Autoritat i tècnica, vesatilitat estilística i rigor conceptual. El baríton alemany va ser un dels grans cantants de la seva generació i va ser un artista molt compromès amb l'òpera i el lied, a més de l'òpera del segle XX. (Foto de © Harald Hoffmann / DG)

Segurament, el cantant líric que més ponts va passar en tota mena de gèneres musicals, no sempre operístics. La veu lluminosa, la presència carismàtica i la simpatia personals distingeixen el cantant operístic més mediàtic del segle XX.

Una de les nostres artistes més internacionals, amb un repertori ampli i versàtil i que sempre va ser fidel al seu estil. Tècnica i sensibilitat, de "Norma" a "Salomé", passant pel romanticisme italià.

Amb "Capriccio", Richard Strauss s'acomiada dels escenaris. I ho fa amb una conversa musical en un acte, amb llibret de Clemens Krauss, a l'entorn de l'essència de l'òpera: la relació entre música i paraula.

De nou al costat del llibretista Joseph Gregor, Strauss va tornar a mirar cap al substrat mitològic de la Grècia clàssica, ara a partir de la pluja d'or que xopa Dànae, futura mare de l'heroi Perseu.

La fascinació per la Grècia clàssica havia estat una constant en la cultura germànica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracció per l'hel·lenisme es va perpetuar. "Dafne" n'és una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinària.

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalències. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presència en una òpera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polèmica en plena eclosió del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament única) col·laboració entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comèdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespeare.

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes més genials de la història de l'òpera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinària col·laboració.

Què li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, després de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqüències d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada òpera, "Die Ägyptische Helena".

Col·locada exactament a l'equador de la producció de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" és una comèdia burgesa construïda sobre el característic cant conversacional del compositor bavarès.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- és una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les més difícils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" és una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclàssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violència de "Salomé" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" és una comèdia burgesa de regust nostàlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepció: el pas del temps, personificat en la Mariscala.

El 1909, Strauss estrenava l'òpera que tanca el cicle de la sang. I ho feia amb un hàbil llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia homònima de Sòfocles. Una òpera bàrbara, violenta i salvatge, i que prefigura la gran barbàrie europea de les dues guerres mundials.

Pedofília, necrofília i debat teològic. Aquestes són les tres constants de la tercera òpera de Richard Strauss i el seu primer èxit (i escàndol): l'adaptació operística del drama "Salomé" d'Oscar Wilde, estrenada el 1904.

Encetem un nou cicle, en aquesta temporada d'aniversaris rodons. I el centrem en Richard Strauss (1864-1949). El primer programa repassarà l'influx wagnerià en les dues primeres òperes del compositor bavarès, "Guntram" i "Feuersnot".

Una ràpida i sintètica mirada a l'obra de Puccini: els títols i les àries indispensables, amb els intèrprets de referència. Un programa guia per culminar el cicle dedicat al compositor de Lucca.

La culminació del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pòstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Liù, a qui Puccini va destinar els últims compassos de la partitura.

Tres òperes, tres, com aquells circs amb tres pistes: una tragèdia netament verista ("Il tabarro"), un drama espiritual ("Suor Angelica") i una òpera bufa ("Gianni Schicchi") de regust volgudament arcaic. Per no perdre-s'ho.

Amb regust d'opereta, aquesta òpera és una veritable delícia i una de les menys conegudes i programades del compositor italià. Estrenada a Montecarlo durant la Primera Guerra Mundial, conté unes melodies d'immarcescible bellesa.

Una òpera ambientada a l'Oest americà, quan el gènere western encara no s'havia imposat com a tal a les pantalles de cinema. Puccini hi va posar la primera llavor, en una òpera fascinant i paisatgística.

Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Japó finisecular per a una òpera estrenada el 1904 i que va ser un fracàs estrepitós. Paradoxalment, avui és l'obra més representada de Puccini i una de les deu més habituals en les programacions d'arreu del món.

La quadratura del cercle: una òpera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" és un dels drames més sagnants de la història de l'òpera. Puccini esculpeix amb precisió artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragèdia des dels inicis de l'obra, que adapta l'original teatral de Victorien Sardou.

Algú va dir que, després de "La Bohème" (1897), Puccini no va fer més que reescriure la mateixa òpera. La malèvola apreciació no ha d'impedir veure en la quarta òpera del músic toscà l'apoteosi del melodrama postromàntic, amb textures que van del verisme a l'impressionisme.

Després d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor en adaptar la novel·la d'Abbé Prévost "Manon Lescaut". Estrenada a Torí el 1893, va ser un gran èxit. I l'arrencada de la galeria d'heroïnes que marcaran l'itinerari personal del compositor italià.

Marcat per l'esperit verista que impregnarà la resta de la seva producció, "Edgar" és el primer drama realista de Giacomo Puccini i el segon títol teatral, tot i ser, avui dia, una de les seves òperes menys representades.

Amb aquest programa, iniciem els monogràfics dedicats a totes i cadascuna de les òperes de Puccini. I comencem amb la primera, "Le villi", de regust innegablement centreeuropeu i amb una història que la posa en comú amb el ballet Giselle d'Adolphe Adam.

Giacomo Puccini (1858-1924) ha estat el darrer gran compositor d'òpera italiana i un dels més programats arreu. En aquest primer programa que li dediquem en ocasió del centenari de la mort, repassem la vida artística del músic de Lucca.

Tot i no haver cantat mai juntes, l'admiració que es professaven Maria Callas i Victòria dels Àngels era pública i notòria. En el que sí que van coincidir és en part del repertori i avui el repassem. I no sempre les comparacions són odioses.

Repàs d'algunes de les gravacions d'un repertori poc o gens habitual en la Callas de maduresa, per exemple Mozart o Wagner (cantats sempre en italià) i d'altres joies discogràfiques poc o mal conegudes de la llegendària artista.

Tot i que mai la va cantar sobre els escenaris, la Carmen de Maria Callas marca un abans i un després en la manera de concebre el personatge de Bizet. La repassem, juntament amb altres òperes franceses del segle XIX.

Verdi, Puccini, Bellini i Rossini, alguns dels autors que van fer de la carrera de Maria Callas un veritable referent en la manera de cantar i d'encarnar els seus personatges.

La gran soprano grecoamericana va entrar en un declivi vocal a principis del 1960 i la seva vida privada va ser centre d'atenció de la premsa rosa. En reprendre la carrera artística, es va constatar allò d'"Addio del passato" fins a un final tràgic.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.

Al llarg de la seva llarga carrera, Victòria dels Àngels va abordar un repertori eclèctic als escenaris d'òpera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats per ella.

Durant molts anys, Victòria dels Àngels va ser l'única intèrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les òperes de Wagner, Flotow i Mozart.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1958.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1958.

Acomiadem la 21a temporada a Catalunya Música. I ho fem repassant sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1945 i fins a les portes del segle XXI.

Repassem sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1900 fins al 1945.

Thomas Moser, Ana Ricci, Dietrich Fischer-Dieskau, Barbara Hannigan, Teresa Stratas o Patricia Wise han estat cantants especialistes en el repertori líric del segle XX. Els recordem en aquest programa.

L'òpera espanyola existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Falla, Del Campo, Cristóbal Halffter, García Abril o Marco, entre d'altres.

L'òpera catalana existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Manén, Pahissa, Montsalvatge, Toldrà, García Morante, Santos o García-Tomás, entre d'altres.

Avui repassem alguns dels títols del segle XX escrits per compositores: obres de Pauline Viardot, Ethel Smyth, Kaija Saariaho i Thea Musgrave.

L'òpera del segle XX també ha reflectit els mites de la modernitat, gràcies a grans obres literàries. Avui, centrem l'atenció en el personatge del llibertí, de Don Joan, De Don Quixot i d'Armida, gràcies a "The Rake's progress" (Stravinski), "Flammen" (Schulhoff), "Don Quichotte" (Massenet) i "Armida" (Dvorák).

L'òpera del segle XX ha continuat reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en la família dels Atrides ("Elektra", de Richard Strauss, i "Clitemnestra", de Pizzetti), la dels successors d'Èdip ("Antígona", d'Orff), la guerra de Troia i els seus herois ("King Priam", de Tippett, i "Ulisse", de Dallapiccola) i l'enfrontament entre l'apol·lini i el dionisíac amb "Król Roger", de Szymanowski.

L'òpera del segle XX ha seguit reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en el mite d'Èdip amb músics com Stravinski, Josep Soler, Enescu i Carl Orff.

Avui ens fixem en òperes poc o mal conegudes de Darius Milhaud ("La mère coupable"), Arnold Schönberg ("Die glückliche Hand"), Sergei Prokófiev ("L'àngel de foc") i Erich Wolfgang Korngold ("Die Kathryn"). Escoles, estètiques i llenguatges diametralment oposats però que comparteixen segle.

Ls alienats de la societat, els marginats, els allunyats del sistema oficial¿ una temàtica que ha travessat bona part de la creació operística del segle XX amb òperes com "Die Gezeinechten" (Schreker), "El nan" (Zemlinsky), "El nas" (Xostakóvitx), "Cyrano de Bergerac" (Alfano) i "Sly" (Wolf-Ferrari).

Com ha reflectit l'òpera del segle XX la gran literatura de la mateixa centúria? Ho sabrem amb una selecció d'òperes de Kaija Saariaho, Benjamin Britten, André Previn i Luigi Dallapiccola.

Allunyada cada cop més de les dependències del Romanticisme pel tractament dels temes en què es basa, l'òpera del segle XX ha abordat la temàtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rèmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "Turandot" (Puccini), "Lulu" (Berg), "Il segreto di Susanna" (Wolf-Ferrari), "Erwartung" (Schönberg) i "La voix humaine" (Poulenc).

Allunyada cada cop més de les dependències del Romanticisme pel tractament dels temes en què es basa, l'òpera del segle XX ha abordat la temàtica femenina des de perspectives noves, tot i algunes rèmores del passat. Avui ho veurem amb fragments de "Rusalka" (Dvorák) i les straussianes "Salome" i "Elektra".

Acabem els dos programes que hem dedicat al paper de la guerra i l'antimilitarisme encarnats en òperes del segle XX com ara "Il prigioniero" (Dallapiccola), "Friedenstag" (R. Strauss) i "Guerra i pau" (Prokófiev).

Dues guerres mundials, una de civil, la guerra freda, els conflictes al sud-est asiàtic (Corea i el Vietnam) i les massacres als Balcans han estat contestades amb opcions clarament antibel·licistes i antimilitars, reflectides en algunes òperes com "Wozzeck" (Berg), "Die Soldaten" (Zimmermann) o "Intolleranza" (Nono).

En una nova mostra d'òpera aïlladament genials, parlem avui de "Cardillac" (Hindemith), "El nas" (Xostakovitx), "Der Mond" (Orff) i "The Medium" (Menotti).

Els avenços de la psiquiatria i la psicologia modernes han quallat amb pràctiques com la psicoanàlisi. I l'òpera no hi ha estat aliena. Ho podem veure en obres com "Ariane et Barbe Bleue" (Dukas), "El castell de Barbablava" (Bartók), "Die tote Stadt" (Korngold), "The turn of the screw" (Britten) i "La notte di un nevrastenico" (Rota).

Dediquem el segon programa a les relacions entre l'òpera i la política de la mà de Kurt Weill i "Mahagonny", Viktor Ullmann i "Der Kaiser von Atlantis", Ernst Krenek i "Der Diktator" abans d'acabar amb "Gloriana" de Britten.

Mai com al segle XX l'òpera ha reflectit tan bé les inquietuds i els esdeveniments històrics del segle, fins i tot amb censura des d'estructures del poder. Ho repassem amb fragments de les òperes "Nixon in China" i "The death of Klinghoffer" (Adams), "Lady Macbeth de Mtsensk" (Xostakóvitx) i "Semion Kotko" (Prokófiev).

Indubtablement, l'ombra del compositor anglès Benjamin Britten és allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves òperes de maduresa: "The turn of the screw", "Un somni d'una nit d'estiu", "Curley River" i "Owen Wingrave".

Indubtablement, l'ombra del compositor anglès Benjamin Britten és allargada. I avui ho demostrem amb seleccions de les seves primeres òperes: "Paul Bunyan", "Peter Grimes", "The rape of Lucretia", "Albert Herring" i "Billy Budd".

Un nou capítol dedicat a òperes genials, no forçosament vinculades a un eix temàtic. Repassarem les singularitats de "Der ferne Klang" (Schreker), "La llegenda del Tsar Tsaltan" (Rimski Korsakov), "L'heure espagnole" (Ravel) i "Una tragèdia florentina" (Zemlinsky).

L'òpera al segle XX ha reflectit sovint les contradiccions entre ètica i estètica, artista i home, crisi del subjecte i creativitat. Ho repassem amb fragments de les òperes "Palestrina" (Pfitzner), "Mathis der Maler" (Hindemith), "Tosca" (Puccini) i "Jonny spielt auf" (Krenek).

En aquest programa fem un repàs, a vista d'ocell, per la trajectòria teatral de Puccini, per traçar-ne el retrat estètic i estilístic, i des de "Le villi" fins a "Turandot".

Sens dubte, Leos Janácek (1854-1928) ha estat el compositor txec més important del segle XX i una de les figures més destacades de la seva generació com a músic dedicat especialment a l'òpera. "El cas Makropoulos" i "Sobre la casa dels morts" seran les òperes a les quals dedicarem aquest segon monogràfic.

Sens dubte, Leos Janácek (1854-1928) ha estat el compositor txec més important del segle XX i una de les figures més destacades de la seva generació com a músic dedicat especialment a l'òpera. "Jenufa" i "Katia Kabanová" seran les òperes a què dedicarem aquest primer monogràfic.

Repassem algunes genialitats aïllades, gràcies a fragments d'òperes com "Violanta" (Korngold), "L'amor de les tres taronges" (Prokofiev), "Le pauvre Matelot" (Milhaud) o "Il capello di paglia di Firenze" (Rota)

Òpera i creences religioses no han anat precisament de bracet, però el segle XX ha reflectit algunes de les contradiccions o de les inquietuds religioses d'alguns compositors. Aquest ha estat el cas, per exemple, de Schönberg, Pizzetti, Poulenc, Puccini, Glass o Messiaen.

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Montemezzi, Zandonai, Respighi o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Leoncavallo, Cilea, Giordano, Franchetti o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

Qui ho havia de dir, però sí, Puccini també és un compositor del segle XX. Repassem avui "Madama Butterfly", les tres òperes d'"Il Trittico" i "La rondine".

Repassem algunes genialitats aïllades de les òperes del segle XX: "L'anell de Polícrates" (Korngold), "Karl V" (Krenek), "El casament al convent" (Prokófiev) i "The Duenna" (Gerhard).

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes ·Die Ägyptiche Helena", "Arabella", "Die Schweigsame Frau", "Dafne" i "Capriccio".

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes "Feuersnot", "Der Rosenkavalier", "Ariadne auf Naxos", "Die Frau ohne Schatten" i "Intermezzo".

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els darrers cinquanta anys de segle amb una selecció d'obres de Bernstein, Adams, Glass, Corigliano, Barber i Previn.

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els primers cinquanta anys amb una selecció d'obres de Joplin, Gershwin, Weill, Menotti i Barber.

Determinats títols operístics són veritables genialitats, allunyades d'estètiques alienes i amb una personalitat pròpia. Ho comprovem amb obres com "La ciutat invisible de Kitège" (Rimski-Kórsakov), "Háry Janós" (Kodály), "Von heute auf morgen" (Schönberg) i "Amelia al ballo" (Menotti).

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la segona part d'una visió sintètica, amb fragments de Deschewow, Poulenc, Menotti, Nono, Reimann i Boesmans.

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la primera part d'una visió sintètica, amb fragments de Charpentier, Debussy, Richard Strauss, Zemlinsky, Stravinski i Krenek.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XX i part del XXI.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets del segle XIX.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XVII, XVIII del primer terç del XIX.

En vint anys de programa hem assistit a l'emergència i a la consolidació de divos i dives que avui són referents en el món de l'escena operística mundial. Beczala, Camarena, Flórez, Netrebko, Kaufmann, Yoncheva, Garança, Villazón i Pape són els noms de què tractarem.

Hi ha òperes per a nens? Pot arribar a ser l'òpera un espectacle infantil? A les portes del final del curs escolar ens apropem a la relació entre els petits i les petites de casa i les òperes que han dialogat amb el món de la mainada.

La tradició musical anglesa té dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'òpera al segle XX. En repassem l'obra i la trajectòria, que inclou creació, gestió i difusió operístiques.

Civilització i barbàrie han estat els dos eixos que han marcat la història del segle passat. I l'òpera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no serà precisament gaire optimista¿

Repàs per la tradició lírica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrejón i Velasco a García Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bretón, a més de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'ànima humana amb una música i un personatge d'alt voltatge.

Una història de l'òpera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o García-Tomàs revelen que l'òpera també ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments. (Foto de Maarit Kytöharju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les òperes de Manén, Pahissa, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magrané i García-Tomàs.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Così fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho són tant (o sí?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'única òpera de Claude Debussy és la veritable banda sonora de la França del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per què.

Molt més que una escena de bogeria, repassem una de les òperes més romàntiques del repertori italià i un títol emblemàtic de l'últim bel canto.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les òperes més conegudes de la història del gènere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Borís al darrer acte de "Borís Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del Händel operístic a partir de "Giulio Cesare". Òperes anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.

Repassem els noms d'alguns dels millors cantants operístics traspassats durant els darrers vint anys.

Rossini i el sentit de l'humor. La convergència perfecta en "El barber de Sevilla", una obra mestra absoluta de l'humor rossinià.

Repassem els noms d'algunes de les millors cantants operístiques traspassades durant els darrers vint anys.

Amb "Turandot" acaba la gran tradició de l'òpera italiana? Què representa l'òpera pòstuma de Puccini? El final escrit per Berio és legítim, o ho és el de Luciano Berio, estrenat el 2002, precisament l'any en què arrencava "Una tarda a l'òpera" a Catalunya Música?

La revolució de la tonalitat i la revolució amorosa. Avui ens fixem en algunes peculiaritats del llenguatge wagnerià d'una de les seves òperes considerades de maduresa.

Repassem una de les obres mestres indiscutibles de la història de l'òpera i, segurament, la millor creació de Claudio Monteverdi. Una òpera que, a més, és la primera inspirada en esdeveniments històrics.

Per què "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" s'apleguen sota el títol de "trilogia popular", quan no tenen res a veure entre elles? Descobrim com és el Verdi de la inflexió cap a la maduresa, una setmana abans de la transmissió de "Rigoletto" des del Liceu.

Analitzem l'ària "Dove sono", que canta la Comtessa d'Almaviva al tercer acte de "Le nozze di Figaro" de Mozart, i n'escoltem diverses versions... tot i que les comparacions siguin sempre odioses...

Us heu aturat mai a saber la diferència entre obertura i preludi? I què podem dir sobre els recitatius secs o acompanyats? Sabeu què és una stretta? I algun cop heu sentit, despullats, els leitmotivs wagnerians? Ho descobrim en aquest programa.

Ho sabíeu, que Orfeu marca els inicis de l'òpera com a espectacle? De Peri i Monteverdi a Gluck, passant per l'"Orpheus" de Telemann que veurem al Liceu, ens fixarem en el tractament que l'òpera ha fet d'aquest mite d'origen grec que ha esdevingut universal.

Què és una ària? I una cavatina? I una cabaletta? Bel canto és sinònim d'òpera? I què és un concertant? I per què el paper del cor en l'òpera? Descobrim el primer episodi d'allò que podem anomenar "Glossari operístic".

Radiografiem una ària, "Celeste Aida", del primer acte d'Aida. Corelli, Bergonzi, Tucker, Caruso i Del Monaco ens marcaran la pauta a partir de diferents interpretacions no sempre d'acord amb allò que hi havia escrit a la partitura de Giuseppe Verdi.

Fa vint anys inauguràvem la primera temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb l'audició d'"Andrea Chénier". Avui recordem un dels títols fonamentals del verisme i analitzem alguns dels fragments més significatius de l'òpera de Giordano, comparant-los amb algunes músiques populars del París de la Revolució Francesa.

Amb motiu de la mort de la mezzosoprano espanyola Teresa Berganza, Catalunya Música ofereix una edició especial del programa "Una tarda a l'òpera" amb l'entrevista que Jaume Radigales li va fer el 15 de gener del 2009.

Des del triomf d'Aragall fins a la Zerbinetta de Sara Blanch. Repassem els noms de grans veus catalanes que han actuat al Liceu des de la dècada del 1960 fins al moment actual.

Viñas, Palet, Barrientos, Lázaro, Blanchart, Dels Àngels¿ grans cantants catalans i catalanes de projecció internacional que van triomfar al Liceu des del 1880 fins al 1950.

Caruso, Tebaldi, Gruberová, Flórez, Camarena, Radvanovsky¿. Grans cantants internacionals que han estat especialment ovacionats i aclamats pels espectadors del Liceu. Els repassem i els donem veu.

Repassem la trajectòria artística del Gran Teatre del Liceu, coincidint amb el 175è aniversari de la inauguració a la Rambla i sense oblidar els anys del Liceu de Montsió, els dos incendis, la bomba i les principals línies artístiques de la nostra primera institució cultural.

Amb motiu de la recent mort de la soprano Edita Gruberová, recuperem l'entrevista que li fèiem el 2008, coincidint amb el 40è aniversari del debut operístic de la soprano eslovaca.

Cavalli, Mozart i Rossini, a més d'incursions en un repertori més dramàtic són etiquetes que marquen l'estil de la soprano navarresa María Bayo, hereva de la gran escola de cant espanyola.

Veu exquisida i musicalitat que es du a les venes. Aquestes són les característiques de la mezzosoprano francesa Sophie Koch, que sentirem en el monogràfic que li dediquem.

NATURALMENT, UN CONTRATENOR: BEJUN MEHTA En el capítol de contratenors, és difícil trobar-ne amb veu natural, o simuladament natural i sense que se'ls notin els artificis. Aquest és el cas del nord-americà Bejun Mehta, fill i nebot de músics i intèrpret que, tot i el seu repertori netament barroc i clàssic, mai ha fet lletjos a l'òpera contemporània.

UNA SOPRANO GRECOALEMANYA: ANJA HARTEROS Des de Munic es projecta al món, tot i les seves escadusseres actuacions fora de Centreeuropa. Anja Harteros és una cantant de tècnica solida, de carrera consolidada i de trajectòria consensuada i aclamada per públic i crítica. Una soprano d'èxit, i que aglutina el rigor germànic amb la llum hel·lènica al servei d'un repertori sempre ben triat.

Amb els anys, s'ha convertit en un dels tenors més reclamats de tots els teatres del món. La de Piotr Beczala és i ha estat una de les trajectòries més coherents i consolidades dels tenors contemporanis. Seriós i compromès amb el que fa, el seu és un repertori ampli i de gran volada lírica.

UN BAIX BARÍTON AUSTRAL: ERWIN SCHROTT Seductor en estat pur i especialista en rols malèfics, el baix baríton uruguaià Erwin Schrott és una veritable referència, avui dia, en papers diabòlics. De Mozart a Puccini, passant per Donizetti o Verdi, la de Schrott és una de les veus greus més aclamades del nostre temps.

Alemany, molt alemany, i wagnerià, molt wagnerià, Klaus Florian Vogt és un dels millors tenors lírics del moment especialistes en l'obra de Richard Wagner. Habitual a Bayreuth, en descobrirem la veu i les seves peculiaritats, fins i tot en repertori no wagnerià.

L'herència d'un estil i l'herència d'un passat en boca de la mezzosoprano russa Olga Borodina, lleial hereva de la gran tradició eslava en el context de les veus greus femenines.

Un baríton nascut a Gal·les, que aplega musicalitat, carisma i dots interpretatius. De Don Giovanni a Sweeney Todd, passant per Wotan, Scarpia i Falstaff. Senzillament, Bryn Terfel.

La veu d'or de Llatinoamèrica. Un tenor fet a la mida de Rossini i per a les pàgines més complexes del bel canto romàntic.

Explorem una de les veus més generoses de l'actualitat, de la mà de la mezzosoprano georgiana Anita Rachelishvili, una de les millors Carmen del segle XXI.

Dediquem aquest monogràfic al baríton líric Simon Keenlyside, que ha convertit en or tot el que ha cantat, des de Monteverdi fins a Adès, passant per Mozart, Rossini, Verdi, Thomas i Txaikovski. Keenlyside és el més hamletià dels barítons de l'actualitat. I descobrirem per què.

Reclamada pels més importants directors i conjunts instrumentals de música antiga, barroca i clàssica, Núria Rial és una de les nostres millors ambaixadores en matèria de música vocal. A punt per gaudir la temporada que ve de la seva Pamina al Liceu, repassem el bo i millor de la seva carrera.

Descobrim el tenor mexicà, cèlebre per bisar l'ària de Tonio de "La fille du régiment", amb 9 temibles dos de pit que en la veu de Camarena acaben sent divuit. Passegem amb Camarena pels viaranys d'un repertori de grans dificultats.

Una mezzo inconformista, inquieta i curiosa, que no tan sols ha estat perfecta ambaixadora de les causes mozartiana i rossiniana, sinó que ha explorat les regions més insòlites d'una tessitura única.

Elegància i herència d'un estil. Ludovic Tézier és un dels millors barítons francesos de l'actualitat. Ho demostren la seva projecció internacional i l'opinió unànime de públic i de crítica, davant d'una veu preciosa i d'un fraseig noble en el cant.

Descobrim la veu de la soprano basca més internacional i d'una de les cantants més glamuroses de la seva generació. Una treballadora incansable al servei de les pàgines més romàntiques de la història de l'òpera.

Continuem, de la mà del tenor argentí, amb la bona salut del cant líric a Llatinoamèrica. Polifacètic i polèmic, Cura és i ha estat un referent del repertori verista i tardoromàntic italià.

Descobrim la veu i la personalitat d'aquesta cantant alemanya, una de les sopranos més estratosfèriques de l'actualitat, que fa fàcil allò més difícil: el cant en coloratura amb una pirotècnia vocal com poques.

De bracet d'Edita Gruberová, però amb èxits per mèrits propis, el barceloní Josep Bros ha estat un destacat intèrpret de les òperes del belcanto romàntic, amb una dedicació especial a Donizetti i Bellini, sense oblidar algunes de les parts més líriques per a tenor verdià.

Nascut a Dresden, Rene Pape és un baix excel·lent, especialitzat en òpera alemanya, sobretot en les obres de Richard Wagner, tot i haver fet també incursions en el terreny de l'òpera italiana i fins i tot russa.

Sense cap mena de dubte, el tenor bavarès Jonas Kaufmann desperta passions i triomfa allà on va. La seva veu de lírico-spinto li permet abordar un repertori ampli i versàtil, en italià, francès i alemany. I amb uns inicis de carrera ben curiosos.

Amb més de 25 anys de carrera professional al darrere, la soprano romanesa Angela Gheorghiu és la gran (i potser la darrera) diva de l'òpera italiana, amb un repertori que s'ha fet seu i reconegut pel públic i la crítica d'arreu del món.

L'últim gran divo del segle XX. Una veu imponent i un repertori ampli i coherent. La vida i els miracles de Roberto Alagna, el tenor francoitalià més carismàtic.

Lleugera, volàtil, simpàtica i versàtil. Avui parlem de Joyce DiDonato. Senzillament, una de les millors.

Un repàs de les millors gravacions del versàtil baríton danès Bo Skovhus, d'ampli repertori i compromès amb l'òpera del segle XX.

El tenor que va voler ser Plácido Domingo. L'ascensió i la caiguda d'un dels millors tenors de la primera dècada del segle XXI.

Molt estimada al Liceu, on ha inaugurat la temporada 2020-2021 al costat de Piotr Beczala, la soprano nord-americana és de les més aclamades internacionalment per la seva veu àmplia i generosa en projecció i per la versatilitat del seu repertori, amb una atenció especial als papers lírics i spinto.

Rara avis en el panorama líric actual, Stutzman es pot considerar una de les contralts del momento. La veu obscura, abundant en harmònics, es posa al servei -sobretot- de l'òpera barroca, sense oblidar les incursions de la cantant francesa en el terreny de la dirección musical.

Baríton malagueny d'indubtable projecció internacional, Carlos Álvarez ha estat i segueix sent un dels Don Giovanni més interessants de l'actualitat, sense oblidar les seves actuacions al servei de papers verdians com els de Rodrigo ("Don Carlo"), Rigoletto o Iago ("Otello"). En sintetitzem la carrera en aquest programa.

Aproximació a la mezzosoprano letona, molt amant de la cultura hispànica i que ha incorporat al seu repertori el personatge de Carmen, entre d'altres. Una veu dúctil i sensual, d'ampli repertori, amb una discografia i videografia abundant i reconeguda internacionalment.

Repassem la veu i la trajectòria artística del baix italià Ildebrando d'Arcangelo, cèlebre per les seves interpretacions d'òperes de Mozart, Verdi i del belcanto romàntic, a més de títols barrocs de G. F. Händel. Una veu fosca, rotunda i impecable en fraseig i expressivitat. I un dels baixos més mediàtics del moment.

Català universal per la seva projecció arreu i contratenor conegut i reconegut per les seves interpretacions d'òpera barroca (Cavalli, Vivaldi, Händel), el contratenor català, nascut a Avià (Berguedà), ha inclòs també el lied i l'òpera contemporània en el seu ja ampli currículum.

La soprano francesa més destacada de les darreres dècades, amb uns inicis com a líricolleugera i la transformació cap a un repertori més líric o fins i tot dramàtic. Parlarem també de la faceta com a "cantactriu" d'una de les millors veus de l'actualitat.

Per molts, la diva del moment. Per altres, una intèrpret excel·lent. Repassarem els grans èxits de la soprano russa, des dels primers passos al teatre Mariinski fins a les darreres actuacions en teatres tan emblemàtics com el Metropolitan Opera House. Sense oblidar l'evolució i els canvis en el seu repertori.

Supervivent d'una generació que s'extingeix, Leo Nucci és un dels millors barítons Verdi del moment, present encara als escenaris mundials sota la pell de Nabucco, Macbeth o, sobretot, Rigoletto.

Soprano lírica amb ribets de dramàtica o soprano dramàtica amb ribets de lírica? Descobrim en aquest programa qui hi ha darrere d'un dels grans noms de l'òpera actual: la sueca Nina Stemme.

Destacat per les seves interpretacions de Verdi, Ildar Abdrazakov és el baix rus més reconegut a escala internacional. La versatilitat i el color de la seva veu el fan apte per a altres repertoris, que sentirem en aquest programa.

Acabem la sèrie reflexionant sobre els nous reptes de l'espectacle operístic en els primers 20 anys del segle XXI de la mà d'alguns dels grans noms: Benjamin, Adès, Turnage i Saariaho.

L'òpera a la segona meitat del segle XX La recomposició europea i la seva traducció operística. La represa de la tradició amb criteris de modernitat: Britten i Menotti. Les antiòperes (Ligeti, Zimmermann) i l'experimentació performativa (Glass). Més enllà del minimalisme: Adams.

L'òpera a l'Europa i la Nord-amèrica de la primera meitat del segle XX (1900-1940), amb els grans noms centreuropeus (Schreker, Zemlinski, Hindemith, Krenek, Berg, Schönberg, Korngold), de França (Debussy), de l'URSS (Xostakòvitx) o dels Estats Units (Gershwin). Òpera, societat, filosofia, política i barbàrie.

De la brutalitat de Salome i Elektra a la reflexió estètica de Capriccio, passant pel lirisme evocador de Rosenkavalier i Ariadne auf Naxos o pel simbolisme de Die Frau ohne Schatten. Evoquem la figura de Richard Strauss, perfecte pont entre el postromanticisme i les primeres avantguardes musicals del segle XX.

L'última alenada d'òpera italiana de la mà del verisme. Avui repassem el bo i millor de les òperes veristes amb el protagonisme de Mascagni i Leoncavallo i, sobretot, de l'apoteosi melodramàtica que suposa Giacomo Puccini.

Avui us proposem un viatge per l'Europa operística de la segona meitat del segle XIX, sortint del París de Bizet i Gounod fins arribar al Moscou de Mussorgski, passant pels boscos poblats de caçadors furtius o pels pobles txecs amb núvies venudes, sense oblidar el Calatayud de "La Dolores".

Les grans reformes de Richard Wagner i la culminació de l'espectacle operístic a Bayreuth: del drama romàntic a la culminació eticoestètica, "L'anell del Nibelung".

L'empremta personal del músic que va escriure la "banda sonora" del Risorgimento: d'Oberto a Falstaff, passant pels grans drames romàntics. Parlem de Verdi i també de la gran literatura a la qual va posar música.

La comicitat rossiniana i el triomf del darrer bel canto amb dos noms propis: Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini. Un viatge a través del primer episodi sobre l'hegemonia de l'òpera italiana al segle XIX.

La prolífica activitat teatral de Wolfgang Amadeus Mozart, des d'"Apollo et Hyacinthus" fins a "La flauta màgica"; passant per la trilogia Da Ponte.

El naixement i consolidació de l'òpera "buffa": tres generacions de compositors napolitans. Les reformes teatrals de C.W. Gluck.

El triomf de l'ària "da capo" i dels castrats: guanyen, per golejada, els italians, de la mà de Vivaldi, Porpora, Hasse i Händel. Tercer episodi de la història de l'òpera.

De París a Londres, de Lully a Purcell. La tragèdia lírica i la comèdia lírica franceses i la masque anglesa. Segon episodi de la història de l'òpera.

De Màntua a Nàpols, passant per Venècia. De Peri a Cavalli, passant per Monteverdi. Voleu saber on, quan, com i per què va néixer l'òpera? Us ho expliquem en el primer episodi que dediquem a la història del gènere.

Tot i que amb edició confinada i feta des de casa, diumenge, a les 19h., torna a l'antena de Catalunya Música el programa "Una tarda a l'òpera", que realitza i presenta Jaume Radigales per divuitena temporada consecutiva. En aquesta edició, parlarem del "Macbeth" de Giuseppe Verdi, l'òpera que havia de tancar la temporada d'Amics de l'Òpera de Sabadell. I presentarem una òpera fascinant però poc coneguda del segle XX: "Beatrice Cenci", de Berthold Goldschmidt, que ha aparegut fa poc en DVD.

Una proposta de novetat literària per a un Sant Jordi confinat: la novel·la "Una muerte cantada", de Ruth Zauner, que narra els misteris i assassinats en un teatre d'òpera. Conversem amb en Xavier Cester sobre els tancaments i cancel·lacions de teatres i festivals internacionals. Què ens perdrem a causa de la Covid-19?

L'òpera com a espectacle públic va sorgir a la ciutat dels canals i ben aviat van obrir molts teatres que van prodigar un nou art que aviat s'estendria arreu d'Europa. Dediquem el programa als teatres venecians, de la mà dels seus principals compositors, des de Monteverdi fins a Stravinsky.

Recordem l'extraordinària soprano italiana, dos mesos després de la seva mort, de la mà d'un dels seus millors amics, Jordi Pujal. I ho farem amb gravacions inèdites.

Les estrenes de "Der Vampyr" i "Das Liebesverbot". Les tres grans sopranos que no sentirem (per ara) al Palau: Iontxeva, Bartoli i Bayo. Josep Bros ens revela el seu confinament. I una novetat en DVD: el "Hamlet" de Thomas, del segell Naxos.

Edició especial i casolana del programa "Una tarda a l'òpera", per fer-vos companyia a partir de la música operística, en un format poc habitual, amb motiu d'aquests dies de confinament obligat. Repassem les efemèrides de la setmana, ens fem ressò d'informacions d'actualitat operística de diferents teatres que ofereixen òperes a través de plataformes de streaming i una entrevista a la soprano catalana Begoña Alberdi, que aquests dies difícils enlluerna amb la seva veu els veïns des del balcó de casa seva.

Obrim el calaix de novetats en CD i DVD. "Veus inaudibles": Felice Varesi, el baríton de Verdi, amb Alba Quinquillà.

Efemèrides: l'estrena de "La juive" d'Halévy. Els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten com a segona òpera de la temporada "La traviata" i hi dediquem un dossier. Cròniques i crítiques de Xavier Cester: el "Falstaff" de Calixto Bieito a Hamburg.

En ocasió de les representacions de "La clemenza di Tito", dediquem un dossier a la darrera òpera del catàleg de Mozart. "Opera mundi" amb Pere Andreu Jariod.

En ocasió de la reposició de l'òpera "Diàlegs de Tirant i Carmesina" al Liceu, conversem amb el seu compositor, Joan Magrané. "Veus inaudibles": Dues rivals en temps de Händel, les sopranos Fausta Bordoni i Francesca Cuzzoni. Novetats en DVD.

Necrològiques: han mort recentment el director escènic Harry Kupfer i el tenor Peter Schrier. Conversem amb Assunto Nese, director artístic de la temporada d'Òpera de Cambra de Barcelona (Amics de l'Òpera de Sarrià) i amb Anna Ponces, directora escènica. Cròniques de Xavier Cester: Der Rosenkavalier i Wozzeck al Metropolitan de Nova York.

La gran mezzosoprano nord-americana ens concedeix una entrevista en exclusiva. "Opera mundi", amb Pere Andreu Jariod. Novetats en DVD.

Repassem un dels títols més populars de Verdi i l'òpera més representada al Liceu, que torna el dia 13 a l'escenari de la Rambla. A la secció "Veus inaudibles", Julián Gayarre.

Per què un dels compositors operístics més famosos del segle XIX és avui un perfecte desconegut? En parlem amb un dels màxims especialistes en el músic germanicofrancès: Domènec González de la Rubia.

Dediquem el darrer programa de la temporada a títols operístics ambientats la nit de Nadal o en festes de Cap d'Any. En Xavier Cester ens durà les cròniques del viatger errant.

Recordem les estrenes de "La vestale" i "El barber de Bagdad". El contratenor Jakub Józef Orlinski es presenta al Palau de la Música. Veus inaudibles: Elena Sanz.

Avui obrim el nostre calaix de novetats en CD i en DVD. Entre d'altres, "Lohengrin" gravat a Bayreuth, la première mundial de "Lessons in love and violence" de George Benjamin i una suggerent "Manon" de Massenet amb Annick Massis.

Torna al Liceu el títol doble per antonomàsia de l'òpera i dediquem un dossier a "Cavalleria rusticana" i un altre a "Pagliacci".

El tenor canari Celso Albelo, coprotagonista de les funcions de "Doña Francisquita" al Liceu, ens visita a "Una tarda a l'òpera". I Xavier Cester ens parla de les funcions de "Le grand macabre" amb direcció escènica de Calixto Bieito i de l'estrena a Espanya de "Jérusalem" de Verdi.

Després de les efemèrides del dia, homenatgem el baríton italià recentment traspassat Rolando Panerai. A més, Pere Andreu Jariod ens porta un nou capítol d'Opera Mundi.

"Doña Francisquita" torna al Liceu amb un nou muntatge de Lluís Pasqual. I a Veus inaudibles l'Alba Quinquillà ens parla del tenor Adolphe Nourrit.

El mite de Don Joan en l'òpera amb fragments d'obres de Righini, Tritto, Gazzaniga, Mozart, Pacini i Carnicer.

La ventafocs rossiniana torna a l'escenari de La Faràndula de Sabadell i us en parlem. Torna Xavier Cester, el cronista errant, per parlar-nos dels darrers espectacles que ha vist en teatres europeus.

Conversem amb el director escènic de la "Turandot" del Liceu, el videoartista Franc Aleu. Torna Pere Andreu Jariod, que ens parlarà de l'òpera a Internet i a les xarxes socials. Novetats: el recital d'Ildar Abdrazakov (DG).

Encetem nova secció, amb Alba Quinquillà: veus històriques que ningú no ha sentit. I comencem amb Nancy Storace, la primera Susanna de Le nozze di Figaro i la soprano predilecta de Mozart. Parlem de l'exposició Òpera al Caixafòrum. Novetats: el Papageno de Rolando Villazón i òperes en DVD.

El Liceu alça el teló 20 anys després de la seva reconstrucció amb el mateix títol: "Turandot". Us proposem l'audició de fragments d'altres òperes sobre el mateix tema de compositors com Busoni o el final alternatiu de Berio, a més de la música incidental de Weber.

Arrenquem la nostra 18a temporada! Després de diversos esdeveniments operístics de l'estiu, ens disposem a encarar una tardor que ens prepara moltes sorpreses. Repassem els èxits de Lisa Davidsen i els fracassos de Valery Gergiev i Anna Netrebko a Bayreuth, parlem de l'afer Domingo i de les efemèrides del dia, i acabem amb un exemple més d'ària amb instrument obligat.

Ens visita Oriol Aguilà per parlar de la 33ena edició del Festival de Peralada. I acabem la temporada parlant de Luisa Miller i conversant amb Xavier Cester, el cronista errant. Bon estiu a tothom!

La soprano Mireia Tarragó clourà el cicle dels Sopars Lírics al restaurant Les 7 Portes el 28 de juny, i per aquest motiu conversem amb aquesta jove cantant. Recordarem les efemèrides del dia i us presentarem diverses novetats operístiques en DVD.

Un dels nostres millors artistes, el tenor Jaume Aragall, acaba de celebrar el 80è aniversari. Li dediquem un dossier d'homenatge mentre obrim el calaix de novetats en disc i DVD.

Dediquem un dossier a l'òpera "Tosca", de Puccini, que des d'avui torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. La Mònica Pagès ens regala el darrer reportatge de "L'òpera per dins", centrat en la regidoria del Liceu de la mà de Xesca Llabrés.

Repassem algunes de les àries operístiques més destacades que inclouen passatges obligats per a diversos instruments de l'orquestra: de Vivaldi a Verdi passant per Händel, Paisiello, Mozart, Rossini, Donizetti i Meyerbeer.

En el programa d'avui recordem l'estrena de "Le rossignol" de Stravinsky, abans d'obrir el calaix de novetats operístiques en CD i DVD. Us parlarem d'una òpera "rara" com "Il vespro siciliano" de Lindpaintner i en Xavier Cester ens farà la crònica de la "Medée de Charpentier" al Gran Teatre de Ginebra amb Anna Caterina Antonacci.

Estrenada al Liceu el dia 13, us parlem de l'òpera "Els pescadors de perles". També recordarem la veu de Diana Damrau, que el 22 de maig torna a l'escenari del Palau de la Música Catalana. I la Mònica Pagès ens presenta un nou capítol de la sèrie "L'òpera per dins" per parlar de la gestió dels abonaments al Liceu.

Amb motiu del recital que Juan Diego Flórez ofereix al Palau de la Música el dia 7 de maig, us presentem una selecció del millor repertori operístic interpretat pel cèlebre tenor peruà. I ho complementem amb dues novetats en DVD (Billy Budd) i el CD (Cavalli, interpretat per Philippe Jaroussky)

Torna "La Bohème" de Puccini a Sabadell i en Xavier Cester ens parla de l'estrena mundial de "Les Bienveillantes" d'Héctor Parra a Flandes.

Repassem les veus d'Elena Nicolai i de Fedora Barbieri i us presentem una òpera rara: "La campana sommersa", d'Ottorino Respighi. Novetats en DVD: "Wozzeck", "Turandot" i "Cendrillon".

La Cieca de les funcions de "La Gioconda" al Liceu, la mezzosoprano madrilenya María José Montiel, atén les preguntes d'"Una tarda a l'òpera". Recordarem les figures de Theo Adam i de Wilma Lipp, traspassades el mes de gener. La Mònica Pagès a "L'òpera per dins" ens desvetlla la figura del concertino d'una orquestra d'òpera de la mà de Kai Gleusten, primer violí a l'orquestra del Liceu.

Conversa amb els pares d'una criatura que ja té 25 anys, a les portes de l'estrena de "je suis narcisiste" de Raquel García Tomàs i Helena Tornero al teatre Lliure. Òpera rara: "Il Pigmalione" de Donzietti i novetat en CD: "Aureliano in Palmira" de Rossini

L'òpera "La Gioconda" és l'única de Ponchielli que es manté al repertori dels teatres d'arreu. Ara torna al Liceu i us en parlem en un dossier. I en Xavier Cester ens parla de l'estrena mundial de "Frankenstein" a Brussel·les

Conversem amb el tenor Joel Prieto, recent Grimolado en les funcions de "Rodelinda" al Liceu. Anunciem la propera "Cendrillon" de Viardot de Sarrià i "La Cantarina" de Haydn a Reus.

Parlem de la 50ena edició dels Sopars Lírics al Restaurant Set Portes amb Jordi Maddaleno. Descobrim els Amics del Liceu amb la Mònica Pagès i conversem amb la sopranp nordamericana Lisette Oropesa, que ha protagonitzat Rodelinda al Liceu

Divendres 8 recordàvem el 150è aniversari de la mort d'Hector Berlioz (1803-1869) i diumenge repassem, a "Una tarda a l'òpera", la trajectòria teatral del més revolucionari dels compositors francesos.

"Hamlet" en versió de concert torna al Liceu i us parlem dels personatges d'Ofèlia i de Hamlet, traduïts per la música d'Ambroise Thomas. Compararem les veus dEttore Bastianini i de Rolando Panerai i presentem una novetat händeliana en DVD: "Serse".

Us oferim un dossier de l'òpera Rodelinda, que per primera vegada es representa al Liceu. I en Xavier Cester ens parlarà de "les troyens" de Berlioz a París dirigida per Tcherniakov i Jordan i de "Carles V" de Krenek a Munic, amb posada en escena de Carlus Padrissa.

Enrevistem el tenor David Alegret, després de les funcions d'estrena de "L'enigma di Lea". Conversem amb Josep Pintó sobre la temporada lírica d'El Monegal (Solsonès) i presentem una novetat en DVD: "Giovanna d'Arco" de Verdi amb Anna Netrebko i dirigida per Riccardo Chailly.

Els Amics de l'Òpera de Sabadell tornen a presentar "L'elisir d'amore" i ens apropem a aquesta òpera còmica de Gaetano Donizetti. A l'espai "L'òpera per dins", la Mònica Pagès conversa amb Carme Portaceli, directora escènica de "L'enigma di Lea". I per acabar us presentem el making off del DVD de "madama Butterfly" d'Opus Arte amb Antonio Pappano i Ermonela Jaho

"L'enigma di Lea" s'estrena al Liceu: conversem amb el compositor Benet Casablancas i amb l'escriptor Rafael Argullol. També presentem el DVD de l'"Otello" de Paco Azorín al Festival de Peralada, enregistrat a Macerata (segell Dynamic)

Varduhi Abrahamyan ens parla de la seva carrera, dels orígens musicals de la seva família i del repertori que aborda en el present. En Xavier Cester ens parla del "Sweeney Todd" amb Bryn terfel i Angelika Kirschlager a Zuric i de l'"Attila" inaugural de La Scala. I també us parlarem d'una òpera ben estranya: "Che originali!" de Mayr.

A més, parlem del recital que protagonitzaran Magdalena Kozená i Mitsuko Uchida al Palau de la Música Catalana el 17 de gener. També sentim la secció L'òpera per dins, amb Mònica Pagès, dedicada als amics del 4t i 5è pis del Liceu i descobrim un novetat operística, un doble DVD que inclou "La voix humaine" de Poulenc i "El castell de Barbablava" de Bartók

El dia de Reis ens porta un dossier sobre "Madama Butterfly", de Giacomo Puccini. L'òpera japonesa del gran compositor italià que torna al Gran Teatre del Liceu.

Dossier de l'òpera "L'italiana in Algeri" de Gioacchino Rossini

La Mònica Pagès presenta l'òpera per dins amb Josep-Ramon Olivé. Conversem amb Toni Marsol, Pau Monterde sobre els "Falstaff" de Sabadell

Amb motiu de l'estrena de "Written on Skin" ens introduïm al món de l'òpera del segle XXI i ho fem acompanyats per Joan Magrané, Raquel García Tomàs, Hèctor Parra, Christina Scheppelmann i Dietrich Grosse

TRANSMISSIÓ DES DEL SALÓ DELS MIRALLS DEL GRAN TEATRE DEL LICEU PRESENTACIÓ: "Una tarda a l'òpera, un llibre de Jaume Radigales Dijous 23 d'abril, a les 12 del migdia, Catalunya Música va connectar amb el Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu per presentar el llibre "Una tarda a l'òpera" de Jaume Radigales, que ha editat l'Editorial Huygens. Conduït per Pere Andreu Jariod, el programa va comptar amb l'assistència de l'autor, Jaume Radigales; de la directora de l'editorial, Mariana Sarrias i del director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons. També vam sentir l'actuació de la soprano Marta Mathéu i el pianista Josep Buforn.

Dossier d'òperes

Programa especial

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera

Una tarda a l'òpera