Toni Arbonès Petit va començar la seva carrera radiofònica a Ràdio Minuto. El 1983 va entrar a Catalunya Ràdio i des d'aleshores ja no ha canviat mai de mitjà. Per a aquesta emissora ha cobert els conflictes al golf Pèrsic, Kosovo, l'Afganistan, el Pakistan i més recentment Ucraïna. Ha fet cobertures internacionals a Nova York, Nicaragua, l'Índia, Oman, Etiòpia, Algèria, el Nepal, Tailàndia, Turquia, Israel i Hong Kong. Ara, presenta i dirigeix "Els viatgers de la Gran Anaconda", un dels programes de Catalunya Ràdio amb una trajectòria més dilatada, que supera les mil emissions. Amb Toni Arbonès parlem de les primeres cobertures que va fer a Catalunya Ràdio, quan encara no tenia xarxa de corresponsals, de la guerra del golf, del Pakistan, de l'Afganistan i de la retransmissió de l'ascens al K2 per part d'una expedició catalana, una fita històrica per al món de la ràdio.

El nom de la periodista Gemma Parellada està intensament vinculat a l'Àfrica subsahariana. És la reportera espanyola que fa més temps que cobreix aquest territori, on es va establir fa 17 anys. Especialitzada en el conflicte de la República Democràtica del Congo, també ha cobert les guerres més cruentes del continent, alhora segueix i investiga els moviments socials, polítics i culturals de Kenya, Burkina Faso, Madagascar, Somàlia, Ruanda, Angola, Mali, el Níger, Sierra Leone, Uganda o Etiòpia, entre d'altres. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Miguel Gil, el DevReporter o el Joan Gomis de periodisme en dues ocasions. Amb Gemma Parellada parlem del continent africà, de les dificultats de cobrir-lo i de la poca sensibilitat i voluntat dels mitjans occidentals de donar-li espai informatiu.

Bernat Armangué va començar la seva carrera professional al Diari de Terrassa i a El Periódico de Catalunya. Des del 2003 treballa per l'agència de notícies americana Associated Press, per a qui ha cobert desenes de conflictes com el d'Israel i Palestina, l'èxode rohingya entre les fronteres de Myanmar i Bangladesh, la transició política a Egipte, la guerra de Líbia, la violència postelectoral de Kenya, el terratrèmol del Nepal o la guerra d'Ucraïna. Precisament per aquesta cobertura va rebre, juntament amb l'equip d'Associated Press, el Premi Pulitzer de fotografia. El seu treball també ha estat reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Robert F. Kennedy Journalism Award, el Picture of the Year i el World Press Photo. Amb Bernat Armangué parlem del poder de les imatges, de la necessitat de documentar guerres i conflictes, del paper de les agències de notícies i d'alguns dels premis més prestigiosos del món que ha guanyat.

Lluís Caelles Garreta va començar la seva carrera periodística al diari Segre de Lleida, a la COPE Barcelona, a Cadena Catalana i al circuit català de Televisió Espanyola abans d'entrar a TV3, on actualment treballa a la secció d'internacional. Va cobrir els atemptats de l'11S a Nova York i Washington, la crisi de refugiats a Lesbos i Idomeni, la revolta del Maidan, l'accident nuclear de Fukushima, la guerra de Gaza del 2014 i la invasió russa a Ucraïna. És coautor, juntament amb Sergi Vicente, del llibre "Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear". Amb Lluís Caelles parlem les cobertures que més l'han marcat com Gaza, Fukushima, Lesbos o Ucraïna. També parlem dels límits i les línies vermelles a l'hora d'ensenyar els efectes de la guerra, del debat entre ètica, dret a la informació i preservar la intimitat.

Eduard Sanjuán va començar la seva carrera periodística a Mundo Diario i Diario de Barcelona, abans d'entrar als serveis informatius de TV3, on va ser director del programa "30 minuts". Per la televisió pública catalana ha cobert gran part dels fets històrics més rellevants dels últims anys: les guerres del golf Pèrsic, la fi de l'era Marcos a les Filipines, el final de l'apartheid a Sud-àfrica, la guerra dels Balcans, el fenomen Zapatista a Mèxic, la caiguda dels talibans a l'Afganistan o la fi del mur de Berlín. És autor del llibre "Detrás de la cámara", i coautor dels llibres "Las huelgas contra Franco" i "El món en un minut i mig". Amb Sanjuán parlem de les primeres cobertures internacionals de TV3, de la forma d'afrontar els esdeveniments més històrics dels últims anys i de la mort dels periodistes Julio Fuentes i Maria Grazia Cutuli quan viatjaven junts cap a Kabul.

Núria Garrido Gómez va iniciar la seva carrera periodística a Levante Television, El Mundo, La Razón, À Punt televisió, i Eldiario.es. El 2021 cobreix la crisi de refugiats entre Polònia i Bielorússia i mesos més tard s'instal·la a Varsòvia. Des del país polonès cobreix la invasió russa a Ucraïna, i és de les periodistes que més temps han seguit des de dins aquest conflicte. Actualment, treballa per La Sexta, NMas, el diari Ara, El confidencial, Televisa, Univision i niusdiario. Amb tan sols 27 anys s'ha convertit en una de les poques periodistes que donen veu de forma continuada i des del terreny a les dues principals guerres contemporànies: la d'Ucraïna i la de Gaza. Amb Núria Garrido parlem de les dificultats, la inestabilitat, però també la llibertat de ser freelance.

Maria Alba Gilabert Grau va començar la seva carrera periodística a Radio Juventud-Barcelona, Cadena Cope i Ràdio Sabadell. El 1983 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on ha treballat des d'aleshores. Per la ràdio, i des de la secció d'internacional, ha cobert la guerra dels Balcans, els atemptats de l'11S a Nova York, les posteriors invasions a l'Afganistan i a l'Iraq, les primaveres àrabs, les protestes de Turquia o el conflicte entre Israel i Palestina. Per explicar l'actualitat de primera mà ha viatjat com a enviada especial a Cuba, Tunísia, Líbia, el Kurdistan, el Marroc, Hongria, l'Índia o Lampedusa, a Itàlia. Amb Maria Alba Gilabert parlem de les primeres cobertures internacionals de Catalunya Ràdio, de l'evolució digital dels mitjans radiofònics o de com informar d'una manera rigorosa i objectiva en un conflicte bèl·lic.

Maria Alba Gilabert Grau va començar la seva carrera periodística a Radio Juventud-Barcelona, Cadena Cope i Ràdio Sabadell. El 1983 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on ha treballat des d'aleshores. Per la ràdio, i des de la secció d'internacional, ha cobert la guerra dels Balcans, els atemptats de l'11S a Nova York, les posteriors invasions a l'Afganistan i a l'Iraq, les primaveres àrabs, les protestes de Turquia o el conflicte entre Israel i Palestina. Per explicar l'actualitat de primera mà ha viatjat com a enviada especial a Cuba, Tunísia, Líbia, el Kurdistan, el Marroc, Hongria, l'Índia o Lampedusa, a Itàlia. Amb Maria Alba Gilabert parlem de les primeres cobertures internacionals de Catalunya Ràdio, de l'evolució digital dels mitjans radiofònics o de com informar d'una manera rigorosa i objectiva en un conflicte bèl·lic.

Ricardo Marquina Montañana és un reporter que ha centrat bona part de la seva trajectòria periodística a Rússia i als països de l'antiga Unió Soviètica. Ha treballat per Intereconomía, Público, Telecinco, TV3, La Sexta, Antena 3, Voice of America i Deutsche Welle. Al seu canal de YouTube es poden veure els documentals que ha produït des del 2015 fins avui com "Rusia, revolución conservadora", "Memories from Chernobyl", "Ucraïna, el año del caos" o "Los niños de Bragin". Ha cobert les protestes bielorusses, els efectes de l'explosió de la central nuclear de Txernòbil i els conflictes de Kosovo, Geòrgia, Armènia, Ucraïna, o el d'Israel i Palestina. Amb Ricardo Marquina parlem dels conflictes als territoris de l'antiga Unió Soviètica i de la dificultat d'exercir el periodisme a Rússia, un país on la llibertat de premsa està amenaçada.

Enric Folgosa Martí va començar la seva carrera periodística a Nicaragua retratant el final del règim sandinista. El 1992 cobreix el conflicte dels Balcans i comença a col·laborar amb Associated Press, l'agència americana per a qui ha treballat des d'aleshores. El 95 es trasllada al Caire i des d'allà cobreix Àfrica, Àsia i el Pròxim Orient. Deu anys més tard s'instal·la a Jerusalem com a editor en cap i viu els moments més durs de la segona intifada. El 2006 se'n va a Mèxic com a director de fotografia per a Llatinoamèrica per passar després a Nova York, com a cap d'edició de reportatges globals. Pel seu treball ha rebut diversos premis com el World Press Photo, el Bayeux, el Julio Fuentes i el Fotopress en tres edicions. Amb Enric Martí parlem de les cobertures que més l'han marcat, com la dels Balcans o la de Palestina. També parlem del paper actual del fotoperiodisme i dels reptes que han d'afrontar davant de les fake news o la intel·ligència artificial.

Pilar Bonet Cardona va començar la seva trajectòria periodística a diferents mitjans de les Balears abans de treballar per al Periódico de Catalunya. El 1980 es trasllada a Viena per cobrir l'actualitat dels països de l'est per l'Agència EFE. Tres anys més tard se'n va a Moscou com a corresponsal del diari El País a la Unió Soviètica, on cobreix esdeveniments històrics com la caiguda del mur de Berlín, la reunificació alemanya, l'arribada al poder de Gorbatxov i Borís Ieltsin, la desintegració de l'URSS i la caiguda dels règims comunistes dels països de l'Est. Pel mateix diari va exercir com a corresponsal a Alemanya durant quatre anys, abans de tornar a Moscou el 2001. Amb Pilar Bonet parlem dels principals esdeveniments que ha viscut com a corresponsal a Rússia, des de la desintegració de l'URSS fins a l'actual guerra amb Ucraïna, i la dificultat d'exercir el periodisme en un país on la llibertat de premsa està amenaçada.

Cèlia Cernadas va començar la seva trajectòria periodística a Ràdio Sant Cugat. L'any 1997 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on ha treballat des d'aleshores. Ha estat cap de la secció d'internacional dels serveis informatius de Catalunya Ràdio en dues etapes, corresponsal als Estats Units i enviada especial a diversos països per cobrir eleccions, crisis humanitàries i conflictes bèl·lics com els d'Iraq, Síria, Egipte, Líbia, Israel, Rússia, Mèxic, Cuba, Polònia, Hongria, Noruega o la guerra d'Ucraïna. Des del 2020 ha posat el focus en el tema migratori, amb cobertures a Lesbos, Samos, Turquia o el Senegal. És professora de periodisme internacional i autora del llibre "Fora de focus, La vida a les perifèries del món". Amb la Cèlia Cernadas parlem de la seva etapa com a corresponsal als Estats Units, però sobretot de les seves cobertures a Iraq, Síria i Ucraïna.

El periodista Xavier Aldekoa fa dues dècades que recorre el continent africà. Durant aquests anys ha cobert processos d'independència, crisis humanitàries, guerres fratricides o conflictes silenciats. Des de l'any 2009 és corresponsal per La Vanguardia i ha realitzat reportatges per diversos mitjans. És autor dels llibres: "Oceà Àfrica", "Fills del Nil", "Indestructibles", "Quixot al Congo". En tots recopila històries de les seves experiències com a reporter. Juntament amb Alfonso Armada ha publicat el llibre de diàleg "Àfrica endins". El seu treball periodístic ha estat reconegut amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Revbela de comunicació i el Premi de Periodisme Solidari Joan Gomis. Amb Xavier Aldekoa parlem de la riquesa cultural dels pobles africans i de la seva diversitat acostant-nos al continent en profunditat des d'una mirada àmplia i sensible.

Txell Feixas Torras és una periodista que ha estat enviada especial a Grècia, Mauritània, Ceuta, el Marroc, Washington, Nova York i en diverses cimeres internacionals del G-20. Durant 5 anys ha dirigit la corresponsalia a Beirut per TV3 i Catalunya Ràdio cobrint l'Orient Mitjà. En aquesta etapa ha informat sobre la guerra contra Estat Islàmic a l'Iraq, la guerra a Síria, la caiguda del califat des de Rojava o les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza. Ha publicat el llibre "Dones valentes", amb un gran èxit de vendes i de crítica. Amb Txell Feixas parlem de Beirut, del Líban i de les dificultats d'explicar una realitat tan complexa i canviant en un mitjà com la televisió i amb cròniques de pocs minuts.

Pablo Tosco és un fotoperiodista que ha cobert la ruta migratòria dels subsaharians que busquen un futur a Europa i el conflicte de l'Iraq i Síria i el seu impacte en països veïns. Ha documentat la vida als camps de refugiats al Txad, la República Centreafricana i el Sudan; projectes d'associacions de dones al Marroc i en diversos països de Sud-amèrica; les víctimes del terratrèmol a Haití, el Nepal i l'Equador; l'impacte de la sequera a Tanzània, Somàlia, Etiòpia, Mauritània i Burkina Faso, i l'epidèmia d'Ebola a Libèria i Sierra Leone. La seva obra ha estat publicada a El País, La Vanguardia, la BBC, Al Jazeera, la CNN, The Guardian, The Washington Post i The New York Times. És un dels guanyadors del World Press Photo del 2021. Amb Pablo Tosco parlem de les principals injustícies i desigualtats que ha denunciat amb la seva càmera al llarg de la seva trajectòria com a fotoperiodista.

Maribel Izcue ha desenvolupat bona part de la seva carrera periodística a Àsia, on ha treballat durant 10 anys entre les Filipines, l'Índia i el Japó com a corresponsal per a l'agència EFE. Al Japó va cobrir les conseqüències del tsunami i la crisi nuclear de Fukushima i la mort i successió del líder nord-coreà Kim Jong-il. També va cobrir el conflicte separatista a Mindanao. És cofundadora i redactora en cap de la revista 5W, i de Sonda Internacional. Amb Maribel Izcue parlem dels principals conflictes de l'Àsia i del repte de fer un periodisme d'anàlisi i reflexió, reposat i profund, lluny del "breaking news".

Mayte Carrasco és directora de documentals, periodista, i una de les poques reporteres que ha cobert els conflictes bèl·lics més importants i perillosos dels darrers 15 anys. Va ser corresponsal a França i a Rússia, i des del 2008 ha cobert per a diversos mitjans internacionals les guerres de Geòrgia, Afganistan, Mali, Líbia, Síria o Iraq, i els conflictes a Colòmbia i Veneçuela. Ha rebut diversos reconeixements com el premi IRIS de l'Acadèmia de les Arts i les ciències de la televisió, i el de millor corresponsal a l'estranger del Club Internacional de Premsa. És especialista en estudis per la Pau a la càtedra UNESCO, i en Terrorisme i resolució de conflictes per la Universitat de Reading al Regne Unit. Amb Mayte Carrasco parlem de la condició de freelance i de treballar en territoris i situacions d'alt risc, també de com compaginar-ho amb la família i la maternitat.

Roser Oliver i Olivella va començar la seva trajectòria periodística a TV3 el 1990. Ha viatjat a més de 70 països per acostar-nos la seva realitat i actualitat. Ha cobert conflictes com el de Ruanda o el d'Israel i Palestina, i també les guerres de Bòsnia, Kosovo i Afganistan. Durant onze anys va formar part de l'equip del programa "30 minuts". A mitjans del 2022 es va fer càrrec de la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio al Pròxim Orient. Amb Roser Oliver parlem del paper de la dona en el món del reporterisme televisiu, de la seva incursió en els conflictes bèl·lics en el context de la guerra dels Balcans, i de les seves cobertures al Pròxim Orient.

Tomàs Alcoverro i Muntané va entrar a la secció d'internacional de La Vanguardia el 1964 i des d'aleshores no ha canviat mai ni de diari ni de secció. Ha estat corresponsal a Atenes, París i Beirut. Des de la capital del Líban ha cobert tots els conflictes de l'Orient Mitjà dels últims cinquanta anys. Ha signat més de vuit mil cròniques per narrar l'actualitat d'una de les zones més convulses del planeta. Tomàs Alcoverro és possiblement el corresponsal, a escala mundial, que més temps ha cobert una zona de conflicte. Ha escrit diversos llibres com "Espejismos de Oriente", "El decano", "La historia desde mi balcón", "La noria de Beirut", "Un barceloní a Beirut" o "Tot està per dir". Tomàs Alcoverro ha entrevistat figures importants de l'Orient Mitjà com Yasser Arafat, el rei Hussein o Bashar al-Assad. Amb ell parlem de l'evolució de la figura del corresponsal i de les vivències que ha viscut a l'estranger durant mig segle.

Anna Surinyach Garcia és fotoperiodista, fundadora i editora gràfica de la revista 5W. El seu treball com a fotògrafa documental l'ha portat a Colòmbia, Mèxic, Bangladesh, Grècia, el Sudan del Sud, Síria, el Iemen, Palestina, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Nigèria, Somàlia i Ucraïna. Ha codirigit els documentals "Misbah" i "Boza" i ha rebut el Premi Desalambre a la perseverança 2020. Amb la fotoperiodista parlem dels moviments migratoris, els refugiats, les crisis humanitàries, la dona i els drets humans, conceptes que sempre són presents en els seus projectes.

Sergi Roca Puntí va començar la seva trajectòria periodística al Diari de Girona, El Periódico i Ona Catalana, abans d'entrar a Catalunya Informació i Catalunya Ràdio, on ha estat l'editor del "Mapamundi" i on actualment és el cap de la secció d'Internacional dels serveis informatius. Ha estat corresponsal a la Xina, ha cobert el cop d'estat d'Egipte del 2013, la revolta Maidan, la crisi nuclear de Fukushima o l'atemptat contra Charlie Hebdo. Per explicar l'actualitat des de la primera línia ha viatjat a Libèria, Somàlia, Haití, Armènia, Macau, Tunísia, Hongria, Lesbos, Idomeni i Lampedusa. El 2021, pocs mesos després de l'arribada dels talibans al poder, va viatjar a l'Afganistan i també s'ha desplaçat a Ucraïna per cobrir la invasió russa. Amb en Sergi Roca parlem dels episodis més destacats de la seva trajectòria periodística i de com es gestionen les cobertures des de la secció d'Internacional dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.

Raül Gallego és videoperiodista i director de documentals. Ha narrat les principals guerres, cops d'estat, desastres naturals, revoltes i conflictes socials dels últims 20 anys. Ha treballat per a TVE, TV3, The Associated Press, Al-Jazeera, The Washington Post, South China Morning o amb l'artista i dissident xinès Ai Weiwei. Pels seus reportages i documentals ha estat nominat als Emmys i ha rebut nombrosos premis internacionals, com l'Edward Murrow Award, el Royal Television Society, el Miguel Gil o el FotoPres. Coincidint amb el 20è aniversari de la mort de José Couso, Raül Gallego ens parla d'aquell fatídic episodi que ell va viure en primera persona. Estava allotjat amb altres reporters a l'Hotel Palestina de Bagdad quan un projectil d'un tanc de l'exèrcit americà va disparar contra l'hotel. El càmera de l'agència Reuters, l'ucraïnès Taras Protsyuk, va morir a l'acte, i José Couso, càmera de Telecinco, va morir unes hores després en un hospital de Bagdad. Amb Gallego parlem d'aquest tràgic assassinat i dels perills, els riscos i les conseqüències de l'ofici de reporter de guerra que porta fent arreu del món i havent viscut tres anys al Pròxim Orient i 12 a l'Àsia.

El nom de la periodista Mònica Bernabé Fernández va lligat indissolublement a l'Afganistan. Hi va viatjar per primera vegada l'any 2000 i el 2006 s'hi va establir definitivament. Va viure a Kabul durant 8 anys, i es va convertir en l'única periodista espanyola que ha treballat permanentment en aquest país del sud de l'Àsia. Els seus treballs en zones de conflicte se centren en la denúncia contra la violació dels drets humans i de les dones. Actualment treballa al diari Ara, on compagina grans reportatges socials de proximitat amb la secció d'internacional, per qui ha cobert, entre d'altres, la guerra d'Ucraïna. Ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Cirilo Rodríguez, el Premi de Periodisme Julio Anguita Parrado o el Premi Proteus. Parlem amb ella de la complexitat del Pròxim Orient i de la manera com una dona occidental pot fer de periodista en un país governat per talibans.

Manel Alías va començar la seva etapa a TV3 presentant l'informatiu infantil "InfoK", després va ser cap d'edició de "La nit al dia" i va dirigir alguns reportatges del programa "30 minuts". El 2014 es va traslladar a Moscou com a primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia. Des d'aleshores ha treballat a Txetxènia, ha cobert la guerra de Síria i ha estat un dels pocs reporters que va poder entrar al Donbass seguint l'exèrcit rus al front de guerra. Com a corresponsal, ha explicat la guerra d'Ucraïna des de l'inici. Ha guanyat nombrosos reconeixements, com el Premi Nacional de Periodisme, i ha publicat els llibres "Rússia, l'escenari més gran del món" i "L'última victòria de l'URSS". Amb Manel Alías parlem de la cruesa i l'absurditat de la guerra, i de la manera d'explicar-la i narrar-la sense caure en clixés i sensacionalismes.

Cristina Solias Marín ha cobert la crisi de refugiats a Macedònia i Grècia, ha informat des de Jordània, Líbia, Síria, l'Iraq i els territoris palestins. Ha cobert les campanyes electorals dels Estats Units, França i la Gran Bretanya. Actualment, treballa al programa "Planta baixa" de TV3, per a qui s'ha desplaçat a la guerra d'Ucraïna. És col·laboradora habitual a La Vanguardia, el diari Ara o Nació Digital. Solias va viatjar amb el fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova als territoris on Estat Islàmic tenia el seu califat: Sirte, Mossul i Raqqa, i és una de les poques periodistes que va poder entrar en aquestes zones tan complexes i conflictives. Amb ella parlem d'aquestes cobertures, de les dificultats d'exercir el periodisme al Pròxim Orient i de la mirada femenina dins el sector del reporterisme.

Marc Marginedas Izquierdo és un periodista que ha cobert les principals guerres dels darrers vint anys, com les d'Algèria, l'Iraq, Txetxènia o l'Afganistan, l'ofensiva d'Israel al Líban o les primaveres àrabs de Tunísia i Líbia. Ha passat més de 20 anys com a corresponsal a Moscou. Ha rebut molts premis, entre d'altres, el Premi Luka Brajnovic, el José Couso, el Cirilo Rodríguez i el Premi Nacional de la Premsa. Una de les darreres cobertures que ha fet per al seu diari, El Periódico de Catalunya, és la guerra d'Ucraïna. El 2013 va ser segrestat a Síria per Estat Islàmic, un captiveri que va durar 6 mesos. Amb Marginedas parlem del seu segrest, de la forma que el va afrontar i el va superar, i fonamentalment del Pròxim Orient i de l'ex-URSS, els dos territoris que més l'han marcat.

Rosa Maria Calaf Solé ha informat, al llarg de gairebé quatre dècades, dels esdeveniments més importants de la història recent. Ha estat corresponsal per a Ràdio Televisió Espanyola a Nova York, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Moscou. L'any 1982 va formar part de l'equip fundador de TV3. El seu treball periodístic ha estat guardonat amb diversos premis, com l'Ondas a la millor labor professional, el Women Together de les Nacions Unides, el Cirilo Rodríguez, el José Couso i el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya. Actualment es dedica a la docència i a la divulgació i col·labora en diverses institucions i ONG. Pionera en la visibilització de la dona dins el periodisme i el reporterisme, amb Rosa Maria Calaf repassem una trajectòria intensa i extensa i ens apropem al periodisme en majúscules.

Santi Palacios és fotoperiodista, director i fundador de SONDA Internacional, un mitjà de comunicació especialitzat en la crisi climàtica. Amb la seva càmera ha retratat més de 50 països. Especialitzat en migracions, conflictes i ecologia humana, interessos que li venen, en part, per la seva formació com a sociòleg. Les seves imatges s'han exhibit a desenes de ciutats i ha rebut diversos premis i reconeixements, com el World Press Photo, l'Overseas Press Club of America, el Pictures of the Year o el Premi Nacional de Fotoperiodisme d'Espanya dos anys consecutius. És col·laborador habitual d'Associated Press i de la revista 5W, també ha treballat en diverses ocasions per a The New York Times, TIME Magazine, CNN, The Sunday Times o El País. Amb Santi Palacios parlem del poder de la fotografia però també de la complexitat i el repte d'explicar la crisi climàtica en imatges.

Cristina Mas és periodista de la secció d'internacional del diari Ara. Ha cobert les revoltes àrabs del 2011 i els conflictes de Palestina, el Marroc, Tunísia, el Líban, Turquia i Grècia. Recentment també ha cobert la guerra a Ucraïna. Ha guanyat diversos premis, entre ells la Medalla d'Or a la Cobertura Informativa Multimèdia d'Actualitat dels premis ÑH. Amb la Cristina Mas parlem dels moviments migratoris, de la situació al Mediterrani i a Melilla, de la guerra a Ucraïna, i del paper de la premsa escrita catalana respecte a la informació internacional.

Plàcid Garcia-Planas Marcet és des del 1988 reporter de la secció d'Internacional de La Vanguardia. Ha cobert més d'una desena de guerres, com les del Golf, l'Iraq, els Balcans, Líbia, Palestina o recentment la d'Ucraïna. Garcia-Planas és un dels pocs periodistes que va aconseguir entrar a Arghandab, la ciutat emblemàtica dels talibans a l'Afganistan. És autor de diversos llibres: "La revancha del reportero: Tras las huellas de siete grandes corresponsales de guerra", "Jazz al despatx de Hitler", "Sarajevo 1914" i "La noia de la Pirelli", entre d'altres. Ha estat reconegut amb el Premi de Periodisme d'Investigació Grup Godó i Grup 62 i el Premi Cirilo Rodríguez. Amb Plàcid Garcia-Planas parlem de la dificultat i el repte de narrar el conflicte, la guerra, la mort i el dolor.

Alba Sotorra Clua és documentalista i productora independent. Ha treballat a Síria, l'Afganistan, Corea, Bòsnia, Cuba, els Estats Units, Guatemala, l'Iran, el Pakistan, Puerto Rico o Qatar. Els seus darrers documentals són: "Francesca i l'amor", "El retorn. La vida després de l'ISIS", "Comandant Arian" i "Game Over", que el 2015 va guanyar el Premi Gaudí al millor documental. Els seus documentals s'han estrenat a festivals internacionals com el Hot Docs del Canadà, el Shanghai International Film Festival, el Human Rights Watch Film Festival de Nova York, o el Karlovy Vary de la República Txeca, entre d'altres. Amb l'Alba Sotorra parlem del paper de la dona en el món audiovisual, i de la necessitat d'apostar per mirades que ofereixin perspectives diferents del món actual.

Cada guerra i cada conflicte té el seu hotel: camp base, refugi, lloc de trobada i retrobada de reporters i reporteres. El nostre és un hotel nòmada que es desplaça a espais rellevants per als protagonistes, i a través d'una conversa intimista, ens aproximem a les experiències que han viscut durant la seva carrera deu reporters catalans.