Variacions brillants en si bemoll major, op. 12; Rondó en mi bemoll major, op. 16. Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor de 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa, Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malatia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.

Avui hem sentit: Estudis op. 10 (3, 4, 7 i 12); Nocturn op. 9, núm. 2; Nocturn op. 15, núm. 2; Preludi en re menor, op. 28; Scherzo en si menor, op. 20, núm. 1; Nocturn op. 27, núm. 1. Frédéric Chopin (1810-1849) va arribar a París la tardor de 1831, procedent de Viena i amb la intenció de viatjar fins a Londres, però s'hi va quedar per sempre més. En aquests primers anys a la capital francesa, Chopin va viure situacions dramàtiques i moments d'eufòria, èxits com a compositor i pànic escènic com a intèrpret, amistats de luxe, passions desfermades i fracassos amorosos. La ferotge repressió que va patir el poble polonès per part de l'exèrcit rus el va fer entrar en un estat d'amargor, nostàlgia i enyorança que no el va abandonar mai, i el va convertir en un apàtrida, un exiliat de luxe. La seva malatia s'agreujava mentre descobria l'amor de la seva vida, George Sand. I totes aquestes vivències es palpen en la seva música, com si fos un diari íntim.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8 (primer moviment: Allegro con brio); Missa de Rèquiem, op. 89 (fragments). Antonín Dvorák (1841-1904) va tenir una relació idíl·lica amb el públic anglès. Entre el 1884 i el 1891 va fer fins a nou viatges a Anglaterra, convidat a dirigir concerts amb les seves obres, que sempre tenien una acollida molt favorable. Els anglesos veneraven la seva música, els editors londinencs li publicaven les obres i rebia encàrrecs de tota mena, especialment d'oratoris i música coral, que Dvorák va respondre amb obres monumentals i d'una gran bellesa. Quan ni Viena ni Berlín li feien cas, va ser Anglaterra qui va donar a Dvorák rellevància internacional, i va ser el trampolí cap als Estats Units. Va ser l'època més prolífica i feliç de la seva vida.

Avui hem sentit: "La núvia de l'espectre", cantata dramàtica op. 69 (extractes); "Santa Ludmila", oratori, op. 71 (extractes). Antonín Dvorák (1841-1904) va tenir una relació idíl·lica amb el públic anglès. Entre el 1884 i el 1891 va fer fins a nou viatges a Anglaterra, convidat a dirigir concerts amb les seves obres, que sempre tenien una acollida molt favorable. Els anglesos veneraven la seva música, els editors londinencs li publicaven les obres i rebia encàrrecs de tota mena, especialment d'oratoris i música coral, que Dvorák va respondre amb obres monumentals i d'una gran bellesa. Quan ni Viena ni Berlín li feien cas, va ser Anglaterra qui va donar a Dvorák rellevància internacional, i va ser el trampolí cap als Estats Units. Va ser l'època més prolífica i feliç de la seva vida.

Avui hem sentit: Nocturn en si bemoll major, op. 40; Simfonia núm. 7, op. 70. Antonín Dvorák (1841-1904) va tenir una relació idíl·lica amb el públic anglès. Entre el 1884 i el 1891 va fer fins a nou viatges a Anglaterra, convidat a dirigir concerts amb les seves obres, que sempre tenien una acollida molt favorable. Els anglesos veneraven la seva música, els editors londinencs li publicaven les obres i rebia encàrrecs de tota mena, especialment d'oratoris i música coral, que Dvorák va respondre amb obres monumentals i d'una gran bellesa. Quan ni Viena ni Berlín li feien cas, va ser Anglaterra qui va donar a Dvorák rellevància internacional, i va ser el trampolí cap als Estats Units. Va ser l'època més prolífica i feliç de la seva vida.

Avui hem sentit: Scherzo capriccioso, op. 66; Rapsòdia eslava en sol menor, op. 45 núm. 2; Obertura Husita, op. 67. Antonín Dvorák (1841-1904) va tenir una relació idíl·lica amb el públic anglès. Entre el 1884 i el 1891 va fer fins a nou viatges a Anglaterra, convidat a dirigir concerts amb les seves obres, que sempre tenien una acollida molt favorable. Els anglesos veneraven la seva música, els editors londinencs li publicaven les obres i rebia encàrrecs de tota mena, especialment d'oratoris i música coral, que Dvorák va respondre amb obres monumentals i d'una gran bellesa. Quan ni Viena ni Berlín li feien cas, va ser Anglaterra qui va donar a Dvorák rellevància internacional, i va ser el trampolí cap als Estats Units. Va ser l'època més prolífica i feliç de la seva vida.

Avui hem sentit: Stabat Mater, op. 58 (fragments). Antonín Dvorák (1841-1904) va tenir una relació idíl·lica amb el públic anglès. Entre 1884 i 1891 va fer fins a nou viatges a Anglaterra, convidat a dirigir concerts amb les seves obres que sempre tenien una acollida molt favorable. Els anglesos veneraven la seva música, els editors londinencs li publicaven les obres i rebia encàrrecs de tota mena, especialment d'oratoris i música coral, que Dvorák va respondre amb obres monumentals i d'una gran bellesa. Quan ni Viena ni Berlín li feien cas, va ser Anglaterra qui va donar a Dvorák rellevància internacional, i va ser el trampolí cap als Estats Units. Va ser l'època més prolífica i feliç de la seva vida.

Avui hem sentit: Capriccio italià, op. 45; Serenata per a orquestra de corda, en do major, op. 48. Explorem la relació que va tenir Txaikovski amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus i gran melòmana que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: sonata per a piano en sol major, op. 37; ària de l'òpera "La donzella d'Orleans". Explorem la relació que va tenir Txaikovski amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus i gran melòmana que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: "Evgueni Oneguin", òpera (extractes); Concert per a violí i orquestra en re major, op. 35. Explorem la relació que Txaikovski va tenir amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus, gran melòmana, i que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: suite per a orquestra núm. 1, en re major, op. 43. Explorem la relació que va tenir Txaikovski amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus i gran melòmana que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 4, en fa major, op. 36. Explorem la relació que va tenir Txaikovski amb Nadejda von Meck, una dona molt rica i culta, vídua d'un magnat del ferrocarril rus, gran melòmana, i que li va fer de mecenes durant 13 anys. Txaikovski acabava de superar el sotrac del seu casament fallit, i la relació amb Nadejda (una relació estrictament epistolar: no es van conèixer mai en persona) li va retornar la confiança i la tranquil·litat emocional i econòmica: els 6.000 rubles anuals que rebia (una autèntica fortuna) li van permetre dedicar-se exclusivament a compondre i a viure còmodament. Les nombroses obres sorgides en aquesta època són de les més brillants i populars del seu catàleg.

Avui hem sentit: "Sehnsucht", "In herbst", "Bergeslust", "Abendbield", "Ach, die Augen sind es wieder", "Nach Sünden"; "Gartenlieder" op. 3 (per a cor a capella); Trio en re major, op. 11. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Felix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Quartet de corda en mi bemoll major; "Sehnsucht nach Italien", cançó; "Gondollied"; "Saltarello romano" per a piano; "Das Jahr" per a piano (selecció); "Italien", cançó. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Fantasia en sol menor, per a violoncel i piano; Obertura per a orquestra; Oratori sobre temes bíblics, per a cor, solistes i orquestra. Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Sonata o Capriccio; Sonata per a piano en do menor; Capriccio en la bemoll major (violoncel i piano); Nachtreigen, op. 3 (cor a capella); Fantasia en sol menor (violoncel i piano). Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

Avui hem sentit: Melodia op4/2; "Sonatensatz"; Quartet amb piano; Lieder op. 9 (selecció). Fanny Mendelssohn (1805-1847) va ser una excel·lent pianista i una compositora prolífica. Hi ha 466 obres seves catalogades: música per a piano, cançons, obres corals, música de cambra, alguns oratoris i una obertura per a orquestra. Pel fet de pertànyer a la classe alta berlinesa, Fanny no va poder actuar mai en públic, i la seva música va quedar circumscrita als concerts dominicals que s'oferien a la residència dels Mendelssohn a Berlín, i només es podien editar si les signava el seu germà Fèlix; però quan sonava deixava bocabadats tots els qui l'escoltaven. Víctima d'una societat masclista i repressiva, i sempre a l'ombra del seu germà, que ho va tenir tot de cara, Fanny Mendelssohn va ser una lluitadora incansable i talentosa que no va deixar de compondre mai en tota la vida.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor de "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana, Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i va distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, quan tenia vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre memòria seva) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.

Felix Mendelssohn de seguida va mostrar talent i va començar a compondre molt jove. Mendelssohn era brillant, extremadament sensible i d'arrels jueves, tot i la conversió al protestantisme de la seva família. Protegit per Goethe, va ser un home refinat, amb una cultura impressionant, músic, pintor i autor de totes les obres corals fantàstiques que hem triat per a aquesta setmana. Són obres commovedores que us proposem de sentir junts cada matí.

Felix Mendelssohn de seguida va mostrar talent i va començar a compondre molt jove. Mendelssohn era brillant, extremadament sensible i d'arrels jueves, tot i la conversió al protestantisme de la seva família. Protegit per Goethe, va ser un home refinat, amb una cultura impressionant, músic, pintor i autor de totes les obres corals fantàstiques que hem triat per a aquesta setmana. Són obres commovedores que us proposem de sentir junts cada matí.

Felix Mendelssohn de seguida va mostrar talent i va començar a compondre molt jove. Mendelssohn era brillant, extremadament sensible, d'arrels jueves tot i la conversió al protestantisme de la seva família. Protegit per Goethe, va ser un home refinat, amb una cultura impressionant, músic, pintor i autor de totes les obres corals fantàstiques que hem triat per a aquesta setmana. Són obres commovedores que us proposem de sentir junts cada matí.

Felix Mendelssohn de seguida va mostrar talent i va començar a compondre molt jove. Mendelssohn era brillant, extremadament sensible, d'arrels jueves tot i la conversió al protestantisme de la seva família. Protegit per Goethe, va ser un home refinat, amb una cultura impressionant, músic, pintor i autor de totes les obres corals fantàstiques que hem triat per a aquesta setmana. Són obres commovedores que us proposem de sentir junts cada matí.

Felix Mendelssohn de seguida va mostrar talent i va començar a compondre molt jove. Mendelssohn era brillant, extremadament sensible, d'arrels jueves tot i la conversió al protestantisme de la seva família. Protegit per Goethe, va ser un home refinat, amb una cultura impressionant, músic, pintor i autor de totes les obres corals fantàstiques que hem triat per a aquesta setmana. Són obres commovedores que us proposem de sentir junts cada matí.

El compositor d'aquesta setmana el sentirem a través dels textos que van inspirar la seva música durant tota la segona meitat del segle XIX i els primers 20 anys del segle XX: durant aquests cinc dies us oferirem les melodies de Gabriel Fauré. Les primeres són dels primers anys 60 del XIX, quan Fauré encara no havia fet els 20 anys, i les últimes, les del cicle L'Horizon Chimérique, són del 1921, tres anys abans de morir. Recorrerem, per tant, tota la vida del compositor nascut a París el 1845, organista, conegut sobretot pel seu rèquiem, autor d'obres com "Masques et rergamasques" o "Pelléas et Mélisande"; de molta música per a piano, o d'un extens i suculent apartat de melodies, subtils, precioses, intenses, que ens captivaran. Tota la setmana serà un homenatge al gran Dalton Baldwin, que va viure fins al passat 12 de desembre, a punt de fer els 88 anys. Acompanyarà dues veus extraordinàries, la de la soprano Elly Ameling i la del baríton Gérard Souzay. Emoció en estat pur.

El compositor d'aquesta setmana el sentirem a través dels textos que van inspirar la seva música durant tota la segona meitat del segle XIX i els primers 20 anys del segle XX: durant aquests cinc dies us oferirem les melodies de Gabriel Fauré. Les primeres són dels primers anys 60 del XIX, quan Fauré encara no havia fet els 20 anys, i les últimes, les del cicle L'Horizon Chimérique, són del 1921, tres anys abans de morir. Recorrerem, per tant, tota la vida del compositor nascut a París el 1845, organista, conegut sobretot pel seu rèquiem, autor d'obres com "Masques et rergamasques" o "Pelléas et Mélisande"; de molta música per a piano, o d'un extens i suculent apartat de melodies, subtils, precioses, intenses, que ens captivaran. Tota la setmana serà un homenatge al gran Dalton Baldwin, que va viure fins al passat 12 de desembre, a punt de fer els 88 anys. Acompanyarà dues veus extraordinàries, la de la soprano Elly Ameling i la del baríton Gérard Souzay. Emoció en estat pur.

El compositor d'aquesta setmana el sentirem a través dels textos que van inspirar la seva música durant tota la segona meitat del segle XIX i els primers 20 anys del segle XX: durant aquests cinc dies us oferirem les melodies de Gabriel Fauré. Les primeres són dels primers anys 60 del XIX, quan Fauré encara no havia fet els 20 anys, i les últimes, les del cicle L'Horizon Chimérique, són del 1921, tres anys abans de morir. Recorrerem, per tant, tota la vida del compositor nascut a París el 1845, organista, conegut sobretot pel seu rèquiem, autor d'obres com "Masques et rergamasques" o "Pelléas et Mélisande"; de molta música per a piano, o d'un extens i suculent apartat de melodies, subtils, precioses, intenses, que ens captivaran. Tota la setmana serà un homenatge al gran Dalton Baldwin, que va viure fins al passat 12 de desembre, a punt de fer els 88 anys. Acompanyarà dues veus extraordinàries, la de la soprano Elly Ameling i la del baríton Gérard Souzay. Emoció en estat pur.

El compositor d'aquesta setmana el sentirem a través dels textos que van inspirar la seva música durant tota la segona meitat del segle XIX i els primers 20 anys del segle XX: durant aquests cinc dies us oferirem les melodies de Gabriel Fauré. Les primeres són dels primers anys 60 del XIX, quan Fauré encara no havia fet els 20 anys, i les últimes, les del cicle L'Horizon Chimérique, són del 1921, tres anys abans de morir. Recorrerem, per tant, tota la vida del compositor nascut a París el 1845, organista, conegut sobretot pel seu rèquiem, autor d'obres com "Masques et rergamasques" o "Pelléas et Mélisande"; de molta música per a piano, o d'un extens i suculent apartat de melodies, subtils, precioses, intenses, que ens captivaran. Tota la setmana serà un homenatge al gran Dalton Baldwin, que va viure fins al passat 12 de desembre, a punt de fer els 88 anys. Acompanyarà dues veus extraordinàries, la de la soprano Elly Ameling i la del baríton Gérard Souzay. Emoció en estat pur.

El compositor d'aquesta setmana el sentirem a través dels textos que van inspirar la seva música durant tota la segona meitat del segle XIX i els primers 20 anys del segle XX: durant aquests cinc dies us oferirem les melodies de Gabriel Fauré. Les primers sóns dels primers anys 60 del XIX, quan Fauré encara no havia fet els 20 anys, i les últimes, les del cicle L'Horizon Chimérique, són del 1921, tres anys abans de morir. Recorrerem, per tant, tota la vida del compositor nascut a París el 1845, organista, conegut, sobretot pel seu rèquiem, autor d'obres com "Masques et rergamasques" o "Pelléas et Mélisande"; de molta música per a piano, o d'un extens i suculent apartat de melodies, subtils, precioses, intenses, que ens captivaran. Tota la setmana serà un homenatge al gran Dalton Baldwin, que va viure fins al passat 12 de desembre, a punt de fer els 88 anys. Acompanyarà dues veus extraordinàries, la de la soprano Elly Ameling i la del baríton Gérard Souzay. Emoció en estat pur.

Edward Elgar va acabar sent considerat el compositor anglès més important després de Henry Purcell. Però el camí per arribar a aquest prestigi no va ser fàcil. No era de classe benestant, era catòlic i, per força, autodidacte. Quan encara ningú no creia en ell, va tenir sempre el suport incondicional de la seva dona, ella sí, filla d'una família acomodada, que no va acceptar mai al seu cercle aquell professor de música de províncies. Les "Variacions Enigma" van canviar el destí d'Elgar i el van convertir en el gran far de la música anglesa. Amb ell passejarem per l'època victoriana i la del seu fill Eduard VII, però també pels anys foscos de la Primera Guerra Mundial i els 15 següents que Elgar va passar en un silenci pràcticament total. Serà tot sentint la seva música d'orquestra. Un recorregut apassionant.

Edward Elgar va acabar sent considerat el compositor anglès més important després de Henry Purcell. Però el camí per arribar a aquest prestigi no va ser fàcil. No era de classe benestant, era catòlic i, per força, autodidacte. Quan encara ningú creia en ell, va tenir sempre el suport incondicional de la seva dona, ella sí, filla d'una família acomodada, que no va acceptar mai al seu cercle aquell professor de música de províncies. Les "Variacions Enigma" van canviar el destí d'Elgar i el van convertir en el gran far de la música anglesa. Amb ell passejarem per l'època victoriana i la del seu fill Eduard VII, però també pels anys foscos de la Primera Guerra Mundial i els 15 següents que Elgar va passar en un silenci pràcticament total. Serà tot sentint la seva música d'orquestra. Un recorregut apassionant.

Edward Elgar va acabar sent considerat el compositor anglès més important després de Henry Purcell. Però el camí per arribar a aquest prestigi no va ser fàcil. No era de classe benestant, era catòlic i, per força, autodidacte. Quan encara ningú no creia en ell, va tenir sempre el suport incondicional de la seva dona, ella sí, filla d'una família acomodada, que no va acceptar mai al seu cercle aquell professor de música de províncies. Les "Variacions Enigma" van canviar el destí d'Elgar i el van convertir en el gran far de la música anglesa. Amb ell passejarem per l'època victoriana i la del seu fill Eduard VII, però també pels anys foscos de la Primera Guerra Mundial i els 15 següents que Elgar va passar en un silenci pràcticament total. Serà tot sentint la seva música d'orquestra. Un recorregut apassionant.

Edward Elgar va acabar sent considerat el compositor anglès més important després de Henry Purcell. Però el camí per arribar a aquest prestigi no va ser fàcil. No era de classe benestant, era catòlic i, per força, autodidacte. Quan encara ningú no creia en ell, va tenir sempre el suport incondicional de la seva dona, ella sí, filla d'una família acomodada, que no va acceptar mai al seu cercle aquell professor de música de províncies. Les "Variacions Enigma" van canviar el destí d'Elgar i el van convertir en el gran far de la música anglesa. Amb ell passejarem per l'època victoriana i la del seu fill Eduard VII, però també pels anys foscos de la Primera Guerra Mundial i els 15 següents que Elgar va passar en un silenci pràcticament total. Serà tot sentint la seva música d'orquestra. Un recorregut apassionant.

Edward Elgar va acabar sent considerat el compositor anglès més important després de Henry Purcell. Però el camí per arribar a aquest prestigi no va ser fàcil. No era de classe benestant, era catòlic i, per força, autodidacta. Quan encara ningú no creia en ell, va tenir sempre el suport incondicional de la seva dona, ella sí, filla d'una família acomodada, que no va acceptar mai al seu cercle aquell professor de música de províncies. Les Variacions Enigma van canviar el destí d'Elgar i el van convertir en el gran far de la música anglesa. Amb ell passejarem per l'època victoriana i la del seu fill Eduard VII, però també pels anys foscos de la Primera Guerra Mundial i els 15 següents que Elgar va passar en un silenci pràcticament total. Serà tot sentint la seva música d'orquestra. Un recorregut apassionant.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935 . Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'11 anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És una proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Durant l'estiu del 1902, Glière va anar a casa dels Prokófiev, situada en les enormes zones rurals d'Ucraïna, a més de mil quilòmetres de la ciutat més pròxima. Hi vivia un nen d'onze anys que sabia tocar el piano i que ja havia compost algunes obres, un nen que difícilment havia sentit mai una orquestra però que tenia un talent extraordinari. Aquest nen era Serguei Prokófiev. Ben aviat va anar a estudiar al conservatori de Sant Petersburg, va fer els primers concerts com a pianista i amb només 21 anys ja havia escrit unes quantes òperes, algunes obres per a piano i el primer concert per a piano. I aquí és on començarem la setmana del compositor Prokófiev a Catalunya Música, perquè fins dijous us oferirem els cinc concerts per a piano que va compondre, acompanyats d'algunes altres obres contemporànies. És un proposta fantàstica per descobrir aquest compositor extraordinari que, ironies del destí, va morir als 62 anys el mateix dia que Stalin, el 5 de març del 1953.

Avui hem sentit: "Das Liebesverbot" (extractes); "Rienzi", obertura; "Eine Faust Overture". Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: "Les fades", òpera (selecció del segon i tercer actes). Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: Sonata per a piano en Si bemoll major (4t moviment); Simfonia en Mi major; "Les fades", òpera (selecció de l'acte primer). Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: Sonata per a piano en Si bemoll major (1r moviment); Simfonia en Do major. Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: Gran Sonata per a piano en La major; Obertura de concert núm. 2, en Do major. Richard Wagner va ser una figura cabdal i dominant durant la segona meitat del segle XIX. Es va dedicar de ple a l'òpera, i la va convertir en una obra d'art total amb creacions magistrals i insuperables, i amb innovacions que van obrir les portes a un món nou i van suposar una revolució. Però abans de produir aquestes fites memorables, Wagner, en la joventut més tendra, va experimentar i es va foguejar amb gèneres més convencionals, com la sonata per a piano, la simfonia o les obertures de concert, on es detecta la fonda empremta de Beethoven i Weber, però on ja es flaira la forta personalitat que acabarà tenint la seva música. És la "prehistòria" de Wagner, les beceroles que ens ajuden a entendre tota la magistral producció posterior que l'ha encimbellat.

Avui hem sentit: "Metamorfoses" (veu i piano); "Cinq poèmes de Paul Éluard"; "Les soirées de Nazelles"; "Lletanies a la Verge negra"; "Petites voix"; "Set cançons per a cor mixt a capella"; Dues Marxes i un Intermezzo". Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura, i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. En aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis i fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Valse-improvisation sur le nom de Bach"; "Le bal masqué" per a baríton i conjunt instrumental; Concert per a dos pianos i orquestra; Sextet per a vent i piano. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys 20. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent. I en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis i fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Les chemins de l'amour", cançó; "El Vístula", cançó; "Concert champêtre", per a clave i orquestra, i "Aubade" per a piano i divuit instruments. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura, i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent, i en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Napoli", suite per a piano; "Chanson à boire"; "Les biches", poema coreogràfic per a cor i orquestra. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent, i en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.

Avui hem sentit: "Rapsòdia negra"; "Toréador"; "Sonata per a piano a quatre mans"; "Tres moviments perpetus"; "Bestiari"; "Vals" (de l'Àlbum dels Sis), i "Les mariés de la tour Eiffel". Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix considerava la seva música un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent. En aquests cinc capítols explorarem la seva producció dels inicis a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical va fer un tomb radical.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9, en Mi bemoll major, op. 70; Quartet de corda núm. 3, op. 73 (4rt i 5è). Aquesta setmana explorarem les obres simfòniques de Dmitri Xostakóvitx durant la segona guerra mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre el 1941 i 1945. "La Setena", du per títol "Leningrad", i es va compondre durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. "La Vuitena" va ser composta l'estiu de 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. "La Novena simfonia" havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 3 en Fa major, op.73 (2n i 3r); Simfonia núm. 8 (3r, 4rt i 5è). Explorem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu de 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 3 en Fa major, op.73 (1r moviment); Simfonia núm. 8 (1r i 2n). Explorem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu del 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "Leningrad" (3r i 4t). Aquesta setmana explorarem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La primera d'aquestes tres simfonies de guerra, la Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu del 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7, "Leningrad" (1r i 2n). Aquesta setmana explorarem les obres simfòniques que va compondre Dmitri Xostakóvitx durant la Segona Guerra Mundial: tres simfonies colossals que reflecteixen tot el que va viure entre 1941 i 1945. La primera d'aquestes tres simfonies de guerra, la Setena, porta per títol "Leningrad", i va ser composta durant el terrorífic setge de les tropes nazis sobre la ciutat on havia nascut i on vivia l'autor. Un setge que va durar 862 dies i que va provocar més d'un milió de morts, pels bombardejos però sobretot per la fam i el fred. La Vuitena va ser composta l'estiu del 1943, just després de la crucial batalla de Stalingrad, i ja reflecteix la desolació i la desesperança pel futur que s'albirava. La Novena simfonia havia de ser l'exaltació musical patriòtica i triomfalista per la victòria soviètica, però Xostakóvitx la va convertir en un univers sonor delirant, sarcàstic i grotesc, que va desfermar la ira de les autoritats soviètiques.

Avui hem sentit: "Triumphlied", op. 55; "Schicksalslied" ("Cant del destí"), op. 54. "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.

Avui hem sentit: "Liebeslieder waltzer" ("Valsos amorosos"), op. 52; Quartet de corda en do menor, op. 51, núm. 1 (fragment); Quartet de corda en la menor, op. 51, núm. 2 (fragment). "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.

Avui hem sentit: "Rinaldo", Cantata op. 50; "Von ewiger Liebe" ("De l'amor etern"), op. 43 núm. 1. "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.

Avui hem sentit: "Un Rèquiem alemany" (números 5, 6 i 7); Rapsòdia per a contralt i cor masculí, op. 53. "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.

Avui hem sentit: "Un Rèquiem alemany" (números 1, 2, 3 i 4). "Frei aber einsam", "lliure però sol", va ser el lema de vida, a partir de la maduresa, de Johannes Brahms. Una solitud que va començar a tastar quan vorejava els quaranta anys, en una època especialment fructífera quant a creació, amb obres de grans dimensions i alhora íntimes, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), i amb la indecisió constant sobre el seu futur professional. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats, i de la mateixa música.

Avui hem sentit música de mobiliari: "Un salon"; "Chez un bistrot"; "Retrat de Sòcrates-El banquet" (del drama "Sòcrates"); "La belle excentrique"; "Ludions"; "Mercure" (ballet); "Relâche" (Fragments). Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió, Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor què vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaistes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: "Sports et divertissements"; "Trois valses du précieux degouté"; "Coses vistes a dreta i esquerra (sense ulleres)"; "Parade"; "Sonatine buréaucratique"; "Embarquement pour Cythère". Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió, Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaistes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: "Aperçus désagréables"; "Prélude en tapisserie"; "En habit de cheval"; Deux Gymnopédies"; "Preludis flàccids per a un gos"; Veritables preludis flàccids"; "Le piège de Méduse"; "Embryons dessechées"; "Croquis et agaceries...". Erik Satie és un dels creadors més peculiars de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: "Preludi de la porta heroica del cel"; "Pièces froides-Danses de travers"; "Jack-in-the-box", patomima; "La diva de l'Empire"; "Tendrement"; "Je te veux"; Le Picadilly"; La Poudre d'or"; "Trois morceau en forme de poire". Erik Satie és un dels creadors més peculiars de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: Allegro; Vals-Ballet; Fantasia-Vals; Sarabanda núm. 1; Tres Gymnopédies; Tres Gnossiennes; "Les fils des étoiles" (tres preludis); "Première pensée de la Rose-Croix". Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió. Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Avui hem sentit: "La traviata" (extractes del segon acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "La traviata" (extractes del primer acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Il trovatore" (extractes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del segon i tercer actes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del primer acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: Tres cors a capella, op. 19; Tres romances per a violí i piano, op 22; Variacions sobre un tema de Robert Schumann, op. 20; Sis cançons de Jucunde, op. 23. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Peces fugitives, op. 15; Preludi i fuga en sol menor; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 17. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Scherzo en re menor, op. 10; Tres romances, op. 11; "Gedichte aus Rückert's Liebesfrühling", op. 12; Sis cançons, op. 13. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: "Valsos romàntics", op. 4; "Quatre peces característiques", op. 5; "Variacions sobre un tema de Bellini", op. 8; "Souvenir de Viena", op. 9. Clara Wieck (1819-1896) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Polonesa núm. 4 op. 1; Estudi en la bemoll major; Capricis en forma de vals, op. 2; "Soirées musicales", op. 6; Concert per a piano i orquestra, op. 7. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig, on va néixer, quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853, coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 26, en Mi bemoll major, op. 81, "Els adeus". Simfonia núm. 5, en do menor, op. 67. Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig del 1809 van motivar la creació de la Sonata "Els adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 6, en fa major op. 68, "Pastoral". Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig de 1809 van motivar la creació de la sonata "Els adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 55, "Heroica". Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendarts d'un nou ordre social. L'any 1803, Beethoven va acceptar compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig de 1809 van motivar la creació de la Sonata "dels adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 61. Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig del 1809 van motivar la creació de la "Sonata dels adeus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: el Concert per a piano i orquestra núm. 5, "Emperador". Ludwig van Beethoven va ser coetani estricte de Napoleó Bonaparte, a qui va admirar perquè representava tots els valors sorgits de la Revolució, amb la llibertat i la fraternitat com a estendards d'un nou ordre social. L'any 1803 Beethoven va acceptar de compondre una gran obra en honor seu, la seva tercera simfonia, però, en saber que Napoleó s'havia autoproclamat emperador i s'havia convertit en un megalòman, va estripar la dedicatòria i la va titular "Heroica". Beethoven va ser molt prolífic en aquells anys inicials del segle XIX, i moltes de les obres que va escriure estan vinculades a aquest sentiment d'amor-odi que sentia per Napoleó: fins i tot el setge, bombardeig i posterior invasió de la ciutat de Viena el maig del 1809 van motivar la creació de la Sonata "dels Adéus" i del Concert Emperador.

Avui hem sentit: "Slätter", danses camperoles noruegues per a piano, op. 72 (selecció); Quatre salms, per a baríton i cor mixt, op. 74. Edvard Grieg (1843-1907) és el compositor noruec més important de la història de la música, i des de ben jove va sentir la necessitat de comprometre's amb la reivindicació de la seva nació, i fonamentar la seva música en el riquíssim patrimoni musical, cultural, literari i mitològic de la seva terra, que en aquell moment estava sota el domini de Suècia fins que es va independitzar el 7 de juny de 1905. Grieg va compondre moltes obres amb regust nacionalista, no només recuperant i estilitzant danses, cançons i balades genuïnes de la seva terra, sinó també utilitzant poesia i grans obres literàries en noruec per a les seves creacions, i fins i tot introduint un alè, un esperit i un perfum inequívocament noruec en obres de música de cambra, per a piano o concertants.

Avui hem sentit: Quartet de corda en sol menor, op. 27; Cançons sobre poemes d'Aasmund Olafsson Vinje, op. 33 ("Vären" i "Ved Rondane"). Edvard Grieg (1843-1907) és el compositor noruec més important de la història de la música, i des de ben jove va sentir la necessitat de comprometre's amb la reivindicació de la seva nació, i fonamentar la seva música en el riquíssim patrimoni musical, cultural, literari i mitològic de la seva terra, que en aquell moment estava sota el domini de Suècia fins que es va independitzar el 7 de juny del 1905. Grieg va compondre moltes obres amb regust nacionalista, no només recuperant i estilitzant danses, cançons i balades genuïnes de la seva terra, sinó també utilitzant poesia i grans obres literàries en noruec per a les seves creacions, i fins i tot introduint un alè, un esperit i un perfum inequívocament noruec en obres de música de cambra, per a piano o concertants.

Avui hem sentit: "Peer Gynt", música incidental per al drama d'Henrik Ibsen, op. 23 (selecció). Edvard Grieg (1843-1907) és el compositor noruec més important de la història de la música, i des de ben jove va sentir la necessitat de comprometre's amb la reivindicació de la seva nació, i fonamentar la seva música en el riquíssim patrimoni musical, cultural, literari i mitològic de la seva terra, que en aquell moment estava sota el domini de Suècia fins que es va independitzar el 7 de juny del 1905. Grieg va compondre moltes obres amb regust nacionalista, no només recuperant i estilitzant danses, cançons i balades genuïnes de la seva terra, sinó també utilitzant poesia i grans obres literàries en noruec per a les seves creacions, i fins i tot introduint un alè, un esperit i un perfum inequívocament noruec en obres de música de cambra, per a piano o concertants.

Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en Sol major, op. 13; "Landskjenning", per a baríton, cor masculí i orquestra, op. 31; Balada en forma de variacions sobre una melodia popular noruega, op. 24. Edvard Grieg (1843-1907) és el compositor noruec més important de la història de la música, i des de ben jove va sentir la necessitat de comprometre's amb la reivindicació de la seva nació, i fonamentar la seva música en el riquíssim patrimoni musical, cultural, literari i mitològic de la seva terra, que en aquell moment estava sota el domini de Suècia fins que es va independitzar el 7 de juny del 1905. Grieg va compondre moltes obres amb regust nacionalista, no només recuperant i estilitzant danses, cançons i balades genuïnes de la seva terra, sinó també utilitzant poesia i grans obres literàries en noruec per a les seves creacions, i fins i tot introduint un alè, un esperit i un perfum inequívocament noruec en obres de música de cambra, per a piano o concertants.

Avui hem sentit: Peces líriques per a piano, primer recull (selecció); Concert per a piano i orquestra en la menor. Edvard Grieg (1843-1907) és el compositor noruec més important de la història de la música, i des de ben jove va sentir la necessitat de comprometre's amb la reivindicació de la seva nació, i fonamentar la seva música en el riquíssim patrimoni musical, cultural, literari i mitològic de la seva terra, que en aquell moment estava sota el domini de Suècia fins que es va independitzar el 7 de juny del 1905. Grieg va compondre moltes obres amb regust nacionalista, no només recuperant i estilitzant danses, cançons i balades genuïnes de la seva terra, sinó també utilitzant poesia i grans obres literàries en noruec per a les seves creacions, i fins i tot introduint un alè, un esperit i un perfum inequívocament noruec en obres de música de cambra, per a piano o concertants.

Haydn, en plena maduresa i després de treballar 28 anys a la cort del príncep Esterhazy, va fer dues llargues estades a la ciutat de Londres, entre el 1791 i el 1795, que li van proporcionar una fama i un prestigi que mai no havia tingut. Per a l'agraït públic anglès Haydn va escriure les dotze millors simfonies de la seva producció, que van ser rebudes amb entusiasme i veneració. En els cinc capítols d'aquesta setmana escoltarem una selecció d'aquestes obres, descobrirem com va viure Haydn aquell èxit, i les impressions i sorpreses que li va provocar la capital anglesa. Avui escoltarem: Simfonia n. 101 "El rellotge"; Simfonia n. 104 "Londres".

Haydn, en plena maduresa i després de treballar 28 anys a la cort del príncep Esterházy, va fer dues llargues estades a la ciutat de Londres, entre 1791 i 1795, que li van proporcionar una fama i un prestigi que mai no havia tingut. Per a l'agraït públic anglès, Haydn va escriure les dotze millors simfonies de la seva producció, que van ser rebudes amb entusiasme i veneració. En els cinc capítols d'aquesta setmana, escoltarem una selecció d'aquestes obres i descobrirem com va viure Haydn aquell èxit, i les impressions i sorpreses que li va provocar la capital anglesa. Avui escoltarem: Cantata "La tempesta" Hob24a-8; Simfonia n.100 "Militar"; Simfonia n.101 "El rellotge".

Haydn, en plena maduresa i després de treballar 28 anys a la cort del príncep Esterhazy, va fer dues llargues estades a la ciutat de Londres, entre el 1791 i el 1795, que li van proporcionar una fama i un prestigi que mai no havia tingut. Per a l'agraït públic anglès Haydn va escriure les dotze millors simfonies de la seva producció, que van ser rebudes amb entusiasme i veneració. En els cinc capítols d'aquesta setmana escoltarem una selecció d'aquestes obres, descobrirem com va viure Haydn aquell èxit, i les impressions i sorpreses que li va provocar la capital anglesa. Avui escoltarem: Simfonia n. 98; Simfonia concertant n. 105.

Haydn, en plena maduresa i després de treballar 28 anys a la cort del príncep Esterhazy, va fer dues llargues estades a la ciutat de Londres, entre el 1791 i el 1795, que li van proporcionar una fama i un prestigi que mai no havia tingut. Per a l'agraït públic anglès Haydn va escriure les dotze millors simfonies de la seva producció, que van ser rebudes amb entusiasme i veneració. En els cinc capítols d'aquesta setmana escoltarem una selecció d'aquestes obres, descobrirem com va viure Haydn aquell èxit, i les impressions i sorpreses que li va provocar la capital anglesa. Avui escoltarem: Simfonia n. 94 "La sorpresa"; Simfonia n. 96 "El miracle".

Haydn, en plena maduresa i després de treballar 28 anys a la cort del príncep Esterhazy, va fer dues llargues estades a la ciutat de Londres, entre el 1791 i el 1795, que li van proporcionar una fama i un prestigi que mai no havia tingut. Per a l'agraït públic anglès Haydn va escriure les dotze millors simfonies de la seva producció, que van ser rebudes amb entusiasme i veneració. En els cinc capítols d'aquesta setmana escoltarem una selecció d'aquestes obres, descobrirem com va viure Haydn aquell èxit, i les impressions i sorpreses que li va provocar la capital anglesa. Avui escoltarem: Simfonia n. 92 "Oxford" (fragments); Simfonia n. 93.

Avui hem sentit: Balada núm. 4, op. 52; Concert per a piano núm. 2 en fa menor, op. 21. En plena joventut i en un moment efervescent de la seva carrera, Frédéric Chopin coneix l'escriptora Georges Sand, una dona fascinant i magnètica amb qui manté una relació sentimental i que marca la seva vida i la seva producció durant uns quants anys. Amb ella va fer la llegendària estada a l'illa de Mallorca, a la cartoixa de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Va ser una època plena d'emocions molt contrastades, en què van passar del paradís a l'infern. Chopin es va sentir molt inspirat per aquell indret idíl·lic, i va escriure diverses obres bellíssimes i commovedores que són un magnífic retrat de les seves vivències. Però els seus problemes respiratoris es van accentuar tant que es va témer per la seva vida i van decidir tornar a París abans d'hora.

Avui hem sentit: Quatre masurques op. 42; Balada núm. 3, op. 47; Sonata núm. 2 en si bemoll menor, op. 35. En plena joventut i en un moment efervescent de la seva carrera, Frédéric Chopin coneix l'escriptora Georges Sand, una dona fascinant i magnètica amb qui manté una relació sentimental i que marca la seva vida i la seva producció durant uns quants anys. Amb ella va fer la llegendària estada a l'illa de Mallorca, a la cartoixa de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Va ser una època plena d'emocions molt contrastades, en què van passar del paradís a l'infern. Chopin es va sentir molt inspirat per aquell indret idíl·lic, i va escriure diverses obres bellíssimes i commovedores que són un magnífic retrat de les seves vivències. Però els seus problemes respiratoris es van accentuar tant que es va témer per la seva vida i van decidir tornar a París abans d'hora.

Avui hem sentit: Balada núm. 2, op. 38; Poloneses op. 40, núm. 2 i 1; Nocturns op. 37, núm. 1 i 2; Tres estudis novells, op. pòstum. En plena joventut i en un moment efervescent de la seva carrera, Frédéric Chopin coneix l'escriptora Georges Sand, una dona fascinant i magnètica amb qui manté una relació sentimental i que marca la seva vida i la seva producció durant uns quants anys. Amb ella va fer la llegendària estada a l'illa de Mallorca, a la cartoixa de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Va ser una època plena d'emocions molt contrastades, en què van passar del paradís a l'infern. Chopin es va sentir molt inspirat per aquell indret idíl·lic, i va escriure diverses obres bellíssimes i commovedores que són un magnífic retrat de les seves vivències. Però els seus problemes respiratoris es van accentuar tant que es va témer per la seva vida i van decidir tornar a París abans d'hora.

Avui hem sentit: Preludis op. 28; Balada núm. 1, op. 23. En plena joventut i en un moment efervescent de la seva carrera, Frédéric Chopin coneix l'escriptora Georges Sand, una dona fascinant i magnètica amb qui manté una relació sentimental i que marca la seva vida i la seva producció durant uns quants anys. Amb ella va fer la llegendària estada a l'illa de Mallorca, a la cartoixa de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Va ser una època plena d'emocions molt contrastades, en què van passar del paradís a l'infern. Chopin es va sentir molt inspirat per aquell indret idíl·lic, i va escriure diverses obres bellíssimes i commovedores que són un magnífic retrat de les seves vivències. Però els seus problemes respiratoris es van accentuar tant que es va témer per la seva vida i van decidir tornar a París abans d'hora.

Avui hem sentit: Scherzo op. 39; Concert per a piano núm. 1, op. 11. En plena joventut i en un moment efervescent de la seva carrera, Frédéric Chopin coneix l'escriptora Georges Sand, una dona fascinant i magnètica amb qui manté una relació sentimental i que marca la seva vida i la seva producció durant uns quants anys. Amb ella va fer la llegendària estada a l'illa de Mallorca, a la cartoixa de Valldemossa, en plena serra de Tramuntana. Va ser una època plena d'emocions molt contrastades, en què van passar del paradís a l'infern. Chopin es va sentir molt inspirat per aquell indret idíl·lic, i va escriure diverses obres bellíssimes i commovedores que són un magnífic retrat de les seves vivències. Però els seus problemes respiratoris es van accentuar tant que es va témer per la seva vida i van decidir tornar a París abans d'hora.

Avui hem sentit: "Gran duo concertant sobre el romanç de M. Lafont" per a violí i piano; "Àlbum d'un viatger" (selecció). Als nou anys, Franz Liszt va anar cap a Viena per seguir la seva formació i presentar-se davant del públic com a virtuós del piano. Dos anys després es va instal·lar a París (sempre amb son pare) i allà va viure els primers triomfs com a prodigi de l'instrument però també com a creador precoç. Una època de coneixences nutritives (Meyerbeer, Mendelssohn, Chopin, Paganini, però també Balzac, de Musset, Gautier, Hugo, Dumas, Heine, Delacroix...) i del despertar de grans passions amoroses que culminen amb la fogosa i romàntica relació amb Marie d'Agoult, una dama de la noblesa parisenca amb qui Liszt va tenir tres fills i que va inspirar-li obres emblemàtiques.

Avui hem sentit: Gran fantasia simfònica sobre temes de "Lélio", d'H. Berlioz; "Pensée des morts" (de les "Harmonies poètiques i religioses"); Fantasia sobre un vals de F. Schubert (de les "Aparicions"). Als nou anys, Franz Liszt va anar cap a Viena per seguir la seva formació i presentar-se davant del públic com a virtuós del piano. Dos anys després es va instal·lar a París (sempre amb son pare) i allà va viure els primers triomfs com a prodigi de l'instrument però també com a creador precoç. Una època de coneixences nutritives (Meyerbeer, Mendelssohn, Chopin, Paganini però també Balzac, de Musset, Gautier, Hugo, Dumas, Heine, Delacroix...) i del despertar de grans passions amoroses que culminen amb la fogosa i romàntica relació amb Marie d'Agoult, una dama de la noblesa parisenca amb qui Liszt va viatjar arreu d'Europa, amb qui va tenir tres fills i que va inspirar-li obres emblemàtiques.

Avui hem sentit: "Rondó di bravura", op. 4, núm. 2; "Dotze estudis en totes les tonalitats"; "Scherzo" en sol menor; Dues danses hongareses. Als nou anys, Franz Liszt va anar cap a Viena per seguir la seva formació i presentar-se davant del públic com a virtuós del piano. Dos anys després es va instal·lar a París (sempre amb son pare) i allà va viure els primers triomfs com a prodigi de l'instrument però també com a creador precoç. Una època de coneixences nutritives (Meyerbeer, Mendelssohn, Chopin, Paganini, però també Balzac, de Musset, Gautier, Hugo, Dumas, Heine, Delacroix...) i del despertar de grans passions amoroses que culminen amb la fogosa i romàntica relació amb Marie d'Agoult, una dama de la noblesa parisenca amb qui Liszt va viatjar arreu d'Europa, amb qui va tenir tres fills i que va inspirar-li obres emblemàtiques.

Avui hem sentit: "Don Sancho o el castell de l'amor", òpera lleugera en un acte i dues parts (extractes). Als nou anys, Franz Liszt va anar cap a Viena per seguir la seva formació i presentar-se davant del públic com a virtuós del piano. Dos anys després es va instal·lar a París (sempre amb son pare) i allà va viure els primers triomfs com a prodigi de l'instrument però també com a creador precoç. Una època de coneixences nutritives (Meyerbeer, Mendelssohn, Chopin, Paganini, però també Balzac, de Musset, Gautier, Hugo, Dumas, Heine, Delacroix...) i del despertar de grans passions amoroses que culminen amb la fogosa i romàntica relació amb Marie d'Agoult, una dama de la noblesa parisenca amb qui Liszt va viatjar arreu d'Europa, amb qui va tenir tres fills i que va inspirar-li obres emblemàtiques.

Avui hem sentit: Variacions sobre un vals de Diabelli; Vals en la major; Set variacions brillants sobre un tema de Rossini; Impromptu brillant sobre temes de Rossini i Spontini, op. 3; Obertura de l'òpera "Don Sancho"; "Allegro di bravura", op. 4. Amb nou anys, Franz Liszt va marxar cap a Viena per seguir la seva formació i presentar-se davant del públic com a virtuós del piano. Dos anys després es va instal·lar a París (sempre amb son pare) i allà va viure els primers triomfs com a prodigi de l'instrument però també com a creador precoç. Una època de coneixences nutritives (Meyerbeer, Mendelssohn, Chopin, Paganini, però també Balzac, De Musset, Gautier, Hugo, Dumas, Heine, Delacroix...) i del despertar de grans passions amoroses que culminen amb la fogosa i romàntica relació amb Marie d'Agoult, una dama de la noblesa parisenca amb qui Liszt va viatjar arreu d'Europa, amb qui va tenir tres fills i que va inspirar-li obres emblemàtiques.

Avui hem sentit: Àlbum per als infants, op. 39 (selecció); Litúrgia de Sant Joan Crisòstom (extractes); "Souvenir d'un lieu cher", op. 42. El 1877 va ser un any convuls i transcendental en la vida de Piotr Illitx Txaikovski. Tenia 37 anys i ja era un compositor reputat i de prestigi, i va conèixer dues dones que el van trasbalsar profundament i van marcar la seva existència: d'una banda el fugaç matrimoni amb Antonina Miliukova, una experiència que li va provocar una fonda crisi emocional i psíquica; d'altra banda Nadeszda von Meck, una vídua milionària i melòmana que va ser la seva protectora, mecenes i amiga durant 13 anys, i a qui va dedicar algunes de les obres mestres de la seva producció. Explorarem la música que va compondre Txaikovski en aquests dos anys transcendentals de la seva biografia.

Avui hem sentit: Sonata per a piano en sol major, op. 37; Cançons op. 38 (selecció). El 1877 va ser un any convuls i transcendental en la vida de Piotr Illitx Txaikovski. Tenia 37 anys i ja era un compositor reputat i de prestigi, i va conèixer dues dones que el van trasbalsar profundament i van marcar la seva existència: d'una banda el fugaç matrimoni amb Antonina Miliukova, una experiència que li va provocar una fonda crisi emocional i psíquica; d'altra banda Nadeszda von Meck, una vídua milionària i melòmana que va ser la seva protectora, mecenes i amiga durant 13 anys, i a qui va dedicar algunes de les obres mestres de la seva producció. Explorarem la música que va compondre Txaikovski en aquests dos anys transcendentals de la seva biografia.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 4, en fa menor, op. 36. El 1877 va ser un any convuls i transcendental en la vida de Piotr Illitx Txaikovski. Tenia 37 anys i ja era un compositor reputat i de prestigi, i va conèixer dues dones que el van trasbalsar profundament i van marcar la seva existència: d'una banda el fugaç matrimoni amb Antonina Miliukova, una experiència que li va provocar una fonda crisi emocional i psíquica; d'altra banda Nadeszda von Meck, una vídua milionària i melòmana que va ser la seva protectora, mecenes i amiga durant 13 anys, i a qui va dedicar algunes de les obres mestres de la seva producció. Explorarem la música que va compondre Txaikovski en aquests dos anys transcendentals de la seva biografia.

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra, op. 35; Vals-Scherzo, op. 34. El 1877 va ser un any convuls i transcendental en la vida de Piotr Illitx Txaikovski. Tenia 37 anys i ja era un compositor reputat i de prestigi, i va conèixer dues dones que el van trasbalsar profundament i van marcar la seva existència: d'una banda el fugaç matrimoni amb Antonina Miliukova, una experiència que li va provocar una fonda crisi emocional i psíquica; d'altra banda Nadeszda von Meck, una vídua milionària i melòmana que va ser la seva protectora, mecenes i amiga durant 13 anys, i a qui va dedicar algunes de les obres mestres de la seva producció. Explorarem la música que va compondre Txaikovski en aquests dos anys transcendentals de la seva biografia.

Avui hem sentit: Marxa eslava, op. 31; Variacions sobre un tema Rococó, op. 33; Vals de l'òpera "Evgeny Oneguin" (inici del segon acte). El 1877 va ser un any convuls i transcendental en la vida de Piotr Illitx Txaikovski. Tenia 37 anys i ja era un compositor reputat i de prestigi, i va conèixer dues dones que el van trasbalsar profundament i van marcar la seva existència: d'una banda el fugaç matrimoni amb Antonina Miliukova, una experiència que li va provocar una fonda crisi emocional i psíquica; d'altra banda Nadeszda von Meck, una vídua milionària i melòmana que va ser la seva protectora, mecenes i amiga durant 13 anys, i a qui va dedicar algunes de les obres mestres de la seva producció. Explorarem la música que va compondre Txaikovski en aquests dos anys transcendentals de la seva biografia.

Antonio Vivaldi és un dels compositors més cèlebres i enigmàtics de la història de la música, amb una biografia plena de punts foscos i llacunes misterioses, però autor de músiques universalment populars. Avui escoltarem: Dixit Dominus. Salve Regina. Orlando furioso. Vivaldi va ser durant més de trenta anys mestre de violí i director musical de l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades i els proporcionava una educació integral en què la música tenia un paper destacat. Vivaldi va aconseguir formar un excepcional conjunt instrumental i vocal integrat per algunes d'aquestes noies, per a les quals escrivia obres de gran bellesa i virtuosisme. Les descobrirem en els cinc capítols d'aquesta setmana.

Antonio Vivaldi és un dels compositors més cèlebres i enigmàtics de la història de la música, amb una biografia plena de punts foscos i llacunes misterioses, però autor de músiques universalment populars. Avui sentirem: Concert per a dues mandolines, corda i baix continu. Concert per a oboè en la menor. Concert per a flautí en sol major. Concert per a dos violins, violoncel, corda i baix continu. Motet Lauda Jerusalem. Vivaldi va ser durant més de trenta anys mestre de violí i director musical de l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades i els proporcionava una educació integral en què la música tenia un paper destacat. Vivaldi va aconseguir formar un excepcional conjunt instrumental i vocal integrat per algunes d'aquestes noies, per a les quals escrivia obres de gran bellesa i virtuosisme. Les descobrirem en els cinc capítols d'aquesta setmana.

Antonio Vivaldi és un dels compositors més cèlebres i enigmàtics de la història de la música, amb una biografia plena de punts foscos i llacunes misterioses, però autor de músiques universalment populars. Avui sentirem fragments de l'oratori "Juditha triumphans". Vivaldi va ser durant més de trenta anys mestre de violí i director musical de l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades i els proporcionava una educació integral en què la música tenia un paper destacat. Vivaldi va aconseguir formar un excepcional conjunt instrumental i vocal integrat per algunes d'aquestes noies, per a les quals escrivia obres de gran bellesa i virtuosisme. Les descobrirem en els cinc capítols d'aquesta setmana.

Antonio Vivaldi és un dels compositors més cèlebres i enigmàtics de la història de la música, amb una biografia plena de punts foscos i llacunes misterioses, però autor de músiques universalment populars. Avui sentirem: "Magnificat" en sol menor. Concerto con molti stromenti. Beatus Vir. "Cor ingrato, dispietato". Vivaldi va ser durant més de trenta anys mestre de violí i director musical de l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades i els proporcionava una educació integral en què la música tenia un paper destacat. Vivaldi va aconseguir formar un excepcional conjunt instrumental i vocal integrat per algunes d'aquestes noies, per a les quals escrivia obres de gran bellesa i virtuosisme. Les descobrirem en els cinc capítols d'aquesta setmana.

Antonio Vivaldi és un dels compositors més cèlebres i enigmàtics de la història de la música, amb una biografia plena de punts foscos i llacunes misterioses, però autor de músiques universalment populars. Avui escoltarem: Concerto alla Rustica. Gloria en Re Major. Nisi Dominus (fragments). Vivaldi va ser durant més de trenta anys mestre de violí i director musical de l'Ospedale della Pietà de Venècia, una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades i els proporcionava una educació integral en què la música tenia un paper destacat. Vivaldi va aconseguir formar un excepcional conjunt instrumental i vocal integrat per algunes d'aquestes noies, per a les quals escrivia obres de gran bellesa i virtuosisme. Les descobrirem en els cinc capítols d'aquesta setmana.

Avui hem sentit: Preludi i Fuga en fa # major; "Aus der Jugendzeit", per a piano; Invenció en re major; Dos cànons, per a piano; Concert per a violí, trompa i orquestra. Ethel Smyth és una de les compositores angleses més rellevants de tombants de segle XIX i XX. Per dur a terme la seva gran passió i convertir-la en la seva professió, va haver de lluitar contra els prejudicis d'una societat que no veia gens bé que una dona de bona posició es dediqués a la música: va haver de marxar de casa als dinou anys per esquivar les prohibicions del seu pare, i a Leipzig va completar la seva formació i va iniciar una densa i fructífera carrera creativa on trobem sis òperes, música de cambra, orquestral, cançons, peces corals i molta música per a piano. Ethel Smyth també es va involucrar a fons en el moviment sufragista i en diverses causes socials, reivindicant els drets i la igualtat de la dona en tots els àmbits. Volem reivindicar la seva obra i explorar la seva biografia.

Avui hem sentit: "The Wreckers", Obertura de l'òpera; Quatre danses (per a piano); Variacions en re bemoll major sobre un tema original. Ethel Smyth és una de les compositores angleses més rellevants de tombants de segle XIX i XX. Per dur a terme la seva gran passió i convertir-la en la seva professió, va haver de lluitar contra els prejudicis d'una societat que no veia gens bé que una dona de bona posició es dediqués a la música: va haver de marxar de casa als dinou anys per esquivar les prohibicions del seu pare, i a Leipzig va completar la seva formació i va iniciar una densa i fructífera carrera creativa on trobem sis òperes, música de cambra, orquestral, cançons, peces corals i molta música per a piano. Ethel Smyth també es va involucrar a fons en el moviment sufragista i en diverses causes socials, reivindicant els drets i la igualtat de la dona en tots els àmbits. Volem reivindicar la seva obra i explorar la seva biografia.

Avui hem sentit: Missa en re menor, per a solistes, cor i orquestra. Ethel Smyth és una de les compositores angleses més rellevants de tombants de segle XIX i XX. Per dur a terme la seva gran passió i convertir-la en la seva professió, va haver de lluitar contra els prejudicis d'una societat que no veia gens bé que una dona de bona posició es dediqués a la música: va haver de marxar de casa als dinou anys per esquivar les prohibicions del seu pare, i a Leipzig va completar la seva formació i va iniciar una densa i fructífera carrera creativa on trobem sis òperes, música de cambra, orquestral, cançons, peces corals i molta música per a piano. Ethel Smyth també es va involucrar a fons en el moviment sufragista i en diverses causes socials, reivindicant els drets i la igualtat de la dona en tots els àmbits. Volem reivindicar la seva obra i explorar la seva biografia.

Avui hem sentit: Suite en mi menor (per a piano); "Klavierstück" en mi major; Sonata per a piano núm. 2 (Geistinger Sonata); "Kyrie", de la Missa en re menor. Ethel Smyth és una de les compositores angleses més rellevants de tombants de segle XIX i XX. Per dur a terme la seva gran passió i convertir-la en la seva professió, va haver de lluitar contra els prejudicis d'una societat que no veia gens bé que una dona de bona posició es dediqués a la música: va haver de marxar de casa als dinou anys per esquivar les prohibicions del seu pare, i a Leipzig va completar la seva formació i va iniciar una densa i fructífera carrera creativa on trobem sis òperes, música de cambra, orquestral, cançons, peces corals i molta música per a piano. Ethel Smyth també es va involucrar a fons en el moviment sufragista i en diverses causes socials, reivindicant els drets i la igualtat de la dona en tots els àmbits. Volem reivindicar la seva obra i explorar la seva biografia.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3; Serenata per a orquestra, en re major. Ethel Smyth és una de les compositores angleses més rellevants de tombants de segle XIX i XX. Per dur a terme la seva gran passió i convertir-la en la seva professió, va haver de lluitar contra els prejudicis d'una societat que no veia gens bé que una dona de bona posició es dediqués a la música: va haver de marxar de casa amb dinou anys per esquivar les prohibicions del seu pare, i a Leipzig va completar la seva formació i va iniciar una densa i fructífera carrera creativa on trobem sis òperes, música de cambra, orquestral, cançons, peces corals i molta música per a piano. Ethel Smyth també es va involucrar a fons en el moviment sufragista i en diverses causes socials, reivindicant els drets i la igualtat de la dona en tots els àmbits. Volem reivindicar la seva obra i explorar la seva biografia.

Hem sentit: "El cas Makropoulos", òpera (extractes); "Memòria"; Quartet de corda núm. 2, "Cartes íntimes". L'any 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamilla Stösslová, tenia 38 anys menys que ell. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, en una de les estades que hi feia des del 1903 durant els mesos d'estiu. Aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamilla va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit "Missa glagolítica", per a doble cor, solistes, orgue i orquestra. El 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamila Stösslová, tenia 38 anys menys que ell, estava casada i tenia un fill. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, en una de les estades que hi feia des del 1903 durant els mesos d'estiu. Aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamila va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit "Capriccio" per a piano i set instruments de vent; "Sinfonietta" op. 60. L'any 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamila Stösslová, tenia 38 anys menys que ell, estava casada i tenia un fill. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, i aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamila va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1, "Sonata a Kreutzer"; "La petita guineu astuta", òpera (extractes). L'any 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamilla Stösslová i tenia 38 anys menys que ell. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, en una de les estades que hi feia des del 1903 durant els mesos d'estiu. Aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamilla va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit: "Diari d'un desaparegut" (selecció); Kàtia Kabànova (extractes). L'any 1917, quan tenia 63 anys i ja s'havia resignat a passar desapercebut per la història de la música, Leos Janácek va conèixer una dona que el va fascinar i li va canviar la vida: es deia Kamila Stösslova, tenia 38 anys menys que ell, estava casada i tenia un fill. La va conèixer al balneari de Luhacovice, a Moràvia, en una de les estades que hi feia des de 1903 durant els mesos d'estiu. Aquella dona es va convertir en el seu refugi espiritual i emocional, una musa que, en plena maduresa, li va inspirar algunes de les millors obres del seu catàleg, des d'òperes fins a cicles de cançons i els dos únics quartets de corda que va escriure. L'amor de Janácek per Kamila va ser estrictament platònic, però va generar un epistolari colossal que ens mostra un creador renascut, il·lusionat i ple d'entusiasme per la vida i per aquella dona que li va retornar la inspiració i que el va acompanyar fins a l'últim dia.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 4, op. 53; Suite "Lloctinent Kijé", op. 60. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Obertura sobre temes hebreus, op. 34; Simfonia núm. 3, op. 44. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Suite de "L'amor de les tres taronges"; Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 26. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Simfonia Clàssica, op. 25 i Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 16. El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: "Suite escita" op. 20; Suite del ballet "Chout" ("El bufó") op. 21. El maig de 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país en ple conflicte per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la dona que acabaria sent la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys 20 es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS.

Avui hem sentit: Primera Simfonia Coral, per a soprano, cor i orquestra, op. 41. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, llengua de la qual va traduir diversos himnes i textos que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: Suite Japonesa, op. 33; Himne a Jesús, op. 37; Oda a la mort, op. 38. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, llengua de la qual va traduir diversos himnes i textos que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Invocació", per a violoncel i orquestra, op. 19 núm. 2; suite "Saint Paul" per a orquestra de corda, op. 29; "Himne a Dionís", op. 31, núm. 2; suite oriental "Beni Mora", op. 29. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos a aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Himnes corals del Rig Veda" (Quatre reculls). Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat, va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos d'aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: "Els planetes", op. 32. Gustav Holst, un dels compositors anglesos més rellevants del segle passat. Va quedar enlluernat de ben jove per les cultures orientals, per disciplines com la teosofia, l'astronomia i els horòscops, i per tradicions i religions llunyanes com l'hinduisme. Va arribar a aprendre sànscrit, va traduir diversos himnes i textos d'aquesta llengua, que va posar en música en obres corals, escèniques i orquestrals de ressonàncies màgiques, plenes de misteri i altament suggestives, que ens transporten, des d'una òptica inequívocament eurocentrista, a mons, cultures i tradicions llunyanes en el temps i en l'espai. Explorem la producció musical dels anys previs a la Primera Guerra Mundial, estretament vinculada a aquestes aficions.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 9, en mi bemoll major, op. 70; Suite de la Cantata "L'inoblidable any 1919"; Simfonia núm. 10, en mi menor, op. 93 (allegro-scherzo). Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Quartet de corda núm. 1, op. 49, "Primavera"; Quintet amb piano en sol menor, op. 57 (3r, 4t i 5è moviments). Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Tot i això, la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 47. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por a les represàlies que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: "Lady Macbeth de Mtsensk", òpera (extractes); Simfonia núm. 4. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies, que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem sentit: Sonata per a violoncel i piano, op. 40; Concert per a piano, trompeta i corda. Xostakóvitx va patir l'etapa més dura de la repressió cultural que va exercir el règim soviètic durant els anys 30 i 40 del segle XX. Van ser anys de lluita i supervivència, un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell repressor. Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant i por de les represàlies que podien arribar a l'extermini, com va passar amb alguns col·legues seus. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit de protesta, ara sarcàstic i adés planyívol, però sempre lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim totalitari i sinistre.

Avui hem escoltat: "La tempesta", música incidental per al drama de Shakespeare, op. 109 (segona suite); "Tapiola", poema musical, op. 112. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: Cinc peces per a piano, op.103; Simfonia núm. 7, op.105; "Intrata" per a orgue, op.111; Cinc esbossos (piano), op.114. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: "Oma Maa" ("Nostra Terra"), Cantata per a cor i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6, en re menor, op. 104. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: Les Oceànides, op. 73; Simfonia núm. 5, en mi bemoll major, op. 82. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem escoltat: "Pélleas et Mélisande" (fragments); Concert per a violí en re menor, op. 47. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.

Avui hem sentit: "Tres peces per a quartet de corda"; "Le chant du rossignol" (poema simfònic del ballet); "Quatre cançons populars russes", per a cor de veus femenines; "Ragtime per a onze instruments". L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Dos poemes de Paul Verlaine" (per a baríton i orquestra de cambra); Estudis per a piano, op. 7 (1 i 4); "La consagració de la primavera". L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Cant fúnebre", op. 5; "Petruixka" (Suite del ballet). L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: "Scherzo fantàstic", op. 3; "Focs d'artifici", op. 4; "L'ocell de foc" (Suite del ballet). L'any 1908, tan bon punt va arribar a París, Igor Stravinsky va entrar en contacte amb Serguei Diaghilev, l'empresari dels Ballets Russos a la capital francesa, que li va encomanar la música per als seus grans ballets: "L'ocell de foc", "Petruixka" i "La consagració de la primavera". Aquestes obres, sempre vinculades a les arrels i les tradicions de la seva terra, van comportar un canvi de paradigma en el món musical, una autèntica revolució que va provocar una forta polèmica i algun altercat sonat. Però amb l'esclat de la 1a Guerra Mundial, Stravinsky es va refugiar a Clarens, a Suïssa, i el seu llenguatge musical va evolucionar cap a formes més austeres, que van obrir un nou camí en l'avantguarda musical.

Avui hem sentit: Poema simfònic "Ein Heldenleben". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: "Till Eulenspiegel"; "Així parlà Zarathustra". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit "Don Joan" i "Mort i transfiguració". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor, inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors del tombant de segle i de la història. És en aquests anys de final de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: Poema simfònic "Aus Italien". Des de ben jove, en ple segle XIX, Richard Strauss (1864-1949) va crear obres simfòniques de gran envergadura i va desplegar un enorme domini de l'instrument orquestral, amb un riquíssim arsenal sonor inusitat i irrepetible. A més, també era un excel·lent director d'orquestra, que dirigia les seves pròpies obres amb una força i un magnetisme que li van donar prestigi i reputació arreu, i el van consagrar com un dels millors compositors de tombant de segle i de la història. És en aquests anys finals de segle que Strauss va compondre algunes de les seves millors obres orquestrals, especialment els Poemes simfònics, que ell va consolidar com un gènere de moda.

Avui hem sentit: "Cançó de la puça"; "Una llàgrima" i "Meditació", per a piano; "Quadres d'una exposició" (versió orquestral de Maurice Ravel). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit:"Kovanschina", òpera (extractes); "La fira de Sorochintsy", òpera (extrractes); "Cançons i danses de la mort"; "Jesus Navin" per a cor, solistes i orquestra. Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: "Boris Godunov" (selecció de fragments). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, "Boris Godunov", una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacte, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni hi va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: Peces per a piano, de joventut; Intermezzo simfònic "in modo clasico"; "Prop del temple d'Eumènides"; "Una nit a la muntanya pelada"; "La destrucció de Sennacherib". Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: "Polka dels aspirants" per a piano; "On ets, petit estel?" (cançó); "Scherzo" en si bemoll major (orquestra); "Quadres d'una exposició" (versió original per a piano). Modest Mussorgski va viure només 42 anys en ple segle XIX, i va compondre una quantitat relativament minsa d'obres, on no hi trobem ni simfonies, ni música de cambra, ni música concertant. Però les seves creacions són molt genuïnes, arrelades a la seva terra i d'una gran inspiració: música per a piano, cançons i una sola òpera completa, Boris Godunov, una obra mestra de l'òpera russa. Musicalment autodidacta, format com a militar i treballant com a funcionari de l'estat rus, mai va poder viure de la música ni li va poder dedicar tot el temps que li demanava, i va deixar moltes obres inacabades. Mussorgski va tenir una vida agitada i convulsa, marcada per les penúries, els daltabaixos anímics i de salut, la incomprensió i la solitud. I moltes de les seves obres ens mostren la seva complexa personalitat.

Avui hem sentit: "Valse carnavalesc" op. 73; Concertino per a flauta i orquestra, op. 107; "Berceuse"; "Vals tendre", "Vals romantique", "Estudi melancòlic"; "Nocturn" op. 165; "Serenata espanyola" op. 150; "Danse païene"; "Mélodies". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a violí i piano: "Rondeau" i "Capriccio"; Tres "Romances sense paraules": "Souvenance", "Idyle" i "Méditation"; Vuit cançons; "Danse Créole"; "Piece romantique", "Chanson Bretone" i "Divertissement". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a trio: "Ritournelle" i "Pastorale enfantine" op. 12; "Concertstück" en do # menor, op. 40; Dues cançons: "L'amour captif" i "L'anneau d'argent"; "Serenade" op. 29; "Lolita" op. 54; "Guitarre" op. 52. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 2, op. 34; Tres "Études de concert" per a piano, op. 35: "Impromptu", Tarantelle" i "Automne"; "Pas des écharpes" per a piano, op. 37. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 1, op. 11; "Pas de cymbals" per a dos pianos, op. 36; dues cançons: "Sombrero" i "Mignone"; "La lisonjera", op. 50 (versió piano i versió corda). Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: "Children's corner"; "Images" (2on llibre): "Cloches a travers les feuilles", "Et la lune descend sur le temple qui fut" i "Poissons d'or"; "Images" per a orquestra: "Iberia", "Rondes de printemps", "Gigues". La producció musical de Claude Debussy (1862-1918) va fer un salt transcendental durant els primers anys del segle XX, amb obres revolucionàries que consolidaven aquell nou llenguatge, aquell estil del qual ell en va ser el gran impulsor i estendard, conegut com a Impressionisme, una denominació que ell abominava. Des del drama líric "Pélleas et Melisande", fins a les grans obres orquestrals com "La mer" o "Images", i passant per les suggerents obres per a piano, tota la seva música està tenyida d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I és també en aquesta època que Debussy viu episodis crucials en el terreny personal i sentimental, amb l'inici de la relació amb Emma Bardac i el naixement de la seva única filla.

Avui hem sentit: "Images" (1er llibre): "Reflets dans l'eau", "Hommage a Rameau" i "Mouvement"; "L'enfant prodigue", escena lírica. La producció musical de Claude Debussy (1862-1918) va fer un salt transcendental durant els primers anys del segle XX, amb obres revolucionàries que consolidaven aquell nou llenguatge, aquell estil del qual ell en va ser el gran impulsor i estendard, conegut com a Impressionisme, una denominació que ell abominava. Des del drama líric "Pélleas et Melisande", fins a les grans obres orquestrals com "La mer" o "Images", i passant per les suggerents obres per a piano, tota la seva música està tenyida d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I és també en aquesta època que Debussy viu episodis crucials en el terreny personal i sentimental, amb l'inici de la relació amb Emma Bardac i el naixement de la seva única filla.

Avui hem sentit: "Estampes"; "Trois chansons de France"; "Fêtes galantes"; "L'isle joyeuse"; "D'un cahier d'esquisses". La producció musical de Claude Debussy (1862-1918) va fer un salt transcendental durant els primers anys del segle XX, amb obres revolucionàries que consolidaven aquell nou llenguatge, aquell estil del qual ell en va ser el gran impulsor i estendard, conegut com a Impressionisme, una denominació que ell abominava. Des del drama líric "Pélleas et Melisande", fins a les grans obres orquestrals com "La mer" o "Images", i passant per les suggerents obres per a piano, tota la seva música està tenyida d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I és també en aquesta època que Debussy viu episodis crucials en el terreny personal i sentimental, amb l'inici de la relació amb Emma Bardac i el naixement de la seva única filla.

Avui hem sentit: Magníficat BWV243 i Cantata BWV191. Johan Sebastian Bach va compondre desenes d'obres per al temps de Nadal, especialment cantates però també un oratori, motets i un esplèndid magníficat. A partir de 1723 va assumir el càrrec de kantor a Sant Tomàs de Leipzig, i això suposava haver de compondre música per als oficis litúrgics de tot el cicle nadalenc. Però abans d'això, en l'època que va passar a la cort ducal de Weimar (1714-1717), ja havia compost diverses cantates per al temps d'Advent i de Nadal. Obres solemnes, brillants i bellíssimes en què Bach desplega tot el seu arsenal tècnic i la seva saviesa musical al servei de l'emoció.

Avui hem sentit: Cantata BWV110 i Motet "Singet dem Herrn" BWV225. Johan Sebastian Bach va compondre desenes d'obres per al temps de Nadal, especialment cantates però també un oratori, motets i un esplèndid magníficat. A partir de 1723 va assumir el càrrec de kantor a Sant Tomàs de Leipzig, i això suposava haver de compondre música per als oficis litúrgics de tot el cicle nadalenc. Però abans d'això, en l'època que va passar a la cort ducal de Weimar (1714-1717), ja havia compost diverses cantates per al temps d'Advent i de Nadal. Obres solemnes, brillants i bellíssimes en què Bach desplega tot el seu arsenal tècnic i la seva saviesa musical al servei de l'emoció.