null

INTERVENEN Sicus Carbonell, capdavanter de Sabor de Gràcia Anna Abellan, regidora de Festes de Tossa de Mar Johnny Tarradellas, músic català d'ètnia gitana de Perpinyà ARXIU Eugeni Casanova, autor del llibre Els gitanos catalans de França IL·LUSTRACIONS MUSICALS El mig amic, Peret La rumba dels 60, Gato Pérez Ja soc aquí. Sicus Carbonell Ara que tinc 20 anys, rumba de Sabor de Gràcia Fragments de rumbes diverses CONTINGUT La rumba catalana treballa per ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial i Cultural de la Humanitat. La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils. Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela, es popularitzen aquests sons llatins entre els calós barcelonins i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzat amb els balls d'envelats i sales de festa, arrelats a la Ciutat Comtal. Johnny Tarradellas és un músic català d'ètnia gitana que es va criar al carrer de la Cera, al barri del Raval de Barcelona. El 1966, amb només vuit anys, va gravar el seu primer disc amb Andrés Batista per la discogràfica Belter. El 1971, amb 11 anys, va fundar el grup Los Calós amb els seus amics Ramoncito Giménez, Joan Ximénes el Petitet i Rafalet Laceras. Cap el 1977 el grup canviaria el nom pel de Tobago, amb el que gravarien dos elapés, Rumbamanía i durant aquells anys també va col·laborar amb altres artistes de la rumba catalana com Los Amaya i El Chacho. Els gitanos catalans de França és un llibre del periodista Eugeni Casanova. A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defineixen a si mateixes com a gitanos catalans, que s’ha mantingut ignot durant segles. Mambo, Bruno i Roberto són els representants de la la rumba catalana de Perpinyà. Aquest tres gitanos del barri de Sant Jaume van voltar el món amb el nom artístic d’Els Rumberos Catalans. Fills d’un algerià i una perpinyanesa amb arrels a Saragossa i València, expliquen la catalanitat del barri, de la rumba i de bona part dels gitanos que viuen a l’estat francès. Antoni Carbonell Giménez, conegut com a Sicus Carbonell és un músic i director de cinema gitano català. És el cantant, compositor i guitarrista principal de Sabor de Gràcia, grup que va fundar i impulsar el 1994, i una de les veus de referència de la rumba catalana actual. És net de l'Oncle Manel, fundador de la Unió Gitana de Gràcia i guardonat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona. Durant anys, l'Oncle Manel fou la principal autoritat per resoldre conflictes culturals entre gitanos i no gitanos arreu del país). Promotor de la cultura gitana, Sicus Carbonell ha co-dirigit amb Xavier Gaja el documental Gitanos Catalans! (2011) i treballa com a mediador social. A més, combina l'activitat al front de Sabor de Gràcia amb la feina de compositor i productor musical per a altres artistes. El 2008, fou nominat als Premis Goya per la cançó Podemos volar juntos, composta per a la pel·lícula de Belén Macías El patio de mi cárcel. A Tossa de Mar cada any fan el Festival de Rumba i Música Catalana. Parlem amb Anna Abellan, la regidora de festes.Escuchar audio

INTERVENEN Josep Puigbert, dirctor del Centre d’Art i Història Les Valls Catalanes Josep Serra, autor del llibre i del documental Sònia Sala, neta de la Cristina la protagonista Joan Pastoret, ramader del Ripollès Gisèle Juanole, alcaldessa de la Manera ARXIU Frag. del reportatge Perseguits i salvats CONTINGUT Obrint camins de llibertat, és un llibre que tracta la presència dels maquis en la seva lluita contra el feixisme en el Pirineu català i en especial a l'Alt Vallespir i a l'Alta Garrotxa. El seu autor, en Josep Serra, és també el realitzador del documental 508 dies. El documental mostra la història de la Cristina Zalba, una dona heroica de l'Alta Garrotxa que va protagonitzar la seva pròpia lluita contra el franquisme, des de casa seva. La presentació es va fer a l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial Les Valls Catalanes. La benvinguda va ser a càrrec del director del centre, Josep Puigbert. L’autor del llibre va explicar les particularitats d’aquelles vicissituds transfrontereres i la Sònia Sala és la neta de la Cristina la protagonista del documental mentre qye la irene Figa recorda uns fets que van passar quan ella era petita Joan Pastoret, un ramader del Ripollès, estableix vincles amb l’altra banda del Pirineu i ens parla d’una anècdota protagonitzada pel seu oncle, el popular Cisco del Carol. Durant la guerra europea nombrosos passadors van salvar aviadors i jueus que des de l’altra banda passaven al territori del principat.Escuchar audio

INTERVENEN Josep Puigbert, dirctor del Centre d’Art i Història Les Valls Catalanes Josep Serra, autor del llibre i del documental Sònia Sala, neta de la Cristina la protagonista Joan Pastoret, ramader del Ripollès Gisèle Juanole, alcaldessa de la Manera ARXIU Frag. del reportatge Perseguits i salvats CONTINGUT Obrint camins de llibertat, és un llibre que tracta la presència dels maquis en la seva lluita contra el feixisme en el Pirineu català i en especial a l'Alt Vallespir i a l'Alta Garrotxa. El seu autor, en Josep Serra, és també el realitzador del documental 508 dies. El documental mostra la història de la Cristina Zalba, una dona heroica de l'Alta Garrotxa que va protagonitzar la seva pròpia lluita contra el franquisme, des de casa seva. La presentació es va fer a l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial Les Valls Catalanes. La benvinguda va ser a càrrec del director del centre, Josep Puigbert. L’autor del llibre va explicar les particularitats d’aquelles vicissituds transfrontereres i la Sònia Sala és la neta de la Cristina la protagonista del documental mentre qye la irene Figa recorda uns fets que van passar quan ella era petita Joan Pastoret, un ramader del Ripollès, estableix vincles amb l’altra banda del Pirineu i ens parla d’una anècdota protagonitzada pel seu oncle, el popular Cisco del Carol. Durant la guerra europea nombrosos passadors van salvar aviadors i jueus que des de l’altra banda passaven al territori del principat.Escuchar audio

INTERVENEN Josep M. Bilurbina, arquitecte Pau Bosch, president ARXIU IL·LUSTRACIONS MUSICALS La sonrisa etíope, interpretació d’en Pepe Rubianes CONTINGUT La Rambla de Barcelona és un dels espais més emblemàtics de la capital catalana. Aquest punt de trobada tan conegut i fotografiat serà un dels que més es transformarà durant els propers anys a la ciutat. Es calcula que aquest procés acabarà a mitjans del 2027. Un dels col·lectius que més hi té a dir en aquesta transformació són els Amics de la Rambla, una entitat amb més de de 60 anys d’història que aglutina totes les sensibilitats d’aquest passeig. El seu nou president, Pau Bosch, va ser escollit a inicis d’abril i ja se li ha girat feina. Bosch, que viu i treballa a la Rambla, és arquitecte i urbanista i entre els seus plans com a capdavanter de l’entitat hi ha minimitzar les afectacions d’aquesta transformació. També pretén prioritzar la neteja i la seguretat de l’espai i buscar un equilibri entre la oferta comercial que s’hi troba. Vàrem fer una passejada per la Rambla de Barcelona amb un arquitecte que ens va descriure el paisatge urbà. Parlar de la Rambla és, també, parlar del Liceu, el teatre d’òpera més antic i prestigiós de la Barcelona. Ubicat a la rambla des del 1837, ha patit diversos incidents, l’últim del qual, fa precisament 30 anys. El 31 de gener de 1994, el Gran Teatre del Liceu va patir un incendi devastador provocat, sembla ser, per les espurnes d’uns treballs de soldadura. Malgrat la tragèdia, la unió d’artistes, col·laboradors, mecenes, abonats, la societat i les administracions públiques van fer possible el renaixement del Liceu. En quatre anys es va portar a terme la reconstrucció, i el teatre va renéixer de les seves cendres, convertint-se, una vegada més, en un símbol per a la cultura i l’art. Escuchar audio

INTERVENEN Gemma Carbó, directora del Museu Terra Eulalia Palau, tècnica del mNACTEC Fina Carreres, tècnica del Museu del Càntir Maria del Carme Minobis, germana de la Montserrat Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Informació ARXIU Alumnes d’una visita al Museu del Càntir IL·LUSTRACIONS MUSICALS Si miraves l’aigua, Raimon L’any de la dona, Guillermina Motta CONTINGUT El Dia Internacional dels Museus se celebra anualment cada 18 de maig des de 1977 seguint la 5a resolució de la XII Assemblea General del Consell Internacional de Museus (ICOM) celebrada a Moscou. Es tracta d'un dia on s'intenta retallar la distància entre els museus i la societat, intentant mostrar al públic els reptes d'aquests, seguint la màxima que "els museus són una institució al servei de la societat i del seu desenvolupament". Recentment el Museu de la Vida Rural ha canviat el nom. Ara es diu Museu Terra. Perquè aquest canvi? A Terrassa el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és el centre d’un sistema museístic que engloba tot Catalunya. De l’arquitectura d’aquesta antiga fàbrica destaquem la coberta de 161 voltes i que es convida a passejar-hi. Una novetat recent és el mNACTEC bus. Fins el 9 de juny es pot veure l’exposició Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida, sobre el bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa desaparegut el 2004. Molts dels museus han tingut el seu origen en una col·lecció particular. És el cas del Museu del Càntir de Argentona. Com a mostra de la dinàmica dels museus, abans simples exposicions d’objectes a la realització de tallers, actes culturals i festes públiques, hem fet un recorregut des de l’Espluga de Francolí fins a Argentona pasant per Terrassa i el seu sistema territorial d’equipaments. Ha fet 5 anys que ens va deixar Montserrat Minobis, periodista feminista, excompanya nostra que va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Recordem un fragment de la intervenció de la seva germana, Maria del Carme, en l’acte d’homenatge que es va fer a Figueres. També escoltarem al doctor Joan Manuel Tresserras que posa el valor de ser dona i pionera. Escuchar audio

null

null

null

null

INTERVENEN Imma Juan, tècnica d'ús públic del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Confraria de St. Elm, president, Ignasi Riera Gremi Hoteler de Lloret de Mar, Enric Dotras ARXIU Frag. reportatge Can Marfà. CONTINGUT Aprofitarem la primavera per voltar pel territori. Visitarem les demarcacions de la mà dels responsables de turisme. Des de les Terres de l’Ebre ens parlen de la carta europea de Turisme Sostenible. Arribarem fins Horta de Sant Joan on Pablo Ruiz Picasso hi va fer estada. Passarem al Camp de Tarragona i a Montblanc reviurem la llegenda de Sant Jordi. Al Maresme visitarem Can Marfà, museu de maquinaria de gèneres de punt. Les Terres de Lleida no tenen litoral però sí una oferta atractiva des del pla fins l’alta muntanya. L’alcalde d’Elna i vicepresident primer del Consell General dels Pirineus Orientals creu que l’oferta nocturna es dona a la Costa Brava i no al Rosselló Un territori per voltar i gaudir de la primavera. Escuchar audio

INTERVENEN Madeleine Sylvie Sambou, nouvinguda senegalesa Sonia Fuentes, escriptora Rosa Pruna, europeista ARXIU Frag. del reportatge Fred al Montseny IL·LUSTRACIONS MUSICALS Soc una dona, Marina Rosell La xava de Sants, Guillermina Mota CONTINGUT Cada 8 de març se celebra el Dia de les Dones. Una festivitat que serveix per reivindicar la igualtat entre sexes i per denunciar la violència envers les dones. El 1975, l’Organització de les Nacions Unides va començar a commemorar el Dia Internacional de les Dones coincidint amb l’Any Internacional de la Dona. Dècades abans, el 1910, la II Conferència Internacional Socialista de Dones va aprovar la celebració d’un dia dedicat al sexe femení amb l’objectiu de lluitar pel sufragi universal. Un any després van arribar les primeres manifestacions i el 1913, a les portes de la Segona Guerra Mundial, els primers mítings clandestins de les dones russes. L’any següent, les dones de la resta d’Europa van sortir als carrers el 8-M contra la guerra. Algunes fonts asseguren que el 8 de març commemora la mort de més d’un centenar de treballadores durant una vaga a la fàbrica tèxtil de Nova York a causa d’un incendi provocat. Un grup de dones es van reunir en aquesta fàbrica per declarar-se en vaga i el propietari d’aquesta les va tancar i va cremar les instal·lacions, tot provocant la mort d’un centenar de treballadores. En canvi, els historiadors estatunidencs vinculen el 8-M a una manifestació espontània d’empleades del tèxtil a Nova York. Hem tingut ocasió de parlar amb una nouvinguda del Senegal Un dels àmbits on més s’ha manifestat la segregació de la dona és en el món rural. Rosa Pruna, va ser representat de les dones agràries europees al Consell d’Europa i expresidenta d’ASAJA. Va aconseguir la igualtat fiscal en les explotacions agràries familiars. Ens fem ressò del testimoni d’una víctima de violència de gènere. Es tracta d’una escriptora que ens descriu una situació corprenedora. Es tracta d’una dona maltractada que un bon dia va trencar l’espiral en que estava presa i, refeta la seva vida, ha escrit un llibre on detalla els aspectes relacionats amb la violència. El seu propòsit, alertar les dones perquè no caiguin al parany de dependència sentimental que s’amaga darrera la majoria de maltractaments.  Escuchar audio

null

INTERVENEN Josep Maria Contel, director del Taller d'Història de Gràcia  ARXIU Fragment del reportatge L’ermita de sant Medir IL·LUSTRACIONS MUSICALS Rumba de Gràcia, Sabor de Gràcia Rumba dels 60, Gato Pérez El mig amic, Peret CONTINGUT La ex vila de Gràcia celebra en el decurs de l’any diverses manifestacions ciutadanes importants. Destaquen la Festa de Sant Medir i la Festa Major. En la seva història i és molt present la comunitat gitana i de la mà d’ella, la rumba. A inicis del mes març, els carrer s’omplen de música i cavalls, és Sant Medir Parlem de la festa i també del dinamisme d’aquesta exvila de Barcelona que és el bressol de la rumba catalana. El Taller d’Història de Gràcia ens documenta sobre el naixement de l’exvila, la seva transformació d’agrària a urbana i el seu teixit associatiu i cultural: la festa major, els carrers guarnits, el cinema, el teatre i la rumba catalana de la plaça del raspall: Peret, el Pescadilla, Gato Pérez... i valors joves emergents que ja tenen un nom en l’univers de la rumba catalana com Sabor de Gracia. El banderer, els cordonistes, la guàrdia urbana muntada ... Quan les colles tornen de l’ermita els carrers de Gràcia s’omplen de festa. La Romeria de Sant Medir fa que la vila de Gràcia talli carrers, els ompli de carruatges, de gent muntada a cavall i es formi una catifa de caramels de la quantitat que se’n tiren. Vàrem comprovar-ho dies abans de la Festa Major. Carrers on la gent estava asseguda amb cadires a la calçada, estaven manufacturant artesanalment els detalls dels guarniments. La prometença fou anar fins l’ermita de Sant Medir que està a Sant Cugat del Vallès on s’ajunta la tradició de Gràcia amb la festa patronal del municipi. De l’arxiu del nostre programa recuperem un fragment del reportatge que vàrem fer. La fava també forma part de la tradició. Un nen ens diu que porta sort i un adult ens explica la història.  La rumba és un altre tema d’interès. Josep Maria Contel, director del Taller d'Història de Gràcia ens documenta sobre els temes d’interès de la vila. I, lògicament, hem de parla de la rumba. La plaça del Raspall i el seu origen. I també parlem del Taller d’Història de Gràcia A la tarda els carrers estan plens de carruatges, cavalls i ciutadans, petits i grans, que estan atents als caramels que els tiren des del seguici. Escuchar audio

INTERVENEN Abel Font, director de Ràdio l’Escala Enric Frigola, editor de Temps obert Cinto Niqui, professor de la UAB i editor de l’Altra ràdio. Elvira Altés, professora de Periodisme de la UAB, investigadora en comunicació i gènere. Dolors Reig, presidenta d’Amics de la UNESCO de Girona Antoni Vidal, exdirector de Ràdio 4 ARXIU Breus intervencions històriques CONTINGUT El 13 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Ràdio. L’Assemblea General de les Nacions Unides, el 2011, va proclamar aquest data per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946 que és un servei de notícies que subministra informació sobre el que passa a la seu i a les agències de l'ONU a tot el món. La protohistòria de la ràdio se situa al 14 de maig del 1897 quan Marconi va fer la primera transmissió. L’enginy es basava en les ondes electromagnètiques que més tard, varen ser el suport de la transmissió radiofònica. El sentit i objectiu de la UNESCO vers el Dia Mundial de la Ràdio és que la ràdio és una eina econòmica, que pot arribar a grans conjunts de població i contribueix en la prevenció de conflictes i la consolidació de la pau. Així ho manifesta la presidenta d’Amics de la UNESCO de Girona, la Dolors Reig. A casa nostra, després dels anys de la Dictadura del 23 i de la República, el medi va estar condicionat pel franquisme. El monopoli de la informació política pertanyia a Radio Nacional de España fins el 1977. Acabada la radiació obligatòria del parte, arriba l’auge dels informatius. Abans però la Cadena SER ja va desafiar la prohibició posant en antena l’Hora 25 (1972). Elvira Altés, professora de Periodisme de la UAB, investigadora en comunicació i gènere parla del paper de la dona a la ràdio, subordinada a l’home durant força dècades.  Paral·lelament la tècnica va avançant i el descobriment del transistor que va ser fabricat el 1947, va revolucionar no sols la tècnica radiofònica, sinó amplis camps entre el que destacant els ordinadors. Per microscòpic i mínim consum va possibilitar els vols astronàutics. Sense ell no serien possibles els mòbils que fem servir arreu. Una vegada alliberades de la servitud del parte, les emissores veuen la gran oportunitat dels informatius, abans però la Cadena SER ja va desafiar la prohibició emeten el programa Hora 25 el 1972. Amb l’arribada de la democràcia Madrid es pregunta què es pot fer per acontentar els catalans. És l’origen de Ràdio 4. Enric Frigola, editor de Temps obert descriu com Ràdio 4 va haver de crear nous llenguatges de comunicació. Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio hem demanat l’opinió de diversos periodistes antics companys de ràdio 4. Segons Elvira Altés, professora de Periodisme de la UAB, investigadora en comunicació i gènere opina que els Consultorios Femeninos van ser un rèmora que al final van desaparèixer. Abel Font, director de Ràdio l’Escala, parla l’auge de les emissores municipals. El 1979 comença a emetre Ràdio Arenys. Seguiran Rubí, Canet i Cardedeu, amb voluntarisme i aparells de fabricació casolana. També es creen Catalunya Ràdio (1983) i Ràdio Associació (2000). El català, com en els anys de la República, torna a ser present en el medi. Les bobines de cintes magnetofòniques anaven d’estudi a gravacions i al revés. Era una ràdio que no coneixia la digitalització. Però finalment va arribar. Ho comenta Cinto Niqui, professor de la UAB i editor de l’Altra ràdio. Antoni Vidal, exdirector de Ràdio 4, creu que el reporterisme s’ha acabat i valora el recursos que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El nostre programa ha estat testimoni del sentir i del fer de tota mena de persones i tota mena de situacions. Acabem amb una síntesi que en dona testimoni. Escuchar audio

El Principat de Catalunya pateix una de les pitjors sequeres de la seva història moderna. El mateix President del govern, Pere Aragonès, ha admès que fa tres anys que no plou amb la intensitat que el país necessita per garantir els seus recursos hídrics. El resultat de la sequera el veiem cada dia: arbres que moren de set, parcs on ha desaparegut la gespa i rieres per on fa temps que ha deixat de passar-hi aigua. Amb aquest panorama i amb els pantans per sota del 16 per cent de la seva capacitat, el govern de la Generalitat va decretar a inicis de febrer l’entrada en fase d'emergència per l'extraordinària sequera que assola el país. A la Catalunya Nord, la situació no és tan desesperada, però tampoc és gaire millor, atès que també arrosseguen una sequera de fa anys.  Davant d’aquest context, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va acollir, aquest 9 de febrer, La Primera Jornada Transfronterera sobre gestió de recursos hídrics, amb l’objectiu de donar a conèixer i posar en contacte les administracions implicades en la gestió de l’aigua dels dos costats del territori Català. En aquesta edició expliquem qui són el principals gestors de l’aigua a banda17 i banda dels Pirineus.INTERVENEN Alfons Quera, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà Mar Leon, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Sergi Sabater, sotsdirector de, L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) Francesc Camps, responsable de la Junta central d'usuaris d'Aigües del Baix Ter Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals i president delegat de l’aigua Emilie Barthe. Tècnica de planificació del sindicat mixt d‘aigües freàtiques de Rosselló IL·LUSTRACIONS MUSICALS Aigo, M. Mar Bonet Si miraves l’aigua, Raimon Les gotetes d’aigua, La Factoria de Son El meu país l’aigua, Raimon Escuchar audio

INTERVENEN Josep Puigbert, director del centre d’Art i D’Història Maria Cost, presidenta del centre d’Art i D’Història Josep Berga, alcalde d’Olot Miquel Serrat, president de la Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa ARXIU Fragment reportatge La Fira de Santa Llúcia CONTINGUT A Pensilvània celebren el Dia de la Marmota. Segons si fa ombra o no s’espera bon o mal temps. Nosaltres ho solucionem amb una dita popular: si la Candelera plora, l’hivern és fora. Si la Candelera riu, l’hivern és viu” El dos de febrer se celebra la Candelera, una festa d’origen religiós que s’ha considerat una data idònia per a pronosticar els dies de fred que queden. Se situa en el calendar en mig de l’hivern: 44 dies després del solstici d’hivern i 50 dies abans de l’equinocci de primavera. Hi ha una altra interpretació amb la lluna: si la lluna és nova, la Candeler plora, si la lluna és plena, la Candelera riu. Es també el temps en que els ossos començaven a despertar-se de la hibernació i es diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi, si surt del cau: l’hivern s’ha acabat. És també el motiu de la Festa de l’Ós La diada es considera el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dona per tancat el cicle de Nadal. A Prats de Molló, al Vallespir, el centre País d’Art i d’Història es dedica al territori transfronterer, el Ripollès i el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa. Clou la exposició de pessebres. Així es dona per acabat el cicle de Nadal. El director del centre d’Art i d’Història rebia els assistents en el marc de l’exposició temporal i aprofitava per exposar l’abast de la gestió del centre. Els pessebres són vistos com un acte religiós i la República Francesa no els veu amb bons ulls. L’alcaldessa dels Banys i presidenta del centre també remarca aquest aspecte i el president de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, en Miquel Serrat posava en valor el pessebrisme a Olot. També vàrem entrevistar l’alcalde d’Olot, Josep Berga. Escuchar audio

INTERVENEN Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya Lluís Sunyer, president de l’AA de Cultivadors de Santa Pau  Carme Plana, productora de Fajol  ARXIU Esteve Ayats, flequer Joan Costa, veí de la Vall de Bianya IL·LUSTRACIONS MUSICALS El ball de la civada, Joan M. Serrat Els tres dallaires, Artur Blasco  CONTINGUT A la Garrotxa, a principis d’any, se celebren tres fires gastronòmiques de productes de conreu propi. La Vall de Bianya, Santa Pau i el poble de Batet de la Serrat del municipi d’Olot celebren el que s’ha anomenat les tres efes. Són les inicials del productes que ofereixen: el farro, els fesols i els fajols. La Vall de Bianya, va recuperar, per mitjà d’una fira, un producte que anys enrere era la solució econòmica a la fam que després de la guerra civil patia la gent, el farro. Aquest producte del blat de moro és ara objecte de múltiples maneres de condimentar-lo i oferir-lo en els restaurants més acreditats dels que la Garrotxa n’ofereix força. Ens explica la iniciativa l’alcalde la Vall de Bianya, en Santi Reixach. A banda del farro, la Vall de Bianya també gaudeix d’un flequer destacat, l’Esteve Ayats. Un testimoni dels anys negres viscuts a la postguerra, ens explicava com estava intervingut el blat. Parlàvem amb un veí de la població, en Joan Costa. A Batet de la Serra, la fira del Fajol reprèn l’activitat el 12 de febrer, que ha estat dos anys parada pel virus. Ès un petit poble que pertany a Olot i situat entre aquesta població i Santa Pau, al capdamunt d'un altiplà basàltic. Està format per cases de pagès i camps de conreu, amb un teló de fons impressionant grans vistes panoràmiques de tot el Pirineu oriental. Parlem amb Carme Plana, productora de fajol.  I a Santa Pau, fesols. El president de l’Associació de Cultivadors és en Lluís Sunyer. Farro, fesols i fajols són el motiu de tres fires de la Garrotxa al començar l’any.Escuchar audio

INTERVENEN Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs  ARXIU Fregament reportatge Quan els camins eren de peatge Miquela Sala, filla d’en Peret Blanch IL·LUSTRACIONS MUSICALS Els Tres Tombs, Núria Feliu Els traginers quan baixen, La Rural Pobres traginers, La Rural El gall negre, Peret Blanch  CONTINGUT Passades les festes de Nadal, arriba un període un xic obscur però amb algunes celebracions gairebé rituals. Per exemple la tradició del Pelegrí de Tossa de Mar o la festa de sant Sebastià del Pont de Suert on durant tres dies es menja corder. Això sí, mengen els homes, les dones a la cuina! Un seguit d’actes arreu del territori guarneixen cavalleries i fan desfilades. Es tracta de la festa dels Tres Tombs que també és coneguda en algun indret, com la dels Tonis. Barcelona en conserva dues, la de Sant Antoni, pròpiament la de la ciutat, i la del barri de Sant Andreu. Parlem amb Andreu Barnadàs, president de la Federació Catalana del Tres Tombs. Però una festa molt singular és la de Balsareny. Ret homenatge a la figura del traginer. Aquest cap de setmana comencen les festes i el dimecres 17 és pròpiament el dia del sant. Parlem amb el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, Andreu Bernadàs.  Escuchar audio

INTERVENEN Joan Antoni Hervías, Síndic del Pelegrí de Tossa de Mar Roberto Garzón, prior de la confraria de St. Sebastià de Pont de Suert ARXIU Protocol del Pelegrí Pont de Suert, ambient de la Festa de Sant Sebastià Ramiro Ballarin, exrector de la parròquia de Pont de Suert CONTINGUT El 20 de gener se celebra la festa de Sant Sebastià arreu. El sant és venerat com a guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. De la quantitat de celebracions relacionades amb una ermita del sant que n’hi ha a dojo per tot Catalunya, avui ens fitxem en dues poblacions molt allunyades una de l’altra, Tossa de Mar a la Selva i Pont de Suert a l’Alta Ribagorça. El Vot del poble de Tossa De Mar, fet el segle XV, consisteix a fer un romiatge de la població a Santa Coloma de Farners. És una tradició antiquíssima de la vila que es remunta a una prometença feta al sant perquè alliberés la població de la pesta.  Joan Antoni Hervías és el síndic del Pelegrí. La característica d’aquest any és la normalitat.  I passem ara a l’Alta Ribagorça. La Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert té el seu origen en la institució de la Confraria de Sant Sebastià que neix en aquest municipi l'any 1586. Les úniques interrupcions conegudes de la festa es van produir els anys 1937 i 1938, degut a la guerra civil. Està reconeguda com a festa patrimonial d'interès nacional. Se celebra els dies 19, 20 (festivitat del Sant) i 21 de gener. La festa comença el vespre amb la predicació el i cant dels goigs. En acabar té lloc el sopar, primer dels àpats rituals de què consta la festa i que tenen lloc a la seu de la Confraria. L’endemà continua amb el segon dels àpats rituals, l'esmorzar. La processó constitueix un dels actes centrals amb acompanyament musical Després, dinar, sopar.. i a esperar el dia següent, tercer de la celebració, en que s’esmorza, es recorda més tard els confrares morts al llarg de l'any i, posteriorment, el dinar en el decurs del qual té lloc el nomenament dels nous priors que es faran càrrec de l'organització de la festa l'any següent. Finalment, al vespre se celebra un sopar, el darrer dels àpats rituals que  conformen la festa i que en aquest cas serveix de comiat i cloenda. Dels elements que conformen la Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert mereixen una menció especial els àpats rituals. Roberto Garzón, prior de la confraria, ens explica el programa La vila del Pont de Suert té una església parroquial moderna, construïda a expenses de les companyies hidroelèctriques als anys seixanta del segle xx. Fa anys, Ramiro Ballarin, exrector de la parròquia de Pont de Suert ens va explicar el seu origen. Varen ser a Pont de Suert i captarem l’ambient de la festa. Es un fragment de la fonoteca del programa. Escuchar audio

INTERVENEN Artur Gaya, capdavanter del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries  IL·LUSTRACIONS MUSICALS Un prodigio d’extrema hermosura, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries La mare de Déu, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Digues noi d’on vens, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries La nit de Nadal, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Màgica nit, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries La mare de Déu vindrà, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Amb la llum del fanalet, popular  Tres Reis d’Orient, Santiago Arisa  CONTINGUT Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries són un sextet format pels cantants Artur Gaya i Quique Pedret, Jordi Fusté a la guitarra, Josep Lanau a l’acordió, Sergi Molina a la percussió i Vicent Ferrer al contrabaix. Establerts a Tortosa, conformen el grup de folklore més conegut de les Terres de l’Ebre. Han rebut el Premi Nacional de Cultura atorgat pel Consell Nacional i de les Arts per la seva tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya Sud i com a representants d’una realitat dinàmica, inquieta i compromesa amb el territori’. Una recerca molt interessant fou la de les nadales que en gran part són de transmissió oral. I avui ressonen encara cançons popular que interpreta la mainada plenes d’il·lusió pel Reis. Escuchar audio

INTERVENEN Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català, Jordi Barris, muntador d’envelats a Salt Quim Bartolí, contractador d’envelats a TaradellIL·LUSTRACIONS MUSICALS Fragments de • Orquestra Maravella • Orquestra Selvatana • Festa Major de La TrincaCONTINGUT Catalunya és un país de festes majors. Ja al segle XVIII, els viatgers anglesos en es meravellaven d'aquestes celebracions populars a les cròniques que feien de les seves estades al territori. Però la llavor de les festes majors es remunta al segle XIII, quan se’n comença a tenir constància. En el seu origen, les festes se celebraven durant el bon temps perquè s’esperava a acabar la collita per començar la disbauxa. És per això que, avui en dia, la majoria de festes se celebren entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor. Una característica de les primeres festes que s'ha mantingut fins als nostres dies és el dispendi i la disbauxa. Actualment se’ns pot fer estrany aquest comportament, però durant molts segles els catalans estalviaven durant l'any per poder estrenar roba i lluirla davant dels veïns i fer àpats amb aliments que normalment no Un altre element no pot faltar a les festes majors dels nostres pobles és l’emva lat. Aquesta construcció es va idear a inicis del segle XIX a Barcelona, vinculada als oficis de mar com velers, corders i mestres d’aixa. La suma del seu coneixement va servir per crear una estructura lleugera, àmplia i efímera. Va ser precisament Francesc Albardaner i Llorens un investigador i arquitecte català, que de 2008 a 2009 va ser president de la junta directiva del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural de Barcelona. És autor de diversos llibres i treballs i ha dedicat bona part de la seva investigació als envelats. Els que muntàvem envelats eren reclamats i reconeguts pels promotors de festes. Un de famós era en Jordi Barris de Salt, al Gironès. Muntar un envelat tenia tot un procediment. Quim Bartolí de Taradell, com a persona impulsora de l’equip de hoquei local, contractava l’envelat com una font d’ingressos pel club. Quan es contractava només hi havia una xifra que ho determinava tot: quantes llotges. En el llenguatge de l’època: quants palcus El temien era el vent i per acabar la instal·lació faltava la decoració interior El vent era un element d’inquietud, no així la seguretat. També hi havia qui s’oposava a l’envelat. Taradell és una de les darreres poblacions que va tenir envelat. L’entrada i el lloguer de les llotges donaven per contractar grans orquestres i encara tenir benefici. Però els temps canvien. D’una banda la política, de l’altre el Siscents Els envelats eren un espai de socialització i si feien moltes parelles. Els envelats, model de construcció singular han passat a la història. Amb ells les festes majors clàssiques D’altres elements que avui formen part de les festes majors són les tradicionals fires, que han passat a ser quatre parades amb autos de xoc, cavallets que s’anomenaven popularment “caballitos”, i les escopetes de balins a esdevenir parcs d'atraccions en miniatura.Escuchar audio

null

INTERVENEN Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató Francesc S. Carcasses, director musical de la CantadaARXIU Josep Bastons, autor d’havanes i música de taverna Antoni Mas, compositorIL·LUSTRACIONS MUSICALS Lluny de ma terra, Peix Fregit Mariner de terra endins, Peix Fregit Tamariu, Peix Fregit Fragments del CD L’home de la guitarraCONTINGUT La guitarra s’ha apagat. Josep Bastons ha mor als 96 anys a Palafrugell la seva vila natal. Josep Bastons, acompanyat de la seva guitarra, sempre estava disposat a canta havaneres particularment amb tavernes carismàtiques i rodejat d’amics. Josep Bastons i Fàbrega fou tapisser per tradició familiar i músic per vocació, així com vocalista, instrumentista de bateria, guitarra, guitarra elèctrica i baix elèctric i fundador del grup d'havaneres Peix Fregit. L'any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de la Vila de Palafrugell i el 2017 quan va fer noranta anys, el món de la música el va reconèixer amb el disc L'home de la guitarra, on veus com la d'Arnau Tordera, Gemma Humet o Cris Juanico, entre d'altres, van versionar les seves havaneres. Va tenir l’aprenentatge del Mestre Sirés que tamb´va dirigir La Taponera. La Taponera fou una coral palafrugellenca del segle xix nascuda al voltant del món suro-taper. Josep Anselm Clavé promogué la música i el cant com a eines per elevar el nivell cultural de l'obrer oferint-li, alhora, una possibilitat de promoció personal. La iniciativa de Clavé s'expandí ràpidament. L'any 1864, La Taponera era una de les 85 societats que formaven l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé, agrupades sota el lema «Progrés, Virtut i Amor» Les havaneres de Cuba eren totes amb hispà però amb el temps la gent les volia en català. Recordava com en temps del franquisme aprofitàvem el descans per assajar. Un temps en que buscava qualsevol oportunitat per fer camí cap a la música. Serà recordat per ser el compositor de més d'un centenar de cançons de diferents lletristes, que posteriorment els millors grups d'havaneres han adaptat. Amb lletra de Carles Casanovas va composar Lola la tavernera on s’introdueixen, segons el grup que la canta, fiscorn i bateria. és la nova era de l’havanera. Als 90 anys, com dèiem, se li va retre un homenatge amb el dics L'home de la guitarra. Es tracta d’un recull dels setze temes més emblemàtics que ha escrit Josep Bastons en el decurs de la seva trajectòria com a compositor. Cadascun d'aquests temes és cantat per un intèrpret diferent, que n'ofereix la seva particular versió. La majoria dels intèrprets provenen d'altres gèneres musicals molt diferents i que alguns d'ells, han descobert les havaneres a partir de la seva participació en el treball. En aquella ocasió vàrem fer un programa en que participaren en una tertúlia el productor, l’Antoni Mas, el propi Josep Bastons i el periodista expert en l’havanera, Francesc Carcassés. Us oferim un fragment de la fonoteca d’aquest programa I per acabar hem demanar unes paraules a persones que el coneixien bé. Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató. Francesc Sánchez Carcasses, periodista i director musical de la Cantada d’Havaneres del Port Bo de Calella de Palafrugell. Dels molts homenatges i distincions, recordem el lliurament d’una placa, l’agost del 2016, en el decurs de la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós. En Josep Bastons, davant la proliferació d’actes d’homenatge va fer honor al seu tarannà: “el dia que en mori haureu de tancar”.Escuchar audio

null

INTERVEN Emili Montfort, regidor de Masdenverge Montserrat Flores, regidora de Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp Miquel Medialdea, cementiris de Vilafranca del Penedès ARXIU Pilarín Bayès, dibuixant Marius Hernández, actorIL·LUSTRACIONS MUSICALS La rumba de les castanyes, El Pot Petit Cançó de les plegadores d’olives, Els Quicos Cançó de taverna, J. Carreres i L LlachCONTINGUT La tardor té una característica especial, és temps de panellets i castanyes. Pilarín Bayés ha dibuixant moltes castanyeres amb el seu estil tant proper. És una gran ambaixadora del seu Vic natal. La revista Adiós Cultural ha convocat l’octava edició del Concurs de Cementiris a l’objecte de premiar el seu interès històric, social, mediambiental, artístic i patrimonial. Ara s’ha tancat la votació popular i un jurat especialitzat farà l’escrutin final. Masdenverge, al Montsià, ha quedat en tercera posició. També han estat finalistes el de Reus i el de Vilafranca del Penedès. Masdenverge al Montsià, és a mig camí entre la capital de comarca, Amposta, i Santa Bàrbara. La vila es va formar a mitjans del segle xviii, quan alguns agricultors procedents de Tortosa es van instal·lar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu. Masdenverge va formar part del municipi de La Galera fins al 1857, any en què es va constituir com a municipi independent gràcies a la celebració d'un referèndum. El mas del senyor Verge es va fer servir per donar nom a aquesta nova població. Ara el cementiri de Masdenverge ha estat escollit un dels finalistes a tres modalitats: millor cementiri de l’estat, millor activitat de portes obertes i millor iniciativa mediambiental. A les Terres de l’Ebre, així com al País Valencia i a les Illes, es diu cementeri. Reus, capital de la comarca del Baix Camp, té un cementiri inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. També ha estat nominat com a finalista a tres categories: Millor Cementiri, Millor Monument Funerari i Millor Activitat de Portes Obertes. A Reus hi ha dos figures històriques, Antoni Gaudí i el General Prim. El cementiri de Vilafranca del Penedès ha estat declarat bé cultural d'interès local i ha quedat finalista en la votació popular. Parlem amb Miquel Medialdea. L’actor Marius Hernández ens parla d’una tradició: la representació en aquestes dates, del Don Juan Tenorio, l’obra teatral de José Zorrilla. Singularment la que tenia per escenari el cementiri del Poblenou de Barcelona.Escuchar audio

INTERVENEN Marc Piñol, gerent del grup fruiter. Rosa Martínez, tècnica de l’ajuntament ARXIU Mercè Serra, col·lecció d’instruments musicals IL·LUSTRACIONS MUSICALS Es la molinera, Carraixet Frag. música Guerra Civil CONTINGUT En l’edició anterior vàrem estar a la Terra Alta. Avui continuem a les Terres de l’Ebre i visitem Benissanet. Recordem abans la nostra estada a Horta de Sant Joan. Ens parlaven d’un hoste que amb el temps seria molt famós i mai renunciaria al record de la població, en Pablo Ruiz Picasso. La segona estada de Picasso va tenir un detonant que revoltar la població. Es deia Fernande Olivier. Per homenatjar Picasso el farmacèutic del poble que llavors era regidor, va impulsar la creació d’un museu que mostra reproduccions fidedignes de l’obra de l’artista. El nostre recorregut se situa a Benissanet municipi situat a la dreta de l’Ebre. Davant per davant, a l'altra banda del riu, hi ha Ginestar. Durant molts anys, les dues viles estigueren comunicades per una barcassa. Actualment, després que se l'emportés una riuada, cal passar el riu amb el transbordador de Miravet o pel pont de Móra. Pel que fa a la producció agrària principal font de riquesa de l’economia local, s’ha substituït la producció de verdura per la de fruita. Benissanet és un dels primers pobles de Catalunya en producció de fruita dolça, sobretot préssecs, seguits de peres, prunes, pomes i cireres. A les terres de secà s'hi conrea vinya, ametllers i oliveres. Marc Piñol és el gerent del grup fruiter. Benissanet té fruita, un refugi de la guerra civil i un museu d’instruments musicals veritablement interessant. La persona que se’n va fer càrrec és la filla del col·leccionista Josep Serra i Castellví ja desaparegut. Recordem com la Mercè Serra ens va fer conèixer les característiques de les 300 peces de la col·lecció. La Mercè ens va portar a casa de la Teresa, una dona que quan tenia 18 anys va treballar en la construcció del refugi de la Font Gran. Sortint de casa de la Teresa vàrem voler conèixer el refugi. Ens va atendre la Rosa, tècnica de l’ajuntament. Escuchar audio

null

null

<p>INTERVENEN Josep Coma, alcalde de Molló Joan Pastoret, nebot d’en Cisco del Carol</p> <p>ARXIU Cisco del Carol, eguasser carismàtic Miquela Sala, filla d’en Peret Blanc</p> <p>IL·LUSTRACIONS MUSICALS El gall negre, Agustinet de Pallarols Vals jota, d’en Peret Blanc pel Pont d’Arcalís</p> <p>CONTINGUT Espinavell és un poble del municipi de Molló. Està situat a la vall de Camprodon, a l'esquerra del riu Ritort, enfilat a la falda del coll Pregon, camí natural cap a la Presta. Cada any, el dia de sant Eduard, el 13 d’octubre, se celebra a Espinavell, la Tria de Mulats, una fira ramadera d'arrel tradicional. Es tracta d’una fira de bestiar equí d'enorme importància per tota la Vall de Camprodon i la comarca del Ripollès.</p> <p>Els orígens de la fira són incerts ja que en un principi era només una trobada entre els ramaders de Molló i els compradors. De mica en mica, la fira va anar guanyant adeptes i actualment és una activitat turística de primer ordre pel volum de visitants que la concorren. El departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat va reconèixer la importància d'aquesta fira atorgant a l'Ajuntament de Molló el Diploma Turístic de Catalunya. Al Ripollès la transhumància es manté tradicionalment. A l’estiu, els ramaders pugen les eugues a les altes pastures de Rojà basant-se en un dret comunal que va ser pactat en el Tractat del Pirineus.</p> <p>Josep Coma, alcalde de Molló, ens descriu el territori Hi ha dos personatges que representen l’esperit treballador de la gent de la comarca. En Peret Blanc és un d’ells. Pagès, traginer, barber i...violinista! Així ens el descrivia la seva filla, la Miquela Sala. Sentim El gall negre que en la passada edició explicaven el seu origen. Ara l’hem escoltada íntegrament. Reflecteix un conflicte entre els xolladors d’ovelles i el capellà del poble de Solanell. Els van deixar treballar en festiu si anaven a rosari però no van entrar a l’església i el capellà els va amenaçar amb cridar la justícia. L’Altre personatge, també desaparegut, és en Cisco Pastoret. El seu nebot, en Joan Pastoret, ha estat durant molts anys l’ànima de la Tria. Vàrem parlar amb ell de la fira i del seu oncle.</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/placa-gran/pg1202_triadmulats/6988972/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/placa-gran/pg1202_triadmulats/6988972/" alt=""/>

<p>INTERVENEN Artur Blasco, investigador etnogràfic Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i de la Sal</p> <p>ARXIU Manuel Cuyàs, escriptor i periodista</p> <p>IL·LUSTRACIONS MUSICALS Fragment de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel Eth ós, Bramtopin El tramvia de Mataró T'estic perdent, Lydia Torrejón La sirena i la Lluna, Los Guardians del Pont</p> <p>CONTINGUT Hem deixat enrere l’estiu i iniciem una nova temporada del Plaça gran. En aquesta primera edició de la dotzena temporada volem copsar allò més destacat quan a cultura popular que ens ha deixat aquest període de descans. Les havaneres han estat present en moltes vetllades populars. Al principi se’n deien americanes. Van arribar de Cuba en llengua hispana i van passar del castellà a les lletres en català. Ara mateix els més agosarats deriven cap al bolero i la rumba amb incorporació del fiscorn, el violí i fins i tot, la bateria.</p> <p>Un altre so característic de l’estiu és el de l’acordió diatònic. Reproduïm un fragment del reportatge que vàrem fer a Arsèguel amb motiu de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu El gall negre és un cançó que reflecteix un conflicte entre xolladors d’ovelles i el capellà del poble, el que en la cançó anomenen “el gall negre”. Té el seu origen al poble de Solanell. La lletra de la cançó és de l'Agustinet de Pallerols, en Pere Cases, un xollador d'ovelles que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell, l’ Anton Vidal i Alegret. Fitxem-nos en la lletra. El dia de l'Ascensió de l'any 1918 o 1919 hi havia set xolladors d'ovelles que treballaven a cal Gep de Solanell. L'amo de la casa va comentar als xolladors que tot i que aquell dia era festiu els deixava xollar si anaven a rosari. Els xolladors van dir que sí, que hi anirien, però un cop van arribar a l'església es van estimar més estar-se a fora. Entre aquells xolladors hi havia l'Agustinet de Pallerols, acordionista d'afició. L'Agustinet i els altres xolladors avorrits de tant esperar van començar a tocar i cantar, cançons de broma i una miqueta picants, fins que el capellà cansat de tant soroll, sortí de l'església i els digué “ No voleu venir al rosari, marxeu d'aquí o faré venir la justícia”. Un altre aspecte curiós és quan diu “mig en camisa mig en camisa”, això és perquè antigament els capellans, quan feien el rosari, portaven el roquet o sobrepellís, que és un ornament litúrgic de lli blanc, amb mànigues estretes, vorejat normalment d'una àmplia punta brodada, que duen sobre la sotana.</p> <p>El gall negre va néixer a la Pobla de Segur i va ser capellà d’alguns municipis del Pallars i de la Val d’Aran. També de Canejan, al extrem de ponent de l’Aran, fronterer amb França. De Canejan i d’altres pobles de l’Aran tenim un cançoner aranès/occità que té la seva màxima representació a la festa de l’Haro, la nit de Sant Joan. Antigament, a l’estiu, hi havia un estri molt usat, el càntir. Resulta que Jaume Clavell i Nogueras, historiador local i expert en ceràmica i terrissa d’Argentona, va aportar quasi la totalitat de les peces que havia anat col·leccionant i bastí així el Museu del Càntir que es va inaugurar el 1975. Enguany, degut a la sequera, s’ha suprimit la trepitjada de fang. Però a banda de la festa si que recordarem el tramvia de Mataró que arribava a la vila fins el 1966. El desaparegut periodista i escriptor mataroní, Manuel Cuyàs ens explicava la història que comença amb el tren.</p> <p>Primer tren de la península que el 1848 va arribar a Mataró Una festa que ens parlar de l’or blanc esdevé a l’Escala a finals de l’estiu. Es tracte de la Festa de la Sal que vincula la tradició saladora amb l’actualitat més recent. Ens en parla la directora del Museu de l’Anxova i de la Sal, Lurdes Boix. Una mirada el que no hem viscut quan el programa descansava per la temporada d’estiu. Hem arrancat, doncs, la dotzena temporada. A reveure</p> <div><br/><a href="https://www.rtve.es/play/audios/placa-gran/adeu-estiu-havaneres/6984345/">Escuchar audio</a></div><img src="http://secure-uk.imrworldwide.com/cgi-bin/m?ci=es-rssrtve&cg=F-N-B-TERNE-TERPROGR-TERMAGAZ-TESHORAA&si=https://www.rtve.es/play/audios/placa-gran/adeu-estiu-havaneres/6984345/" alt=""/>

INTERVENEN Artur Blasco, investigador etnològic Isidre Peláez col·laborador d’Artur Blasco Joan Pastoret, nebot de Cisco Pastoret ARXIU Fragment de la presentació a la Sala de Miralls al Liceu IL·LUSTRACIONS MUSICALS Cançons de muntanya enregistrat en directe pel Plaça Gran CONTINGUT L’estiu és temps de música popular. Aquesta edició vol aproximar-se a persones que han investigat i recuperat la música transmesa de viva veu. Un músic del que hem parlat diverses vegades ens serveix avui per aprofundir en la seva tasca d’investigació: Artur Blasco. El llavors conseller de cultura Ferran Mascarell va portar al Liceu les cançons populars del Pirineu. Artur Blasco es va passar hores de tertúlia amb la gent que li podia transmetre de viva veu les cançons populars de les comarques de muntanya Escuchar audio

INTERVENEN Obreria de Sta. Cristina, Obrer Major, Arseni Frigola Confraria de St. Elm, president, Ignasi Riera Gremi Hoteler de Lloret de Mar, Enric Dotras ARXIU Cant d’un espontani IL·LUSTRACIONS MUSICALS Fragment de MARINA CONTINGUT Una de les poblacions turístiques del litoral català, Lloret de Mar, en plena temporada, celebra la festa de Santa Cristina que esdevé la festa major de la població. Són destacats en la programació el s’amorra amorra i el ball d’almorratxes. S’amorra amorra és una regata de llaguts de la que es té constància des del segle XIX. Quan arriben a la platja de Santa Cristina les embarcacions es posen en línia recta, mentre que l’anomenada La Capitana ocupa el seu lloc entre el llagut de l'Ajuntament i el de Ses Obreres. Quan es dona el crit d’inici comença la regata fins a la sorra de la platja de Santa Cristina. Després es fa el clàssic esmorzar d’estofat. També es clàssic que la gent entoni el “costa la de Levante” de la coneguda sarsuela Marina. Una almorratxa és un recipient decorat fet de vidre en forma d'ampolla de la qual surten uns petits brocs semblants als d'un setrill d'oli. Es començaren a realitzar al territori català al segle XVI però fou al segle XVIII quan es feren més populars. Antigament es feia servir per posar-hi perfum. A Lloret els dies 24 i 26 de juliol té lloc el Ball Pla o Dansa de les Almorratxes. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment de blanc-, i els nois surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Lloret Mar, fa uns anys, tenia la fama de turisme de borratxera que en els darrers anys ha sabut superar. En parlem amb el president del Gremi d’Hosteleria de Lloret de Mar, Enric Dotras. Escuchar audio

INTERVENEN Vicente Cedrik Blanch, responsable adjunt Casa Pairal (El Castellet) Blanca de Llobet, responsable de la Flama d’Òmnium Cultural Jordi Vilarodà, Òmnium Ripollès ARXIU Celebració declaració Patrimoni Immaterial Falles IL·LUSTRACIONS MUSICALS Les fogueres de Sant Joan, Celdoni Fonoll Lanit de Sant Joan, Dagoll Dagom CONTINGUT La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Qui impulsa la festa és Òmnium Cultural Veritables protagonistes de la festa són la gent de Prada a la comarca notdcatalana de Conflent El Castellet de Perpinyà és un dels monuments més importants de la Catalunya Nord. La seva silueta és utilitzada com a símbol de l'Ajuntament i, per extensió, de la ciutat. Fou alternativament porta de la ciutat i presó d'estat. Avui alberga el Museu Català de les Arts i Tradicions Populars (La Casa Pairal) i manté encesa tot l'any la Flama del Canigó. Amb la finalitat de mostrar les diferents formes de la vida rossellonesa antiga. Com cada any, al migdia sortirà la Flama del Castellet de Perpinyà i enfilarà cap al cim del Canigó. Al punt de mitjanit es procedirà a la cerimònia de regeneració. Amb la flama regenerada s’encendrà, la nit del dia 23, una foguera feta amb els feixats de llenya que s’hi hauran pujat el diumenge abans. Amb la flama d’aquesta foguera s’encendran les d’arreu. Un llantió la recollirà i la tornarà de nou al Castellet perquè cremi tot l’any fins al proper 22 de juny. Un del llocs més significats pel seu simbolisme és la vila de Ripoll. Òmnium Cultural del Ripollès acull la Flama. Les Falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO el desembre de 2015, són la festa del foc del solstici d’estiu dels Pirineus. La festa de les Falles ha estat des de temps remots una tradició profundament arrelada a l'Alta Ribagorça i és la comarca que disposa de més pobles fallaires dins el territori català. I que cremin ben altes les fogueres d’aquest Sant Joan. Escuchar audio

INTERVENEN Francesc Lluch, alcalde de St. Guim de Freixenet Josep Mercadé, tinent d’ alcalde de St. Guim de Freixenet Teresa Lloret, responsable de Pinsos Yak Oriol Calvo, director del Museu Càntir d’Argentona Eduard Tomàs, president del Corpus de Sitges Ferran Pérdrix, president de Fecoll Javier Martínez, productor de Caragols Almacelles IL·LUSTRACIONS MUSICALS Bat l’ou, Mulat Caragol treu banya, popular Els ous, Tomeu Penya L’ou com balla, (frag. de vídeo) CONTINGUT La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet s’organitza en aquesta localitat degut a la gran quantitat de granges que hi ha establertes a la població i que converteixen a Sant Guim de Freixenet com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya. El municipi de Sant Guim de Freixenet, comprèn un total de 11 nuclis històrics de població, sent cap municipal el poble igual nomenat de Sant Guim de Freixenet (o Sant Guim de l'Estació), que va néixer al voltant de l'estació ferroviària de "San Guim", pertanyent a la línia Lleida-Manresa L'estació de tren de Sant Guim de Freixenet és una estació protegida com a bé cultural d'interès local. L'estació del poble està situada al centre del nucli urbà. Per estar situada a la línia Lleida – Manresa té la precarietat derivada de la falta d’inversió. I parlem d’una tradició relacionada amb la festa del Corpus: l’Ou com Balla. Ens ho expliquen des del Museu del Càntir. Moltes poblacions conserven encara la tradició de guarnir els carrers amb catifes de flors. Sitges és una d’elles. I acabem parlant de l’Aplec del Caragol de Lleida. Escuchar audio

 INTERVENEN Xavier Barranco, alcalde de Porbou Cristian Grau, alcalde Cervera de la Marenda ARXIU La Casa Gran, quan els ferroviaris n’eren molts CONTINGUT Portbou és el municipi més al nord del litoral català. Té unes circumstancies especials, és fronterer i això comporta una activitat destacada que amb el tractat de Schengen a minvat radicalment. Abans hi passaven trens internacional i tenia un intercanviador per adaptar l’ample a l’europeu. Degut a la frontera vivien el contraban i amb ell un contingut destacat de la Guardia Civil. Recuperarem part d’un reportatge fet a finals del segle passat on encara es pot sentir la veu dels pescadors que jubilats, feia temps que havien deixat de pescar. I bàsicament us parlarem de la Casa Gran, la residencia del ferroviaris i que, a més, és el títol d’una novel·la autobiogràfica de l’escriptora Maria Mercè Roca. Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) autora d’una quarantena de títols, ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de premsa escrita. La Casa Gran era la residència dels ferroviaris. El seu pare era factor de la Renfe i de petita la Maria Mercè i el seu germà Jordi varen créixer prop del fum de les màquines de vapor. Es seus records ens porten al Portbou de la segona meitat del segle passat i de la pràctica del contraban, una mena de lluita entre la població amb una economia precària i alguns membres de les forces de l’ordre que se’n volien beneficiar. Escuchar audio

CONTINGU Avui, en uns dies que s’aprofiten per fer unes mini vacances, farem un recorregut per la natura. Comencem pel litoral nord . Ens situem a Portbou. Històricament una doble interpretació: Portbou o Port de Bous existeix I també passarem per Palafrugell. Una de les joies de la corona d’aquesta població és el Museu del Suro. De fet, Palafrugell la vila del peix fregit tal com la defineix un antic document dedicat a les poblacions d la costa, sempre ha tingut una vida inspirada en la rauxa empordanesa. Un dels establiments carismàtics perquè també ho era el seu propietari, en Tomàs Cervera, fou el Chez Tomàs. I ens anem ara al Lluçanès, aquesta comarca natural a cavall del Bages, el Bergadà i Osona, una mena de reserva natural de natura i bones costums, com ara els de les cases rurals que no són hotels de tres o quatre estrelles en mig del camp sinó que ofereixen una verdader a estada submergida en el dia a dia de la pagesia. I continuem viatge cap a Ponent. A la Vall del Ger un equipament modèlic ens permet veure els estels en mig d’una natura respectuosa amb la contaminació lumínica, es tracte del Centre d’Observació de l’Un ivers. Així ens ho descrivia el seu director. I ara visitarem un equipament sorprenent a Balaguer. Sabíeu que el Segre és un riu aurífer? Ho comprovareu al Centre d’Interpretació de l’Or del Segre. A Mequinensa recordarem la figura de Jesús Moncada, autor entre d’altres, de de sirga Camí . Ens l’evoca una escriptora com Maria Barbal, guanyadora de força premis literaris, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Avui, en temps de lleure, us hem proposat un viatge per la natura des de Portbou a l’aiguabarreig del Segre amb l’Ebre. Escuchar audio

INTERVENEN Jordi Ruiz, biòleg, subdirector general d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat Déborah, biòloga de la UAB Jordi Palau, director tècnic de la Reserva del Bou Mort IL·LUSTRACIONS MUSICALS Quina grua el meu estel, Joan Manuel Serrat CONTINGUT Ha arribat la primavera i la natura desperta de la seva letargia hivernal. Avui farem un recorregut ple de fauna. Jordi Ruiz es Biòleg, subdirector general d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat. Ens parla de les llúdrigues al golf de Roses. Les protectores d’animals domèstic vetllen perquè les adopcions siguin responsables. Martin és el responsable de cuidar-ne la gestió. Déborah es un biòloga que s’ocupa de socialitzar els mastins del Pirineu. Ens explica com. Escuchar audio

INTERVENEN Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya. Jordi Jordà dinamitzador cultural Carles Coll, músic i compositor Daniel Pi, portaveu de PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic CONTINGUT Una decisió que afecta la ciutat de Figueres ha creat polèmica. L'Estat licitarà a l'estiu el projecte per treure els passos a nivell de Figueres i traslladar l'estació a Vilafant. Parlem amb l’alcaldessa de Figueres i sondegem l’opinió de tres persones conegudes de la capital de l’Alt Empordà. Parlem amb l’alcaldessa, Agnès Lladó. Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya. Jordi Jordà dinamitzador cultural Carles Coll, músic i compositor PTP Associació per a la Promoció del Transport Públic troba el projecta un error. Daniel Pi, portaveu. Fem Vallès és una associació que proposa una nova línia d’entrada a Barcelona pel port. Escuchar audio

INTERVENEN Jordi Guilera, Taller d’Història de Gràcia Rafael Giménez, president dels Lluïsos de Gràcia J. Torralba, Federació de Colles de Sant Medir ARXIU Animació pels carrers de Gràcia IL·LUSTRACIONS MUSICALS Gràcia està de festa, Rumba popular Rumba dels 60, Gato Pérez El mig amic, Peret CONTINGUT La vila de gràcia de Barcelona està de festa. És Sant Medir i renova aquell vot que va fer un forner que si el sant el curava d’una malaltia aniria en romeria a l’ermita de Sant Medir de Sant Cugat del Vallés En el dia en que Gràcia celebra una de les festes més multitudinària aprofitem per parla de l’exvila en la que destaca la Festa Major, la rumba i també els Foguerons. A la vila de Gràcia, Barcelona, cada any pels volts de Sant Antoni s’encenen els foguerons que provenen de Sa Pobla, illa de Mallorca. Compten amb la col·laboració del Tradicionàrius. Els foguerons els va introduir fa anys a la vila de Gràcia Toni Torrents quan el seus fills estudiaven a Barcelona. I ha una entitat que procura pel patrimoni gracienc. És el taller d’història. El dirigeix Josep Maria Contel La Federació de Colles de Sant Medir és l’entitat que agrupa els participants de la festa Gràcia es distingeix pel seu associacionisme. Una de les entitats vertebradores es el Lluïsos. Hem estat a la vila de Gràcia que en el 1897 va ser annexionada a la ciutat de Barcelona. Una de les característiques musicals és la rumba. Peret, el Percadilla, Gato Pérez i de valors joves emergents que ja tenen un nom en l’univers de la rumba catalana. Escuchar audio

INTERVENEN Mia, president de l’Associació Sopa de Verges Joan Carreres i Pera, etnògraf Quimet, Ranxo de Vidreres ARXIU Ranxo de Ponts IL·LUSTRACIONS MUSICALS La vella Quaresma, Rikus Serra la vella, Rosa M. Vidal Rumbeta de Quaresma, Canta i Balla L’estaca, Lluís Llach CONTINGUT La quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià comença el dimecres de Cendra i acaba per Setmana Santa. Tradicionalment, la quaresma es representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà a la qual s'arrencava una cama cada setmana. I cada comarca té la seva singularitat. Avui parlem de la Quaresma que a banda de ser antigament un temps de recolliment, també era una època en que la gent s’ho passava bé. Preludi de la Quaresma, el Dijous Gras i el Ranxos. El nostre programa ha assistit en diverses ocasions al Ranxo de Ponts, a la Noguera A Vidreres, la Selva, també fan la seva recapta. I ara passem a Verges, al Baix Empordà. Com és el Ranxo aquí? L’enterrament de la sardina marca l’inici de la Quaresma i la fi del Carnaval. Vam assistir aquest acte multitudinari a Vilanova i la Geltrú. Escuchar audio

INTERVENEN Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Hermenegildo Serrano, secretari de la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar. Miquela Sala, filla d’en Peret Blanch. ARXIU Traginers i bandolers, quan els camins eren de peatge IL·LUSTRACIONS MUSICALS Els Tres Tombs, Núria Feliu Pobres traginers, La Rural El gall negre, Peret Blanch CONTINGUT Els Tres Tombs és una de les festes més important del país, per darrere dels Reis, el Carnaval i les festes majors. Encara que la data central és el dia sant Antoni, el 17 de gener, les celebracions abasten bona part de calendari. L’última festa se celebrarà el mes d’octubre. Parlem amb Andreu Bernadàs president de la Federació Catalana dels Tres Tombs És també una celebració que unifica el territori. Va més enllà del dia de la passada, perquè moltes poblacions organitzen un programa d’activitats que dura quatre o cinc dies, amb balls, tallers o exposicions, i és molt transversal, perquè compta amb la implicació de moltes entitats de cultura popular. Antigament es feia donar tres voltes al voltant d’una figuera. D’aquí ve la denominació de Tres Tombs Amb la tradició cristiana es fa simbòlicament al voltant d’una església dedicada al sant. Però no tot gira entorn de l’Església, també és una festa veïnal. A Barcelona se’n fan dues de festes, la de Sant Andreu, reminiscència de quan el barri era municipi independent, i el de la ciutat històricament dita. Parlem amb el secretari de la Societat per la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu del Palomar, Hermenegildo Serrano. en fer un homenatge a la figura del A Balsareny la festa consisteix traginer. Acabem recordant la figura d’un traginer que a més feia de pa barber i tocava el violí, en Peret Blanch de Baget, l’Alta Garrotxa.. La Miquela Sala, la seva filla , ens en parla. Escuchar audio

INTERVENEN Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya Maria Barbal, escriptora ARXIU Entrevista a Josep M. Espinàs IL·LUSTRACIONS MUSICALS L’agenda, Josep M. Espinàs CONTINGUT Ens ha deixat Jose Maria Espinàs, escriptor i periodista conegut per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. Acabarem reproduint una entrevista que li vàrem fer a casa seva, a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. En principi ens dediquem al farro. El farro és un dels plats tradicionals de la cuina garrotxina que aprofita el brou bufat per bullir la farina blanca de blat de moro. La Vall de Bianya, la Garrotxa, és encara un territori on es conrea aquest cereal. La història del farro està molt relacionada amb el municipi. Una prova és l'existència d'una vintena de molins fariners, la majoria dels quals en un moment o altre van moldre farina de blat de moro per a la subsistència de la gent. Les primeres edicions de la Fira del Farro de la Vall de Bianya han servit per recuperar els molins del Colomer, el del Molí Nou i el de la Boada. A més a més de visitar el molí i veure com es feia antigament la mòlta de blat de moro, els visitants de la fira poden degustar diferents productes amb el farro com a gran protagonista, com poden ser les galetes i magdalenes de farro, el botifarró, el pa de blat de moro, la cervesa feta amb blat de moro, caramels de farro i gaudir de moltes activitats que es celebren durant tot el cap de setmana. Una de les manifestacions més concorregudes és el tast de farro on diversos restauradors ofereixen menges elaborades amb farro. Parlem amb l’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach. Aquest dies a la Garrotxa coincideixen tres fires conegudes com les tres efes. La Fira del Fesol Santa Pau, del Farro a la Vall de Bianya i la del Fajol a Batet de la Serra. Ens ha deixat Josep M Espinàs. Recordem una entrevista que vàrem fer a casa seva, al carrer d’Aragó de Barcelona. L’escriptora Maria Barbal fa una semblança de l’Espinàs. Escuchar audio

INTERVENEN Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei Josep Pascual, meteoròleg ARXIU Animació Festa de l’Ós de St. Llorenç Cerdans IL·LUSTRACIONS MUSICALS L’ós mandrós, infantil Al meu país la pluja no sap ploure, Raimon CONTINGUT La Candelera és una festa que s’escau exactament al mig de l’estació hivernal: 44 dies després del solstici d’hivern i 50 dies abans de l’equinocci de primavera. Per això, de sempre s’ha considerat una data idònia per a pronosticar la meteorologia i molt especialment els dies de fred que queden. A muntanya també hi havia la creença popular que pels volts de la Candelera era quan els ossos començaven a despertar-se de la hibernació. Al Pirineu, hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que segons el temps que faci, es despertarà del tot o tornarà a dormir. L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la letargia quaranta dies més i, si hi ha lluna nova, surt del cau, sabent que l’hivern s’ha acabat. Aquesta creença ha deixat en moltes poblacions les festes de l’Ós. Són especialment famoses les de la comarca del Vallespir, però el patró de la festa és si fa no fa igual a tot arreu: un home disfressat d’ós es dedica a atemorir i molestar la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat la hibernació. Se solen fer pels volts de carnaval, que gairebé sempre és al mes de febrer, però el sentit original va lligat a aquesta creença popular que es fa per la Candelera. Entrevistem a l’alcalde de Molins de Rei que ens parla de la Fira de la Candelera i a Josep Pascual, del servei de meteorologia de l’Estartit. Escuchar audio

 INTERVENEN Gustinet, militant contra el tancament de fronteres Pere Becque, Pt. Albera Sense Fronteres Joan Miquel Soler, alcalde de Banyuls de la Marenda Membres del Celler Cooperatiu d’Espolla Visitants de la Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla Lluís Insa, tinent d’alcalde d’Espolla IL·LUSTRACIONS MUSICALS Es la molinera, Carraixet Albera, Joanjo Bosck Desperta’t Rosselló, Pere Figueres CONTINGUT En la L’11 de gener de 2021 es van tancar els passos fronterers secundaris entre els estats espanyol i francès Uns que fan servir els pobles veïns pel dia a dia. Els afectats, en principi, en territori català, foren • el del coll de Banyuls, entre Espolla i Banyuls de la Marenda; • el del coll de la Manrella, entre la Vajol i les Illes; • el del Pont del Riu Major, entre Maçanet i Costoja; • el del camí de la Vinyola a Puigcerdà i • el del camí d’Age a Palau de Cerdanya. L’ordre la donava el Prefecte francès dels Pirineus Orientals, una mena de delegat del Govern Central a Catalunya Nord. Les excuses donades eren d’alerta antiterrorista i prevenció de la immigració il·legal. Per la gent de la zona i pels qui coneixen la realitat transfronterera, els arguments esgrimits per la Prefectura són excuses de mal pagador. El Gustinet, d’Espolla, està vinculat amb el moviment de denuncia dels passos fronterers tancats. Ens explica com els francesos justifiquen el tancament. La Fira de l’Oli i l’Olivera atrau gent de l’altra banda de la ratlla fronterera que diumenge van poder passar pel Coll de Banyuls perquè dos dies abans el moviment l’Albera Sense Fronteres va retirar les pedres que obstruïen el pas. Com l’any passat, l’endemà de la festa es va tornar a tancar el pas fronterer. El prefecte ho mana a l’alcalde de Banyuls de la Marenda que contradictòriament pertany al moviment l’Albera Sense Fronteres. La roca que abans de la Fira van retirar del pas fronterer, estava exhibida diumenge, convidant als visitants escriure-hi la seva reivindicació El tall de la frontera afecta a treballadors, turistes, comerç local, famílies a banda i banda, relacions culturals... A la Fira de l’Oli d’Espolla hi van assistí persones provinents de la Catalunya Nord. Un dels principals atractius era comprar l’oii de la cooperativa. La cimera franco-espanyola de Barcelona, Emmanuel Macron va donar una resposta política: ho estudiarem i potser abans d’estiu pot solucionar-se. A la Cerdanya també els afecta la disposició francesa. Parlem amb Albert Piñeiro, alcalde de Puigcerdà. De moment els passos estan tancats i l’Albera Sense Fronteres continua treballant perquè s’obrin. Treballadors, turistes, comerç local, famílies a banda i banda, relacions culturals... tots afectats per unes pedres que els alcaldes de la zona consideren que no tenen cap sentit. Escuchar audio

ARXIU La Fira de Santa Llúcia INTERVENEN Josep Puigbert, director de País d'Art i Història Miquel Serrat, president de l’Associació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa CONTINGUT El Centre d'Interpretació de l'Arquitectura i del Patrimoni del País d'Art i Història ha fet una mostra de pessebres tradicionals. Hi participa, entre d’altres, l'Agrupació de Pessebristes d'Olot i la Garrotxa. Ens ho explica el seu director, en Josep Puigbert. Es pot contrastar l’estil pessebrístic de la Garrotxa amb el de Barcelona. El president de l’Associació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, ens parla de les seves activitats. Miquel Serrat. I ara, esperar la Candelera per desmuntar els pessebres i saber si l’hivern es fora o és viu ”Si la Candelera plora l’hivern es fora, si la Candelera riu l’hivern es viu” Escuchar audio

INTERVENEN Josep M. Joan i Rosa, director del Museu del Joguet de Catalunya ARXIU Els Reis d’en Pere Tàpies IL·LUSTRACIONS MUSICALS Diverses cançons populars relatives a la festa de Reis CONTINGUT Estem a les portes de la nit màgica, per això ens situem al carrer de Sant Pere número 1 on hi ha el Museu del Joguet de Catalunya. Ens endinsem a un univers ple de records de quan el visitants eren mainada perquè el museu capta a més de l’atenció dels petits, la mirada de la gent gran que evoca amb nostàlgia la seva infantesa. El seu director, en Josep M. Joan ens explica com viuen el Nadal en el quarantè aniversari. En el Museu del Joguet es fan força tallers. En recordem un d’ells. Amb la festivitat de Reis acaba un cicle nadalenc que va començar fent cagar el Tió. Escuchar audio

INTERVENEN Raül Bartrolí, tècnic de Patrimoni i Turisme del Parc Prehistòric de Capellades Josep M. Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya Àngel Portet, president d'Honor de l'Associació Internacional dels Raiers. ARXIU Recordant la Núria Feliu Festa dels Campaners d’Os de Balaguer IL·LUSTRACIONS MUSICALS Neanderthal man, Hotlegs Recordant la Monyos, Vicenç Sabater Rumba dels 60s, Gato Pérez CONTINGUT Acaba l’any i volem fer una repassada a els fets més destacats que hem tractat en el nostre programa. • Ens ha deixat Núria Feliu • També trobarem a faltar la figura d’en Francesc Castanyer • En el món de l’arqueologia, en Pau, la mandíbula de Banyoles i l’Abric Romaní han estat notícia. • El patrimoni immaterial ha estat reconegut pels campaners, els raiers i la Festa de l’Ós • Maria Barbal ha estat reconeguda i premiada • A la Rambla de Barcelona ha començat la remodelació Escuchar audio

INTERVENEN Arturo Gaya, creador de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ARXIU Actuació de Ramon Gual IL·LUSTRACIONS MUSICALS Diverses nadales de l’àlbum Lo misteri de Nadal De la Terra de l'Ebre (DO), Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries CONTINGUT En l’anterior edició ens vàrem dedicar a la música tradicional catalana i ho vam fer de la mà de Càntut. Ens parlava de la seva gènesi Albert Massip. i ho va il·lustrar amb l’Artur Blasco i amb en Ramon Gual. Artur Blasco va explicar les seves vivències. Per la seva part en Ramon Gual va aportar la música popular fent cantar l’auditori. Música popular també són les nadales. Els Quicos, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre creat l'any 1992. Fa recerca de les cançons populars i té un CD dedicat a les nadales. Amb el seu repertori contribueixen a divulgar la geografia i els costums ebrencs Escuchar audio

INTERVENEN Albert Massip, ideòleg de Càntut Artur Blasco, músic, investigador i divulgador del folklore català Ramon Gual, cantautor ARXIU La descoberta del diatònic IL·LUSTRACIONS MUSICALS Cançons gravades en directe de Ramon Gual Diversos fragments dels DVDs Pels camins del cançoner d’Artur Blasco CONTINGUT La música tradicional catalana compren les músiques populars genuïnes de l'àmbit catalanoparlant Hi ha gèneres musicals de llarga tradició, com la sardana, que es remunta al segle XVIII, la corranda, els goigs, que originàriament estaven dedicats a lloar la Mare de Déu... Altres gèneres són les havaneres, que van arribar a través dels navegants que comerciaven amb Cuba, la jota, que es balla i canta en tota mena de circumstàncies i amb coreografies diferents o la rumba catalana, que van desenvolupar els gitanos catalans. Una entitat, Càntut, treballa per documentar la música tradicional catalana. El projecte Càntut neix l'any 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Compta amb tres vessants: el cançoner, amb més d'un miler i mig de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques... recollides per caçadors de cançons i cantades per persones grans; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva, Gironès, amb l'objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l'actualitat. Hem acudit a dues seus del festival, Illa de Tet al Rosselló i a Cassa de la Selva. Un invitat carismàtic va ser l’Artur Blasco que té un llarg recorregut entorn a l’acordió diatònic. A Cassa de la Selva l’Artur Blasco va lliurar a Càntut els 80 DVDs de la seva col·lecció Pels camins del cançoner. L’acte va consistir en una documentada exposició del treball que l’Artur Blasco ha fet per recopilar, de viva veu, les cançons que ofereix en els DVDs. I com que el públic li va demanar, va acabar la seva intervenció explicant moments inoblidables del seu treball de camp Ramon Gual és un cantant de la Catalunya Nord que fa que l’auditori participi de les cançons que canta. Cada any a la Universitat Catalana d’Estiu que es fa l’agost a Prada, a la comarca nord catalana del Conflent, fa un taller amb força animació. Un auditori molt interessat va cantar recordant tonades que de petits sentiren dels seus familiar que a la vegada les transmetien per haver-les escoltat en boca de la gent més gran. Escuchar audio

INTERVENEN Àngel Portet, president d'Honor de l'AA Intern. dels Raiers Estefania Rufach, alcaldessa d’Ós de Balaguer ARXIU Els raiers i els cafès cantant Baixada de rais a Coll de Nargó IL·LUSTRACIONS MUSICALS Entre lo bosc i lo riu, Quim Sabater CONTINGUT La dissetena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni de la UNESCO, reunida a Rabat, al Marroc, ha certificat diverses tradicions com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Els que ens afecten són els campaners, la Festa de l’Ós i els raiers. La UNESCO va elevar els Raiers a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta distinció implica un reconeixement a l’ofici dels homes que transportaven fusta pel riu amb rais fets de troncs fins a les serradores. La Pobla de Segur i Coll de Nargó, que són dos dels punts de Catalunya on la tradició encara és present i compta amb festivitats, van celebrar amb cava el merescut reconeixement. Fa un temps parlàvem amb l’Àngel Portet i ens feia una descripció de com era l’ofici de raiers i com en algun indret encara ha perdurat. Una altra de les activitats que van rebre aquest reconeixement és el Toc de de campanes manual. Amb el guardó, l’entitat Internacional posa en valor una tradició i un llenguatge universal que s'ha mantingut al llarg dels segles i que ha servit per forjar la identitat col·lectiva de pobles i ciutats. Per celebrar l'efemèride, el passat dissabte, 3 de desembre, a les 12 del migdia els campanars que encara conserven el toc manual de tot l'estat van fer a la vegada un gran toc commemoratiu. A Ós de Balaguer, municipi de la Noguera, un bon dia es va jubilar el campaner i li van fer un homenatge. Des de llavors cada any fan una Trobada de Campaners que venen de tot Catalunya i de més enllà. Fins hi tot, els anys q ue hi ha encàrrecs, fonen campanes “a peu de torre”, és ha dir sota mateix del campanar tal com es feia antigament quan costava menys fer un forn ocasional que transportar la campana acabada des d’una foneria fins el seu destí. Finalment, Les Festes de l'Ós del Pirineu també va comptar amb el distintiu de Patrimoni Cultural Immaterial. L’organisme de Nacions Unides va valorar especialment el fet que aquestes celebracions, que es commemoren des temps immemorials, promouen el diàleg entre les persones i e l medi natural. Els balls de l’Ós, o de l’Óssa són representacions que es relacionen amb l’època d’hibernació d'aquest animal i transmeten una visió del món arrelada en el passat, però interpretada en el present. Les Festes de l'Ós tenen presència a An Nord com d’Arl e s de Tec dorra i a viles de la Catalunya, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, que també van acollir amb alegria el reconeixement de la UNESCO. Escuchar audio

INTERVENEN Rosa Pruna, ramadera i exregidora d’Agricultura Ramon Coma, docent ARXIU Vicenç Gomà, antic propietari de la Fonda Gomà IL·LUSTRACIONS MUSICALS Torroella vila vella, Vicenç Bou Pastoret i el flaviolet, Solc CONTINGUT El passat cap de setmana van coincidir dues festes que avui valorarem en el que van donar de sí. Una és la Fira de St. Andreu de Torroella de Montgrí, l’altra, la Festa de la Mongeta del Ganxet. La Fira de St. Andreu és una de les mes antigues de Catalunya. Els mercat eren el centre d’atracció de les població de la rodalia. Firar-se i fer un bon àpat eren les principals motivacions. Comencem amb el record vist des d’un hoteler d’un hostal, avui desaparegut. Vicenç Gomà. Torroella és un municipi del Baix Empordà, al peu del massís del Montgrí a la riba nord del riu Ter. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La part marítima l’ocupa l’Estartit que pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí, constituïda en entitat municipal descentralitzada. La sardana Torroella vila vella, de Vicenç Bou, és representativa de la població. En un programa anterior, el seu net, Vicenç Bou i Vilanova, ens parlava del seu avi. L’avi torero, li deien. Una de les zones on es produeix amb més qualitat la mongeta del ganxet és el Vallès Oriental amb un centre indiscutible, les Franqueses. Les Franqueses del Vallés és un municipi que malgrat el seu nom, franquesa vol dir lliure de submissió feudal i en contra té un marquès. La història és interessant. Sembla extreta d’una novel·la d’en Folch i Torres. Fa més de cent anys un prohom de la vial enriquit gràcies al comerç amb Amèrica va fer edificar la casa consistorial que ara constitueix una joia del modernisme. També, les escoles i l’escorxador amb un disseny acurat que va proveir de seguretat i confort a la mainada del poble. És un relat sorprenent que ens parla d’un noi que va marxa a peu a Barcelona perquè amb el seu germà, l’hereu, no hi veia futur i va caure desmaiat davant una botiga d’ultramarins el propietàries de la qual el van afillar. En Ramon Coma ha escrit la seva història i ens l’explica. Escuchar audio

INTERVENEN Nuri, de Ca la Nuri Eleuteri Franch, Rondalla dels Tres Cantadors Jordi Saplugas, Museu del Ferrocarril a Móra la Nova Matilde Font, Plataforma de Defensa de l’Ebre ARXIU Nuri, mare. IL·LUSTRACIONS MUSICALS De les Terres de l’Ebre DO, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Quan jo era jovenet, Rondalla dels Tres Cantadors Soc menudeta, Iari, Rondalla dels Tres Cantadors CONTINGUT En principi ens situem al Delta. Fa temps, els colons que treballaven terres en l’Illa Buda, passaven amb un transbordador. La muller del guarda va posar un xiringuito perquè els que passaven poguessin beure però, amb el temps, li van demanar per menjar. El resultat és Ca la Nuri que avui és un restaurant de referència. El porta la seva filla. El seu gendre passeja els viatgers per la desembocadura amb vaixells que també ofereixen restauració. Ens ho explicava, fa anys, la Nuri mare. Parlem amb la Nuri, la filla, que regenta el restaurant Ca la Nuri. Abans d’abandonar el Delta volem saber del carrilet de la Cava. Unia Tortosa amb la Cava un poble que era una pedania de Tortosa i que el 1977 va passà a formar part del nou municipi de Deltebre juntament amb Jesús i Maria. Passem ara a la part alta de les Terres de l’Ebre. Un altre tren és el de Móra la Nova, l’estació està situada en la línia Reus-Casp i acull el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova.Parlem de la problemàtica del riu. Ho fem amb la portaveu de la Plataforma de Defensa de l’Ebre. En aquest dos darrers programes hem visitat les Terres de l’Ebre. Vàrem començar pel Delta situat entre les comarques de Baix Ebre i Montsià i després hem visitat la part elevada: les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre. Escuchar audio

INTERVENEN Imma Juan, tècnica d’ús públic del Parc Natural del Delta Eleuteri Franch, Rondalla dels 3 Cantadors ARXIU Frg. banda sonora del vídeo RONDALLA DELS TRES CANTADORS Comiat Màquina Carrilet de la Cava IL·LUSTRACIONS MUSICALS DO de les Terres de l’Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries CONTINGUT Un dels punts del nostre país on es nota més l'efecte del canvi climàtic és el Delta de l’Ebre. En aquest espai natural únic, diversos temporals han demostrat que existeix un perill real que el delta desaparegui. Les amenaces a les que s’enfronta el Delta son tres: l’augment del nivell del mar, la falta de sediments dels rius i l’enfonsament de la superfície del delta uns pocs mil·límetres cada any. Tot plegat afecta especialment les zones més sensibles del Delta, com la barra del trabucador o la platja de la marquesa. Aquesta setmana i la següent ens dediquem a les Terres de l’Ebre. La setmana vinent ens situarem als Ports, a la comarca de la Terra Alta i també parlarem de la Ribera de l’Ebre, mentre que avui ens centrarem en la part baixa de l’Ebre, el Delta, a cavall del Baix Ebre i del Montsià. La setmana vinent anirem als Port i sabrem d’un animal que genera un plat gastronòmic d’una fonda emblemàtica. El crestó. I també parlarem de la cobla amb la Rondalla dels Tres Cantadors Escuchar audio

INTERVENEN Marta Piqué, directora Fonda Europa Salvador Miralles, propietari de la Fonda Miralles Jaume Fàbrega, Jaumó, autor i reconegut crític gastronòmic ARXIU Vicenç Gomà, antic propietari de la Fonda Gomà IL·LUSTRACIONS MUSICALS Conill de Boh, Dijous Paella El gall negre, Peret Blanc CONTINGUT La fonda és un establiment públic on se serveixen menjars i es dona allotjament. A Catalunya encara n’hi ha amb tot el gust tradicional. Altres no existeixen . Començarem amb la història de la ja desapareguda la Fonda Gumà de Torroella de Montgrí. Parlarem desprès de dos equipaments emblemàtics en plena activitat: l’Hostal Europa que es pot considerar l’embrió de les Cases Fondes de Catalunya i l’Hotel-Fonda Miralles. A més, sabrem d’algunes receptes casolanes. Ens situem a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Parlem amb en Vicenç Gomà. A la plaça ressona encara la sardana interpretada pels Montgrins, Torroella Vila Vella. A l’Hotel Europa de Granollers si fan esmorzars de forquilla i una vegada la setmana era freqüentat pels firaires del mercat. Horta de Sant Joan a la Terra Alta, és un municipi arrecerat als Ports. Des d’Horta els podem admirar en una de les perspectives més boniques i espectaculars d’aquestes muntanyes separades del poble per una gran plana. El relleu és abrupte, format per materials calcaris erosionats i trencats per diverses falles. A Horta de Sant Joan a més de recordar les dues estades de Picasso i l’impacta que per a la seva obra li van fer els Ports, trobarem un hostal reconegut, la Fonda Miralles. En època de Picasso només hi havia dos establiment on poder dormir. Després Horta es va quedar sense cap allotjament i avui en dia té una oferta notable donada la dimensió del municipi. Parlem amb el propietari de la Fonda Miralles. En Salvador ens explica la història de la seva especialitat, el crestó. Jaume Fàbrega es doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. És considerat un dels crítics gastronòmics més importants dels territoris de llengua catalana. Ha guanyat en diverses ocasions el Gourmand World Cookbook Awards,[1][2] distingit premi internacional de literatura gastronòmica. Ha publicat més de seixanta llibres,[3] entre els quals destaquen quatre enciclopèdies de gran format considerades obres de referència.[4] de les quals sobre temes gastronòmics, alguns dels quals -com els quatre volums de La cuina. Gastronomia tradicional sana, La cuina mediterrània o Delícies han estat traduïts a diverses llengües. Ha col·laborat amb la redacció a llibres de grans cuiners, com per exemple a El Gran Llibre de la Cuina Catalana de Josep Lladonosa o El Bulli, El sabor del Mediterráneo de Ferran Adrià. Escuchar audio

INTERVENEN Antoni Balart, president del Gremi de Pastissers de Barcelona. Màrius Hernández, actor ARXIU Fragment de Don Juan Tenorio, Estudio 1 de TVE IL·LUSTRACIONS MUSICALS La rumba de les castanyes. El Pot Petit CONTINGUT El primer de novembre, la Església celebra el dia de Tots Sants i l’endemà, el Dia dels Morts. La vida i la mort és donen la ma a la tardor. Avui parlem de vius i de morts i també de panellets i castanyes Comencem entrevistant a Antoni Balart, president del Gremi de Pastissers de Barcelona. Entre Tots Sants i el Dia del Morts recordem una tradició mexicana gràcies al fons del Museu del Joguet de Catalunya. El seu director, en Josep M. Juan i Rosa ens evoca un ritual en que la vida i la mor s’entrecreuen. I a la Rambla de Barcelona, una activitat lúdica i festiva que vol difondre la cultura del Día de Muertos a Mèxic Per acabar l’actor Màrius Hernández recorda una representació clàssica de la vigília de Tots Sants, la representació del Tenorio que es feia fins hi tot al cementiri modernista del Poble Nou de Barcelona. Ens hem volgut posar en contacte amb el cementiri o en qualsevol departament de l’Ajuntament de Barcelona però és complicadíssim. Ens demanen informació. Intercanviem correus i ens diuen que ens poden contestar al cap de 15 dies! Escuchar audio