Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem algunes de les biblioteques més icòniques de l’antiguitat, tant d’Egipte i Mesopotàmia com de Grècia i Roma.

Últim programa de la temporada amb uns continguts especials i diferents. De la mà de l'Albert Abril, l'Alberto i el Sergio concursen als Jocs de Troia. Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre!

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem a la batalla de Farsàlia, l’enfrontament definitiu entre Cèsar i Pompeu.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, coneixerem la figura d’Urraca I de Lleó, una dona fonamental per a entendre els primers compasos del segle XII a la Península Ibèrica. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem la imatge que del romanticisme ençà s’ha tingut dels vikings. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Bass Reeves: un dels primers afroamericans que va exercir com a ajudant de xèrif als Estats Units d’Amèrica a la segona meitat del segle XIX. Narrem la seva biografia, des que era esclau en una plantació fins que va dedicar la seva vida a fer complir la llei. Amb Pol Albanell Percet.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Batalló 101: un batalló policial de l’Alemanya nazi que, entre els anys 1942 i 1943, és desplaçat a Polònia i es veu portat a realitzar actes atroços. Narrem els esdeveniments històrics i reflexionem sobre la violència, l’obediència cega i la vulnerabilitat dels principis morals. Amb Xavi de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, continuem la sèrie dedicada a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En aquest segon, resseguim la seva història entre l’anomenat “Hivern de la IA” fins l’actualitat i finalitzem el programa fent unes quantes reflexions. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, iniciem una sèrie de dos programes dedicats a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En el primer, abarquem des dels orígens fins els anys 70. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, narrem la Guerra de Secessió dels Estats Units d’Amèrica. Parlem sobre els bàndols, analitzem la qüestió de l’esclavisme, narrem el conflicte i n’analitzem les conseqüències. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els antecedents de la Guerra Civil dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la criminalitat a la ciutat de València durant la baixa edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem com era la criminalitat a l’edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Setge de Bagdad de l’any 1258: un fet d’armes que va posar punt i final al poder dels agonitzants abbàssides.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el matemàtic dels segles VIII-IX, Al Kwharizmi, i la Casa de la saviesa, a Bagdad. Amb Agustí Calbet.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, repassem la història de les monedes a Catalunya. Fem un repàs cronològic de totes les monedes que podem trobar, les contextualitzem i en valorem la seva importància històrica. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història de la moneda: un objecte que és testimoni i reflex dels canvis polítics, socials i econòmics de la història. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, reviurem com marxa la campanya de la tardor i l’hivern del 218 aC en la que Aníbal tindrà victòries importants contra els romans Publi Corneli i Tiberi Semproni. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de la batalla del Ròdan i la travessa dels Alps per part de l’exèrcit cartaginés dirigit pel general Aníbal Barca. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’’època de la Tetrarquia, un moment de la història de Roma on l’Imperi va ser controlat per quatre persones a la vegada.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, revisarem els grans temes de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació japonesa. Amb Anna Junyent Barbany i Carmen Santamaría Salinas.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació del Japó. Amb Anna Junyent Barbany.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, us parlem d’una batalla crucial en el marc de la invasió russa de Napoleó, la batalla de Borodinó de principis de setembre de 1812. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre quan i per què la humanitat s’ha imaginat que la Terra és plana. Fem un repàs històric, desmuntem algun mite, ens aturem en els mapes medievals i reflexionem històricament sobre el concepte de l’antípoda.

El conflicte entre Cèsar i Pompeu, els dos grans pesos pesats de la poltíca romana a mitjans del segle I aC semblava inevitable. Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem el perquè d’aquest conflicte i la línia d’esdeveniments que va portar al seu enfrontament.

Juli Cèsar i Gneu Pompeu són dos dels personatges claus del final de l’antiga república romana. Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem les seves vides.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, narrem la Batalla de Nínive que va tenir lloc el 12 de desembre de l’any 627 entre romans i perses sassànides. Repassem les fonts històriques, narrem els esdeveniments i analitzem les conseqüències de l’enfrontament.

Aquesta setmana, a Les Portes de Troia, centrarem en el període que va des de finals del segle XIX fins al 1948, any de fundació de l'Estat d'Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, ens remuntem als orígens de la idea de l’establiment del poble jueu a Palestina per a crear el que serà i és l’estat d’Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del pitjor enemic de la humanitat: els mosquits i repassarem la seva incidència a la Història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la batalla de Nínive que va tenir lloc l’any 627. És considerada l’última gran batalla de l’antiguitat i va suposar un gran xoc enorme entre les dues grans civilitzacions que feia segles que es disputaven el Pròxim Orient: els perses sassànides i els bizantins.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la cacera de bruixes a Catalunya. Analitzem els continguts del Malleus Maleficarum, definim la figura del caçador de bruixes i ens endinsem en acusacions i judicis per bruixeria. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la bruixeria a l’edat moderna. Explorem l’origen de la paraula “bruixa”, parlem sobre l’origen de la persecució gairebé sistemàtica de la bruixeria i analitzem tot l’imaginari que es va construir al voltant d’aquest fenomen, des dels akelarres fins a les característiques que havia de tenir una bruixa. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre un dels monarques més fascinants del Regne del Congo: Garcia II. Després d'anys d'inestabilitat i de reietons efímers, Garcia II aconsegueix portar certa estabilitat al seu regne. Trifulques de palau, enfrontaments entre caputxins i jesuïtes, entre portuguesos i neerlandesos… Un autèntic protagonidta d'un "Joc de Trons" congolès. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Regne del Congo entre els segles XV i XVII. Un estat que no es pot escapar de les guerres occidentals que desborden l'Atlàntic i que tindrà el seu modest seient en el joc internacional. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Explicarem la preparació del complot, com es va descobrir i les conseqüències que va tenir.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Ens centrarem en els antecedents i, si tenim temps, presentarem els personatges implicats a la conspiració.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Ragnarök: l’ocàs dels déus i del món escandinau. Farem un paral·lelisme amb altres religions, n’analitzarem la simbologia i, sobretot, en farem una narració mencionant els personatges i fets més importants.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Loki i les seves aventures. Un dels déus nòrdics més controvertit i, alhora, incomprès. Explorarem els seus orígens, els seus atributs, la seva personalitat i, sobretot, narrarem unes quantes de les seves peripècies.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la mitologia nòrdica. En desgranem les fonts històriques, ens plantegem la uniformitat de la seva cosmologia i les seves interpretacions i, si tenim temps, ens endinsarem en els seus mons, personatges i llegendes principals.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Pas del Nord-oest: un estret que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic pel nord del continent Americà. Ens endinsarem en aquesta ruta marítima farcida de dificultats geogràfiques i climàtiques que ha generat moltíssimes històries, llegendes i. inclús, disputes jurisdiccionals més a l’actualitat.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, començarem a explicar una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, continuem el nostre repàs als jocs més significatius de les diferents cultures històriques.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem alguns dels jocs més importants de la història, centrant-nos ben especialment en el món mediterrani.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història del whisky escocès. Fem un recorregut per la història del whisky, expliquem la seva arribada a Escòcia, els seus processos d’elaboració, les seves variants i us proposem una ruta per les destil·leries més famoses. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l'arribada al poder d'Heracli i dels seus primers anys com a emperador de l'Imperi Bizantí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Heracli i la situació de l'Imperi Bizantí i l'Imperi Persa Sassànida a cavall entre els segles VI i VII.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, continuarem esbrinant els detalls de la descoberta dels manuscrits de la mar Morta i la seva importància dins de la història de les religions.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem del descobriment dels manuscrits de la mar Morta i de la importància de la seva descoberta.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els elefants de guerra al món antic. Farem un repàs cronològic sobre el seu ús a la batalla, en valorearem l’efectivitat, descriurem el seu equipament i els seus acompanyants i narrarem breument alguna batalla en la que van tenir un paper important.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l’ouroboros o l’uròbor: un símbol d’una serp (o un drac) que es mossega a ella mateixa la cua formant un cercle. Aquesta imatge ha acompanyat la humanitat al llarg de la història prenent formes i significats en moltes cultures diferents.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la batalla d’Àctium (31 aC). Aquest combat naval que tingué lloc a la costa jònica de Grècia va enfrontar les tropes d’Octavi, dirigides per Agripa, i les de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Amb Adrià Hernando i Jorge Haro.

Aquesta setmana a Les Portes de Troia parlarem de la batalla de Platea de l’any 479 a.C, la darrera batalla terrestre de la Segona Guerra Mèdica que confronta grecs i perses. Amb Adrià Hernando i Jorge Haro.

Aquesta setmana continuem amb la història dels polímates - individus que han excel·lit en diferents camps del saber -, tot i aturant-nos a l’antiguitat tardana i a l’edat mitjana.

Aquesta setmana encetem una història dels polímates - individus que han excel·lit en diferents camps del saber - i, com no podia ser d’un altra manera, començarem visitant les antigues Grècia i Roma.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, parlem sobre la secta dels Assassins: un grup de guerrers que va tenir un fort impacte entre els segles XI i XIII. També ens centrarem en la seva base d’operacions, Alamut, i en la figura llegendària del seu líder: el Vell de la muntanya.

Aquesta setmana a les Portes de Troia repassarem la història de l’interès occidental per l’Everest.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els Diàdocs: els successors d’Alexandre el Gran. Ens endinsem en la descomposició de l’imperi alexandrí i en les lluites de poder que van existir entre els seus successors entre els anys 322 i 281 aC.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Titànic. En repassarem la història, els passatgers, els aspectes tècnics i, òbviament, l'enfonsament. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, al programa 400 d’A les Portes de Troia, repassarem l’arquitectura del Quattrocento italià. Amb Pau M. Just.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, seguim repassant la història dels vampirs, aturant-nos en el segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre les expedicions que els vikings i, més tard, els normands van fer a l’Europa meridional i al Mediterrani.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassem la història d’un dels monstres sobrenaturals més emblemàtics, el vampir. Començarem amb els perquès de la seva aparició al segle XVIII.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la revolta que Boudica va liderar contra els romans a la província de Britània a l’any 60 dC, durant el principat de Neró.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la Fiesta de la Liberación: una festa popular imposada pel Franquisme i utilitzada com a eina de legitimació de poder del règim.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la història de Rodrigo Díaz de Vivar, també conegut com el Cid Campeador. Repassem la seva biografia i analitzem com la seva imatge llegendària i mítica ha evolucionat al llarg de la història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del procés que va portar a la creació d’un govern federal al Estats Units i també la redacció de la seva Constitució el 1787. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana A les Portes de Troia continuem anailtzant el cicle revolucionari alemany de 1918-1923 centrant-nos en els seus escenaris i protagonistes principals. Amb Alejandro Andreassi.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem sobre la Revolució Alemanya, un cicle que va començar el 1918, amb el final de la Gran Guerra, i que va tenir com a principal detonant el motí dels mariners de guerra a Kiel. Amb Alejandro Andreassi.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre l’armada de l’Antiga Roma, des de la República fins el final de l’Imperi. Amb l’Adrià Hernando.

Avui, A Les Portes de Troia, parlem sobre la història dels Crims de Guerra i la configuració de la moral internacional a través de la regulació dels conflictes bèl·lics. Amb Martí Abril Vicario.

Avui, A Les Portes de Troia, parlem sobre la història dels Crims de Guerra i la configuració de la moral internacional a través de la regulació dels conflictes bèl·lics al llarg de la història. Amb Martí Abril Vicario.

Avui, A les Portes de Troia, coneixem una de les figures cabdals del marxisme que destaca, sobretot, per la vigència de moltes de les seves conclusions fruit d’una vida de lluita, obsessió per l'anàlisi de la realitat i desig inquebrantable per la recerca d’un món més just. Amb Joan Tafalla.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem sobre Lorenzo el Magnífic: una figura cabdal de la Florència del Renaixement. Narrarem la conspiració contra la seva vida i valorarem l’impacte del personatge. Amb Clàudia Díaz.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem sobre Lorenzo el Magnífic: una figura cabdal de la Florència del Renaixement. Repassarem els primers anys de la seva vida i analitzarem les persones més influents de la seva carrera política. Amb Clàudia Díaz.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del folklore tradicional català, les seves especificitats i els reptes de la seva recuperació. Amb la Laia Baldevey.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del Sant Greal i dels llocs que ha tingut associats al llarg de la història: des de Camelot fins a Montserrat.

Aquesta setmana a les Portes de Troia parlem de les Brigades Internacionals, la gran resposta internacional a la lluita contra el feixisme que tenia com a avantsala la Guerra d’Espanya.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem en el funcionament intern de la ruta de la seda anant tram per tram, des de Xi’an fins a Constantinoble. Amb Tamar Mejías.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la ruta de la seda de com s’anirà establint al territori i dels moments històrics més importants que l’envolten. Amb Tamar Mejías.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de l’intent d’invasió de l’Imperi Rus per part de Napoleó Bonaparte aturat, en bona mesura, per les condicions climatològiques als inicis de l’hivern de 1812. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, abordem el conflicte armat entre els independentistes americans i els seus aliats i l’Imperi Britànic que tindrà com a resultat la independència efectiva dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de tot el context previ a la independència dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem l’origen i evolució de la fascinació occidental per l’alpinisme, així com les seves fites més destacades.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de Lovecraft i de la seva obra. Els situarem en el seu context històric i parlarem del terror còsmic i de la mitologia lovecraftiana.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de la dinastia omeia, la primera dinastia de califes que tindrà l’Islam, i veurem tant el seu ascens com la seva caiguda en desgràcia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre el minotaure: analitzarem el seu mite, estudiarem els personatges que l’acompanyen i ens fixarem en l’evolució que ha tingut l’animal mitològic al llarg de la història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del príncep Carles de Viana: un personatge tràgic que va viure durant el segle XV i que serveix per il·lustrar la situació dels regnes hispànics.

Avui, A les Portes de Troia, parlarem de la guerra de noms que hi ha darrere la Guerra Civil Espanyola: com anomenava la guerra cada bàndol, quina retòrica utilitzaven i quina legitimitat buscaven.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, homanetgem la victòria de Joe Biden sobre la nostra temporada troiana. Fem un programa diferent amb dues parts sorpresa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del final de l'edat de Bronze al Mediterrani oriental i al Pròxim Orient.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlem de la batalla de Zama que posa fi a la Segona Guerra Púnica, l’enfrontament que van tenir els romans i els cartaginesos. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem del que és, potser, el castell més espectacular construït durant l’edat mitjana: el Krak dels Cavallers, a Síria.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la conquesta romana de Jerusalem que va tenir lloc l’any 70dC i va ser dirigida per Tit, fill de Vespasià i futur emperador de Roma. Un dels setges més mítics de la història de l'Antiga Roma.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la relació dels romans amb els endevins, les profecies i els presagis.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre la Gran revolta jueva: una sublevació del poble jueu des de la província de Judea contra l’Imperi Romà que tingué lloc entre els anys 66 i 73dC. Analitzarem la realitat de la província, els motius de la revolta i les estratègies que va seguir Roma per sufocar-la.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre La Comuna de París: dos mesos de revolució social a la capital francesa a la primavera de l’any 1871.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre la Febre de l’or: un període clau per la història dels Estats Units d’Amèrica en què desenes de milers de persones van migrar a California amb l’esperança de trobar or. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, a Les Portes de Troia, parlarem sobre la conquesta de Mallorca de Jaume I. La posarem en context, explicarem la campanya militar i, sobretot, parlarem sobre la resistència i el repoblament de l’illa.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem dels evangelis apòcrifs i coneixerem detalls d’alguns dels més significatius.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre Utopia: una illa fictícia inventada per Thomas More habitada per una societat perfecta. Situarem l’autor i l’obra al seu context històric, descriurem l’Illa d’Utopia i explorarem l’impacte que va tenir aquesta obra a la literatura universal.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre el saqueig que Almansor va dur a terme contra la ciutat de Barcelona l’any 985.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de la història dels temples grecs.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre Almansor: un general andalusí que va ostentar el poder màxim de Còrdova sense arribar a ser califa i que va ser el terror dels regnes cristians a finals del segle X. Coneixerem la seva vida cortesana i les seves estratègies polítiques com a regent.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, esbrinarem quina era la visió que, a l’edat mitjana, es tenia dels fantasmes i d’altres éssers d’ultratomba.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, tractarem sobre la implicació de les dones al front occidental de la Segona Guerra Mundial i repassarem la biografia de diferents espies que van treballar al servei de la SOE. Amb Maria Martínez.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre la SOE: La Direcció d’Operacions Especials del Regne Unit que va estar executiva durant la Segona Guerra Mundial, una de les organitzacions de serveis secrets més influents del segle XX. Amb Maria Martínez.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, sobre un personatge importantíssim per la política mediterrània de finals del segle XIII i per la història medieval de Catalunya: Roger de Llúria. Segona part.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de l'aviació i centrarem la nostra atenció en els grans pilots de la Primera Guerra Mundial.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre un personatge importantíssim tant per la política mediterrània de finals del segle XIII i com per la història medieval de Catalunya: Roger de Llúria.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de la batalla de Baecula de l’any 208 a.C., un enfrontament clau per entendre la disputa d’Hispania durant la II Guerra Púnica entre dos importants personatges com són Asdrúbal Barca i Publi Corneli Escipió. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de l’intent d’assassinat contra Ferran el Catòlic que va tenir lloc el 7 de desembre de l’any 1492 a la Plaça del Rei de Barcelona. En aquesta segona part, ens centrarem en quines repercussions va tenir l’intent d’assassinat, quina va ser la reacció de la ciutat de Barcelona, quin càstig es va imposar al culpable i quines han estat les versions que ens han arribat a dia d’avui.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de l’intent d’assassinat contra Ferran el Catòlic que va tenir lloc el 7 de desembre de l’any 1492 a la Plaça del Rei de Barcelona. En aquesta primera part, parlarem sobre el context, les fonts històriques que ens en parlen i narrarem els esdeveniments que van tenir lloc aquella jornada.

Aquesta setmana coneixerem la vida i la història literària d’en Marko Kraljevic, rei dels serbis a finals del segle XIV, en el moment en que l’arribada dels otomans sacsejarà tota la regió. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre les guerres Dàcies de Trajà: dos conflictes armats que van enfrontar l’Imperi Romà i el Regne de Dàcia a inicis del segle II dC.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’expedició realitzada, entre 1540 i 1542 per Francisco Vázquez de Coronado i els seus homes que els va portar més enllà dels territoris mexicans acabats de conquerir.

El 29 de desembre de 1386 va tenir lloc a París el darrer judici per combat autoritzat sota domini directe del rei de França. Avui coneixerem com va anar tot el procés judicial fins arribar al combat i el seu resultat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, coneixerem als protagonistes d’un dels judicis més famosos de la França medieval, el que va motivar el darrer judici per combat dins de la jurisdicció del rei de França.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem la història d’una de les divinitats gregues més fascinant: Dionís, el déu del vi.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre les màquines i els invents de Leonardo da Vinci.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de les set meravelles del món antic.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre Gustau II Adolf: un rei suec d’inicis del segle XVII que va canviar la manera de fer la guerra de l’edat moderna i que es va guanyar el sobrenom de “el lleó del nord” amb la seva intervenció a la Guerra dels Trenta Anys.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre Vinland: el nom que els vikings van posar a la terra que descobriren a l’oest de Groenlàndia, l’actual Canadà. Posarem ordre a la informació que tenim sobre la seva arribada al continent americà, 500 anys abans que Colom, i explicarem les noves investigacions que s’han fet sobre el tema.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre cavallers medievals. Repassarem quatre figures clau per comprendre com aquests protagonistes del nostre imaginari han estat construïts entre la realitat i la literatura.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre Josep Aragay: un artista molt vinculat a Breda que va encarnar el noucentisme fins al final de la seva vida. Amb Pol Albanell.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història i funcionament del vescomtat de Cabrera a la baixa edat mitjana, així com la història d’aquesta nissaga. Amb Alejandro Martínez Giralt

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, centrem la nostra mirada a l’Imperi Romà del segle IV per parlar sobre un personatge a cavall de dos mons: Julià l’Apòstata, l’últim emperador pagà.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la història del Sindicat de Metges de Catalunya, una institució centenària, lligada a la història recent del país. Amb Josep Lluís Martín Berbois.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de la malenconia i posarem especial atenció en el cas de Maria Teresa Fontova i Gros: una dona que va ser tractada a l’antic Hospital de la Santa Creu a la primera meitat del segle XIX. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’alcalde franquista de Barcelona per excel·lència, Josep Maria de Porcioles. Amb Josep Lluís Martín Berbois

Aquesta setmana, a Les portes de Troia, parlarem sobre com es tractava la bogeria a la Barcelona d'inicis del segle XIX i ho farem seguint el cas de l'antic Hospital de la Santa Creu. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, visitarem el text més antic de l’èpica medieval russa: el cant de l’exèrcit d’Igor. Per fer-ho, parlarem amb el professor Antonio Contreras, autor d’una nova edició del text, de la mà d’Anem Editors.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem d’un fenomen ben curiós: el de les illes vivents. Les històries sobre illes animades circulen per totes les èpoques de la Història.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, tractarem el combuls any 69 dC, el conegut Any dels quatre emperadors. Repassarem els principats dels emperadors Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià i analitzarem la memòria que ens ha arribat sobre ells.

Comencem nova temprada d'A les portes de Troia! Aquesta setmana parlarem sobre el riure a l’edat mitjana. Qui, com quan, sobre què i de quina manera es reia a l’Europa medieval?

La Batalla d’Azincourt del 1415 és un dels grans enfrontaments armats, com Crécy i Poitiers, que va marcar la Guerra dels Cent Anys: un conflicte a cavall dels segles XIV i XV que va enfrontar les corones Anglesa i Francesa.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlem del paper que va jugar el petroli en el context de la Segona Guerra Mundial. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem sobre un episodi bèl·lic generalment desconegut del segle XVI: el setge de Szigetvár, “les Termòpiles del segle XVI”. Amb David Ferré.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de la Primera Guerra Carlina, de quines van ser les seves causes, els seus protagonistes i el transcurs del conflicte enmig del naixement de l’Estat Liberal a Espanya. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana A les portes de Troia, amb motiu del dia internacional de l’orgull LGTBI, parlem de la relació de Hollywood amb la diversitat sexual i de gènere durant el segle XX. Amb Aida Lázaro.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem sobre la logística i el proveïment dels exèrcits de Felip V a través del cas de Catalunya. Amb David Ferré.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la història de l’Equador posant el focus als govern de Rafael Correa (2007-2017). Amb Aníbal Garzón.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre les guerres de Schleswig i Holstein: dos conflictes armats de la segona meitat del segle XIX que van enfrontar el Regne de Dinamarca amb el Regne de Prússia.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem sobre una família de banquers i comerciants florentins de la baixa edat mitjana: Els Bardi. També resseguirem les històries extravagants d’alguns dels seus membres.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem de la impremta de la Universitat de Cervera: com funcionava una impremta del segle XVIII, qui la feia funcionar, quin paper hi jugaven les dones, quins documents imprimia, com es distribuïen i, també, com es falsificaven. Amb la Natàlia Vilà.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem sobre un cas ben curiós: Sealand. És o no és un estat?

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem la història de la Universitat de Cervera. Analitzarem la visió que se n’ha tingut al llarg de la història i explicarem la seva relació amb la Guerra de Successió, el seu funcionament intern, els estudis que s’hi impartien i com era la vida universitària a la Cervera del segle XVIII. Amb Natàlia Vilà.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, descriurem l’evolució dels estats balcànics durant la Guerra Freda i contextualitzarem la seva situació a l’actualitat. Amb Dani Hernández.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem la història dels estats dels Balcans des del segle XIX fins el final de la Segona Guerra Mundial. Amb Dani Hernández.

Aquesta setmana a les portes de Troia repassarem un episodi de la història de les Illes de Hawaii a través d’un personatge que va marcar un abans i un després a l’arxipèlag: Kamehameha.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’animal mitològic per excel·lència, el drac.

L’antic Egipte ha estat sempre un període de la Història que la societat occidental ha revisitat amb fascinació. Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història d’aquesta fascinació. Amb Oriol Pascual.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem l’evolució de la figura d’Odisseu / Ulisses dins el món antic i medieval, fins arribar al segle XVI.

Avui, a les Portes de Troia, parlarem sobre dos personatges femenins molt presents en l'imaginari medieval europeu: Melusina i la papessa Joana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la batalla del riu Cefis de l'any 1311, que va enfrontar als Almogàvers amb l'exèrcit francès d'Atenes. Una batalla clau per entendre les possessions de la Corona d'Aragó a Grècia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, coneixerem la figura de Gàius Màrius, anomenat el “Tercer Fundador de Roma”, i perquè és important per entendre el final de l’època republicana de Roma i l’inici de l’Imperi. Amb Iván González.

Aquesta setmana coneixerem la vida i la influència d’un personatge que, encara avui, és recordat com un dels personatges fonamentals de la història de l’actual Romania.

Aquesta setmana repassarem el context històric d’aquest personatge, la seva vida i la seva obra, una de les més suggerents de la llarga tradició literària persa. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem sobre la figura d’Erasme de Rotterdam. Repassarem el context de l’Europa de l’Humanisme i del Renaixement, explicarem breument la seva biografia i, sobretot, ens centrarem en les idees pedagògiques del personatge i les seves crítiques a l’educació del moment.

Celebrem el programa 300 i com no podia ser d'altra manera el dedicarem als 300 espartans que, durant tres dies, defensaren el pas de les Termòpiles davant l'exèrcit Persa. Amb Roger Riera.

Aquesta setmana parlarem dels orígens i construcció del primer imperi Persa i veurem alguna de les seves figures principals com Cir o Darios.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, coneixerem la vida de dos personatges de principis del segle V, Agustí i Patrici, dos sants del cristianisme inicial.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la batalla d’Arausio, en el context de la Guerra Címbria, quan una aliança entre celtes i germànics va derrotar les legions romanes a Arausio, a la província romana de la Galia Narbonensis. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana aprofundirem en la història de Hollywood durant el segle XX i ens fixarem en el paper que va tenir el Maccarthisme, la repressió del comunisme a Hollywood dels anys 50. Amb Aida Lázaro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia analitzarem el tema de la memòria històrica i les memòries personals a través de diverses obres de còmic i veure’m les seves possibilitats per tal d’explicar el passat. Amb David Fernández de Arriba.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem les dues històries de nàufrags per excel·lència, la del Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, i la de Gulliver, de Jonathan Swift.

Aquesta setmana coneixerem qui era Friedrich Engels, quines van ser les seves aportacions més importants i com serà la seva relació amb Marx. A 200 anys del seu naixement revisem la figura d’un dels pares del socialisme científic. Amb Joan Tafalla.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem amb Eduardo Carrero sobre els usos de les catedrals medievals.

Aquesta setmana coneixerem la vida d’Alexander Hamilton, un dels Pares Fundadors dels Estats Units d’Amèrica menys coneguts. Amb Marc Rollán.

Aquesta setmana A les portes de Troia explicarem què va ser la Segona Guerra de l’Opi (1857-1860), el conflicte armat que va enfrontar Xina i Gran Bretanya amb el comerç de l’opi al centre de la problemàtica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana A les portes de Troia explicarem què va ser la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), el conflicte armat que va enfrontar Xina i Gran Bretanya amb el comerç de l’opi al centre de la problemàtica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la història de l’aigua a la ciutat de Barcelona mitjançant 5 llocs i infraestructures, visitables i perfectes per fer una petita excursió, i com serà l’evolució amb els pas del temps. Convidat: Victor Juan Abelló.

Aquesta setmana a les Portes de Troia continuarem el nostre viatge per les tasques, tavernes i festes de l’Antiguitat i l’edat mitjana, per tal de conèixer millor la relació d’aquestes cultures amb el món del consum de begudes alcohòliques. Amb Albert Abril.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem el paper de les begudes alcohòliques i el seu consum a les primeres societats històriques. Convidat: Albert Abril.

Els mapes i la visió del món a l’edat mitjana: Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem els diferents tipus de visions del món presents a l’edat mitjana i els diversos tipus de mapa que conservem de temps medievals.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la Autarquia a Espanya, el règim econòmic escollit pel règim franquista. En què va consistir, com va afectar a l’estructura econòmica del país i quines conseqüències va tenir per a la població són algunes de les preguntes que ens farem durant el programa.

Aquesta setmana A les portes de Troia coneixerem com va ser el posicionament de Hollywood davant el conflicte a Espanya, com va evolucionar la indústria del cinema amb els següents successos internacionals i analitzarem el paper de moltes d’aquestes pel·lícules representatives d’aquests períodes. Amb Aída Lázaro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem el judici que, a mitjans del segle XV, va enfrontar als hereus de Dalmau de Castellbisbal i al bisbe de Barcelona per la possessió del castell i terme de Castellbisbal.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la història de la nissaga dels Castellbisbal i els conflictes al voltant de seu castell.

Aquesta setmana a Les Portes de Troia parlarem del canvi en les fortificacions defensives entre la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Amb Albert Abril.

Aquesta semana parlarem de la decisiva batalladle Sentinum (295 a.C) en el marc de la Tercera Guerra Samnita, clau per entendre l’evolució de Roma i la península itálica. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem les claus per entendre la “querella de les investidures”, és a dir, la lluita pel control dels càrrecs eclesiàstics que van protagonitzar papes i emperadors a finals del segle XI i principis del segle XII.

Aquesta setmana A les Portes de Troia us parlarem d’una part de la història de Bolivia a partir de l’arribada al poder d’Evo Morales. Aprofitarem la visita de l’analista internacional Aníbal Garzón per parlar de Bolivia en el context actual.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem de Gerónimo, l’apatxe que va convertir-se en una llegenda de la resistència davant de l’avenç estatunidenc contra els territoris indis. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la vida i regnat del tsar Ivan IV, el Terrible, cabdals per entendre l’entrada de Rússi a l’època moderna. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana repassarem els efectes de l'Exposició Universal de 1888 organitzada a Barcelona i els motius que van portar a desenvolupar un projecte iconogràfic de ciutat que encara dura. Amb Gina Driéguez.

Aquesta setmana A les Portes de Troia us parlarem d’una part de la història de Xina a partir de l’arribada de Mao Tse Tung al poder. Aprofitarem la visita de l’analista internacional Aníbal Garzón per parlar de la Xina a l’actualitat.

Aquesta setmana a les Portes de Troia parlarem de la batalla del riu Lech que, l’any 955, va enfrontar les tropes del duc de Saxònia, Otó, amb la tribu dels magiars.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem d’un dels personatges més importants de la primera part del segle XIX a Espanya, el general Baldomero Espartero.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem d’un dels episodis més desconcertants del Papat medieval: el judici al cadàver del papa Formós I.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem la trajectòria d’algunes dones fonamentals per entendre el cristianisme del segle IV.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, ens endinsarem a la Primera Guerra Púnica, un dels conflictes bèl·lics més populars de l’antiguitat, que va enfrontar romans i cartaginesos. En concret amb la decisiva batalla dels plans del Bagradas de l’any 255 a.C. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, parlarem de les conseqüències de la Pesta Negra a Europa.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de l’assassinat de l’arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, i la seva vinculació amb Catalunya, més concretament amb l’església de Santa Maria d’Ègara, a Terrassa. Convidat: Carles Sánchez.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, veurem com eren els corsaris i pirates que navegaven pel mediterrani occidental al segle XV.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlem dels Pirates del Carib (s.XVI-XVII). Parlarem de com sorgeix la pirateria en aquesta zona, qui eren els bucaners, filibusters i els corsaris i coneixerem alguns dels pirates més importants com en Sir Henry Morgan. Convidat: Bernat Gastón.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem en el món dels animals fantàstics de l’edat mitjana.

Aquesta setmana A les Portes de Troia coneixerem la civilització antiga dels hitites, el país de Hatti, que va existir durant bona part del II mileni a.C a la península d’Anatòlia. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana A les Portes de Troia coneixerem la civilització antiga dels hitites, el país de Hatti, que va existir durant bona part del II mileni a.C a la península d’Anatòlia. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlem dels invents del bàndol republicà durant la Guerra d'Espanya. Convidats: David Gesalí i David Íñiguez.

Aquesta setmana A les portes de Troia coneixerem la història de l’Orfeó Català. Convidada: Manoli Narváez.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la destrucció provocada per l’entrada a Catalunya de l’exèrcit franquista. Amb en David Gesalí i en David Íñiguez.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem dels orígens dels videojocs als anys 40, 50, 60 i 70 i de William Higginbotham, Ralf Baer o Nolan Bushnell, personatges clau per entendre perquè els videojocs són avui en dia, una de les primeres formes d’entreteniment de la societat. Amb Toni Piedrabuena.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem d’algunes de les activitas lúdiques de la noblesa europea medieval: els tornejos, les caceres i els escacs.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, esbrinarem què és el Kalevala, el poema èpic finès per excel·lència.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del convuls inici del segle V a l’Imperi Romà, a través de la figura de Gal·la Placídia. Amb Albert Abril.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de com era la situació de la dona durant el franquisme. Ho farem a través de testimonis directes: cartes a “El consultorio sentimental de Elena Francis”. Amb Laura Rozalen.

En els segles que van des de la desaparició del Califat Omeia de Còrdova fins les conquestes de Ferran III de Castella i Jaume I d’Aragó la societat de la frontera entre els regnes cristians del nord i l’al-Andalus esdevé una societat organitzada per la guerra. Una societat on el saqueig esdevé una activitat quotidiana i que acabarà per conquerir i colonitzar al-Andalus. Amb Aleix Canet.

Aquesta setmana a les Portes de Troia acabem de repassar la història dels colors, dedicant el programa al blau, al groc i al verd.

Aquesta setmana a les Portes de Troia començarem a repassar la història dels colors. Ho farem parlant del vermell, el blanc i el negre.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la batalla d’El Àlamo, fundamental per entendre el procés d’independència de Texas respecte a Mèxic.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la revolució sandinista, que va governar Nicaragua mitjançant l’FSLN de 1979 a 1990. Amb Aníbal Garzón.

Aquesta setmana, a la Portes de Troia, parlarem de la figura de János Hunyadi, un militar i polític hongarès que va tenir un paper destacat en els convulsos anys de mitjans del segle XV. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de la conquesta carolingia de Barcelona i els seus efectes en la formació dels comtats catalans. Convidat: Albert Abril.

Aquesta setmana coneixerem com es gesta l’arribada d’un grup de guerrillers comanats per Fidel al govern de l’illa de Cuba, quines polítiques implementarà la revolució i quin paper va jugar internacionalment, tot plegat per entendre l’enorme importància que té la revolució cubana en l’àmbit mundial. Convidat: Aníbal Garzón.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de les novel·les històriques ambientades a l’Antiguitat. Per fer-ho, comptarem amb l’ajuda del doctor en història antiga Roger Riera.

Aquesta setmana parlem de la vida de Gonzalo Fernández de Córdoba "el Gran Capitán", des de la seva formació i la seva participació a la Guerra de Granada fins a les seves espectaculars victòries a Itàlia i el seu enfrontament amb Ferran el Catòlic.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de les ciutats medievals tot fent una passejada per les seves característiques principals.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de les desamortitzacions a l’Espanya del segle XIX, aprofundint en la desamortització eclesiàstica de Mendizábal.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem del paper jugat pels espartans com a assessors militars més enllà de les seves fronteres

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de Sir Walter Scott i de la seva novel·la, Ivanhoe, responsables de fixar bona part de les nostres idees sobre la novel·la història i l’Edat Mitjana

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Carlemany i les guerres saxones, la llarga campanya oriental que va ocupar bona part del seu regnat.

Aquesta setmana A les Portes de Troia seguim coneixent la vida de Neus Català després del seu pas pels camps d’extermini nazis. Amb la biògrafa i amiga Elisenda Belenguer i el professor Ferran Sànchez.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la vida de Neus Català, dels seus inicis a Guiamets fins a la seva deportació al camp de la mort de Ravensbrück. Amb Elisenda Belenguer, biògrafa i amiga de Neus Català, i en Ferran Sànchez.

Aquesta setmana A les Portes de Troia ens allunyem una mica de la Història per anar molt més enrere i conèixer les fases de la història de l’Univers.

Aquesta setmana A les Portes de Troia ens endinsarem al Cosmos per tractar de posar llum a un dels temes que més han mogut als escriptors de llibres de ciència ficció i als guionistes i productes de grans films cinematogràfics. Conèixer les veritats de l’origen de tot plegat ens genera curiositat i ens aclapara absolutament, a la vegada. Amb Andreu Ariño.

Aquesta setmana parlarem al portes de Troia d’un dels fenòmens televisius i literaris dels darrers anys i de la seva relació amb la història i la política: Joc de Trons.

Aquesta setmana parlarem al portes de Troia d’un dels fenòmens televisius i literaris dels darrers anys i de la seva relació amb la història i la política: Joc de Trons. Ho farem amb 3 convidats de luxe: l'Aina Sanosa, l'Albert Abril i el David Salinas.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la Geòrgia medieval a través de l’escriptor Shota Rustaveli i la seva obra: el cavaller de la pell de pantera.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem dels orígens i la història del Partit Socialista de Catalunya (PSC).

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la Celestina de Fernando de Rojas i del món que dibuixa al llarg de les seves pàgines. Amb el professor Antonio Contreras.

Aquesta setmana A les Portes de Troia reflexionarem sobre la mala premsa que té, encara avui, l’Edat Mitjana i parlarem d’alguns dels tòpics més freqüents sobre aquesta època.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del cop d’Estat fallit conegut com el Putsch de la Cerveseria o Putsch de Munich, que el novembre de 1923 va portar un grup comanat per Hitler a una intent colpista per acabar amb la República de Weimar.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la figura de Napoleó.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la Revolució Francesa, una sèrie d’esdeveniments que van canviar la història d’Europa. Amb en Ferran Sánchez.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la decadència de l’imperi otomà.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Flamenca, la novel·la occitana del segle XIII que torna a estar d’actualitat gràcies a la reinterpretació musical que n’ha fet la cantant Rosalía

Aquesta setmana A les Portes de Troia coneixerem els otomans i el seu Imperi Otomà que es va allargar des del segle XIII fins la I Guerra Mundial ja al segle XX.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la revolució anglesa del segle XVII, un període històric clau per entendre l’evolució de Gran Bretanya durant els segles posteriors.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la revolució anglesa del segle XVII, un període històric clau per entendre l’evolució de Gran Bretanya durant els segles posteriors.

Aquesta setmana coneixerem el cas de Martin Guèrra, un cas de suplantació d'identitat a la França del segle XVI.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la història de la República Socialista Popular d’Albània. Convidat: Xavier Baró.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem dels imperis de l’Àfrica Occidental, concretament dels imperis de Ghana, Mali i Songhay. Convidat: Dani Utrera.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la història d’Albània. Cruïlla entre l’Occident i l’Orient europeus, veurem passar per les seves terres a grecs, romans, turcs i italians. Convidat: Xavier Baró.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Little Bighorn, una de les batalles del Llunyà Oest que més han perdurat en la memòria dels amants del western.

Aquesta setmana A les portes de Troia acabem el cicle de programes dedicats a la revolució russa coneixent què van fer els bolxevics un cop van arribar al poder. Ho fem amb l'historiador César Ballarín.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Jorge Manrique i la seva obra, tot relacionant-la amb les formes d’entendre la mort a finals de l’Edat Mitjana.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del Concili de Clermont, on el papa Urbà II va fer, presumptament, el sermó de la croada.

ATENCIÓ: Pot haver-hi problemes amb l'àudio d'aquest episodi. Tractarem de resoldre-ho en quant trobem la solució. Disculpeu les molèsties. -------------------------------------------------------------------- Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de Maquiavel, uns dels pares de la política moderna, i traçarem paral·lelismes amb el recorregut dels personatges de la sèrie Joc de Trons.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del poema èpic del Beowulf, una extensa epopeia heroica escrita en anglès antic.

Avui A les portes de Troia parlem de la batalla de Magnèsia, enfrontament que va tenir lloc entre Roma i l’Imperi Selèucida i que va tenir importants conseqüències per a l’expansió del que més endavant seria l’Imperi Romà.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la presència dels castells medievals arreu de Catalunya.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la il·lustració i del pensament il·lustrat a l’Europa del segle XVIII.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’ascens al poder de Hitler i com va aconseguir consolidar el seu poder al capdavant d’Alemanya gràcies als fets de “la nit dels ganivets llargs”, el 30 de juny de 1934.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem d’Albrecht von Wallenstein, militar, banquer i polític de principis del segle XVII, clau per entendre la Guerra dels Trenta Anys

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del Libro del Buen Amor, una de les grans obres de literatura medieval castellana. Aprofitarem l’avinentesa per parlar dels diferents tipus d’amor al llarg de l’Edat Mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem dels orígens de la Restauració borbònica a Espanya. Com pren forma i quines són les característiques principals d’aquesta nova etapa política ideada per Antonio Cánovas que restaurarà la monarquia en la figura d’Alfons XII.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem d’un dels grans personatges de la literatura i l’imaginari medieval i modern: el rei Artur. Ens preguntarem sobre és possible que fos un personatge real o d’on neixen les llegendes sobre el seu origen.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’emperador Carles IV, també rei de Bohèmia. Un personatge important per entendre l’Europa Central de finals de l’Edat Mitjana. Amb l'Antonio Contreras.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la modernitat d’alguns temes tractats a l’Ilíada d’Homer.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem dels almogàvers, un grup de guerrers medievals ben i mal coneguts alhora. Repassarem els seus orígens, les seves característiques més assenyalades i els seus fets d’armes.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Pirrus, rei d’Epir, un dels millors generals de la seva època, que va lluitar contra romans, cartaginesos, espartans i macedonis.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de dues batalles que van canviar la fesomia de l’Anglaterra medieval, ocorregudes en el marge de tres setmanes de la tardor de l’any 1066: Stamford Bridge i Hastings.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la presència dels templers a la Catalunya medieval, des de els motius de la seva arribada a casa nostra fins la dissolució de l’orde a principis del segle XIV. Amb en Ramon Sarobe.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la primera obra literària que conservem: l’Epopeia de Gilgamesh, una obra que tot i la distància, ens resulta encara avui captivadora i propera.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’aparició dels ordes militars, especialment dels ordes del Temple, de l’Hospital i l’orde Teutònica.

El pacte de no agressió germano soviètic es va signat en algun moment de la nit entre el 23 i el 24 d’agost de 1939. Aquest pacte, més popularment conegut com a pacte Molotov-Ribbentrop o Ribbentrop-Molotov, certificava la no agressió entre la Alemania del III Reich de Hitler i la Unió Soviètica presidida en aquell moment per Stalin.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Liegnitz de 1241 que va enfrontar les forces d’Enric II de Silèsia contra l’exèrcit mongol de Batu Khan, el nét de Gengis Khan. La contesa va ser una de les més importants de l’Europa del segle XIII, tot i que la victòria no va ser aprofitar pel bàndol guanyador. De fet, Liegnitz, a Polònia, marca el punt més occidental al qual van arribar els mongols a Europa. Voleu saber per què? Aquesta setmana ho expliquem A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’espionatge per saber a partir de quin moment podem considerar que van començar a prendre forma les xarxes permanents pensades per obtenir informació de l’enemic. També intentarem acostar-nos a la figura de dos espies catalans: Marianna de Copons i Joan Pujol (Garbo). La primera fou una destacada membre de l’espionatge austriacista el 1714, mentre que el segon fou la figura clau que va possibilitar el desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la batalla de Pidna (168 a. C.), on la República de Roma i el Regne de Macedònia van lliurar l’últim combat de tres guerres que havien sostingut durant els anteriors 50 anys, i és que aquell dia acabaria amb la derrota total del Regne de Macedònia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de com s’escrivia la història a la Catalunya del segle XVII. Per fer-ho mirarem de parlar dels temes predilectes de la historiografia del moment i dels autors més destacats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Pere Abelard i Heloïsa, dos amants ben coneguts al París dels primers anys del segle XII.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del xoc cultural que va suposar la descoberta i evangelització de les illes Marianes i les illes Carolines, al Pacífic Occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del bisbe Ermengol d’Urgell, un ambiciós personatge del segle XI protagonista d’una important etapa en la història de l’Església urgellenca. Ermengol fou capaç d’alliberar el bisbat de la tutela exercida pels comtes, a més de defensar els béns i impostos eclesiàstics. Avui descobrirem la vida i obra d’aquest ambiciós bisbe venerat encara avui com a sant.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la batalla de Crécy (1346), la primera de les grans victòries terrestres dels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’arqueologia moderna i contemporània, una disciplina que poc a poc comença a fer-se present a casa nostra. De la mà de dos bons coneixedors del tema, parlarem dels casos d’estudi, de la necessitat de posar en valor un patrimoni recent i de les viabilitats, turístiques i econòmiques, que pot tenir la recerca en aquest àmbit.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels orígens de la llengua catalana. Des de la decadència del llatí i el sorgiment de les llengües romàniques, passant per l’aparició dels primers textos en català en diversos àmbits de la realitat quotidiana, la seva evolució lligada a la realitat política de la Corona d’Aragó i l’entrada en joc del castellà.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes de la guerra civil espanyola (1936-1939) i del Valle de los Caídos. Avui en dia encara són moltes les víctimes de la guerra civil que reposen sense un enterrament digne, colgades en fosses comunes de localització poc precisa i sense cap identificació. D’altres, també molts, van ser traslladats al Valle de los Caídos, el monument que havia de simbolitzar la reconciliació dels contendents. Avui, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes i del Valle de los Caídos amb Queralt Solé i Oscar Jané.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia aprofitarem el seu 700 aniversari per endinsar-nos en la història de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un dels arxius històrics més grans d’Europa i una de les principals fonts per fer història del nostre país.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la imatge del Salvatge Oest que van crear la literatura i el cinema, i com és de propera o llunyana a la realitat de la conquesta de l’Oest dels EUA.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’ordre teutònica i del seu paper en el fascinant escenari de les croades bàltiques, que van estendre’s durant segles a l’Est d’Europa.

A l’Espanya franquista van sorgir molts casos de ciutats perifèriques que van conformar en el seu sí veritables comunitats socials marcades pel predomini de la classe obrera i les seves regles socials. Més tard seran coneguts com a “cinturons vermells”. Avui parlarem de sorgiment de les ciutats perifèriques durant el franquisme i parlarem del cas concret del barri de Sant Ildefons a Cornellà.

Aquesta setmana parlarem d’un dels repertoris de música medieval més famosos: les Cantigues de Santa Maria. Per fer-ho, comptarem amb la presència del professor Antoni Rossell, especialista en la matèria i Premi Enderrock 2018 al millor disc de música clàssica, per un disc sobre les Cantigues.

Aquesta setmana parlarem del Cantar del Mío Cid i de la manera en que va ser cantat i representat a l’època. Per fer-ho comptarem amb el professor Antoni Rossell, especialista en la matèria.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Talas del 751, una contesa entre forces musulmanes i xineses que es va produir pel domini de l’Àsia central.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del pol sud per part del noruec Amundsen i el seu equip en l’expedició que, durant un centenar de dies i recorrent una distància de 3.000 quilòmetres, va assolir el seu objectiu el 14 de desembre del 1911.

La batalla del Metaure (207 a.C.) Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla del Metaure (207 a.C) que va enfrontar els exèrcits del cartaginès Asdrúbal, germà d’Anníbal, amb les tropes de Claudi Neró i Marc Livi a la llera del riu Metaure a l’actual Itàlia. Es considera la batalla del Metaure com una de les més decisives de la Segona Guerra Púnica.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les primeres exploracions realitzades a l’interior del continent africà. En l’època dels grans descobriments, Àfrica va ser un territori deixat de banda i no va començar a gaudir de cert interès fins a finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquesta setmana intentarem conèixer com es van realitzar aquestes primeres expedicions i narrarem de primera mà el viatge de Mungo Park.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra civil que va tenir lloc a la França de principis del segle XV entre els Armagnacs i els Borgonyons, dues faccions de l’alta aristocràcia del regne.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la quarta croada i de la presa de Constantinoble. A finals del segle XII i davant del fracàs de la tercera croada per recuperar Jerusalem, va començar a gestar-se una nova croada per recuperar Terra Santa. Amb tot, la croada va derivar en un atac contra l’imperi bizantí i va suposar el saqueig de Constantinoble per part de bizantins i croats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Josep Fontbernat. El mestre Fontbernat fou un dels principals activistes culturals de l’àmbit musical català de la república i de l’exili. Tot i les seves vicissituds vitals, va treballar per fomentar el patriotisme català i occità a través de la formació de corals i defensant les institucions catalanes des de l’exili. A més, mantingué una intensa relació epistolar amb Josep Tarradellas, de qui es considerava conseller.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la relació dels reis d’Aragó amb Borgonya i l’Ordre del Toisó d’Or al llarg de tot el segle XV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges més icònics del segle XX: el detectiu Sherlock Holmes, creació de l’escriptor Sir Arthur Conan Doyle i de la seva arribada als teatres i les llibreries de Catalunya a principis del segle XX.

El 970, el comte Borrell emprengué el camí de Roma acompanyat d’Ató, bisbe de Vic. Es dirigia a veure el papa amb un projecte clar: que les seus episcopals dels comtats catalans se separessin de Narbona i s’agrupessin a l’arquebisbat de Tarragona, desaparegut des de la invasió musulmana. El papa s’hi avingué i nomenà a Ató arquebisbe, un càrrec que desenvoluparia a Vic a l’espera de la reconquesta de l’antiga Tarraco. Per desgràcia seva, en retornar als comtats, Ató fou assassinat i el projecte s’estroncà. Però, qui va matar a l’arquebisbe Ató? I perquè?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’epopeia de moltes persones que, durant la segona guerra mundial (1939-1945) van fugir del nazisme. Molts jueus, però també aviadors i gent que veia la seva vida amenaçada, va optar per abandonar els països de l’Europa occidental ocupats per Hitler i fugir a través de la península ibèrica. Per fer-ho, però, havien de creuar els Pirineus. Aquesta setmana, de la mà de Josep Calvet, intentarem conèixer com van creuar la serralada pirinenca milers de persones que fugien del nazisme entre 1940 i 1944.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació de les dones a la Primera Croada.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del pessimisme com a forma de pensar el fet nacional espanyol en els dos darrers segles, a través del pessimisme intel•lectual de diversos pensadors del segle XIX i XX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Caputxinada i dels estudiants que van organitzar-se per lluitar contra el franquisme. L’any 1966, diversos estudiants universitaris van reunir-se al convent dels Caputxins de Sarrià per crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants. la policia franquista, tanmateix, va tractar d’impedir-ho. Amb tot, la llavor de les canvi ja havia estat plantada i, d’aleshores ençà, els estudiants seguirien lluitant contra la dictadura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del concili de Trento i la Contrareforma. Després de la reforma protestant a principis del segle XVI, l’Església catòlica romana va intentar una reforma interna amb la finalitat de reafirmar la seva posició davant d’altres confessions i solucionar qüestions per tal de consolidar-se. Aquest moviment és el què es coneix com a Contrareforma, amb el concili de Trento com a moment àlgid, tema del qual parlarem avui.

Aquesta setmana, A les portes de Troia parlarem de la batalla de Leuctra (371 a.C.) on es van enfrontar les ciutats de Tebas i Esparta i que tindria importància per al futur de la lluita per l'hegemonia grega. Coneixerem al tebà Epaminondas i la seva aportació al món de la història militar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la reconversió de la industria catalana durant la guerra civil i sobre els reptes i problemàtiques que va haver d’afrontar per passar d’una indústria orientada als productes de mercat a una indústria enfocada envers la guerra

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Martí Luter i de la reforma protestant. Al llarg dels segles XV i XVI diversos moviments a Europa havien intentat reformar l’Església catòlica romana sense èxit. A principis del segle XVI, però, un d’aquests moviments, el liderat per Martí Luter, va aconseguir fer passos en ferm. Havia nascut el protestantisme, i, davant la impossibilitat de reformar l’Església catòlica, havia nascut una nova forma d’entendre el cristianisme. Avui coneixerem com va néixer el protestantisme.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació estrangera durant la Guerra d'Espanya. Veurem fins a quin punt l’ajuda de l’Europa feixista va ser determinant per decantar la balança cap al bàndol sublevat i com alguns països van intentar ajudar a la Segona República tot i els pactes de no intervenció.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’entronització de la dinastia borbònica a França. Sense cap mena de dubte, els Borbó són el paradigma de l’absolutisme d’època moderna, però quan, com i perquè van assolir el poder a França? Si ho van aconseguir va ser després de morts inesperades, reis sense successió, conflictes dinàstics, disputes religioses i una guerra a tres bandes en què finalment es va imposar Enric de Navarra, conegut com Enric IV de França, el primer rei Borbó. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la situació de la Península Ibèrica abans de l’arribada dels romans. Per fer-ho, ens preguntarem que és allò dels pobles prerromans, indoeuropeus i preindoeropeus i altres conceptes (reals i ficticis) sobre els pobladors de la Península durant l’Edat del Ferro. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, commemorem els 100 anys de la revolució bolxevic repassant els fets d'octubre de 1917 que van portar al poder als comunistes a Rússia mitjançant una nova eina de representació com van ser els sóviets i amb líders com Lenin al capdavant.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges mítics de la història d’Anglaterra: Brut el Troià i el perquè de la seva història durant l’edat mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la matança de la nit de Sant Bartomeu. En el context de les guerres de religió a França, la nit del 23 d’agost de 1572 es va produir una gran matança de protestants a París que ràpidament es va estendre per d’altres ciutats del regne. Unes 3.000 persones van morir a París i més de 10.000 a tot França. Aquesta setmana intentarem conèixer els motius d’aquesta matança i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, coneixerem de molt a prop com era la família de Hitler, en quines condicions va créixer el nen austríac, com començava a prendre consciència política del seu voltant un adolescent amb aspiracions artístiques a Viena i Munich, i la seva etapa lluitant a la Primera Guerra Mundial com a correu amb l’Imperi Alemany fins que s’afilia al partit nazi. Coneixerem a Hitler abans de ser el Führer.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Tribunal de Contrafaccions, un ens que, en època moderna, havia de dirimir les disputes relacionades amb el compliment de la legalitat que sorgien entre la monarquia i les institucions catalanes. El Tribunal no va néixer fins el 1702 i va tenir una vida curta, però la seva història és de rabiosa actualitat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una història molt poc coneguda, la de les legions txecoslovaques a Rússia durant la Primera Guerra Mundial. Aquestes legions de voluntaris lluitaven per acabar amb l’imperi austrohongarès i construir un estat que reconegués els seus drets nacionals. Amb tot, amb la sortida de Rússia del conflicte es van veure atrapades sense poder tornar a Europa i seguir lluitant. A partir d’aleshores va començar una odissea per sortir de Rússia. Les legions van arribar a controlar una ciutat, la meitat de la línia ferroviària transsiberiana i un tren ple fins dalt d’or. Aquesta setmana descobrirem la seva aventura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses. Fundat l’any 885 pel comte Guifré i la seva dona, durant 130 anys va ser un dels principals monestirs femenins a Catalunya, fins que va arribar l’any 1017 i Roma va ordenar la dissolució del monestir i l’expulsió de les monges per conductes deshonestes.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de William Wallace, l’heroi nacional escocès. A finals del segle XIII, Wallace va dirigir la rebel·lió escocesa contra els invasors anglesos, derrotant els seus enemics en el camp de batalla. Però qui era William Wallace? Com va arribar a ser Guardià d’Escòcia? Va aconseguir els seus objectius? Fins a quin punt la pel·lícula Braveheart es fidedigna a la vida del personatge? Totes aquestes qüestions i moltes més, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en la Catalunya dels ibers, abans de l’arribada dels romans. Passejarem per alguns dels jaciments més significatius del territori per tal d’oferir-vos algunes propostes de cara a l’estiu.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en el fascinant món de la recreació històrica i en el panorama de la recreació a Catalunya.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, us recomanarem diverses visites culturals a la Cerdanya i l’Alt Urgell per conèixer diversos períodes de la història del Pirineu i de Catalunya, des de l’antiguitat dels ceretans i dels romans fins al segle XX dels búnquers de la línia P tot passant per la Seu d’Urgell d’època medieval.

Aquesta setmana A les Portes de Troia farem una petita guia de recomanacions sobre el patrimoni o les activitats relatives a la Guerra Civil arreu del territori català per aquest estiu.

Aquesta setmana estrenem la programació d’estiu d’A les Portes de Troia i us recomanarem diverses visites culturals al Principat d’Andorra. Podreu visitar obres d’art contemporani en plena natura, gaudir de circ i de museus amb quadres d’artistes de referència sense oblidar una visita pel romànic del país i per l’Andorra més tradicional.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de tres personatges clau que han marcat la història de la humanitat per bé o per mal des de l’Antiguitat fins als nostres dies.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del viatge dels pilots republicans que van anar a l’Azerbaidjan i altres repúbliques socialistes soviètiques a formar-se en camps d’entrenament per tal de poder fer front a les temibles aviacions d’Alemanya i Itàlia durant la Guerra Civil Espanyola, així com les seves experiències posteriors i el record que n’ha quedat de tot plegat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la creació de l’Estat d’Israel i de les diferents guerres entre els països àrabs i el nou Estat al llarg del segle XX, fins arribar a la Primera Intifada palestina.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del sufragi femení a Catalunya i a Espanya i també els noms de les protagonistes que van fer possible, en temps de la IIa República, que les dones poguessin votar en igualtat de condicions que els homes. Per fer-ho repassarem el procés de conquesta del sufragi femení des de les primeres demandes a la segona meitat del segle XIX fins a l’assoliment del dret a vot de les dones a la dècada dels trenta del segle XX.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la configuració del feixisme a Espanya per veure que és un procés que va passar per moltes fases. Per entendre el que acabarà sent el gran partit del feixisme espanyol, FET-JONS, cal entendre ben bé les diferències que tenien entre les diferents famílies i els postulats ideològics de personatges com José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem d’Osama Bin Laden, un dels homes més buscats del món. Intentarem conèixer els orígens familiars del personatge i el món en què es va criar per tal de comprendre com un home nascut en una família acomodada va esdevenir l’enemic número 1 del món occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les batalles que han configurat el territori del Principat de Catalunya des de l’època medieval fins al segle XIX. Intentarem conèixer els principals conflictes bèl·lics i les causes i les conseqüències dels fets, bàsics per entendre la història de Catalunya.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de Vlad III Tepes i de Kastrioti, o el que és el mateix, de Dràcula i de Skanderbeg. Tots dos personatges van encarnar el mite de la resistència davant l'avenç otomà sobre Europa però, a més, les ombres de les seves figures han arribat als nostres dies en forma de tenebroses llegendes.

Aquesta setmana intentarem fer-nos una idea de com s’organitzaven les flotes de guerra a la Catalunya medieval. Preparar una expedició marítima era, als segles XIV i XV una odissea considerable, que resseguirem pas a pas.

Aquesta setmana parlarem d’un dels reis més coneguts de l’Edat Mitjana, Ricard Cor de Lleó. Rei d’Anglaterra en el moment de màxim esplendor de la dinastia Plantagenet va viure una vida plena d’intrigues familiars, enfrontaments bèl·lics, viatges i cultura trobadoresca.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de Ramon Mercader, l’assassí del piolet; el català que va assassinar Trotsky el 1940. Volem aprofundir en la vida d’aquest personatge, conèixer com i perquè va acabar acceptant aquest encàrrec i com s’ho va fer per acomplir-lo amb èxit. Si voleu conèixer la vida d’un dels catalans més famosos i condecorat heroi de la Unió Soviètica no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Rússia de 1917 centrant-nos en les “Tesis d’Abril” de Lenin. Ho fem quan tot just es compleixen 100 anys del discurs que va enfocar definitivament el curs de la revolució a Rússia cap a la presa del poder per part dels bolxevics.

Regne Unit i Europa. Un romanç sense passió La història de l’euroescepticisme al Regne Unit té les arrels ben profundes en el segle XX. No és una invenció recent. Factors polítics i econòmics van propiciar que aquesta narrativa s’integrés al nacionalisme anglès. Des de llavors, la seva ha estat una història d’èxit que ha culminat amb el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’antic poble d’Israel, des de les seves primeres mencions fins a la seva lluita contra Roma i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les transformacions que han creat l’actual imatge del món rural català. El Principat és un país de pobles petits, molts dels quals estan en risc de desaparèixer i d’altres que ja han desaparegut. Aquesta setmana volem conèixer de primera mà els canvis que han conduït a aquesta situació al llarg de l’últim segle i prendre consciència d’un patrimoni fonamental del nostre passat que està apunt de desaparèixer.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les monges hispàniques a l’època moderna. Com tindrem ocasió de veure, la seva història sovint anava més enllà de les quatre parets del convent i fins i tot alguna tenia amistat directa amb els monarques. Però si us penseu que amb les experiències de Teresa d’Àvila ho heu sentit tot, espereu a saber la història de les Escobar Villalba, una mare i dues filles amb experiències increïbles.

Hugo Chávez és una de les figures internacionals més polititzades des de l’estat espanyol. Ara bé, no és tan conegut com aconsegueix arribar al poder i quina era la situació del país abans que el chavisme s’estengués com a base del poder. En aquest programa donem les claus per entendre l’èxit fulgurant d’un ex-militar de retòrica clarament populista, que després s’anirà transformant cap a l’esquerra radical.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels comportaments morals dels capells del segle XIV al bisbat d’Urgell. Gràcies a la visita pastoral de 1312 - 1315 feta en aquesta diòsesi tenim un informe detallat del comportament dels capellans d’aquest bisbat, alguns dels quals destaquen per viure en concubinatge o per ser jugadors, blasfems o bons bebedors. Si voleu saber els detalls de la seva vida no us perdeu el programa d’aquesta setmana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels antecedents històrics d’un dels fenòmens turístics de les últimes dècades: el camí de Sant Jaume. Per fer-ho ens endinsarem en la historia de l’apòstol i en el descobriment de la seva tomba, així com en la importància medieval del camí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una de les derrotes més dures dels exèrcits romans. A Carrhae, set legions comanades per Marc Licini Cras van ser derrotades per un nombre molt inferior de tropes de l’imperi part. Qui eren aquests parts? Com va anar al batalla? Aquestes i més qüestions les resoldrem al llarg del programa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del retorn del president Josep Tarradellas i de la recuperació de la Generalitat l’any 1977. Encara que semblava impossible i després d’ardues negociacions, al final Tarradellas va aconseguir tornar de l’exili i la Generalitat republicana va ser recuperada en el context de la Transició. A les Portes de Troia descobrirem com van ser les negociacions i com finalment van culminar amb èxit tot i les reticències de Suàrez i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Sant Quintí. El dia de Sant Llorenç de 1557 es va produir un gran batalla entre tropes hispàniques i franceses que havia de decidir bona part del futur d’Europa i la finalització de les guerres italianes. La victòria hispànica en aquella jornada va servir per posar les bases de l’hegemonia d’aquest regne durant la segona meitat del segle XVI i una part del XVII. Si voleu conèixer el context i el desenvolupament de la batalla no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’any 1933 a Andorra, un any històric en què va començar en molts aspectes la transformació i modernització del Principat dels Pirineus. Volem conèixer en què va consistir aquesta transformació i l’anomenada revolució andorrana de 1933 per entendre més i millor els nostres veïns del nord.

Avui, a les Portes de Troia volem acostar-nos a la història de la corrupció a Espanya, des de la restauració borbònica del 1875 fins a l’actualitat més recent. Volem conèixer de primera mà les tupinades de finals de segle XIX, els privilegis polítics d’uns quants defensats per alguns partits de la república, el mercat negre, l’estraperlo franquista o el diner fàcil obtingut durant anys gràcies a l’auge de la construcció.

La literatura èpica castellana està farcida d’herois, les traces dels quals han perviscut fins als nostres dies, com Fernán González, Bernaro del Carpio, los Siete Infantes de Lara o el més famós de tots ells, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, l’heroi castellà per antonomàsia, el mite del qual no s’ha dubtat a rescatar fins i tot ben entrat el segle XX espanyol. Avui ens endinsarem en aquest món de referents èpics i de creació literària, no només per conéixer millor aquests herois castellans, sinó també per veure com es composava, es difonia i circulava aquest tipus de literatura.

La Constitució moderada de 1845 va ser la pedra angular del nou Estat liberal que tot just començava a distanciar-se de l’Antic Règim i establir un punt de no retorn definitiu. El dèbil Estat liberal era un projecte d’intent de modernització del país a molts nivells governat per una Corona amb molt poder, amb un règim de sobirania compartida amb les Corts, i basat en partits de notables, elits econòmiques i aristocràtiques, que manegaven tot en funció dels seus interessos i en nom de la defensa de l’establitat i l’ordre front al desafiament que suposava el radicalisme progressista d’una banda i l’Antic Règim de l’altra.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Gerbert d’Orlhac, el monjo que va formar-se als comtats catalans i que, després de desenvolupar molts càrrecs importants en el si de l’Església del tombant de l’any mil, va ser papa de Roma amb el nom de Silvestre II entre el 999 i el 1003. Gerbert va ser un dels principals erudits del seu temps, i això li va permetre mantenir contacte amb els principals dirigents de finals del segle X i de principis de l’XI. Si voleu conèixer la fascinant vida d’aquest papa us esperem aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem de l’èpica medieval rusa, un món desconegut d’herois, batalles i tradicions orals que ens endinsarà en el sempre fascinant món de la literatura èpica medieval.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del paper de diverses emperadrius bizantines en el conflicte de les icones. Veurem com emperadrius com Irene, Eufròsine i Teodora van desenvolupar una política pròpia i diferent a les dels homes de la seva família, posicionant-se a favor del retorn al culte de les icones i a la fi de la iconoclàstia. A partir dels seus exemples reflexionarem sobre les formes d’acció política de les dones al llarg de la història.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la creació de la Corona d’Aragó al segle XII. El 1137 Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó es van esposar i van donar lloc a una unió territorial que perduraria durant segles. Avui volem conèixer les vicissituds d’aquesta unió, la forma institucional que prengué i els protagonistes d’aquesta història. Si voleu conèixer de primera mà un episodi crucial de la història medieval catalana no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra social a Roma. A principis del segle I aC, Roma i els seus aliats de la península itàlica van enfrontar-se, fonamentalment, per la qüestió de l’adquisició de ciutadania romana. Aquesta setmana volem conèixer les claus d’aquest conflicte, les seves causes i també com va acabar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Línia P o Línia Pirineus, una xarxa de búnquers construïda per l’Espanya franquista a la serralada pirinenca. Al llarg dels anys 40, la dictadura feixista va projectar la construcció d’una línia defensiva al Pirineu formada per uns 10.000 búnquers aproximadament. Avui volem conèixer en profunditat aquest projecte, saber com era i com havia de funcionar aquesta línia defensiva i quins van ser els resultats de tot plegat. Si voleu conèixer una part secreta i desconeguda de la història del franquisme espanyol no us perdeu aquesta setmana el programa A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels fets claus per entendre els esdeveniments polítics de l’Imperi bizantí durant els segles VIII i IX, el conflicte de les icones, és a dir, la prohibició que en certs moments d’aquests segles es va imposar sobre la representació de les imatges sagrades i que va provocar forts aldarulls i conseqüències polítiques.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Vouillé del 507 que va enfrontar francs i visigots per l’hegemonia territorial de l’Europa occidental després de l’esfondrament de l’imperi romà. Aquesta contesa va decidir qui es quedava amb el territori de l’actual França, repartit fins aleshores entre francs i visigots fonamentalment. La derrota visigoda va tenir importants conseqüències territorials ja que aquest poble va acabar fundant un regne al sud de la serralada pirinenca.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de la batalla d’Stalingrad, una de les grans batalles de la història. Coneixerem l’inici de la Gran Guerra Pàtria russa: la lluita dels soviètics contra l’ocupació dels nazis, que ens porta a aquest fet clau de la II Guerra Mundial. Ens situarem al desenvolupament de la guerra, coneixerem les grans operacions militars i als seus artífex.

Qui més qui menys té una opinió formada sobre els vikings. Terribles guerrers sanguinaris amb cascos amb banyes que assolaven les poblacions costaneres de l’Europa medieval amb les seves atxes, carregaven tot el que podien i se’n tornaven a casa. Però, qui van ser realment els vikings? Els coneixem prou bé? Fins a quin punt la imatge que tenim d’ells va ser la seva veritable aparença o forma d’actuar?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d'una de les derrotes més totals dels croats a Terra Santa: la batalla de les Banyes de Hattin. A l'estiu de 1187 Saladí, senyor de Síria i Egipte, va iniciar una campanya de càstig contra el regne de Jerusalem i, gràcies a les seves brillants estratègies, va derrotar totalment a la flor i nata dels exèrcits cristians de Terra Santa. En fer-ho, va tenir les portes obertes per a conquerir la capital del regne, Jerusalem.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’expulsió dels jueus d’Espanya. El 1492 es va publicar un decret que obligava als jueus de les corones d’Aragó i de Castella de convertir-se al cristianisme o abandonar casa seva. El decret es va fer efectiu el juliol d’aquell any i finament uns 100.000 jueus, anomenats des d’aquell moment sefardites, van abandonar els territoris dels Reis Catòlics. Aquesta setmana volem conèixer el perquè d’aquesta expulsió i les conseqüències que va tenir.

“El diari d’Anna Frank” s’ha convertit en un llibre de referència per entendre què va suposar la persecució dels jueus per part dels nazis. Ens endinsem en la figura de la seva autora, una nena alemanya de 13 anys que estava exiliada i amagada a Amsterdam. A més, descobrim altres col·lectius que van ser perseguits i assassinats pel nazisme. No t’ho perdis!

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem d'un dels personatges més rellevants de la història anglesa de mitjans del segle XII i principis del XII: Guillem el Mariscal. Un cavaller amb una trajectòria que sembla de novel·la: jove cavaller errant, estrella en els tornejos, croat, mà dreta de diversos reis i defensor del regne en el seu moment de màxima necessitat. Per que molt sovint la realitat supera a la ficció.

A l’esclat de la Segona Guerra Mundial, els Països Baixos van volen mantenir la mateixa postura que havien tingut a la Primera Guerra Mundial: neutralitat. Ara bé, els plans de Hitler passaven per conquerir aquest petit país. A més, com que són un poble germànic, la seva esperança era poder-los incorporar a l’Imperi Nazi amb més o menys facilitat. Tot i això, molts holandesos van oposar-se a l’ocupaicó nazi i van arribar a protagonitzar alguns episodis històrics de resistència cívica contra l’opressor. Malauradament, també hi va haver molts col·laboracionistes que van ajudar a aplicar la barbària a casa seva.

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem de la primera volta al món de la història, el viatge de Magallanes - Elcano. L’any 1519 sortia de Sanlúcar de Barrameda una expedició que tenia com a objectiu arribar a les illes de les espècies de les Índies. Tot i que finalment ho van aconseguir, el viatge no va ser com l’havien planificat. Tres anys després de partir, els supervivents van arribar de nou a la península després d’haver completat la circumnavegació del món. Si voleu conèxier la història d’aquesta volta al món de mil dies, no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història dels samurais. Durant bona part de la història del Japó el destí dels samurais ha estat sinònim del destí del país. Però, què hi ha de realitat en la nostra idealització d’aquests guerrers japonesos?’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Europa de l’est durant els segles XIX, XX i XXI. Volem fer una aproximació a un territori del qual desconexiem molt la seva realitat històrica, però que a la vegada ha viscut els grans processos de l’Europa contemporània. És per això que volem fer un repàs als moments més importants de l’Europa oriental per conèixer millor coses com l’auge dels populismes o els problemes que s’han trobat els refugiats en aquesta regió.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. En aquest segon programa veurem com es va tancar el conflicte i com s’arriba a l’Anglaterra Tudor.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. Aquesta setmana repasarem els primers anys del conflicte i els seus personatges, des de l’inici de les lluites fins a la pujada al poder d’Eduard IV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Andorra a principis del segle XVIII, quan el Principat dels Pirineus va estar a punt de desaparèixer. En el context del a Guerra de Successió Hispànica i davant l’alçament austracista català, els andorrans van trencar la seva tradicional neutralitat i van donar suport a Carles d’Àustria. Perduda la guerra, Felip V volia aplicar el decret de Nova Planta a Andorra, cosa que hauria significat la fi política d’Andorra. Finalment, gràcies al paper del bisbe, els andorrans van poder salvar el seu stato quo. Aquesta setmana anirem a l’Andorra del segle XVIII per conèixer de ben aprop la seva realitat i les claus d’aquesta història.

Els espanyols, després de la descoberta europea d’Amèrica, van protagonitzar dues grans conquestes, la de l’imperi asteca (Mèxic) i la de l’imperi inca (Perú). Aquesta setmana, A les Portes de Troia volem conèixer de primera mà com es va produir la conquesta de l’imperi inca, volem saber qui en van ser els dos grans protagonistes (Pizarro i Almagro) i fins a quin punt va ser una gesta èpica o un cop de sort.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del procés d’independència d’Irlanda. L’any 1916 es va produir una revolta a Irlanda, coneguda com l’Alçament de Pasqua, que va donar el tret de sortida al procés de construcció de la república irlandesa. Aquesta setmana volem conèixer en què va consistir aquest alçament, quines conseqüències va tenir, com va acabar constituïnt­-se definitivament la República i com es va superar la compromesa situació de la guerra angloirlandesa. Si voleu conèixer el procés d’independència d’Irlanda no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Entre l’1 i el 3 de juliol de 1863 va tenir lloc a Gettysburg, una petita localitat de Pennsilvània, la batalla més multitudinària de la història a territori estatunidenca. Més de 160.000 homes, dels quals van morir més de 50.000, van enfrontar-se durant tres dies en un xoc que va canviar el rumb de la guerra civil. Aquest conflicte feia ja dos anys que havia partit el país en dos i l’enfrontava de nord a sud, en una lluita que no era només per l’abolició o manteniment de esclavitud sinó que era la disputa entre dos models ben diferents tant social com econòmicament.Gettysburg va suposar la peça clau en el desenvolupament de la guerra. Per primer cop els exèrcits del sud, comandats pel general Lee, van ser derrotats sense pal·liatius pel Nord. Amb el gran vessament de sant d’aquells dies de principis de juliol s’encetava la reunificació dels Estats Units Amèrica, sota la batuta dels estats industrialitzats del nord.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Mein Kampf (La meva lluita), la cèlebre obra d’Adolf Hitler en què va explicar part de la seva biografia i dels seus fonaments ideològics. Volem conèixer que explica Hitler en aquest llibre, si hi diu veritats o mitges veritats, volem saber quina acollida va tenir i quants exemplars es van vendre. Volem conèixer, el cap i a la fi, la història de la bíblia nacionalsocialista. Si voleu saber la història d’aquest llibre no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Ermesenda de Carcassona, una de les comtesses més conegudes de la història de Catalunya. Ermesenda, casada amb Ramon Borrell de Barcelona, va actuar en dues ocasions de regent dels comtats i va ser protagonista de la política comtal de mitjan segle XI. Al voltant de la seva figura ha nascut un mite important. Aquesta setmana volem conèixer la trajectòria política d’Ermesenda, conèixer a fons el seu paper polític i saber si el mite s’ajusta a la realitat. Si voleu conèixer els comtats catalans de mitjan segle XI no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’exploració d’Àfrica i de les novel·les d’aventures. Fins a principis del segle XIX, el cor d’Àfrica va ser un territori desconegut. A partir d’aquell moment diversos exploradors van endinsar­s’hi, i els seus diaris i memòries van donar pas a novel·les d’aventures relacionades amb les descobertes, la jungla i les meravelles imaginàries. Aquesta setmana volem conèixer com es van gestar aquestes novel·les, com per exemple Tarzan, en el si d’aquest procés de descobriment!’

Aníbal ha passat a la història com un gran general, com un estratega consumat. El seu moment de màxim esplendor va arribar el 2 d’agost de l’any 216 abans de Crist. Aquell dia, prop de la ciutat romana de Cannes, situada a l’Apúlia, Aníbal derrotava sense pal·liatius a un exèrcit de més de 80.000 soldats romans i semblava que la derrota de la República Romana havia de ser inminent.

Aquesta setmana, al programa ràdiofonic A les Portes de Troia parlarem d'història i noves tecnologies. Fins a quin punt els historiadors fem servir les noves tecnologies per fer docència de la història? Quins són els reptes de futur en aquest camp? Aquesta setmana ho descobrim A les Portes de Troia!

‘Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul al front de l’est. En el programa anterior ja vam parlar de com es va gestar el projecte d’aquesta companyia i aquesta vegada volem conèixer les vicissituds que es va trobar aquest cos de voluntaris al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem saber en quines batalles van participar, si van ser una companyia imprescindible o no, i si podem parlar d’èxit o de fracàs de la seva participació en el conflicte. Si voleu conèixer el paper de la División Azul durant la II Guerra Mundial us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul, la unitat de combatents que va enviar l’Espanya del general Franco per combatre a favor de les forces feixistes al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem conèixer com es va idear el projecte, si realment va ser un cos de voluntaris o hi van haver persones que hi van anar de manera obligada i quina ideologia professaven els combatents. Si voleu conèixer com es va crear la División Azul us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem del cop d'estat del 23 - F. Coincidint amb els 35 anys anys d'aquell fet, volem interrogar-nos sobre com va anar aquell intent fallit de cop d'estat, entendre'n les claus, saber qui hi havia al darrera i com van acabar els seus protagonistes. Com veurem, en alguns aspectes, són més les preguntes obertes que no pas les respostes que es poden oferir. Si voleu conèixer de primera mà el qui, el com i el perquè de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 no us perdeu el programa d'aquesta setmana d'A les Portes de Troia.

Enric el Navegant i l'inici de l'època dels descobriments Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Enric el Navegant i de l’inici de l’època dels descobriments. A principis del segle XV, el tercer fill dels reis de Portugal va iniciar un ambiciós projecte a Sagres que tenia com a objectiu afavorir el coneixement de nous territoris oceànics i potenciar la navegació atlàntica. Gràcies a aquest projecte els portuguesos van navegar fins a llocs on mai abans ningú havia arribat. Colom, Magallanes o Vasco de Gama no s’entendrien sense la feina d’Enric el Navegant. Aquesta setmana descobrirem qui era Enric i quins van ser els èxits que va aconseguir.

La Batalla de Muret del 12 de setembre de 1213 en el si de la croada albigesa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Armada Invencible, un dels fiascos més famosos de la història d’Espanya. Volem saber en què va consistir la guerra angloespanyola de finals del segle XVI i principis del XVII que va enfrontar les monarquies de Felip II i d’Isabel I i que va tenir com a punt culminant l’enviament d’una flota hispànica cap Anglaterra. Després de problemes meteorològics i de la ferma oposició de la flota anglesa, l’Armada Invencible va tornar a casa delmada i sense haver aconseguit cap victòria. Quins van ser­ne els motius? Realment va ser un desastre espanyol o hi van intervenir més factors? Aquestes qüestions i moltes més aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del paper de la dona al món medieval, centrant-­nos sobretot en el paper de les reines a la baixa edat mitjana. Per fer­-ho, comptarem amb la presència de Lledó Ruiz, doctoranda en Història medieval per la Universitat de València. Un cop haguem presentat el paper general de les reines medievals ens acostarem a diverses fèmenines de la corona catalanoaragonesa dels segles XIII, XIV i XV com són Violant d’Hongria, Elionor de Sicília i Maria de Castella.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem del comtat d’Urgell a la fi del primer mil·lenni. La història d’aquest territori en els últims anys del segle X i principis de l’XI és fonamental per entendre les dinàmiques dels comtats catalans d’aquell moment en relació amb el món franc, amb Roma i amb el món musulmà de Còrdova. Resseguint la història d’Urgell del 980 al 1010 podrem veure com canvia la política de frontera de la defensa a l’atac, com es consoliden les relacions amb Roma i com s’inicien unes dinàmiques polítiques que marcaran els comtats catalans al llarg de tot el segle XI.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de l’exili cultural després de la Guerra Civil Espanyola. Quan la guerra arribava a la seva fi i el bàndol republicà veia inevitable la derrota, milers de persones van fugir per la frontera cap a França. Entre ells, molts representants de la cultura catalana del moment també van deixar el país. Avui volem conèixer qui eren aquests intel·lectuals exiliats, volem conèixer les seves vicicituds i la seva situació i volem saber com va mantenir-se la cultura catalana a l’exili després de 1939. De totes aquestes qüestions en parlarem en el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Poitiers, una contesa bèl·lica que va enfrontar francs i musulmans a principis del segle VIII. Per entendre la batalla intentarem conèixer les trajectòries polítiques dels dos poders enfrontats i ens acostarem al xoc en si, per saber si realment va ser tant important i tant decisiu com s’ha explicat sovint. Realment aquesta batalla va evitar que l’Europa medieval acabés sent musulmana? És cert que va servir per frenar d’una vegada per totes un islam imparable? Quines van ser les conseqüències de la contesa? Totes aquestes qüestions i moltes més les resoldrem al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la faraona Cleòpatra d’Egipte. Sense cap mena de dubte, Cleòpatra és un dels personatges més coneguts de la història universal, però que en sabem més enllà del mite? Aquesta setmana intentarem conèixer la història d’aquesta faraona, la seva arribada al tron, els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni, el context històric en què va viure i el final de la seva vida. Si voleu conèixer la història d’una de les dones més famoses de tots els temps no us perdeu el programa de la setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de Simón Bolívar. A principis del segle XIX, Simón Bolívar va ser un dels protagonistes principals del procés d’emancipació de les colònies americanes de la metròpoli espanyola. Bolívar era un crioll format a Europa i il•lustrat que va dirigir, militarment i intel•lectualment, els processos independentistes als sud del continent amercià. El seu objectiu era crear una Amèrica hispànica de pobles units en què la llibertat, la igualtat i la independència brillessin per damunt de tot. Aquesta setmana, A les Portes de Troia intentarem conèixer a fons Bolívar i el seu pensament, així com els èxits i els fracassos del seu projecte polític llatinoamericà.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la mort del dictador Francisco Franco i dels efectes que en van derivar. Intentarem copsar quina era la situació d’Espanya en aquest moment, quins projectes polítics es van obrir després de la mort del dictador i com es va iniciar el què coneixem com a transició democràtica. Si voleu conèixer un dels moments més importants de la història de l’Espanya recent, no us perdeu el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa d’història A les Portes de Troia parlarem dels intents de cristianització del Japó durant els segles XVI i XVII. Les expedicions portugueses dels segles XIV i XV van acabar amb èxit quan després del 1500 els navegants d’aquest regne van arribar a l'Índia, a l’Àsia oriental i al Japó. Els portuguesos van arribar amb la creu i les armes de foc en un territori, al Japó, diferent de tot el què havien trobat fins aquest moment. Aquesta setmana volem conèixer a fons com van ser les relacions entre els europeus i els japonesos durant els segles XVI i XVII, quina era la situació interna del Japó en aquest moment, com van ser els intents de cristianització dels habitants d’aquelles illes i com va acabar aquesta primera presa de contacte entre uns i altres.

Aquesta setmana al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del trienni liberal espanyol (1820 – 1823). La constitució de Cadis, gairebé després de ser aprovada, va ser derogada pel monarca absolutista Ferran VII. Tot i la repressió contra els liberals, el record del projecte constitucional no es va perdre. La situació d'Espanya entre 1810 i 1820 era crítica a nivell econòmic i també perquè les colònies americanes començaven a emancipar-se. Va ser en aquest context que el tinent coronel Riego va fer un pronunciament militar el 1820 que va servir per obligar de nou a Ferran VII a recuperar la constitució. Aquesta setmana analitzarem el trienni liberal i els motius del seu fracàs A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Qadesh, una de les conteses bèl·liques més importants del món antic. L’any 1274 aC, el regne d’Egipte i l’imperi Hitita van enfrontar­se a Qadesh, a l’actual Pròxim Orient. En la batalla hi van participar gairebé cent­mil guerrers entre infanteria, carros de combat i arquers. Estava en joc una interessant regió a nivell comercial i ecònomic situada entremig d’aquestes dues grans potències. La rivalitat no va tardar a esclatar i al final es va produir una guerra oberta. La batalla finalment va acabar en taules i quinze anys després es segellava una pau duradora, el tractat de Qadesh, que va esdevenir un dels primers tractats internacionals de la història. Però quins eren els territoris que es disputaven egipcis i hittites? Què va fer esclatar definitivament la tensió entre les dues potències? Com es va desenvolupar la batalla? Què va significar el Tractat de Qadesh? Totes aquestes qüestions aquesta setmana, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la cursa espacial i de l’arribada de l’home a la Lluna. En el context de la Guerra Freda, les dues grans potències que es repartien el món, els Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica van començar una cursa tecnològica per dominar l’espai. El 1957, la URSS posava en òrbita el primer satèl•lit artificial de la història, l’Sputnik 1. Aquesta efemèride va marcar el tret de sortida d’una carrera que va tenir moments tant històrics com el viatge de la gosseta Laika o el de Iuri Gagarin, el primer astrunàtua de la història. Al final, però, qui va endur­se el triomf més rellevant van ser els EUA, posant l’home a la lluna l’any 1969. Però, per quins motius va començar aquesta cursa espacial? Com van desenvolupar­se els projectes espacials de les dues potències? Quines van ser les principals etapes? Com va ser l’arribada a la Lluna? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la descoberta del Nou Món per Cristòfor Colom. El 12 d’octubre de 1492, les tres naus que dirigia el mariner d’origen genovès Cristòfor Colom van trobar terra a l’Atlàntic occidental, un mes i sis dies després d’haver sortit de les illes Canàries amb la intenció d’obrir una nova ruta comercial entre Europa i Àsia. En el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia explicarem qui era Colom, quins motius van portar al genovès a cercar una nova ruta cap a Àsia, com va preparar el seu viatge i com al final va acabar descobrint un nou continent.

Comencem la temporada parlant de Marco Polo i del seu viatge cap a l’extrem orient. Amb menys de vint anys d’edat, el jove venecià, junt amb el seu pare i el seu oncle, va emprendre el camí cap a la cort del Gran Khan, a la Xina. Allà s’hi van quedar durant més de vint anys, treballant al servei de l’emperador. Ara bé, Marco Polo era un simple comerciant o va dirigir­-se a la Xina amb alguna missió concreta? Va escriure ell «El llibre de les meravelles» que narra tot el que va veure i sentir durant el seu viatge? Realment va tornar ric i famós o més aviat el seu viatge va passar desaparcebut per tots els seus contemporanis? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia

Posem punt i final a la segona temporada d'A les portes de Troia amb un programa especial. En ell analitzarem tres moments clau que han suposat un clar punt i a part en la història global. És per això que visitarem el no tan llunyà Imperi Mongol, (re)descobrirem Amèrica i assistirem a l'esfondrament del món soviètic. Ens acompanyes?

Les croades van suposar un daltabaix en la vida política i guerrera d'Europa sencera. Les expedicions que integraven reis i guerrers de diferents territoris marxaven cap a Terra Santa amb l'objectiu de derrotar els infidels musulmans. Ara bé, aquest no va ser l'únic premi que van aconseguir. L'experiència de guerra i els botins aconseguits farien que en la seva tornada a casa res pogués tornar a ser igual. Analitzem el cas de Gastó de Bearn amb la medievalista i professora de la UAB, Almudena Blasco.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències arreu del món. El món dels imperis va mutar, a través d'un conflicte de dimensions mai vistes abans, en una nova realitat que va estar marcada per la inestabilitat. El millor exemple d'això és, precisament, el país que acabaria conduint el món a la II Guerra Mundial, només 25 anys després. Analitzem el naixement ple de problemes i incoherències de la República de Weimar, nom amb què es coneix l'estat alemany després de la gran guerra.

Mig segle abans de la creació formal de l'Imperi Romà, la ciutat eterna ja dominava gran part del Mediterrani. L'únic problema que tenien era que sovint no exercien un control directe, sinó que influïen en els diversos regnes i ciutats de forma més o menys directa. És per això que Mitrídates IV, rei del Pont, ve decidir desafiar Roma i envair el regne titella de Bitinia i les diverses ciutats gregues. La repressió romana que es va aplicar sobre les polis gregues, en especial sobre Atenes, va estar a un pas de provocar la destrucció definitiva de la ciutat. Descobrim aquest episodi força desconegut amb el professor d'Història Antiga de la UAB, Borja Antela.

L'any 1938 la Guerra Civil Espanyola es trobava en un moment decisiu. El bàndol feixista estava guanyant la guerra i havia aconseguit dividir la zona republicana en dos. La II República Espanyola decidirà jugar-se les seves últimes cartes en la batalla més gran lluitada a la Península Ibèrica: la Batalla de l'Ebre. Comptem amb la presència de David Gesalí, historiador i especialista en guerra aèria, per endinsar-nos en aquesta batalla decisiva.

Una de les epidèmies més dures que mai ha patit la humanitat va ser la Pesta Negra que va arribar a Europa a la baixa edat mitjana (s. XIV). En el capítol d'aquesta setmana explicarem que va ser la Pesta Negra, quins efectes i conseqüències va tenir l'arribada de la malaltia a Europa i com es va viure al Principat de Catalunya i a la Corona d'Aragó.

A vegades, quan parlem d'història, no som conscients que al darrere hi ha realitats que encara es poden percebre avui dia. En el capítol d'aquesta setmana analitzem el genocidi de Ruanda de 1994 no només des d'una perspectiva històrica sinó també des de les vivències de la gent que va patir una matança que va acabar amb la vida de més de 800.000 persones. Per fer-ho, comptem amb la presència del periodista d'afers internacionals de TV3, Nicolás Valle, coneixedor de la realitat africana i autor d'"Ubuntu, estimada terra africana".

El gran conqueridor Alexandre, de Macedònia, és sense cap mena de dubte un dels grans personatges de la història. Després d'haver dedicat un programa a les seves conquestes que van portar-lo a estendre el seu imperi fins al riu Hindus, avui explorem com era la seva personalitat i què sabem de cert i de mitològic sobre la seva vida. Per fer-ho comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, historiadora especialitzada en l'entorn familiar d'Alexandre.

La diada de Sant Jordi, i la seva llegenda, és quelcom que tot català té assumit ja des de ben petit. Tots coneixem la història que parla d'un drac ferotge al qual Jordi liquida per rescatar una princesa. Avui explorem amb el doctor en Filologia Romànica, Stefano Cingolani, la figura d'un dels sants que més força té arreu de la cristiandat europea.

A inicis del segle XIX una nova onada ideològica estava sacsejant tota Europa. El liberalisme, que va esclatar amb la Revolució Francesa i es va estendre per tot el continent a ritmes diversos, tindria un impacte clau en la redacció de la primera constitució d'Espanya: la Constitució de Cadis. Per analitzar el context i la realitat de La Pepa comptem amb la presència d’Héctor Rodríguez Grimau, llicenciat en Història i Màster en Història Contemporània per la UAB.

Després del Tractat dels Pirineus, el nord de Catalunya va desconnectar-se del Principat de Catalunya. Per tothom és conegut que França és un dels països més centralistes del món, i volem conèixer quina ha estat la sort dels catalans del nord en el manteniment de la seva cultura. Analitzem amb Òscar Jané, professor d'Història Moderna de la UAB, quina ha estat aquesta evolució.

Parlem de la major batalla naval de l'època moderna. L'any 1571, l'Imperi Otomà i les potències cristianes europees s'enfrontaran a les costes de l'actual Grècia per dirimir el control del Mediterrani i de l'Europa Oriental. No es tractava d'una qüestió menor, ja que els musulmans havien arribat, pel nord, a les portes de Viena i, pel sul, fins l'Alger.

Alexandre el Gran és, sense cap mena de dubte, un dels grans personatges de la història. El jove rei macedoni va aconseguir un imperi format per immenses extensions de territori, aconseguides durant més de deu anys de conquestes. Al programa d'aquesta setmana comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, doctoranda en Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Alexandre el Gran i el seu entorn familiar.

En un període de 25 anys la situació de la Península Ibèrica al voltant de l'any mil va donar-se la volta com un mitjó. El Califat de Còrdova va acabar el segle X com la major potència de la zona. El seu poder era gairebé incontestable. Això els va portar a la famós saqueig de la ciutat de Barcelona per Al-Mansur. Ara bé, no tot és per sempre. En dues dècades, i gràcies, sobretot, a les baralles internes, el califat es va afeblir tant que va permetre que els soldats catalans es poguessin revenjar l'any 1010 amb la seva capital.

El neoliberalisme viu en els nostres dies la seva època de màxim esplendor. Actualment és la doctrina econòmica que domina l'escenari internacional, amb especial força a la Unió Europea, però la història no ha estat sempre així. Després de la II Guerra Mundial, els neoliberals no eren més d'un centenar d'intel·lectuals al voltant de la Universitat de Chicago. Com van aconseguir passar d'aquí a dominar gran part del món? Veurem com Margaret Thatcher és un personatge clau per entendre l'evolució d'aquesta ideologia.

Els comtats catalans des del seu orígens havien comprès territoris a banda i banda dels Pirineus. De fet, l'alta Cerdanya, el Conflent i el Roselló formaven part de la realitat catalana sense cap discussió fins que per virtut del Tractat dels Pirineus aquests territoris es van cedir a França.

Durant la Guerra Freda va haver-hi moments més tensos que altres. El món estava dividit en els bàndols dels Estats Units d'Amèrica i de la URSS i utilitzaven tots els escenaris del món per enfrontar-se. Ara bé, una cosa sí que era impensable: l'enfrontament directe en territori nord-americà o soviètic. Les armes més devastadores de la història generarien un equilibri estable però que va estar a punt de trencar-se en moment puntuals, com va ser Cuba el 1962.

Bernat II, vescomte de Cabrera, va ser una de les persones més importants de la corona d'Aragó durant el segle XIV. La seva destresa a les batalles i guerres el van portar a ser la mà dreta del rei. Ara bé, en un moment històric molt inestable, on la Península Ibèrica estava dividida en regnes dirigits per monarques de dubtona honorabilitat, mantenir els favors reials durant molt de temps és extremament difícil. Comptem amb la presència d'Àlex Martínez Giralt, doctorand de la Universitat de Girona, per explicar la fascinant història de Bernat II de Cabrera.

L'última guerra total que es va viure en clau catalana al nostre país va ser la Guerra de Successió. Fa més de 300 anys, el principat de Catalunya va decidir optar per un candidat a monarca diferent del suportat per Castella. La tria definitiva va comportar conseqüències que encara avui dia es poden notar. Ens endinsem en la Guerra de Successió de la mà del catedràtic Antonio Espino, autor de "Pàtria i llibertat. La Guerra de Successió a Catalunya (1704-1714)".

Després de l'enfrontament de 1914-1919 entre les grans potències europees, el mapa del continent va canviar enormement. Aquest cop, ens fixarem en el califat que representava l'Imperi Otomà, un regne que havia perdurat més de sis segles i que va desintegrar-se en molt pocs anys, ja sigui per imposicions externes o tensions internes. Analitzem la creació de la República de Turquia amb el periodista de TV3 i llicenciat en Història, Jaume Bartrolí.

L'Europa cristiana del segle X no era un món hermètic. Tot i que sovint entrava en conflicte amb el món àrab i musulmà, les relacions comercials i de coneixement eres fluïdes. I per demostrar-ho, viatjarem en el temps per trobar els orígens dels escacs. Un joc de taula predominant a Occident, però que té els seus orígens molt i molt lluny d'aquí. Per fer-ho, comptarem amb una intervenció especial d'Albert Velasco, conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

Després de la I Guerra Mundial, el món occidental està en xoc. La major matança de la història de la humanitat suposarà un punt i a part en les mentalitats de l'època. S'havia de fer qualsevol cosa perquè la barbàrie no es tornés a repetir mai més. Per això líders antagònics de països molt allunyats van posar-se d'acord en la creació del primer pas per establir la pau arreu del món: la Societat de Nacions.

Ens situem a mitjans del segle XVI, inicis del segle XVII. Aquest cop, A les portes de Troia viatgem al passat per parlar de cultura. Anirem a buscar el que per a molts és considerat l'autor teatral i de poesia més genial que ha existit mai en la història de la humanitat. Potser altres consideren que no cal passar-se en la lloança, però sí que cal reconèixer l'aportació d'aquest anglès a la literatura universal. Comptem amb la presència de Joan Curbet, especialista en literatura anglesa medieval i del Renaixement i professor de filologia anglesa de la UAB.

Els episodis de les croades són extensament coneguts pel que van suposar de confrontació religiosa entre cristianisme i altres credos (preferentment l'islam). Però en l'episodi d'avui parlem de la croada abans de les croades, explicarem la batalla de Barbastre de 1064 en la qual ja trobem moltes característiques pròpies de les croades, sense que es pugui dir pròpiament que va ser una de les croades. Ens acompanyes?

El cristianisme i l'Imperi Romà són dues realitats que van néixer en la mateixa època. Una aspirava a ser la religió universal, i l'altra aspirava a controlar tots els territoris coneguts a l'època a occident. Quina serà la relació de les dues entitats quan, amb el pas dels segles, no tinguin més remei que relacionar-se o xocar? Ho analitzem A les portes de Troia.

Com va aconseguir Hernán Cortés doblegar tot un imperi amb un exèrcit de només 500 homes? Ens endinsem en la història de la conquesta de Sud-Amèrica amb l'episodi esdevingut al territori de l'actual Mèxic, on habitaven els maies i, sobretot, els asteques. Veurem com l'estratègia del conquistador no va ser tan bàrbara com ens podem imaginar, sinó que al darrera s'hi amagaven importants dosis d'intel·ligència i estratègia que van acabar per doblegar l'imperi asteca.

El final de la Guerra de Successió, el 1714, va provocar l'aniquilació de les institucions catalanes dins de la monarquia hispànica. Ara bé, no era la primera vegada que s'intentava acabar amb l'autogovern català. Després de la Guerra dels Segadors (1652) la monarquia espanyola ja va començar a retallar considerablement la llibertat d'acció de les institucions de Catalunya. Tot s'acceleraria amb la mort del rei Carles II i l'esclat de la Guerra de Successió arreu d'Europa. Per què els catalans van decidir donar suport a l'arxiduc Carles i no a Felip d'Anjou? Ho explorem amb Ricard Torra.

Durant el segle XIV, les disputes entre els diferents poders europeus van provocar una situació ben particular: el cisma d'Occident. Si l'església catòlica té vocació d'universal i única, durant aquests anys va arribar a haver tres papes alhora: el de Roma, el d'Avinyó i el de Pisa. Com es va arribar a aquesta situació? Per què? Durant aquest episodi veurem si van ser les disputes teològiques les que més van importar o si, per contra, va ser tot una lluita pura i dura pel poder.

Un cop acaba la Guerra Civil es va acabar la lluita contra el feixisme? Aquesta és la pregunta que volem respondre i explorar durant el programa. Volem saber quines van ser les estratègies que es van seguir al llarg del temps pels diferents actors i segons el context polític i internaiconal que imperava. Tot això ho farem amb la col·laboració de Cristian Ferrer, doctorant de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en els moviment d'oposició al règim franquista.

Pràcticament totes les nacions del món s'han dotat de mites i llegendes per fonamentar la seva història. Catalunya, no és una excepció. Guifré el Pilós i Otger de Cataló són dos exemples llegendaris que sorgiran al llarg de la nostra història per presentar visions contraposades de Catalunya.

Fa 2.500 anys, l'actual capital de Grècia era una ciutat on els ciutadans prenien les decisions basant-se en la igualtat de drets polítics. L'assemblea de la ciutat podia arribar a congregar més de 40.000 persones i era allà on es decidia el camí que havia de prendre la ciutat. Ara bé, aquesta democràcia incipient també tenia algunes limitacions. Vine amb nosaltres i explora la democràcia atenenca i descobreix si té relació o no amb la democràcia que coneixem actualment.

El 1282 va suposar un punt d'inflexió en l'expansió de la corona catalanoaragonesa. En una illa crucial pel domini del mar Maditerrani, Sicília, un episodi aparentment allunyat i sense cap connexió amb la Península Ibèrica acabaria impulsant el rei Pere el Gran a prendre part d'una partida on no hi faltava ningú. Des de l'emperador germànic al Papa, des del rei de França al d'Anglaterra. Què són i com van acabar aquestes vespres sicilianes? Escolta-ho amb nosaltres!

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va sortir al balcó de la Plaça Sant Jaume per proclamar "l'estat català dins de la República Federal Espanyola". Ara bé, aquest estat va durar ben poc. Ni tan sols 24 hores. Per què es va arribar a aquest punt de tensió? Quines conseqüències va tenir per l'autogovern de Catalunya? Descobreix-ho amb nosaltres en la primera entrega de la 2a Temporada!

Tanquem la temporada amb un convidat molt especial: l'Enric Calpena, director del programa de Catalunya Ràdio "En Guàrdia", ens acompanya per presentar-nos la seva novel·la ambientada a meitat del segle XIX. Una història de despropòsits que enfrontarà dos dels militars més importants d'aquella època: Prim i O'Donell.

Als Balcans s'ha viscut la darrera guerra a territori Europeu. Va ser només fa uns vint-i-cinc anys, en el procés de desintegració de Iugoslàvia. Ens endinsem en les raons històriques i polítiques que estaven darrere de la creació d'aquest estat pels eslaus del sud i la seva posterior partició amb l'historiador Jordi Cumplido. A més, presentem el seu projecte de divulgació anomenat "El Mite de Sísif".

Rematem un conflicte que va enfrontar anglesos i francesos durant més d'un segle, explicant tot el que va passar des de la batalla d'Agincourt. Tot i que en un inici semblava que la victòria cauria per part dels anglesos, una pagesa, dona i desconeguda que escoltava veus de sants va servir com a desllorigador de la guerra i acabaria inclinant la balança de part de França. Es tracta de Joana d'Arc. Amb tot això, amanim una hora de programa amb una entrevista inclosa al director d'ElPrincipat.cat

Ens endinsem en ple debat filosòfic i polític des de la perspectiva històrica, per poder esvair el dubte sobre si Catalunya és o no és una nació. Per fer-ho, compartim conversa amb Cristian Palomo, director d'El Principat.cat i historiador especialista en l'Edat Moderna. A més, acabem el programa amb una entrevista a l'Andreu Martín, autor de la novel·la "Cicatrius de 1714", que té la intenció d'apropar la història al públic juvenil.

Dediquem aquest programa als sons, més concretament a la música de les corts medievals. El director de l'Arxiu Occità de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, Antoni Rossell, ens acompanya per ajudar-nos a descobrir els trobadors i les trobairitz més importants, així com les seves cançons més emblemàtiques.

Per a molt l'Edat Mitjana s'acaba amb el descobriment d'Amèrica per part de Colom. Ara bé, per a molts altres l'esdeveniment que provocarà els grans canvis de poders a Europa, i de retruc estarà al darrere del descobriment del nou món, no és un altre que la caiguda de la capital imperial: Constantinoble. Amb unes muralles infranquejables, l'antiga Bizanci caurà en control dels turcs otomans que la rebatejaran per sempre més com a Istambul. T'endinses en aquesta batalla èpica amb nosaltres?

Fa poc més de cent anys, una forta revolta social va esclatar a Barcelona. Les enormes desigualtats socials i la desconnexió de la societat catalana amb el règim decadent de la Restauració Borbònica eren el caldo de cultiu perfecte perquè s'iniciés un període revolucionari. El 26 de juliol de 1909, una vaga general va paralitzar tota la ciutat i va esdevenir revolucionària. Es cremarien desenes d'edificis religiosos. Tot i això, la rebel·lió va fracassar. Per què? T'ho expliquem aquí.

Gènova i Venècia, les dues ciutats estat i potències mediterrànies del segle XIV, porten a terme una guerra freda arreu dels mars. En aquestes, i mentre la Pesta Negra destrossava les poblacions d'arreu d'Europa, la Corona d'Aragó comença a aparèixer com a gran actor internacional. En la batalla del Bòsfor, les dues potències italianes, i l'emergent corona catalanoaragonesa mesuraran les seves forces a la porta de la capital de l'Imperi Bizantí. Quin serà el resultat?

Ens endinsem en la història d'un dels països més petits d'Europa. Tot i ser un microestat, Andorra no ha hagut mai de recórrer a l'exèrcit ni a la guerra armada per lluitar per la seva independència. La política del principat ha sabut conjugar els interessos dels coprínceps, i dels dos països que l'envolten, per mantenir la seva independència durant centenars d'anys. Al final, fem un cop d'ull a les efemèrides de la setmana, amb alguna tan recent com l'assassinat de Bin Laden.

En plena diada de Sant Jordi recorrem la història de l'objecte més singular de la cultura universal: el llibre. Descobrim on comença a aparèixer en la forma que coneixem i quins materials s'han utilitzat en a història. A la part final del programa, us recomanem tres llibres relacionats amb la història, un l'Oliver, un altre l'Alberto i un altre l'Albert, dins de la iniciativa #historiaperSantJordi del nostre Twitter @portesdetroia.

El Japó va viure un període llarg d'aïllament internacional, que va durar 250 anys, un cop es va unificar tota la illa. Amb un esquema de poder que pot semblar feudal, la família Tokugawa va ostentar el poder dins de la dictadura militar que suposava el shogun. Parlem amb Jonathan López-Vera, autor de www.historiajaponesa.com sobre aquesta època. A més, entrevistem a Queralt Solé, autora d'"Els morts clandestins" sobre les fosses comunes que encara perduren a Catalunya.

El Regne de França i el d'Anglaterra van protagonitzar una de les guerres més llargues de la història. Durant 116 anys, les dues monarquies van rivalitzar per veure qui aconseguia el control efectiu de França, amb el pretext que l'herència reial no era prou clara. Aquesta llarga guerra, però, deixa entreveure altres conflictes de l'època latents darrere de la successió. Analitzem la primera part de la Guerra dels Cent Anys, A les portes de Troia.

Un dels últims assassinats pel franquisme, i un dels que més han quedat en la memòria de Catalunya. Salvador va ser acusat de la mort d'un policia mentre l'estaven detenint. Les investigadors posteriors han deixat clar que la versió oficial dels fets està lluny de ser la veritat, i el llibre "Salvador Puig Antich, cas obert" de Jordi Panyella destapa més irregularitats al voltant del cas de Puig Antich. Parlem amb ell sobre l'execució del jove llibertari català.

Al segle III abans de Crist, les coses a la Mediterrània eren molt diferents a com ho serien cent anys després. En aquella època, Cartago era un imperi, i Roma era només una ciutat que començava a expandir-se. En aquest context, les ambicions d'uns i altres xocaran i provocaran unes de les primeres grans guerres internacionals: les Guerres Púniques. En elles hi intervindran personatges històrics de primer nivell com Aníbal Barca i Escipió, l'Africà. T'ho perdràs?

A principis del segle VII, enmig de la Península Aràbiga, Muhammad, més conegut com a Mahoma, rep la revelació de l'arcàngel Gabriel. Seria l'últim profet a del monoteisme i el fundador de l'islam. Què oferia aquesta nova religió que la feia tan atractiva? Quina era la situació internacional de l'època per facilitar l'expansió d'una nova creença? Com van viure els primers musulmans? Tot això "A les portes de Troia".

Tres segles després, ens trobem immersos en la commemoració de la Guerra de Successió. El conflicte dinàstic, que va acabar derivant en una confrontació entre l'aparell central de l'estat i Catalunya, donarà una gran quantitat d'episodis dignes de memòria. Un és la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, un altre, i al que dediquem el programa, són els setges de Girona durant el conflicte. I comptem amb la col·laboració de Marcel Vilarós, director de la companyia de teatre Blanc i Negre i co-autor de l'obra "Fam de llibertat".

Els primers anys del segle XVII més de 300.000 persones van ser expulsades de la Península Ibèrica. El monarca hispànic va decidir expulsar els moriscos, habitants d'ascendència musulmana que portaven gairebé mil anys vivint en les seves terres. Parlarem de per què se'ls va expulsar i com. A més, entrevistem Tomàs Llopis, autor de "Hi ha morts que duren cent anys", una novel·la històrica que va des de l'expulsió dels moriscos a la Guerra de Successió.

La Catalunya del segle XV no era un territori calmat. A les picabaralles polítiques entre el rei i la Generalitat cal sumar-li el malestar camperol. Els pagesos de remença, van protagonitzar una contestació seriosa al règim de propietat i de drets feudals que va acabar conduint a dues guerres dins del Principat. Qui eren els remences i per què s'alçaven en armes? Tot això i més A les portes de Troia.

A partir de mitjans s.XIX les potències europees experimenten un dels processos d'expansió territorial més grans de la història. La Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i Portugal, entre d'altres, es repartiran Àfrica com si d'un pastís es tractés. Sense tenir en compte ni la població ni la realitat del continent. Què va portar a Europa a expandir-se d'aquesta manera? Descobreix-ho amb nosaltres!

Si va haver una ciutat, i un imperi, que va aconseguir fer ombra al poderós Imperi Romà, aquest va ser l'Imperi Cartaginés. Ens endinsem en la fundació i els orígens d'una ciutat que, des del nord d'Àfrica, arribaria a dominar gran part de la Mediterrània. Ho fem amb la col·laboració de Roger Riera, doctorand a la UAB que estudia les relacions diplomàtiques de l'Edat Antiga al voltant del Mediterrani.

El final de l'Edat Mitjana, i l'inici de l'Edat Moderna, va estar caracteritzat pels grans descobriments que els europeus feien a tot arreu del globus. Va ser una època en la qual es va redescobrir l'Àfrica i, al final, s'acabaria descobrint tot el continent americà. En parlem A les portes de Troia.

Si Guifré el Pilós va ser un comte important per patrimonialitzar el comandament dels comtats catalans, Borrell II, el seu nét, també serà important per començar a imaginar una unitat política difusa, més o menys independent dels francs i dels musulmans. Ens endinsem en un període clau de la història de Catalunya, en què comença a aflorar una certa independència del territori.

Diu la llegenda que Ròmul i Rem van fundar la ciutat eterna. Una ciutat que posteriorment s'acabaria convertit en un dels imperis més importants pel món mediterrani. Què sabem del naixement real de Roma i què ens explica la llegenda?

La primera configuració de Catalunya com a comtats catalans apareixerà sota el domini de l'Imperi Carolingi. Durant els segles VIII i IX, la terra de frontera dels comtats catalans començava a organitzar-se d'una autònoma i diferenciada a la resta de la Península Ibèrica. Durant aquest programa ens endinsem en la Catalunya carolíngia i el seu llegat.

(No recomanat per a nens petits) S'apropa Nadal i aprofitem l'últim programa del 2013 per parlar de les nostres tradicions. Els Reis Mags sempre han estat tres? D'on prové la història del Pare Noel? Realment sabem el dia exacte del naixement de Jesús? De tot plegat parlem amb la doctora en Història Medieval Almudena Blasco. Bon Nadal i feliç 2014!

Si la Catalunya medieval va adquirir la seva forma i estructura va ser en gran part gràcies a l'imperi que va crear Carlemany. Viatgem als segles VIII i IX per veure com es va anar creant l'Europa feudal que tots coneixem.

Després de més de 2.000 anys, l'imperi xinès entra al segle XX amb serioses dificultats per mantenir el sistema ancestral de poder. Tot això portarà a la proclamació de la república i a la lluita entre nacionalistes i comunistes. Què va succeir al gegant oriental per transformar el país d'un imperi a un estat comunista?

El 1640 Catalunya entrava en guerra oberta amb la resta de la monarquia hispànica. Al mateix temps, Portugal va iniciar la revolta que els portaria a la independència. El destí va voler que Olivares, qui portava les regnes del govern, es fixés més en Catalunya que en Portugal per esclafar la revolta. Conversem amb Ricard Torra, doctorand de la UAB en Història Moderna, sobre un conflicte que encara recordem avui dia amb l'himne de Catalunya.

Trenta-vuit anys després de la mort del dictador mirem enrere i ens preguntem què va fer cada protagonista i com van succeir uns esdeveniments que marcarien durant molt temps la vida a l'estat espanyol.

Parlem amb David Gesalí Barrera, coautor del llibre "La Guerra aèria a Catalunya (1936-1939)" sobre els atacs aeris que va patir el principat durant la Guerra Civil. La població va ser objectiu militar? Només va ser bombardejada Barcelona? Descobrirem fins i tot que a Matadepera també li va tocar el rebre.

A mitjans del segle XIV arribava a Europa una malaltia letal que acabaria amb la meitat de la població del continent. Es tracta de la pesta negra o bubònica.

Què van suposar les guerres de religió a l'Edat Mitjana? Per què van esclatar? Qui se'n va beneficiar? Descobrirem alguns dels fets amagats de les guerres santes contra l'Islam tot parlant, principalment, de les tres primeres croades.

Aquil·les, Helena, Paris, Hèctor... Tots aquests són personatges que molt sovint hem escoltat i hem relacionat amb la llunyana Guerra de Troia. Però, què va passar exactament? Va existir la ciutat de Troia?

Encetem un nou programa de divulgació històrica amb la presentació de l'espai i una sèrie de reflexions sobre la importància i la validesa de la història en la nostra vida quotidiana.