El 21 d'octubre de 1912 naixia a Budapest un dels millors directors de la història, Sir Georg Solti. La seva obsessió per la perfecció van fer d'ell un dels mestres més llegendaris de tota la història i, malgrat haver dirigit algunes de les orquestres més importants del món, on —ell assegurava— va ser més feliç va ser amb la Simfònica de Chicago. "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, te n'expliquen els motius.

La família de Thomas Beecham era enormement rica, i això li va permetre poder formar-se com a director de manera autodidàctica, gràcies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara bé, gràcies al seu talent va poder esdevenir un dels directors més destacats de la seva generació, alhora que va impulsar la creació de diverses orquestres.

En aquest capítol ens traslladem fins a Alemanya amb Otto Klemperer, un director que va rebre classes de direcció de Gustav Mahler i de composició d'Arnold Schönberg, i gràcies a les gravacions discogràfiques que va realitzar amb l'Orquestra Philharmonia de Londres, va esdevenir mundialment famós.

Compositor, professor, escriptor i director, Pierre Boulez va ser un gegant de la història musical, i la seva visió matemàtica de la música va fer d'ell un mestre innovador que reivindicava la composició contemporània, però que també va destacar amb les seves lectures nítides que volien reivindicar la idea original del compositor.

Va néixer a Austràlia, es va formar primer al Regne Unit i després a Praga, on va descobrir la música Janácek, que va enamorar-lo fins a tal punt que es va marcar l'objectiu de reivindicar-la a escala internacional.

Tota una setmana dedicada a Alexander von Zemlinsky ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la dediquem al compositor Alexander von Zemlinsky, potser un nom no gaire conegut, però un creador amb un talent enorme. Va ser alumne d'Anton Bruckner, Johannes Brahms va ajudar-lo a publicar la seva primera obra i va ser el mestre de contrapunt d'Arnold Schönberg. Amb aquesta carta de presentació, val la pena tenir-lo en compte. En aquest primer capítol l'Albert i el Pedro repassen els seus primers anys com a compositor.

Zemlinsky va rebre influències de gegants com Brahms i Bruckner, però també va ser decisiu en la formació d'Arnold Schönberg. Ara bé, com és la seva música? En aquest segon capítol, "Els homes clàssics" de Catalunya Música repassen les influències que va rebre Zemlinsky en la seva obra.

El nazisme va ser nefast per a Zemlinsky, que va haver d'exiliar-se als Estats Units, i un cop allà no va saber adaptar-se i va morir pràcticament en la misèria. Potser això ha fet d'ell un compositor força desconegut.

Després dels tres primers capítols que ens han permès redescobrir la vida i obres de Zemlinsky, en aquest capítol "Els homes clàssics" se centren en una de les seves obres més importants, la Simfonia lírica op. 18.

A banda del seu llenguatge simfònic, Zemlinsky també va tenir un èxit enorme en el terreny operístic, i una de les seves obres més aplaudides és "Una tragèdia florentina", títol que avui analitzen "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota la vida de Saint Saëns, explicada pels "Homes clàssics" i resumida en una hora de ràdio aquí, a Catalunya Música.

"Els homes clàssics" no es mouen França tot i que viatgen en el temps per commemorar el 189è aniversari de Camille Saint-Saëns, la llarga vida del qual ens permetrà conèixer la música francesa del segle XIX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran comencem pels primers anys del que va ser tot un nen prodigi.

El que havia sigut el Mozart francès, com a nen prodigi va seguir amb èxit els estudis al conservatori, i es va graduar amb només 18 anys. Els anys d'estudis de Saint-Saëns amb "Els homes clàssics".

Saint-Saëns de seguida va triomfar com a organista, però una important donació econòmica li va permetre deixar-ho tot per dedicar-se només a la composició. Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo

El final del segle XIX va ser el del reconeixement internacional de Saint-Saëns. Amb "Els homes clàssics" descobrim per què.

Saint-Saëns no es va sentir còmode amb les noves tendències musicals de principis del segle XX i malgrat tot va continuar actiu professionalment fins als últims dies de la seva vida. Les últimes obres de Saint-Saëns amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada al compositor francès Paul Dukas resumida en una hora de ràdio!

"Els homes clàssics" viatgen a França per descobrir la figura del compositor Paul Dukas més enllà del "one hit wonder". Comencem repassant els seus primers anys de vida amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Paul Dukas no es va casar amb cap tendència musical i alhora les va abraçar totes. L'equidistància en l'estètica musical de Dukas, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Dukas va admirar Beethoven i això es fa evident en algunes de les seves obres. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo repassem les més importants.

Segons els musicòlegs, la simfonia en do de Dukas és una obra acolorida i encantadora. Amb "Els homes clàssics" sabrem per què.

L'òpera "Ariadna i Barbablava" de Dukas va ser el drama líric de més èxit del compositor francès. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo en descobrim les interioritats.

El 23 de setembre van morir Vincenzo Bellini (1835) i Maria Malibran (1836), però, més enllà de la coincidència en la data de la mort de tots dos, en el terreny personal també es van conèixer, admirar i influenciar. Aquesta setmana ens endinsarem en la relació entre el cèlebre compositor italià i la diva de l'òpera.

Malibran i Bellini es van conèixer a Londres: ella hi anava a cantar i ell, a supervisar una de les seves òperes. Segons sembla, el compositor es va fascinar per l'art de la diva, i ella es va enamorar de la música de Bellini. Tant és així que triaria una de les òperes de Bellini per fer el seu debut sonat al teatre més important del món, la Scala de Milà.

Malibran tenia una veu molt singular i personal, i segurament avui no cantaria papers com el de Norma (Bellini) tal com es fa en l'actualitat. Es canta igual ara que fa 200 anys? "Els homes clàssics" analitzen com ha evolucionat el cant al llarg dels anys.

Cantants com Maria Callas van marcar una nova manera de cantar, però també tenors com Gilbert Duprez van canviar la manera de cantar dels tenors per sempre més, o Glenn Gould va modificar la percepció que tenim de la música de Bach per sempre més. I tots ells no sempre van rebre el suport esperat.

Tota una setmana dedicada a la cantant Maria Malibran i al compositor Vincenzo Bellini que ens ha permès endinsar-nos en com s'interpreta la música, i com els gustos del públic condicionen l'art de la interpretació. Recupera els moments més destacats en el resum setmanal.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han dedicat el programa al compositor Gustav Holst. Recupera el resum dels 5 capítols dedicats a compositors britànics de qui es commemora el 150è aniversari del seu naixement.

"Els homes clàssics" commemoren el 150 aniversari del compositor anglès Gustav Holst repassant la seva biografia i les seves obres més interessants. Comencem amb els seus anys de formació amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Quan Holst descobreix la música de Wagner, els seus gustos musicals canvien per sempre. Ho expliquem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de deixar el Royal College of Music, Holst comença una carrera intensa com a compositor. Amb "Els homes Clàssics" descobrim la seva trajectòria.

En la setmana de Diada de Catalunya, "Els homes clàssics" s'han volgut fixar en composicions que, d'una manera o d'una altra, representin la identitat d'algun poble. Avui, per començar, indaguen en la relació entre Finlàndia i el compositor Jean Sibelius.

Giuseppe Verdi va esdevenir tota una llegenda per a la cultura italiana, però què té la seva música perquè representi tan bé els italians? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Si en els dos primers capítols de la setmana ens hem fixat en composicions que, d'una manera o d'una altra, van ajudar a crear la identitat d'un poble, avui volem fixar-nos en dues obres que, d'entrada, no tenen cap mena de relació, i són d'un rus i un alemany: Txaikovski i Beethoven.

En el darrer capítol d'aquesta setmana, "Els homes clàssics" tornen a Rússia per destacar una composició que es va concebre com un retrat de la història dels russos: l'òpera "Boris Godunov", de Modest Mussorgski.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" han viatjat gràcies a la música. Recupera el resum dels 4 capítols dedicats a compositors com Sibelius, Verdi, Txaikovski, Beethoven i Mussorgski.

Tota una setmana dedicada a la tonalitat de fa major, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Gràcies a la seva suite "Els planetes", Holst va gaudir de fama internacional i va rebre nombrosos encàrrecs dels Estats Units. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran escoltem aquesta suite galàctica.

Amb l'Òpera "The perfect fool", Holst fa sàtira de Verdi, Wagner i Debussy. Ho descobrim amb l'humor habitual d'"Els homes clàssics".

"Els homes clàssics" comencen la temporada envoltats de natura i apassionats i, per això, dediquen la primera setmana a la tonalitat de fa major. En descobrim els inicis amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Encara que sembli mentida, hi ha una altra simfonia, més enllà de la "Pastoral", que està en fa. Beethoven i el fa major, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Es podria arribar a dir que la tonalitat de fa major és pròpia de les obres religioses alemanyes? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tot i la mort de la tonalitat, encara hi ha compositors que escriuen en fa major. En repassem els més interessants amb els Homes Clàssics.

Què té a veure la Passió amb la tonalitat de fa menor? Els Homes Clàssics ens ho expliquen.

Tota una setmana dedicada a les propostes estivals dels oients, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio. Marxem de vacances, fins al setembre!

Aquesta setmana "Els homes clàssics" agafen vacances, per això han decidit preguntar als oients del programa què tenen previst escoltar al llarg de l'estiu, i d'entre les respostes han triat algunes obres per dedicar-los la setmana. Per començar, la "Primera simfonia" de Ludwig van Beethoven.

En la darrera setmana de la temporada 2023/24 sou els oients els que heu triat les obres que protagonitzen els cinc capítols. Avui és el torn del Trio per a piano opus 97 de Beethoven, més conegut com "L'arxiduc".

En aquest tercer capítol amb propostes dels oients viatjarem fins al Regne Unit per descobrir el Concert per a oboè de Vaughan Williams.

L'estiu té diverses cites destacades en les agendes dels melòmans, i una de destacada és el Festival Wagner de Bayreuth, on es representarà l'òpera "Tristan und Isolde". I és que escoltar Wagner és una altra de les propostes estivals dels oients del programa.

No hi ha compositor més alegre i estival que el cèlebre Gioachino Rossini, una altra de les propostes que ens han fet els oients per passar l'estiu més musical possible. Ens retrobem al setembre!

En la setmana de Sant Joan, per tant la setmana amb més festes majors de Catalunya, "Els homes clàssics" es fixen en composicions amb caràcter festiu. Comencem la setmana amb Händel i la "Música per als reials focs artificials".

En el context de la setmana dedicada a la música de caràcter alegre o festiu, avui "Els homes clàssics" volen destacar la Simfonia número 85 en si bemoll major de Haydn, coneguda com "La reina". Una composició feta des de l'absoluta llibertat creativa.

El tòpic diu que Beethoven no era un compositor alegre, però molta de la seva música ens omple de joia, com el seu concert per a piano número 2 en si bemoll major op. 19, una obra creada en un context de gran alegria pel compositor de Bonn.

Segurament pocs posaríeu Weber a la llista de compositors alegres, però "Els homes clàssics" asseguren que, gràcies al clarinet, va crear obres molt optimistes.

Tota una setmana dedicada a composicions alegres de Händel, Haydn, Beethoven i Weber ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada als compassos, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens parlen d'una qüestió tècnica important: la mètrica musical, i més concretament els compassos. Comencem descobrint-ne l'origen amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els compassos poden ser simples o compostos, i avui toca el torn dels simples. El 2, el 3 i el 4 amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Si al programa anterior vam explicar els compassos simples i els vau entendre, amb els compostos no tindreu cap problema. El 6, el 9 i el 12, amb "Els homes clàssics".

La majoria de compassos que coneixem són regulars, però també existeixen els irregulars. Els descobrim amb "Els homes clàssics".

Moltes de les danses tradicionals tenen compassos irregulars. Les repassem amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada al compositor Edvard Grieg, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" commemoren el naixement del compositor més important de Noruega: Edvard Grieg. Comencem fent un repàs de la seva biografia.

La música de cambra va ser un dels formats que més va explorar Grieg. En el capítol d'avui repassem les seves sonates per a violí i piano amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Grieg va ser un compositor poc prolífic en obres de gran format. Tot i això, va compondre una sonata per a piano i una altra per a violoncel i piano molt interessants. Amb "Els homes clàssics" les coneixem.

El piano va ser el seu instrument i ho demostra la gran quantitat de petites peces per a piano que va compondre. Amb "Els homes clàssics" les revisem.

Sabíeu que el matí del "Peer Gynt" no és el començament de l'obra? O sí? Amb Pedro Pardo i Albert Galceran descobrim aspectes de la música incidental de Grieg, així com de les seves danses simfòniques.

Tota una setmana dedicada a la vida i algunes de les òperes que millor ha cantat la mezzosoprano romana Cecilia Bartoli, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana la mezzosoprano Cecilia Bartoli celebrarà el seu aniversari, per això "Els homes clàssics" han decidit dedicar-li cinc programes per saber què ha fet d'ella una de les grans dives de la nostra generació. Avui, per començar, els seus inicis com a cantant.

Gràcies a la televisió Cecilia Bartoli va cridar l'atenció d'alguns dels més importants directors del moment, i això li va permetre, de manera progressiva, arribar als escenaris més importants del món. T'ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics".

"La Cenerentola", de Rossini, va ser el primer títol que va donar fama mundial a Cecilia Bartoli, avui t'expliquem el perquè.

Més enllà de les agilitats i les coloratures, la Bartoli és una cantant amb un enorme gust i una línia de gran musicalitat, per això els inicis de la seva carrera van ser amb Mozart. Avui ens fixem en una de les primeres gravacions importants de la diva romana, "Idomeneo", de Mozart.

En el terreny operístic Haydn és un gran desconegut, eclipsat per --entre d'altres-- Mozart. Avui volem reivindicar-lo a través de l'òpera "Armida" que Bartoli va protagonitzar dirigida per una llegenda de la direcció, Nikolaus Harnoncourt.

Tota una setmana dedicada a compositors com Pedrell, Granados, Albéniz, Toldrà i Mompou ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" no volen moure's gaire, per això dedicaran els cinc capítols a cinc obres de cinc compositors nascuts a Catalunya. Comencem amb "El cant de les muntanyes" de Felip Pedrell.

En aquesta setmana quilòmetre 0, "Els homes clàssics" marxen fins a Lleida amb Enric Granados, tot i que s'hauran de moure entre París i Nova York per repassar la història de l'òpera "Goyescas".

Coincidint amb l'aniversari del naixement d'Isaac Albéniz, avui us proposem conèixer millor una de les seves obres més rellevants, la suite "Ibèria".

Considerat el pare de la cançó catalana, Eduard Toldrà va ser un músic importantíssim en la creació d'una identitat musical catalana, i avui "Els homes clàssics" es fixen en els seus "Sis sonets" que va compondre l'any 1921.

En aquesta setmana dedicada a compositors catalans, no podia faltar-nos la delicadesa pianística de Frederic Mompou, de qui avui "Els homes clàssics" en destaquen les seves "Cançons i danses".

Scarlatti, Schubert, Brahms, Dvorák i Prokófiev protagonitzen la setmana amb les seves obres per a piano menys conegudes. Escolta'n el resum.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemora l'estrena de la Segona simfonia d'Elgar fent un repàs d'algunes de les segones simfonies de grans compositors de la història. Comencem amb clàssics com Haydn, Mozart i Beethoven.

La Segona simfonia de Schubert té grans referències a obres de Beethoven, com no podia ser d'una altra manera. La redescobrim amb "Els homes clàssics".

Amb l'excusa de conèixer la Segona de Schumann, anem a classe i coneixem el concepte d'acords disminuïts, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La vida d'Elgar té molts paral·lelismes amb compositors romàntics europeus del segle XIX. Coneixem les fonts d'inspiració de la seva segona simfonia amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a les segones simfonies de grans compositors, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen reivindicar obres per a piano poc conegudes de compositors molt coneguts. Comencem la setmana amb un compositor que va escriure més de 500 sonates per a piano! Scarlatti, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El rei de la música de cambra i el lied també va compondre petites grans joies per a piano. El piano de Schubert amb "Els homes clàssics".

Conegut per les simfonies i els concerts, la música per a piano sol de Brahms és desconeguda per al gran públic i "Els homes clàssics" la reivindiquen.

Fidel al seu estil, Dvorák va compondre les millors obres per a piano sol en la seva època americana. Les descobrim amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Sarcasmes, visions fugitives. Aquests són alguns dels títols suggerents de les obres per a piano sol de Prokófiev. Amb "Els homes clàssics" en fem un repàs.

Tota una setmana dedicada a la música simfònica de Brahms, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

De Brahms, n'han parlat molt, però potser no tant de la seva música simfònica, més enllà de les simfonies. Aquesta setmana veiem grans obres simfòniques de Brahms començant per les "Variacions sobre un tema de Haydn".

Els concerts per a piano de Brahms són veritables simfonies concertants. Amb "Els homes clàssics" ens apropem al primer dels dos que va compondre.

Després del primer, encara va trigar uns anys a compondre el segon. Amb "Els homes clàssics" repassem el concert per a piano número 2 de Brahms.

El concert de violí de Brahms és una altra de les seves obres simfòniques més enllà de les simfonies. Ens hi apropem amb "Els homes clàssics".

El doble concert va ser l'última obra simfònica que va compondre Brahms; l'hi van estrenar dos grans amics seus. Amb "Els homes clàssics" sabrem de qui parlem.

L'any 1891 obria a Nova York un llegendari auditori que ha estat la porta d'entrada al mercat americà dels músics més grans de la història, i ja ho va ser des de la seva inauguració, en la qual va participar el gran P.I. Txaikovski. Descobreix la història del Carnegie Hall amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Gràcies al violinista Isaac Stern, el Carnegie Hall de Nova York no va acabar tancant les portes. "Els homes clàssics" dediquen aquest capítol a la relació entre el violinista i el llegendari auditori.

Leonard Bernstein va debutar com a director al Carnegie Hall, i al llarg de la seva vida hi va actuar en més de 400 ocasions. Avui "Els homes clàssics" es fixen en la relació entre Bernstein i el Carnegie Hall.

Montserrat Caballé es va donar a conèixer internacionalment actuant d'última hora al Carnegie Hall; Victòria dels Àngels hi va actuar una trentena de vegades, i Alícia de Larrocha hi va desplegar el seu enorme talent amb el piano. Acabem la setmana fixant-nos en l'enorme talent de tres grans intèrprets que van impressionar el públic del Carnegie Hall.

Tota una setmana dedicada a la història del Carnegie Hall, amb noms com Txaikovski, Isaac Stern, Leonard Bernstein, Montserrat Caballé, Alicia de Larrocha i Victòria dels Àngels, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada al llibretista Felice Romani i als llibrets d'òpera que va escriure per a compositors com Rossini, Bellini, Donizetti i Verdi, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana de Sant Jordi "Els homes clàssics" volen ressaltar la importància del text en la música, per això volen palar d'un dels llibretistes més importants de la història de l'òpera italiana del segle XIX, Felice Romani. En aquest primer capítol s'aproximen a la biografia del llibretista i s'endisen en el procés creatiu de l'òpera "Lucrezia Borgia", que va ser un autèntic maldecap per a Gaetano Donizetti.

Felice Romani va escriure llibrets d'òpera per a molts compositors, però va ser amb Bellini amb qui va tenir una de les relacions més intenses. Tant és així que no tot va acabar bé. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Felice Romani també va treballar amb Rossini, però el resultat d'una de les seves col·laboracions més importants va ser un fracàs a causa del públic més "entès" de Milà. Vols saber què va passar? No et perdis aquest capítol amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Donizetti va aconseguir algun dels seus èxits més grans gràcies al llibrets de Felice Romani. De fet, es considera que Donizetti arriba a la seva maduresa com a compositor gràcies a l'òpera "Anna Bolena". Avui ens hi fixem.

Verdi va treballar un llibret de Felice Romani per compondre una òpera còmica, però el resultat va ser desastrós. Els "Homes clàssics" et presenten el primer gran fracàs del genial G. Verdi.

Bach, Mozart, Beethoven, Stravinsky i Bartók: cinc gegants de la composició han protagonitzat la setmana que hem dedicat a concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants. Escolta'n el resum en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen donar tot el protagonisme als instruments solistes i als concerts que els hi han dedicat, però amb una premissa: el protagonista ha de ser més d'un instrument. Així, comencen la setmana amb el Concert per a dos violins (o doble concert) BWV 1043 de J.S. Bach.

Concert o simfonia concertant? Quina és la diferència? "Els homes clàssics" t'ho expliquen i et presenten la Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en mi bemoll major de W. A. Mozart.

Per què els compositors del Romanticisme van deixar d'utilitzar el terme "simfonia concertant"? No et perdis aquest capítol que té com a protagonista Beethoven i el seu extraordinari Concert per a violí, violoncel i piano en do major op. 56 ("Triple concert").

Un concert pot ser denominat "concert" si prescindeix de l'orquestra? El compositor Igor Stravinsky considerava que sí, i ho va demostrar en el seu Concert per a dos pianos que protagonitza el capítol d'avui del programa d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Acabem la setmana que hem dedicat als concerts per a més d'un instrument i les simfonies concertants amb un Concert per a orquestra, el de Béla Bartók.

Tota una setmana dedicada a simfonies número tres posteriors a Beethoven ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Cada mes d'abril es commemora l'aniversari de l'estrena de l'"Heroica", de Beethoven, una simfonia que va marcar un abans i un després en la història de la música. "Els homes clàssics" dediquen la setmana a terceres simfonies de compositors posteriors a Beethoven. Comencem amb Schumann i la seva "Renana".

Si la tercera de Schumann s'havia inspirat en Beethoven, la tercera de Brahms ho fa en Schumann, però no només en ell. Descobrim que a Brahms també li agradava la música de Wagner, amb "Els homes clàssics".

La tercera de Dvorák també té relació amb l'"Heroica", però es tracta d'una relació "extramusical". "Els homes clàssics" ens ho expliquen.

Si la tercera de Schumann s'inspirava en la de Beethoven, la de Txaikovski ho fa en la de Schumann! Coneixem aquesta simfonia "diferent" del compositor rus amb "Els homes clàssics".

Saint-Saëns va compondre una simfonia per encàrrec per lluitar contra el wagnerianisme a França. La simfonia en contra de l'òpera amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre Puccini i la religió en la seva música, i com la religió ha condicionat la creativitat dels compositors, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Durant 124 anys, el cognom Puccini va estar relacionat amb una llarga nissaga de mestres de capella, però el cèlebre compositor va ser el primer a no ser-ho. Malgrat això, "Els homes clàssics" analitzen si en la seva música hi podem trobar influències d'aquesta llarga tradició. Comencem amb el quartet "Crisantemi" i l'òpera "Suor Angelica".

Amb la "Missa de Glòria", Puccini va acabar els seus estudis i va trencar amb la tradició familiar dels músics d'església. Descobreix les característiques d'aquesta obra religiosa amb "Els homes clàssics".

"Tosca" és una de les òperes més cèlebres de Puccini i està farcida de referències religioses, que l'Albert Galceran i el Pedro Pardo et comenten en aquest capítol.

L'Església ha condicionat la societat al llarg dels anys, però ha passat el mateix amb el món de l'òpera? "Els homes clàssics" destaquen algunes curiositats de la relació entre Església i òpera.

Cinc grans misses de cinc grans compositors, ara resumides en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta temporada "Els homes clàssics" han posat el focus en la música religiosa, per això aquesta setmana es fixen en cinc gegants de la composició i les seves misses. Comencem amb Bach i la seva Missa en si menor.

La Missa en si menor de Mozart la va compondre en un moment de gran llibertat, segurament per això és una de les seves millors obres religioses (amb permís del seu Rèquiem!). Descobreix-la amb "Els homes clàssics", de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Us imagineu crear una obra musical en un context bèl·lic? Això li va passar a Haydn, i així va néixer la seva "Missa en temps de guerra", que "Els homes clàssics" et presenten en aquest programa.

Directors com Wilhelm Furtwängler consideraven que la Missa solemnis de Beethoven era la seva obra magna, per això no podia faltar en una setmana com aquesta.

Clarament influenciat per Wagner, Bruckner també va recórrer a compositors anteriors com Mozart o Bach per crear la seva cèlebre Missa núm. 3. Descobreix-la amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a Nadia Boulanger ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Nadia Boulanger ha estat una de les pedagogues musicals més importants de tots els temps, amb alumnes cèlebres com Copland, Piazzola o Barenboim, i aquesta setmana "Els homes clàssics" la reivindiquen. Comencem amb els primers anys de la seva vida, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El seu pare havia guanyat el Premi de Roma i ella també va intentar-ho però no ho va aconseguir durant els seus anys de joventut, marcats per la mort de la seva genial germana Lili. Els inicis de la carrera musical de Nadia Boulanger, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La mort de la Lili la va afectar molt, tot i que no va deixar la seva carrera. Descobrim les gires americanes de Nadia Boulanger amb "Els homes clàssics".

Repassem els últims anys de la vida de Nadia Boulanger amb "Els homes clàssics".

Amb Albert Galceran i Pedro Pardo intentem descobrir per què Nadia Boulanger està considerada una de les millors pedagogues de la història.

Tota una setmana dedicada a cinc grans òperes amb nom de dona, ara resumida en poc més de 50 minuts.

En la setmana de la dona, "Els homes clàssics" es fixen en l'evolució del cant líric al llarg de la història, i ho fan a través de cinc grans títols amb nom de dona. Comencem amb Monteverdi i la seva "L'incoronazione di Poppea".

Amb "Rodelinda", Händel fa un pas endavant, ja que el seu no era només un estil virtuosístic i ornamental, sinó que també expressa amb claredat els seus sentiments.

Bellini va morir molt jove, però ens va llegar òperes impressionants, com "Norma". Amb aquest títol, Bellini fa un pas endavant en la dramatització de l'òpera descrivint de manera magistral el món interior de Norma, la protagonista de l'òpera.

Bizet va tenir molts problemes amb la seva última i magistral òpera. Tot i que a dia d'avui és un èxit garantit, en l'estrena del 1875 no va ser així. En vols saber els motius? Te'ls expliquen "Els homes clàssics".

Sabies que "Salome" conté la història "més repugnant de la història de la música"? No et perdis aquest capítol amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Un "any Mozart" dona per a molts programes, aquí pots escoltar el resum dels cinc que li hem dedicat aquesta setmana.

Moltes vegades ens preguntem com és possible que Mozart arribés a compondre tantes obres amb una vida tan curta, i "Els homes clàssics" s'han proposat descobrir-ho posant el focus en un any de la vida de Mozart, el 1784. Comencem la setmana repassant la vida de Mozart en aquest any concret amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

A partir d'entendre com Mozart componia els primers concerts per a piano i orquestra anirem a classe per comprendre els xifrats harmònics. Tot un repte que assumeixen "Els homes clàssics".

L'any 1784 Mozart va compondre fins a sis concerts per a piano que van significar una evolució en la seva escriptura orquestral. Els concerts de piano del 1784 amb "Els homes clàssics".

Mozart va compondre només una sonata per a piano l'any 1784, però va ser importantíssima per a la història de la música i per a Beethoven! Ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Segons Mozart, aquell 1784 va compondre la millor obra que havia escrit mai. Si voleu saber quina és, escolteu "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada als Stabat Mater de diversos compositors i èpoques, ara resumit en poc més de 50 minuts.

Compositors de totes les èpoques s'han sentit inspirats pels textos de l'Stabat Mater. Amb "Els homes clàssics" revisem alguns dels Stabat Mater més interessants de tots els temps. Comencem la setmana amb Vivaldi i Pergolesi.

Els romàntics del segle XIX van compondre Stabat Mater de dimensions diferents. Repassem el de Rheinberger i Dvorák amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Schubert es va emmirallar en els grans clàssics per compondre la seva tercera missa. Haydn, Mozart i Bach dins la música religiosa de Schubert amb "Els homes clàssics".

Els dos compositors operistes italians per excel·lència també van compondre "Stabat Maters" però amb motivacions diferents. Sonaran a òpera aquestes obres religioses? Ho descobrim amb "Els homes clàssics".

Compositors de diferents estils del segle XX també han compost "Stabat Maters". En repassem tres de ben diferents amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre jazz i música clàssica europea, i a l'inrevés, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Malgrat que es considera que el jazz va néixer a principis del segle XX, molts anys abans el sempre genial Ludwig van Beethoven ja s'havia avançat. Descobreix com el jazz també és present en l'obra del geni alemany, amb "Els homes clàssics".

Pràcticament sense ser-ne conscient, George Gershwin va crear la música simfònica americana, però... com s'ho va fer? Tot té a veure amb una famosa rapsòdia. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Maurice Ravel és conegut per algunes de les seves obres que contenen melodies exòtiques, com el seu cèlebre "Boléro"; però també va rebre una enorme influència de la música americana i de compositors com Gershwin. Vols saber en quines obres? No et perdis aquest capítol!

El compositor rus va tastar molts estils musicals i també es va deixar seduir pel jazz en algunes de les seves composicions. "Els homes clàssics" t'expliquen quines són les obres més jazzístiques del compositor de "La consagració de la primavera".

Portem tota la setmana fixant-nos en com el jazz ha influenciat la música europea, però a l'inrevés també ha passat? "Els homes clàssics" repassen composicions de jazz amb aires clarament "clàssics".

Tota una setmana dedicada a Béla Bartók resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

"Els homes clàssics" sempre estan commemorant efemèrides, però aquesta setmana no cal cap excusa per dedicar-la al genial Béla Bartók. Comencem repassant la seva biografia, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els anys de joventut de Bartók van estar marcats pels grans compositors romàntics. Amb els "Homes clàssics" descobrim algunes de les obres de joventut de Béla Bartók.

L'estiu del 1904 Bartók va tenir una revelació: gràcies a escoltar una cançó popular va decidir dedicar la seva vida a investigar sobre el folklore del seu país i les seves obres se'n van influenciar. El gran canvi musical de Bartók amb "Els homes clàssics".

La Primera Guerra Mundial va afectar Bartók i, tot i que va estar un bon temps sense compondre, per sort hi va tornar amb obres meravelloses. Amb "Els homes clàssics" les descobrim.

Els últims deu anys de la seva vida, Bartók va compondre les obres més importants. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixem una mica millor.

Tota una setmana dedicada a les composicions religioses de Schubert ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

"Els homes clàssics" volen dedicar la setmana al genial Franz Schubert centrant-se en un tipus de composicions de les quals encara no havien parlat: les seves misses. Comencem la setmana amb les dues primeres amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Schubert es va emmirallar en els grans clàssics per compondre la seva tercera missa. Haydn, Mozart i Bach dins la música religiosa de Schubert amb "Els homes clàssics".

Schubert no es va limitar a escriure misses, ja que també va compondre un oratori en alemany basat en l'estructura de l'Stabat Mater. Les altres músiques sacres de Schubert, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Més enllà dels textos en llatí, Schubert va compondre una "Missa alemanya" que seguiria la tradició germànica i inspiraria de ben segur compositors posteriors com Brahms. Coneixem la "Deutsche Messe" de Schubert amb "Els homes clàssics".

Les dues últimes misses de Schubert, amb forta influència beethoveniana, estan considerades les millors del compositor. Les coneixem millor amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la relació entre Mozart i Da Ponte ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

En la setmana del 268è aniversari de la mort de Mozart, "Els homes clàssics" volen dedicar els cinc programes a la relació que va mantenir amb el llibretista Lorenzo Da Ponte, amb qui va crear les seves tres òperes més cèlebres. Avui, per començar, ens fixem en els orígens de Lorenzo Da Ponte, tot i que en néixer no es deia així.

Lorenzo Da Ponte va tenir una vida de pel·lícula que el va portar fins als Estats Units. En aquest segon capítol, "Els homes clàssics" es fixen en els èxits i la decadència del genial llibretista.

Tot i que a Viena no va tenir l'èxit esperat, l'estrena de "Le nozze di Figaro" a Praga va ser un un èxit rotund. Vols saber la història de la creació de la primera òpera de la trilogia Mozart-Da Ponte? No et perdis aquest capítol amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Gràcies a l'enorme èxit de "Le nozze di Figaro" a la ciutat de Praga, Mozart i Da Ponte van rebre l'encàrrec de crear una nova òpera. Així naixia "Don Giovanni", una òpera que diu moltes més coses de les que ens podem imaginar en una primera audició. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

La tercera col·laboració entre Mozart i Da Ponte en el terreny operístic va ser l'òpera "Così fan tutte", en aparença una obra còmica, però en el fons un títol que amaga un missatge molt més amarg. "Els homes clàssics" te l'expliquen.

Tota una setmana dedicada a la música de cambra de Robert Schumann ara resumida.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la dediquen a la música de cambra de Schumann. Comencem amb els seus quartets de corda.

L'any 1842 va ser "l'any de la cambra" de Schumann. "Els homes clàssics" ens expliquen per què.

Malgrat que l'any de la cambra ja va compondre una obra per a violí, violoncel i piano, Schumann va compondre tres trios amb piano que avui repassarem amb "Els homes clàssics".

La trompa, el clarinet i l'oboè són els instruments de vent als quals Schumann va dedicar obres de cambra. El Pedro Pardo i l'Albert Galceran ens expliquen els seus secrets.

El violoncel va servir de laboratori de proves per a les composicions posteriors de violí o viola amb piano. "Els homes clàssics" ens expliquen els duets de corda i piano de Schumann.

Tota una setmana dedicada al món simfònic de Prokófiev, ara resumida.

El 2023 es va commemorar el 70è aniversari de la mort de Sergei Prokófiev. Per als "Homes clàssics" qualsevol excusa és bona per parlar d'un dels seus compositors favorits, començant la setmana fent un petit repàs de la seva biografia. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Encara que sembli mentida, Mozart i Haydn tenen molt a veure amb la Simfonia número 1 de Prokófiev. Amb "Els homes clàssics" la redescobrim.

Amb la segona simfonia, Prokófiev es va plantejar si era prou bon compositor. Ho analitzarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Prokófiev té dues quartes simfonies, amb diferents opus. A veure si deu ser veritat el que diu l'Albert Galceran dels músics i l'ordre? Amb "Els homes clàssics" repassem les quartes de Prokófiev.

La Segona Guerra Mundial va marcar la composició de la cinquena i la sisena simfonies de Prokófiev. Amb "Els homes clàssics" les redescobrim, així com recordem la seva setena.

"Els homes clàssics" de Catalunya Música inicien l'any 2024 amb "tempesta i empenta" o el que és el mateix "Sturm un drang", un moviment preromàntic que va canviar la manera d'entendre la música i va establir les bases del Romanticisme. En vols saber tots els detalls? No et perdis aquest capítol amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Johann Sebastian Bach el situem en ple barroc, però alguns dels seus més de 20 fills van esdevenir grans compositors, tot i no seguir l'estil del seu pare. Descobreix el llegat musical dels Bach amb "Els homes clàssics".

Haydn és el pare del classicisme vienès i un dels tres membres de la cèlebre Primera Escola de Viena, però també va deixar-se arrossegar per l'apassionament "Sturm und drang", i si ho vols descobrir pots escoltar el capítol d'avui amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Un geni com Mozart és impossible de classificar, així que en la seva música hi podem trobar de tot, també la influència "Sturm un drang", i avui t'ho volen demostrar "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Bach, Haydn i Mozart són alguns dels protagonistes d'aquesta setmana dedicada al moviment "Sturm und drang" que ara podeu escoltar resumida.

Una setmana amb Händel, Mozart, Beethoven, Rossini i Puccini és una gran setmana, però ara pots escoltar-la resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La darrera setmana de l'any, "Els homes clàssics" fan un gir místic per fixar-se en algunes obres de caràcter religiós de grans compositors coneguts per les seves òperes. Comencem la setmana amb tot un clàssic de Nadal -tot i que no va ser creada per a aquestes dates-, "El Messies", de Händel.

Si parlem de música religiosa, automàticament pensem en el famós "Rèquiem" de Mozart, però el geni de Salzburg té altres joies musicals amb temàtica religiosa, amb la seva "Missa de la coronació", molt relacionada amb alguna de les seves òperes. Vols saber quina? No et perdis aquest capítol amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

El director Wilhelm Furtwängler va retirar del seu repertori la "Missa solemnis" de Beethoven en considerar que era impossible fer justícia al missatge i grandesa de la composició. N'hi ha per a tant? "Els homes clàssics" ho analitzen!

Rossini és sinònim d'òpera, però en el seu catàleg podem trobar petites joies que, d'entrada, poden semblar-nos molt allunyades del seu repertori habitual. Una de les més aplaudides és la "Petita missa solemne" que protagonitzarà el capítol d'avui, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Puccini formava part d'una família amb una llarguíssima tradició religiosa, una cadena que ell va trencar. Tot i això, en el seu opus hi trobem obres religioses tan rellevants com la "Missa de Glòria" que protagonitza aquest capítol.

Tota una setmana dedicada a Beethoven, en la setmana del seu aniversari, però amb el focus posat en els músics que van viure sota la seva llarga ombra. El resum de la setmana, amb els "Homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen conèixer compositors que van viure en la mateixa època que Beethoven però que no han transcendit tant com ell. Comencem amb el gran Antonio Salieri.

Amb un sol programa era impossible conèixer la vida i obres de Salieri. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens apropen a la figura d'un músic amb un dels càrrecs més importants de finals del XVIII i principis del XIX.

Encara que sembli mentida i, malgrat el seu caràcter, Beethoven va tenir bons amics. Un d'ells va ser el genial flautista Johann Sedlatzek, que coneixerem gràcies als Homes Clàssics.

Beethoven va admirar altres compositors de la seva generació i un d'ells va compondre un rèquiem que va meravellar també Schumann i Brahms. Luigi Cherubini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Malgrat ser el substitut de Haydn a la cort i ser admirat per Schumann o Chopin, Hummel no va poder superar la genialitat de Beethoven. Amics i rivals, Hummel i Beethoven, amb "Els homes clàssics".

Una setmana dedicada a les setenes simfonies amb motiu del 210 aniversari de l'estrena de la setena simfonia de Beethoven.

La falta d'inspiració va provocar que Mahler comencés a compondre la seva setena quan encara no n'havia acabat la sisena. "Els homes clàssics" repassen una de les grans simfonies del genial Gustav Mahler.

La història de la setena de Xostakóvitx podria ser la base d'un guió d'una pel·lícula d'espies i potser fins i tot ha inspirat compositors de bandes sonores. Una història d'acció amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Una setmana dedicada a la soprano Maria Callas, coincidint amb el centenari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La setmana que commemorem el 210 aniversari de l'estrena de la setena simfonia de Beethoven, "Els homes clàssics" es volen centrar en altres grans setenes simfonies de grans compositors. Comencem amb la setena de Dvorák, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana celebrem el centenari de la soprano Maria Callas, una cantant que va esdevenir tota una llegenda. Però qui va ser la seva mestra de cant? En aquest capítol d'"Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo t'aproximen a la vida de la mestra de Maria Callas, Elvira de Hidalgo.

En la setmana del centenari de Maria Callas, "Els homes clàssics" fan un repàs de la vida de la diva de l'òpera, destacant les fites d'una carrera llegendària.

Maria Callas es va fer cèlebre interpretant alguns dels papers per a soprano més emblemàtics, com ho és la protagonista de la "Norma" de Bellini, que li va donar grans alegries, però també alguna nit per oblidar. En aquest capítol, el Pedro i l'Albert es pregunten si la perfecció en el cant existeix. Intenten respondre-ho fixant-se en com grans dives de l'òpera han cantat el paper de Norma.

El de Lucia és un dels papers més icònics per a soprano, però tal com es canta avui és com es va concebre? "Els homes clàssics" analitzen el rol de Lucia en el marc del centenari de Maria Callas.

Maria Callas va cantar un repertori amplíssim. Un bon exemple és el paper de Rosina d'"Il barbiere di Siviglia" de Rossini, que avui "Els homes clàssics" analitzaran. Compararan la interpretació de Callas amb les d'altres cantants d'absoluta referència en aquest repertori.

Tota una setmana dedicada a les veus greus masculines del món de l'òpera, amb noms com Dietrich Fischer-Dieskau, Tito Gobbi, Nicolai Ghiaurov, José van Dam i Samuel Ramey. T'ho has perdut? Ara en pots escoltar els millors moments.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" la volen dedicar a les veus greus masculines que, moltes vegades, queden eclipsades per tenors i sopranos. I, per començar, un dels barítons més extraordinaris de la història, l'alemany Dietrich Fischer-Dieskau.

En la setmana dedicada a les veus greus de l'òpera, ens fixem en l'italià Tito Gobbi, que es va fer cèlebre compartint escenari amb dives com Maria Callas. Descobreix aquest cantant que era tot un talent escènic.

El capítol d'avui serà encara més "greu", ja que el dedicarem al baix baríton Nicolai Ghiaurov, un cèlebre cantant que va descobrir el seu talent gràcies a la música militar. "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen.

Diuen que l'artista es veu reflectit en la seva obra, per això és fàcil entendre el caràcter d'un cantant escoltant la seva manera de cantar. Avui "Els homes clàssics" dediquen el programa al baríton José van Dam.

Acabem la setmana dedicada a les veus greus masculines en el món de l'òpera amb un capítol sobre l'americà Samuel Ramey, tot un referent cantant solos rossinians.

Tota una setmana dedicada al món dels lieder, però sense trepitjar Alemanya, amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

La setmana que commemorem l'aniversari de la mort de Franz Schubert, "Els homes clàssics" ens apropen als cicles de lieder d'altres compositors no alemanys. Comencem la setmana amb un compositor que, malgrat crear obres monumentals, també va escriure cançons. Berlioz i les seves cançons, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Malgrat que va compondre alguns cicles lieder, l'obra vocal més coneguda de Gounod és el seu "Ave Maria", basat en un preludi de Bach. "Els homes clàssics" ens expliquen com crear una melodia a partir d'una obra ja existent.

Els compositors del Grup dels cinc també van compondre cançons, tot seguint el seu ideari. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran coneixem alguns dels cicles lieder dels compositors russos del XIX.

Marxem de l'Europa continental per conèixer les cançons dels compositors anglesos de finals del XIX i principis del XX, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tant els compositors de l'Amèrica del Sud com els del nord van compondre cançons, molts amb una forta influència del folklore del seu país. Les cançons de Villa-Lobos, Ginastera, Barber i Copland amb els Homes Clàssics.

Tota una setmana dedicada a les obres menys conegudes de Txaikovski, ara resumida en poc més de 50 minuts, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Tot i que diuen que no els agraden les xifres rodones, "Els homes clàssics" commemoren el 130è aniversari de la mort de Txaikovski. Ho fan revisant les obres menys conegudes del seu catàleg. Comencem la setmana per la primera simfonia.

Tot i que també va patir les crítiques dels seus col·legues, les obres per a piano i orquestra de Txaikovski són autèntiques meravelles i són poc conegudes, més enllà del seu Primer concert. Les repassem amb "Els homes clàssics".

Els instruments que Txaikovski va preferir per compondre obres concertants, a banda del piano, van ser el violí i el violoncel. Amb "Els homes clàssics" descobrirem aquest repertori més enllà del famós Concert per a violí.

Com a bon compositor romàntic, Txaikovski també va compondre obres per a piano sol. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens descobreixen les més interessants.

Encara que el coneguem per les seves grans obres orquestrals, Txaikovski també va explorar la música de cambra. Amb "Els homes clàssics" anem de concert a través de la cambra del compositor rus.

En la setmana del centenari de la soprano Victòria dels Àngels, recupera el resum dels quatre capítols que li hem dedicat aquesta setmana.

Aquesta setmana es commemorarà el centenari del naixement de la soprano Victòria dels Àngels, una efemèride que als Homes Clàssics els ha servit d'excusa per repassar la vida d'una de les veus més boniques de la història del cant. És per això que en aquest primer capítol el Pedro i l'Albert es fixen en com van ser els inicis com a cantant de la soprano barcelonina.

L'enorme talent musical de Victòria dels Àngels la va fer una de les veus més estimades de tot el món, però com va aconseguir fer-se un lloc en el món del cant? T'ho expliquen els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Parlar de Victòria dels Àngels és sinònim d'excel·lència, però no només en el terreny operístic, ja que es va convertir en tot un referent en el món de la cançó, una disciplina que, sobretot, va explorar durant al seva maduresa com a artista.

"Els homes clàssics" acaben la setmana conversant amb la presidenta de la Fundació Victòria dels Àngels, Helena Mora, i amb ella podem saber detalls de la vida més íntima de la gran soprano barcelonina. No et perdis aquesta deliciosa conversa i descobriràs la gran humanitat de Victòria dels Àngels.

Kleiber, Walter, Furtwängler, Celibidache i Giulini han estat els protagonistes d'aquesta setmana, que ara et resumim en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana ens proposem repassar la vida de 5 grans figures de la direcció d'orquestra, i comencem amb el fill d'un presitigós director, Carlos Kleiber, que va arribar a eclipsar el seu pare gràcies a la seva obsessiva perfecció, completada amb una direcció molt expressiva. Descobreix un dels directors indispensables del segle XX amb "Els homes clàssics".

La relació de Bruno Walter amb Gustav Mahler va fer-lo un gran divulgador de la música del compositor austrobohemi. De fet, les versions de Walter dirigint Mahler es consideren referencials.

De Wilhelm Furtwängler deien que era el màxim exponent d'una manera subjectiva i hiperexpressiva d'entendre la direcció musical, i els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, t'ho volen demostrar.

Considerat el pare de la direcció orquestral del segle XX, Sergiu Celibidache va decidir que no enregistraria més discos, ja que considerava que es perdien tots els matisos d'una interpretació en directe, però, com eren les seves versions? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo t'ho expliquen.

Va començar en el món de l'òpera, però la seva minuciositat i l'atenció als detalls van fer d'ell també un dels directors musicals més importants de la seva generació. Descobreix Carlo Maria Giulini amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada al violoncel amb motiu del 50è aniversari de la mort del gran Pau Casals, ara resumida en poc més de 50 minuts, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren el 50 aniversari de la mort del gran Pau Casals i ho fan fent un repàs de les biografies dels violoncel·listes més importants de la història. Comencem pels més antics i predecessors de Casals com Boccherini, Adrien François Servais i David Popper.

Gaspar Cassadó va ser l'alumne que més temps va estudiar amb Pau Casals, malgrat que la seva relació no va acabar del tot bé. "Els homes clàssics" en repassen la trajectòria.

Mstislav Rostropóvitx, un dels millors violoncel·listes de tots els temps, va mostrar sempre un respecte profund per la figura de Casals. El violoncel i la defensa de les llibertats, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Després de Pau Casals i Gaspar Cassadó, Paul Tortelier i Jacqueline du Pré o Rostropóvitx i Natalia Gutman han sigut exemples de grans violoncel·listes que han donat classes a grans violoncel·listes. "Els homes clàssics" ens hi apropen.

Yo-Yo Ma, Mischa Maisky o Steven Isserlis són, d'alguna manera, hereus de Casals? Ho descobrim amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

El 12 d'octubre del 1935 naixia a Módena una de les veus més llengendàries de la història de l'òpera, la del tenor Luciano Pavarotti. Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen recordar-lo, i ho faran escoltant-lo al costat d'altres col·legues que, com ell, ja són llegendes. Avui, per començar, la vida del gran Luciano Pavarotti.

Luciano Pavarotti sempre va explicar que va ser gràcies al soprano Joan Sutherland que va aprendre a respirar adequadament per poder cantar òpera. Ara bé, sabeu que Pavarotti i Sutherland es van conèixer per un tema d'alçada? Avui "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Pavarotti, Sutherland i Marilyn Horne van ser un trident de luxe que encara podem gaudir en moltes gravacions. Avui l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", s'apropen a la vida i art de la mezzosoprano Marilyn Horne.

Un dels fenòmens que més fama van donar a Luciano Pavarotti van ser els concerts d'"Els tres tenors", juntament amb Josep Carreras i Plácido Domingo. Ara bé, Pavarotti reivindicava que la millor veu de tenor no era la de cap d'ells, sinó la del català Jaume Aragall.

Tota una setmana dedicada a Luciano Pavarotti i als seus col·legues, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Tota una setmana dedicada al compositor Max Bruch amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" es volen centrar en la figura del compositor alemany Max Bruch, més enllà del seu "One hit wonder", com el seu concert per a violí número 1. Comencem la setmana fixant-nos en la seva biografia.

Quan era adolescent, Bruch va fer les primeres provatures com a compositor escrivint diverses obres de cambra. Duets, trios, quartets, quintets, septets i fins i tot un octet, amb "Els homes clàssics".

Encara que sembli mentida, en vida de Bruch van tenir molt d'èxit els seus grans oratoris simfònics corals. "Els homes clàssics" repassen les obres corals més interessants del compositor alemany.

A banda de les poques òperes que va fer, Bruch també va compondre simfonies i suites orquestrals interessants. "Els homes clàssics" les repassen.

Sens dubte, les obres més conegudes que ens han arribat als nostres dies són el concert per a violí número 1 i el "Kol Nidrei", però, sabíeu que Bruch va compondre més obres per a violí solista i orquestra? Amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo les revisem.

Tota una setmana a ritme de música americana amb George Gershwin, ara en el resum setmanal.

La setmana que es commemoren els 125 anys del naixement de George Gershwin, "Els homes clàssics" es volen centrar en la seva trajectòria vital i artística. Comencem amb els primers anys de formació, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Alguns dels èxits del jove Gershwin van ser ragtimes per a piano. Amb aquesta excusa, els Homes Clàssics ens expliquen l'origen d'aquest estil tan genuí.

Amb només 26 anys, va compondre la seva famosa "Rhapsody in blue", que va ser un èxit internacional. Malgrat això, els grans compositors europeus de l'època el van rebutjar com a alumne. Ens ho expliquen l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Quan va marxar de Nova York per establir-se a Hollywood, semblava que la carrera de Gershwin seria imparable, però malauradament un tumor cerebral va acabar massa aviat amb la seva vida. Els últims anys de Gershwin, amb "Els homes clàssics".

L'estil de Gershwin va influir molts compositors europeus, que van adoptar una nova manera d'entendre la melodia i el ritme. Els Homes Clàssics fan un repàs dels compositors admirats per Gershwin i admiradors de Gershwin.

Tota una setmana dedicada a grans virtuosos del piano com Vladimir Horowitz, Arcadi Volodos, Yuja Wang o Lang Lang, ara resumida en menys d'una hora de ràdio.

Aquest 2023 es commemora el 120è aniversari del naixement del pianista i compositor Vladimir Horowitz, tot un virtuós del piano que va esdevenir una celebritat gràcies a la seva capacitat expressiva i al gran virtuosisme de les seves interpretacions. Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en el pianista rus nacionalitzat americà per saber les claus del seu èxit i com va acabar creant escola.

Estrictament, el pianista rus Arcadi Volodos no és cap deixeble de Vladimir Horowitz, però Volodos ha interpretat moltes de les transcripcions de Horowitz i, d'alguna manera, bona part del seu èxit es deu a l'espectacularitat de les seves interpretacions. No el coneixes? Doncs no et pots perdre aquest capítol d'"Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

La pianista xinesa ha esdevingut, per mèrits propis, una de les pianistes més cèlebres d'aquesta generació, gràcies a la perfecta combinació de tècnica i virtuosisme. Albert Galceran i Pedro Pardo repassen la carrera de la enlluernadora pianista.

El pianista xinès ha esdevingut una de les grans estrelles de la clàssica, tot i que no sempre les seves interpretacions han convençut els més tradicionals. Què n'opinen "Els homes clàssics", de l'èxit d'aquest pianista? No t'ho perdis.

Portem tota la setmana parlant del virtuosisme, amb motiu del 120è aniversari de Vladimir Horowitz, però què és el virtuosisme al piano i quines són les obres més difícils que s'han compost per a aquest instrument? "Els homes clàssics", t'ho expliquen.

Quatre capítols dedicats a Isaac Albéniz, ara resumits en menys d'una hora.

Nascut a Camprodon, Isaac Albéniz va ser un pianista i compositor extraordinari, però com van ser els seus primers passos en el món de la música? T'ho expliquen "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

En aquest segon capítol dedicat a Isaac Albéniz, "Els homes clàssics" es fixen en la influència que Felip Pedrell va exercir en el seu llenguatge simfònic i, sobretot, en la idea de reivindicar la música de caràcter folklòric.

Albéniz va viatjar moltíssim, però va ser a Londres on es va poder introduir en el món del teatre musical.

Malgrat viure només 49 anys, Isaac Albéniz va aconseguir un prestigi enorme gràcies al seu talent com a compositor i pianista. En aquest darrer capítol, "Els homes clàssics" es fixen en la relació del compositor de Camprodon amb altres col·legues músics.

Tota una setmana dedicada a la tonalitat de La Major, ara resumida en menys d'una hora, amb Pedro Pardo i Albert Galceran, "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Comencem la temporada amb un to brillant, el de La Major, i aprofitant que té tres sostinguts a l'armadura, Pedro Pardo explica la funció dels sostinguts i bemolls, així com un concepte nou: l'enharmonia. Un to brillant amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Encara que sembli mentida, la tonalitat de La Major no és de les més habituals entre els clàssics. L'Albert i el Pedro revisaran algunes de les obres de Mozart i Beethoven més importants en aquesta tonalitat.

La sisena simfonia de Bruckner és l'obra més important del romanticisme en La Major. "Els homes clàssics" n'analitzen els detalls més interessants.

Més enllà de dos dels concerts més famosos per a violí de Bach i Vivaldi, l'homònima menor de la tonalitat la major no té gaire més èxit entre els compositors clàssics. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo fan un repàs de les més interessants.

Alguns compositors van afirmar que la sisena de Mahler era l'única autèntica "sisena" més enllà de la "Pastoral" de Beethoven. "Els homes clàssics" repassen aquesta gran simfonia, una de les poques de grans compositors que està en la menor.

La darrera setmana de la temporada dedicada a les composicions que "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, escoltaran al llarg de l'estiu, ara resumida pel Pau Blasi, el tercer "home clàssic".

Aquesta és la darrera setmana de la temporada, per això "Els homes clàssics" han volgut dedicar-la a les composicions i autors que escoltaran al llarg de l'estiu. Avui, per començar, el Pedro vol parlar-nos de Fritz Kreisler, el virtuós violinista i compositor que tots els estudiants de violí coneixen.

No és cap secret que l'Albert és un apassionat de l'òpera, per això en aquest segon capítol de la música que escoltaran "Els homes clàssics" al llarg de l'estiu ens vol parlar d'una de les seves òperes favorites, "L'elisir d'amore" de Donizetti.

En el capítol d'avui el Pedro vol fer justícia i reivindicar la 8a simfonia de Beethoven, que sempre ha estat eclipsada per dues obres titàniques com les simfonies número 7 i 9. Sabies que la vuitena pot interpretar-se com un comiat del passat? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Gràcies al centenari d'Alícia de Larrocha, l'Albert ha redescobert "El amor brujo", de Manuel de Falla, i avui vol explicar-nos per què l'escoltarà al llarg d'aquest estiu.

L'estiu és sinònim de passar-ho bé, i això implica ballar ritmes llatins. Per això avui els Homes Clàssics acomiaden la temporada movent-se amb ritmes caribenys, tot i que potser no és el que us imagineu¿ bon estiu i fins al setembre!

Tota una setmana dedicada al verisme italià resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" tanca el cicle que va iniciar amb el repàs de la història de l'òpera a França i Alemanya per, finalment, arribar al verisme italià, partint de les enormes influències de l'alemany Richard Wagner en aquest repertori de finals del segle XIX i principis del XX.

Algunes de les òperes veristes són les més conegudes de tot el repertori, però com es va gestar aquesta nova escola italiana? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, t'ho expliquen.

Quins són els principals compositors veristes i quines obres van crear? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els Homes Clàssics de Catalunya Música, en fan un repàs.

En aquest penúltim capítol d'aquesta setmana dedicada al verisme italià, "Els homes clàssics" es fixen en un dels compositors d'òpera italiana més importants, Giacomo Puccini, i repassen les seves influències.

L'Albert i el Pedro es pregunten si, realment, l'obra de Puccini es pot qualificar com a verista, i ja us avancem que la conclusió no serà fàcil. Com era la música de Puccini? Amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a les serenates, des dels orígens fins al segle XX, amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen repassar algunes de les serenates dels compositors més grans de tots els temps i, com a ells els agrada, comencen pel principi descobrint l'origen d'aquest tipus de composicions.

Mozart va ser el gran creador de serenates i, en canvi, Beethoven les va pensar de manera cambrística. Visions diferents de les mateixes obres amb "Els homes clàssics".

Els romàntics també componen serenates, però sense posar-se gaire d'acord en l'estructura ni en la instrumentació. "Els homes clàssics" revisen les més destacades.

Els dos compositors que van escriure les serenates per a cordes més importants del XIX van ser Dvorák i Txaikovski. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo les analitzen.

Com fan habitualment, "Els homes clàssics" arriben al segle XX per veure si aquest gènere també va interessar als compositors contemporanis. Serenates del segle XX amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada a la gran Alícia de Larrocha en el marc del seu centenari, ara resumida en poc més de 50 minuts.

En el marc del centenari del naixement de la pianista Alícia de Larrocha, "Els homes clàssics" li volen dedicar la setmana, i per això repassaran la seva biografia de manera cronològica. Avui, per començar, els inicis de la nena pianista.

La carrera d'Alícia de Larrocha es va cuinar a foc lent, però amb pas ferm. Avui "Els homes clàssics" es fixen en els primers èxits de la pianista barcelonina.

L'any 1965 la carrera d'Alícia de Larrocha va fer un gir important, i es va consolidar com una de les pianistes més celebrades a nivell internacional. Però no tot van ser notícies bones, ja que un accident va estar a punt d'aturar de manera brusca la seva carrera. Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen.

La d'Alícia de Larrocha va ser una carrera llarguíssima i plena d'èxits, i en aquest capítol el Pedro i l'Albert es fixen en l'etapa més prolífica de la pianista.

L'èxit d'Alícia de Larrocha s'entén per la seva prodigiosa tècnica amb el piano, per això avui "Els homes clàssics" destaquen algunes de les seves principals virtuts.

Cinc programes dedicats a cinc grans directors --H. von Karajan, L. Bernstein, N. Harnoncourt, C. Abbado i G. Solti-- que recuperen els millors moments protagonitzats per aquestes cinc grans batutes.

Aquesta setmana la dediquem a grans noms de la direcció orquestral que van viure al llarg del segle XX i, per començar, un dels més llegendaris i coneguts: Herbert von Karajan.

En el capítol d'avui, a "Els homes clàssics" repassem la vida d'un músic polièdric: compositor, pianista, director i divulgador: el gran Leonard Bernstein.

Harnoncourt va ser dels primers directors a interessar-se per les interpretacions amb caràcter històric i amb instruments originals, avui "Els homes clàssics" et presenten la seva biografia.

Claudio Abbado va ser un director milanès que va fer recuperar el prestigi a l'òpera de la seva ciutat, però la seva inquietud i talent va portar-lo molt més enllà de l'òpera italiana. Descobreix-lo acompanyat dels Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Fa 110 naixia a Hongria Georg Solti, un director molt exigent que va dirigir algunes de les formacions més importants del món, però que va trobar la felicitat a Chicago, a "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Tota una setmana dedicada als concerts de Haydn ara resumida, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana commemorem el 214 aniversari de la mort de Haydn fixant-nos en els seus concerts per a solista i orquestra. Comencem pels concerts de violí, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El violoncel va ser també el protagonista d'alguns dels millors concerts per a solista de Haydn i tots inspirats per grans solistes. Repassem els concerts per a violoncel i orquestra amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aprofitant que parlaran dels concerts per a trompa i trompeta, "Els homes clàssics" reivindicaran la figura del solista que és capaç d'excitar la imaginació del compositor i sense els quals moltes obres no existirien.

Dels més d'onze concerts per a piano i orquestra, només tres són autèntics de Haydn. "Els homes clàssics" en revisaran les característiques d'unes obres que volen ja anar més enllà del classicisme.

Moltes de les obres que s'atribueixen a Haydn no són d'ell. Amb "Els homes clàssics" descobrim alguns fakes en les composicions del compositor austríac.

Tota una setmana dedicada l'òpera alemanya coincidint amb el 210 aniversari del gran R. Wagner!

El 210 aniversari de Richard Wagner és una excusa perfecta per parlar d'òpera a Alemanya, però abans d'arribar a Wagner, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, et proposen un recorregut per la història de l'òpera al país germànic. Comencem pel principi, els orígens.

Durant el classicisme hi va haver les primeres experiències amb cert èxit d'òperes genuïnament alemanyes, i gràcies a les intervencions de Gluck i Mozart, l'òpera a Alemanya va començar a tenir certa entitat pròpia.

Si Gluck va ser el gran reformador de l'òpera a Alemanya, Mozart i Beethoven van demostrar que es podia tenir èxit creant òperes en alemany. Els "homes clàssics" t'endinsen en aquest món líric acompanyats de dos gegants de la composició.

Wagner assegurava que tot en l'òpera "Der freischütz", de Weber, és alemany, però per què? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Considerat un dels compositors més influents de tots els temps, la música de Wagner és el resultat de la tradició germànica i, és clar, de la seva gran creativitat. Acosta't al genial Wagner la setmana del seu 210 aniversari amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a l'òpera a França resumida en poc més de 50 minuts.

Heu dit "òpera"? Sí, aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, la dedicaran íntegrament a la història de l'òpera a França. I en aquest primer capítol es fixaran en els orígens d'aquest gènere al país veí.

La Revolució Francesa va sacsejar Europa i, per descomptat, França. En aquest segon capítol, els Homes Clàssics es continuen fixant en l'evolució de la música escènica a finals del segle XVIII i principis del XIX.

Els aires del Romanticisme van impregnar tot Europa, i avui els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, centren la seva atenció en l'òpera francesa durant aquesta època.

La "grand opéra" és un dels gèneres genuïnament francesos, i neix com a resultat de la evolució històrica de la música escènica a França. Els Homes Clàssics us ho expliquen en aquest capítol.

Acabem la setmana dedicada a l'òpera francesa amb tres compositors de referència: Gounod, Massenet i Bizet. "Els homes clàssics" destaquen les característiques principals de les seves òperes.

Tota una setmana dedicada a la influència d'Espanya en la música europea, amb "Els homes clàssics".

Coincidint amb el Dia d'Europa, els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, dediquen la setmana a la influència de la música entre diversos països europeus i, més concretament, en com Espanya ha estat inspiració d'altres països. Per començar, ens fixem en el fandango.

Si hi ha una ciutat espanyola que ha tingut presència en la història de l'òpera aquesta és, clarament, Sevilla. "Els homes clàssics" viatgen fins a la ciutat andalusa a través de la música de grans compositors.

Considerada una de les novel·les més importants de la història, "El Quixot", de Cervantes, ha servit d'inspiració a un gran nombre de compositors europeus, vols saber quins? No et perdis aquest capítol, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Coneixes la "follia espanyola"? Doncs va exercir una enorme influència en tot Europa, els Homes Clàssics t'ho expliquen en aquest capítol en el marc de la setmana dedicada a Europa.

Acabem la setmana dedicada a la influència espanyola en la música d'altres països fixant-nos en Alemanya i França, dues potències que van sentir una gran atracció per la música ibèrica.

Tota una setmana dedicada a la música de cambra de Brahms ara resumida en poc més de 50 minuts.

La setmana de l'aniversari de Brahms "Els homes clàssics" es volen fixar en la seva música de cambra. Comencem per les sonates per violí i violoncel, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Brahms va fer nombrosos arranjaments d'obres d'altres autors per a piano a quatre mans, i això el va inspirar per crear algunes de les seves composicions més famoses. Les repassem amb "Els homes clàssics".

El clarinet va ser el "culpable" del renaixement com a compositor de Brahms al final de la seva vida. Ens fixarem en la música de cambra amb instruments de vent de Brahms amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els quartets amb piano de Brahms no són miniconcerts on el piano no és el protagonista, sinó que s'integra perfectament amb la resta d'instruments. "Els homes clàssics" repassen els seus quartets i el seu quintet amb piano.

Brahms va decidir retirar-se de la composició amb un quintet de corda, però abans va destruir més de 20 intents de quartets. Els problemes de Brahms amb la cambra per coda fregada amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a les fustes de l'orquestra, ara resumida. Recorda que pots escoltar "Els homes clàssics" de dilluns a divendres a les 13.30 h a Catalunya Música.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen reivindicar el repertori de concerts per als instruments de vent fusta de l'orquestra. Comencem per la flauta i la música que li han dedicat els compositors dels últims 400 anys.

Com en el cas de la flauta, els orígens de l'oboè són molt antics i els compositors n'han destacat el so penetrant per compondre concerts amb orquestra. "Els homes clàssics" fan un repàs dels més interessants.

El clarinet sempre ha estat un instrument modern i al segle XX agafa una doble vida. Els concerts per a clarinet dels últims 300 anys, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Un instrument com el fagot pot ser la font d'inspiració perquè els compositors li escriguin concerts com a solista? "Els homes clàssics" demostraran que sí! Concerts per a fagot i orquestra amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El saxòfon no forma part de l'orquestra clàssica, però s'ha guanyat per mèrits propis que molts compositors del segle XX li componguin obres com a solista. Els concerts per a saxo i orquestra, amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a la relació entre la lletra i la música a casa nostra, en el marc de Sant Jordi. Descobreix els moments més destacats en el resum setmanal.

La setmana de Sant Jordi, els Homes Clàssics es volen centrar en les cançons que han compost alguns dels millors compositors del segle XX catalans. Comencem la setmana amb Enric Granados i els seus cicles de cançons.

Com Granados, Mompou va compondre especialment per a piano, tot i que va tenir una especial dedicació per les obres per a veu i piano. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo repassen alguns dels cicles més interessants com el famós "Combat del somni".

Eduard Toldrà és potser el compositor de cançó catalana més important del segle XX, però com s'ho fa per crear aquesta música tan identitària? Els Homes Clàssics miren d'esbrinar-ho component ells mateixos una cançó en directe. Se'n sortiran?

La música de les Antilles va infuir molt en un període important de la vida de Montsalvatge, i això va afectar la seva música. Els Homes Clàssics fan una mirada transatlàntica a través de les cançons del compositor gironí.

Victòria dels Àngels va ser la gran soprano que va difondre molta de la música de nova creació. Amb els Homes Clàssics repassem algunes de les cançons que va estrenar, així com les obres del seu pianista: Manuel García Morante.

Tota una setmana dedicada a la gran Montserrat Caballé, coincidint amb el 90è aniversari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

En la setmana que Montserrat Caballé hauria celebrat el seu 90è aniversari, "Els homes clàssics" de Catalunya Música volen fer una aproximació a la diva catalana. Avui, per començar, se centren en els complicats inicis de la carrera de la soprano.

Després d'anys de dificultats i molts esforços, finalment l'any 1965 arribaria el somiat èxit internacional; en aquest segon capítol dedicat a la soprano Montserrat Caballé, ens traslladarem fins a Nova York, on l'any 1965 la Caballé va aconseguir el seu primer èxit mundial.

En aquest capítol "Els homes clàssics" analitzen tècnicament la veu de la soprano Montserrat Caballé, un instrument privilegiat que us deixarà sense alè.

El diari The New York Times va assegurar que la veu de Montserrat Caballé era la suma de les veus de Maria Callas i Renata Tebaldi: avui "Els homes clàssics" volen analitzar si és veritat.

Com és lògic, al llarg de la seva carrera la soprano Montserrat Caballé va cantar amb algunes de les millors veus de la història, i en algunes els hi va exercir una enorme influència. Avui "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, posen el focus en els companys de viatge de la diva catalana.

Tota una setmana dedicada a Rakhmàninov ara resumida en poc més de 50 minuts, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Encara que sembli mentida, "Els homes clàssics" commemoren una xifra rodona: el 150è aniversari de Serguei Rakhmàninov. Per començar la setmana, descobrim el Rakhmàninov simfònic, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La gran majoria d'obres de cambra de Rakhmàninov les va compondre en un període de joventut. "Els homes clàssics" repassen els duets, trios i quartets del compositor rus.

Potser les seves obres per a piano sol són menys conegudes que els seus concerts, però Rakhmàninov té un ampli catàleg en aquest sentit. Pedro Pardo i Albert Galceran repassen alguns dels seus preludis i sonates i miren d'esbrinar el perquè de la seva àmplia sonoritat.

Està clar que els concerts per a piano de Rakhmàninov són les seves obres més conegudes, però són les úniques concertants del compositor rus? Ho descobrim amb "Els homes clàssics"!

A banda de compondre tres òperes, les composicions corals de Rakhmàninov, així com les de veu i piano, són importantíssimes dins del seu catàleg. Albert Galceran i Pedro Pardo revisen l'obra vocal de Rakhmàninov en el seu 150è aniversari.

Tota una setmana dedicada als quartets de corda del s. XIX amb Pedro Pardo i Albert Galceran, "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen fer un repàs dels quartets de corda del segle XIX. Per començar la setmana, com no podia ser d'una altra manera, Beethoven i els seus darrers quartets, punt culminant de la seva genialitat com a compositor. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Era evident que amb un sol programa no es podrien abastar els cinc darrers quartets de Beethoven, i per això "Els homes clàssics" dediquen el segon programa també al geni de Bonn i a les seves últimes obres mestres. Albert Galceran i Pedro Pardo analitzen uns quartets que serien fonamentals per a l'evolució de la música romàntica del segle XIX.

Paganini va compondre quartets de corda, però a la seva manera i en una formació gens habitual. "Els homes clàssics" revisen els quartets dels compositors nascut a finals del XVIII amb la culminació del genial Schubert.

"Els homes clàssics" es pregunten si la música d'arreu d'Europa abans dels nacionalismes sonava diferent entre els diversos països. Ho descobrim amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Sabíeu que la majoria de compositors francesos del XIX van compondre un sol quartet al final de la seva vida? La llarga ombra de Beethoven els perseguia! Acabem la setmana amb quartets de compositors del primer quart del segle XIX, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a Édouard Lalo amb els Homes Clàssics, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Aquesta setmana la dediquem al bicentenari del compositor francès Édouard Lalo, i en aquest primer capítol els Homes Clàssics es fixen en la seva formació germànica, la fascinació per la música espanyola i, és clar, el seu estil francès. Aquesta combinació va fer possible un compositor molt genuí: Édouard Lalo.

A finals del segle XIX els compositors francesos van sentir una gran atracció per la música espanyola, i el nostre protagonista d'aquesta setmana no n'és una excepció. Algunes de les obres més populars de Lalo tenen clars accents espanyols, els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Gràcies al virtuós Pablo Sarasate, algunes de les obres de Lalo van assolir una gran popularitat. Avui, els Homes Clàssics s'endisen en aquesta relació i en la biografia del músic navarrès.

A causa de la pèrdua de la guerra franco-prussiana els compositors francesos van sentir la necessitat de reivindicar la seva identitat cultural, i Lalo va ser un dels impulsors de la Societat Nacional de Música, una entitat que va fer molt per la música francesa. Descobreix-la amb els Homes Clàssics.

A Lalo l'associem al volí, però gràcies a ell el violoncel va aconseguir ser protagonista de grans concerts com a solista. Els Homes Clàssics et donen les claus per entendre-ho.

Tota una setmana dedicada a la soprano Maria Callas, ara resumida en poc més de 50 minuts.

Coincidint amb l'espectacle "7 morts de Maria Callas" de Marina Abramovic al Gran Teatre del Liceu, els Homes Clàssics dediquen la setmana a la diva de l'òpera en l'any del seu centenari.

Com es va consolidar el mite de Maria Callas? Els Homes Clàssics repassen els anys de glòria de la Divina.

L'any 1958 va ser determinant en la carrera de Maria Callas, per diversos motius, no tots positius. Avui, els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, t'ho expliquen.

Per forjar una llegenda també calen fracassos, i Maria Callas també en va tenir. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en els últims anys de Callas al damunt dels escenaris.

En l'últim capítol de la setmana dedicada a Maria Callas, els Homes Clàssics es fixen en com en va arribar a ser, de versàtil, la seva veu, un instrument totalment privilegiat.

De dilluns a divendres, a les 13.30 h, hem viatjat a Txèquia amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, i ara pots escoltar el resum dels millors moments de la setmana.

La setmana que commemorem l'aniversari de Smetana, els Homes Clàssics repassen la vida i obres d'alguns dels compositors txecs més interessants. Comencem amb el barroc Jan Dismas Zelenka, el gran amic de Johann Sebastian Bach, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Johann Stamitz va ser un dels músics preclàssics més importants i decisius amb les innovacions que va proposar a l'escola i l'orquestra de Mannheim. "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida a través de les seves obres més interessants.

Dvorák és sens dubte el compositor txec més important i malgrat la seva vessant internacional, divulgador de la música tradicional del seu país. "Els homes clàssics" descobreix la música més nacionalista del compositor de la simfonia del "Nou món".

Commemorem el 199è aniversari del gran impulsor de la música nacional txeca i del sentiment patriòtic. Bedrich Smetana, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El tercer dels grans músics nacionalistes txecs va fer fortuna més enllà dels 50 anys. "Els homes clàssics" repassen la vida i les obres més interessants del compositor Leos Janácek.

De dilluns a divendres, a les 13.30 h, hem dedicat els programes a Frédéric Chopin. Si no els has pogut escoltar, ara pots recuperar els millors moments en el resum setmanal.

"Els homes clàssics" dediquen la setmana al gran geni del piano centrant-se en les seves obres menys conegudes. Comencem la sèrie amb algunes rareses per a piano, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els homes clàssics" continuen repassant algunes de les obres menys conegudes per a piano del geni polonès. Es pot fer un concert per a piano i orquestra sense orquestra? Per Chopin, res és impossible!

Amb 20 anys Chopin ja havia compost tots els seus concerts per a piano i orquestra. "Els homes clàssics" repassen les circumstàncies de la seva creació.

Malgrat que va compondre només dos concerts per a piano i orquestra, Chopin va escriure altres obres concertants amb piano. "Els homes clàssics" les revisen.

Chopin no va compondre massa per a formacions de cambra. Tot i això té obres ben interessants que els Homes Clàssics ens mostren.

De dilluns a divendres a les 13.30 h "Els homes clàssics" s'han fixat en diverses composicions amb la maldat com a protagonista, ara en pots escoltar el resum.

Coincidint amb la nova producció de l'òpera "Macbeth" de Verdi al Gran Teatre del Liceu, els Homes Clàssics inicien una setmana dedicada a la presència de la maldat en la música. En aquest primer capítol tenen el tractament de les veus en l'òpera "Macbeth" com a protagonista.

En aquest segon capítol dedicat a la maldat, el Pedro i l'Albert es fixen en un poema simfònic que té la mort tocant el violí com a protagonista, la "Dansa macabra" de Camille Saint-Saëns.

Tartini explicava que el diable se li va aparèixer en somnis tocant el violí, i ell va intentar copia aquella melodia en el seu "Trinat del diable". Descobreix-lo amb els Homes Clàssics de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Avui els Homes Clàssics t'explicaran l'obsessió de Franz Liszt per la mort, i en particular es fixaran en la seva "Dansa de la mort".

Tot i que va intentar presentar-lo en diverses ocasions, Mussorgski va morir sense haver pogut estrenar el seu poema simfònic "Una nit a la muntanya pelada", una composició amb unes bruixes com a protagonistes.

Tota una setmana dedicada a la Segona Escola de Viena en el resum del programa "Homes clàssics" que s'emet cada dia, de dilluns a divendres, a les 13:30h.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'atreveixen amb la Segona Escola de Viena, i, com que a ells els agrada, n'analitzen els orígens. Com era la música de finals del XIX perquè a principis del XX s'optés per l'atonalitat? Ho descobrirem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Arnold Schönberg va ser "el pare de la criatura" organitzant l'atonalitat lliure en un sistema que van adoptar molts compositors posteriors. "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida a través de la seva música.

El més radical dels tres compositors de la Segona Escola de Viena va ser Anton Webern. "Els homes clàssics" fan una classe pràctica per saber com es crea una música basada en el dodecafonisme.

Albert Galceran i Pedro Pardo commemoren l'aniversari d'Alban Berg dedicant-li el programa. Un viatge per la seva vida a través de la música del més operista dels tres membres de la Segona Escola de Viena.

Schönberg, Berg i Webern van ser els més destacats, però no els únics. "Els homes clàssics" repassen les vides d'altres alumnes de Schönberg que van compondre amb la seva tècnica amb millor o menor fortuna.

Cinc capítols dedicats a la soprano italiana Renata Tebaldi en la setmana del seu aniversari, ara resumit en poc més de 50 minuts. Pots escoltar "Els homes clàssics" cada dia, de dilluns a divendres, a les 13:30 h a Catalunya Música.

Renata Tebaldi va ser tota una llegenda del cant. Batejada com a "voce d'angelo" pel director Arturo Toscanini, va ser una celebritat en teatres d'òpera d'arreu del món, especialment a Nova York, però també el públic del Liceu va mantenir una relació molt especial amb la diva italiana. Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren l'aniversari del naixement de la soprano repassant la seva biografia i alguns dels títols que la van fer famosa.

L'any 1950 la soprano Renata Tebaldi debutava a Milà cantant "Aida" de Verdi, i aquelles representacions impulsarien una de les carreres més cèlebres de tota la història de la lírica. "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, t'acosten a l'òpera egípcia de Verdi.

Gràcies a l'òpera "Otello", de Verdi, la soprano Renata Tebaldi va poder debutar a l'òpera de Nova York, i aquest mateix títol seria el que li serviria de comiat de l'escenari americà. Amb "Els homes clàssics" descobreix com van fer-s'ho per convèncer Verdi per tornar a la composició i crear "Otello".

Gràcies a la insistència de Renata Tebaldi, va poder cantar "Adriana Lecouvreur", de Cilea, a l'òpera de Nova York i, pel que sembla, no va ser precisament un èxit. Malgrat això, Tebaldi va tornar a popularitzar aquesta òpera verista que avui podràs conèixer millor acompanyat dels Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'any 1959 la soprano Renata Tebaldi triaria el Gran Teatre del Liceu per debutar en un dels seus papers més emblemàtics, el de Cio-Cio-San a l'òpera "Madama Butterfly", de Puccini. En aquest capítol, els Homes Clàssics s'endinsen en la intensa relació que Tebaldi va mantenir amb el teatre d'òpera barceloní.

Tota una setmana dedicada a les sonates per a piano de Mozart amb "Els homes clàssics", recupera els moments més destacats dels programes realitzats cada dia, de dilluns a divendres, a les 13.30.

La setmana que commemorem l'aniversari de Mozart, els "Homes clàssics" se centren en les seves sonates per a piano. Comencem la setmana revisant els seus antecessors, com Scarlatti o els fills de Bach, Carl Philip Emmanuel i Johann Christian.

Mozart va començar component un grup de sis sonates per a piano, i l'Albert Galceran i el Pedro Pardo en destaquen les seves principals característiques.

L'escola de Mannheim va marcar l'estil de Mozart en la segona etapa compositiva de les seves sonates. "Els homes clàssics" revisen les més importants.

Sabíeu que un dels hits més importants de Mozart forma part d'una de les seves sonates per a piano? Descobriu quina és amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El camí cap al romanticisme estava ja marcat en les darreres obres de Mozart. "Els homes clàssics" analitzen les seves últimes sonates per a piano.

La tercera setmana de l'any ha girat a l'entorn del número 3, si no has pogut escoltar els programes que, de dilluns a divendres a les 13:30h, hem emès a Catalunya Música, ara pots escoltar-ne el resum.

La tercera setmana de l'any és l'excusa que tenen "Els homes clàssics" per parlar de composicions que estan escrites en compàs ternari. La setmana comença a ritme de vals de Strauss i de Txaikovski, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Chopin va ser un dels compositors que més obres en compàs ternari va escriure. Valsos, masurques, nocturns i molts més, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El minuet és una de les danses més famoses en compàs de tres, però no és exclusiva del barroc ni del classicisme. "Els homes clàssics" repassen la història del minuet des dels seus inicis i fins al segle XX.

Moltes danses espanyoles antigues estaven pensades en compàs ternari. Potser la més famosa és la sarabanda, adoptada per grans compositors com el mateix Beethoven. "Els homes clàssics" en fan un repàs de les més interessants, amb algunes sorpreses.

L'òpera no podia faltar en una setmana dedicada al compàs de tres, però també al número tres. "Els homes clàssics" et descobreixen secrets amagats en les òperes de Mozart, Verdi o Puccini.

En la setmana del 50è aniversari del tenor peruà Juan Diego Flórez, "Els homes clàssics" li han dedicat la setmana per repassar la seva trajectòria i destacar les òperes essencials de la seva carrera.

L'any 1996 va iniciar la seva carrera internacional un jove tenor peruà dotat del do del cant, Juan Diego Flórez. El cèlebre tenor celebra 50 anys, i "Els homes clàssics" li dediquen tota la setmana per conèixer millor la seva meteòrica carrera i les claus del seu èxit. Avui, per començar, repassem els seus orígens i les característiques del seu cant.

Amb només 23 anys, el tenor Juan Diego Flórez va debutar de manera inesperada al Festival Rossini de Pesaro amb una òpera de gran complexitat tècnica que li va permetre desplegar tots els seus recursos. Avui "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, et presenten aquesta desconeguda òpera de Rossini.

Gràcies a "Il barbiere di Siviglia", de Rossini, el tenor Juan Diego Flórez va poder assolir l'èxit a l'òpera de Nova York. Però sabies que aquesta òpera es va estrenar amb un fracàs absolut? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

De la mateixa manera que Luciano Pavarotti, Juan Diego Flórez va adquirir fama mundial gràcies als 9 dos de pit de "La fille du régiment", de Donizetti, el títol protagonista del programa d'avui.

El 13 de gener del 1973 naixia a Lima Juan Diego Flórez. En el dia del 50è aniversari del tenor, Pedro Pardo i Albert Galceran es fixen en algunes de les rareses que ha cantat al llarg de la seva carrera, i en quin és el seu repertori actual.

En la setmana dels Reis d'Orient, "Els homes clàssics" han dedicat els cinc capítols als jocs i als infants. Recupera'n els moments més destacats en el resum setmanal.

"Els homes clàssics" comencen l'any 2023 fixant-se en aquelles composicions que han estat creades per sentir-les en família, com l'òpera "Hänsel und Gretel", concebuda per Humperdinck per gaudir-ne amb els seus fills.

Camille Saint-Saëns va concebre el seu "Carnaval dels animals" com una suite plena de referències a altres compositors, jocs i, fins i tot, algunes burles. Però tot amb l'extraordinari gust musical del compositor francès. Descobreix-lo amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Edvard Grieg va compondre la música incidental per a l'obra "Peer Gynt" de Henrik Ibsen, i posteriorment la va transformar en dues suites amb famosos moviments que poden ser la porta d'entrada a la clàssica per als més petits de casa.

"El trencanous" de Txaikovski és un conte de Nadal amb imaginatives melodies que poden fer les delícies dels més petits de casa. Descobreix-les amb "Els homes clàssics".

El concepte "joc" és molt present en el món de la música, i en aquest capítol viatgem fins a França per demostrar-vos-ho: però acabarem el capítol amb la suite d'una de les bandes sonores més famoses del públic familiar, que està protagonitzada, precisament, per joguines.

Aquesta setmana l'hem dedicat a estrenes memorables, cinc capítols amb obres de Beethoven, Stravinski, Puccini i Bach, entre d'altres. Recupera els millors moments amb el resum de la setmana.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen parlar d'estrenes memorables d'obres i concerts que han passat a la història. Comencem pel monumental concert d'estrena de la cinquena i sisena simfonies i la "Fantasia coral" de Beethoven, entre d'altres. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Un concert tan important com el de l'estrena de la "Cinquena simfonia" es mereixia un segon programa. El mític concert de les grans estrenes de Beethoven amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

No sabem si memorable, però de polèmic ho va ser, i molt. "Els homes clàssics" agafen la màquina del temps per anar al Teatre dels Camps Elisis el 1913 i viure l'estrena més sonada de Stravinsky.

En l'aniversari de Puccini no podia faltar la mítica estrena de "Turandot". Una estrena memorable pel que va significar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo, "Els homes clàssics".

De vegades cal una reestrena per apreciar el valor d'una obra, i així va passar amb "La Passió segons sant Mateu", de Bach. L'Albert i el Pedro reivindiquen el valor de Mendelssohn com a redescobridor de l'obra de Bach.

En la setmana de l'aniversari de Beethoven, "Els homes clàssics" s'han fixat en les seves sonates per a piano i en algunes de les seves cançons. Recupera els resum amb els moments més destacats.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" compleixen amb la tradició de commemorar el naixement de Beethoven, i en aquesta ocasió han decidit fer un repàs de la seva vida a través de les seves sonates per a piano. Comencem amb les primeres vuit sonates, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Després de la "Patètica", Beethoven es comença a plantejar aspectes que canviarien la seva estètica musical. Les altres sonates primerenques amb "Els homes clàssics".

Després del 1801 les sonates de Beethoven agafen un aire més romàntic. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo obren la porta del Romanticisme amb Beethoven.

Més que sonates són monuments musicals. "Els homes clàssics" revisen les darreres sonates per a piano de Beethoven.

En el dia de l'aniversari de Beethoven, "Els homes clàssics" es fixen un aspecte menys conegut del compositor alemany, com ho són les seves cançons per a piano i veu. Descobreix un univers de sensibilitat i bon humor amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a les darreres simfonies de Mozart amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

La 37. La setmana que commemorem la mort del geni de Sazburg, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, repassen les seves cinc últimes simfonies¿ o no! Comencem per la 37, que ens donarà més d'una sorpresa.

La 38. Praga va ser la ciutat que millor va acollir Mozart i ell va voler regalar a la ciutat una simfonia deliciosa. "Els homes clàssics" revisen la simfonia 38 coneguda com a "Praga".

La 39. La primera de les tres darreres simfonies que formen una mena de trilogia, segons Nikolaus Harnoncourt, és la simfonia 39. "Els homes clàssics" en repassen els detalls.

La 40. Potser una de les més conegudes, la simfonia 40 és de les poques que estan en tonalitat menor. L'Albert Galceran i el Pedro Pardo intentaran esbrinar per què.

La 41. L'última de les simfonies rep el sobrenom de "Júpiter", i amb "Els homes clàssics" farem un viatge interplanetari per gaudir de la música del genial Wolfgang Amadeus Mozart.

Resumim en poc menys d'una hora cinc capítols que han tingut com a protagonista l'optimisme, i que hem pogut confeccionar gràcies a les vostres aportacions.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'han plantejat el repte de fixar-se en com la música pot fer-nos sentir optimistes, i això li ha servit a l'Albert per dedicar el primer capítol a Rossini, cosa que al Pedro li ha fet dibuixar un somriure als llavis.

La combinació de grans obres amb grans intèrprets sempre aconsegueix un gran resultat, i això genera optimisme a "Els homes clàssics". No et perdis aquest capítol farcit de grans hits.

Avui el Pedro ens donarà alguns trucs per compondre música optimista, i l'Albert començarà a presentar les composicions que, pels oients del programa, són optimistes.

Fa unes setmanes vam demanar-vos a través de les xarxes socials i el mail del programa quines eren les composicions que us generaven optimisme. Davant l'allau de propostes, hem dedicit dedicar dos programes sencers als vostres suggeriments.

Aquest és el segon capítol en què repassem el centenar de propostes de composicions optimistes que hem rebut dels oients del programa.

Tota una setmana dedicada a la guitarra resumida en aquest programa, amb "Els homes clàssics".

Fa 170 anys va néixer a Vila-real (la Plana Baixa) el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega. Per això "Els homes clàssics" dediquen la setmana a aquest instrument i la seva relació amb la clàssica. Per començar, és clar, el primer capítol el centren en Tàrrega, tot un innovador d'aquest instrument.

La guitarra és un instrument antiquíssim. "Els homes clàssics" t'aproximen a la seva història i singularitats.

Segurament una de les composicions per a guitarra més famoses és el "Concierto de Aranjuez" de Joaquin Rodrigo. En aquest capítol "Els homes clàssics" repassen la vida i obra del compositor.

Narciso Yepes va ser un cèlebre guitarrista i tota una referència a nivell mundial d'aquest instrument. Tant va perfeccionar la tècnica de la guitarra clàssica que, fins i tot, va fer modificar l'instrument. L'Albert i el Pedro t'expliquen qui va ser.

Més enllà dels compositors que hem conegut al llarg d'aquesta setmana, la guitarra és un instrument present arreu del món, i "Els homes clàssics" t'ho demostren en aquest capítol.

Tota una setmana dedicada a la música de cambra del gran Franz Schubert, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen commemorar l'aniversari de la mort de Schubert centrant-se en la seva música de cambra. Comencem la setmana amb els grups més grans, el nonet i l'octet, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després dels nonets i octets, és el torn dels quintets de corda de Schubert, amb "Els homes clàssics".

Els quartets de corda són una de les formacions de cambra amb més interès per Schubert. Descobreix-los amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els homes clàssics" repassen les sonates per a violí i piano de Schubert, amb permís de l'arpeggione!

No podia faltar el piano a la setmana que dediquem a la música de cambra de Schubert. Descobrim una de les obres més conegudes del compositor austríac amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada a rèquiems de diversos autors i èpoques, amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen revisar alguns dels rèquiems menys coneguts de grans compositors. Comencem per Berlioz i el seu "Rèquiem arquitectònic".

Schumann, com Mozart, va pensar que s'estava component el seu propi rèquiem i va crear una obra densa alhora que inquietant. "Els homes clàssics" la repassen.

En un moment de gran èxit a la seva vida, Dvorák va compondre el seu rèquiem per encàrrec i potser no va triomfar com s'esperava. Pedro Pardo i Albert Galceran ens ho expliquen.

Més proper a la grandiositat de Berlioz que a l'economia de recursos de Fauré, el Rèquiem de Saint-Saëns és també una obra interessant, més enllà del "Carnaval dels animals".

Els compositors del s. XX també van compondre rèquiems. "Els homes clàssics" en revisen alguns des de Duruflé a Rutter passant per Britten, Stravinsky o, fins i tot, Lloyd Webber!

Una setmana dedicada a diversos concerts per a violí de Vivaldi, Bach, Mendelssohn, Kabalevski, Paganini i Prokófiev, resumits en poc més de 50 minuts.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen celebrar el 240è aniversari del naixement de Paganini a partir de diversos concerts per a violí. Per això han anat als orígens de la forma concert a través de Vivaldi, i es fixen en l'admiració que Bach sentia pel compositor italià.

Es considera que el Concert per a violí en mi menor, op. 64, de Felix Mendelssohn és el primer concert per a aquest instrument del romanticisme. "Els homes clàssics" t'expliquen el llarg procés que el compositor alemany va seguir fins a arribar a compondre'l.

Una de les vocacions de Kabalevski era acostar la música als joves estudiants, per això va compondre aquest Concert per a violí i orquestra, op. 48, en do major.

Fa 240 anys va néixer a Gènova el compositor Niccolò Paganini, tot un virtuós del violí que va compondre diversos concerts per a aquest instrument, tots d'alt voltatge pel que fa a la complexitat tècnica. Albert Galceran i Pedro Pardo, "Els homes clàssics", t'ho expliquen.

Acabem la setmana amb el compositor del Pedro, però no fixant-nos en les seves obres per a piano (o sí, qui sap?), sinó en el seus dos concerts per a violí.

Tota una setmana dedicada a Verdi amb Pedro Pardo i Albert Galceran, a "Els homes clàssics".

El 10 d'octubre del 1813 (fa 209 anys!) naixia el genial Giuseppe Verdi, i per això els Homes Clàssics (sobretot l'Albert) li volen dedicar la setmana. Amb la complicitat del Pedro, en aquest primer capítol es fixaran en com Verdi és hereu de la tradició musical italiana.

Es considera que l'any 1847 Verdi va acabar amb el bel canto, però per què? "Els homes clàssics" t'ho expliquen!

El món de l'òpera està ple de formes musicals, i en moltes de les òperes de Verdi les podem identificar, i "Els homes clàssics" t'ajudaran a fer-ho.

"Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" formen la coneguda com a "Trilogia popular", però què tenen d'especial aquests tres títols? El Pedro Pardo i l'Albert Galceran t'ho expliquen.

Verdi i Wagner van néixer el mateix any, però van exercir-se influència mútua? "Els homes clàssics" intenten aclarir-ho.

Cinc dies dedicats a grans quartets de corda d'arreu del món amb un punt de connexió: van ser concebuts al llarg del segle XX. Recupera els moments més destacats d'aquesta setmana amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" volen fer un viatge a través dels quartets de corda d'alguns dels millors compositors del segle XX. Comencem per França amb Debussy, Ravel, Fauré i Milhaud. Quartets del segle XX amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El quartet de corda va ser l'instrument que Schönberg va utilitzar per fer els primers passos d'abandonament de la tonalitat, malgrat que la seva primera obra atonal oficial fos per a piano. "Els homes clàssics" t'expliquen el trànsit tonal de Schönberg a través dels seus quartets de corda.

La tradició i el folklore s'uneixen en Bartók per crear una música que, a través del quartet de corda, seria inspiradora per a molts compositors del segle XX. Pedro Pardo i Albert Galceran repassen unes obres de referència com són els quartets de Bartók.

Si la música és el reflex de la vida dels compositors, els quartets de Xostakóvitx en són un bon exemple. Vides complicades amb músiques interessants, amb "Els homes clàssics".

Com són els quartets de corda d'alguns dels millors compositors catalans? L'Albert Galceran i el Pedro Pardo en repassen uns quants acabant la setmana amb un homenatge especial.

Una setmana dedicada a grans simfonies número 4 resumida en menys d'una hora, amb "Els homes clàssics".

La quarta setmana de la temporada els Homes Clàssics volen repassar les quartes simfonies dels més grans compositors. Comencem per la quarta de Beethoven, que és "la germana grega entre dos colossos nòrdics", com va dir Schumann. Simfonies número 4 amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Brahms es treu la motxilla beethoveniana i compon una veritable obra mestra. La quarta de Brahms amb "Els homes clàssics".

Wagner va ser un dels compositors que van influenciar més Dvorák a les seves composicions, i un exemple d'això és la seva quarta simfonia. La simfonia més wagneriana de Dvorák amb "Els homes clàssics".

Les circumstàncies adverses que va viure Txaikovski van provocar que compongués una obra molt descriptiva: la simfonia del destí, o la quarta de Txaikovski, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Acabem la setmana amb la quarta de Mahler i la seva relació amb els cicles lieder simfònics. La veu i l'orquestra de Mahler amb "Els homes clàssics".

Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada al bel canto italià de la primera meitat del segle XIX.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, la dedicaran al bel canto coincidint amb l'inici de la temporada lírica amb el "Don Pasquale" de Donizetti que podrà veure's al Liceu. És per això que es pregunten: què és el bel canto?

Juntament amb Rossini i Bellini, Donizetti és un dels compositors més destacats del bel canto italià de la primera meitat del s. XIX, alhora que el compositor de l'òpera "Don Pasquale", el primer títol de la temporada al Liceu. Per això, el Pedro Pardo i l'Albert Galceran et proposen una aproximació a la vida i les obres del compositor italià.

El "Don Pasquale" de Donizetti és una òpera còmica on és molt evident la influència de la Commedia dell'arte. En aquest capítol, "Els homes clàssics" t'acosten a aquesta tradició teatral italiana que va néixer al Renaixement.

"Els homes clàssics" ens acosten alguns tecnicismes propis del bel canto com el trinat, la coloratura o el fiato. Però no patiu, que ho faran de manera entenedora!

Acabem la setmana fixant-nos en l'any de l'estrena de "Don Pasquale", i com altres compositors van crear aquell mateix any obres completament distants a l'estil belcantista, però també farem un recorregut per alguns títols còmics de compositors que, d'entrada, no sembla que tinguin gaire sentit de l'humor.

Tota una setmana dedicada als trios amb piano amb la companyia del duet dels "Homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

El trio amb piano va ser la formació a la qual Beethoven va voler dedicar el seu Opus 1. Per quin motiu? Ens ho expliquen "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Schumann va compondre trios amb piano per la influència de Clara. Repassem els Trios de Mendelssohn i Schumann amb "Els homes clàssics".

Si Schumann va compondre trios per la influència de Clara, Brahms no seria menys i li demanaria consell per compondre els seus. Viatgem pels trios de Brahms amb Albert Galceran i Pedro Pardo, "Els homes clàssics".

Marxem d'Alemanya per visitar els trios d'altres compositors europeus, centrant-nos en els de Dvorák, però també Grieg i Txaikovski, amb "Els homes clàssics".

Acabem la setmana amb els trios més francesos, amb el permís de Granados. Debussy, Fauré i Ravel, amb "Els homes clàssics".

Tota una setmana dedicada a la tonalitat de la llum, el Do major, tot i que també a la seva tonalitat homònima. Amb "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.

"Els homes clàssics" tornen amb un dels reptes més grans de la temporada: que l'Albert Galceran entengui què són els instruments transpositors. Ho aconseguirà el Pedro Pardo? Comencem la temporada dedicant els programes a la tonalitat de do major.

Com han fet servir els clàssics la tonalitat de la llum? Ens ho expliquen els Homes Clàssic, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Sembla que una tonalitat major no és pròpia del caràcter dels romàntics. Malgrat tot, els Homes Clàssics ens demostren tot el contrari.

El yin i el yang, la nit i el dia¿ els Homes Clàssics no podien parlar de la tonalitat de do major sense fer referència a la seva homònima: el do menor, una de les preferides de Beethoven!

I ara sí¿ una de les tonalitats preferides pels romàntics gràcies al seu caràcter melancòlic, alhora que contundent. Acabem la setmana del do major en do menor amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta última setmana de la temporada, "Els homes clàssics" l'han dedicada a grans obres, malgrat ser poc conegudes. Recupera els moments més destacats d'aquests cinc últims programes, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta és l'última setmana de la temporada 21/22 d'"Els homes clàssics" a Catalunya Música i l'Albert i el Pedro ens volen fer recomanacions per passar un bon estiu musical. Comencem amb l'"Exsultate Jubilate", de Mozart.

Amb "Els homes clàssics" sempre descobrim noves obres dels grans compositors, i la segona recomanació d'estiu és una obra simfònica d'un gran compositor i pianista. "L'illa de la mort", de Rakhmàninov.

L'òpera no podia faltar a les recomanacions d'estiu d'"Els homes clàssics"? Sí i no! Els "Crisantemi" de Puccini és la tercera obra que ens proposen aquesta última setmana.

Poulenc és un dels grans compositors francesos del segle XX que val la pena conèixer. "Els homes clàssics" ens proposen el seu "Gloria" per passar un estiu ple de música nova.

Sempre recomanen obres, però quina és la millor versió? Repassem algunes de les interpretacions més interessants de les obres més conegudes amb "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada a concerts per a piano de compositors com Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Prokófiev i Xostakóvitx, resumida en menys d'una hora!

L'any 1875 va ser frenètic per a Txaikovski, ja que va compondre algunes de les seves obres més cèlebres, inclosa el seu Concert per a piano núm. 1 en si bemoll major, op. 23, una joia imprescindible!

Malgrat la voluntat de mirar només cap a Rússia, Rimski-Kórsakov va dedicar el seu concert per a piano a Franz Liszt, ja que va ser un dels compositors que més van influenciar-lo, sobretot pel que fa a la música orquestral.

Gràcies a un enorme fracàs i a una depressió, Rakhmàninov va crear una de les seves composicions més aplaudides, el seu Concert per a piano i orquestra número 2.

Brillant i vertiginós, així és el Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Prokófiev, una obra que serviria d'inspiració a George Gershwin.

Per tal de celebrar el 19è aniversari del seu fill, Xostakóvitx crearia un concert optimista i pensat per ser interpretat per estudiants de piano. Ens referim al seu Concert per a piano núm. 2.

Tota una setmana dedicada a obres que han significat un punt d'inflexió en la història de la música, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Amb motiu del 140è aniversari del naixement d'Igor Stravinsky, "Els homes clàssics" repassen alguns dels compositors i obres que han trencat amb la tradició musical establerta i han fet néixer nous estils. Comencem la setmana amb "El rapte en el serrall" de Mozart i el naixement de l'òpera nacional alemanya.

Beethoven és l'artífex del pas del Classicisme al Romanticisme musical. "Els homes clàssics" viatjaran per les obres més trencadores de Beethoven, com la seva sonata patètica o les seves simfonies, i se centraran, esclar, en l'"Heroica".

Debussy va obrir l'espectre harmònic important sonoritats d'altres països, però no va ser el primer. "Els homes clàssics" descobreixen altres compositors anteriors que ja les van utilitzar.

Schönberg és dels primers teòrics que aposten pel trencament amb la tonalitat, però abans, compositors com Liszt ja havien explorat aquests camins. Nous camins atonals amb "Els homes clàssics".

Pot ser que una obra duri més de cinc anys? Amb "Els homes clàssics" descobrim la nova estètica contraposada a l'expressionisme musical de principis del segle XX.

Tota una setmana dedicada a Richard Strauss en el resum setmanal del programa "Homes clàssics" de Catalunya Música.

Rosa Sabater, Jacqueline du Pré, Lili Boulanger, Maria Malibran i Arriaga són els protagonistes d'una setmana marcada per les morts prematures, però també per grans personalitats de la història de la música. Descobreix-los en el resum setmanal del programa "Els homes clàssics".

En la setmana del 158è aniversari del naixement de Richard Strauss, "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida i obres, i en aquest primer capítol es fixen en els anys de formació i les influències que acabarien marcant el seu estil.

En aquest segon capítol dedicat a Richard Strauss, "Els homes clàssics" es fixen en els seus primers èxits com a compositor, uns èxits que li van permetre ser considerat "l'hereu de Wagner".

Gràcies a un treball discogràfic recent del pianista Àlex Alguacil, "Els homes clàssics" s'endinsen en les poques composicions per a aquest instrument de Richard Strauss.

Com és el llenguatge simfònic de Richard Strauss? "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Richard Strauss va visitar Barcelona en diverses ocasions, avui "Els homes clàssics" recorden les seves visites a la capital catalana.

Aquesta setmana "Els homes clàssics" es fixaran en la vida de músics que, per un motiu o altre, van tenir vides massa curtes. És el cas de Rosa Sabater, que va ser una de les més cèlebres pianistes de la seva generació, però un malaurat accident d'avió va trencar la vida de la que hauria estat, sense cap mena de dubte, una de les carreres pianístiques més importants de la història.

Es considera que la seva interpretació del Concert per a violoncel d'Elgar és la millor de la història, però com va ser la vida de la violoncel·lista que van arribar a comparar amb Pau Casals i Mstislav Rostropóvitx? "Els homes clàssics" t'expliquen la seva breu, però exitosa, carrera.

Lili Boulanger només va viure 24 anys, però van ser suficients per demostrar el seu enorme talent com a compositora. "Els homes clàssics" et fan un repàs d'algunes de les seves millors obres.

Rossini, Berlioz, Bellini, Chopin o Liszt van ser grans admiradors d'aquesta cantant amb arrels espanyoles que, malgrat només viure 28 anys, va seduir els principals teatres d'òpera europeus.

Conegut com el "Mozart basc", Juan Crisótomo Arriaga només va viure 19 anys, però van ser suficients per fer d'ell tota una llegenda de la composició.

Tota una setmana dedicada a les balades amb "Els homes clàssics", de Chopin a Fauré, passant per Brahms, Liszt o Grieg.

La balada és una composició musical que va néixer molt abans que Chopin les fes universalment conegudes. Comencem la setmana amb balades per a diferents instruments com la flauta, l'oboè o el saxo.

La primera balada de Chopin va ser considerada pel mateix autor com la seva "preferida". "Els homes clàssics" analitzen els seus aspectes més interessants.

Chopin va compondre quatre balades i, malgrat que la segona i la tercera no són tan conegudes, la quarta és un monument al piano romàntic. "Els homes clàssics" les repassen.

Brahms també va compondre balades però en un estil molt diferent del de Chopin. "Els homes clàssics" viatgen per les balades per a piano del compositor alemany.

Liszt, Grieg o Fauré van compondre balades sempre destacant el seu propi llenguatge. Amb "Els homes clàssics" escoltarem les diferències entre les diferents balades romàntiques.

El segle XX està farcit d'estils i estètiques totalment diferents, i una bona mostra n'és el món de l'òpera. Ho podràs descobrir gràcies al repàs que "Els homes clàssics" n'han fet al llarg de la setmana.

Estrenada just l'any 1900, "Tosca" és una de les obres mestres de Giacomo Puccini, i un títol que donarà el tret de sortida a una setmana dedicada a òperes estrenades al llarg del segle XX, però totes amb una estètica totalment diferent.

En aquest segon capítol dedicat a les òperes del segle XX ens fixarem en una obra que hem pogut veure al Liceu enguany i que esdevé tota una referència en el simbolisme musical.

A partir d'aquest diumenge l'òpera "Wozzeck" torna al Liceu, i per això "Els homes clàssics" et proposen una aproximació a una obra mestra del dodecafonisme iniciat per Arnold Schönberg i que es va estrenar el 1925. Que no t'espanti la música contemporània!

Malgrat que a Nino Rota l'associem amb la música del cinema, el cert és que el compositor italià va ser un prolífic creador, i amb aquest títol del 1955 va voler fer un homenatge a l'òpera romàntica italiana del segle XIX.

Acabem la setmana dedicada a l'òpera del segle XX acostant-nos a una estètica nascuda als Estats Units, el minimalisme. Descobreix aquesta singular obra mestra estrenada l'any 1976.

Tota una setmana dedicada a viatjar arreu d'Europa a través de les danses populars. Recupera els millors moments en el resum de la setmana.

El 9 de maig se celebra el Dia d'Europa i "Els homes clàssics" el commemoren viatjant pel continent a través de les seves danses més conegudes. Comencem el viatge per Itàlia i la seva tarantel·la.

Segueix el viatge per Europa amb una de les danses que més han versionat els compositors: les csárdás. "Els homes clàssics" descobreixen que algunes de les danses hongareses de Brahms no són de Brahms!

Viatgem a Polònia per veure l'avantpassat de les polques amb el gran Frederic Chopin!!

El vals no podia faltar la setmana de les danses europees, però quin és el seu origen? Pedro Pardo i Albert Galceran se'n van al centre d'Europa per ballar enmig dels Alps.

Després de tota una setmana per Europa tornem a casa i descobrim com la jota ha sigut una de les danses que més compositors europeus han versionat.

Cinc capítols dedicats a la gran Clara Schumann, acosta't a la cèlebre pianista i compositora amb els millors moments del programa d'"Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Va néixer com a Clara Wieck, però la coneixem com a Clara Schumann, en aquest primer capítol dedicat a la cèlebre compositora i pianista, "Els homes clàssics" se centren en els anys de formació i els seus primers èxits.

Clara Wieck va ser una nena prodigi del piano, i això la va convertir en una de les pianistes més cèlebres de la seva generació.

A banda de gran intèrpret de piano, Clara Schumann va ser una gran compositora, fins al punt que va modificar la manera de programar els recitals. Descobreix algunes de les seves obres més cèlebres amb "Els homes clàssics".

Més enllà de qüestions personals, la relació entre Clara i Robert Schumann va traduir-se en aspectes musicals, fins al punt que l'obra de Robert no hauria estat la mateixa sense les intervencions de Clara. "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Quina relació van tenir Clara Schumann i Johannes Brahms? "Els homes clàssics" no entren en els aspectes personals, però sí en els musicals. No t'ho perdis!

Aquesta setmana a "Els homes clàssics" han explorat l'univers de les sonates per a piano dels compositors-pianistes més importants de tots els temps.

Beethoven va ser el gran revolucionari de les sonates per a piano i molts compositors van sentir el pes de la seva ombra. Molts compositors van preferir escriure altres tipus d'obres i alliberar-se de la seva figura. Però, malgrat això, "Els homes clàssics" repassen les sonates per a piano dels compositors-pianistes més importants. La setmana comença amb Grieg i Txaikovski.

Robert Schumann va ser un dels compositors que van escriure només tres sonates per a piano. "Els homes clàssics" en repassen les característiques més importants.

El respecte per la forma no va impedir que Brahms escrivís grans sonates romàntiques, malgrat que va ser titllat de conservador. "Els homes clàssics" descobreixen unes obres de Brahms poc conegudes i interpretades.

Chopin va ser el gran geni de les petites obres, però també va compondre tres sonates per a piano. Amb "Els homes clàssics" fem un viatge pel virtuosisme chopinià.

El gran rival de Brahms, quant a concepció de l'esdevenir de la música, també va entrar dins el món de la sonata, però només component-ne una. "Els homes clàssics" disseccionen la Sonata en si menor de Liszt, una de les obres per a piano més difícils.

En la setmana de Sant Jordi, "Els homes clàssics" han viatjat arreu d'Europa unint text i música, per tant el lied europeu; recupera'n els millors moments.

En la setmana de Sant Jordi, "Els homes clàssics" viatjaran per Europa a través de la veu, amb la idea d'unir música i text. Per començar anem fins a Vilanova i la Geltrú amb el considerat com el pare del lied català, Eduard Toldrà.

En la setmana de les lletres i la música deixem Catalunya per anar fins a Itàlia, on ens fixarem en algunes composicions de vellesa del gran Gioacchino Rossini.

Avui és el torn de viatjar a França, i ho fem amb les "mélodies" de Gabriel Fauré.

Tot i que no li van posar les coses fàcils, finalment Dvorák va poder compondre cançons en la seva llengua natal. "Els homes clàssics" t'expliquen amb quines dificultats es va trobar.

Acabem la setmana dedicada al lied europeu amb Arnold Schönberg i l'impressionant "Gurrelieder".

Recupera els millors moments d'una setmana dedicada als rèquiems més rellevants de la història, amb els Homes Clàssics.

Aquesta Setmana Santa els Homes Clàssics ens mostren alguns dels rèquiems imprescindibles de la història de la música, però abans, posen una mica d'ordre i en repassen els orígens.

El "Rèquiem" de Mozart va ser un punt dinflexió en la composició del Rèquiem, però¿ va ser del tot original? Ho descobrim amb els Homes Clàssics.

Johannes Brahms, malgrat ser acusat de poc innovador va fer un Rèquiem, a la seva manera. Analitzem "Un Rèquiem Alemany" amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Sense Rossini, Verdi no hauria sigut el que va ser i sense ell tampoc hauria tingut la iniciativa de compondre un Rèquiem, una de les joies del compositor operístic que els Homes Clàssics revisen.

Pot la senzillesa ser un tret característic de la bellesa? Amb Fauré, segur que sí! I amb ell, els Homes Clàssics debaten el sentit de la mort a partir del seu Rèquiem.

Tota una setmana "neoclàssica" viatjant per Rússia, Alemanya, França i Espanya amb "Els homes clàssics".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" es vesteixen amb robes del passat, però confeccionades en el present. Dit d'una altra manera, se centren en el neoclassicisme, però musical! Descobreix amb Pedro Pardo i Albert Galceran les característiques i les motivacions dels compositors neoclàssics.

Es creu que el rus Igor Stravinsky va ser un pioner del neoclassicisme musical del segle XX, per això "Els homes clàssics" es fixen en algunes de les seves obres neoclàssiques.

Richard Strauss, després d'experimentar amb la música avantguardista, va creure que una fórmula d'èxit era tornar al passat, i això va motivar-lo a crear autèntiques joies neoclàssiques.

En aquest capítol "Els homes clàssics" viatgen fins a França amb Maurice Ravel i algunes de les seves obres neoclàssiques més brillants, algunes com a homenatge pòstum d'amics morts a la guerra.

No cal viatjar gaire lluny per trobar obres neoclàssiques, Manuel de Falla n'és un bon exemple.

Una setmana d'"Els homes clàssics" dedicada als impromptus de grans compositors, resumida en menys d'una hora.

Aquesta semana "Els homes clàssics", que no acostumen a improvisar, parlaran de la improvisació i de com els compositors de tots els temps han fet servir aquest concepte musical per crear grans obres mestres. I per començar, una classe per aprendre a improvisar musicalment.

La gènesi de la forma "tema amb variacions" va sorgir de la improvisació. "Els homes clàssics" en repassen els exemples més importants.

Els compositors romàntics van fer dels temes amb variacions autèntiques joies musicals. Amb "Els homes clàssics" descobrirem, o no, l'"Enigma" d'Elgar i les seves variacions.

L'impromptu va ser una composició sorgida de la improvisació i els de piano romàntic són els més coneguts. "Els homes clàssics" analitzen els més famosos de Franz Schubert.

Chopin, Fauré o Scriabin són alguns dels compositors que van escriure impromptus. "Els homes clàssics" en repassen els més interessants.