És un cas aïllat o cada cop hi ha més violència? Com s'ha de tractar aquest noi? Se l'ha de separar de la família? Quina responsabilitat ha d'assumir el nen, la família i la societat, en general? Amb la Cristina hem reflexionat sobre aquest cas des del punt de vista sociològic.

La Cristina forma part de la iniciativa per la reforma horària i n'hem parlat aquesta setmana perquè han aconseguit que el govern es comprometi a impulsar una reforma horària que permeti millorar la qualitat de vida i conciliar les vides laboral i familiar.

Just després de l'apagada dels canals 3/24 i 33/Super3 a les Balears, hem parlat de la situació del català en aquesta comunitat i de la funció social de TV3 a la zona.

Arran de la final de GHVIP, que ha guanyat la Belén Estéban, hem parlar de l'admiració i l'odi que suscita aquest personatge, de quin tipus d'exemple són per la societat i de com ha arribat a aconseguir aquesta fama.

Hem analitzat les dades presentades per SOS racisme a l'informe "l'estat del racisme a Catalunya", que cada any preparen amb motiu del dia mundial contra el racisme i la xenofòbia, que és el 21 de març.

Aquesta setmana hem conegut una sentència pionera d'un jutge de Barcelona que reconeix els drets laborals de les prostitutes i les equipara amb qualsevol treballador. L'escrit diu que és així quan la prostitució no és forçada i quan s'exerceix en un prostíbul. Arran d'això hem reflexionat amb la professora Sànchez-Miret sobre si la prostitució es pot exercir o no d'una manera lliure i sobre per què en uns països es continua prohibint d'una manera tan ferma i en canvi en d'altres, com el nostre, es lluita per la seva regulació.

Aquesta setmana hem sabut que la Societat Ornitològica de Suècia està canviant els noms d'alguns ocells perquè tenien connotacions racistes. Per exemple, molts noms d'ocells que contenien la paraula neger, que es traduiria pel nigger anglès. A partir d'aquesta notícia, hem parlat de les connotacions del llenguatge i de diferents formes de discriminació.

L'operació estètica de moda és la d'allisar el mont de Venus i arran d'això amb la Cristina Sánchez-Miret, professora de sociologia, hem parlat dels cànons de bellesa, dels límits de l'estètica i de si tot plegat s'ha convertit en una tirania, sobretot per a les dones.

El Museu Nacional de Ciències Naturals ha suspès una intervenció titulada ?Excreta? després que les dues autores, Laura Corcuera i Mònica Cofiño, la promocionessin hores abans amb una foto en què apareixien defecant. Estaven ajupides i en posició fecal sobre el monument dedicat a la Constitució del 1978 que hi ha als jardins del museu. Arran d'aquesta notícia, i de les explicacions que ens ha donat una de les artistes, hem reflexionat sobre la censura i els límits (si és que n'hi ha), de l'art.

Hem parlat dels valors de l'esport, i en aquesta societat en què el gran esport són diners, fama, luxe, grans audiències a la televisió, competitivitat ferotge..amb Dani López Pinedo, porter de l'Atlètic Barceloneta de Waterpolo, i amb la sociòloga i professora de la Universitat de Girona Cristina Sánchez Miret.

Arran de l'estrena de l'adaptació de "50 ombres d'en Grey", que és una de les més esperades de la temporada, hem parlat del sexe, i de quina concepció en tenim a la societat actual.

El nou govern de Syriza, a Grècia, no tindrà ni una sola dona, i això ha provocat moltíssimes crítiques. L'etiqueta #SenseDonesNohihaDemocràcia, per exemple, ha estat trènding tòpic a Espanya aquesta setmana. Així que amb la Cristina Sànchez-Miret hem parlat de paritat.

Hem parlat del matrimoni i de la importància d'aquesta figura en la societat actual, arran d'un estudi que assegura que les persones casades gaudeixen de millor salut, sobretot entre els 40 i els 50 anys.

La reina Letícia ha aparegut públicament amb una polsera reivindicativa de l'Associació per la Racionalització dels Horaris. I és arran d'això que ens preguntem, per una banda, si una reina ha de reivindicar aquest tipus de causes, i per l'altra, què busca exactament aquesta iniciativa i com es pot aconseguir una millor conciliació de la vida familiar, laboral i personal.

Arran dels atemptats d'aquesta setmana a la revista 'Charlie Hebdo', a París, amb la Cristina Sànchez-Miret hem analitzat el paper de les revistes satíriques, però també hem parlat de la llibertat d'expressió i de les expressions de la societat en contra de la violència.

Quantes joguines hauria de rebre cada nen i de quin estil? Amb la Cristina Sànchez-Miret avui hem reflexionat sobre els tòpics de la societat que es veuen reflectits en les joguines i com escapar-nos d'ells.

Com el Nadal és època d'àpats familiars, avui hem parlat de la família i el seu paper en la societat.

La Cristina Sánchez-Miret ha fet una anàlisi del fenomen sociològic de La Marató en aquest país i de com entenem la solidaritat els catalans.

Arran de la posada en llibertat de l'etarra Santi Potros, i després de saber que Rodrigo Rato es pot enfrontar a 6 anys de presó, avui ens hem preguntat per les presons, la seva funció, i la vida dins d'elles.

Arran de la posada en llibertat de l'etarra Santi Potros, i després de saber que Rodrigo Rato es pot enfrontar a 6 anys de presó, avui ens hem preguntat per les presons, la seva funció, i la vida dins d'elles.

El professor d'ESADE Carles Torrecilla ha explicat per què arriba ara aquesta tradició consumista dels EUA, i amb la Cristina Sànchez-Miret hem reflexionat sobre la febre consumista i per què no disminueix tot i la crisi.

Segons l'IDESCAT, de 25.282 dues persones que es van casar el 2013, només 3.945 ho van fer per l'església, un 20% menys que l'any anterior. I arran d'això ens hem preguntat si l'església catòlica encara és a temps de recuperar i guanyar fidels.

Intermon Oxfam ha publicat aquesta setmana "L'informe anual sobre les desigualtats al món" i l'hem analitzat amb la Cristina Sànchez Miret.

Arran de la Llei de Consultes del Parlament del referèndum per la independència d'Escòcia, hem reflexionat sobre la participació en democràcia. Quin poder té el ciutadà més enllà del vot? Quins altres canals de participació existeixen? La nostra democràcia, és activa o passiva?